• 1 ESCALA, Glòria. El dibuix d’actualitats en l’obra de Josep Lluís Pellicer. Barcelona: Universitat d (...)

2Va néixer a Barcelona el 12, el 21 o el 22 de maig de 1842. Si fem cas a la fe de baptisme la data correcta seria el 22 de maig1. Cursà estudis a l’Escola Industrial per a ser mestre d’obres, aparellador i agrimensor seguint així la tradició familiar lligada a aquest ofici, rere el seu pare i el seu germà Josep. Malgrat tot, tan sols exercí l’ofici dos anys, probablement amb el seu pare. Paral·lelament, l’any 1856, s’inicià en el món del dibuix i la pintura, que seria realment la seva passió, al taller de Ramon Martí i Alsina, qui, anys més tard, acabaria sent el seu sogre. L’any següent es va matricular a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, coneguda com La Llotja. Però cal destacar a Pellicer com a deixeble del conegut i influent pintor Ramon Martí i Alsina, que havia de marcar l’evolució de la pintura a Catalunya en les dècades centrals del segle i que tingué, entre d’altres, deixebles ben notoris com Joaquim Vayreda (1843-1894), Modest Urgell (1839-1919), Francesc Torrescassana (1845-1918), Jaume Pahissa (1846-1928) o Josep Armet (1843-1911), tots ells especialistes sobretot en paisatge.

• 2 Les diverses obres que Josep Lluís Pellicer va exposar estan catalogades a FLAQUER, Sílvia; PAGÈS, (...)

4Josep Lluís Pellicer exposà diverses vegades en els salons de París com a pintor o com a dibuixant, des de finals de la dècada dels setanta i fins a l’any 1889, quan la seva obra hi va fer la seva darrera aparició. Malgrat que no disposem de les il·lustracions que s’exposaren, sí que sabem els seus diversos títols2 –com per exemple L’impôt du sang en Espagne, pintura exposada el 1879, o Crépuscule, del 1889–, alhora que la informació que apareix en els catàlegs anuals referits als salons ens permet saber els diversos domicilis on va viure Pellicer, tant a Barcelona com a Madrid o París, durant aquests anys. Així, veiem com l’any 1878 –any en el qual s’acabà instal·lant a París– residia al número 53 l’avinguda de Versalles de París, a casa de José Mesa Leompart, un tipògraf i periodista, republicà, que vivia a París des de l’inici de la Restauració. Posteriorment, a través d’aquests catàlegs descobrim altres adreces de Pellicer a Madrid –el número 1 de la carretera d’Aragó–, a París -56, rue du Four Saint-Germain, 37 rue Denfert Rochereau o 195, rue de l’Université–, i la seva adreça a Barcelona, ja citada.

• 3 GONZÁLEZ YANCI, Mª Pilar. «Nuevas revistas sobre Madrid: Madrid Histórico y La Ilustración de Madri (...)

6Per seguir un ordre més o menys cronològic he seleccionat alguns esdeveniments i col·laboracions importants per part de Pellicer. Possiblement la primera seria la guerra franco prussiana que va tenir lloc entre el juliol de 1870 i el maig de 1871 i que va il·lustrar per a La Ilustración de Madrid amb sis dibuixos situats a la capital francesa. Aquesta publicació quinzenal, nascuda el 12 de gener de 1870 –gràcies al suport del diari d’ideologia liberal El Imparcial (1867-1933)–, s’autodefinia com a «Revista de política, ciencias, artes y literatura». Aquesta revista, que pretenia ser apolítica, va tenir inicialment com a director a Eduardo Gasset i com a director literari a Gustavo Adolfo Bécquer, a més d’un gran nombre de reputats col·laboradors3. La mort dels germans Bécquer a finals de 1870 i, sobretot, la competència de la prestigiosa Ilustración Española y Americana va fer que aquesta darrera publicació aconseguís l’hegemonia i que La Ilustración de Madrid desaparegués poc després.

• 5 Vegeu BOTREL, Jean-François. «A. De Carlos y La Ilustración Española y Americana: el empresario y l (...)

10El següent gran esdeveniment que Pellicer va il·lustrar va ser l’Exposició Universal de París de 1878, en aquest cas per a La Ilustración Española y Americana. Aquesta publicació, que es presentava a sí mateixa en portada com a «Periódico de ciencias, artes, literatura, industria y conocimientos útiles» va ser fundada a Madrid l’any 1869 per Abelardo de Carlos5; era setmanal, i sortia els dies 8, 15, 22 i 30 de cada mes, amb nombroses il·lustracions i col·laboradors de renom que van contribuir a que adquirís un gran prestigi. La revista, que no estava lligada a cap partit polític i pretenia ser apolítica, seguia el model d’altres revistes europees il·lustrades, com les franceses L’Illustration i Le Monde Illustré, l’alemanya Illustrierte Zeitung o la italiana La Illustrazione Italina. Així doncs, entre els mesos de maig i novembre de l’any 1878 Pellicer va fer un mínim de quaranta-set il·lustracions per a aquesta revista, algunes de les quals representen diverses escenes alhora, també.

