Navigation – Plan du site

Experiències turístiques i trajectòries de vida

Relació amb la nostàlgia
Philippe Bachimon, Jean-Michel Decroly et Rémy Knafou
Traduction de Estela Mariné Roig
Cet article est une traduction de :
Expériences touristiques et trajectoires de vie [fr]
Autre(s) traduction(s) de cet article :
Tourist experiences and life trajectories [en]
Experiencias turísticas y trayectorias de vida [es]
Esperienze turistiche e traiettorie di vita [it]
Experiências turísticas e trajetórias de vida [pt]
Touristische Erfahrungen und Lebensverläufe [de]

Texte intégral

Introducció

  • 1 Des de mitjan dels anys 1990, un dels signants d'aquest article, sensibilitzat amb la metodologia d (...)

1Durant les dues darreres dècades, s’ha dedicat un nombre creixent de treballs, tant en el món anglosaxó (per a una síntesi veure per exemple Sharpley i Stone, 2012) com al francòfon (veure per exemple, Decroly, 2015), a la experiència turística. Més enllà de la seva gran diversitat, tenen en comú observar el que experimenten els turistes durant les seves estades o desplaçaments. En aquest sentit, consideren l’experiència turística com un conjunt de condicions mentals i físiques engendrades pel que l’individu viu abans, durant i després d’una estada turística. Els enfocaments adoptats s’inscriuen doncs en una perspectiva sincrònica. Es focalitzen sobre el que es produeix en el moment del desplaçament o de l’estada, prenent eventualment en compte els preparatius i els records que en resulten. No obstant això, aquests treballs no presten pas atenció a la manera en que l’experiència instantània forma part de la trajectòria de vida dels individus, la qual depèn d’una experiència turística anterior i influeix sobre les experiències ulteriors1.

2A través de les pràctiques turístiques que realitza durant la seva vida, l’individu acumula experiències confrontant altres llocs, persones, cultures, situacions ... als que li són familiars. Aquesta acumulació de coneixements i habilitats turístiques crida d’allò més l’atenció quan arriben avui dia a la jubilació les primeres generacions amb una majoria dels membres que han tingut una vida plena d’experiències turístiques variades, la durada de la qual és quantitativament aproximada la de les experiències de la quotidianitat (Viard, 2006). Aquesta situació inèdita convida a interrogar-se a la vegada sobre la singularitat de la vivència turística en comparació amb altres experiències de la vida, sobre la manera com es va construir aquesta experiència al llarg de la vida, sobre la relació entre turisme i nostàlgia, i finalment sobre la influència que exerceixen els coneixements i les habilitats turístiques acumulades sobre les pràctiques ulteriors i sobre altres aspectes de l’existència.

Singularitat de l’experiència turística ?

3Seguint les reflexions de D. MacCannell (1976), l’experiència turística és sovint concebuda com una vivència singular, que es deslliga del que l’individu viu i sent a l’entorn rutinari de la seva vida quotidiana. Tractant-se, per medi d’un desplaçament, d’anar a l’ "encontre" d’alteritats, confrontant-se a situacions potencialment diferents de les quotidianes (Laplante, 1996). Aquesta confrontació s’inscriu en si mateixa en un moment d’obertura per a l’individu, un open time i open space, on les restriccions han estat reduïdes al mínim (o són viscudes com a tals), mentre que la receptivitat - curiositat, atenció, interès - està al punt òptim.

4En aquest sentit, la mobilitat turística pot conduir a diverses bifurcacions. Per la desvinculació temporal respecte al del lloc de residència, permet distanciar-se dels rols jugats habitualment, persones freqüentades o institucions i normes socials (Remy, 1996). Alhora, la seva condició fa del turista un outsider en la destinació turística que freqüenta, algú que no té pas relació de familiaritat amb els llocs (Relph, 1976). Aquesta doble desvinculació, respecte al lloc d’origen com aquell temporalment habitat, obriria una finestra de llibertat. El desplaçament turístic seria doncs propici a l’experimentació de nous estils de vida, per la confrontació amb les maneres de fer que no són pas conegudes (Löfgren, 1999) o amb situacions inesperades (Urban, 2008). Tot i que els viatges es basen en eleccions premeditades (elecció de destinació, reserva dels mitjans de transport o allotjament ...), sempre comporten una part d’inesperat, relacionada amb les decisions d’última hora, trobades casuals, però també contratemps experimentats per molts turistes (Urban, 2008).

5Per aquestes dues raons almenys, cada estada turística dóna lloc a nous assoliments, en termes d’habilitats, coneixements, però també d’emocions i sensacions. Més enllà del repòs, és el valor afegit de les vacances. L’experiència en constitueix la capitalització i el retorn de la inversió. Per tant, el turista sens dubte torna al seu punt de partida, però diferent, cosa que es pot constatar fàcilment en contrast al contacte amb aquells, que no han tingut "aquesta sort de partir". Porta records viscuts per rememorar, per explicar, per mostrar (fotos, tatuatges...), per guardar o fins i tot per col·leccionar. Aquestes representacions mentals o materials que subsisteixen després dels desplaçaments turístics no només serveixen com a garantia de veracitat destinada als altres. De manera recurrent, també recorden a l’individu que és capaç d’integrar la diversitat i l’inesperat en la seva quotidianitat (Löfgren, 1999).

6Des d’almenys tres dècades, la plusvàlua de l’experiència del turisme ha estat objecte d’un veritable màrqueting. Es tracta per als operadors - touroperadors, proveïdors d’allotjament, gestors d’atraccions - de vendre no només un servei sinó una experiència. Aquest és per cert el sentit que dóna a "l’experiència" una part de la literatura anglosaxona (veure per exemple, Pine i Gilmore, 1999), per la qual es tracta de viure una experiència predeterminada per la posta en escena d’un servei turístic original, com, per exemple, passar una nit en una presó ... abandonada. Òbviament, el principi acumulatiu hi juga un paper crucial. Es tracta de multiplicar o diversificar les estades per acumular experiències vitals que no es viuran mai sens dubte, si tornem a pensar en la presó. "Engrunes" d’experiències d’altres vides (la pobresa d’un poble del Sahel, l’entorn natural d’un bosc "verge" equatorial ...) per donar un sentit, una coherència, a la seva.

7En un altre nivell, les experiències turístiques tenen una funció reparadora: al temps que reforcen, per contrast, el caràcter banal fins i tot penós de la quotidianitat, ajuden a fer-la suportable (Bourdeau, 2011). Dues èpoques entren en consideració aquí. Abans de l’estada, de bon principi, durant el "temps d’hibernació", mentre que l’individu està immers en la seva rutina i entra en una forma de letargia de la seva imaginació, l’anticipació del desplaçament venidor fa suportable l’existència. A l’hora de l’acceleració social (Rosa, 2012), aquesta anticipació té sovint un paper salvador, ja que ajuda a trencar la hiperactivitat constitutiva de la quotidianitat. A la sensació de tenir tal quantitat d’ocupacions, treball, que "no hi ha temps per pensar en un mateix ... ni en res d’altres llocs !" respon llavors el fil conductor tret d’una saviesa consensual: "Que arribin aviat les vacances, que arribi aviat la jubilació." Després de l’estada, a continuació, l’individu és susceptible de treure de la seva experiència turística una força vital renovada que facilita la represa de les seves rutines.

8El caràcter singular de l’experiència turística, ha estat qüestionat a partir dels anys 1990, primer sota la ploma de S. Lash i J. Urry (1994), després sota la dels seus lloadors (veure per exemple Uriely, 2005). Inscrits en el corrent postmodernista, els primers com el segon, miren cap endavant, sota el terme de "desdiferenciació", la idea d’una similitud creixent entre la vida quotidiana i el turisme. En les societats capitalistes desenvolupades, cada individu tindria un accés cada vegada més gran, virtual o real, a experiències característiques del turisme: descoberta, de vegades aprofundida, dels "grans llocs del món" a través de càmeres web i altres noves tecnologies de comunicació ; possibilitat, a la seva àrea habitual de vida, de consumir productes exòtics o conèixer persones originàries de països llunyans, etc. Paral·lelament, com suggereix P. Bourdeau (2011) en el seu treball sobre post-turisme, els desplaçaments turístics tendeixen a assemblar-se cada vegada més a un dia de treball, tenint en compte sobretot la importància de les funcions encomanades al propi viatger fins i tot en la preparació i execució de la seva estada (recerca prèvia d’informació a Internet, reserva en línia d’allotjament, impressió dels bitllets, ...), sinó també l’activisme de vegades frenètic que han de demostrar els turistes.

