Bibliographie
Alarcón, Enrique (dir.). Corpus Thomisticum. Fundación Tomás de Aquino, Universidad de Navarra. https://www.corpusthomisticum.org/ [consultat el 29-09-2024].
Bartsch, Karl. Chrestomathie provençale, accompagnée d’une grammaire et d’un glossaire. Deuxième édition, augmentée et entièrement refondue. Elberfeld: R.L. Friderichs, 1868.
Cabré, Miriam. «La maneyra pus fina: los exemplis, faules o istòries en los Verses proverbials de Guillem de Cervera». Dins Parrilla, Carmen; Pampín, Mercedes (ed.). Actas del IX Congreso Internacional de la AHLM (A Coruña, 2001). La Corunya, Toxosoutos, 2005, p. 543-558.
Cabré, Miriam. «Wisdom for the Court: The Verses proverbials of Cerverí de Girona». Dins Billy, Dominique; Buckley, Ann. Études de langue et de littérature médiévales offertes à Peter T. Ricketts. Turnhout: Brepols, 2005, p. 393-404.
Cabré, Míriam. Cerverí de Girona: un trobador al servei de Pere el Gran. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2011.
Cabré, Miriam. «Evocacions bíbliques en l’obra de Cerverí de Girona». Dins Santanach, Joan; Ferrer, Joan; Dalemus, Sergi; Puig, Armand (ed.). La Bíblia en la literatura catalana. Girona: Institut de Llengua i Cultura Catalanes, Universitat de Girona, 2022, p. 75-99.
Cabré, Miriam; Tous, Francesc. «Els proverbis rimats de Ramon Llull i la poesia gnòmica occitanocatalana». Dins Beltran, Vicenç; Martínez, Tomàs; Capdevila, Irene (ed.). Ramon Llull, els trobadors i la cultura del segle XIII. Florència: Galluzzo, 2018, p. 49-76.
Cançoner dels Comtes d’Urgell, edició a cura d’Anton M. Espadaler i Eloi Castelló. Lleida: Universitat de Lleida - Institut d’Estudis Ilerdencs, 1999.
Cerverí de Girona. Narrativa, a cura de Joan Coromines. Barcelona: Curial, 1985.
Cerverí de Girona. Lírica, a cura de Joan Coromines. 2 vols. Barcelona: Curial, 1988.
Conca, Maria; Guia, Josep. La saviesa de transmissió aràbiga en la Mediterrània occidental: El ‘Llibre de paraules i dits de savis i filòsofs’ (1291-1294) de Jafudà Bonsenyor. València: Publicacions de la Universitat de València, 2024.
Francesc de la Via. Obres, ed. Arseni Pacheco. Barcelona: Quaderns Crema, 1997.
Guillem de Cervera. Verses proverbials, a cura de Joan Coromines. Barcelona: Curial, 1991.
Hamesse, Jacqueline. « Le vocabulaire des florilèges médiévaux». Dins: Weijers, Olga (ed.). Méthodes et instruments du travail intellectuel au Moyen Âge. Études sur le vocabulaire. Brepols: Turnhout, 1990, p. 209-230.
Heyse, Paul. Romanische Inedita auf italiänischen Bibliotheken. Berlín: Wilhelm Hertz, 1856.
Jacob, Paul-Louis (pseudònim). Dissertations sur quelques points curieux de l’histoire de France et de l’histoire littéraire. VII. Sur les manuscrits relatifs à l'histoire de France et à la littérature française conservés dans les bibliothèques d'Italie. París: Techener Libraire-Éditeur, 1840.
Kaeppeli, Thomas. Scriptores Ordinis Praedicatorum medii aevii, vol. 2. Romae ad S. Sabinae: Istituto Storico Domenicano, 1970, p. 150
Llabrés, Gabriel, ed. Cançoner dels comtes d’Urgell. Barcelona: Societat Catalana de Bibliòfils, 1906.
Llabrés, Gabriel. Estudi histórich y literari sobre’l Cançoner dels Comtes d’Urgell. Barcelona: Societat Catalana de Bibliófils, 1907.
Milà i Fontanals, Manuel. De los trovadores en España: estudio de lengua y poesía provenzal. Barcelona: Libr. de Joaquín Verdaguer, 1861.