• 6 «Nuestros Grabados». La Ilustración Española y Americana, vol. I, nº XXIII (1878), p. 408-409.
• 7 «Nuestros Grabados». La Ilustración Española y Americana, vol. II, nº XXIX (1878), p. 69.
• 8 «Nuestros Grabados». La Ilustración Española y Americana, vol. II, nº XXXI (1878), p. 105.

13El seguiment de l’exposició va ser minuciós, sempre buscant la part més social o documentalista per a mostrar-ho als lectors. Tant il·lustrava un ball d’etiqueta que reunia l’elit com als obrers, com ja hem vist. Com a corresponsal d’una publicació com La Ilustración Española y Americana, cobrí tots els actes i il·lustrà totes les instal·lacions que feien referència a territoris de parlana hispana. Entre aquestes il·lustracions hi haurien les titulades Fachada de la sección de España en el Palacio del Campo de Marte6, República Argentina: Interior de la sección y vista de las principales instalaciones, en el pabellón de la América Meridional7 o la de Secciones de las Repúblicas de Bolívia y del Salvador en el Pabellón de la América Central y Meridional8, entre moltes d’altres, entre les quals també va voler exemplificar la diversitat cultural dins la pròpia Espanya:

• 10 MARTÍNEZ DE VELASCO, Eusebio. «Exposición Universal de París». La Ilustración Española y Americana, (...)

14A través de la selecció d’allò que il·lustra i el què no Pellicer ens fa una descripció de l’època, de la societat, així com també de les novetats arquitectòniques, industrials o artístiques, que esdevindran, alguns més que altres, símbols de la modernitat, alguns d’ells perdurables en el temps, com veurem. Pel que fa a l’arquitectura, es van publicar sovint representacions de les façanes de les seccions de diversos països com la Fachada de la sección de los Estados-Unidos de Norte América en el Campo de Marte, que «representa [...] una de las casas de madera que se construyeron en breve tiempo los colones viajeros cuando llegan a alguna de esas inmensas estepas que se extienden hacia el Oeste de los Estados de la Unión, en los márgenes del Mississipi»10. D’altra banda, les innovacions industrials com l’ascensor també van atreure l’atenció de Pellicer, ja que aquest aparell, que tot i inventar-se a la dècada dels cinquanta del segle XIX, no fou fins als anys setanta que es va començar a comercialitzar i popularitzar. La instal·lació d’ascensors al Palau de Trocadero van ser el centre d’atenció, tant durant la seva construcció com la seva inauguració, i el dibuixant ho plasmà en tres il·lustracions, datades del 8 de setembre de 1878, sobre les quals el periodista Eusebio Martínez de Velasco va escriure:

• 12 La Ilustración Española y Americana, vol. II, nº XXIX (1878), p.77.

15Finalment, tindríem un últim bloc temàtic a destacar entre els dibuixos de Josep Lluís Pellicer dedicats a l’Exposició Universal de París de 1878, el que faria referència a la sociabilitat i costums parisenques, tema que posteriorment desenvoluparia en les seccions que li dedicarien diverses publicacions sota el nom de Revista de París, Actualitats de París o Revista Ilustrada de París. En aquest sentit, podem observar com va il·lustrar de manera freqüent actes, instal·lacions i similars relacionats amb la premsa, àmbit del qual, òbviament, participava. Un primer exemple seria l’il·lustració titulada Primera reunión de los periodistas franceses y estranjeros en el pabellón de la prensa12, que fa referència a

• 14 La Ilustración Española y Americana, vol. II, nº XXXII (1878), p.128.
• 15 Ibíd., p. 119.
• 16 La Ilustración Española y Americana, vol. II, nº XXXIII (1878), p.145.

16Però n’hi hauria d’altres, com les titulades Instalaciones de “El Imparcial” en el Campo de Marte o Instalación de la “Ilustración Española y Americana” en la sección del Campo de Marte, on s’hi exposaren obres d’artistes de la pròpia revista com Rosales, Fortuny, M. Rico, Madrazo, Pradilla, Ferrant, Pellicer, Franco o Benlliure. Ambdues il·lustracions daten del 15 de setembre de 1878. D’altra banda, trobem il·lustracions com la de Regatas internacionales en el Sena14 que mostra el retorn d’aquest esport a la capital francesa, com indicava Martínez de Velasco quan deia que «hacía ya algunos años que este espectáculo había desaparecido de las costumbres parisienses, y la exposición universal ha sido el motivo de su reaparición»15; o la del Reparto de premios a los miembros de las sociedades musicales francesas, ante el Palacio de Campo de Marte, el 25 de agosto último16, on s’observa en el dibuix minuciós i realista de Pellicer aquest repartiment després de la celebració del concurs vocal i instrumental a la Sala de Concerts de Trocadero.

• 17 La Ilustración Española y Americana, vol. I, nº XXIV (1880), p.180.