9Encara que la vida diària i el turisme s’entrellacen cada vegada més, no és menys veritat que els desplaçaments i estades turístics produeixen una ruptura temporal i espacial en la vida dels individus. Aquesta ruptura, encara que s’atenuï, alimenta una experiència que manté trets singulars: per un brussel·lès, un dinar en un restaurant japonès a Tòquio, durant una estada al Japó, o a Brussel·les durant una nit d’entre setmana, no produirà pas emocions i sensacions idèntiques. Com suggereix Löfgren (1999), el fet de confrontar-se a l’alteritat, però no a sortir de la seva vida diària, crea una relació singular dels individus amb els productes que consumeixen, les relacions que creen o mantenen, els llocs que freqüenten.

La construcció de la vivència turística

10El valor afegit de l’experiència i de la impressió de la regeneració trets d’una estada turística s’assenta en el cos i la ment dels individus. L’agregació al cap dels anys d’aquestes impressions post-vacances funciona segons un principi acumulatiu: tot i barrejant-se amb altres experiències de la vida, vénen a alimentar un estoc que no para de renovar-se de coneixements, competències (Ceriani et al. 2004), i també de records. A l’escala de la vida, l’experiència turística es construeix en una lògica d’addició, fins i tot quan l’estada ha estat un fracàs com ho recorda J.-D. Urbain (2008). Aquesta lògica es veu reforçada a la vegada per les expectatives lligades a l’estada i la seva posterior evocació. Al "deure de vacances" (Amirou, 2000), que incita, de vegades en una lògica estakhanovista, a fer de l’estada un moment d’enriquiment experimental, descoberta de nous llocs, noves cultures o d’una naturalesa diferent, respon en efecte la sessió informativa a la tornada, a través de l’àlbum de fotos, projecció de vídeo o relat.

11El temps dedicat al turisme s’emporta un espai creixent en la vida individual, les seqüències d’experiències associades s’hi multipliquen de manera serial. Agafades retrospectivament aquestes seqüències apareixen com una sèrie d’episodis de la mateixa història, on el contingut és reescrit després de passar a través de la resclosa de la reconstrucció memorística. La multiplicitat i la diversitat d’experiències turístiques viscudes porta a l’individu a oblidar l’ordre factual o a barrejar els records com en un estat somàtic, cosa que no és pas sense apropar el turisme del somni reïficat (el turista no visita pas les destinacions dels seus somnis !). Tanmateix els fets més carregats de sentit i les interpretacions que es fan es fossilitzen per donar cabuda a la invariabilitat de la resiliència. De la mateixa manera, la matèria memorística turística enterrada està en condicions de ressorgir en resposta a la curiositat dels altres.

12Les experiències turístiques es succeeixen i s’acumulen al llarg d’una vida la durada de la qual no cessa de prolongar-se. A les experiències (formatives) de la infància, amb els pares, de l’adolescència amb o sense els pares, succeeixen aquelles de l’edat adulta dins de configuracions familiars renovades, després l’edat de jubilació, etc. Cada persona emmagatzema, al llarg de la seva vida, tals experiències, desigualment nombroses i diversament variades en funció d’un un gran nombre de factors (econòmics, sociològics, psicològics, sanitaris, etc.), barrejant-les a través dels processos de rememoració lliures o forçats, amb aquelles d’altres membres de la família, amics o, avui dia, membres de les mateixes xarxes socials. La creixent influència d’aquests darrers també ha fet evolucionar per una altra part l’estat del record i de la memòria: una part de l’estoc memorístic enterrat en nosaltres és a partir d’ara exposada mentre que estava abans en l’esfera privada o fins i tot d’evocació íntima (Bachimon, 2013).

13Si la construcció acumulativa d’experiències de la vida és encara poc coneguda, això no vol dir que sigui un terreny verge de la recerca. Des dels anys 1970, el tema s’aborda en el camp dels leisure studies (Buse i Enosh, 1977 ; Kelly, 1974). Els treballs realitzats en aquest context subratllen la influència decisiva de les pràctiques de la infantesa sobre les pràctiques ulteriors. D’aquesta manera, diversos estudis longitudinals mostren que les activitats practicades a l’edat adulta, ja siguin socials, artístiques o esportives, estan en correlació estreta amb les realitzades durant l’adolescència, i això tant més fortament quan la pràctica era regular a aquesta edat (Scott i Willis, 1989 ; 1998). A l’època, aquest resultat s’interpreta en termes de model de cicle de vida (Neugarten, 1977): enfront dels múltiples canvis que s’enfronten a mesura que envelleixen (casament, naixement de fills, evolució dels ingressos, disminució de capacitats físiques ...), els individus perpetuen les estructures mentals (idees, preferències, competències) adquirides durant la infància, el que els garanteix una certa continuïtat en el curs de la seva existència (Atchley, 1989).

14Cal esperar els anys 1990 per veure emergir les primeres investigacions dedicades específicament al lifelong tourism (el turisme al llarg de la vida). Aquestes s’inscriuen en dues direccions diferents. En el camp del màrqueting, en primer lloc, diverses investigacions posen de manifest la influència de les experiències passades, en particular les vacances de la infància i l’adolescència, en la posterior elecció de destinacions però també en les pràctiques turístiques (Mazursky 1989 ; Bojanic, 1992 ; Gitelson i Kerstetter, 1992). Per exemple, en una enquesta realitzada amb antics alumnes majors de 55 anys d’una universitat del nord-est dels Estats Units, R. Gittelson i D. Kerstetter (1992) constaten que el 80 % dels enquestats han tornat almenys una vegada en el curs de la seva vida a la destinació preferida de l’adolescència. Per interpretar aquests resultats convergents, els investigadors concernits apel·len a la vinculació emocional amb la infància o al caràcter inercial de la tria dels consumidors (Gitelson i Crompton, 1984).

15El lifelong tourism ha estat igualment abordat sota una perspectiva més sociològica en el context de l’anàlisi de les carreres turístiques (Oppermann, 1995 ; Frändberg i Vilhelmson 2003 ; Frändberg, 2008. Guibert, 2016). L’objectiu prosseguit en aquest context és reconstituir, mitjançant investigacions longitudinals o relats de vida, la seqüència d’estades turístiques durant tot o part de la trajectòria de vida. Els resultats obtinguts convergeixen en part amb aquells de les anàlisis transversals realitzades a propòsit dels processos de presa de decisió. L. Frändberg posa així en evidència que si el panell de destinacions individuals se diversifica amb l’edat avançada, en relació sobretot amb les migracions realitzades pels individus o els seus parents, certs llocs són freqüentats de manera regular des de la infància. Per l’autora, el caràcter repetitiu de l’esquema espacial de les vacances respon menys a una qüestió de vincle emocional amb el primer llocs de vacances que a una lògica rutinària en la presa de decisions. Considerant el treball de C. Lindh (1998), ella suggereix que els turistes organitzen els seus desplaçaments en funció de les seves experiències anteriors i a més tenen l’hàbit de viatjar al mateix lloc, i la presa de decisió esdevé rutinària i s’imposa per ella mateixa.

16En el marc d’una investigació portada a terme per entrevista semiestructurada amb una quarantena d’adults angevins, C. Guibert (2016) ressalta la diversitat de trajectòries turístiques individuals. Tot constatant l’efecte indubtable de les experiències de la infantesa sobre les de la vida adulta, s’observa igualment en diverses persones entrevistades un aprenentatge tardà de les pràctiques turístiques, especialment entre aquelles sortides dels entorns professionals agrícoles i obrers. De la mateixa manera, constata, citant B. Lahire (2012), configuracions turístiques "sota la influència conjugal", caracteritzades per la influència decisiva d’un membre d’una parella, el millor dotat en experiències turístiques, sobre l’elecció de destinacions i pràctiques. Utilitzant una clau de lectura bourdieusienne, C. Guibert (2016: 12) proposa una interpretació convincent de la construcció de la vivència turística. Des del seu punt de vista, l’experiència turística cumulativa es construeix "segons processos socials en realitat prou similars als estudiats en les àrees de pràctiques culturals o esportives. (...). Si els aprenentatges turístics debuten generalment a la infància (en el si de la família, l’escola) i continuen a mesura que avança l’edat dels individus, les experiències socialitzadores acumulades o, per contra, les experiències socialitzadores contradictòries, reforcen la idea segons la qual res és finalment lineal, limitant de fet l’abast mecànic i essencialista del patrimoni cultural familiar com a únic esquema explicatiu". En aquesta òptica, les pràctiques turístiques dutes a terme en un moment donat per un individu, aixequen doncs unes vegades la reproducció d’experiències passades, altres vegades la invenció o la descoberta de noves pràctiques, que poden estar eventualment en contradicció amb les heretades de la socialització familiar. Diversos factors entren en consideració aquí: la prominència variable, segons els cercles socials i els individus, els aprenentatges de la infantesa, la diversitat de trajectòries de vida individuals (evolució de la capacitat econòmica personal, l’elecció del cònjuge, configuracions familiars, trobades amicals o professionals), sense oblidar l’evolució del context turístic (models dominant de pràctica, característiques de l’oferta, cost i comoditat dels transports, etc.).