Nicolau d’Olwer, Lluís. «Literatura catalana: notes i comentaris». Estudis Universitaris Catalans, 8 (1914), p. 83-91.
Pedretti, Marco. «Letture politiche delle opere catalane di Anselm Turmeda», Studi Spanici, 36 (2011), p. 11-50.
Peraldus, Guillelmus. Summa aurea de virtutibus et vitiis. Venècia: Paganinus de Paganinis, 1497.
Pfeffer, Wendy. Proverbs in medieval Occitan literature. Gainesville: University press of Florida, 1997.
Pujol, Josep. «Més sobre Cerverí de Girona i Guillem de Cervera». Llengua i literatura, 4 (1991), p. 433-438.
Pujol, Josep. «L’edició de textos catalans medievals». Dins Martínez-Gil, Víctor (coord.). Models i criteris de l’edició de textos. Barcelona: UOC, 2013.
Raynouard, François-Just-Marie. Lexique roman. 6 vols. París: chez Silvestre, 1838-1844.
Reixach, Albert; Cabré, Míriam. «La cultura notarile e la ricezione dei Verses proverbials di Cerverí: il notaio Ramon Bruguera di Girona (c. 1330-1370)». Cultura neolatina, 79, núm. 1-2 (2019), p. 63-100.
Renedo, Xavier. «Joan Coromines, editor de textos catalans i occitans». Dins Solà, Joan; Garolera, Joan; Rusinés, Ernest; Tobella, Toni (ed.). L’obra de Joan Coromines: cicle d’estudi i homenatge. Sabadell: Fundació Caixa Sabadell, 1999, p. 145-154.
Riquer, Martí de. «La personalidad del trovador Cerverí». Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 23 (1950), p. 91-107.
Riquer, Martí de. «Guilhem de Cervera, llamado también Cerverí de Girona». Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 28 (1959-1960), p. 257-263.
Riquer, Martí de. «Guillem de Cervera és Cerverí de Girona». Revista de Catalunya, 28 (1989), p. 127-138.
Riquer, Martí de. «Els Verses proverbials de Cerverí de Girona». Revista de Catalunya, 54 (1991), p. 115-133.
Segre, Cesare. “Le forme e le tradizioni didattiche”. Dins Jauss, Hans Robert (dir.). La Littérature didactique, allégorique et satirique. Grundriss der Romanischen Literaturen des Mittelalters, 6, vol. 1. Heidelberg: Carl Winter, 1968, p. 58-145.
Selig, Maria (dir.). Dictionnaire de l’Occitan Médiéval en ligne. Institut de Philologie romane de l’Université de Munich (LMU). https://dom-en-ligne.de/dom.php [consultat el 29-09-2024].
Taylor, Barry. «Medieval Proverb Collections: The West European Tradition». Journal of the Warburg and Courtauld Institute, 55, núm. 1 (1992), p. 19-35.
Taylor, Barry. «Guillem de Cervera. Verses proverbials, ed. Joan Coromines». Journal of Hispanic Research, 1 (1993), p. 159-160.
Thomae Aquinatis, Sancti. Opera Omnia. Tomus XVI: Opuscula theologica et philosophica tam certa quam dubia. 2 vols. Parmae: Typis Petri Fiaccadori, 1864-1865, p. 390-476.
Thomas, Antoine. «Les Proverbes de Guylem de Cervera, poème catalan du xiiie siècle». Romania, 15, núm. 57 (1886), p. 25-110.
Tous, Francesc. «Breus proposicions que contenen molta sentència: els proverbis lul·lians i les “formes sentencioses”». Studia Lulliana, 51 (2011), p. 77-98.
Tous, Francesc. «“E·l libre dits dels Reys que àls no és noblesa mas antiga riquesa”: el De eruditione principum de Guillem Peraldus, font dels Verses proverbials de Cerverí de Girona». En preparació.
Vecchio, Silvana. «Le pouvoir au miroir du prédicateur: le De eruditione principum de Guillaume Peyraut». Dins Gilli, Patrick (ed.). La pathologie du pouvoir: vices, crimes et délits des gouvernants. Leiden: Brill, 2016, p. 263-281.
