Crida d'articles per al número 34 de la revista Catalonia (1er semestre 2024).

La crida és oberta per:

• el dossier monogràfic : “L’espai rural a la literatura i el cinema català actuals”

• els Varia en relació amb la catalanística, en els àmbits científics de la revista: llengua i lingüística, història i civilització, literatura i arts.

Els articles s’escriuran en català, francès o castellà.

Els autors enviaran una proposta d’article, acompanyada d’un resum (200-300 mots) així com un breu currículum (màxim 200 mots).

Les propostes i els articles s’enviaran a lettres-catalonia[at]sorbonne-universite.fr ; margarida.casacuberta[at]udg.edu ; ramon.girona[at]udg.edu i sergi.ramos_alquezar[at]sorbonne-universite.fr

Dossier monogràfic

“L’espai rural a la literatura i el cinema català actuals”

Editors: Margarida Casacuberta (Universitat de Girona), Ramon Girona (Universitat de Girona) i Sergi Ramos Alquezar (Sorbonne Université)

En una monografia recent, titulada Lignes de terre: écrire le monde rural aujourd’hui (2020), Jean-Yves Laurichesse es pregunta què és el que fa que, avui dia, els escriptors escriguin (sobre) el món rural, i que els lectors els llegeixin. L’autor es refereix a la literatura francesa, però és evident que el fenomen que analitza és generalitzable a les literatures europees i que afecta, igualment, una part important de la producció cinematogràfica més actual.

En el cas de Catalunya, aquest fenomen és especialment rellevant i comença a ser objecte d’anàlisi (Resina-Viestenz, 2012; Puig, 2019; Illas, 2021). Així, des de l’inici del segle XXI, veus emergents com les de Francesc Serés (la trilogia De fems i de marbres, 2000-2003), Antoni Pladevall (La lliça bruta, 2001; Massey Ferguson 35, 2003), Joan Lluís Lluís (El dia de l’ós, 2004); Toni Sala (Rodalies, 2004; Marina, 2010), Jordi Lara (Una màquina d’espavilar ocells de nit, 2008), Marta Rojals (Primavera, estiu, etcètera, 2011), entre tants d’altres, s’afegeixen a l’exploració que fa Mercè Ibarz del territori de la infantesa des de la dècada dels noranta del XX (La terra retirada, 1993; La palmera de blat, 1995). Els darrers anys, l’espai rural s’ha ensenyorit del panorama narratiu català, amb una presència destacada d’escriptores i la construcció / destrucció d’uns personatges a través de materials autobiogràfics. És el cas de novel·les com Joyce i les gallines (2016) i No soc aquí (2020) d’Anna Ballbona; Els dics (2018), Canto jo i la muntanya balla (2019) d’Irene Solà; Les possessions (2018) de Llucia Ramis; la trilogia Permagel, Boulder i Mamut (2018-2022), d’Eva Baltasar; Sola (2021) de Carlota Gurt, Terres mortes (2021) de Núria Bendicho, entre d’altres, i que, significativament, Mercè Ibarz tanca amb la publicació de la trilogia Tríptic de la terra (2020).