Turisme i nostàlgia

17Les estretes relacions establertes entre les experiències turístiques realitzades a diferents estadis de la trajectòria de vida conviden a examinar de més a prop les interaccions entre la vivència turística acumulada, la construcció de la memòria individual i la constitució del jo.

18Segons la psicologia cognitiva contemporània, la memòria, lluny de ser una funció mental homogènia, estaria organitzada per diversos sistemes independents, però en interacció (Van der Linden, 2003). Entre aquests sistemes figura la memòria episòdica, que es dedica als fets viscuts personalment i al seu context espacio-temporal. D’acord amb el M. Conway (2005), els esdeveniments episòdics més prominents o més pertinents per a l’individu són mantinguts a llarg termini per integració en un altre sistema de memòria, la memòria autobiogràfica. Aquesta última, que no només està composada d’elements episòdics ja que també inclou el coneixement general sobre si mateix (noms de persones del seu entorn, per exemple) extretes de la memòria semàntica, porta el coneixement acumulat, incloent imatges, sentiments, olors .... present durant la codificació. Com a tal, la memòria autobiogràfica permet viatjar en el temps, tant bé revivint experiències passades com projectant-se cap al futur. També està disponible per informar qualsevol acció a prendre per part de l’individu.

19La codificació i la conservació en la memòria autobiogràfica de certs esdeveniments, així com la seva reconstrucció ulterior en els records, depenen estretament no només del que el M. Conway anomena el self conceptual, és a dir, el conjunt dels objectius, creences, desitjos i emocions d’un individu, sinó també de les experiències que viu en el present. En aquest sentit, si la memòria autobiogràfica contribueix a la constitució d’un mateix (veure per exemple, Duval et al., 2009), igualment es estretament dependent del que l’individu és i del que experimenta en un moment donat: els tres elements estan en interaccions recíproques. Hi ha doncs una interferència contínua entre la memòria, l’existència i l’experiència. En el camp que ens ocupa aquí, això significa a la vegada que les experiències turístiques presents estan influenciades per la memòria de les passades, i que la selecció per la memòria o l’enterrament dels esdeveniments turístics viscuts com la reconstrucció ulterior dels records depenen no només del self conceptual, sinó també de les experiències presents. Això és el que explica que la memòria autobiogràfica turística no és pas un dipòsit que conté records estables i fidels d’experiències viscudes, sinó un conjunt dispers de records més o menys codificats i que es reconstruiran regularment a posteriori. Quantes vegades som colpejats per les deformacions memorístiques induïdes per un record comparant-lo amb el d’un dels nostres pròxims. La tornada sobre els llocs recordats per consolidar-los dóna doncs tanta satisfacció (la de la confrontació del record amb la realitat) com desencant (els llocs han canviat i més encara els seus habitants). La reminiscència, la memòria dels llocs, l’objectivació que es pensa treure, resulten ser una font de confusió si es reiteren les experiències de retorn sobre el passat.

20Els records d’infància, o almenys les seves reminiscències són sovint considerades com a fundadores de les maneres de ser i d’actuar, la personalitat i el sentiment d’un mateix (Turmel, 1997 ; Conway i Pleydell-Pearce, 2000). Sense tractar-se d’una psicoanàlisi, se sap la part que hi tenen els records de vacances. Quantitat d’articles dedicats a la memòria autobiogràfica s’obren a propòsit per una evocació d’aquests records. En raó del caràcter singular de l’experiència turística, les primeres vacances passades fora del lloc de vida habitual que recorden els nens impregnen fortament la seva memòria autobiogràfica. A més de marcar una primera ampliació de l’experiència, els ofereixen l’oportunitat de donar un significat concret al que es coneixia prèviament pel relat dels pròxims, els llibres, les pel·lícules o els mitjans de comunicació. L’experiència turística original a l’estranger, les muntanyes, la guerra (visita a un camp de batalla), la deportació (visita de camps) ..., mentre que potser el nen només en tenia un coneixement vague, dóna un nou significat a aquests territoris o als esdeveniments dels quals han estat el teatre. Marcadament, aquesta experiència n’esdevé el fet memorable.

21Quan són idealitzats, els records de la infància poden engendrar una nostàlgia personal. Considerada durant molt de temps com una malaltia causada per l’exili o qualsevol forma d’allunyament del lloc de residència (Staszak, 2016), la nostàlgia personal, lligada a la vivència individual es defineix avui com un sentiment o emoció, amb els contorns molt variables: a vegades letargia regressiva vaga (Bartholeyns, 2015), altres vegades alegria melancòlica (Bishop, 1995), o encara l’aspiració de recuperar o reviure un temps anterior concebut com agradable (Boym 2001). Sigui quina sigui la definició adoptada, s’accepta que si la nostàlgia s’alimenta de records de la infància, a canvi orienta les conductes en el present, per exemple per l’adquisició d’objectes que donen testimoni d’un passat (Havlena i Holak , 1991), o per la participació en activitats viscudes a la infància (Fairley, 2003).

22La nostàlgia històrica, relativa al passat de col·lectius, és un camp de recerca molt marcat en el camp dels tourism studies, sobretot en el marc dels treballs dedicats als significats associats amb la visita de llocs patrimonials (Cato i Santos, 2007 ; Dann 1994, 1998 ; Frow, 1991 ; Goulding, 2001 ; Graburn 1995 ; Hyoungong 2005) o llocs que li permeten estar connectat amb la història familiar o ètnica (McCain i Ray 2003). No obstant això, encara sabem poc sobre com els individus recorden, obliden, reinterpreten i actualitzen el seu propi passat turístic (Timoteu, 1997). Diversos treballs procedents de les ciències de la gestió indiquen que la nostàlgia constitueix un factor important en la presa de decisions sobre les destinacions i/o pràctiques, fins i tot per als adults joves (veure, per exemple Robinson, 2015). D’altres recerques posen l’accent en les oportunitats regressives que ofereixen les experiències turístiques: Ryan (2010) constata que les platges formen part dels pocs espais on els adults poden, amb tota tranquil·litat, retrobar el nen que dormita en ells i, a través d’aquest, per estar en contacte amb els seus records de la infància. De manera més detallada, a través d’una desena d’entrevistes en profunditat amb turistes d’edat avançada en estada a l’estació de Morecambe, al nord-oest d’Anglaterra, D. Jarrat i S. Gammon (2016) destaquen la importància del sentiment de nostàlgia no només en l’elecció de destinació, sinó sobretot en l’experiència viscuda al lloc. Per a les persones entrevistades, l’estada a la vora del mar és l’ocasió de recordar-se de les persones desaparegudes que van comptar a la seva vida, de recordar-se de la seva pròpia infantesa, però també de prendre consciència plena del pas del temps. Si el sentiment de pèrdua predomina, és tanmateix temperat per la impressió que els enquestats tenen d’inscriure la seva pròpia estada en una continuïtat: esdevinguts pares i/o avis, perpetuen la tradició portant els seus fills i/o néts al mar. En conclusió, per la freqüentació d’un timeless environment, encarnat pel mar i la platja, les persones interrogades experimenten la sensació d’escapar-se de la rutina de la seva vida quotidiana. Sota aquests diferents angles, les estades a antics llocs de vacances revelen la geopietat. Forjat pel geògraf humanista Yi-Fu Tuan (2006), aquest concepte designa la relació intensa, personal i introspectiva que l’individu pugui mantenir amb entitats geogràfiques específiques, en particular els llocs dels seus propis orígens, allà on ha estat alimentat i educat. D’aquesta relació afectiva neixen sentiments molt forts, que contribueixen significativament a la construcció de la identitat personal.