Haut de page
Notes
Sobre la datació de l’obra, vegeu Cabré, Miriam. «Wisdom for the Court: The Verses proverbials of Cerverí de Girona». Dins Billy, Dominique; Buckley, Ann. Études de langue et de littérature médiévales offertes à Peter T. Ricketts. Turnhout: Brepols, 2005, p. 393-404.
De Ramon Llull conservem tres reculls de proverbis «purs» (els Proverbis de Ramon, els Mil proverbis i els Proverbis d’ensenyament) i dos «mixtos» (l’Arbre exemplifical, que inclou també exempla i narracions, i el capítol 2 de la Retòrica nova, que, entre d’altres materials, incorpora breus col·leccions d’exempla i de proverbis), que foren escrits entre el 1295 i el 1309. Per a una presentació d’aquest corpus, vegeu Tous, Francesc. «Breus proposicions que contenen molta sentència: els proverbis lul·lians i les “formes sentencioses”». Studia Lulliana, 51 (2011), p. 77-98.
Les citacions dels Verses proverbials sense indicació explícita de font provenen de l’edició de Joan Coromines: Guillem de Cervera. Verses proverbials. Barcelona: Curial, 1991. Adverteixo, però, que, excepte en els casos que m’interessa reproduir exactament la mètrica d’aquesta edició, disposo els proverbis sempre en dístics alexandrins i no pas en quartetes hexasíl·labes, solució per la qual ja havia optat el primer editor del text: Thomas, Antoine. «Les Proverbes de Guylem de Cervera, poème catalan du xiiie siècle». Romania, 15, núm. 57 (1886), p. 25-110.
Sobre aquesta qüestió, vegeu Cabré, Miriam. «La maneyra pus fina: los exemplis, faules o istòries en los Verses proverbials de Guillem de Cervera». Dins: Parrilla, Carmen; Pampín, Mercedes (ed.). Actas del IX Congreso Internacional de la AHLM (A Coruña, 2001). La Corunya, Toxosoutos, 2005, p. 543-558.
Cabré, Miriam. «Wisdom for the Court…». Op. cit., p. 398-400.
Sobre l’exordi, entre d’altres, vegeu Cabré, Miriam. «La maneyra pus fina…». Op. cit., p. 546-548, i Cabré, Miriam; Tous, Francesc. «Els proverbis rimats de Ramon Llull i la poesia gnòmica occitanocatalana». Dins: Beltran, Vicenç; Martínez, Tomàs; Capdevila, Irene (ed.). Ramon Llull, els trobadors i la cultura del segle XIII. Florència: Galluzzo, 2018, p. 62-64.
Vegeu especialment Hamesse, Jacqueline. «Le vocabulaire des florilèges médiévaux». Dins: Weijers, Olga (ed.). Méthodes et instruments du travail intellectuel au Moyen Âge. Études sur le vocabulaire. Brepols: Turnhout, 1990, p. 209-230.
Coromines edita cobrarets.
La col·lecció de Jafudà Bonsenyor, en prosa, recull més de 750 proverbis i els ordena temàticament en gairebé 70 capítols. Vegeu la recent edició de Maria Conca i Josep Guia: Conca, Maria; Guia, Josep. La saviesa de transmissió aràbiga en la Mediterrània occidental: El ‘Llibre de paraules i dits de savis i filòsofs’ (1291-1294) de Jafudà Bonsenyor. València: Publicacions de la Universitat de València, 2024, p. 132.
Sobre aquesta fama, vegeu sobretot Cabré, Míriam. Cerverí de Girona: un trobador al servei de Pere el Gran. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2011, p. 348-361.
Conca, Maria; Guia, Josep. La saviesa… Op. cit., p. 45.
A banda dels proverbis incorporats a la Doctrina moral d’en Pacs, també en citen poetes com Pere March i Francesc de la Via o intel·lectuals com Francesc Eiximenis, en alguns casos sense esmentar explícitament Cerverí. També s’han localitzat esments dels Verses proverbials en documentació notarial d’àmbit gironí: Reixach, Albert; Cabré, Míriam. «La cultura notarile e la ricezione dei Verses proverbials di Cerverí: il notaio Ramon Bruguera di Girona (c. 1330-1370)». Cultura neolatina 79, núm. 1-2 (2019), p. 63-100.
