Anderson W.P. 1987, « The Kilns and Workshops of Sarepta (Sarfand, Lebanon) : Remnants of Phoenician Ceramic Industry », Berytus XXXV, p. 41-66.
Asensio D. 1996, « Les àmfores d’importació de la ciutadella ibèrica d’Alorda Park o Les Toixoneres (Catafell, Baix Penedès, Tarragona) », Revista d’Arqueologia de Ponent 6, p. 35-74.
Aubet M.E. et alii 1999, Aubet M.E., Carmona P., Curia E., Delgado A., Fernández A., Párraga M., Cerro del Villar, I. El asentamiento fenicio en la desembocadura del Guadalhorce y su interacción con el hinterland, Sevilla (Arqueología. Serie Monografías. Memorias 5).
Baldassari R., Fontana S. 2002, « Anfore a Pantelleria : appunti per una storia economica dell’isola nell’antichità », dans L’Africa romana XIV, Roma, p. 953-989.
Ben Jerbania I. 2013, « Observations sur les amphores de tradition punique d’après une nouvelle découverte près de Tunis », AntAfr 49, p. 179-192.
Benoit F. 1961, L’épave du Grand Congloué à Marseille, Paris (Gallia, Suppl. 14).
Bonifay M. 2007, « Que transportaient donc les amphores africaines ? », dans E. Papi (éd.), Supplying Rome and the Empire : The Proceedings of an International Seminar held at Siena-Certosa di Pontignano on May 2-4 2004, on Rome, the Provinces, Production, and Distribution, Portsmouth (JRA, Suppl. 69), p. 8-31.
Bonifay M. 2016, « Éléments de typologie des céramiques de l’Afrique romaine », dans D. Malfitana, M. Bonifay (éd.), La céramique africaine dans la Sicile romaine, Catania (Monografie dell’Istituto per i Beni Archeologici e Monumentali, C.N.R., 12), p. 507-573.
Bridoux V. 2014, « Numidia and the Punic World », dans J. Qrawley Quinn, N.C. Vella (éd.), The Punic Mediterranean. Identities and Identification from Phoenician Settlement to Roman Rule, Cambridge (British School at Rome Studies), p. 181-201.
Capelli C., Bonifay M. 2016, « Archeologia e archeometria delle anfore dell’Africa romana. Nuovi dati e problemi aperti », dans A. Ferrandes, G. Pardini (éd.), Le regole del gioco. Tracce Archeologi Racconti. Studi in onore di Clementina Panella. Roma, p. 535-557.
Capelli C., Contino A. 2013, « Amphores tripolitaines anciennes ou amphores africaines anciennes ? », AntAfr 49, p. 199-208.
Capelli C., Piazza M. 2013, « Analyse en microscopie optique d’amphores de type Maña C et “Tripolitaine ancienne” provenant du dépotoir de Mnihla », AntAfr 49, p. 193-197.
Céramiques hellénistiques et romaines 1987, P. Lévêque, J.-P. Morel (éd.), Céramiques hellénistiques et romaines, II, Paris (Annales littéraires de l’Université de Besançon 70 ; Centre de recherches d’histoire ancienne 331).
Cibecchini F., Capelli C. 2013, « Nuovi dati archeologici e archeometrici sulle anfore grecoitaliche : i relitti di III secolo del Mediterraneo occidentale e la possibilità di una nuova classificazione », dans F. Olmer (éd.), Itinéraires des vins romains en Gaule, III e -I er siècles avant J.-C., Confrontation de faciès. Actes du colloque européen organisé par l’UMR 5140 du CNRS, Lattes, 30 janvier-2 février 2007, Lattes (Monographies d’Archéologie Méditerranéenne, h.s. 5), p. 423-451.
Contino A. 2012, « Tripolitana Antica e Dressel 26 a Roma. Il caso del Nuovo Mercato Testaccio. Dati preliminari », dans L’Africa romana XIX, Roma, p. 1471-1487.