17L’any 1871 es va començar a construir el túnel de Gotthard, llavors anomenat del Saint-Gothard, que havia d’unir les poblacions suïsses de Goschenen, que pertany al cantó germànic, i Airolo, del cantó italià, travessant aquesta muntanya. La seva construcció va ser lenta, complicada i plena d’entrebancs, entre ells la mort de més de dos-cents obrers i de l’enginyer que dirigia l’operació, el suís Louis Favre, que va morir d’un atac de cor l’any 1879 dins del mateix túnel en obres. Gairebé deu anys després del seu inici, s’acabà la construcció del túnel, creant una gran expectació i, per tant, la nombrosa presència de corresponsals de premsa, entre els quals hi havia Josep Lluís Pellicer com a enviat especial de L’Illustration. El 13 de març de 1880 publicà les primeres imatges del túnel per aquest periòdic, com veurem. D’altra banda, poc després, el dia 22 de març del mateix any 1880 la publicació amb seu a Madrid per la qual Pellicer seguia treballant, La Ilustración Española y Americana, publicà una il·lustració del dibuixant titulada Airolo (lado de Italia). Llegada del primer tren que ha recorrido el túnel del San Gotardo, desde Goeschenen (lado de Suiza)17. De fet, aquest dibuix és molt semblant –tot i que més petit– a la il·lustració de portada citada, de L’Illustration, del 13 de març.

• 18 «Nos gravures». L’Illustration, vol. LXXV, nº 1923 (1880), p. 16.
• 19 «Nos gravures». L’Illustration, vol. LXXV, nº 1930 (1880), p. 121.
• 20 Ibíd., p. 122.
• 21 Ibíd., p. 123.
• 22 Ibíd., p. 145.

19La primera d’aquestes es titula Madrid. La manifestation du 18 décembre devant l’Hotel de l’Ambassade de France18 i tot i anar sense signar, el peu d’il·lustració aclareix «D’après un croquis de M. Pellicer correspondant de l’Illustration». En aquesta imatge mostra una multitud de gent davant de l’ambaixada francesa a Madrid per tal d’agraïr l’ajuda rebuda per part de França durant les inundacions que van afectar algunes províncies espanyoles. El mes següent publicà diverses imatges, a pàgina sencera, de caire polític o social. El primer d’aquests dibuixos19 representa la detenció d’un grup de nihilistes en la seva impremta per part de la policia a Sant Petersburg, que els transporta en un cotxe de cavalls, de nit. Tal com es descriu a l’article: «une escorte de cosaques accompagne la voiture cellulaire qui les contient et derrière laquelle sont assis, en face l’un de l’autre, deux gendarmes, le sabre au poing»20. Els altres dos, tot i ser ambdós datats del 28 de febrer tracten aspectes diferents. El primer21 representa l’exposició d’objectes que constituïen els diversos premis de la loteria franco-espanyola del Palau de la Indústria, instal·lada en el pavelló nord est del mateix palau, a París, i que estigué oberta fins el 18 de febrer de 1880. En ella hi veiem una sala luxosa, gran i plena de gent, clarament burgesos, que observa els diferents objectes. L’altre, titulat Visite du Roi du Cambodge a Saigon. Débarquement du Roi du Cambodge a son arrivée a Saigon22 mostra la primera visita oficial del monarca Phrà-Noroddon des que M. de Myre de Villers governava a la Conxinxina, el 20 de novembre de l’any anterior. Aquesta pàgina il·lustrada consta de tres parts: en la superior hi veiem un retrat del monarca acompanyat de dos soldats i una guarnició militar; al mig, la il·luminació del palau de governació, luxós i molt guarnit; i, a baix, el moment de l’arribada del monarca a Saigon, en cotxe de cavalls, sota la mirada atenta dels curiosos.

• 23 «Nos gravures». L’Illustration, vol. LXXV, nº 1933 (1880), p. 168.
• 24 Ibíd., p. 172-173.

20A partir de mitjans de març Pellicer dibuixà una petita sèrie d’i·lustracions com a corresponsal de L’Illustration a Suïssa, per cobrir l’esdeveiment de l’obertura del túnel de Saint-Gothard, les obres del qual ja hem comentat breument. El 13 de març la publicació parisina presentava en portada el primer d’aquests dibuixos d’en Josep Lluís Pellicer, titulat Arrivée à Airolo du primer train amenant les invités venus de l’extrémité opposée du tunnel, amb la nota de «Dessin d’après nature de M. Pellicer, envoyé spécial de l’Illustration». El dibuix és el mateix que el que es publicà a La Ilustración Española y Americana, el 22 de març de 1880. En el mateix número de L’Illustration podem observar dues imatges més: en la primera23 es representa el banquet que oferí el 3 de març de 1880 el director de les obres, en el qual observem desenes d’homes elegants a taula, atents al que sembla el discurs per part del mateix director, l’amfitrió –sembla ser, a més, que en Pellicer s’autorepresentà a l’extrem dret d’aquesta composició–; la segona24 és, en canvi, ben diferent, ja que a doble pàgina ens mostra l’interior del túnel, representant l’enginyer francès sent el primer en travessar el punt d’unió de les dues galeries subterrànies que formarien el túnel, el 29 de febrer de 1880. Per últim, el 20 de març publicà un recull d’il·lustracions que conformen una mena de glossari de tot allò que tenia estreta relació amb la construcció del túnel, imatges descrites en el mateix peu d’il·lustració:

• 26 «Nos gravures». L’Illustration, vol. LXXV, nº 1947 (1880), p. 392.
• 27 «Nos gravures». L’Illustration, vol. LXXVI, nº 1952 (1880), p. 56.
• 28 Ibíd., p. 55 i 58.
• 29 «Nos gravures». L’Illustration, vol. LXXVI, nº 1961 (1880), p. 197.
• 30 «Nos gravures». L’Illustration, vol. LXXVI, nº 1963 (1880), p. 233.

