Navigation – Plan du site

AccueilNuméros35Els adjectius expressius del català

Els adjectius expressius del català

Catalan expressive adjectives
Xavier Villalba

Résumés

Cet article propose la première description formelle complète des propriétés pragmatiques et syntaxiques des adjectifs expressifs en catalan, tels que fotut -da (Ets un fotut comediant) ou puto -a (Això és una puta mentida). Concernant l'aspect interprétatif, les adjectifs expressifs se caractérisent par l'incorporation d'un contenu émotionnel associé au point de vue du locuteur qui n'a pas de conséquence sur la sémantique dénotative, mais sur un niveau expressif indépendant. Syntaxiquement, contrairement aux adjectifs qualificatifs, les adjectifs expressifs ne sont généralement pas quantifiés et ils ont tendance à apparaître en position prénominale et sont combinés pour obtenir des effets intensifs. Ensemble, l’étude de ces éléments souvent négligés nous donne un aperçu important des liens entre sémantique, pragmatique et syntaxe ainsi que de la manière dont les éléments lexicaux développent des significations expressives.

Haut de page

Notes de l’auteur

Vull agrair els comentaris de dos revisors anònims, que han contribuït a millorar substancialment aquest article. La recerca en què es basa es va presentar en les Jornades de Lingüística Catalana de Viena «Semàntica i pragmàtica del català» (juny del 2022), en el seminari del Centre de Lingüística Teòrica de la UAB (febrer del 2023) i en les Lecture Series del Cologne Center of Language Sciences (CCLS) de la Universitat de Colònia (octubre del 2024) i s’ha beneficiat del finançament dels projectes «The interpretation of functional categories, II» (PID2020-112801GB-I00 ) i «Expletiveness and Expressive Meaning» (PID2023-150347NB-I00).

Texte intégral

Introducció

  • 1 Veure la bibliografia final.

1L’expressivitat, entesa com a codificació de l’actitud del parlant respecte al contingut que s’enuncia, ha rebut poca atenció en els estudis lingüístics, que s’han centrat més aviat en el vessant descriptiu, que es considera objectiu i, per tant, mes fàcilment analitzable. De fet, des d’Aristòtil, l’estudi del llenguatge ha anat de la mà de la lògica i, per exemple, la semàntica formal, desenvolupada durant la segona meitat del segle XX, ha agafat com a referents Gottlob Frege, John Stuart Mill, Bertrand Russell, Rudolf Carnap o Alfred Tarski, tots ells eminents lògics1.

  • 2 Bühler, Karl. Theory of Language: The Representational Function of Language. Traducció anglesa de D (...)
  • 3 Jakobson, Roman. Selected writings. La Haia: Mouton, 1961.
  • 4 Vegeu entre altres Foolen, Ad. «The Expressive Function in Early Twentieth-Century Linguistics». Di (...)

2Això no vol dir que no s’hagi reconegut ara i adés el vessant expressiu que amara el llenguatge humà i que és absent en els llenguatges formals que interessen els lògics. Entre els pioners, hi ha Jakob Bühler2, que va col·locar la perspectiva del parlant (emissor) com una part crucial de l’esquema comunicatiu i de la naturalesa del signe lingüístic, camí que va seguir Roman Jakobson3 amb la inclusió de la funció emotiva o expressiva en la seva famosa classificació de les funcions del llenguatge. Aquestes idees han rebut un nou impuls de la mà d’autors com Ad Foolen, Daniel Gutzmann o Christopher Potts.4

  • 5 Institut d’estudis catalans. Corpus textual informatitzat de la llengua catalana [en línia]. Barcel (...)

3L’objectiu d’aquest article és estudiar la codificació del valor expressiu en un subconjunt dels modificadors nominals, els adjectius expressius, que exemplifico tot seguit amb dades extretes del Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (CTILC)5:

(1)
a. ¿Per què has vingut, fotut cabró, per què? Benguerel, Appassionata, 1983
b. per més que diguessin els seus fotuts difamadors que tenia dedins el dimoni. Faner, Mal camí i bon senyor, 1993
c. Sou uns fotuts comediants. Oliver, Negroni de Ginebra, 1993
d. Al cap de quinze refotudes anyades de feina l’administració es fa manyaga, et deixa tornar allà d’on véns. Lluís, Vagons robats, 1996
e. Ai, no em veuria en aquesta refotuda situació si hagués comprat una imatge miraculosa al Brumari Montornès quan me la va oferir! Moncada, Estremida memòria, 1997

  • 6 Sobre el fucking anglès, veg. Mackenzie, J. Lachlan. «The syntax of an emotional expletive in Engli (...)
  • 7 Torrents, Francesc Xavier. La memòria del cor. Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB, 2014, (...)

4Els adjectius fotut i refotut són dos casos paradigmàtics de modificadors que incorporen un significat principalment expressiu que codifica l’actitud del parlant6. Per exemple, en el text següent, en què en Cinto és un avi que explica com a testimoni la seva experiència a la Batalla de l’Ebre al Gabriel, un jove, podem veure clares diferències de significat7:

(2)
[Cinto]—Aquest conyac és collonut, noi. Tens molt bon gust. No s’assembla gens al mata-rates que ens donaven allà baix perquè no ens caguéssim de por als pantalons.
[Gabriel]—Es refereix a la batalla de l’Ebre?
[Cinto]—Això mateix. La fotuda batalla de l’Ebre.

5Podem veure com el tractament del referent la batalla de l’Ebre és ben diferent: purament descriptiu en el cas del Gabriel, però expressiu en el cas del Cinto: el modificador fotuda incorpora la valoració negativa d’un parlant que narra les seves experiències personals. Per tant, encara que tenim expressions sinònimes en el nivell semàntic perquè tenen el mateix referent, la versió del Cinto incorpora un significat expressiu absent a la del Gabriel.

6Així, doncs, aquests adjectius aporten dues menes de significat, el descriptiu i l’expressiu, amb efectes diferents en el discurs i en la sintaxi, com veurem. Tot seguit farem una breu llista dels adjectius expressius (secció 2.1) i els estudiarem des d’un punt de vista semàntic i pragmàtic (secció 2.2) i sintàctic (secció 2.3). Finalment, a la secció 3 resumirem les principals conclusions de l’article.

Els adjectius expressius i els adjectius valoratius

  • 8 Solà, Joan; Lloret, M.-Rosa; Mascaró, Joan; Pérez-Saldanya, Manuel (Eds.). Gramàtica del català con (...)
  • 9 Institut d’Estudis Catalans. Gramàtica de la llengua catalana. Edició en línia. Institut d’Estudis (...)
  • 10 Solà, Joan et al. (eds.). Gramàtica... Op. cit., vol. 2, p. 1650.
  • 11 Institut d’Estudis Catalans. Gramàtica..., Op. cit., § 15.3.2f.

7Cap de les tres gramàtiques catalanes més actuals, la Gramàtica del català contemporani8 (GCC), la Gramàtica normativa valenciana de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (GNV) i la Gramàtica de la llengua catalana9 de l’Institut d’Estudis Catalans (GIEC), no descriu els adjectius expressius. Sí que hi trobem ara i adés un esment de la categoria dels adjectius valoratius o d’avaluació, com per exemple a la GCC, que «expressen l’emissió de judicis altament subjectius o de judicis relacionats amb certes expectatives que poden no fer-se explícites lingüísticament»10. Es tracta, però, d’adjectius qualificatius com escandalós o lamentable, en què hi ha un clar matís subjectiu11:

(3)
a. aquella escandalosa declaració / aquella declaració escandalosa
b. el lamentable incendi de l’altre dia / l’incendi lamentable de l’altre dia

  • 12 Institut d’estudis catalans. Corpus... Op. cit.

