La crida d'articles és oberta per al número 41 de la revista Catalonia (2on semestre 2027).

La crida és oberta per:

• el dossier monogràfic : “Identitats col·lectives dels súbdits de la corona d’Aragó (s. XII-XVII)”, a cura de Cristian Palomo Reina (Universitat de Barcelona).

• els varia en relació amb la catalanística, en els àmbits científics de la revista: llengua i lingüística, història i civilització, literatura i arts.

Els articles s’escriuran en català, francès o castellà.

Els autors enviaran una proposta d’article, que inclourà un títol i resum (200-300 mots) així com un breu currículum (màxim 200 mots).

Les propostes i els articles s’enviaran a

• per al dossier monogràfic: lettres-catalonia[at]sorbonne-universite.fr i cristianpalomoreina[at]gmail.com

• per als varia: lettres-catalonia[at]sorbonne-universite.fr

Política editorial i normes de la revista: https://journals.openedition.org/catalonia/610

Dossier monogràfic

“Identitats col·lectives dels súbdits de la corona d’Aragó (s. XII-XVII)”, a cura de Cristian Palomo Reina (Universitat de Barcelona).

Davant el discurs de diverses tradicions historiogràfiques que han presentat les identitats col·lectives que conjuminaven allò politico-jurídic amb allò ètnic com a propi i privatiu del nacionalisme i dels Estat-nació, és a dir, quelcom exclusiu de l’època contemporània, la historiografia medieval ha examinat les identitats col·lectives dels habitants de múltiples regnes, principats, repúbliques, monarquies i imperis dinàstics de l’Europa medieval, demostrant que aquestes eren tan ètniques com politicojurídiques.

En aquest sentit, el present monogràfic té com a objectiu analitzar les identitats col·lectives dels súbdits de la Corona d’Aragó: catalans, aragonesos, mallorquins, eivissencs, valencians, sicilians, menorquins, sards, napolitans, etc., sense oblidar les dels mudèjars, els jueus, els conversos i els esclaus que habitaven en els dominis de la Corona. Es deixaran de banda les micro-identitats de tipus familiar, local, professional, senyorial, etc., per atendre les macro-identitats que vinculaven els individus amb aquells que eren naturals del mateix regne o principat; amb aquells que parlaven la mateixa llengua; amb els altres súbdits del rei d’Aragó i comte de Barcelona; amb aquells que professaven la mateixa fe que ells o amb aquelles persones que habitaven un mateix territori extens que englobava múltiples regnes o comunitats polítiques, com poden ser les penínsules ibèrica i itàlica, per exemple.

Així, sempre dins el marc cronològic dels segles XII-XVII, es poden presentar contribucions relacionades amb els següents eixos temàtics:

a) Les identitats col·lectives dels súbdits cristians catòlics de la Corona d’Aragó en tant que naturals del principat de Catalunya, dels regnes d’Aragó, Mallorca, València, Sardenya, Sicília i Nàpols, dels ducats d’Atenes i Neopàtria, del comtat de Provença, de la senyoria de Montpeller, de les colònies de súbdits de la Corona d’Aragó fora dels seus dominis, etc.

b) La identitat col·lectiva andalusina dels segles XII-XIII, anterior a la conquesta de Tarragona, Tortosa, Lleida, Mallorca, Eivissa, València, Murcia i Menorca, per part dels reis d’Aragó i comtes de Barcelona, com també la identitat dels col·lectius mudèjars, jueus, conversos i esclaus que habitaven en els dominis de la Corona d’Aragó, entre els segles XII-XVII.

c) La pertinença dels súbdits de la Corona d’Aragó a col·lectius més amplis encara, com poden ser les identitats italiana i hispana per part dels súbdits de la Corona d’Aragó que habitaven aquestes penínsules, o la identitat de pertinença a la Cristiandat catòlica o llatina, que compartien la majoria de súbdits, però de la que es veien exclosos, els cristians ortodoxos, els mudèjars i els jueus.

d) Les característiques o trets principals d’aquestes identitats col·lectives, com foren la llengua, la religió, la fidelitat al monarca i a la seva dinastia, el dret, la representació política, l’alteritat amb altres pobles, etc.

e) La concepció i percepció d’aquestes identitats per part de grups o persones particulars, ja sigui des d’un punt de vista extern, mitjançant textos estrangers, com també des d’un punt de vista intern, a través del testimoni que ens deixaren els reis d’Aragó i comtes de Barcelona, altres membres de la reialesa, cronistes i escriptors, filòsofs, els polítics seglars i eclesiàstics, testimonis judicials, etc.

f) La historiografia que ha fet recerca sobre les qüestions suara al·ludides i la seva evolució.

Calendari

Publicació de la crida: 12 de maig de 2026

Tramesa de la proposta per l’autor (títol, resum i breu CV) : fins a l’1 de novembre de 2026

Decisió d’acceptació del comitè de redacció: a mesura que arribin les propostes i fins al 15 de novembre de 2026

Tramesa de l’article per l’autor: fins al 30 d’abril de 2027

Publicació: 15 de desembre de 2027