Navigation – Plan du site

AccueilNuméros93PortraitsUn savi occità, Jacques Gilard, a...

Portraits

Un savi occità, Jacques Gilard, a la recerca del ‘savi català’: Ramon Vinyes

Jordi Lladó
p. 238-241

Texte intégral

1L’u de novembre del passat 2008 morí a la seva ciutat de Tolosa de Llenguadoc el doctor Jacques Gilard, nascut el 1942. Coneixedor per herència familiar de la llengua i cultura occitanes, la historiografia literària catalana deu al professor tolosà el primer endinsament científic en l’obra i la trajectòria de l’escriptor berguedà Ramon Vinyes (1882-1952). Aquest autor que amb tanta lentitud va sortint de l’oblit que tants escriptors pateixen al nostre país, havia merescut el 1973 una emotiva biografia a càrrec de Pere Elies i Busqueta (Ramon Vinyes i Cluet: un literat de gran volada) que significà un primer rescat d’aquell mestre literari de Gabriel García Márquez, convertit el 1967 en el ‘sabio catalán’ de Cien años de soledad. Mancava, però, un treball d’ordre acadèmic, que ens hauria d’arribar, com tantes vegades s’esdevé, de l’altra banda del Pirineu.

2A mitjans dels anys 70, el professor Gilard, format i doctorat en Literatura Hispanoamericana a la Universitat de Toulouse-Le Mirail, s’especialitzà en literatura colombiana del segle XX, particularment la dels anys posteriors a la Segona Guerra Mundial fins al boom llatinoamericà dels 60, amb Garcia Márquez com a nom emblemàtic. Gilard afinà la recerca en la formació del futur Premi Nobel a diverses ciutats del país: Cartagena de Indias, Bogotá i, especialment, Barranquilla, la població més cosmopolita del Carib Colombià. «Gabito» trobà en els periòdics i tertúlies locals la plataforma per a la seva projecció i en aquest medi conegué Vinyes, aleshores exiliat, i figura molt respectada d’ençà que entre 1917 i 1920 comandà a Barranquilla la prestigiosa revista Voces. Un dels grans mèrits de Gilard fou la vastíssima recopilació i l’estudi –imprescindibles– dels articles de García Márquez en quatre volums editats per Bruguera (Obra periodística, 1981-1982). Com Josep Pla a casa nostra o com el mateix Vinyes, l’article diari (especialment la secció «La Jirafa» d’El Heraldo de Barranquilla que escrigué sota el pseudònim «Septimus»), esdevingué l’escola del narrador d’Aracataca, el geni del qual ja rau en aquests textos, germen de la seva narrativa.

3Jacques Gilard dugué a terme durant més d’una dècada una dilatada investigació sobre el terreny, (sovint en les condicions precàries del clima càlid i els arxius empolsinats de Barranquilla) i fou aleshores quan abordà, admirat, l’obra i la figura de Vinyes fins a convertir-se’n en el màxim valedor acadèmic quan en el nostre àmbit universitari era ignorat més enllà d’unes quantes ratlles a les històries teatrals. El contacte estret de Gilard amb la família de l’autor instal.lada a Barcelona (particularment amb Josep Vinyes i Lluïsa Riera, que amb tant de zel servaren la memoria de llur germà) permeté l’exhumació i el coneixement de bona part de la biblioteca de l’escriptor berguedà, amb especial cura en els seus nombrosos quaderns manuscrits (teatre, crítica, dietaris…), els de la ‘tinta violeta’ immortalitzada a Cien años de soledad.

