ALONSO VILLALOBOS C., GRACIA F.J., (2004), La paleotopografía costera y el asentamiento de puertos fondeaderos y zonas de producción del litoral gaditano durante la Antigüedad, in DE MARIA L. and TURCHETTI R., (eds) Evolución paleoambiental de los puertos y fondeaderos antiguos en el Mediterráneo occidental, p. 167‑19, Rubbettino Editore, Soveria Mannelii.
ARANEGUI C., (2004), Sagunto. Oppidum, emporio y municipio romano, Bellaterra, Barcelona.
ARANEGUI C., RUIZ J.M., CARMONA P., (2005), El humedal del puerto de Arse-Saguntum. Estudio geomorfológico y sedimentológico, Saguntum, 37, p. 153‑163.
ARRIBAS A., TRIAS M.G., CERDA D., DE HOZ J., (1987), El barco de El Sec (Calviá, Mallorca). Estudio de los materiales, Palma de Mallorca.
ARASA F., (2009), El ager valentinus, in HERMOSILLA J. (ed.), La ciudad de Valencia, 1, Valencia, p. 86‑91.
BARRIER P., MONTENAT CH., ROUILLARD P., (2004), Paysage protohistorique de l’embouchure du Río Segura: approche paléogéographique et environnementale (Alicante, España), in DE MARIA L. and TURCHETTI R. éds., Evolución paleoambiental de los puertos y fondeaderos antiguos en el Mediterráneo occidental, Rubbettino Editore, Soveria Mannelii, p. 231‑245.
BARRIER P., MONTENAT Ch., (2007), Le paysage de l’époque protohistorique à l’embouchure du Segura. Approche paléogéographique, in Rouillard P., Gailledrat E., Sala F. (éds), L’établissement protohistorique de La Fonteta (fin VIIIe - fin VIe siècle av. J.-C.), Coll. Casa de Velázquez, 96, Madrid, p. 7‑21.
BONET P., (1995), El Tossal de Sant Miquel de Llíria. La antigua Edeta y su territorio, Servicio de Investigación Prehistórica, Valencia.
BONET H., MATA C., (2001), Organización del territorio y poblamiento en el País Valenciano entre los siglos VII al II a.C., in BERROCAL L., GARDES PH., (eds), Entre Celtas e Iberos, Real Academia de la Historia, Casa de Velázquez, Madrid, p. 175‑186.
BRILL D., BRÜCKNER H., MARTIN A., MARZOLI D., UNÇU L., (2010), Die iberischen oppida bei Ullastret (Bajo Ampurdán, Prov. Gerona). Wechselwirkungen zwischen Siedlungsentwicklung und Naturraum, Madrider Mitteilungen, 51, p. 133‑151.
BRUNETON H., ARNAUD-FASSETA G., PROVANSAL M., SISTACH D., (2001), Geomorphological evidence for fluvial change during the Roman period in the lower Rhone valley (southern France), Catena, 45, p. 287‑312.
BURRIEL J., RIBERA A., SERRANO M.L., (2003), Un área portuaria romana al norte de Valentia, in PASCUAL BERLANGA G., PEREZ BALLESTER P., (eds) Puertos Fluviales Antiguos: Ciudad, Desarrollo e Infraestructuras, Universidad de Valencia, p. 127‑141.
—, (2004), A fluvial harbour of the Roman period at Valentia (Hispania Tarraconensis), B.A.R. International Series, p. 129‑137, Oxford.
BUTZER K., MIRALLES I., MATEU J.F., (1983), Las crecidas medievales del río Júcar según el registro geo-arqueológico de Alzira, Cuadernos de Geografía, 32-33, p. 311‑332.
CARMONA P., (1990), La formació de la plana alluvial de Valencia. Geomorfologia, hidrologia i geoarqueologia de l’espai litoral del Turia, Alfons el Magnànim, Valencia, Spain.
—, (1991), Interpretación paleohidrológica y geoarqueológica del sustrato romano y musulmán de la ciudad de Valencia, Cuadernos de Geografía, 49, p. 1‑14.
—, (1999a), Evolución paleogeográfica y geomorfológica del entorno del Cerro del Villar, in AUBET M. E., (ed.), Cerro del Villar-I El asentamiento fenicio en la desembocadura del río Guadalhorce y su interacción con el hinterland, Arqueología Monografías, Junta de Andalucía, p. 33‑41.
—, (1999b), Progradación fluvial y cambios en la línea de costa en época histórica en el Golfo de Valencia (España), in Leveau Ph., Walsh K., Trément F., Barker G., (eds), The Archaeology of Mediterranean Landscapes 2, Environmental Reconstruction in Mediterranean Landscape Archaeology, p. 169‑179, Oxbow Books, Oxford.