Jacob, Paul-Louis (pseudònim). Dissertations sur quelques points curieux de l’histoire de France et de l’histoire littéraire. VII. Sur les manuscrits relatifs à l’histoire de France et à la littérature française conservés dans les bibliothèques d’Italie. París: Techener Libraire-Éditeur, 1840, p. 149-150.
Heyse, Paul. Romanische Inedita auf italiänischen Bibliotheken. Berlín: Wilhelm Hertz, 1856.
Milà i Fontanals, Manuel. De los trovadores en España: estudio de lengua y poesía provenzal. Barcelona: Libr. de Joaquín Verdaguer, 1861.
Bartsch, Karl. Chrestomathie provençale, accompagnée d’une grammaire et d’un glossaire. Deuxième édition, augmentée et entièrement refondue. Elberfeld: R.L. Friderichs, 1868.
Thomas, Antoine. «Les Proverbes de Guylem de Cervera…». Op. cit.
Llabrés, Gabriel, ed. Cançoner dels comtes d’Urgell. Barcelona: Societat Catalana de Bibliòfils, 1906.
Llabrés, Gabriel. Estudi histórich y literari sobre’l Cançoner dels Comtes d’Urgell. Barcelona: Societat Catalana de Bibliòfils, 1907.
Ibid., p. i.
Cançoner dels Comtes d’Urgell, edició a cura d’Anton M. Espadaler i Eloi Castelló. Lleida: Universitat de Lleida - Institut d’Estudis Ilerdencs, 1999.
Milà i Fontanals, Manuel. De los trovadores… Op. cit., p. 351-353.
Thomas, Antoine. «Les Proverbes de Guylem de Cervera…». Op. cit., p. 25-26.
Llabrés, Gabriel. Estudi histórich y literari… Op. cit., p. vii-xviii; Nicolau d’Olwer, Lluís. «Literatura catalana: notes i comentaris». Estudis Universitaris Catalans, 8 (1914), p. 83.
Riquer va presentar els arguments històrics i literaris en un primer article el 1950: Riquer, Martí de. «La personalidad del trovador Cerverí». Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 23 (1950), p. 91-107. Deu anys després, va donar a conèixer dos documents que corroboraven la identitat entre Cerverí de Girona i Guillem de Cervera: Riquer, Martí de. «Guilhem de Cervera, llamado también Cerverí de Girona». Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 28 (1959-1960), p. 257-263. Després de la publicació de la Lírica (1988) de Cerverí i dels Verses proverbials (1991) a càrrec de Coromines, Riquer va tornar a defensar la seva tesi en dos articles més: Riquer, Martí de. «Guillem de Cervera és Cerverí de Girona». Revista de Catalunya, 28 (1989), p. 127-138; Riquer, Martí de. «Els Verses proverbials de Cerverí de Girona». Revista de Catalunya, 54 (1991), p. 115-133. Sobre la intercanviabilitat dels dos noms en la recepció de les obres de Cerverí fins a finals del s. xv, vegeu també Pujol, Josep. «Més sobre Cerverí de Girona i Guillem de Cervera». Llengua i literatura, 4 (1991), p. 433-438.
Vegeu la nota 10.
Thomas, Antoine. «Les Proverbes de Guylem de Cervera…». Op. cit., p. 28.
En els llocs crítics que valoro i comento a continuació, faig servir les sigles següents:
U = Ms. Reservado I-48 de la Biblioteca Nacional d’Espanya
V = Ms. fr. 1 de la Biblioteca Nazionale Marciana de Venècia
Co = edició Coromines (1991)
Ll = edició Llabrés (1906)
Th = edició Thomas (1886)
«Noli subtrahere a puero disciplinam: si enim percusseris eum virga, non morietur. Tu virga percuties eum, et animam ejus de inferno liberabis». Totes les citacions bíbliques provenen de la Vulgata Clementina.
Thomas, Antoine. «Les Proverbes de Guylem de Cervera…». Op. cit., p. 28.
Riquer, Martí de. «Guillem de Cervera és Cerverí de Girona». Op. cit., p. 128.