8Efectivament, aquests adjectius es poden fer servir sense funció restrictiva i purament valorativa, com en els exemples següents12:

(4)
a. —Oh, és inútil! —exclamà la lamentable Judit—. Bertrana, El Marroc sensual i fanàtic, 1936.
b. el descreient Tomàs; el renegat Pere; lladres com Zaqueu; l'adúltera; la Samaritana amistançada; la Magdalena escandalosa... Cardó, Emmanuel, 1955.

  • 13 Institut d’estudis catalans. Corpus... Op. cit.

9Aquests trets subjectius i el valor no restrictiu es retroben de manera encara més clara en els adjectius expressius com fotut/fotuda, com es pot apreciar en aquests exemples13:

(5)
a. ¿Per què has vingut, fotut cabró, per què? Benguerel, Appassionata, 1983
b. A Internet hi ha de tot. El teu fotut Catul també. Simó, Jonàs, 2016
c. no tinc res que em salvi de l’uniforme de l’hospici si no són les fotudes dos-centes mil pessetes l’any que me catapulten al mig de la burgesia. Bru de Sala, Pigmalió, 1997.
d. Sou uns fotuts comediants. Oliver, Negroni de Ginebra, 1993.

  • 14 En aquest sentit, els adjectius expressius s’assemblen als epítets, com blanca neu o cascada remoro (...)

10En aquests exemples fotuts no contribueix a restringir la referència dels noms, sinó que afegeix al nom la valoració negativa del parlant: sou uns comediants i valoro negativament aquest fet14. Ara bé, hi ha una diferència entre els adjectius valoratius com lamentable i els adjectius expressius com fotut? És una diferència categòrica o de grau? Mirem d’aclarir-ho en la subsecció següent.

  • 15 Institut d’estudis catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: IE (...)

11Comencem per la caracterització del valor expressiu dels adjectius expressius que trobem als diccionaris. Noteu l’entrada de fotut en el Diccionari descriptiu de la llengua catalana15 (DDLC) (només considero les accepcions en què l’adjectiu modifica el nom):

fotut adj. (fotuda fotuts fotudes) [...] 4a. [ADJNO GRAD N1] Concordat amb un nom pejoratiu de persona posposat, serveix per a emfasitzar-lo. Ho tindré tot a punt per quan se us acudeixi de venir-me a veure, fotuts burros! [Benguerel (1974): N, p. 12]. 4b. [ADJNO GRAD N1] Maleït2a. No voleu alegrar una mica aquest dia? ¿Així serà un fotut dia com els altres, tan ensopit, tan bèstia com tots? [Oliver2 (1963) [T]: T, p. 30]. 4c. [ADJNO GRAD N1] Concordat amb un nom posposat, denota vehementment enuig cap a la situació que es planteja al voltant de l’element expressat pel nom. I fes-me el fotut favor de cordar-te la bragueta dins el lavabo. [Oliver (1985): N, p. 15].

12Deixant de banda la vaguetat del concepte emfasitzar que trobem a l’accepció 4a, la definició ens parla d’enuig, clarament una actitud que el parlant incorpora al seu enunciat. Noteu, a més, que l’aportació de l’adjectiu expressiu no va necessàriament lligada al nom que modifica: «denota vehementment enuig cap a la situació que es planteja al voltant de l’element expressat pel nom».

  • 16 Gutzmann, Daniel. The grammar of expressivity. Oxford: Oxford University Press, 2019, p. 115 passim(...)

13Efectivament, com ha destacat Daniel Gutzmann16, l’abast d’aquests elements va més enllà del nom: el valor expressiu es pot aplicar també a la situació denotada per l’oració, com en l’exemple d’Oliver que ens dona el DDLC. En aquest cas, no s’expressa una actitud negativa envers el nom favor, sinó respecte la situació, concretament el que es cordi la bragueta un cop ja ha sortit del lavabo.

  • 17 Institut d’estudis catalans. Diccionari descriptiu... Op. cit.

14Passa una cosa semblant amb maleït, punyeter i puto17:

maleït adj. (maleïda maleïts maleïdes) [...] 2a. [ADJNO GRAD N1] Davant d’un nom indica rebuig cap al que aquest nom expressa. Vam fer un viatge curt —quin temps del dimoni—, només boira, boira, i més boira sempre, maleït temps! [Millàs-Raurell (1930) [T]: T, p. 15].
punyeter adj. (punyetera punyeters punyeteres) [...] 4. [ADJno grad N1] Concordat amb un nom posposat, denota menyspreu o enuig cap a la persona o la cosa expressades pel nom. => d’una punyetera vegada. Si et passes, i de la guerra en quedes ferit, seràs un cavaller mutilat. Si et fereixen a l’altra banda, tota la vida seràs un punyetero coix. [Bonet (1959): N, p. 158].
puto adj. (puta putos putes) 1. S’utilitza per a expressar disgust per la situació que es planteja al voltant del nom que acompanya. => d’una puta vegada. [...] em van deixar plantat enmig de la puta muntanya deserta en l’hora que ja ningú no replega un autostopista [...]. [Mira (1981): N, p. 217]. 2. S’utilitza per remarcar el menyspreu cap a la cosa a què es refereix. Puta mala gent. Tothom al dimoni. [Riera (1983): N, p. 156]. 3. En oracions negatives s’utilitza per emfasitzar una mancança. No hi ha caixa forta per cap banda. Fins i tot he regirat darrere del ficus de la terrassa. Ni una puta merda per endur-se! [Torrent (1987): N, p. 182].

  • 18 Institut d’estudis catalans. Diccionari descriptiu... Op. cit.

15El cas de merdós és similar, perquè ens remet a de merda, que té una caracterització clarament expressiva18:

merdós adj. [...] 3. [ADJNO GRAD N1] De merda1 (loc.). No en sé res, de les teves merdoses pessetes! Tant de bo, escanyada com vaig! [Benet i Jornet (1972): T, p. 49]. S’anaven excitant, ja no es controlaven les paraules; la Marthe arribà a vociferar «que en Mammady no havia caçat cap lleó en tota la seva merdosa vida». [Rubió i Tudurí (1961): N, p. 181].
de merda loc. adj. 1. [N1 LOC] Denota que qui ho diu sent menyspreu cap a la persona o la cosa expressades pel nom. Qui et va parir, gosset de merda! Si et pogués atrapar! [Bartra (1984): T, p. 23].

  • 19 Institut d’estudis catalans. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Barcelona: IEC (2022). [ (...)