22Posteriorment realitzà una segona sèrie d’il·lustracions, a partir del viatge que va fer al Marroc i que van ser publicades el 23 d’octubre del 1880, però entre aquestes dues sèries va fer quatre il·lustracions més per a L’Illustration, tres d’elles situades a París. La primera, titulada La fête historique de Rouen, donnée au profit des pauvres26, que mostra una cavalcada en ocasió d’una festa de beneficència que recreava l’arribada del rei Henri II l’any 1550 a aquesta ciutat; la segona, titulada La fête du 14 juillet a Paris, La manifestation des étudiants sur la place de la République27 mostra, com va fer habitualment Pellicer durant la seva estada a París, la diada nacional francesa, però en aquest cas la imatge que ens mostra no és festiva, sinó, tal com es diu a l’article, una «manifestation d’ouvriers et d’ouvrières, d’hommes politiques, d’etudiants...»28; la tercera és una imatge signada amb una «P.» que il·lustra la presentació en societat de la princesa espanyola, Maria de las Mercedes, el dia 11 de setembre de 1880, el mateix dia del seu naixement, sota el títol de La naissance de l’enfante d’Espagne: la présentation29 –la temàtica, Espanya, i la signatura fa que el dibuix hagi estat atribuït a Pellicer–; i, per últim, un dibuix d’actualitat de París, titulat Paris: L’incendie du pavillon de flore dans la soirée du 2 octobre30.

• 31 «Nos gravures». L’Illustration, vol. LXXVI, nº 1965 (1880), p. 272-273.

23La sèrie d’il·lustracions que Pellicer va fer sobre la sortida de peregrins marroquins cap a la Meca, a Tànger, ocupà dues pàgines senceres31, en les quals s’hi encabiren sis dibuixos que mostren, amb el realisme i detallisme propi de Pellicer, en alguns casos tendint cap al paisatgisme, com en els dos dibuixos situats al centre, que mostren la marxa dels peregrins i l’oració d’uns musulmans, respectivament. Els títols de les altres imatges són prou clarificadors: Une fontaine publique, Chameaux au repos, Intérieur d’une maison riche i Vue prise dans le quartier maure. Vista aquesta sèrie en conjunt, aquesta recorda talment a un reportatge fotoperiodístic, en el qual Pellicer mostra els seus dots com a dibuixant donant a conèixer una realitat –el Marroc i l’islam– no tan conegut per molts dels lectors europeus.

• 32 «Nos gravures». L’Illustration, vol. LXXVI, nº 1969 (1880), p. 340.
• 33 «Nos gravures». L’Illustration, vol. LXXVIII, nº 2004 (1881), p. 65.
• 34 «Nos gravures». L’Illustration, vol. LXXXII, nº 2111 (1881), p. 81.

24Posteriorment, Pellicer només col·laborà amb quatre il·lustracions més amb L’Illustration, i més aviat de forma esporàdica. El 20 de novembre del 188032 publicà un dibuix de gran riquesa que mostra el concurs nacional i internacional de perruqueria de la ciutat de París, en un acte que es va celebrar el 8 de novembre al circ dels Champs Elysées. Aquesta imatge suposà la darrera de Pellicer en aquest periòdic francès l’any 188033, tancant probablement un cicle, ja que les següents il·lustracions van ser el 23 de juliol de 1881 –i de fet es tracta d’unes il·lustracions aprofitades d’unes anteriors que realitzà a Monzón–, i per observar les dues darreres, que foren dibuixades per Pellicer després d’un croquis del corresponsal Lazzaro a Itàlia, cal esperar fins al mes d’agost de 188334, imatges que suposarien el final de la col·laboració de Josep Lluís Pellicer amb L’Illustration.

• 35 Le Monde Illustré, nº 1269 (1881), p. 56-57.

25D’altra banda, tot i que de forma més esporàdica, Pellicer també col·laborar amb el periòdic setmanal parisenc Le Monde Illustré. Sembla ser que la col·laboració del dibuixant barceloní amb aquesta publicació començà l’any 1881, tot i que com era habitual moltes il·lustracions no anaven signades i, per tant, es fa difícil localitzar-ne totes les imatges. Una d’elles seria la titulada A Rome.- La translation des cendres de S.S. Pie IX. Arrivée du cortége à l’église Saint-Laurent (Dessin de M. Pellicer d’après le croquis de M. Pio Joris, notre correspondant à Rome35. A més, aquesta col·laboració segurament es reduí només a l’any 1881.

• 36 La Ilustración Española y Americana, vol. I, nº XVIII (1880), p. 317.
• 37 La Ilustración Española y Americana, vol. I, nº XXIII (1880), p. 400.
• 38 La Ilustración Española y Americana, vol. I, nº IX (1881), p. 141.
• 39 La Ilustración Española y Americana, vol. I, nº XIV (1880), p. 424-425.
• 40 La Ilustración Española y Americana, vol. I, nº III (1883), p. 45.
• 41 TRENC, Eliseu. «L’art català de la Restauració. El decenni 1880-1890». Recerques, 15 (1984), p. 171
• 42 La Ilustración Española y Americana, vol. II, nº XLVII (1883), p. 364.

