1Per a Maria Aurèlia Capmany la novel·la de Martorell fou una obra que la va acompanyar com a lectora des de l’adolescència fins al final de la seua vida, per a ella era
- 1 Capmany, Maria Aurèlia. «Tirant lo Blanc o la mina d’or». Dins Benet i Jornet, Josep M. Història de (...)
una mina d’or gairebé inesgotable per treure’n versions i més versions d’una història alhora èpica i quotidiana, alhora tràgica i festiva, un pou sense fons en el qual veiem córrer l’aigua dels segles en un dels instants més brillants, més densos, més plens de totes les alegries i de tots els plaers que una nova interpretació del món anuncia1.
- 2 Capmany, Maria Aurèlia. «Entre poc i massa». Avui, 18 de maig de 1980, p. 27.
2L’escriptora degué llegir-la aviat en alguna vella edició que tenia son pare, Aureli Capmany. Així i tot, l’edició que més va treballar va ser la del 1947, «que és la que tinc més anotada»2, la primera a cura de Martí de Riquer, publicada per la Biblioteca Perenne de l’Editorial Selecta i en la qual va descobrir que
- 3 Capmany, Maria Aurèlia. «Una obra con múltiples lecturas». La Vanguardia, 20 de novembre de 1990, p (...)
era una novela a ratos maravillosa, atractiva e incluso algo perversa, cosa que ilustraba mi curiosidad, y a la vez, un libro pesado y difícil de leer. Empecé a leerlo, pues, a borbotones a impulsos de mi curiosidad, sin duda despertada por los comentarios que se hacían a mi alrededor. Es decir, antes de que yo me dedicara a leer como buena escolar el texto clásico, alguien, en este caso mis padres, había ya tendido el puente que me tenía que acercar a la maravillosa novela. Leí, pues, un texto difícil a borbotones, mal, buscando aquellos fragmentos en los que esperaba encontrar unas historias amorosas que, confieso, eran las únicas que realmente me interesaban en mi infancia3.
- 4 Capmany, Maria Aurèlia. Breu record de Tirant el Blanc per a ús de col·legials enamorats del teatre (...)
- 5 Capmany, Maria Aurèlia. «El meu Tirant lo Blanc». Dins Obra completa, V. Teatre. Barcelona: Columna (...)
3La primera vegada que va adaptar el Tirant fou per als escolars en 1958 i es va publicar com a Breu record de Tirant el Blanc per a ús de col·legials enamorats del teatre deu anys després4. Capmany reflexionà posteriorment: «¿Per què vaig tenir l’atreviment de convertir la llarga i esplèndida novel·la en una breu versió teatral? Simplement perquè és una manera com una altra de retre homenatge a una obra que admires. Se’m va acudir, per primera vegada, fer una versió teatral per gent jove»5.
4Un homenatge que va continuar al llarg del temps perquè aquest va ser el primer d’una llarga sèrie de treballs (teatrals, narratius, de guionatge) perquè per a Capmany
- 6 Capmany, Maria Aurèlia. «Una obra con múltiples lecturas». Op. cit.
al explicar estas mis versiones de la gran novela [...] todas han significado para mí una nueva lectura, cada vez más intensa, cada vez más admirada, cada vez más convencida de que la novela de Martorell y Galba, como todas las obras geniales, posibilitan múltiples lecturas, ya que en ellas vamos encontrando cada vez nuevos caminos de comprensión6.
- 7 Segons apunta Montserrat Palau, hi hagué també un guió per a una versió radiofònica que malauradame (...)
5Capmany començava un procés de reescriptura i adaptació de la novel·la de Martorell que va durar més de tres dècades: des de les primeries dels cinquanta fins poc abans de morir en 1990. Repassarem tot seguit la transmodalització i intermedialitat que va transformar l’obra de Martorell. En primer lloc, les adaptacions teatrals, després, i gràcies a l’èxit que van tenir les versions teatrals, va escriure els guions d’una sèrie i de dues pel·lícules amb el director català Josep Maria Forn i, finalment, el còmic i la lectura il·lustrada per a joves7.
- 8 Salvat, Ricard. «Panorama general del teatre català (1939-2008) ». Assaig de teatre: revista de l’A (...)
- 9 Capmany, Maria Aurèlia. El cavaller Tirant. Barcelona: Edicions Don Bosco, 1977.
- 10 Martorell, Joanot. Tirant lo Blanc (adaptació teatral de Maria A. Capmany). València: Gorg, 1974.
6Maria Aurèlia Capmany va tenir des dels seues inicis com a escriptora una relació intensa amb el teatre. En paraules de Ricard Salvat, fou «una personalitat clau en la recuperació del teatre català»8. Va arribar-hi amb una sòlida experiència com a narradora i en 1959 va estrenar la primera obra, Tu i l’hipòcrita i va fundar amb Ricard Salvat, l’Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. En el món teatral va exercir de professora, traductora, directora i actriu. En va escriure mitja dotzena d’obres entre 1960 i 1980: Tu i l’hipòcrita (1960); Vent de Garbí i una mica de por (1967); Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya (amb Xavier Romeu i Jover) (1970); L’ombra de l’escorpí (1974); a banda de les dues reescriptures del Tirant: El cavaller Tirant (1968, 19779) i Tirant lo Blanc (197410, 1980). A més, alguns textos els escriu amb el seu company Jaume Vidal Alcover, per exemple el teatre de cabaret que va representar-se a La cova del drac de Barcelona: Ca, Barret! (1984). Com actriu va participar en obres com ara L'Auca del senyor Esteve i Primera història d'Esther i en el cinema en El vicari d'Olot, de Ventura Pons. Van destacar les seves direccions escèniques d’Algú a l’altre cap de peça, de Manuel de Pedrolo i El mercader de Venècia, de Shakespeare. Per tant, Capmany va tenir en el teatre un gènere d’escriptura permanent. Segons Ricard Salvat, company de tantes aventures teatrals o personals:
- 11 Salvat, Ricard. «Panorama general del teatre català (1939-2008)». Op. cit., p. 21.