23L’actualització del record pel retorn sobre les traces de vacances passades està doncs carregada de diversos significats. Pels individus, es tracta en un mateix moviment de procurar que aquestes traces - i tots els records que traginen - no desapareguin del tot, estar en contacte amb llocs que estan plens de significat per a ells i posar-los en perspectiva, per tant relativitzar l’estrès i el patiment del dia a dia. Per aquests tres aspectes, la posta en escena d’una nostàlgia turística és un contrapunt a la compressió espacial i temporal característica de la postmodernitat (Harvey, 2000). Aquesta troballa fa ressò de la idea defensada per C. Routledge (2016) que la nostàlgia individual, lluny de ser una malaltia mental, constituiria un recurs psicològic, que quan és mobilitzat, permet donar sentit a la vida, malgrat el caràcter penós o lúgubre de l’existència quotidiana. Això és el que s’ha observat notablement en les comunitats d’immigrants: els episodis nostàlgics permeten reduir l’estrès provocat per l’aculturació i poden contribuir a fer suportable l’exili.

24Sota una forma metafòrica, la figura del paradís és si no el nucli de l’imaginari turístic, almenys un dels components principals (Amirou, 2008). De fa molt temps, les destinacions turístiques són promocionades i posades al mercat apel·lant a les referències edèniques: els agents del turisme transmeten d’elles la imatge d’un anti-món utòpic i ucrònic, un espai primordial millor, en ruptura amb els quotidians conflictes, sofriments i injustícies (Bachimon, 2013). Aquesta imaginació acuradament mantinguda ajuda a forjar el desig de turistes: per a ells, les pràctiques de mobilitat d’oci s’inscriuen entre altres a la recerca del paradís. Si la figura de l’edèn estructura fortament les imaginacions i pràctiques de turisme col·lectiu, suggerim aquí que la nostàlgia de les vacances de la infància juga un paper similar a escala individual. A través de la seva idealització pel record, esdevenen metàfora d’un paradís original perdut: la d’un estat de felicitat, de despreocupació, de plaer senzill, que es cerca retrobar ulteriorment.

25L’espai turístic comprèn doncs nombrosos llocs on la freqüentació es basa almenys parcialment en la recerca del "paradís" perdut de la infància. Aquests llocs de la nostàlgia personal, motors d’un turisme d’arrels (roots tourism), són variats: segones residències on es van passar les vacances infantils, residències familiars al país d’origen dels emigrants, els centres turístics costaners o de muntanya on es desenvoluparen les estades inicials de la infantesa ... Alguns es confonen amb llocs de nostàlgia històrica, com llocs de memòria, que acullen turistes unes vegades sobre les traces de la seva pròpia història, altres vegades sobre les traces d’una història col·lectiva.

26Els llocs de la nostàlgia personal són doncs aquests indrets on un va, perquè han estat prèviament llocs de vacances, per efectuar-hi un retorn al passat. Retorn cíclic - i per tant fragmentat - que fa funció de contínuum, amb situacions variables depenent de si es tracta de llocs congelats en el seu abandó (ermots turístics, descuidats rerepaïsos) o d’espais profundament transformats per la modernitat. La necessitat de no tallar amb el passat, amb risc de reinventar-lo parcialment participa doncs a la patrimonialització. La visita dels llocs de nostàlgia personal pot conduir de fet a inscriure abandonats a la materialitat (Bachimon, 2013). Aquest és el cas quan un erm és transformat en lloc de memòria. Malgrat l’interès que ofereix, aquesta reïficació turística de la resiliència constitueix un aspecte bastant poc explorat del desenvolupament turístic.

27L’adquisició d’una segona residència, succedani idealitzat de la residència principal ja que manté lluny de les tensions diàries, s’inscriu igualment en l’actualització de la nostàlgia personal. Acomplert el procés per "desniar-la" a la seva utilització habitual, l’individu sovint és portat a mobilitzar els seus records: pensa amb nostàlgia amb la casa de les seves vacances, aquella dels seus pares (o avis), on passava estius que semblaven dilatar-se en un temps immòbil de dies uniformes, on el sol brillava ... records en els quals l’alternança meteorològica és truncada i embellida. Una invariant en el moment ideal, com congelada "per sempre" a la memòria. El resident secundari segueix doncs un procés voluntarista de re-apropiació nostàlgica de la seva joventut, en efecte passada però que no creu irremeiablement perduda. Procés que consisteix en reproduir aquests moments de profunda felicitat (o "viscuts" a posteriori com a tals) repetint les seves vacances fundadores en un succedani del seu lloc original. Procés al qual els seus fills han estat associats. Ells hauran així conegut durant la seva infància les mateixes experiències (en particular un afecte "visceral" al lloc) amb els seus pares. Tindran una identitat compartida, concretada per un lloc de vincle (un punt fix) en un territori al qual es poden aferrar en temps difícils (acomiadament, mudança ... i totes les altres formes de separació). Un refugi del qual un pot sentir-se allunyat per la distància, però no pas pel pensament ... on tornar-hi sempre. Un racó secret una mica polsegós com una golfa. La pols que té la virtut de cobrir els records d’un vel que es pot treure passant el drap per recuperar-los tal com eren. Certament s’avorreixen de vacances, i en particular a les segona residències. Però aquest avorriment és constitutiu del plaer retrospectiu. El temps perdut, aquest temps que s’allarga i dilueix, resulta ser l’altra cara de la quotidianitat febril (eclèctica, sobreexcitada, desesperada ...). Aquest entremig deixa un gust, aromes de sabor com l’ "olor de mirtils a les grans paneres" que hi trobava Aragó (1960), la reminiscència que es troba en el sabor d’un plat, en una perfum al replec d’un camí. Aquest moment d’eternitat esborra l’altra cara d’aquesta experiència fictícia, ja que el present s’ha deixat de costat, i el passat s’ha sublimat, idealitzat per la reconstrucció memorística. Aquests moments de reminiscència són importants perquè, sent provocats i ritualitzats (es refà a la data fixada la barbacoa familiar), constitueixen parèntesis (temps i recuperació de forces) de la reunificació de fusió que es consideren essencials per fer front a un dia a dia que serà el revers.

28Quan és impulsada per la nostàlgia personal, l’estada repetida a llocs ja visitats anteriorment pot esbiaixar el vincle a aquests llocs. De fet, l’imaginari madurat amb el curs del temps entra aleshores en decalatge amb els llocs tornats a visitar, tant en raó de l’evolució d’objectius i creences individuals com de la pròpia transformació dels llocs mateixos (Jankélévitch, 1983). Dues distorsions poden sorgir, distorsions que es poden acumular, més rarament compensar-se, i de vegades donar lloc a noves ramificacions. Entre el plaer egocèntric i l’imperatiu memorístic empenyent al retorn als llocs perduts de vista des de la infància, hi ha primerament el risc d’esquerda, que es manifesta entre un lloc on havia continuat vivint la seva vida i el mateix lloc que roman enterrat en la memòria com congelat en una època passada. En altres paraules, tractant d’acostar-se a la infància amb una estada a llocs antany freqüentats, l’individu comprova ben sovint una transformació radical del territori que havia conegut i idealitzat al seu record. Paradoxalment, la decepció que en resulta pot conduir-lo a allunyar-se de la seva infància, tot i que desitjava apropar-s’hi. Tanmateix, aquesta primera distorsió no condueix pas necessàriament a un dilema, perquè la nova experiència també pot ser un ressorgiment de la imaginació, una reactivació ... que esdevé al seu torn fundadora de records mixtes ... que mantenen records de vacances.

Experiència turística cumulativa, representacions mentals i opcions de vida

29Amb motiu de la revisió de dos llibres sobre la història del turisme als Estats Units, A. Lew (2010: 568) emfatitza la influència essencial que les seves experiències turístiques d’infància han exercit sobre la seva orientació professional posterior "Summer family vacations were an important part of my early experiences, and may have contributed to my adult interest in tourism and travel as both a vocation and an avocation". A través d’aquesta anècdota, posa en relleu la naturalesa potencialment transformadora de la vivència turística. Les experiències de viatge successives no es limiten pas a marcar una vida composta per una sèrie d’episodis de vegades decantats cap al treball i, de vegades cap a la recreació i el turisme. De fet, també contribueixen a canviar la visió de la vida, els llocs, els altres i un mateix, i aquest fet fins i tot pot influir fortament el curs de l’existència individual (Brown, 2009 ; Hampton, 2007).