Un exemple seria l’Splanamento deli Proverbi di Salamone de Girard Pateg, un text de caire sapiencial llombard, de mitjan s. xiii, escrit en dístics d’alexandrins (doppi settenari en italià). Sobre la recurrència del dístic com a motlle formal en la tradició gnòmica medieval, fenomen que s’explica sobretot per l’enorme difusió i influència dels Disticha Catonis, vegeu Taylor, Barry. «Medieval Proverb Collections: The West European Tradition». Journal of the Warburg and Courtauld Institute, 55, núm. 1 (1992), p. 19-35.
Guillem de Cervera. Verses proverbials. Op. cit., p. 8.
Ho recorda, per exemple, Anton Maria Esapadaler a la seva introducció al Cançoner dels Comtes d’Urgell, Op. cit., p. 7.
Renedo, Xavier. «Joan Coromines, editor de textos catalans i occitans». Dins Solà, Joan; Garolera, Joan; Rusinés, Ernest; Tobella, Toni (ed.). L’obra de Joan Coromines: cicle d’estudi i homenatge. Sabadell: Fundació Caixa Sabadell, 1999, p. 148.
Cerverí de Girona. Lírica, a cura de Joan Coromines. 2 vols. Barcelona: Curial, 1988; Cerverí de Girona. Narrativa, a cura de Joan Coromines. Barcelona: Curial, 1985.
Raynouard, François-Just-Marie. Lexique roman, 6 vol. París: chez Silvestre, 1838-1844, vol. 4, col. 55a; Selig, Maria (dir.). Dictionnaire de l’Occitan Médiéval en ligne, s.v. letra.
Pujol i Canelles, Miquel. Poesia occitanocatalana de Castelló d’Empúries: recull de poemes de final del segle XIII i primer terç del XIV. Figueres: Institut d’Estudis Empordanesos, 2001.
Reixach, Albert; Cabré, Míriam. «La cultura notarile…». Op. cit., p. 75 i 97.
«e legirs passar dits: | per qu’eu volgra passar | ab los tres reys, guarnits | de tot arnés, la mar» (Co).
Renedo, Xavier. «Joan Coromines, editor…». Op. cit., p. 150.
La crítica ha considerat que Cerverí reelabora de forma lliure els llibres sapiencials bíblics, els Disticha Catonis i altres textos escolars, i també ha relacionat els Verses proverbials amb les traduccions occitanes de llibres pseudosenequians o, per exemple, amb els Proverbes au vilain (s. xii). Vegeu, entre d’altres: Segre, Cesare. «Le forme e le tradizioni didattiche». Dins Jauss, Hans Robert (dir.). La Littérature didactique, allégorique et satirique. Grundriss der Romanischen Literaturen des Mittelalters, 6, vol. 1. Heidelberg: Carl Winter, 1968, p. 58-145; Pfeffer, Wendy. Proverbs in medieval Occitan literature. Gainesville: University Press of Florida, 1997.
Vegeu Riquer, Martí de. «Els Verses proverbials de Cerverí de Girona». Op. cit., p. 124-125, i sobretot Cabré, Miriam. «La maneyra pus fina…». Op. cit., p. 551-558.
Cabré, Miriam. «Evocacions bíbliques en l’obra de Cerverí de Girona». Dins Santanach, Joan; Ferrer, Joan; Dalemus, Sergi; Puig, Armand (ed.). La Bíblia en la literatura catalana. Girona: Institut de Llengua i Cultura Catalanes, Universitat de Girona, 2022, p. 92.
Tot i que és una peça molt més breu, és ben conegut el cas del Llibre de bons amonestaments d’Anselm Turmeda: gairebé un 30% de les seves estrofes provenen de la Dottrina dello Schiavo di Bari, de la primera meitat del s. xiii. Vegeu Pedretti, Marco. «Letture politiche delle opere catalane di Anselm Turmeda». Studi Spanici, 36 (2011), p. 26-33.
Vegeu Kaeppeli, Thomas. Scriptores Ordinis Praedicatorum medii aevii, vol. 2. Romae ad S. Sabinae: Istituto Storico Domenicano, 1970, p. 150; Vecchio, Silvana. «Le pouvoir au miroir du prédicateur: le De eruditione principum de Guillaume Peyraut». Dins Gilli, Patrick (ed.). La pathologie du pouvoir: vices, crimes et délits des gouvernants. Leiden: Brill, 2016, p. 263-281.