La situació de Capmany, en el teatre, va anar en principi paral·lela a la dels autors del teatre literari francès que es recolzaven en les fórmules del teatre burgès. Després d’assajar diverses tècniques, diverses actituds creatives en el camp de la novel·la i, en concret, de les aportacions de James Joyce i Virginia Wolf (sic), amb plena consciència del domini de la narrativa i, alhora, un desconeixement del fet teatral, Maria Aurèlia Capmany va emprendre la “imprevisible aventura humana que és el teatre” —com en deia ella— amb honestedat i resolució. El seu Vent de garbí i una mica de por, qualificada per Salvador Espriu com un “sainet profund”, constitueix, sens dubte, una fita en el teatre català11.
- 12 La investigació sobre la reescriptura del Tirant lo Blanc de la qual parle en aquest article va par (...)
7Maria Aurèlia Capmany va adaptar el Tirant lo Blanc al teatre en diverses ocasions, de diferent manera i amb muntatges distints: una per a un públic jove, i una altra, per a un públic adult. A més, va escriure tres cançons sobre el personatge de Martorell en l’espectacle de cabaret Ca, Barret! o Varietat de varietats i tot és varietat (1971) i, finalment, a l’arxiu del seu llegat a la Universitat Rovira i Virgili es conserva l’inici d’un manuscrit sense data d’una una nova reescriptura teatral12.
8En el temps, la primera reescriptura teatral del Tirant lo Blanc de Capmany fou per a infants. Des del curs 1945-46 (acabada la carrera de Filosofia i Lletres i després d’un parell d’anys d’experiència docent universitària) va exercir en diferents col·legis i acadèmies fins que la van contractar l’institut Albéniz de Badalona i l'escola Isabel de Villena. A més de les classes de filosofia i d’altres matèries, exercia d'animadora: ensenyava les danses populars apreses del seu pare i, sovint, va dirigir representacions teatrals escolars:
- 13 Pons, Agustí. Maria Aurèlia Capmany. L’època d’uma dona. (Edició del centenari). Barcelona: Meteora (...)
Pel que fa a les obres teatrals no es tractava només d’aprendre’s el text de memòria i de representar-ho amb més o menys convicció i encert dalt d’un escenari, sinó que sovint els mateixos alumnes, sempre sota la direcció de la Maria Aurèlia, construïen l’escenari i, segons com, també el vestuari13.
- 14 Capmany, Maria Aurèlia. «De la novel·la a la televisió. Tirant lo Blanc i la infanta Carmesina». La (...)
- 15 Graells, Guillem J. «La producció literària de Maria Aurèlia Capmany V. El teatre». Dins Capmany, M (...)
9Per aquelles activitats va escriure un dels seus primers textos dramàtics: Breu record del Tirant lo Blanc. Va ser representat pels mateixos alumnes de l’escola i la «sorpresa va ser nostra, vull dir dels grans que véiem actuar aquelles criatures de 12 i 14 anys, convertits per, vés a saber quina alquímia de l’esperit, en Tirant, Carmesina, Ricomana, amb aquella sana i eficaç indiferència amb què les criatures adopten els papers tràgics de la ficció»14. Aquesta representació va ser conjunta amb els alumnes del col·legi Eiximenis15.
10Però aquesta obra va tenir representacions fora de l’àmbit escolar, fou en el Vè cicle de «Teatre per a nois i noies» de Cavall Fort de 1969, un cicle patrocinat per l’Ajuntament de Barcelona. La van estrenar el 16 de febrer a les 11 del matí al teatre Romea de Barcelona. La va muntar l’Escola d’Art dramàtic Adrià Gual en la qual Maria Aurèlia Capmany participava. La direcció era a càrrec de Jus (Josep Maria) Sagarra. Posteriorment va ser representada per alumnes de diferents centres educatius però Capmany en recorda una especialment:
- 16 Capmany, Maria Aurèlia. «Tirant lo Blanc o la mina d’or». Op. cit., p. 11.
el muntatge escènic que en Josep Anton Codina va fer amb el ple dels alumnes de les escoles Laietània. El resultat, a nivell infantil, recordava les grans produccions de Cecil B. De Mille. Cada curs s’havia fet càrrec d’una de les fraccions del muntatge. Hi havia una classe de frares, una classe de cavallers cristians, una classe de guerrers moros. No hi faltava, és clar, tota una sencera de dames de la cort. Veure moure’s tota aquella parada de personatges a l’escenari del Palau de la Música va ser una de les coses més divertides que havia vist mai16.
- 17 A l’arxiu de Joan-Anton Codina -amic de Capmany i director d’algunes de les seues obres teatrals- q (...)
11Com a text teatral, va ser reeditada en 1977. Recordem que l’anterior de 1968 era inclosa en un recull d’obres teatrals. Ara l’adaptació apareix com una obra independent i reescrita de nou, amb canvis paratextuals com ara el títol, El cavaller Tirant, il·lustracions d'Horaci Elena i prefacis autorials i editorials, però també textuals i algun canvi de personatges. La tercera edició dins les obres completes (1998) reprodueix, però, el text de la primera edició17.
12Pel que fa a altres representacions del text també es van fer amb titelles amb Putxinel·lis Claca i n’hi ha referències a la premsa de diferents representacions en teatres públics i escolars. En l’any 1990, dins les activitats de l’Any Tirant, es van programar amb motiu dels cinc-cents anys de l’edició de la novel·la moltes activitats. Durant les temporades 1990-91 i 1991-92, la companyia Marduix Teatre (teatre d’objectes) va presentar un espectacle sobre el Tirant lo Blanc que, segons una de les crítiques contemporànies, seguia les adaptacions de Maria Aurèlia Capmany i Joan Sales.