30Seguint J. Urry (1990), en general s’accepta avui que la percepció del paisatge, la dels components que formen el relleu, l’urbanisme, l’arquitectura, la natura està fortament associada al viatge. Per contra, és versemblant que la confrontació amb territoris exòtics ha conduït a la desvaloració urbanística i representativa de suburbis i afores, esdevinguts a aquest díptic dels no llocs (Augé, 1992) que s’associa a la funcionalitat. Aquesta relació seqüencial amb l’entorn no és pas sense retroalimentacions "positives". L’acumulació d’experiències d’estiueig també ha influenciat l’hàbitat habitual, i en primer lloc el "xalet" dels afores des de la seva aparició. Mirant fotos antigues d’entreguerres es pot veure que el model de la casa de camp ja estava operant en l’entorn social (casa petita de fusta o d’entramat, jardí ornamental envoltat de flors exòtiques ...) ja sabent que la distància des del centre permetia barrejar una proximitat rousseauniana amb la natura que havia anticipat la cabanya on s’anava el diumenge a la tarda algunes dècades abans. Finalment, el xalet dels afores haurà potser funcionat com un abans (un substitut per anar de vacances, ja que calia reemborsar el préstec), i després de vacances ... un substitut d’un altre lloc entre dues estades turístiques. L’experiència turística indueix doncs una comparatisme positivista pel que fa a la vida quotidiana fins i tot al preu de la paradoxa. Perquè si l’altre lloc citat és millor que l’aquí indiferenciat, això no impedeix que "jo no hi podré viure" o "jo no hi aniré a viure fins a la jubilació." Els llocs turístics són poc més que paisatges, contextualitzacions transitòries o diferides.

31També passa que les experiències turístiques provoquen veritables canvis de vida, en particular del lloc de residència principal, a través d’una migració definitiva o l’establiment diversos mesos a l’any en un lloc d’estada turística (veure per exemple Frändberg 2008). Tals canvis poden manifestar-se a través d’una bifurcació brutal, resultant d’un esdeveniment inesperat o destacat. Ph. Duhamel (1997) va així demostrat que la sobrerepresentació de les dones entre la població estrangera establerta a les Illes Balears va donar com a resultat, entre altres coses, un gran nombre de matrimonis mixtos entre dones del nord d’Europa i homes espanyols, contrets a continuació d’una estada turística de les primeres.

32Altrament, la migració cap a un lloc de vacances s’inscriu en el marc d’un projecte preparat durant molt de temps, ja que existeix, per definició, una atracció pels llocs turístics, atracció que pot ser l’origen d’un desig d’habitar-hi indefinidament. La mobilitat definitiva induïda pel turisme, que alguns classifiquen en la categoria de lifestyle migrations (Benson, 2016), s’ha imposat com un fenomen de masses, sobretot sota la forma de migracions de jubilació (King et al., 1998). Els nombrosos treballs dedicats a aquests darrers indiquen que troben la seva terra elegida a les destinacions turístiques nacionals i internacionals, tant a Europa com Amèrica del Nord (Decroly, 2003). Les enquestes realitzades a jubilats que s’han instal·lat en aquests llocs, mostren que l’elecció del nou lloc de residència està condicionada en gran part, per una experiència turística prèvia, en particular d’estades recurrents en una residència secundària.

La imbricació d’experiències turístiques i trajectòries de vida

33Al terme d’aquest recorregut parcial, resulta que les experiències turístiques estan incrustades a les trajectòries de vida. Per entendre les primeres convé doncs analitzar les segones i viceversa.

34Més enllà de les aparences, cada separació turística instantània no podia reduir-se a un parèntesi temporal, al temps que l’experiència es construeix en gran part dins de la discontinuïtat espacio-temporal que indueix, com interstici cíclic augmentat, una dimensió retroactiva quan aspira a la nostàlgia. Les representacions de les nostres trajectòries de vida s’inventen sobre aquesta complementarietat de la vida quotidiana i la seva ruptura turística. Les vacances representen un pas enrere, com es diu metafòricament un "distanciament" amb allò que dia a dia tendeix a aparèixer força repetitiu, sense aspredat, lancinant. El turisme proveïdor d’experiències podria ser un moment important de la construcció d’aquestes identitats somiades expressades en un relat memorístic diferent del d’aquells que mai se’n va de vacances. En principi, com un temps privilegiat de receptivitat, funciona com una alternativa a la rutina suportada, considerada propícia a l’afebliment del sentit comú, i permet sortir de l’automatisme de tasques repetitives que és una de les maneres d’oblidar el temps que passa per suportar-lo millor.

35Desemboquem així a una concepció paradoxal de l’experiència turística. Seria el "soft" de l’experiència de vida adquirida entre parèntesis i en un temps curt i intens que no esdevé temps complet fins la jubilació. Paradoxalment doncs una experiència constitutiva necessàriament desplaçada de la realitat quotidiana, el "hard" d’alguna manera. És llavors una proveïdora de la bipolaritat ? Es tindrien records de moments escollits, la memòria d’un univers ideal fet de platja estiuenca, parc d’esbarjo, illa paradisíaca ... un estoc de records vinculats feblement amb la nostra experiència habitual. Aquesta excepcionalitat sent constitutiva d’un imaginari desplaçat aparentment escollit, quan l’altre seria suportat. La tendència turística generalitzada que caracteritza les nostres societats podria llavors ser entesa com un intent d’estendre la màgia turística (Picard, 2011) a la quotidianitat. I així doncs com un principi de sotmetiment, el preu a pagar ideològic, igual que una creença religiosa, l’anestèsic que retria suportable la vida quotidiana.

36El turisme nostàlgic personal només amplifica aquest fenomen en l’estat inconclús d’un impossible retorn al passat. En paraules de Jankélévitch (1983): "El viatger (que) torna al seu punt de partida, ha envellit mentrestant !" i torna a un lloc que no és el que era. Aquest doble desplaçament espacio-temporal representa des del seu punt de vista una "obertura temporal al tancat espacial que apassiona i fa patètica la inquietud nostàlgica." Un cercle viciós - la de la rutina turística com a retroalimentació - d’una manera que resulta difícil sortir-ne, si no és amb risc de trencament amb el passat i segurament l’enterrament de records.

Variacions experimentals

37Els textos proposats en aquest número de Via@ presenten una part bastant gran de l’enfocament de la dimensió experimental turística respecte a trajectòries de vida, enfocament que havia estat dirigit per la crida original per als articles. Per esbossar el contingut d’aquests textos i posar en relleu la relació que mantenen amb el fil conductor del número, reprenem l’estructura adoptada prèviament.

38Els primers quatre textos s’inscriuen, de prop o de lluny, en el qüestionament sobre la singularitat de l’experiència turística. Hécate Vergoupolos, en primer lloc, ens lliura una estimulant anàlisi crítica de la manera com la noció d’experiència és mobilitzada al camp dels tourism studies. Després d’haver constatat que nombroses recerques es basen en una concepció àmplia i no discriminatòria de l’experiència turística, en tant que una "mode d’aprehensió de tot el que advé en situació turística", l’autor dilucida dues tendències principals en la definició d’aquesta experiència. La primera considera l’experiència com un procés acumulatiu: és a la vegada el que es viu durant una estada i el que l’individu en treu com aprenentatges. Un enfocament així condueix doncs a lligar estretament experiència turística i trajectòria de vida: la primera, en tant que com a "capital de coneixements o d’hàbits" es construeix i reconstrueix contínuament al llarg del cicle de vida. Una segona tendència conceptualitza al contrari l’experiència turística com un fenomen instantani, un moment a viure, que ha de complir les seves promeses aportant plaer i satisfacció a l’individu. Hécate Vergopoulos qüestiona seguidament l’enllaç entre experiència turística i autenticitat, mostrant que una experiència turística, en tant que mode de relació amb el món enfocat al turisme, té sempre un caràcter autèntic, siguin quines siguin les característiques de l’oferta "es pot així estar autènticament decebut davant d’un simulacre que es reconeix com a tal ".