Contino A. 2015, Anfore africane tardorepubblicane e primoimperiali dal Nuovo Mercato di Testaccio a Roma (Tipo-cronologia, ipotesi di provenienza e diffusione nel Mediterraneo), Thèse de Doctorat, Aix-Marseille Université - Università Cattolica di Milano, inédite.
Contino A., Capelli C. 2016, « Nuovi dati archeologici e archeometrici sulle anfore africane tardorepubblicane e primo imperiali : rinvenimenti da Roma (Nuovo Mercato Testaccio) e contesti di confronto », dans R. Járrega, P. Berni (éd.), Amphorae ex Hispania : paisajes de producción y consumo, Tarragona (Monografías Ex Officina Hispana III), p. 538-556.
Contino A., Capelli C., sous presse, « Anfore ovoidi tardo repubblicane e primo imperiali di produzione africana », dans A Family Business… The Ovoid Amphorae in the Central and Western Mediterranean between the Last Two Centuries of the Republic and the Early Days of the Roman Empire, International Workshop, Sevilla/San Fernando, 10-11 dec. 2015, (SPAL).
Delcroix G., Huot J.-L. 1972, « Les fours dits “de potier” dans l’Orient ancien », Syria 49, p. 35-95.
Delile H. et alii 2015, Delile H., Abichou A., Gadhoum A., Goiran J.-Ph., Pleuger E., Monchambert J.-Y., Wilson A., Fentress E., Quinn J., Ben Jerbania I., Ghozzi F., « The Geoarchaeology of Utica, Tunisia : The Paleogeography of the Mejerda Delta and Hypotheses concerning the Location of the Ancient Harbor », Geoarchaeology : An International Journal 30, p. 291-306.
Djaoui D., Garnier N., Capelli C. 2016, « Transport en amphores de produits rares à Arles entre 70 et 100 apr. J.-C. : le cas du lomentum », dans Actes du congrès de la SFECAG, Autun, 5-8 mai 2015, La céramique en contexte funéraire, Approches multiples, Marseille (Actes des congrès de la SFECAG), p. 677-684.
Empereur J.-Y., Hesnard A. 1987, « Les amphores hellénistiques », dans Céramiques hellénistiques et romaines 1987, p. 9-71.
Falsone G. 1981, Struttura e origine orientale dei forni da vasaio di Mozia, Palermo (Studi Monografici 1).
Fantar M.H. 1986, Kerkouane. Cité punique du Cap Bon (Tunisie), III, Tunis.
Gauckler P. 1915, Nécropoles puniques de Carthage, Deuxième partie. Études diverses, Paris.
Hesnard A. 1980, « Un dépôt augustéen d’amphores à la Longarina (Ostie) », dans J.H. D’Arms, E.C. Kopff (éd.), The Seaborne Commerce of Ancient Rome, Roma (Memoirs of the American Academy in Rome XXXVI), p. 141-156.
Karthago III, 1999, Rakob F. (éd.), Karthago III. Die deutschen Ausgrabungen in Karthago, Gebundene Ausgabe, Mainz (Karthago 3).
Lancel S. 1982, « L’îlot E », dans S. Lancel (dir.), Byrsa, II. Rapports préliminaires sur les fouilles 1977-1978 : les niveaux et vestiges puniques, Rome (CÉFR 41), p. 105-141.
Lancel S. 1987, « La céramique punique d’époque hellénistique », dans P. Lévêque, J.-P. Morel (éd.), Céramiques hellénistiques et romaines 1987, p. 99-137.
Liou B., Pomey P. 1985, « Informations archéologiques. Direction des recherches archéologiques sous-marines », Gallia 43, p. 547-576.
Martin-Kilcher S. 1999, « Karthago 1993. Die Füllung eines frühkaiserzeitlichen Pozzo », dans Karthago III, 1999, p. 403-434.
Moulard J. 1926, « Fouilles à Utique en 1925 », BCTH, p. 225-235.