- 18 Per a una anàlisi de la transposició detallada de la novel·la a l’adaptació teatral, la recepció cr (...)
- 19 Sirera, Rodolf. «Pròleg». Dins Martorell, Joanot Tirant lo Blanc (adaptació teatral de Maria A. Cap (...)
- 20 Martorell, Joanot. Tirant lo Blanc, adaptació de Maria Aurèlia Capmany. València: Tres i Quatre, co (...)
13La segona reescriptura teatral de la novel·la fou per a adults18. Fou un encàrrec valencià de «alguns dels organitzadors del Congrés d’Història –[Emili] Giralt, em sembla, l’altre crec que era [Joan] Reglà, però no n’estic segur–, acompanyats pel [Joan] Fuster»19 per a representar-la amb motiu del Primer Congrés d’Història del País Valencià en 1971. L’any anterior Fuster havia escrit a Capmany per proposar-li la nova reescriptura, segons el testimoni de la resposta positiva de l’autora que es conserva a l’epistolari fusterià. Posteriorment, fou editada en 1974 amb el títol Tirant lo Blanc per l'Editorial Gorg, amb il·lustracions de Ricard Zamorano i amb un pròleg de Rodolf Sirera. La resta d’edicions també foren valencianes i en l’editorial Tres i Quatre. Hi ha canvis paratextuals constants més enllà del format en la col·lecció de teatre d’Edicions Tres i Quatre (1980 i 1987) i en «El Grill» de la mateixa editorial en 199020.
- 21 Rosselló, Ramon X. «Maria Aurèlia Capmany: dona de teatre en temps de postguerra». Dins Sunyer, Mag (...)
- 22 Sirera, Op. cit., p. 6-7.
14L’estrena valenciana portada pel grup d’Alcoi «La Cazuela» en 1971 va ser destacable per ser un dels primers en llengua catalana duts a terme per un dels grups valencians del període21. Més tard, després d’aquesta estrena al Teatre Principal de València «n’hi hagueren altres dues representacions a València ciutat, una a Tarragona, quatre al mateix Alcoi, i dues més a la contrada»22.
- 23 Codina, Josep-Anton. «L’aventura teatral de Maria Aurèlia Capmany». Dins Palau, Monserrat i Martíne (...)
- 24 Bartomeus, Antoni. Grec 76: al servei del poble. Barcelona: Avance, 1976, p. 157.
15Un segon muntatge d’aquest Tirant lo Blanc per adults fou en 1976. El va dirigir Josep-Anton Codina amb el suport de l’Obra Cultural i l’Associació del Personal de la Caixa de Pensions. Es va estrenar el 12 de juny de 1976 al monestir de les Santes Creus i, posteriorment, es programà «com a colofó al final del Festival Grec 76, un festival que ha quedat mitificat com l’any màgic de la professió teatral»23. Les representacions foren els dies 12, 13 i 14 de juliol i hi van assistir 5.460 espectadors, una de les obres més vistes d’aquell Grec24.
- 25 Capmany, Maria Aurèlia; Vidal Alcover, Jaume. «Varietats IV o cadascú el que és seu i robar el que (...)
16El tercer text teatral, reescriptura de Tirant lo Blanc i destinat també per adults, foren unes cançons incloses a Varietats IV o Cadascú el que seu i robar el que es pugui dins el recull Ca, Barret! o Varietat de varietats i tot és varietat de Maria Aurèlia Capmany i Jaume Vidal Alcover (1984). S’hi inclouen tres cançons: «Jo seria cavaller...», «Les batalles de l’amor» i «Tirant lo Blanc ve de la guerra» interpretades pel cantant manacorí Guillem d’Efak. Els tres personatges hi intervenen amb diàlegs entre les cançons25. Tot i ser teatre de cabaret Capmany i Vidal aprofitaven diversos textos que gràcies a la direcció de Josep A. Codina quedaven perfectament integrats.
17El quart text teatral destinats als adults és el mecanoscrit A4. 1.3./1.2 sense datar que hi ha dipositat a l’arxiu del llegat Vidal-Capmany. Són dues còpies de l’obra amb començaments diferents. Una de les dues no conté separació en escenes ni parts i conté un text nou entre les pàgines 2-21. La resta ja reprodueix fonamentalment el text editat.
18A finals dels anys setanta, després de l’èxit de les representacions del Tirant lo Blanc dirigit per Josep Anton Codina, Josep Maria Forn ofereix a Maria Aurèlia Capmany preparar un projecte audiovisual sobre la novel·la. L’any 1979, Forn va concórrer a un concurs que havia convocat en agost d’aquell any el Ministeri de Cultura per a projectes de sèries de televisió per a TVE. Hi presentava Tirant lo Blanc adaptada per ell mateix i Maria Aurèlia Capmany i amb l’assessorament de Martí de Riquer. N’eren previstos vuit capítols de cinquanta-cinc minuts. El projecte hi va ser seleccionat, però ben aviat van sorgir problemes per la producció de TVE i un endarreriment constant del projecte.
19Des de les primeries dels anys vuitanta fins a la celebració dels cinc-cents aniversari de la publicació de la novel·la (1990) que van reviscolar de bell nou els intents de produir-la, el projecte audiovisual va variar de format, llargària, distribució i productores i va estar parat durant els anys en què Forn va estar a la Generalitat com a cap dels serveis de cinematografia (1987-1991). Amb els canvis de producció es van generar noves reescriptures. Calia fer-ne nous guions que s’adaptaren a les necessitats de rodatge, a les exigències dels productors. I, per tant, se n’escriuen, per exemple, dos en espanyol que foren complement de la sèrie o que la pogueren substituir. Les dues pel·lícules serien seran El cavaller Tirant lo Blanc la primera i Tirant lo Blanc a Constantinoble, la segona. Segons va explicar Maria Aurèlia Capmany en una entrevista al diari Avui:
- 26 Abril, Albert. «Josep M. Forn duu el Tirant lo Blanc al cinema». Avui, 14 d’agost de 1981, p. 26.
