Beltrán de Heredia Bercero J.
2001 Una factoría de garum y salazón pescado en Barcino, dans J. Beltrán de Heredia Bercero (éd.), De Barcino à Barcinona. Los restos arqueologicos de la Plaza del Rey de Barcelona, Barcelone, Museu d’historia de la ciutat, p. 58‑63.
Beltrán Lloris M.
1970 Las anforas romanas en España, Saragosse, Inst. Fernando el Catolico (Monografías Arqueologicas, 8).
Beltrán Lloris M.
2008 Las ànforas tarraconenses en el Valle del Ebro y la parte occidental de la Provincia Tarraconense, dans López, Aquilué 2008, p. 271‑317.
Beltrán Lloris M.
2014 Iulius Teophilus, Un nuevo fabricante de salazones tarraconenses en época de Augusto dans A. Dupla, M. V. Escribano, L. Sancho, M. A. Villacampa (éd.), Miscelánea de estudios en homenaje a Guillermo Fatás Cabeza, Saragosse, Institución Fernando el Católico, p. 141‑154.
Benoit F.
1956 Épaves de Provence, Gallia, 14, 1, p. 23‑34.
Benoit F.
1958 Nouvelles épaves de Provence, Gallia, 16, 1, p. 5‑39.
Bergé A.
1990 Les marques sur amphores Pascual 1 de Port-la-Nautique (Aude), Cahiers d’archéologie subaquatique, IX, p. 131‑201.
Bernal D., Jiménez Camino R.
2004 El taller de El Rinconcillo en la Bahía de Algeciras. El factor itálico y la economía de exportación (ss. I a.C.-I d.C.), dans L. G. Lagóstena Barrios, D. Bernal Casasola (éd.), Figlinae Baeticae. Talleres alfareros y producciones cerámicas de la Bética romana (ss. II a.C.-VII d.C.), Oxford, Archaeopress (BAR International Series, 1266), p. 589‑606.
Berthault F.
1995 Une amphore Dressel 12 timbrée SEX DOMITI au musée du Périgord, Aquitania, 13, p. 268‑272.
Buxó i Capdevilla R., Tremoleda i Trilla J.
2002 Platja de Fenals (Lloret de Mar, la Selva): una industria terrissera d’época romana a la Costa Brava, Lloret de Mar, Ajuntament de Lloret de Mar (Col·leccio Es Frares, 5).
Carreras Monfort C., Folch J., Guitart i Duran J. (dir.)
2019 Laietània interior: marques i terrisseries d’àmfores al Vallès Occidental i Oriental, Barcelone, Institut d’Estudis Catalans, Institut Català d’Arqueologia Clàssica (Corpus internacional des timbres amphoriques, 27).
Colls D.
1982 Rapport de fouilles de l’épave Cap Béar 3 [rapport non publié].
Colls D.
1986 Les amphores léétaniennes de l’épave Cap Béar III, dans Hommages à Robert Étienne, REA, 88, 1‑4, p. 201‑213.
Comas i Solà M.
1985 Baetulo. Les àmfores, Badalone, Museu de Badalona (Monografies badalonines, 8).
Comas i Solà M.
1991 Amphores Léetaniennes en Gaule, dans SFÉCAG, Actes du Congrès de Cognac, Marseille, SFÉCAG, p. 225‑234.
Comas i Solà M., Martínez Ferreras V.
2015 Productores y mercatores de Baetulo (Badalona). Las ánforas vinarias y la epigrafía asociada, dans V. Martínez Ferreras (éd.), La difusión comercial de las ánforas vinarias de Hispania Citerior-Tarraconensis (s. I a.C. – I d.C.), Oxford, Archaeopress (Roman Archaeology, 4), p. 125‑146.
Comas i Solà M., Padros (éd.)
1998 El vi a l’antiguitat Economia, producció i comerç al Mediterrani occidental. II col·loqui internacional d’arqueologia romana, Badalone, Museu de Badalona (Monografies badalonines, 14).
Comas i Solà M., Martín Menéndez A., Matamoros D., Miro J.