27Després de l’extens treball que Josep Lluís Pellicer va fer per a La Ilustración Española y Americana durant l’Exposició Universal de 1879 el dibuixant seguí col·laborant per a aquesta revista, molt sovint sota el títol de Revista ilustrada de París, por Pellicer, donant a conèixer als lectors actualitats de la capital francesa i d’altres imatges relacionades amb l’oci o la cultura d’allí. Aquesta sèrie començà, probablement amb el número corresponent al dia 15 de maig de 188036. Aquesta il·lustració, de pàgina sencera, mostra diverses escenes: l’enterrament del cèlebre pintor i caricaturista Daumier al cementiri de Père Lachaise –en una tomba costejada per subscripció pública gràcies a la gestió d’amics i admiradors–; una fira celebrada a principis d’abril amb un croquis fet des de la Plaça de la Bastilla; diverses exposicions; curses de cavalls al Bois de Boulogne, el dia 2 de maig; i, finalment, el vernissage d’una galeria de pintors estrangers, mostrant així el seu continu interès per la pintura. Després d’aquesta il·lustració en vingueren moltes més, on mostrava notícies, com manifestacions per part de membres de la Commune, la il·luminació amb llum elèctrica com a mostra de modernitat37, la mort d’artistes, intel·lectuals o polítics il·lustres, com per exemple la mort de Víctor Hugo38, Fernández de los Ríos39 o Léon Gambetta40. A més, com hem comentat, Josep Lluís Pellicer sempre va estar obert a les noves tendències, a la modernitat, tant des del punt de vista artístic –sobre el qual se’l pot considerar l’introductor de l’impressionisme a Espanya a través de la premsa, malgrat que malauradament fou massa aviat (l’any 1800) perquè l’article que publicà pogués tenir cap tipus d’influència en els cercles artístics barcelonins41– com des del punt de vista industrial. En aquest sentit, il·lustrà els treballs de construcció de l’estàtua de la Llibertat a París. Estado de los trabajos para la estatua “La Libertad iluminando el pueblo”: perspectiva desde la “Rue de Chazelles”42. Aquesta fou una de les curiositats més notables a la ciutat de París durant l’any 1883: la colosal estàtua del francès Bartholdi. Segons el mateix Pellicer:

• 44 La Ilustración Española y Americana, vol. II, nº XXXVII (1884), p. 203.
• 45 MARTÍNEZ DE VELASCO, Eusebio. «“L’auberge des adrets”, en París». La Ilustración Española y America (...)

28De fet, la pròpia ciutat de París era símbol de modernitat, i Pellicer així ho creia quan titulava un dibuix París moderno. El nuevo “cabaret” denominado “L’auberge des adrets”44. En referència a aquest dibuix, el periodista Eusebio Martínez de Velasco va escriure: «Nuestro antiguo colaborador artístico D.José Luis Pellicer [...] ha copiado del natural (mejor dicho, ha fotografiado con su lápiz inimitable), y expresamente para LA ILUSTRACIÓN ESPAÑOLA Y AMERICANA, la bellísima escena, asombrosa de verdad en su conjunto y en sus variados detalles, que publicamos en el grabado de la página 209»45.

• 46 La Ilustración Española y Americana, vol. II, nº XXVI (1878), p. 24.

30Pel que fa a aquesta publicació l’últim aspecte que voldria destacar és la voluntat, tant del propi Josep Lluís Pellicer com de la pròpia publicació, d’evidenciar la gran festa que era la celebració de les festes nacionals de França a París. En aquest sentit, ja l’any 1878 va publicar dues il·lustracions del natural mostrant la festa del 30 de juny46, que celebrava la pau i el treball, festa decretada pel govern aquell mateix any. Aquesta festa, de fet, formava part de les festes organitzades al voltant de l’Exposició Universal, que pretenia ser un símbol de la recuperació de França després dels aldarulls de 1870. A més, amb ella el govern també pretén enfortir el poder del règim republicà, encara feble. Respecte aquesta celebració unes imatges prou conegudes són les pintures a l’oli de Claude Monet, Rue Montorgueil de Paris, fête du 30 juin 1878, i Rue Saint-Denis, fête du 30 juin 1878 a dia d’avui al Museu d’Orsay. Tan sols dos anys més tard, l’any 1880, fou quan es decretà el 14 de juliol com a el dia de la festa nacional francesa –festa que es manté encara en els nostres dies–, la festa de la Federació, que l’any 1790 commemorava el primer aniversari de la presa de la Bastilla. Les imatges que mostrà Pellicer representen, d’una banda, la plaça de la Concòrdia il·luminada per focs artificials sota la mirada atenta i festiva de la burgesia que s’hi ha congregat per a gaudir d’aquest espectacle pirotècnic; de l’altra, mostra la col·locació de l’estàtua de la república francesa en el Camp de Mart, davant del Palau de la Indústria i de les Arts. De fet, en relació a aquest dibuix, el redactor Eusebio Martínez de Velasco aclarí que

• 48 La Ilustración Española y Americana, vol. II, nº XXVIII (1880), p. 60-61.
• 49 La Ilustración Española y Americana, vol. II, nº XXVIII (1881), p. 52.