El serial t'obliga al fet que cada capítol obri i tanqui la seva unitat, t'obliga a un tempo repetitiu d'un capítol a l'altre. En el nou plantejament, cada pel·lícula també ha de tenir la seva entitat, però en tractar-se de dos és molt més elàstic. Per exemple, la primera pel·lícula s'acaba amb el cavaller Tirant lo Blanc protagonista d'una historia amorosa que es resol amb l'enamorament d'aquell "cavaller pur", fins aleshores, de la princesa Carmesina a Constantinoble i amb la marxa de Tirant a la guerra; doncs bé, la segona part comença introduint una el·lipsi rendible, explicant el mateix enamorament però aquest cop des de la perspectiva de la princesa Carmesina26.
- 27 Sotorra, Andreu. «El Tirant lo Blanc de Josep Maria Forn és el projecte cinematogràfic més ambiciós (...)
- 28 Quintana, Àngel. «Josep Maria Forn vol rodar aquest any un film i una sèrie sobre Tirant lo Blanc». (...)
20Com dèiem adés, els guions van tenir tota classe de transformacions. I de les dues pel·lícules que parla Capmany es planteja una única de dues hores de durada paral·lela a la sèrie de televisió. En aquests moments, amb Capmany ja greument malalta, entra en el projecte una nova guionista: Dolors Payàs. En 1990 hom parla de guions que s’han retocat i que han variat força des del principi, d’una sèrie de tretze capítols de trenta minuts «així com unes adaptacions a diverses productores catalanes, francesa i italiana»27. Dos anys abans, però, tot era a punt pel rodatge, segons diferents informacions periodístiques. Era evident que el cost de la producció entrebancava contínuament el projecte i, per tant, el constant vaivé d’informacions a vegades contradictòries. Forn volia separar la pel·lícula (o les pel·lícules) de la resta de la sèrie i no convertir el llargmetratge en un resum de la sèrie televisiva. El rodatge era previst per diversos llocs del País Valencià, Catalunya i Occitània. Entre els indrets de les comarques gironines on es rodarien algunes escenes hi havia Besalú, Santa Pau i la Fageda d'en Jordà. Font sempre molt ambiciós amb la idea de portar la novel·la i, per tant, la cultura catalana al món pensava un repartiment amb figures internacionals: «L'actor que faci de Tirant ha de tenir 1 metre 90 d'alçada, uns 22 anys d'edat i ha de ser fort de braços i d'espatlles. La meva intenció seria la de buscar un actor de l'escola shakespeariana perquè fes el paper»28.
- 29 Tot aquest procés de reescriptura i guionatge amb els referents de la novel·la i la comparació entr (...)
21En l’arxiu del llegat Vidal-Capmany tenim una part dels guions inèdits de Tirant lo Blanc com a pel·lícula o com a sèrie. El manuscrit amb la signatura A4. 1.3/1.4 són els guions de la sèrie de televisió en set capítols. Són fulls mecanografiats i numerats. Les pàgines són dividides en dues columnes: a l’esquerra sota el títol de la seqüència numerada, l’espai on es desenvolupa. A sota ens informa d’aquest lloc i de l’acció que hi transcorre. La columna de la dreta té al capdamunt la indicació: interior/exterior i dia/nit. A sota apareixen els diàlegs dels personatges i la resta d’elements sonors. Aquests guions coincideixen amb els que hi ha a l’arxiu de Josep Maria Forn. Ara, però, contenen l’autoria i la data de finalització de l’escriptura. Tots els quadernets grapats que corresponen als capítols tenen una portada amb l’anotació: «Versió original catalana. Desembre 1980». A més, hi ha la novetat del capítol zero (que només es conserva a l’arxiu de Forn). Són vint-i-cinc pàgines mecanografiades però sense portada ni datació i pel qual faria vuit capítols la sèrie. És un capítol introductori amb imatges de la resta de capítols i les intervencions d’especialistes o traductors del Tirant lo Blanc. D’aquest primer material, Capmany i Forn en fan els dos guions de les pel·lícules El caballero Tirante el Blanco i Tirante el Blanco en Constantinopla. Al llegat de Vidal-Campany Capmany-Vidal se’n conserven les còpies mecanografiades29.
- 30 Tena Medialdea, Santiago. «Las adaptaciones del Tirant lo Blanc al còmic». Tirant, 23 (2020), p. 13 (...)
- 31 Baile-López, Eduard. «Claves de lectura de les adaptacions literàries al còmic: el caso del Tirant (...)
22A més de la versió cinematogràfica de l’obra, són les adaptacions al còmic les que permeten establir un recorregut intermedial. Tirant lo Blanc s’ha adaptat en deu obres diferents (amb un contingut parcial o total de la història de la novel·la) que classifica Santiago Tena, segons el tipus d’intermediació en funció de la relació de l’hipertext amb la voluntat de similitud o diferència respecte a l’hipotext. Tena qualifica Tirant lo Blanc de Capmany-Martín-Marzal com una recreació literal (evocació o resum) / reescriptura estilística que és on se situen la majoria de les adaptacions en còmic de la novel·la de Martorell30. Eduard Baile, quan analitza diversos còmics sobre l’obra de Martorell des d’un perspectiva didàctica, qualifica també l’adaptació que comentem com a completa que recull els continguts fonamentals. I quan parla de l’edat anota «12-14, con capas de lectura para adultos»31.