16Si atenem, doncs, al valor predominantment expressiu, sembla que hem d’excloure de la llista reconsagrat, que no inclou cap d’aquests valors en les definicions del DDLC (el Diccionari català-valencià-balear (DCVB), en fa una caracterització similar a l’entrada de reconsagrat)19:

reconsagrat adj. (reconsagrada reconsagrats reconsagrades) 1a. [N1 (és) ADJ] (N1[humà]) [Algú]1 que es manté inflexible en una idea o en una actitud. En Bernat és un intel·lectual, la Conxita una sòlida beneita; la Milita és una cursi reconsagrada i l'alemany és un salvatge sense maneres [...]. [Capmany (1970): N, p. 128]. 1b. [N1 ADJ] Característic d’una persona reconsagrada1a. Dorotea li feia nosa «El Frare», ja no el necessitava per a res. A més a més, Dorotea era d’una gasiveria reconsagrada [...]. [Sagarra (1932): N, niv. 1, p. 193]. 2. [N1 (és) ADJ] (N1[humà]) [Algú, un infant]1 inclinat a fer maleses. Doncs, aquell minyó era dels més reconsagrats [...]. [Sagarra (1932): N, niv. 1, p. 233]. 3. [N1 ADJ] (N1[humà]) [Algú]1 que ja fa temps que s’ha consagrat3a. Els transvestits, de dubtosa sexualitat, en general, acostumen a emmirallar-se amb fèmines reconsagrades com a tals (Mae West, Sara Montiel...). [Crònica (1983): 41, niv. 5, p. 6].

  • 20 El DDLC no recull refotut.

17Podem resumir els diferents valors expressius en la taula següent:20

  • 21 Institut d’estudis catalans. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: IEC (2024). [ (...)

Taula 1.Valors dels principals adjectius expressius, segons el DIEC221 i el DDLC.

DIEC2

DDLC

fotut

hostilitat, menyspreu

èmfasi, enuig, rebuig

maleït

---

rebuig

merdós [-> de merda]

menyspreu

menyspreu

punyeter

---

enuig, menyspreu,

puto

---

disgust, menyspreu

  • 22 Institut d’estudis catalans. Diccionari descriptiu... Op. cit.

18Es pot apreciar que alguns d’aquests valors tenen un adjectiu valoratiu específic, com menyspreable o rebutjable i trobem matisos similars en lamentable22:

lamentable adj. [...]6a. [N1 (és) ADJ] (N1[actuació, actitud, acció]) [Actuació, actitud, acció]1 digna de menyspreu i de vergonya per la seva ridiculesa. L'august era un il·lús. Es captenia d'una manera pueril, lamentable. [Elias (1964): 79, p. 226]. 6b. [N1 (és) ADJ] (N1[humà]) [Algú]1 que té actuacions lamentables6a. Era, l'oficial, un tipus lamentable. Es veia de lluny que procedia de l'Escola i plagava la seva conversa de tecnicismes excessius. [Artís-Gener (1945): N, p. 203].

19També tenim altres valoratius especialitzats: fastigós per al fàstic, horrible i horrorós per a l’horror, penós per a la pena o vergonyós per a la vergonya. Sembla, doncs, que els adjectius valoratius, potser fora de lamentable en els sentits mostrats adés, articulen continguts expressius, però de manera ben definida. En canvi, els adjectius expressius ho fan de manera més vaga, barrejant emocions diferents. Podem concloure, doncs, que la diferència no rau tant en si adjectius valoratius i expressius tenen valor descriptiu i expressiu, sinó en la manera com posen l’èmfasi en un o altre valor: aquells posen en primer pla el valor descriptiu, mentre que aquests posen en primer pla el valor expressiu. Ho podrem apreciar millor en la secció següent, en què exposo les propietats interpretatives típiques dels elements expressius aplicades als adjectius expressius.

Les propietats interpretatives dels adjectius expressius

  • 23 Potts, Christopher. «The Expressive Dimension». Theoretical Linguistics, 33.2 (2007), p. 165–98.

20Per caracteritzar les construccions expressives, seguirem de prop la llista de propietats que va proposar Christopher Potts23, perquè són un bon mitjà per diferenciar el significat descriptiu de l’expressiu.

Independència

  • 24 Institut d’estudis catalans. Corpus... Op. cit.

21En primer lloc, tenim la independència del significat expressiu, que ja destacàvem a la secció 1 amb les interjeccions com ai! El cas dels nostres modificadors és similar, com en l’exemple següent, en què el significat que aporta refotuda (la cursiva és meva) es pot eliminar sense comprometre el significat descriptiu24:

(6)
«Ai, no em veuria en aquesta refotuda situació si hagués comprat una imatge miraculosa al Brumari Montornès quan me la va oferir!». Moncada, Estremida memòria, 1997

22Resulta evident que la supressió afecta el contingut expressiu de l’enunciat, ja que perdem el punt de vista subjectiu del parlant sobre la situació descrita, però en cap cas no afecta la semàntica de l’oració, que manté les condicions de veritat.

  • 25 Institut d’estudis catalans. Corpus... Op. cit.

23Si considerem els adjectius valoratius, sembla que hi ha una diferència, perquè la supressió no només afecta l’expressió de la subjectivitat del parlant, sinó que fa perdre contingut descriptiu clarament quan l’adjectiu és postnominal, però també quan és en prenominal25:

(7)
a. Al cap d'una setmana sentim dir que ha estat agafat pels gendarmes, aquests menyspreables policies militars. Alavedra, Res de nou a l’oest, 1930.
b. aquesta follia d'amor a un ésser absolutament menyspreable. Cardó, Emmanuel, 1955
c. Tots tenien un aspecte lamentable; barbuts, malgirbats; a la cara duien el reflex de les emocions d'aquests dies terribles. Manent, El vel de Maia, 1975.
d. Una senyora nua, una lamentable família reial, unes velles abruixades: açò és tot el que és capaç de trobar en l'obra de Goya. Fuster, El descrèdit de la realitat, 1955.
e. reprengué el monòleg interior, que no finia d'ençà de la diada malastruga. Pous i Pagès, De la pau i el combat, 1948.
f. Heus aquí la malastruga fi que tenen massa sovint els que deuen el cor pur a la batalla. Coromines, Les dites i facècies de l'estrenu filàntrop en Tomàs de Bajalta. II, Pigmalió, 1928.

24En tots els casos, l’omissió de l’adjectiu valoratiu no només ens fa perdre l’actitud negativa del parlant respecte la denotació dels noms, sinó també una caracterització descriptiva del referent.

25En resum, sembla que en els adjectius expressius hi ha un pes més gran del contingut expressiu i, per tant, no tenen un impacte sobre el contingut descriptiu de l’oració com el que tenen els adjectius valoratius.

Perspectiva

  • 26 Torrents, Francesc Xavier. Op. cit.

26De manera típica, els elements expressius s’avaluen des de la perspectiva del parlant. Tornem a considerar l’exemple de la Batalla de l’Ebre26:

(8)
[Cinto]—Aquest conyac és collonut, noi. Tens molt bon gust. No s’assembla gens al mata-rates que ens donaven allà baix perquè no ens caguéssim de por als pantalons.
[Gabriel]—Es refereix a la batalla de l’Ebre?
[Cinto]—Això mateix. La fotuda batalla de l’Ebre.

27Podem apreciar que el tractament del referent la batalla de l’Ebre és ben diferent. Per al Gabriel, que encara no havia nascut ni té cap lligam amb aquesta batalla, el terme és totalment neutre i transmet un significat purament descriptiu. En canvi, en el cas del Cinto, que hi va participar, l’adjectiu fotuda l’ajuda a incorporar la seva valoració negativa i l’emoció que hi associa.

  • 27 Veg. Lasersohn, Peter. «Expressives, Perspective and Presupposition». Theoretical Linguistics 33 (2 (...)