39L’article de Gagnol Laurent i Pierre-Antoine Landel sobre la valorització turística de dunes de sorra al desert marroquí també qüestiona el caràcter singular de l’experiència turística. Mostra que l’Erg Chebbi, prop de Merzouga, ja no és només part de visites guiades sinó també el suport de banys de sorra amb objectiu terapèutic. Lluny de ser una especificitat marroquina, aquests banys, que són similars a una "hidroteràpia" seca, són practicades pel Marroc i els visitants de balneari marroquins i internacionals desitjosos de beneficiar-se de les qualitats terapèutiques atribuïdes a la sorra de Merzouga. Almenys en dos aspectes, la immersió del cos en les dunes d’Erg Chebbi és una experiència singular, trencant amb les rutines diàries. En primer lloc, l’acte en si mateix ofereix una sensació inèdita, que contrasta amb les que poden proporcionar altres pràctiques amb objectiu terapèutics o de benestar, especialment les que es practiquen en el temps i els espais quotidians, com la sauna o bany de vapor. A continuació, aquests sensacions d’alguna manera estan enriquides tant pels significats que els turistes atribueixen al context físic i social en què es porten a terme com pels serveis que ofereixen les poblacions locals (la venda de llet de camell per visitar els mausoleus dels sants del Tafilalt) per tal de simular "Un medi ambient sa i autèntic considerat com aquell dels orígens beduïns."

40L’article de Juliette Augerot sobre les representacions mentals del lloc d’Angkor porta al seu torn a matisar el caràcter singular de l’experiència turística. L’autora hi remarca en efecte que hi ha joves turistes que en van tenir coneixement molt aviat, sigui a classe, sigui pels llibres escolars o de biblioteca, després pels reportatges. El lloc en si mateix és doncs en principi una abstracció literària, cinematogràfica ... i finalment una imatge mental. I com ens recorda l’autora, s’enfronta durant la seva experimentació turística a la concordança amb les representacions que a priori en tenen els visitants. La satisfacció o decepció de l’experiència en deriva directament. Per aquesta raó, els gestors han eliminat del lloc allò que pogués amagar presentisme no desitjat, en aquest cas les poblacions que viuen en i al voltant de les ruïnes, amb la finalitat de donar-li la solemnitat d’un objecte congelat fora del temps que correspon a la demanda memorística realista. Aquestes ruïnes serien llavors la memòria morta d’una antiga civilització, desapareguda, allunyada del present. Aquesta separació és important per a la conservació dels llocs susceptibles de despertar-se només amb ocasió dels primers recorreguts, o de la visita turística d’interpretació. Regna llavors un silenci atent per part del grup. Una ruïna és un lloc sagrat que presenta un mínim d’interferència amb l’exterior ... fins i tot el fet que els habitants que en constituïen la interioritat viva o continuïtat amb el temps antic per la tradició, van anar a viure a un altre lloc. Aquesta desafectació es fa doncs per conformisme.

41L’article de Rémy Tremblay sobre "Floribec", l’espai dels emigrants i turistes quebequesos establerts a Florida, també condueix a qualificar la singularitat de l’experiència turística. Pel doble joc d’una immigració laboral antiga datada als anys 1930, quan el grans treballs empresos per netejar les maresmes de Florida, i la freqüentació regular dels turistes originaris del Quebec, es va constituir a les ciutats de Hollywood, Dania i Hallandale, als afores est de la regió metropolitana de Miami, una concentració de comerços que oferien productes i serveis destinats a una clientela quebequesa. Aquesta concentració forma un "illot ètnic". Per la llengua utilitzada, els productes venuts i estil arquitectònic en vigor, aquest illot contribueix a reduir l’alteritat viscuda pels turistes de la Bella Província quan es dirigeixen a Florida. En aquest sentit, apropa la vida in situ dels turistes a la seva vida quotidiana, en el lloc d’origen.

42A través de la seva anàlisi històrica de les colònies de vacances establertes a Rimini a Itàlia, Fiorella Dallari contribueix al camp poc explorat de la infància en el turisme i, en conseqüència, al de la construcció acumulativa de l’experiència turística. Per les generacions d’abans de les vacances pagades, les colònies de vacances constituïren la primera experiència donada als nens d’accés a l’oci i fora del cercle familiar de la residència o de l’estiueig. I se sap que el feixisme i les dictadures n’han fet temps privilegiats d’adoctrinament, centrant-se en els efectes de l’extracció del si familiar de joves adolescents. Però les colònies eren també aquelles de les ciutats populars. El "Partit" (sobreentès "comunista") al capdavant de les comunes obreres havia així promogut les seves colònies municipals de vacances (amb els seus "exploradors") a fi a vegades de contrarestar les dels "scouts" de la parròquia. Segones intencions polítiques i doctrinals han marcat així la colònia des de llavors experiència col·lectiva, trencant la tutela maternal de la infància, feta ritu de transició. El bany al riu i al mar, amb el ritu de pas per la quasi nuesa i l’aprenentatge de la natació, i pel cop de la separació de sexes, va quedar com el moment culminant d’un experiència col·lectivista (la de un grup assignat a un monitor, dormint en dormitoris comuns i menjant a la cantina). L’experiència comunitària serà perllongada pels albergs de Joventut i Clubs de vacances (Club Med compost de GM (Gentils Membres) va ser molt de temps comunitari) havia de romandre segons els promotors el record de joventut fundador d’una vida adulta altruista al servei del seu país.

43El relat d’Aimé Vincent, industrial tèxtil de principis del segle XX, recollit per Franck Petit, alimenta la reflexió sobre la relació entre el turisme i la nostàlgia. De fet, evoca un viatge familiar fundador d’una memòria familiar, per falta d’un destí colonial. L’esmentat Aimé marxa amb la seva família a la descoberta de les colònies del nord d’Àfrica a principis del segle XX.Aquest viatge no es fa pas sense una segona intenció d’establiment quan en el curs d’una etapa estudia les possibilitats d’establir-se a Constantine i consulta in situ alguns notables. Ell no s’hi instal·larà finalment, però el record d’aquest viatge en els seus fills té alguna cosa d’iniciàtic. És un país de somni del que s’ha adquirit una memòria familiar compartida. Ella està feta de "curiositats", aquests aspectes més superficials i exòtics que són el paisatge, el folklore, els "indígenes" ... i aquells elements de la modernitat colonial com el ferrocarril, les carreteres, els colons. El pas de Franck Petit, un descendent d’Aimé Vincent, de publicar (en part i amb comentari) aquest text familiar, s’inscriu en una voluntat de retre públic un text que es va mantenir en la intimitat de la memòria familiar. El diari d’Aimé Vincent segueix sent un episodi feliç en els albors del segle XX pel damunt de dues guerres mundials que van trastocar aquesta família de l’est de França. Un episodi que especialment no es desitja enterrar en l’oblit de la rutina quotidiana i dels episodis més tristos que van seguir. Llavors, una referència a les converses: "vostè sap que s’ha fallat en anar a viure a Algèria !"... i aquest passat anterior, aquesta profecia retrospectiva no realitzada, prendrà tot el seu sentit en el moment de la descolonització que tindrà lloc 50 anys després d’aquest viatge: "Finalment Aimée havia pres la decisió correcta ja que estaria avui a la flota dels repatriats". L’acte fallit, el viatge turístic que hauria pogut prolongar-se en una emigració, en valor interpretatiu i d’identitat. Hi ha fins i tot la circumstància del valor molt positiu d’un vincle indissoluble amb el nord d’Àfrica, on els descendents de Aimée van anar seguint els seus passos. Perquè s’està en país conegut: El Diari (com les fotos que l’acompanyen i estan emmagatzemades en una caixa) constitueixen refugis fixes. Refugis certament relatius perquè els textos envelleixen, les fotos engrogueixen, mentre que les postures preses pels personatges davant el fotògrafs també semblen passades de moda. Però Franck Petit, visitant Tunísia ens va dir que havia reprès en foto tal ciutadella amb el mateix angle de visió o tractant de trobar els descendents dels "autòctons" fotografiats. Així les trajectòries turístiques dels descendents de vegades s’inscriuen en les dels seus avantpassats i encara més perquè haurien pogut ser les seves trajectòries de vida compartides. Aquest turisme nostàlgic ha pres a partir d’ara una gran amplitud en el que és una extensió cultural del turisme d’afinitat.