- 32 En l’original castellà del mecanoscrit del segon fascicle tenia altre títol: Tirante el Blanco salv (...)
23L’edició del Tirant lo Blanc de Joanot Martorell en còmic va aparèixer per entregues en 1982 a la col·lecció «Imatge i Color» que dirigia Jordi Bayona en l’Editorial Bruguera. Va ser editat en quatre àlbums en rústega de 36 pàgines a color de venda separada amb els títols de Tirant lo Blanc és fet Cavaller, Tirant lo Blanc a Sicília i Rodes32, Tirant lo Blanc a Constantinoble, Tirant lo Blanc al Nord d'Àfrica. Aquesta adaptació va ser divulgada simultàniament en un volum únic, amb un pròleg de Maria Aurèlia Capmany en el qual resum la diegesi i descriu les característiques literàries principals de l’obra.
24A l’arxiu de Vidal-Capmany, amb la signatura A4 1.2/10, hi ha diversos textos mecanografiats d’aquest còmic. Hi ha el resum que va confeccionar Capmany i el guió posterior d’Andreu Martín. Per exemple en el primer quadern de l’edició espanyola llegim en la portada mecanoscrita: «Editorial Bruguera. Tirante el Blanco en Inglaterra. Fascículo primero. Dibujos: Jaume Marzal. Guion: Andreu Martín/Maria Aurèlia Capmany. Barcelona, 24 de octubre 1981. 32 páginas. 139 viñetas». El resum de Capmany té deu pàgines mecanografiades.
- 33 En l’annex núm. 1 hi ha transcrits els textos inicials del primer quadern corresponents al treball (...)
25Els materials que apareixen sota aquesta signatura són gairebé complets. Són de dues classes: grup de fulls amb el resum de la diegesi; fulls que contenen el guió enviat per l’editorial Bruguera fet per Martín on hi ha el número de la pàgina, les vinyetes que apareixeran en cadascuna, les característiques tècniques de cada vinyeta per al dibuixant i el text que apareixerà en la vinyeta, siga diàleg, siga bafarada33. Només he pogut localitzar la versió espanyola. Pel que fa a la llengua empra un català oriental més modernitzat que altres reescriptures però amb elements que recorden la procedència medieval de la llengua, especialment en el parlament dels personatges.
26Els quaderns estaven signats per l’escriptora en l’adaptació, el guió d’Andreu Martín i els dibuixos de Jaume Marzal Canós i Marta Cardona com a colorista i retoladora. Andreu Martín, autor de desenes d'obres per a adults, infants i joves, havia estat també guionista de còmics i de fet els seus orígens professionals van tenir lloc a l’editorial Bruguera. El tercer autor fou el castellonenc Jaume Marzal Canós amb una llarga trajectòria com a pintor i que en el món del còmic va ser dibuixant i guionista. Maria Aurèlia Capmany, anys després, recordava aquella experiència d’escriptura que s’havia produït a instància de Marzal que li va suposar
- 34 Capmany, Maria Aurèlia. «Tirant lo Blanc o la mina d’or». Op. cit., p. 10-11.
seriosos problemes. No sols el de confeccionar escena per escena; també el fet d’haver de dibuixar concretament el que s’explicava m’obligava a entendre el text amb una minuciositat que no m’hauria planejat mai. Recordo el nostre dibuixant dient-me que li havia de dir amb tota exactitud com s’ho feia Tirant per trencar el setge de l’illa de Rodes per portar vitualles als assetjats. I com s’ho feia després per sabotejar les naus enemigues, de tal manera que s’havien de retirar derrotades. [...] Recordo, per exemple, que turmentaven el nostre dibuixant els models físics dels seus personatges; li vaig aconsellar que em fes un Tirant que s’assemblés aproximadament a Bernard Schuster [un jugador del Barça en aquells moments]. Tirant devia ser ros i del que no hi ha dubte és que era fort, que tenia unes magnífiques cuixes i que l’expressió de la seva cara era un si és no infantil i passava de l’alegria a la pena amb molta facilitat. Pel que feia a la Carmesina, era un model tan clarament renaixentista que li podia servir el retrat de Lucrècia Borja o de Simoneta Vespucci. I pel que fa al duc de Macedònia, tan terrible, li vaig proposar que es fes un autoretrat. Allí són, per sempre més, estergits per al món infantil, els nostres personatges34.
27Maria Aurèlia Capmany va adaptar els punts àlgids de la novel·la, com havia fet en altres adaptacions de l’obra, i ha mantingut alguna característica del llenguatge. Tota una tragèdia cavalleresca en la qual la noblesa dels personatges, l’amor i sobretot l’honor cavalleresc, s’entrellacen. Redueix la història com ho va fer habitualment: les aventures que duen el protagonista a ser armat cavaller, els seus fets a Sicília i Rodes, l’episodi central a Constantinoble, un breu apunt de l’expedició al nord d’Àfrica i els darrers esdeveniments de la seva vida tant en relació amb Carmesina com la mort d’ambdós. Per a Xavier Roca,
- 35 Roca, Xavier. «Una novel·la (gràfica) de cavalleries». El Temps de les Arts, 22 d’agost de 2019.
Marzal Canós fa un treball robust i vigorós que conjuga èpica, intimisme i sensualitat. Si bé alguna pàgina sembla estar acabada una mica a correcuita –ja sabem com treballava Bruguera, d’altres són majestuoses (i un creu que en blanc i negre ho deuen ser encara més), detallistes i documentades, fins el punt que al lector li arriben ecos del Prince Valiant de Harold Foster, combinats amb alguna pinzellada post-hippy35.