Pascual Berlanga G., Ribera i Lacomba A. 2002, « Las ánforas tripolitanas antiguas en el contexto del Occidente Mediterráneo. Un contenedor poco conocido de la época republicana », dans L. Rivet, M. Sciallano (éd.), Vivre, produire et échanger : reflets méditerranéens. Mélanges offerts à Bernard Liou, Montagnac (Archéologie et Histoire Romaine 8), p. 303-317.
Principal J. 2013, « Cuando Arqueología e Historia se dan la mano : Cartago y Numancia, dos buenos referentes », dans A. Ribera i Lacomba (éd.), Manual de cerámica romana. Del mundo Helenístico al Imperio Romano, Madrid (Cursos de formación permanente para arqueólogos), p. 331-356.
Py M., Adroher Auroux A.M., Sanchez C. 2001, Dicocer 2. Corpus des céramiques de l’âge du Fer de Lattes (fouilles 1963‑1999), Lattes (Lattara 14).
Ramon Torres J. 1995, Las ánforas fenicio púnicas del Mediterráneo central y occidental, Barcelona (coll. Instrumenta 2).
Ramon Torres J. et alii 2007, Ramon Torres J., Sáez Espligares A., Sáez Romero A.M., Muñoz Vicente Á., El taller alfarero tardoarcaico de Camposoto (San Fernando, Cádiz), Sevilla (Monografías de Arqueología 26).
Ribera i Lacomba A., Marín Jordá C. 2003, « Las importaciones itálicas del nivel de fundación (138 a.C.) de la ciudad romana de Valentia », Rei Cretariae Romanae Fautorum Acta 38, p. 287-294.
Sáez Romero A.M. 2008, La producción cerámica en Gadir en época tardopúnica (siglos -III/-I), Oxford (BAR Int. S. 1812).
Sáez Romero A.M. 2013, « Talleres cerámicos en Gadir en época postcolonial ¿un modelo alfarero excepcional ? », dans D. Bernal, L.C. Juan, M. Bustamante, J.J. Díaz, A.M. Sáez (éd.), Hornos, talleres y focos de producción alfarera en Hispania. I Congreso Internacional de la SECAH Ex officina hispana (Cádiz) 3-4 de marzo de 2011, Cádiz (Monografías Ex officina hispana 1), p. 215-249.
Sáez Romero A.M., Montero Fernández R., Toboso Suárez E.J. 2004, « Un antecedente centro-mediterráneo al complejo alfarero púnico de Torre Alta (San Fernando, Cádiz) », dans Las industrias alfareras y conserveras fenicio-púnicas de la Bahía de Cádiz. XVI Encuentros de Historia y Arqueología, Córdoba, p. 201-236.
Sciallano M., Sibella P. 1991, Amphores : comment les identifier ?, Aix-en-Provence.
Stirling L. 2006, « Aspects of Punic and Roman Kiln Design in North Africa », dans L’Africa romana XVI, Roma, p. 2405-2416.
Vegas M. 1998, « Alfares arcaicos de Cartago », dans M. Vegas (éd.), Cartago Fenicio-púnica. Las excavaciones alemanas en Cartago, Barcelona (Cuadernos de arqueología mediterránea 4), p. 147-164.
Vegas M. 1999, « Phöniko-punische Keramik aus Karthago », dans Karthago III, 1999, p. 93-219.
Wilson A. et alii 2014, Wilson A., Felici C., Ferrito R., Johnson M., Lauritsen T., Noussa I., Souissi S., « Area IV : An Industrial Quarter on the Edge of Town », dans I. Ben Jerbania, E. Fentress, F. Ghozzi, A. Wilson, G. Carpentiero, Ch. Dhibi, J.A. Dufton, S. Hay, K. Jendoubi, E. Mariotti, G. Morley, T. Oueslati, N. Sheldrick, A. Zocchi, Excavations at Utica by the Tunisian-British Utica Project 2014, p. 23-27, (en ligne : https://www.academia.edu/12718443/Excavations_at_Utica_by_the_Tunisian-British_Utica_Project_2014).