44El text de Joan Carles Membrado, Raquel Huete i Alejandro Mantecón sobre el turisme residencial a Espanya ve a il·lustrar la relació entre l’experiència turística acumulativa i l’elecció de l’estil de vida. Després de remarcar la magnitud de la instal·lació de la tercera edat del nord d’Europa a la costa mediterrània d’Espanya (multiplicació per 7,5 dels jubilats europeus a Espanya entre 1991 i 2002), els autors destaquen els seus efectes substancials sobre l’ordenació, el parc immobiliari, l’entorn i els negocis de la Costa Brava. El turisme residencial no només ha contribuït a la urbanització de la costa, sinó que encara alimenta la bombolla immobiliària espanyola que va esclatar el 2008, deixant exhausta l’economia nacional, desestabilitzant la governabilitat, i canviant els estils de vida dels espanyols. La manca de control durant 20 anys de la instal·lació de jubilats impactarà igualment en el medi ambient costaner, al temps que modificant l’ocupació local, dominada avui pels serveis a la persona. Aquest creixement suburbà també va conduir a desqualificar l’experiència turística dels jubilats enfrontats a una infinitat d’obres de construcció al seu veïnat i, en conseqüència, al deteriorament de la seva qualitat de vida a causa de la massificació. També aquesta urbanització vinculada directament i indirectament al turisme ha devaluat finalment la destinació de sol i platja mentre que l’alt consum d’aigua, allà on és escassa, i d’energia mantenia càrregues elevades, mentre que la congestió urbana, sense que alguna política de servei públic s’hi hagi posat en marxa retia l’estada cada vegada menys agradable en un entorn en degradació. Aquest declivi de la destinació i per tant de l’experiència turística també va contribuir al deteriorament de la vida diària dels propis espanyols. Per haver participat a la bogeria especulativa immobiliària turística, estar-hi fortament endeutats i haver-hi perdut la seva inversió, famílies senceres es reuneixen quotidianament a l’apartament familiar limitat dels seus pares, de vegades al seu dormitori de nen i són aleshores, per a les persones més joves afectades per la desocupació, obligades a viure-hi en neo-solteria. Aquest és el revers d’una trajectòria turística-immobiliària paradoxal que així es perfila.

45Com a clausura de la part temàtica d’aquest número, Anna Maria Fernández Poncela proposa interessar-se respecte als nens i adolescents que viuen en una destinació turística (Huasca d’Ocampo a la província d’Hidalgo a Mèxic) sobre l’experiència que en treuen els turistes. Es desprèn que els alumnes de l’ensenyament públic prenen consciència del seu patrimoni en referència a visites turístiques com a objecte i que ells observen amb un cert distanciament però a les quals donen un valor (econòmic i cultural) molt positiu sobretot quan s’apropen a l’edat adulta. L’experiència turística dels visitants trobats al carrer a la sortida de l’escola, del col·legi o de l’institut revelen als joves de Huasca d’Ocampo l’interès que representa el seu territori als ulls de la resta del món. Aquesta mirada a l’exterior és llavors mobilitzada per la constitució de la imatge que els joves tenen de si mateixos i del seu entorn. En constatar que l’experiència d’altres repercuteix sobre la trajectòria de vida d’aquells que són visitats, Anna Maria Fernández Poncela dilucida una forma d’imbricació singular entre experiències turístiques i trajectòries de vida.

46Tot plegat, podríem retenir d’aquest número que l’aparent simplicitat del cicle turístic, un viatge d’anada i tornada, pot ser assimilat durant una existència, per la seva repetició i acumulació d’experiències, a un moviment en espiral. El turista torna al seu punt de partida amb una nova experiència que s’afegeix a les precedents i que serveix de punt de partida per les següents. Torna tan sovint com sigui possible a la seva segona residència, torna als llocs de vacances de la seva joventut, evita tal i tal lloc on l’experiència va ser negativa ... No es pot per suposat quedar-se en aquest aspecte mecànic perquè la memòria, i en particular la de les vacances, és selectiva, els records en són la part emergent - reminiscències fortuïtes o provocades - mentre que altres experiències romandran enterrades en l’inconscient. La memòria és sobretot un derrocament / reconstrucció del factual de vacances del qual l’estat d’excepcionalitat en fa un temps propici per a la fabricació d’indicadors rellevants sobre els quals es consolida.

Haut de page

Bibliographie

Amirou R., 2000, Imaginaire du tourisme culturel, Paris, PUF.

Amirou R., 2008, « “Le Paradis, c’est les autres” ». Isolat relationnel et expérience du paradis: une entrée par le tourisme », Articulo – Journal of Urban Research, http://articulo.revues.org/179, consulté le 24 février 2017.

Atchley R.C., 1988, Social forces and aging (5th ed.), Belmont, CA, Wadsworth Publishing Company.

Augé M., 1992, Non-lieux, introduction à une anthropologie de la surmodernité, Paris, Seuil, 149 p.

Bachimon P., 2013, Vacance des Lieux, Paris, Belin, 255 p.

Bartholeyns G., 2015, « Rien ne se perd, rien ne se crée, tout se regrette. Photographies rétro et colorisation », Terrain. Anthropologie & sciences humaines, 65, pp. 12-33.

Benson M., 2016, Lifestyle migration: Expectations, aspirations and expériences, London, Routledge.

Bishop P., 1995, An Archetypal Constable: National Identity and the Geography of Nostalgia, London, Athlone.

Bojanic D. C., 1992, » A look at modernized family life cycle and overseas travel », Journal of Travel & Tourism Marketing, vol. 1, n° 1, pp. 61-79.

Bourdeau P., 2011, « Rendez-vous dans l’après tourisme ? », dans R. Christin et P. Bourdeau (dir.), Le tourisme: emancipation ou contrôle social ?, Bellecombe-en-Bauges, Éditions du Croquant.

Boym S., 2002, The future of nostalgia, New York, Basic Books.

Brown L., 2009, « The transformative power of the international sojourn: An ethnographic study of the international student experience », Annals of tourism research, vol. 36, n° 3, pp. 502-521.

Buse R. C. et Enosh N., 1977, « Youth expérience. Effect on participation in recreational activities », Land Economics, n° 53, pp. 468-486

Caton K., & Santos C. A., 2007, « Heritage tourism on Route 66: Deconstructing nostalgia », Journal of Travel Research, vol. 45, 4, pp. 371-386.

Conway M. A., 2005, « Memory and the self », Journal of Memory and Language, 53, pp. 594-628.

Ceriani G, Knafou R. et Stock M., 2004, « Les compétences cachées du touriste », Sciences humaines, n° 415, pp. 28-30.

Conway M. A., et Pleydell-Pearce C. W., 2000, « The construction of autobiographical memories in the self-memory system », Psychological Review, n° 107, pp. 261-288.

Dann G., 1994, « Tourism and nostalgia: Looking forward to going back », Vrijetijd en Samenleving, vol. 12, n° 1/2, pp. 75-94.

Dann G., 1998, « There’s no business like old business’: Tourism, the nostalgia industry of the future », Global tourism, n° 2, pp. 29-43.

Decroly J. M., 2003, « Tourisme et dynamiques démographiques: des relations multiples, denses et mal connues », Espace, populations, sociétés, vol. 21, n° 2, pp. 239-249.

Decroly J. M. (dir.), 2015, Le tourisme comme expérience, regards interdisciplinaires sur le vécu touristique. Montréal, Presses Universitaires du Québec.

Duval, C., Desgranges, B., Eustache, F. & Piolino, P., 2009, « Le soi à la loupe des neurosciences cognitives », Psychologie & NeuroPsychiatrie du vieillissement, vol. 7, n° 1, pp. 7-19.

Fairley S., 2003, « In search of relived social experience: Group-based nostalgia sport tourism », Journal of Sport Management, vol. 17, n° 3, pp. 284-304.

Frändberg L., 2009, « How normal is travelling abroad ? Differences in transnational mobility between groups of young Swedes », Environment and Planning A, vol. 41, n° 3, pp. 649-667.

Frändberg L. et Vilhelmson B., 2003, « Personal Mobility: a corporeal dimension of transnationalisation. The case of long-distance travel from Sweden », Environment and Planning A, vol. 35, pp. 1751-1768.

Frow J., 1991, « Tourism and the Semiotics of Nostalgia », October, 57, pp. 123-151.