28L’estètica gràfica, entre classicista i realista, mostra el còmic dels vuitanta amb un dibuix ple de detalls on el text i el dibuix formen simbiosi perfecta. Marzal recrea perfectament els tornejos, les batalles i els enfrontaments cavallerescos amb tota la solemnitat de la cavalleria. Però també la de les relacions amoroses.
29Aquesta fou la primera de les adaptacions del Tirant lo Blanc que abastava tota l’obra en un exercici important de condensació. Tena precisa que
- 36 Tena Medialdea. Op. cit., p. 114.
el guion de Martín, aunque desarrolla en determinadas ocasiones algunas de las escenas más significativas de la obra, elimina la mayoría de los núcleos de la misma, adaptando únicamente aquellos que son imprescindibles para poder seguir el argumento general del relato, lo que convierte esta adaptación prácticamente en una sinopsis ilustrada de las acciones en aquellas ocasiones en que la función principal alcanza una mayor relevancia argumental (por ejemplo, el encuentro entre Tirant y Carmesina). Esta inclinación sinóptica obliga al continuado uso de didascalias en las que se inserta la voz de un narrador omnisciente que permite un claro seguimiento, aunque sea de manera superficial, del argumento general36.
30En 2019, la mateixa editorial Bruguera (ara dins el grup editorial Penguin Random House) el va editar en format de volum i amb l’afegitó com a subtítol de «novel·la gràfica». Una reedició catalana i espanyola del còmic amb els mateixos autors que la primera edició i amb el text prologal de Capmany.
- 37 La reescriptura de la nostra novel·la en el camp de la Literatura infantil i juvenil ha estat estud (...)
- 38 Martorell, Joanot. Tirant lo Blanc, Maria Aurèlia Capmany (adap.); Manuel Boix (il.lustr.). Barcelo (...)
- 39 «El fanal de Proa» tenia com a objectiu descobrir els clàssics a la mainada: Canigó de Jacint Verda (...)
- 40 Posteriorment hi hagué una segona edició d’aquesta adaptació però amb una presentació totalment dif (...)
31En 1990 es va celebrar el cinc-centè aniversari de l’edició de Tirant lo Blanc en el qual es van programar exposicions, congressos, campanyes de promoció lectora, reedició d’adaptacions per a diferents lectors37, la traducció a diferents llengües de l’obra, representació de l’obra per a infants i joves, una pel·lícula i una sèrie de televisió. Per tant, una nova adaptació de Capmany va editar-se contemporàniament. El volum aparegué en la col·lecció «El fanal de Proa» especialitzada en literatura infantil i juvenil38. Es va presentar alhora amb altre títol fonamental de la historiografia catalana, el Llibre dels feyts de Jaume I adaptat per M. Planas i J. M. Pujol39. Aquest nou Tirant era il·lustrat pel pintor valencià Manuel Boix (L’Alcúdia, 1942)40.
- 41 Podem consultar i admirar les diferents etapes de l’obra de l’artista valencià, vegeu la web: www.m (...)
32El volum té noranta-dues pàgines en un format en cartoné en el qual tenen un paper important els dibuixos de Manuel Boix, que reviu el món més aviat renaixentista per mitjà d'un dibuix de gran preciosisme. Està dividit en cinc capítols: «Tirant és fet cavaller», «Tirant a Sicília i a Rodes», «Tirant a Constantinoble», «Tirant al nord d’Àfrica», «Tirant lo Blanc i l’alta Carmesina». Boix ja havia treballat diverses vegades la novel·la. Entre 1978 i 1983 la va il·lustrar per a una edició de bibliòfils de les Edicions A la Tercera Branca amb la tècnica de l’aiguafort. L’edició va ser a càrrec de l’escriptor Josep Palàcios i consta de quatre volums. En l’edició que comentem, però, empra aquarel·les i tinta xina. Manuel Boix és un gran creador que ha estat il·lustrador, cartellista, gravador, pintor, escultor en bronze, ferro o pedra i és un explorador de totes les possibilitats de la plàstica41.
- 42 Graells, Guillem J. «La producció literària de Maria Aurèlia Capmany V. El teatre». Dins Capmany, M (...)
33Com assenyala Graells, l’adaptació inclou cinc moments clau de la novel·la –que ja havia triat com a canemàs bàsic en les seves adaptacions teatrals: les aventures que duen el protagonista a ser armat cavaller, els seus fets a Sicília i a Rodes, l’episodi central a Constantinoble, un breu apunt de l’expedició al nord d’Àfrica i els darrers esdeveniments de la seva vida, tant en relació amb Carmesina com la mort d’ambdós42.
34El format d’aquest nou Tirant, amb il·lustracions a doble pàgina, combinades amb pàgines amb una il·lustració situada al bell mig i rodejada de les línies del text, trobem que
- 43 Ramon i ferrer, Lluís. «Adaptaciones LIJ de Tirant lo Blanc». Op. cit., p. 109.
cada capítulo comienza con una ilustración que ocupa la mitad superior de la caja de escritura. Las imágenes se han congelado siguiendo las proposiciones elegidas para el desarrollo de la adaptación, a través de ellas podemos seguir el hilo de la narración. Los personajes ilustrados por Boix presentan un cierto hieratismo que confiere una solemnidad adecuada a la tragedia final de la obra43.
- 44 Cònsul, Isidor. «El 1990: l’any del Tirant lo Blanc». Avui, 20 de gener de 1990, p. VI.
35La versió està dirigida a un públic juvenil (14-16 anys), no infantil, pel tipus de llenguatge emprat per Capmany i per les mateixes il·lustracions. Una ressenya contemporània, però, la trobava adient per a «la mainada d’EGB»44. Capmany actualitza, és clar, la llengua original però intenta conservar girs i paraules que recorden la variant històrica de l’idioma, sobretot en els diàlegs:
- 45 Martorell, Joanot. Tirant lo Blanc, Maria Aurèlia Capmany (adap.); Manuel Boix (il·lustr.). Op. cit(...)