Al mateix temps, el cinema català, al llarg de les darreres dècades del segle XX i primeres del XXI, transita des de la producció de comèdies d’ambient urbà a pel·lícules fruit d’adaptacions de novel·les com La punyalada de Marian Vayreda (Jordi Grau, 1990) i Solitud de Víctor Català (Romà Guardiet, 1991), apostes més personals com la trilogia ibèrica de Bigas Luna (Jamón, jamón (1992), Huevos de Oro (1993), i La teta i la lluna (1994)), on el territori real -també el català- esdevé metàfora d’una Espanya en aparent transformació, i films de directors emergents com Marc Recha (Pau i el seu germà, 2001; Dies d’agost, 2006) on el referent espacial i l’element autobiogràfic comença a ser central. A partir d’aquest moment, i fins ara, l’àmbit rural es fa més present tant en el cinema de ficció –Remake (Roger Gual, 2006), Ficció (Cesc Gay, 2006), Caracremada (Lluis Galter, 2010), Suro (Mikel Gurrea, 2022)- com en el documental -El somni (2006), La primavera (2012) i L’eternitat (2020) de Christophe Farnarier, El tram final (Oscar Pérez, 2014) o Fauna (Pau Faus, 2023)-. Aquest relleu generacional destaca per l’emergència de noves realitzadores, autores de pel·lícules com Nedar (Carla Subirana, 2008), La Plaga (Neus Ballús, 2013), Penèlope (Eva Vila, 2017), Estiu 1993 (2017) i Alcarràs (2022) de Carla Simon, Els Encantats (Elena Trapé, 2023), entre d’altres, un cinema que planteja un seguit de qüestions que tenen a veure amb el gènere (protagonisme femení), la vinculació amb la terra, la dicotomia jove / vell (Girona, 2021), la centralitat del jo (des de la referència directa en casos com el de Nedar, Estiu 1993 i Alcarràs) o indirecta, però igualment present (La Plaga, Penèlope, Els Encantats), la presència del català com a llengua de comunicació, la qual cosa permet establir, potser, un lligam entre el territori i la llengua.

Davant de la connexió que s’estableix entre cineastes i escriptors/es en aquestes primeres dues dècades del segle XXI, ens fem nostra la pregunta de Laurichesse abans plantejada: què és el que fa que, avui dia, una part important de la producció literària i cinematogràfica a Catalunya se situï en l’àmbit rural i que, en general, la recepció del públic sigui positiva? El dossier L’espai rural a la literatura i el cinema català actuals pretén, doncs, estimular la reflexió crítica sobre aquest fenomen des d’un punt de vista cultural, interdisciplinari i d’abast global, per al qual cosa fem una crida a la contribució al dossier a totes aquelles persones que estiguin investigant sobre el tema.

Referències bibliogràfiques

Gaudin, Antoine. « Pour un cinéma géopoétique : "Los Muertos" de Lisandro Alonso ». CinémAction, 2015, « L'écran poétique », 157, p.34-43

Girona, Ramon. "El tiempo, la vejez y la memoria en el cine catalán reciente" a Zecchi, Barbara et al. (ed.), Envejecimientos y cines ibéricos. València: Ed. Tirant Lo Blanch, 2021, p. 459-481.

Illas, Edgar. “La muntanya catalana: del pairalisme a l’antropocè.” La Lectora. Revista digital de crítica literària, 5 octubre 2021. https://lalectora.cat/2021/10/05/la-muntanya-catalana-del-pairalisme-a-lantropoce/

Laurichesse, Jean-Yves. Lignes de terre: écrire le monde rural aujourd’hui. Paris: Lettres modernes Minard, 2020.

Puig Parnau, Maria. Tornar. Els paisatges de la inquietud en la narrativa catalana de principis del segle XXI. Tesi doctoral. Universitat de Girona, 2019. https://www.tesisenred.net/handle/10803/671509

Ramos Alquezar, Sergi, “Une création sur la route : Dies d’agost de Marc Recha”, Catalonia [En línia], 21,  segon semestre 2017, URL: http://journals.openedition.org/catalonia/959

Resina, Joan Ramon-Viestenz, William, eds. The New Ruralism. An Epistemology of Transformed Space. Madrid-Frankfurt: Iberoamericana-Vervuert, 2012.

Schoentjes, Pierre. Ce qui a lieu : Essai d’écopoétique, Marseille: Wildproject, 2015

Thibaudeau, Pascale. « Regards sur le monde rural dans le cinéma espagnol du XXIe siècle. Entre mutations et déterritorialisation » a Bracco, Diane (dir.), Cinémas méditerranéens. D’une péninsule à l’autre. PULIM, p. 87-107, 2023.

Calendari

• Crida: 1 de setembre de 2023

• Enviament de la proposta per l’autor: 1 de novembre de 2023

• Enviament de la decisió d’acceptació del comitè de redacció: 15 de novembre de 2023

• Enviament de l’article per l’autor: 1 de març de 2024

• Publicació: 15 de juliol de 2024

Instruccions als autors

Els autors es comprometen a respectar la política editorial i les normes de publicació de la revista