CARMONA P., DUPRE M., SOLE A., (1990), Reconstrucción paleoambiental del Holoceno en el registro sedimentario de la ciudad de Valencia, Cuaternario y Geomorfología, 4, p. 83‑91.
CARMONA P., DUPRE M., BELLUOMINI G., (1994), Coastal changes in the Gulf of Valencia (Spain) during the Subatlantic period, Quaternaire, 5(2), p. 49‑57.
CARMONA P., RUIZ J.M., (1999), Evolución en el Holoceno reciente del delta del río Turia y la restinga de la Albufera de Valencia, in Rosselló V., (ed.), Geoarqueologia i quaternari litoral Universidad de Valencia, p. 321‑331.
—, (2003), Cambios geomorfológicos y puertos históricos en la costa mediterránea valenciana, in PASCUAL BERLANGA G., PEREZ BALLESTER J., (eds), Puertos Fluviales Antiguos: Ciudad, Desarrollo e Infraestructuras, Universidad de Valencia, p. 115‑123.
—, (2011), Historical morphogenesis of the Turia River coastal flood plain in the Mediterranean littoral of Spain, Catena, 86, 3, p. 139‑149.
DE MARIA L., TURCHETTI R., (eds), (2004), Evolución paleoambiental de los puertos y fondeaderos antiguos en el Mediterráneo occidental, Rubbettino, Soveria Mannelii, 293 p.
DE JUAN C., (2002), Primera aproximación a la infraestructura portuaria saguntina, Saguntum, 34, p. 115‑126.
—, (2003), La arqueología subacuática saguntina y el Grau Vell. Estado de la cuestión, Saguntum, 35, p. 229‑235.
FERRER C., (1997), El litoral de Dénia: Evolución geomorfológica durante el Holoceno reciente, Cuaternario y Geomorfología, 11(3‑4), p. 80-95.
FUMANAL M. P., FERRER C., (1998), El yacimiento ibérico de la Picola (litoral de Santa Pola). Estudio geomorfológico, Cuaternario y Geomorfología, 12(1‑2), p. 77‑93.
—, (2000), El yacimiento arqueológico de La Picola (litoral de Santa Pola). Estudio geomorfológico y sedimentológico, in Badie A. et al., (eds), Le site antique de La Picola à Santa Pola (Alicante, Espagne), Paris-Madrid, p. 279‑292.
GIL MASCARELL M., (1981), Bronce Tardío y Bronce Final en el País Valenciano, Monografías del Laboratorio de Arqueología de Valencia, 1, Valencia, p. 9‑39.
GIULIANI C. F., (1996), Note sulla topografia di Portus, in Mannucci V., (ed.), Il parco archeologico naturalistico del porto di Traiano: metodo e progetto, Roma, Gangemi, p. 29‑44.
GRAU ALMERO E., (2002), Paleoambiente y gestión del bosque, in BONET H., MATA C., (eds), El Puntal dels Llops. Un fortín edetano, p. 169-171. Diputació de Valencia.
—, (2003), El paisatge, in Romans i visigots a les terres valencianes, Diputació de València, València, p. 63‑68.
HOFFMAN G., SCHULZ H.D., (1988), Coastline shifts and Holocene stratigraphy on the Mediterranean coast of Andalucía (Southeastern Spain), in RABAN A. (ed.), Archaeology of coastal changes, BAR, p. 53‑70.
HERNANDEZ M., (2005), La Contestania Ibérica desde la Prehistoria, in ABAD L., SALA F., GRAU I., (eds), La Contestania Ibérica Treinta años después, Alicante, p. 17-36.
KEAY S., MILLET M., PAROLI L., STRUTT K. (eds), (2005), Portus. Archaeological Monographs of the British School at Rome, 15, 360 p.
LERMA V., PASCUAL J., (2007), Embarcaderos y fondeaderos de época islámica en la ciudad de Valencia, in HERMOSILLA J., (ed.), Historia del puerto de Valencia, Universitat de València, Spain, p. 48‑54.
MATA C., (2001), Límites y fronteras en Edetania, Archivo de Prehistoria Levantina, 24, p. 243‑272.
MATA C., BONET H., (1995), Testimonios de apicultura en época ibérica, Verdolay, 7, p. 277‑285.
MATA C., BURRIEL J., (2001), Importaciones de los siglos VI-V AC en el centro y norte del País Valenciano, in CABRERA P., SANTOS M., (eds), Ceràmiques jònies d’època arcaica: centres de producció i comercialització al Mediterrani Occidental, Monografies Emporitanes, 11, Barcelona, p. 233‑256.
MARTI BONAFE M. A., (1998), El área territorial de Arse-Saguntum en época ibérica, Estudios Universitarios, 72, Valencia.