Gitelson R. J. et Crompton J. L., 1984, « Insights into the repeat vacation phenomenon », Annals of tourism Research, vol. 11, n° 2, pp. 199-217.

Gitelson R. et Kerstetter D., 1992, « Adolescent travel experiences shaping post-adolescent travel behavior », Annals of Tourism Research, vol. 19, n° 1, pp. 128-131.

Goulding C., 2001, « Romancing the past: heritage visiting and the nostalgic consumer », Psychology & Marketing, vol. 18, n° 6, pp. 565-592.

Graburn N., 1995, « Tourism, modernity and nostalgia », in Ahmed A. and Shore C. (eds.), The Future of Anthropology: Its Relevance to the Contemporary World, London, Athlone Press, pp. 158-178.

Guibert C., 2016, « Les déterminants dispositionnels du « touriste pluriel », Expériences, socialisation et contextes », SociologieS, 17 p.

Hampton J., 2007, Gap Year Travel and Personal Change: An Exploration into the Long Term Socio-Cultural Impacts of Tourism on Tourist, Unpublished MSC dissertation, Bournemouth University, UK

Harvey D., 1989, The condition of postmodernity, Massachusetts, Blackwell Publishers.

Havlena W.J. et Holak S.L., 1991, « The good old days: Observations on nostalgia and its role in consumer behavior », Advances in Consumer Research, 18, pp. 323-329.

Hyounggon K., 2005, « Research Note: Nostalgia and Tourism », Tourism Analysis, vol. 10, n° 1, pp. 85-88.

Jankélévitch V., 1983, L’Irrésistible et la nostalgie, Paris, Flammarion.

Jarratt D. et Gammon S., 2016, « ‘We had the most wonderful times’: seaside nostalgia at a British resort », Tourism Recreation Research, vol. 41, n° 2, pp. 123-133.

Kelly, J.R., 1974, « Socialization toward leisure. A developmental approach », Journal of Leisure Research, n° 6, pp. 181-193.

King R., Warnes A.M. et Williams A.M., 1998, « International retirement migration in Europe », International Journal of Population Geography, n° 2, pp. 91-112.

Laplante M., 1996, L’expérience touristique contemporaine. Fondements sociaux et culturels, Sainte-Foy, Presses de l’Université du Québec.

Lash S. et J. Urry, 1994, Economies of Signs and Space, London, Sage.

Lew A. A., 2010, « Nostalgia for the Family Holiday Vacation », Tourism geographies, vol. 12, n° 4, pp. 568-582.

Lahire B., 2012, Monde pluriel, peser l’unité des sciences sociales, Paris, Éditions du Seuil.

Lindh C., 1998, Decision processes in discretionary long-range travel, Thèse de doctorat, Department of Infrastructure and Planning, Royal Institute of Technology, Stockholm.

Löfgren O., 1999, On Holiday. A History of Vacationing, Berkeley, University of California Press.

McCain G. et Ray N. M., 2003, « Legacy tourism: The search for personal meaning in heritage travel », Tourism Management, vol. 24, n° 6, pp. 713-717.

MacCannell. D., 1976, The Tourist: A New Theory of the Leisure Class, New York Schocken.

Mazursky D., 1989, « Past experience and future tourism decisions », Annals of Tourism Research, vol. 16, n° 3, pp. 333-344.

Neugarten B. L., 1977, « Personality and aging », in Birren J. and Schaie K.W. (eds.), Handbook of the psychology of aging, New York, Van Nostrant Rheinold, pp. 626-649.

Oppermann, M., 1995, « Travel life cycle », Annals of tourism research, vol. 22, n° 3, pp. 535-552.

O’Reilly K., 2003, « When is a tourist ? The articulation of tourism and migration in Spain’s Costa del Sol », Tourist studies, vol. 3, n° 3, pp. 301-317.

Overton J., 1984, « Coming home: Nostalgia and tourism in Newfoundland », Acadiensis, vol. 14, n° 1, pp. 84-97.

Picard D., 2011, Tourism, Magic and Modernity – Cultivating the Human Garden, New York-Oxford, Bergham Books, 189 p.

Pine J. et J. Gilmore, 1999, The Experience Economy, Boston, Harvard Business School Press.

Rémy J., 1996, « Mobilités et ancrages: vers une autre définition de la ville », in Hirschlorn M. et Berthelot J.M. (dir.), Mobilités et ancrages. Vers un nouveau mode de spatialisation, Paris, L’Harmattan.

Relph E. C., 1976, Place and placelessness, London, Pion.

Robinson P., 2015, « I Remember it Well: Epiphanies, Nostalgia, and Urban Exploration As Mediators of Tourist Memory », Tourism Culture & Communication, vol. 15, n° 2, pp. 87-101.

Rosa H., 2012, Aliénation et accélération. Vers une théorie critique de la modernité tardive, Paris, La Découverte.

Robinson P., 2015, I Remember it Well: Epiphanies, Nostalgia, and Urban Exploration As Mediators of Tourist Memory, Tourism Culture & Communication, vol. 15, n° 2, pp. 87-101.

Routledge C., 2016, Nostalgia, a psychological resource, New York/Oxon, Routledge.

Ryan C., 2002, « Memories of the beach », in Ryan C. (ed.), The tourist experience, London, Thomson, pp. 156-171.

Scott D. et Willis F.K., 1989, « Adolescent and leisure patterns: A 37 years follow-up study », Leisure Sciences, 11, pp. 323-335.

Scott D. et Willis F.K., 1998, « Adolescent and leisure patterns: A reassessment », Journal of Leisure Research, vol. 30, n° 3, pp. 319-330.

Staszak J.-F., 2016, « “On n’est pas un bon légionnaire quand on n’a pas le cafard”: enjeux médicaux, culturels et politiques d’un sentiment géographique (1880-1930) », Carnets de géographes, http://cdg.revues.org/680, consulté le 24 février 2017.

Timothy D., 1997, « Tourism and the personal heritage experience », Annals of Tourism Research, vol. 34, n° 3, pp. 751-754.

Tu-An Y.F., 2006, Espace et Lieu. La Perspective de l’Expérience, Paris, Folio, [1977], 219 p.

Turmel A., 1997, « Mémoire de l’enfance et construction de soi », Sociologie et sociétés, vol. 29, n° 2, pp. 49-64.

Urbain J.-D., 2008, Le voyage était presque parfait: Essai sur les voyages ratés, Paris, Payot.

Uriely N., 2005, « The tourist experience: conceptual developments », Annals of Tourim Research, vol. 32, n° 1, pp. 199-216.

Urry J., 1990, The Tourist Gaze, London, Sage.

Van der Linden M., 2003, « Une approche cognitive du fonctionnement de la mémoire épisodique et de la mémoire autobiographique », Cliniques méditerranéennes, vol. 1, n° 67, pp. 53-66.

Viard J., 2006, Eloge de la mobilité, essai sur le capital temps libre et la valeur travail, la Tour d’Aigues, Editions de l’Aube. 205 p.

Haut de page

Notes

1 Des de mitjan dels anys 1990, un dels signants d'aquest article, sensibilitzat amb la metodologia dels relats de vida pels seus intercanvis amb Françoise Cribier (directora de recerca al C.N.R.S.) i el seu equip, desitjava comprometre treballs sobre la qüestió considerada molt desatesa de la relació entre l'elecció de les destinacions turístiques i les experiències de vacacions a la infantesa i adolescència al si del nucli familiar. Aquest va ser així el tema proposat en un assumpte de DEA, sostingut a la universitat París 7 – Denis Diderot al 1997 per C. Duflot (sota la direcció de R. Knafou), però malauradament no seguit d'una tesi, havent preferit la doctoranda debutant orientar-se llavors vers d'uns altres estudis de desembocadura menys aleatòria, abans d'embarcar-se en una carrera política.

Haut de page

Pour citer cet article

Référence électronique

Philippe Bachimon, Jean-Michel Decroly et Rémy Knafou, « Experiències turístiques i trajectòries de vida », Via [En ligne], 10 | 2016, mis en ligne le 01 décembre 2016, consulté le 11 décembre 2017. URL : http://journals.openedition.org/viatourism/1345

Haut de page

Traducteur

Estela Mariné Roig

Professora Serra Húnter

Haut de page

Droits d’auteur

Via. Tourism Review

Haut de page
  • OpenEdition Journals