I li digueren tals consells: “Senyora, supliquem i aconsellem a la majestat vostra que vulgueu prendre marit i senyor aquest virtuós cavaller Hipòlit, que la majestat vostra serà molt amada i reverenciada”. La resposta de l’Emperadriu no es va fer esperar: “Senyors magnànims i virtuosos, tinc fe en les vostres senyories, que no m’aconsellaríeu cosa que fos contrària a mon bé i pel meu honor, malgrat que sóc en tal edat constituïda que no sóc per tenir infants45.
- 46 Ramon i ferrer, Lluís. «Adaptaciones LIJ de Tirant lo Blanc». Op. cit., p. 110.
36Per això Ramon afirma que el lèxic de l’adaptació «no se adecua al registro infantil, [...], sino más bien, y con algunos reparos, al juvenil. En reiteradas ocasiones, la búsqueda de un registro arcaizante, con un vocabulario específico ineludible aumenta la dificultad de la comprensión para un público juvenil»46.
37No respecta, però, la variant diatòpica, com havia fet en altres adaptacions, perquè és escrit en català oriental. A més d’actualitzar la llengua, Capmany ha retallat bona part d’allò que entenem per l’estil de la valenciana prosa i ha tingut en compte, evidentment, en funció del seu lector model, l’acció cavalleresca i amorosa. Un narrador extradiegètic que deixa parlar els personatges que mantenen tensió i acció, amb poques descripcions.
38El relat resulta dinàmic i capta i arrossega l’atenció d’un lector. L’enginy de Tirant, amb els seus invents per a la guerra, la seua passió per Carmesina, l’ambició de la Viuda Reposada, els jocs galants de Plaerdemavida, els elements, en definitiva, que fan del Tirant la gran obra clàssica de la literatura catalana.
- 47 Genette, Gérard. Palimpsestos. La literatura en segundo grado. Trad. Celia Fernández Prieto. Madrid (...)
39Un text literari, plàstic, musical, teatral, cinematogràfic, etc. pot originar un gran nombre de reescriptures, adaptacions que ofereixen un grau de fidelitat diferent del model. L’adaptació, una relació transtextual, que veiem, llegim, escoltem, és una de les moltes possibilitats d’interpretació que pot tenir el text font. Ara bé, això importa relativament perquè el valor o l’encert de l’adaptació està lligat al resultat estètic final. Una versió implica transformació que afecta al mode de presentació d’un text, és a dir, al seu codi genèric, a les característiques que el constitueixen com a transmodalització. Si seguim Genette47, el tipus de transtextualitat que ara ens interessa és la hipertextualitat o relació que uneix el text transformat o producte (hipertext) a un text anterior (hipotext). Els procediments de transformació que intervenen en l’adaptació són diversos. Hi ha el canvi d’extensió, la reducció del text primitiu, alteració que no serà exclusivament quantitativa: sol implicar modificacions estructurals i semàntiques. La desigualtat implica donar una importància diferent als blocs, si més no des del punt de vista de la història. De l’hipotext poden suprimir-se’n fragments finals o disseminats. La forma de condensació més freqüent és el resum que té funcions metaliteràries i que imposa més d’una transformació de l’hipotext.
40Tirant lo Blanc en aquests darrers cent anys ha tingut tota classe de reescriptures, adaptacions i transformacions pròpies de ser una de les grans obres de la literatura universal. A més a més, hem de tenir present l’extensió considerable d’una novel·la de 487 capítols. Per a Capmany, la història d’amor de Tirant i Carmesina ha centrat les seues adaptacions, història desenvolupada al fil dels esdeveniments políticomilitars amb què s’imbriquen. Les reescriptures de Capmany depenen també de l’adaptació genèrica o del lector model, però. La supressió de determinades parts de l’hipotext sol anar imposada per la longitud programada de l’hipertext. Se n’han seleccionat uns episodis o fragments sense afectar-ne l’estructura; se centra en la significació argumental prioritzant la successió d’accions i no les reflexions que no aporten massa a l’acció narrativa i així hi ha escenes de l’original que en les adaptacions han perdut pes o desaparegut.
- 48 Garcia Raffi, Josep V. «Tirant lo Blanc: un projecte de sèrie per a televisió de Maria Aurèlia Capm (...)
41Pel que fa als guions de la sèrie de televisió o de les pel·lícules de Capmany i Forn se seleccionen frases senceres, fragments de diverses oracions i, fins i tot, completen les frases amb sintagmes de capítols posteriors. La utilització dels capítols és, en algun cas, molt parcial. Algun dels parlaments de Carmesina o de Tirant, reproducció exacta de la novel·la, és repartit en un diàleg amb successives intervencions de Diafebus amb un llenguatge més estandarditzat que la resta del parlament del personatge i fa més àgil el text. En el procés modernitzador d’alguns elements lingüístics es produeix alguna falta de coherència en les decisions adoptades a l’hora de substituir unes paraules o expressions per altres diferents o més actuals. El criteri conservador o renovador no s’aplica de manera uniforme. Hi ha sinònims per evitar un lèxic incomprensible, adicions incloses per la supressió d’un text més extens. Els adaptadors cerquen frases que apareixen als diàlegs de la novel·la i les traspassen al guió. Entremig les resumeixen amb veu en off i referències al guió tècnic, a més de supressions que van fer avançar l’acció. El guió talla episodis una vegada ha aportat dades suficients sobre els mateixos i no es produeixen llacunes significatives. Els diàlegs són reescrits o copiats seguint normalment l’ordre de la diegesi, però hi ha també de vegades alguna alteració48.