28Això no obstant, com han demostrat diversos autors27, tot i la tendència a associar-se a la perspectiva del parlant, en certs contextos aquests adjectius poden adoptar la perspectiva d’un altre participant que sigui el parlant d’un acte de parla reportat:

(9)
La Joana ha tornat a suspendre l’assignatura d’estadística: diu que aquell puto professor li té mania.

29En aquest cas, el valor expressiu de puto es pot associar tant a la Joana (subjecte de diu) com al parlant.

  • 28 Veg. Lasersohn, Peter. «Context Dependence, Disagreement, and Predicates of Personal Taste». Lingui (...)

30Crucialment, els adjectius valoratius no semblen diferents dels expressius en aquest punt, cosa esperable, perquè la valoració incorpora un significat parcialment subjectiu, de manera semblant al que passa amb els predicats de gust28:

(10)
La Joana ha tornat a suspendre l’assignatura d’estadística: diu que aquell menyspreable professor li té mania.

31En aquest cas, també el contingut valoratiu de menyspreable es pot atribuir tant a la Joana com al parlant.

32En conclusió, els adjectius expressius i els valoratius tenen una perspectiva subjectiva, generalment orientada al parlant, en paral·lel amb altres construccions expressives descrites a la bibliografia.

Ancoratge díctic

33Com que els elements expressius van típicament associats a les emocions del parlant, també aniran ancorats al moment de l’enunciació, és a dir al present. Ho podem apreciar en el cas següent en què contrastem el temps de l’enunciació amb un temps anterior:

(11)
Antònia: La Joana em va dir que en Pere era un puto mentider.
Berta: T’ho va dir amb aquestes paraules??? Si la Joana adora en Pere!
Antònia: Bé, no va dir puto, però és que ho és.

34En aquest diàleg podem apreciar que el valor de l’expressiu puto s’associa a l’Antònia, no pas a la Joana i, per tant, al moment en què parla l’Antònia, no pas al temps passat en què va parlar la Joana.

35Ara bé, com passava amb la perspectiva, podem desplaçar el temps si associem el mot expressiu amb la Joana, és a dir, amb el parlant d’un acte de parla reportat:

(12)
Antònia: La Joana em va dir que en Pere era un puto mentider.
Berta: T’ho va dir amb aquestes paraules??? Si la Joana adora en Pere!
Antònia: Doncs, sí. Jo també em vaig quedar de pedra picada, perquè en Pere és la persona més integra que conec.

36Aquí, el punt de vista canvia i també l’ancoratge temporal: entenem que l’actitud negativa no és pas de l’Antònia, que no creu que en Pere pugui ser un mentider, sinó de la Joana.

37Aquest canvi en l’ancoratge díctic també és possible en el cas dels adjectius valoratius:

(13)
Antònia: La Joana em va dir que en Pere era un menyspreable mentider.
Berta: T’ho va dir amb aquestes paraules??? Si la Joana adora en Pere!
Antònia: Bé, no em va dir menyspreable, però és que ho és.

38Per tant, els adjectius expressius i valoratius, com que van lligats al parlant o a un participant que fa un acte de parla reportat, també van ancorats al temps de l’acte enunciatiu actual o reportat.

Vaguetat

39Una conseqüència del lligam del contingut expressiu amb el parlant és que es tracta d’un significat típicament vague i difícil de concretar: les emocions, com altres experiències psicològiques privades, són notablement difícils d’explicar i de comparar de manera objectiva.

  • 29 Institut d’estudis catalans. Corpus... Op. cit.

40Aquesta és justament la situació dels nostres adjectius expressius. Tot i que a la Taula 1 hem recollit els diferents matisos que acostumen a tenir en els diccionaris, com ara enuig, menyspreu o disgust, hi ha casos més difícils de delimitar. Per exemple, tot i que el DDLC associa puto -a amb els conceptes de disgust i menyspreu, també trobem exemples en què el valor és justament l’oposat, com en els exemples següents29:

(14)
a. —Però si és un puto crac! Tu vigila on posa les mans, ha ha! T'ho dic per experiència!
b. —Hòstia, aquell puto supervendes? Ens passen la mà per la cara!
c. [...] sabria que ho havia fet jo, que era un puto revolucionari, un mascle de cap a peus ple de ràbia, de passió, de compromís, [...]

41En tots aquests casos, el valor de puto no és en cap cas de disgust o de menyspreu, sinó d’admiració i, per tant, expressa una actitud positiva del parlant, de manera similar a l’expressió fixada de puta mare.

42En contrast amb el significat vague i subjecte a variació contextual típic dels els adjectius expressius, com hem discutit a la secció 2, els continguts expressius dels adjectius valoratius estan ben definits i sovint van associats als nominals que denoten l’estat psicològic (fàstic, horror, menyspreu). A més, no hi trobem aquesta duplicitat entre sentit positiu i negatiu que acabem d’esmentar.

Intensificació per repetició

  • 30 Institut d’estudis catalans. Corpus... Op. cit.

43La repetició dels elements expressius en una mateixa frase genera una lectura intensificada, no pas una redundància, com passa amb el significat descriptiu. Ho podem apreciar en aquests exemples30:

  • 31 Subirana, Jaume. No som perfectes. Barcelona: Proa, 1992, p. 122.
  • 32 Duñó, Borja. Ànimes entre les dents: una novel·la animal. Barcelona: Edicions Saldonar, 2024, p. 35

(15)
a. Abans ďanar-te’n, doncs, apaga la llum i tanca el gas i, per favor, si us plau, please, s’il vous plait, tapa d’una
punyetera, refotuda vegada (i per mi podràs descansar ja en pau per sempre) el pot del gel de bany, al bany31.
b. [...] amb quin
puto coi de desgraciat s’ha casat la meva filla [...]32

  • 33 Institut d’estudis catalans. Corpus... Op. cit.

44Les combinacions de punyetera amb refotuda i de puto amb coi no es perceben com una repetició innecessària, sinó que intensifiquen l’expressió de l’enuig del parlant. Encara que la repetició d’aquests elements no és gaire habitual, aquest efecte es pot obtenir amb adjectius distribuïts al llarg de l’oració, com en els casos següents33:

(16)
a. Va començar a blasfemar: Faci's la vostra puta voluntat a la vostra puta mare. Rojals, L’altra, 2014.
b. Vaig fer passar la sirena, va dir qui era, em pregà de nou que visitara el fotut taller del fotut pare. Baixauli, Ignot, 2020.
c. El puto ratolí tenia cinquanta putes ventilacions per minut. Cedó, Tortugues, 2019.

45La combinació de l’adjectiu amb dos noms pot indicar l’actitud negativa envers cada un, però també pot indicar una intensificació del valor expressiu respecte la proposició en el seu conjunt.

  • 34 Institut d’estudis catalans. Corpus... Op. cit.

46Si mirem de reproduir aquest efecte amb adjectius valoratius obtenim un resultat ben diferent. D’una banda, si com hem esmentat anteriorment, aquests adjectius tenen sentits especialitzats, difícilment podrem obtenir una intensificació per acumulació, sinó un afegit de valors diferents, tot i que el conjunt sigui una valoració extremament negativa34:

(17)
a. Van ser reduïts, humiliats i emmanillats davant tothom, en una escena penosa, lamentable. Pairolí, El manuscrit de Virgili, 2004.
b. Un home vil i menyspreable: l'Agustí Mirada. Xuriguera, La ciutat nova, 1981.
c. —Deixi'm en pau! Deixi'm en pau! Vell fastigós i horrible, deixi'm en pau! Udina, La màquina de cardar, 2005.

47Com ens mostren els exemples, és habitual la combinació per coordinació, que dona, fins i tot, fórmules fixades, com el vil i menyspreable de (17b). En canvi, no es troben en el CTILC casos de repetició de l’adjectiu amb diferents noms, com els de (16).

48En resum, en aquesta subsecció hem vist que el significat expressiu dels adjectius expressius és independent del significat descriptiu, s’associa de manera típica (encara que no necessària) al parlant i al moment de l’enunciació, és típicament vague i permet el reforçament sense provocar redundàncies. Tots aquests trets són típics de les construccions expressives descrites en la bibliografia (especialment anglesa). En canvi, els adjectius valoratius, tot i que comparteixen amb els expressius l’associació típica a la perspectiva del parlant i al context d’enunciació, no mostren una clara independència respecte al significat descriptiu, tenen un valor expressiu especialitzat i definit i no s’acostumen a repetir per intensificar el mateix valor.

49En la secció següent, ens ocupem dels efectes sintàctics que es deriven de l’especial naturalesa semàntica dels adjectius expressius.

La sintaxi dels adjectius expressius

50Ja hem vist la contribució especial dels adjectius expressius des d’un punt de vista semàntic, que es basava de manera crucial en una capa de significat expressiu. En aquesta secció, mostrem com es codifiquen sintàcticament aquestes propietats semàntiques.

Posició

  • 35 Badia i Margarit, Antoni M. Gramática catalana. Madrid: Gredos, 1962, § 96.
  • 36 Picallo, Carme. «L’adjectiu i el sintagma adjectival». Dins Solà, Joan; Lloret, M.-Rosa; Mascaró, J (...)
  • 37 Institut d’Estudis Catalans. Gramàtica..., § 15.3.2. [consultada el 8/11/2024].

51En català, com a la resta de llengües romàniques, els adjectius apareixen habitualment darrere del nom: per exemple, l’adjectiu bonica aplicat a cosa té 106 ocurrències en el CTILC i en totes l’adjectiu segueix el nom. En el cas dels adjectius expressius la tendència és justament l’oposada: acostumen a aparèixer davant del nom que modifiquen, com ens ho mostren els exemples que hem vist fins ara. Aquest contrast exemplifica una idea recurrent en la bibliografia, és a dir, que la posició postnominal s’associa a valors objectius i a la modificació restrictiva, mentre que la posició prenominal s’associa a valors subjectius i a la modificació no restrictiva. Aquesta és, per exemple, la descripció que en fa Antoni M. Badia i Margarit35 i que es reprodueix sense aportacions essencials en la GCC36. La GIEC37 fila una mica més prim i senyala que els adjectius amb un contingut afectiu o subjectiu poden aparèixer tant davant com darrere del nom, però quan s’anteposen al nom accentuen el matís valoratiu o subjectiu.

  • 38 En el cas de maleït, com que el nombre de casos era força elevat (1402), es van considerar totes le (...)

52Ara bé, no tots els adjectius expressius es comporten de la mateixa manera, com ens ho demostra un estudi del CTILC. Vam estudiar les ocurrències dels tres adjectius expressius més clars (fotut, punyeter i puto), de dos d’expressius a cavall dels valoratius (maleït i merdós) i de tres adjectius valoratius (fastigós, lamentable i menyspreable) i vam seleccionar els casos en què modificaven un nom38. Els resultats, que apareixen detallats a la Taula 2, ens donen una distribució força clara.

Taula 2. Posició dels adjectius expressius i valoratius respecte al nucli nominal en el CTILC

Prenominal

Postnominal

#

%

#

%

fotut -uda

80

77,66

23

22,33

punyeter -a

70

77,77

20

22,22

puto -a

108

100

0

0

maleït -ïda

84

43,98

107

56,02

merdós -a

9

20,93

34

79,07

fastigós

38

27,94

98

72,06

lamentable

150

42,62

202

57,38

menyspreable

22

15,50

120

84,50

53D’una banda, fotut, punyeter i, sobretot, puto són clarament prenominals, cosa que lliga amb la seva naturalesa predominantment expressiva i gairebé despullada de contingut descriptiu. A l’altra extrem hi trobem els valoratius fastigós i menyspreable, que mostren una clara preferència per la posició postnominal típica dels adjectius qualificatius. Finalment, tenim tres adjectius que es troben entre aquests dos extrems: maleït, merdós i lamentable. Tenen en comú que combinen el contingut expressiu i el descriptiu i esperem que encara mostrin usos més expressius al costat d’altres més valoratius. El Gràfic 1 ens mostra la proporció d’usos prenominals i pronominals de manera ordenada:

Gràfic 1. Distribució de la posició dels adjectius expressius i valoratius respecte al nom en % en el CTILC

Gràfic 1. Distribució de la posició dels adjectius expressius i valoratius respecte al nom en % en el CTILC

54El que ens permeten apreciar aquestes dades és que la distinció entre adjectius expressius i valoratius no és categòrica, sinó més aviat gradual: als extrems tenim casos prototípics, com ara puto i menyspreable, respectivament, però adjectius com merdós semblen més valoratius que no expressius i adjectius com lamentable, més expressius que no valoratius.

  • 39 Institut d’estudis catalans. Corpus... Op. cit.

55Cal fer notar que sovint la variació entre totes dues posicions no és del tot lliure. Això és, per exemple, el que passa amb maleït: al costat de casos amb un cert equilibri, com ara la col·locació amb dona, sort, ciutat o dia, també hi ha casos d’especialització clara. Per exemple, tenim una clara fixació en posició postnominal per a muntanya, lloc, raça, gent i poeta39:

(18)
a. Al capdamunt de la muntanya maleïda el castell s’aclofa mansament, com un gat adormit al costat del foc. Tasis, Històries, 1945.
b. Vés, puja de pressa a cavall i fuig d’aquests llocs maleïts, on tan mala fi t’espera. Pous i Pagès, De la pau, 1948.
c. No ets més que el darrer descendent d’una raça maleïda! Pedrolo, Les mosques, 1969.
d. No hi ha millor manera d’aturar els peus a la gent maleïda i afavorir els altres... Riera, Panorama, 1983.
e. Per aquell temps, Jordi Folch, un poeta maleït, però que escrivia versos classicitzants, morí ofegat... Perucho, Els jardins, 1992.

  • 40 Institut d’estudis catalans. Corpus... Op. cit.

56En canvi, les col·locacions amb guerra, jueu o turc són gairebé totes prenominals40:

(19)
a. Vaig pensar que la maleïda guerra arriba fins i tot a fer malbé el pa, mata el pa i tot, perquè allò no era pa, allò era un pa mort, sense ànima i sense virtut. Teixidor, Pa negre, 2003.
b. han arribat de lluny per contemplar com Déu pren venjança, mitjançant el Sant Ofici, dels maleïts jueus que li mataren el Fill… Riera, Dins el darrer blau, 1994.
c. Els maleïts turcs tornaven a avançar i el metge es va incorporar al front, com a sanitari. Anglada, Quadern, 1997.

57Podem concloure, doncs, que maleït manté dos valors, un de més descriptiu, que trobem en posició postnominal i un de més expressiu, que trobem en posició prenominal.

58Així doncs, com menys sentit descriptiu, més tendència a ocupar la posició prenominal, cosa que es confirma si mirem les formes reforçades remaleït i refotut. En el cas de remaleït, dels 30 casos de modificació nominal, n’hi ha 27 de prenominals (el 90%) i només 3 de postnominals (el 10%), de manera que passem del 44% de casos prenominals amb maleït a un aclaparador 90% d’ocurrències amb remaleït. En el cas de refotut, dels 15 casos de modificació nominal, n’hi ha 14 de prenominals (el 93%) i només 1 de postnominal (el 7%), de manera que passem del 76,47% de casos prenominals amb fotut a un 93% d’ocurrències amb refotut. Aquests canvis de tendència semblen anar associats, doncs, a la pèrdua de valor descriptiu de remaleït i refotut, la qual cosa confirma l’especialització de la posició prenominal per codificar el valor expressiu.

59Amb els adjectius valoratius hi ha també variació, però sempre a favor de la posició postnominal. Per exemple, les cinc col·locacions més freqüents de menyspreable (cosa, part, quantitat, nombre i paper) només ens donen un cas de posició prenominal amb quantitat. En el cas de lamentable, que presenta uns valors generals semblants als de maleït, les cinc col·locacions més freqüents (estat, fet, error, aspecte i cosa) mostren més variació. D’una banda, la combinació amb estat i error mostren un predomini de 40 a 20 i de 17 a 10 per a la versió prenominal, respectivament. De l’altra, cosa només té usos postnominals (18), fet un de sol (enfront de 25 de postnominals) i aspecte, quatre (enfront de 16 de postnominals).

60En conclusió, podem establir com a patró general que a mesura que l’adjectiu perd el valor descriptiu i adquireix un valor expressiu passa a ocupar la posició prenominal de manera general i que aquest procés s’ha completat totalment amb puto, està molt avançat amb fotut i punyeter i una mica menys amb maleït o lamentable. En conjunt, trobem una correlació entre el predomini de la posició prenominal amb el predomini del valor expressiu.

Gradació

61Malgrat tenir un origen adjectival o participial, els adjectius expressius no admeten fàcilment els adverbis de grau. Per exemple, al CTILC no hi ha cap cas de puto modificat per un adverbi de grau en posició atributiva i només dos de fotut (dels 77 casos en què apareix amb un adverbi de grau):

(20)
a. Tomeu conta: És una història molt fotuda. Mesquida, Doi, 1990.
b. El que li agrada de la relació entre Sara i Ignàsia és l'absència d'aquest sentimentalisme tan fotut. Mesquida, Acrollam, 2008.

62L’únic cas de superlatiu fotudíssim és predicatiu: Està fotudíssim, Sofi. Però hi ha un exemple amb putíssim:

(21)
la cara somrient, histèrica de plaer, de Sa Putíssima Joana dita d'Ambers. Alzamora, La pell i la princesa, 2005.

63Amb punyeter ens trobem en una situació un pèl diferent, hi ha quatre exemples de modificació de grau en ús atributiu sobre deu ocurrències amb modificador de grau:

(22)
a. Ves a saber què li devia passar a la Morissette quan va escriure que la vida té una forma molt punyetera d'ajudar-te. Solsona, Disset pianos, 2019.
b. Vatua el món i quin vent més punyetero!, exclama. Riera, Dins el darrer blau, 1994.
c. Dubto que tinguen la més repunyetera idea del significat de «borda». Sistac, Menú de degustació, 2009.
d. L'haguéssiu vista córrer, an aquella dona tan punyetera!, Castelló, Rondaies d'Eivissa, 1955

64Noteu que no hi ha problemes per quantificar aquests elements en usos predicatius (23) i amb formes nominalitzades (24):

(23)
a. —Això ho veig
molt fotut, no surten els comptes. El Temps, 1984
b. El més fotut són els detalls. Pons, El rastre blau de les formigues, 2014.

(24)
a. En canvi, la mula, que es veu que era molt punyetera, no parava de menjar-se-li les palles del pessebre. Coll, La mula vella, 1989.
b. Però no, no cau, la molt punyetera. Joan i Marí, Pedagogia per a indígenes, 2019.

65Sembla, doncs, que la restricció no es pot derivar del valor lèxic de la forma, que és clarament graduable, sinó de l’ús com a adjectiu expressiu, que resulta poc natural amb una quantificació de grau.

  • 41 Castroviejo Miró, Elena. «On wh-exclamatives and gradability: An argument from Romance». Journal of (...)

66Aquesta situació no és exclusiva dels adjectius expressius, sinó que també es dona amb les construccions exclamatives de grau, com ha observat Castroviejo Miró41:

(25)
Que (*molt/*tan/*més) alt que és!

no és en absolut sorprenent si considerem que les oracions exclamatives tenen un valor expressiu semblant al dels nostres adjectius expressius, com defensa aquesta autora.

67Aquesta restricció en la possibilitat de rebre un modificador de grau no afecta els adjectius valoratius, encara que siguin prenominals:

(26)
a. guardava al seu palau una no gens menyspreable col·lecció de pintures... Faner, Mal camí i bon señor, 1993.
b. amb aquella proclama es va començar una molt lamentable pertorbació del ordre públic en tota Espanya. Pou Parera, El convent i comunitat de monges caputxines de Mataró, 1922
c. Digui més aviat la més lamentable derrota. Casas Carbó-Fabra, Espectres, 1894.

68Si atenem als detalls, podem veure que dels 156 casos de combinació gens+menyspreable 139 són usos de modificador del nom; amb més+fastigós, 25 de 32; amb més+lamentable, 33 de 63; o amb molt+lamentable, 11 de 28. Totes aquestes dades ens mostren que els adjectius valoratius reben modificadors de grau sense restriccions, en clar contrast amb els adjectius expressius.

Intensificació

69Acabem de veure que els adjectius expressius no admeten quantificadors de grau, però això no vol dir que no es puguin intensificar, ans al contrari. Com ja hem destacat a 2.1.5, els adjectius expressius es combinen amb altres elements expressius per obtenir un grau d’intensitat més gran. És molt habitual la combinació amb un expressiu postnominal com dels collons, de merda o dels pebrots o la inclusió en l’aposició expressiva una merda de:

  • 42 Rojals, Marta. «El puto procés dels collons». Ara (09/01/2016).
  • 43 Balanzà, Albert. «La Florida, puto barri de merda (i amb orgull)». Punt Avui (07/03/2010).
  • 44 Manso, Anna. «Bona nit i bona sort». Ara (31/10/2015).

(27)
a. per comprovar si aguantàvem encara que sigui tres-putos-minuts sense parlar del puto procés dels collons42...
b. Només els treballadors ho poden dir, sí: La Florida, puto barri de merda43.
c. Sé que és una refotuda i indefugible etapa dels pebrots, així que m’armo de paciència44.

  • 45 de Palol, Miquel. «L’ètica de la mentida». Punt Avui (31/07/2017).
  • 46 Camps, Jordi. «Liam no és Déu». Punt Avui (29/07/2019).

(28)
a. el règim que tenim no és una democràcia, i si ho fos seria una punyetera merda de democràcia45
b. Això ha sigut una puta merda de concert, però vosaltres heu estat un públic de collons46

70Com podem veure en tots els exemples, l’efecte d’acumulació de valors expressius suposa una intensificació de l’actitud del parlant, que resulta diferent de la quantificació de grau que trobem en els usos descriptius.

71En el cas dels adjectius valoratius, no trobem cap d’aquestes combinacions amb lamentable ni menyspreable, però sí que és habitual fastigós de merda usat com a vocatiu.

72Sembla, doncs, que les restriccions combinatòries dels adjectius valoratius amb altres elements expressius els separen dels adjectius expressius, que sí que s’hi combinen de manera lliure i habitual.

Conclusions

73En aquest article hem fet una primera descripció detallada dels adjectius expressius com fotut, punyeter i puto, els seus parents maleït i merdós i els adjectius valoratius com fastigós, lamentable o menyspreable. Hem vist que, des d’un punt de vista semàntic, tots aporten un significat no descriptiu, concretament una avaluació subjectiva del parlant que no afecta les condicions de veritat de l’oració, però sí la interpretació global de l’enunciat. En el cas dels adjectius expressius prototípics (fotut, punyeter, puto) el significat expressiu pren tot el protagonisme, fins al punt que sovint es fa difícil establir cap valor descriptiu o objectivable, com altres mots expressius descrits a la bibliografia. En el cas dels adjectius valoratius, en canvi, tot i la presència d’un significat expressiu i centrat en el parlant, sembla que hi predomina el valor descriptiu. Aquesta diferència, però, no sembla fàcil d’establir en formes com merdós o lamentable, que basculen entre els dos pols de significat, cosa que suggereix una diferència més aviat gradual que no categòrica.

74També hem pogut comprovar que aquesta diferència té un reflex en la sintaxi. Els adjectius expressius no són habituals amb adverbis de grau i tenen una clara tendència a aparèixer en posició prenominal, a diferència dels adjectius valoratius prototípics, que admeten la modificació de grau sense restriccions i tendeixen a aparèixer en posició postnominal. Això no exclou, un cop més, l’existència de casos fronterers. Així doncs, tot i contrastar respecte a la modificació de grau, pel que fa a la posició, lamentable s’assembla a maleït i merdós, a fastigós.

75En conjunt, hem pogut veure que els adjectius expressius formen una classe pròpia, però tenen punts de contacte amb els adjectius valoratius perquè totes dues classes aporten un significat expressiu lligat a l’experiència del parlant, amb conseqüències importants en la sintaxi.

Haut de page

Bibliographie

Referències

Badia i Margarit, Antoni M. Gramática catalana. Madrid: Gredos, 1962.

Bühler, Karl. Theory of Language: The Representational Function of Language. Traducció anglesa de Donald Fraser Goodwin i Achim Eschbach. Philadelphia: John Benjamins, 2011.

Castroviejo Miró, Elena. «On wh-exclamatives and gradability: An argument from Romance». Journal of Linguistics, 57.1 (2021), p. 41–82.

Esteban Fernández, Nacho. «El puto de la RAE, el puto del pueblo: productividad y categorización de puto, -a», Hesperia: Anuario de Filología Hispánica, 25(1) (2022), p. 37-56.

Foolen, Ad. «The Expressive Function in Early Twentieth-Century Linguistics». Dins Riemer, Nick (coord.). The Routledge Handbook of Semantics. Londres: Routledge, 2015, p. 473-490.

García Pérez, José. «Hacia una delimitación de los valores discursivos de puto/a como adjetivo antepuesto». Estudios Interlingüísticos, 7 (2019), p. 61–77.

Grice, H. Paul. Studies in the Way of Words. Cambridge, Mass.: Harvard University Press, 1989.

Gutzmann, Daniel. The grammar of expressivity. Oxford: Oxford University Press, 2019.

Harris, Jesse ; Potts, Christopher. «Perspective-shifting with Appositives and Expressives». Linguistics and Philosophy, 32 (2009), p. 523–552.

Institut d’estudis catalans. Corpus textual informatitzat de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: IEC (2024). [Consulta: 15/07/2024].

Institut d’estudis catalans. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Barcelona: IEC (2022). [Consulta: 15/07/2024].

Institut d’estudis catalans. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: IEC (2024). [Consulta: 15/07/2024].

Institut d’estudis catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: IEC (2016). [Consulta: 15/07/2024].

Institut d’estudis catalans. Gramàtica de la llengua catalana [en línia, 2a edició]. Barcelona: IEC (2023). [Consulta: 15/07/2024].

Jakobson, Roman. Selected writings. La Haia: Mouton, 1961.

Lasersohn, Peter. «Context Dependence, Disagreement, and Predicates of Personal Taste». Linguistics and Philosophy 28 (2005), p. 643-686.

Lasersohn, Peter. «Expressives, Perspective and Presupposition». Theoretical Linguistics 33 (2007), p. 223–230.

Mackenzie, J. Lachlan. «The syntax of an emotional expletive in English». Dins Alba-Juez, Laura (Ed.). Emotion in Discourse. Amsterdam: John Benjamins, 2019, p. 55–86.

Peirce, Charles S. Writings of Charles S. Peirce a Chronological Edition. 1890-1892. Edited by the Peirce Edition Project. Bloomington: Indiana University Press, 2010.

Picallo, Carme. «L’adjectiu i el sintagma adjectival». Dins Solà, Joan, Lloret, M. Rosa, Mascaró, Joan, i Pérez-Saldanya, Manuel (Eds.). Gramàtica del català contemporani. Vol. 2. 4a ed. definitiva. Barcelona: Empúries, 2008.

Potts, Christopher. «The Expressive Dimension». Theoretical Linguistics, 33.2 (2007), p. 165–98.

Quepons Ramírez, Cecilia. «De pinche de cocina a “te pinches amo”. Un reanálisis en cadena en la historia del español». Nueva Revista de Filología Hispánica, 70(2) (2022), p. 609–649.

Solà, Joan, Lloret, M. Rosa, Mascaró, Joan, i Pérez-Saldanya, Manuel (Eds.). Gramàtica del català contemporani. 4a ed. definitiva. Barcelona: Empúries, 2008.

Stojanovic, Isidora. «Talking about taste: disagreement, implicit arguments, and relative truth». Linguistics and Philosophy, 30 (2007), p. 691-706.

Obres citades

Amer Comes, Joan Llorenç. «Qui plora els morts iraquians? ». DBalears (28/02/2004).

Balanzà, Albert. «La Florida, puto barri de merda (i amb orgull)». Punt Avui (07/03/2010).

Camps, Jordi. «Liam no és Déu». Punt Avui (29/07/2019).

de Palol, Miquel. «L’ètica de la mentida». Punt Avui (31/07/2017).

Duñó, Borja. Ànimes entre les dents: una novel·la animal. Barcelona: Edicions Saldonar, 2024, p. 35.

Manso, Anna. «Bona nit i bona sort». Ara (31/10/2015).

Rojals, Marta. «El puto procés dels collons». Ara (09/01/2016).

Subirana, Jaume. No som perfectes. Barcelona: Proa, 1992.

Torrents, Francesc Xavier. La memòria del cor. Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB, 2014.

Verger, Pep. «La vella Olivetti». DBalears (28/06/2003).

Haut de page

Notes

1 Veure la bibliografia final.

2 Bühler, Karl. Theory of Language: The Representational Function of Language. Traducció anglesa de Donald Fraser Goodwin i Achim Eschbach. Filadèlfia: John Benjamins, 2011.

3 Jakobson, Roman. Selected writings. La Haia: Mouton, 1961.

4 Vegeu entre altres Foolen, Ad. «The Expressive Function in Early Twentieth-Century Linguistics». Dins Riemer, Nick (coord.). The Routledge Handbook of Semantics. Londres: Routledge, 2015, p. 473-490.

5 Institut d’estudis catalans. Corpus textual informatitzat de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: IEC (2024). [Consulta: 15/07/2024].

6 Sobre el fucking anglès, veg. Mackenzie, J. Lachlan. «The syntax of an emotional expletive in English». Dins Alba-Juez, Laura (Ed.). Emotion in Discourse. Amsterdam: John Benjamins, 2019, p. 55–86. Sobre el puto castellà, veg. Esteban Fernández, Nacho. «El puto de la RAE, el puto del pueblo: productividad y categorización de puto, -a». Hesperia: Anuario de Filología Hispánica, 25(1) (2022), p. 37-56 i García Pérez, José. «Hacia una delimitación de los valores discursivos de puto/a como adjetivo antepuesto». Estudios Interlingüísticos, 7 (2019), p. 61–77. Sobre el pinche del castellà de Mèxic, veg. Quepons Ramírez, Cecilia. «De pinche de cocina a “te pinches amo”. Un reanálisis en cadena en la historia del español». Nueva Revista de Filología Hispánica, 70(2) (2022), p. 609–649.

7 Torrents, Francesc Xavier. La memòria del cor. Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB, 2014, p. 102.

8 Solà, Joan; Lloret, M.-Rosa; Mascaró, Joan; Pérez-Saldanya, Manuel (Eds.). Gramàtica del català contemporani. Edició definitiva. Barcelona: Empúries, 2008.

9 Institut d’Estudis Catalans. Gramàtica de la llengua catalana. Edició en línia. Institut d’Estudis Catalans (2023). https://giec.iec.cat [consultada el 8/11/2024].

10 Solà, Joan et al. (eds.). Gramàtica... Op. cit., vol. 2, p. 1650.

11 Institut d’Estudis Catalans. Gramàtica..., Op. cit., § 15.3.2f.

12 Institut d’estudis catalans. Corpus... Op. cit.

13 Institut d’estudis catalans. Corpus... Op. cit.

14 En aquest sentit, els adjectius expressius s’assemblen als epítets, com blanca neu o cascada remorosa, però aquests, a diferència d’aquells, no son una classe d’adjectius, sinó adjectius qualificatius usats per emfatitzar una propietat inherent del nom. Veg. Institut d’Estudis Catalans. Gramàtica..., Op. cit., § 15.3.2.

15 Institut d’estudis catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: IEC (2016). [Consulta: 15/07/2024].

16 Gutzmann, Daniel. The grammar of expressivity. Oxford: Oxford University Press, 2019, p. 115 passim.

17 Institut d’estudis catalans. Diccionari descriptiu... Op. cit.

18 Institut d’estudis catalans. Diccionari descriptiu... Op. cit.

19 Institut d’estudis catalans. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Barcelona: IEC (2022). [Consulta: 15/07/2024].

20 El DDLC no recull refotut.

21 Institut d’estudis catalans. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: IEC (2024). [Consulta: 15/07/2024].

22 Institut d’estudis catalans. Diccionari descriptiu... Op. cit.

23 Potts, Christopher. «The Expressive Dimension». Theoretical Linguistics, 33.2 (2007), p. 165–98.

24 Institut d’estudis catalans. Corpus... Op. cit.

25 Institut d’estudis catalans. Corpus... Op. cit.

26 Torrents, Francesc Xavier. Op. cit.

27 Veg. Lasersohn, Peter. «Expressives, Perspective and Presupposition». Theoretical Linguistics 33 (2007), p. 223–230 i Harris, Jesse ; Potts, Christopher. «Perspective-shifting with Appositives and Expressives». Linguistics and Philosophy 32 (2009), p. 523–552.

28 Veg. Lasersohn, Peter. «Context Dependence, Disagreement, and Predicates of Personal Taste». Linguistics and Philosophy 28 (2005), p. 643-686 i Stojanovic, Isidora. «Talking about taste: disagreement, implicit arguments, and relative truth». Linguistics and Philosophy, 30 (2007), p. 691-706.

29 Institut d’estudis catalans. Corpus... Op. cit.

30 Institut d’estudis catalans. Corpus... Op. cit.

31 Subirana, Jaume. No som perfectes. Barcelona: Proa, 1992, p. 122.

32 Duñó, Borja. Ànimes entre les dents: una novel·la animal. Barcelona: Edicions Saldonar, 2024, p. 35.

33 Institut d’estudis catalans. Corpus... Op. cit.

34 Institut d’estudis catalans. Corpus... Op. cit.

35 Badia i Margarit, Antoni M. Gramática catalana. Madrid: Gredos, 1962, § 96.

36 Picallo, Carme. «L’adjectiu i el sintagma adjectival». Dins Solà, Joan; Lloret, M.-Rosa; Mascaró, Joan; Pérez-Saldanya, Manuel. (Eds.). Gramàtica del català contemporani. Edició definitiva. Barcelona: Empúries, 2008, § 10.2.4.

37 Institut d’Estudis Catalans. Gramàtica..., § 15.3.2. [consultada el 8/11/2024].

38 En el cas de maleït, com que el nombre de casos era força elevat (1402), es van considerar totes les col·locacions amb un nom que tenien almenys cinc ocurrències (el mínim per a les cerques al corpus). En la resta, el buidatge és complet.

39 Institut d’estudis catalans. Corpus... Op. cit.

40 Institut d’estudis catalans. Corpus... Op. cit.

41 Castroviejo Miró, Elena. «On wh-exclamatives and gradability: An argument from Romance». Journal of Linguistics, 57.1 (2021), p. 41–82.

42 Rojals, Marta. «El puto procés dels collons». Ara (09/01/2016).

43 Balanzà, Albert. «La Florida, puto barri de merda (i amb orgull)». Punt Avui (07/03/2010).

44 Manso, Anna. «Bona nit i bona sort». Ara (31/10/2015).

45 de Palol, Miquel. «L’ètica de la mentida». Punt Avui (31/07/2017).

46 Camps, Jordi. «Liam no és Déu». Punt Avui (29/07/2019).

Haut de page

Table des illustrations

Titre Gràfic 1. Distribució de la posició dels adjectius expressius i valoratius respecte al nom en % en el CTILC
URL http://journals.openedition.org/catalonia/docannexe/image/8870/img-1.png
Fichier image/png, 32k
Haut de page

Pour citer cet article

Référence électronique

Xavier Villalba, « Els adjectius expressius del català »Catalonia [En ligne], 35 | Deuxième semestre 2024, mis en ligne le 15 décembre 2024, consulté le 21 juin 2025. URL : http://journals.openedition.org/catalonia/8870 ; DOI : https://doi.org/10.4000/13gxl

Haut de page

Auteur

Xavier Villalba

Universitat Autònoma de Barcelona
xavier.villalba[at]uab.cat

Haut de page

Droits d’auteur

CC-BY-NC-ND-4.0

Le texte seul est utilisable sous licence CC BY-NC-ND 4.0. Les autres éléments (illustrations, fichiers annexes importés) sont « Tous droits réservés », sauf mention contraire.

Haut de page
Rechercher dans OpenEdition Search

Vous allez être redirigé vers OpenEdition Search