32En els anys 1880 i 1881, un cop la festa ja s’havia establert el dia 14 de juliol, Pellicer tornà a il·lustrar-la per a La Ilustración Española y Americana. En el primer48, publicà diverses il·lustracions, a dues pàgines, en les quals volgué representar com vivia la gent aquesta festa, amb dibuixos titulats com Volviendo de comprar banderas, ¡Todo tricolor!, Aspecto de la “Rue de Saint Jacques”, Los fuegos artificiales de Ruiggeri i Perspectiva de la “Rue Souflot” y del Panteon. A la pàgina següent, actes més oficialitzats, com per exemple la inauguració del monument erigit per acord del Consell Municipal. Constava de tres estàtues que representaven la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat, una figura que representava la República. Per últim, La Ilustración Española y Americana publicava, el 30 de juliol de 1881, una il·lustració ocupant tota una pàgina de Pellicer, titulada París. La fiesta nacional del 14 de julio: iluminacion veneciana de la avenida del “Bois de Boulogne”49. El gravat commemora aquesta festa mostrant una bonica perspectiva del Bois, decorat amb garlandes, banderetes i altres elements alhora que ple de gent que anava cada dia a gaudir del lloc i l’art decoratiu.

• 50 TORRENT, J., TASIS, R. Història de la premsa catalana, Barcelona: Bruguera, 1966, vol. I, p. 148.

33Josep Lluís Pellicer «va decidir-se a escriure en català gràcies a Almirall i va publicar al Diari Catalá els seus articles en la nostra llengua»50 després de demanar personalment de participar-hi al seu fundador i director, Valentí Almirall, íntim amic seu. A banda d’il·lustrar-ne la capçalera, Pellicer tingué una secció –tot i que sembla que més aviat esporàdica– reservada en la publicació durant la seva estada a París, la Revista de París.

• 51 Veure exemplars del Diari Catalá com els dels dies 27/VI/1880, 30/VI/1880 o 25/VII/1880.

34Tot i que sí que era habitual trobar entre les pàgines dels diumenges del Diari Català un apartat dedicat a París dins la secció de «Correspondencias del Diari Catalá»51, la major part estaven signades tan sols amb una «X.» o «X. de X.», dificultant, òbviament, el reconeixement de l’autor. De la mateixa manera, també els diumenges es publicava la «Secció de modas y labors» on, a banda d’un petit article sobre moda, hi havia un o dos gravats titulats «Figurí de París» o quelcom semblant. Aquestes il·lustracions representaven l’estil i la moda de les dones de la capital francesa i bé podrien ser de Pellicer, tot i que no estan signades.

• 52 «Revista de París». Diari Catalá, 11/VII/1880, p. 555-556.
• 53 Ibíd., p. 555.
• 54 Ibíd., p. 556.
• 55 Ibíd.
• 56 Ibíd.

35El que sí que sabem que pertanyia al dibuixant que ens ocupa és, per exemple, l’article titulat «Revista de París: La Exposició de Bellas Arts»52, de més o menys una pàgina i signada amb la “P.” pròpia de Pellicer. En aquest article, escrit ja finalitzada l’Exposició Universal de París, que de fet es va produir en l’any anterior, Pellicer vol explicar de forma séria i rahonada aquest esdeveniment a un públic desconeixedor de la vida a París. D’aquesta exposició en defensa la modernitat artística quan diu que «per fi s’hi han vist multitut de obras pertanyent á la nova tendencia, y fins algunas calificadas de heterodoxas per los rancis defensors del escolastisme»53. L’article segueix fent una valoració severa i detallada de les obres i els artistes exposats i premiats en base a la frase ja citada, durant la qual també exalta les qualitats modernes de França «per que es un pais que posseheix felisment tots los avensos moderns y encara se pot dir la moderna civilisació en conjunt»54. Pel que fa a la presència d’obres de pintors espanyols a l’Exposició, Pellicer ho resumia d’aquesta manera: «La escola espanyola estaba regularment representada, ab pocas escepcions, per obras ricas en qualitats de colors, y en destresa de ma, pero pobras en expresió, y poch sérias, oferint ben pochs rasgos de las fesomias que forman la nostra nacionalitat»55. Per últim, en aquest mateix article hi trobaríem unes darreres línies força interessants en les quals Pellicer, suposadament parlant d’art però aplicable també a aspectes polítics i socials, mostra la seva idea de progrés i posicionant-se envers el sufragi universal: «Com en tot lo de aquest mon, qui inicia un progrés, combatint errors, es posat en ridícul; los que se’n aprofitan transigint ab unas y altras exigencias, son elevats sens mereixement, pero lo vulgo de la humanitat ho vol aixis y es forsós inclinarse devant del sufragi universal»56.

• 57 «Notas parisiens: Lo pintor Claudi Monet». Diari Catalá, 18/VII/1880, p. 612.