MARTI OLIVER B., DE PEDRO M. J., (1997), Sobre el final de la Cultura del Bronce Valenciano: problemas y progresos, Saguntum, 30, p. 59‑91.
MARRINER N., MORHANGE Ch., (2007), Geoscience of ancient Mediterranean harbours, Earth-Science Reviews, 80, p. 137‑194.
MORHANGE CH., LABOREL J., HESNARD A., (2001), Changes of relative sea level during the past 5000 years in the ancient harbor of Marseilles, Southern France, Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology, 166, p. 319‑329.
Morhange Ch., BLANC F., BOURCIER M., CARBONEL P., PRONE A., SCHMITT-MERCURY S., VIVENT D., HESNARD A., (2003), Bio-sedimentology of the late Holocene deposits of the ancient harbor of Marseilles (southern France Mediterranean sea), The Holocene, 13, p. 593‑604.
ORENGO H., JARQUE A., ALBIACH R., (2009), Remote sensing and GIS applied to the study of an Iberian Iron Age oppidum’s hinterland: La Carència project (Valencia, Spain), Computer Applications to Archaeology, p. 1‑15,
PEREZ BALLESTER J., ARASA F., (2010), Poblament rural i vies de comunicació en època romana a la Ribera del riu Xúquer (València), Recerques del Museu d’Alcoi, 19, p. 101‑114.
PEREZ BALLESTER J., BORREDA R., (2008), El territorio y el poblamiento ibérico de Saitabi, in VILLAVERDE V., PEREZ BALLESTER J., LEDO A., (eds), Historia de Xàtiva, 3, Universidad de València, Xàtiva, p. 269-286.
PEREZ BALLESTER J., VELASCO A., BORREDA R., RODRIGUEZ J. A., (2007), Excavaciones arqueológicas en La Solana del Castell (Xàtiva). Campaña de 2007, Saguntum, 39, p. 189‑192.
—, (2008), Excavaciones arqueológicas en el solar de la antigua Saitabi (La Solana del Castell, Xàtiva). Campaña de 2008, Saguntum, 40, p. 237‑242.
PEREZ BALLESTER J., CARMONA P., RIBERA A., PASCUAL G., (2010), Puertos y fondeaderos en la costa valenciana: interacciones económicas y culturales (s. VII a.E. - s. I d.E.), Meetings between Cultures in the Ancient Mediterranean, [en ligne].
PEREZ JORDA G., IBORRA M. P., GRAU E., BONET H., MATA C., (2000), La explotación agraria del territorio en época ibérica: los casos de Edeta y Kelin, in Els productes alimentaris d’origen vegetal a l’edat del Ferro de l’Europa Occidental: de la producció al consum, Serie Monogràfica, 18, Museu Arqueològic de Catalunya, Girona.
RIBERA A., (2007), Valencia romana, puerto fluvial y marítimo. Instalaciones portuarias y vocación comercial, in HERMOSILLA J., (ed.), Historia del Puerto de Valencia, Valencia, p. 35‑43.
RODRIGUEZ J.A., (2008), Los antecedentes, in VILLAVERDE V., PEREZ BALLESTER J., LEDO A., (eds), Historia de Xàtiva, 3, Prehistoria, Arqueología y Antigüedad, Universidad de Valencia, Xàtiva, p. 257‑268.
ROUILLARD P., VILLANUEVA M. Ch., (1989), Grecs et Ibères au IVe siècle avant J.-C. Commerce et iconographie, Publ. Centre Pierre Paris, 19, Paris.
RUIZ J. M., (2002), Hidrogeomorfología del llano de inundación del Júcar, thèse, Departamento de Geografía, Universidad de Valencia, 210 p.
RUIZ J. M., CARMONA P., (1999), La desembocadura del Guadalaviar en época medieval: progradación deltaica y avulsión, in Rosselló V. M. (ed.), Geoarqueologia i Quaternari litoral, p. 245‑255.
—, (2005), La llanura deltaica de los ríos Júcar y Turia y la Albufera de Valencia, in Sanjaume E., Mateu J.F., (eds), Cuaternario litoral y geomorfología, p. 399‑419.
—, (2009), Cambios geomorfológicos y ambientales en el litoral de Torre la Sal durante el Holoceno, in FLORS E., (ed.), Torre la Sal (Ribera de Cabanes) Castellón: Evolución del paisaje antrópico desde la Prehistoria hasta el Medioevo, Monografíes de Prehistòria i arqueología Castellonenques, p. 21‑41.
VIVES J., (2005), Negociando encuentros. Situaciones coloniales e intercambios en la costa oriental de la Península Ibérica (ss. VIII-VI a. C.), Cuadernos de Arqueología Mediterránea, 12, Universidad Pompeu Fabra, Barcelona.