1998 Un tipus d’àmfora Dressel 1 de producción laietania, dans M. Mayer, J. Nolla, J. Pardo (éd.), De les estructures indígenas a l’organització provincial de la Hispània Citerior, Homenatge a J. Estrada i Garriga, Barcelone, Societat Catalana d’Estudis Clàssics (Itaca Annexos, 1), p. 149‑160.
Desbat A., Schmitt A.
1998 Un nouveau type d’amphore de Tarraconaise avec la marque Sex. Domiti, dans SFÉCAG, Actes du Congrès d’Istres, Marseille, SFÉCAG, p. 349‑355.
Desse-Berset N., Desse J.
2000 Salsamenta, garum et autres préparations de poissons : ce qu’en disent les os, MEFRA, 112‑1, p. 73‑97.
Erice R.
2011 El puerto fluvial de Caesaraugusta, dans J. Arce, B. Goffaux (éd.), Horrea d’Hispanie et de la Méditerranée romaine, Madrid, Casa de Velázquez (Collection de la Casa de Velázquez, 125), p. 143‑157.
Etienne R., Mayet F.
2000 Le vin hispanique, Paris, Éditions de Boccard.
Etienne R., Mayet F.
2002 Salaisons et sauces de poisson hispaniques, Paris, Éditions de Boccard.
García Vargas E., Bernal Casasola D.
2008 Ánforas de la Bética, dans D. Bernal Casasola, A. Ribera i Lacomba (éd.), Cerámicas hispanorromanas. Un estado de la Cuestión, Cadix, Universidad de Cádiz (Monografías historia y arte, 3), p. 661‑688.
García i Rosselló J., Gurri i Costa E.
1997 Les imitacions laietanes d’àmfores itàliques a la zona central de la comarca del Maresme en època tardorepublicana, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 36, p. 397‑424.
Geli R., Mauri G., Mayoral J., Martínez Ferreras V., Tremoleda J.
2024 El comerç del vi en àmfores Pascual 1 de la Tarraconense. Volum, epigrafia, origen i destí, dans El Vi a l’antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani occidental, III Col·loqui Internacional d’Arqueologia Romana, Barcelone, Museu de Badalona, p. 460-478.
González Cesteros H., Bernal Casasola D., Carcía Vargas E.
2016 Dressel 12 (Côte de Bétique), dans Amphorae ex Hispania. Geographie de la production et de la consomation (http://amphorae.icac.cat/amphora/dressel-12-baetica-coast).
Gruat P.
1994 Les timbres sur amphores Dressel I du Sud-Ouest de la France : premier inventaire, Aquitania, XII, p. 183‑202.
Izquierdo Tugas P.
1992 L’ancoratge de les Sorres: aportacions a la història econòmica de la costa del Llobregat, Fonaments: prehistòria i món antic als Països Catalans, 8, p. 53‑78.
Járrega Domínguez R.
2015 Ánforas vinarias en el este de la Hispania Citerior en época Tardorepublicana (siglo I A.C): epigrafía anfórica y organización de la producción, SPAL: revista de prehistoria y arqueología, 24, p. 77‑98.
Jézégou M.-P.
2007 Découvertes sous-marines le long du littoral des Pyrénées Orientales, Cap Béar 3, dans J. Kotarba, G. Castellvi, Fl. Mazière (dir.), Le Roussillon, Paris, Académie des Inscriptions et Belles-Lettres (Carte Archéologique de la Gaule, 66), p. 630‑633.
Laubenheimer F.
2007 À propos de timbres d’amphores de l’atelier d’Albinia (Prov. de Grosseto, Italie). Vin et poisson, dans A. Vitali (dir.), Le fornaci e le anfore di Albinia. Primi dati su produzioni e scambi dalla costa tirrenica al mondo gallico, Atti del seminario internazionale, Ravenna, 2006, Bologne, Université de Bologne (Albinia, 1), p. 67‑80.
Lauranceau N.