«Cette citation ne semble pas se retrouver dans le libre des Rois» (Thomas, Antoine. «Les Proverbes de Guylem de Cervera…». Op. cit., p. 32).
Peraldus, Guillelmus. Summa aurea de virtutibus et vitiis. Venècia: Paganinus de Paganinis, 1497.
Les citacions d’aquesta obra provenen de la següent edició: Thomae Aquinatis, Sancti. Opera Omnia. Tomus XVI: Opuscula theologica et philosophica tam certa quam dubia. 2 vols. Parmae: Typis Petri Fiaccadori, 1864-1865, p. 390-476. Es pot consultar en línia a: Alarcón, Enrique (dir.). Corpus Thomisticum. Fundación Tomás de Aquino, Universidad de Navarra. https://www.corpusthomisticum.org/ [consultat el 29-09-2024]. El De eruditione principum fou atribuït abusivament a Tomàs d’Aquino des de ben antic i fins a temps recents.
Per a un estudi sistemàtic de l’ús que Cerverí fa d’aquesta font, vegeu Tous, Francesc. «“E·l libre dits dels Reys que àls no és noblesa mas antiga riquesa”: el De eruditione principum de Guillem Peraldus, font dels Verses proverbials de Cerverí de Girona», en preparació.
Coromines i Thomas llegeixen «on» en lloc de «en», que sembla la lliçó real de V. Coromines justifica l’esmena: «om on reduït a on per haplologia». A banda, considera que la lliçó de U («en que») és una innovació.
Sembla que Cerverí reprodueix també l’estructura sintàctica de la font i, per això, fa servir una forma de subjuntiu del verb jazer i no una d’indicatiu.
Francesc de la Via. Obres, ed. Arseni Pacheco. Barcelona: Quaderns Crema, 1997. Es pot consultar en línia al Repertorio Informatizzato de l’Antica Letteratura Catalana (RIALC): https://www.rialc.unina.it/192.2.htm. El Procés de Corona d’Aur contra en Bernat Tudela és una peça llarga, de gairebé tres mil versos, escrita en hexasíl·labs apariats. Incorpora moltes citacions trobadoresques. Els dos proverbis de Cerverí que inclou estan disposats en hexasíl·labs de rima encadenada.
Riquer, Martí de. «La personalidad del trovador Cerverí». Op. cit., p. 106.
A banda dels 24 proverbis que V no transmet per la pèrdua del foli inicial del segon plec (entre els actuals 9 i 10), n’hi ha set més que només es troben a U: són el 41A, el 118A, el 624A, el 697A i els 958A-C de Coromines. En canvi, U no ha conservat els dotze següents: el 593, el 689, el 700, el 709, el 812, el 999 i el 1000, i els cinc darrers (1165-1169).
També cal dir que U desplaça, de forma sorprenent, dos proverbis, el 308 i el 802, a posicions molt allunyades. En aquests casos, la font mostra clarament que el lloc que ocupen a V és l’adequat.
Thomas i Coromines editen «amam», la lliçó de V, però la font demostra que cal editar «anam», que és la que reporta U.
En aquesta qüestió, Coromines també tendeix a atorgar més autoritat a V, atès que segueix gairebé sempre les seqüències d’aquest testimoni i en diverses notes considera que les de U es deuen a innovacions.
Barry Taylor, en una ressenya de l’edició de Coromines, creu que la font que Cerverí fa servir per a les faules és el recull de Bartomeu l’Anglès: Taylor, Barry. «Guillem de Cervera. Verses proverbials, ed. Joan Coromines». Journal of Hispanic Research, 1 (1993), p. 159-160.
Sobre la importància de la identificació de les fonts d’una obra per a la correcció d’errors i la tria del manuscrit base, vegeu Pujol, Josep. «L’edició de textos catalans medievals». Dins Martínez-Gil, Víctor (coord.). Models i criteris de l’edició de textos. Barcelona: UOC, 2013, p. 212-215.
Haut de page