42En el cas de l’adaptació i reescriptures teatrals, hem de distingir clarament el text primer dedicat a infants i adolescents escrit i reescrit (1958, 1968 i 1977). Quan parlem de teatre per a infants i adolescents, hem de distingir si és teatre representat per adults i destinat a un públic infantil i juvenil o de teatre d’infants i d’adolescents representat per nens destinat a un públic de la seua mateixa edat.
- 49 Soriano, Marc. La literatura para niños y jóvenes: guía de exploración de sus grandes temas. Montes (...)
43En el cas de Breu record de Tirant lo Blanc tenim les dues possibilitats: va nàixer per a ser representat pels alumnes, però posteriorment va saltar al teatre infantil representat per actors adults, els de la companyia Adrià Gual, per exemple. En aquesta reescriptura, amb el lector model infantil i juvenil ben present, Capmany empra la tècnica del digest y del rewriting intensament i l’obra és resumida, reestructurada, reescrita perquè escriure per a ells és «someterlo a una cantidad de modificaciones –por lo general, cortes y cercenamientos– que lo conviertan en un producto que se corresponda con los intereses y el grado de comprensión de los menores, es decir, que lo vuelva asequible a este público nuevo»49.
- 50 Garcia Raffi, Josep V. «La reescriptura teatral del Tirant lo Blanc de Maria Aurèlia Capmany per al (...)
- 51 Pavis, Pavel. Diccionario de teatro. Dramaturgia, estética, semiología. Barcelona: Paidós, 1998, p. (...)
- 52 Dubatti, Jorge. «Aportes para la teoría y la metodología del teatro comparado: el concepto de ‘adap (...)
44Pel que fa al Tirant lo Blanc per adults50 recordem que una versió implica transformació que afecta al mode de presentació d’un text, és a dir, al seu codi genèric, a les característiques que el constitueixen com a transmodalització. Una adaptació, segons Pavis51, significa transposició o transformació d’un text o d’un gènere a un altre però també designa el treball dramatúrgic a partir del text destinat a ser escenificat. La dramatització afecta als continguts narratius mentre que l’estructura discursiva pateix una transformació radical, a causa sobretot de l’adaptació d’un dispositiu d’enunciació totalment diferent. Som davant una adaptació genèrica intranacional perquè l’hipotext i l’hipertext se situen en la mateixa àrea nacional-cultural. És una adaptació prou clàssica, tot i els elements estilitzants52. L’autora elimina de la voluminosa obra els capítols més episòdics, amb el·lipsis que comporten que de vegades els salts en l’espai i en el temps siguen massa bruscos, i es cenyeix a aquells més dinàmics per aconseguir la tensió exigida en l’adaptació al teatre que pretén condensar el complex i ric desenvolupament narratiu de la novel·la per a centrar l’atenció dels espectadors en les vivències dels personatges principals amb un ús original l’espai escènic.
45Capmany va fer una transposició en un sentit transgenèric (de la novel·la al teatre) i proposa el desenvolupament de l’acció de l’hipotext d’una manera global. La reescriptura presenta una articulació de l’espai i el temps, amb una condensació de les temàtiques, els episodis sintetitzats i la psicologia de personatges que hi són. La versió teatral per adults de Capmany mostra una reescriptura eficaç on va assajar el model d’adaptació que desenvoluparia en els guions de la sèrie de televisió i les pel·lícules que va preparar amb Josep Maria Forn i que malauradament no van reeixir per problemes de producció.
46Finalment, amb el còmic i el volum juvenil il·lustrat va continuar fent una transposició en la qual respectava l’argument i els elements bàsics de la diègesi, tot adaptant-se en el primer cas a les tècniques de la vinyeta i en el segon que la digest puga ser completada eficaçment per l’artista plàstic. Amb el seu darrer treball sobre Tirant lo Blanc que va aparèixer mesos abans de morir, Capmany va tancar un cicle únic i valuós de divulgar, ensenyar i explicar l’obra valenciana més universal de la literatura catalana.
- 53 Podem llegir aquestes confidències familiars em el text de Capmany, Maria Aurèlia. «El meu Tirant l (...)
47Com hem vist al llarg del nostre treball, per a Capmany, Tirant lo Blanc fou un referent constant com a autora i com a persona. Una obra lligada a la seua família, als seus mateixos orígens i amb les seues relacions personals. La coneixença d’Aureli Capmany i Maria Farnés (pares de l’escriptora) es va iniciar perquè Capmany visitava la casa dels Farnés per estudiar la paremiologia de la novel·la. La parella Vidal Capmany, quan va anar a viure al seu pis del carrer Balmes de Barcelona, ell va col·locar sobre la xemeneia el Tirant lo Blanc i la Divina Comèdia53.
48Les reescriptures de la novel·la de Martorell fetes per Capmany van contribuir, com ha passat en tantes reescriptures de la nostra literatura, a acostar l’obra a un públic ampli, que fins i tot desconeixia l’original. Capmany va fer el possible, a més, per conservar el major nombre de trets de l’original en totes les seues reescriptures que són adaptacions ben dignes de la gran novel·la europea del segle XV. Capmany mostra una versatilitat a l’hora de reescriure i adaptar genèricament l’obra i els seus destinataris. La seua escriptura, a més, es va adaptar a equips de treball com ara els del còmic o els de cinema o en les posades en escena teatrals.
49Probablement, Maria Aurèlia Capmany és l’autora que més ha reescrit i adaptat una mateixa obra literària en la literatura catalana. Un agraïment permanent pel que va significar d’apropament del nostre gran clàssic a milers de lectors i espectadors. Hem de recordar com introdueix les seues adaptacions en uns anys en què en el nostre sistema educatiu no s’ensenyava ni el català ni la literatura catalana. I el seu treball – frustrat en un dels més importants com és el món audiovisual – significava un mitjà excel·lent per a divulgar nacionalment i internacionalment un referent cultural nostre.