1988 Les amphores des zones 10 et 11, dans Cl. Allag, J.-P. Darmon, N. Lauranceau, M. L. Maurin, C. Namin (éd.), Les fouilles de « Ma Maison ». Études sur Saintes Antique, Bordeaux, éd. Fédération Aquitania (Suppl. Aquitania, 3), p. 263‑278.
Liou B., Pomey P.
1985 Direction des recherches archéologiques sous-marines, Gallia, 43, 2, p. 547‑576.
López Mullor A.
1989 Nota preliminar sobre la producción anfórica de Darró, Vilanova i la Geltrú (Barcelona), dans SFÉCAG, Actes du congrès de Lezoux, Marseille, SFÉCAG, p. 109‑122.
López Mullor A., Aquilué Abadías J. (éd.)
2008 La produccio i el comerç de les amfores de la “Provincia Hispania Tarraconensis”. Homenatge a Ricardo Pascual i Guach, Barcelone, Museu d’Arqueologia de Catalunya (Monografies del Museu d’Arqueologia de Catalunya, 8).
López Mullor A., Martín Menéndez A.
2006 La production d’amphores gréco-italiques, Dressel 1, Lamboglia 2 et Tarraconaise 1 à 3 en Catalogne, typologie et chronologie, dans SFÉCAG, Actes du Congrès de Pézenas, Marseille, SFÉCAG, p. 441‑460.
López Mullor A., Martín Menéndez A.
2008 Tipologia i datació de les àmfores tarraconenses produïdes a Catalunya, dans López, Aquilué 2008, p. 33‑94.
Martínez Ferreras V.
2014 Ánforas vinarias de Hispania Citerior-Tarraconensis (s. I a.C. – I d.C.). Caracterización arqueométrica, Oxford, Archaeopress (Roman and Late Antique Mediterranean Pottery, 4).
Martínez Ferreras V.
2019 Caracterització arqueomètrica de les àmfores vinàries de la laietània interior, dans Carreras et al. 2019, p. 87‑116.
Martínez Ferreras V., Buxeda I Garrigós J., Martín I Menéndez A.
2005 L’évolution des premières amphores romaines produites à Cabrera de Mar (Catalogne) d’après leur caractérisation archéométrique, dans SFÉCAG, Actes du Congrès de Blois, Marseille, SFÉCAG, p. 391‑401.
Martínez Ferreras V., Capelli C., Cabella R., Nieto-Prieto X.
2013 From Hispania Tarraconensis (NE Spain) to Gallia Narbonensis (S France). New data on Pascual 1 amphora trade in the Augustan period, Applied Clay Science, 82, p. 70‑78.
Martínez Ferreras V., Capelli C., Jézégou M.-P., Salvat M., Castellvi G., Cabella R.
2015 The Port-Vendres 4 Shipwreck Cargo: evidence of the Roman wine trade in the western Mediterranean, IJNA, 44, 2, p. 277‑299.
Matamoros Aparicio D.
1991 Els ancoratges antics de Vilassar de Mar-Cabrera de Mar i Mataró (El Maresme), Laietània: Estudis d’historia i d’arqueología de Mataró i del Maresme, 6, p. 85‑98.
Mauné S.
2012 Un timbre de Q. Iulius Teophilus sur Pascual 1 de Tarraconaise à Aspiran (Hérault). Un nouvel indice des liens économiques entre les provinces de Tarraconaise et de Narbonnaise au début du ier s. ap. J.-C. ? RAN, 45, p. 143‑161.
Miró Canals J.
2016 Dressel 1 (Zone côtière nord-est de Tarraconaise), dans Amphorae ex Hispania. Geographie de la production et de la consomation (http://amphorae.icac.cat/amphora/dressel-1-tarraconensis-northern-coastal-area).
Nieto X.
1997 Le commerce de cabotage et de redistribution, dans P. Pomey (dir.), La Navigation dans l’Antiquité, Aix-en-Provence, Édisud, p. 146‑159.
Nieto X., Raurich X.
1998 El transport naval de vi de la Tarraconense, dans Comas, Padros 1998, p. 113‑137.
Nolla J. M.
1987 Una nova amfora catalana: la Tarraconaise 1, dans Comas, Padros 1998, p. 217‑223.
Nolla J. M., Nieto X.