36Una setmana més tard, Pellicer publicà de nou al Diari Català un article sota el títol «Notas parisiens: Lo pintor Claudi Monet» sota la signatura de «P.» i, en la pàgina anterior hi ha un altre article que, tot i no anar signat, possiblement també li pertany, ja que sota el títol de «Las festas de la República francesa» fa una crònica de la festa del 14 de juliol a París, de la mateixa manera que en aquella mateixa setmana publicà unes il·lustracions sobre aquest mateix fet a La Ilustración Española y Americana, tal com hem comentat. Així doncs, després de mostrar l’alegria per les festes nacionals de França i el civisme que va mostrar la democràcia francesa, Pellicer escriu sobre Monet, llavors un artista dissident que encapçalava el grup dels impressionistes. Com es nota en l’article, Pellicer és partidari de la renovació dins l’art, de la modernitat, i valora favorablement la tasca de Monet, qui és «la personificació del impressionisme», per ser «un pintor lluminós, esplendent y de haber impulsat la reproducció gráfica de la naturalesa per aqueix bon camí, en lo que encare hi ha molt que fer. [...] Monet y lo impressionisme no so una solució, ni siquiera forman lo que s’en pot dir escola, pero son fitas que indican lo camí del pervenir»57.

• 58 «Nuestros Grabados». La Ilustración Española y Americana, vol. II, nº XXVI (1878), p. 28.
• 59 «Nuestros Grabados». La Ilustración Española y Americana, vol. I, nº XXIV (1878), p. 437.
• 60 «Nuestros Grabados». La Ilustración Española y Americana, vol. II, nº XXXV (1878), p. 169.
• 61 Ibid., p. 167.

39Un primer element seria com Pellicer representà a Espanya i Catalunya i els esdeveniments que allí es produïren des de les il·lustracions, sobretot franceses. Ja hem comentat la presència d’il·lustracions referides als pavellons espanyols a l’Exposició Universal de París de 1878, de la qual és remarcable, a més, el fet que Catalunya sigui la regió més nombrada, entre les quals poques vegades es fa referència a termes que no siguin Espanya, Catalunya o Barcelona. En una d’aquestes es fa referència a les mines de Sant Joan de les Abadesses58 i, en una altra, a «productos de Cataluña»59. Tot i això, l’estil dels dibuixos no canvia respecte als referits a Espanya, on s’hi pot observar, talment com si fossin fotografies, l’interior dels pavellons amb els diversos objectes exposats o les façanes dels edificis. En aquests espais, un cop oberta l’Exposició –en els dies anteriors a l’obertura els mateixos escenaris estan ocupats per obrers que preparen les instal·lacions–, sempre hi veiem burgesos ben vestits –la majoria homes– observant interessats l’exposició. La darrera imatge a destacar durant l’Exposició de 1878 seria la titulada Sección española.- Instalaciones de industriales de la provincia de Barcelona60, on «estan representados casi todos los principales establecimientos industriales de la provincia de Barcelona61» i que mostra la voluntat de Pellicer de donar a conéixer la industrialització, i per tant la modernitat, d’aquesta zona. Pel que fa a la seva col·laboració amb L’Illustration i Le Monde Illustré, tan sols dibuixà quatre il·lustracions que fessin referència a Espanya, en les quals exercí més aviat de dibuixant d’estudi i, per tant, no suposen gaire un posicionament per part de l’autor.

• 62 Un exemple seria «Recuerdos de París». Arte y Letras, nº 5 (1882), p. 36.
• 63 «Nuestros gravados». Ilustración Artística [Barcelona], nº 176 (1885), p. 149.
• 64 Vegeu per exemple «Nuestros Grabados». La Ilustración Española y Americana, vol. I, nº XVIII (1878) (...)

40Però tant pel volum d’imatges creades com per la significació en les influències polítiques, més important és com Pellicer mostrava i representava París i França en general. A través de les publicacions espanyoles i catalanes citades Pellicer intentà transmetre la vida a París així com les actualitats que hi tenien lloc. Sovint dibuixà escenes situades a llocs coneguts de París, amb parelles, famílies o grups d’homes burgesos, elegants passejant62. Alhora, la representació d’aquesta burgesia sovint es connecta amb la modernitat, element que volia destacar i transmetre als seus lectors catalans o espanyols. Aquesta modernitat la representà a través de dibuixar l’Último Ómnibus63, que donaria pas a nous transports públics més moderns com el tramvia; l’ús de l’electricitat, com per exemple en algunes imatges referides a l’Exposició Universal de 1878 o a la festa nacional francesa64; o novetats i avenços industrials com l’ascensor, element ja comentat, també.

• 65 MARX, Karl. La guerra civil en Francia, Barcelona: Ed. de Cultura Popular, 1968, pròleg.
• 66 «Nuestros Grabados». La Ilustración Española y Americana, vol. I, nº III (1883), p. 45.
• 67 La Ilustración Española y Americana, vol. I, nº XXIV (1880), p. 425.