4La familiaritat ‘atàvica’ de Gilard (com a ell li agradava dir) amb la llengua i la terra catalana, aconseguia vèncer els recels d’aquest investigador format rigorosament sota patrons francesos, i, que tot i considerar com a possible error l’opció literaria de Vinyes pel català, tingué el mèrit de constatar aquesta tossuda fidelitat com a element essencial en la seva personalitat i en el seu cosmos creatiu, tot subratllant la punyent fondària del desterrament lingüísticoliterari. Fruit d’aquest treball que abraça des de l’hemeroteca pacient fins a l’acarament de Vinyes amb els escriptors que tractà o llegí, sorgiren als anys vuitanta les dues grans obres de Gilard sobre l’escriptor. El 1982 aparegué editada per l’Instituto Colombiano de Cultura la seva monumental Selección de Textos de Ramon Vinyes en dos volums (més de 1000 planes en total), precedides d’una afinadísima introducció. L’obra és un compendi que donà, per primer cop, la mesura de la gran vàlua del savi berguedà, i a banda d’abordar la seva important tasca com a periodista cultural colombià, divulgà una més que substancial part dels textos dietarístics, crítics i narratius en català, tradüits pel propi Gilard i per l’escriptora catalanocolombiana Maria Fornaguera.

5Aquell 1982 Gilard participà en els actes del centenari del naixement de Vinyes patrocinats per l’Ajuntament de Berga, on destacà l’estrena a càrrec de l’Agrupació Teatral La Farsa de la mateixa població, d’una de les obres de l’escriptor més valorades per Gilard: Arran del mar Caribe. El 1989, l’investigador tolosà publicà a la Universitat d’Antioquia a Medellín Entre los Andes y el Caribe. La obra americana de Ramón Vinyes, un detallat estudi sobre Arran del mar Caribe i altres produccions vinyesianes de l’exili, singularment els espurnejants relats reunits sota els títols A la boca dels núvols i Entre sambes i bananes. Sense aquesta devoció i polidesa metodològiques del savi occità no hauria estat possible la publicació d’aquests dos aplecs (1984 i 1985), prologats per ell mateix a l’Editorial Bruguera. Una edició que suposà la descoberta per al lector català modern d’un autor pràcticament inconegut en aquesta faceta, que afegia la seva mirada ficcional al ric exili narratiu català a on ja lluïen noms com Pere Calders, Mercè Rodoreda, Agustí Bartra, Lluís Ferran de Pol, Avel.lí Artís o Vicenç Riera Llorca. I la mateixa tasca endegava Gilard a l’altra banda de l’Atlàntic, amb la publicació el mateix 1985 d’Entre sambas y bananas (Norma, 1985), traduït per Montserrat Ordóñez, gran investigadora de la narrativa colombiana del segle XX, i també d’origen català/berguedà.

6Rere l’obra i l’impuls de Gilard vingueren a casa nostra altres estudis i recuperacions, molt singularment la que Jaume Huch dedicà als anys joves de l’autor i, sobretot, a la fundació de l’editorial berguedana L’Albí, amb el nom d’un dels contes més reexits de l’autor. La dilatada tasca d’Huch com a editor de Vinyes (amb fites com Teatre, el 1988 a L’Albí, prologada per Gilard, Tots els contes el 2000 –Columna–, o el periodisme de guerra el 2005 a Talaia, L’Albí&Faig) deu molt a la tasca de l’investigador tolosà. També és gràcies a la petja de Gilard que qui signa aquestes ratlles ha escrit obres com la tesi dirigida per Jordi Castellanos Ramon Vinyes i el teatre (1904-1939), llegida i editada digitalment per la UAB el 2002 o el volum Ramon Vinyes: un home de lletres entre Catalunya i el Carib, impulsat i editat per la subdirecció d’Arxius del Departament de Cultura de la Generalitat (2006).

7Com Colòmbia i Barranquilla, Berga i Catalunya deuen a aquest germà del nord ara traspassat l’equilibrada combinació de fervor i rigor en el treball sobre el nostre il.lustre compatrici, una tasca que aplega la qualitat i el compromís humà i polític. Fou un brillant colofó a aquesta impagable trajectòria la intervenció amb que Gilard obrí les Jornades que el Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona i els d’Humanitats i Història de la Universidad del Norte de Barranquilla, consagraren a Vinyes el 2005. «Ramón Vinyes o la fecunda irreverencia: de Barcelona a Barranquilla», publicada al número 3 de la revista digital Memorias de la Universidad del Norte el 2005, fou el suggeridor títol de la seva ponència, un aprofundit repàs a l’actitud vital i intel.lectual de l’escriptor berguedà, als antípodes de la buidor i superficialitat de la política cultural d’aparador, tan pròpies dels medis arcaics llatinoamericans com de la postmodernitat europea que tan de prop coneixem i patim.

8Com Gilard, el savi català sabé enfrontar-se amb valor a les patums del seu temps, sabé rebutjar les ridícules coronacions de poetes, tot navegant en aquella barreja que plasmà García Márquez: «su fervor por la palabra escrita era una urdimbre de respeto solemne e irreverencia comadrera». A les Jornades de 2005 participaren historiadors com Francesc Foguet o Núria Santamaría, de la UAB, o Adolfo González, Ramón Illán Bacca i Danny González Cueto, de la Universidad del Norte, els quals ens oferiren la seva admiració agraïda per la tasca de Gilard com a ‘colombianista’ de bona llei, allunyat del patrioterisme que tantes vegades sura en els medis intel.lectuals d’arreu. També hi intervingué Àngels Vilella i Ros, l’escriptora que mercès al seu parentiu amb la familia de Xavier Auqué, consoci de Vinyes i Pau Vila a la llibreria de Barranquilla recreada a Cien años de soledad, féu possible, amb els bons oficis de Xavier Pedrals i Adolfo González, aquest pont acadèmic entre banda i banda de l’Atlàntic, el que féu Gilard els anys 70.

9També el professor de Tolosa, adoptà, com el seu ‘mestre’ Vinyes una actitud crítica i irreverent amb certes posicions arcaiques i conservadores dels estudis literaris, dels poders culturals i acadèmics encotilladors, del periodisme amb pretensions i escàs o nul rigor. I com Vinyes, fou valent a denunciar, per exemple, la marginació d’alguns historiadors i acadèmics colombians que havien gosat enfrontar-se a posicions oficialistes excloents, i que com el mateix berguedà més d’una vegada en la seva accidentada trajectòria biogràfica, van haver d’abandonar la seva cátedra i el seu país, per temor a represàlies. Perquè com a polemista Gilard no fou mai superficial i la seva irreverència, com la de Vinyes, fou fecunda i profunda. Tota una lliçó. Ara que encara roman en bona part inconegut el llegat del savi català (amb tot un ric aplec de documents donat generosament pels familiars a l’Ajuntament de Berga i custodiat a l’Arxiu Comarcal del Berguedà) l’exemple intel.lectual i humà de Gilard, aquesta cruïlla de compromís i bona feina, ens il.lumina en els diversos camins que encara cal recórrer per posar la figura de Vinyes al lloc que li pertoca.

10Barcelona, 31 de gener 2009

Haut de page

Pour citer cet article

Référence papier

Jordi Lladó, « Un savi occità, Jacques Gilard, a la recerca del ‘savi català’: Ramon Vinyes »Caravelle, 93 | 2009, 238-241.

Référence électronique

Jordi Lladó, « Un savi occità, Jacques Gilard, a la recerca del ‘savi català’: Ramon Vinyes »Caravelle [En ligne], 93 | 2009, mis en ligne le 01 avril 2021, consulté le 05 décembre 2021. URL : http://journals.openedition.org/caravelle/9690 ; DOI : https://doi.org/10.4000/caravelle.9690

Haut de page

Auteur

Jordi Lladó

Universitat Autònoma de Barcelona

Haut de page

Droits d’auteur

Licence Creative Commons
Caravelle – Cahiers du monde hispanique et luso-brésilien est mis à disposition selon les termes de la licence Creative Commons Attribution - Pas d'Utilisation Commerciale - Pas de Modification 4.0 International.

Haut de page
  • Logo Presses universitaires du Midi
  • Logo IPEAT
  • DOAJ - Directory of Open Access Journals
  • Latindex - Sistema Regional de Información en Línea para Revistas Científicas de América Latina, el Caribe, España y Portugal
  • OpenEdition Journals
Rechercher dans OpenEdition Search

Vous allez être redirigé vers OpenEdition Search