1982 Una factoria de salaó de peix a Roses, Fonaments: prehistòria i món antic als Països Catalans, 3, p. 186‑200.
Padrós P.
1998 Can Peixau. Un centre productor d’àmfores al territorium de Baetulo, dans Comas, Padros 1998, p. 185‑192.
Panella C.
2001 Le anfore di età imperiale del mediterraneo occidentale, dans P. Lévêque, J.-P. Morel (dir.), Céramiques hellénistiques et romaines III, Besançon, Institut des Siences et Techniques de l’Antiquité (Collection ISTA, 120), p. 177‑176.
Pascual Guasch R.
1977 Las ánforas de la Layetania, dans Méthodes classiques et Méthodes Formelles dans l’Étude des Amphores, Actes du Colloque de Rome, 27‑29 mai 1974, Rome, École française de Rome (CEFR, 32), p. 47‑96.
Pascual Guasch R.
1991 Índex d’estampilles sobre àmfores catalanes, Barcelone, L’Estaquirot (Cuadernos de Arqueología, 5).
Peacok D. P. S., Williams D. F.
1986 Amphorae and the Roman economy. An introductory guide, Londres, New York, Longman.
Peña M. J.
1998 Productores i comerciantes de vino layetano, dans Comas, Padros 1998, p. 305‑318.
Peña M. J.
2000 Inscriptions lapidaires et marques sur amphores, RAN, 33, p. 8‑14.
Peña M. J., Barreda A.
1997 Productores de vino del nordeste de la Tarraconense. Estudio de algunos nomina sobre ánforas Laietana 1, Faventia, 19, 2, p. 51‑73.
Picon M.
2000 Observations sur l’avenir des méthodes chimiques d’étude des céramiques. À propos de l’origine des amphores Dressel 12 découvertes à Lyon, dans SFÉCAG, Actes du congrès de Libourne, Marseille, SFÉCAG, p. 257‑262.
Quillon K., Capelli C.
2016 Les amphores de l’épave du Titan : typologie, origine et contenu des Dressel 12A et des conteneurs du type « Titan », dans R. Járrega Dominguez, P. Berni Millet (éd.), Amphorae ex Hispania: paisajes de producción y consumo, III Congreso Internacional de la Sociedad de Estudios de la Cerámica Antigua (SECAH) – Ex Officina Hispana, Tarragona, 2014, Barcelone, Institut Català d’Arqueologia Clàssica (Monografías Ex Officina Hispana III), p. 491‑497.
Revilla Calvo V.
1993 Producción cerámica y economía rural en al bajo Ebro en época romana. El alfar de l’Aumedina, Tivissa (Tarragona), Barcelone, Universitat de Barcelona (Col·leció instrumenta, 1).
Revilla Calvo V.
1995 Producción cerámica, viticultura y propriedad rural en Hispania Tarraconensis (siglos I a.C. – III d.C.), Barcelone, L’Estaquirot (Cuadernos de Arqueología, 8).
Rovira Guardiola R.
2008 A family of Traders Reconsidered: The Mevii, dans J. González, P. Ruggeri, C. Vismara, R. Zucca (dir.), L’Africa Romana, Le ricchezze dell’Africa. Risorse, produzioni, scambi, vol. 3, Rome, Carocci, p. 2117‑2124.
Santamaria C.
1975 L’épave A du Cap Dramont (Saint-Raphaël) : fouilles 1971‑1974, RAN, 8, p. 185‑198.
Sciallano M.
2008 Amphores de Tarraconaise : nouvelles découvertes sur le littoral de Gaule Narbonnaise, dans López, Aquilué 2008, p. 353‑381.
Tchernia A.
1986 Le vin de l’Italie romaine. Essai d’histoire économique d’après les amphores, Rome, École française de Rome (BEFAR, 261).
Tremoleda i Trilla J.
2000 Industria y artesanado cerámico de época romana en el nordeste de Cataluña (época augústea y alto imperial), Oxford, BAR (BAR International Series, 835).



