41L’altre element que sembla que Josep Lluís Pellicer admirava de París i que volgué transmetre a través de les seves il·lustracions als seus lectors fou el republicanisme de l’Estat francès i els seus valors i símbols, així com també la modernitat de la qual parlava. En l’obra de Pellicer és relativament fàcil reconèixer-hi places o altres espais urbans a dia d’avui molt coneguts. Un d’aquests casos fa referència a la demolició de la gran columna que es trobava situada a la plaça de Vendôme. En referència a aquest enderroc Friedrich Engels escrigué: «El 12, la Comuna acordó que la Columna Triunfal de la plaza Vendôme, fundida con el bronce de los cañones tomados por Napoleón después de la guerra de 1809, se demoliese, como símbolo de chovinismo e incitación a los odios entre naciones. »65 Una altra mostra de la voluntat de Pellicer de difondre el republicanisme va ser a través de il·lustracions a mode de necrològica, com per exemple el dibuixos fets al natural dels funerals de Léon Gambetta66, advocat, periodista i polític republicà i primer ministre de França entre 1881 i 1882; o, en el cas espanyol, de la mort a París del també republicà Ángel Fernández de los Ríos67. Per tant, pel que fa referència a París i França, l’objectiu de Pellicer seria enaltir-ne els valors republicans i democràtics mitjançant algunes de les seves accions, els seus monuments o els seus dirigents polítics, per exemple.

• 68 «Nuestros Grabados». La Ilustración Española y Americana, vol. I, nº XVIII (1878), p. 312.
• 69 «Nos gravures». L’Illustration, vol. LXXV, nº 1933 (1880), p. 168.
• 70 Ibíd., p. 172-173.

42Per últim, el tercer element a destacar seria el que fa referència a la visibilitat i tractament de la classe obrera en les seves il·lustracions. Com he comentat anteriorment, en aquestes imatges també hi podem trobar una crítica a la guerra i a les misèries i la mort que aquesta comporta, com en les il·lustracions comentades de La Ilustración de Madrid. Però la crítica social i la visibilitat de les classes populars no s’acaben aquí sinó que sovint en les sèries i temàtiques que Pellicer va treballar apareixen obrers, com per exemple en el dibuix titulat La sección española el día anterior al de la apertura68, on veiem tot d’obrers treballant en els preparatius de la inauguració de l’Exposició Universal. Un altre exemple seria en la sèrie que va fer com a corresponsal de L’Illustration a l’obertura del túnel de Saint-Gothard, on no només se’ns mostren banquets elegants69 sinó també els durs treballs dins del túnel70, fugint de les imatges boniques i victorioses i alhora donant el protagonisme a aquells que no el tenien mai.

• 71 «Nuestros Grabados». La Ilustración Española y Americana, vol. II, nº XXVI (1878), p. 24.
• 72 «Nuestros Grabados». La Ilustración Española y Americana, vol. II, nº XLVII (1883), p. 364.

43L’estil de Pellicer que trobem en aquestes il·lustracions molt sovint es mou entre el costumisme i el paisatgisme, buscant el realisme, i per tant no hi trobem al·legories ni caricatura, però malgrat tot crec que sí que és possible veure-hi elements de la iconografia simbòlica que ens anys posteriors codificaran un llenguatge simbòlic definit propi i que també veurem representat en la il·lustració humorística. Alguns d’aquests elements podrien ser els barrets o gorres de diversos tipus que permetran la identificació dels homes segons la classe social a la qual pertanyen; o la representació en primer pla de la imatge de la Llibertat i la República, ja hi sigui representada França71 o la mateixa estàtua de la Llibertat72, la Llibertat il·luminant el món, la construcció de la qual interessà força a Pellicer, tant pel que fa a la monumentalitat de l’estàtua i la dificultat que suposava el seu trasllat com pel que fa als valors que aquesta simbolitza, un símbol d’amistat entre ambdós països, la llum, la llibertat i l’emancipació davant l’opressió.

• 73 AGULLÓ, Ferran. «Crònica de Catalunya». Ilustració Llevantina, nº 17 (1901), p. 198.
• 74 CANIBELL, Eudald. «Joseph Lluis Pellicer». Ilustració Llevantina, nº 17 (1901), p. 198-201.

44Així doncs, tant per la seva qualitat artística com pels mitjans i llocs en els quals va treballar –entre els quals ja hem destacat alguns de catalans, espanyols, francesos, alemanys, britànics i italians-, Josep Lluís Pellicer va suposar un referent per a les generacions d’il·lustradors posteriors, ja que fou un pioner del periodisme gràfic des dels anys setanta del segle XIX, juntament amb il·lustradors com Daniel Urrabieta i el francès Gustave Doré. Paral·lela i posteriorment a Catalunya comptàrem també amb grans il·lustradors com Tomàs Padró, Apel·les Mestres o Ricard Opisso, alguns dels quals deixaren per escrit els seus petits homenatges a Pellicer. Un d’aquests seria el periodista i polític catalanista Ferran Agulló i Vidal, que a l’Ilustració Llevantina escrigué «[...] Dormi en pau lo mestre dels dibuixants, l’artista de gran cor: i recordem-lo sempre com a exemple de patriotisme i d’honradesa. [...]73» . En el mateix número, l’amic de Pellicer Eudald Canibell, il·lustrador, tipògraf i políticament internacionalista, li dedicà un extens article74 en el qual en lloà la intel·ligència «Posseint una il·lustració extraordinària i sòlida, sabia intervenir en tot i de tot podia parlar amb el coneixement de l’home experimentat de nostra raça; sempre discret, reflexiu, observador, expansiu amb sobrietat i abundós en la noblesa de sentiments.» I, per posar tan sols un exemple més d’entre les desenes de periòdics que li dedicaren tribut, també des de Catalunya Artística elogiaren la seva obra i la seva internacionalitat professional: