N°38, 2026 - Barcelona, entre les dues Exposicions Internacionals (1888-1929): la construcció en l'espai públic d'una capital i els seus imaginaris cinematogràfics
La crida d'articles és oberta per al número 38 de la revista Catalonia (1er semestre 2026).
La crida és oberta per:
-
el dossier monogràfic : “Barcelona, entre les dues Exposicions Internacionals (1888-1929): la construcció en l'espai públic d'una capital i els seus imaginaris cinematogràfics”, a cura de Marianne Bloch-Robin, Michel Martínez Pérez et Sergi Ramos Alquezar (CRIMIC-Sorbonne Université).
-
els varia en relació amb la catalanística, en els àmbits científics de la revista: llengua i lingüística, història i civilització, literatura i arts.
Els articles s’escriuran en català, francès o castellà.
Els autors enviaran una proposta d’article, que inclourà un resum (200-300 mots) així com un breu currículum (màxim 200 mots).
Les propostes i els articles s’enviaran a
-
per al dossier monogràfic: lettres-catalonia[at]sorbonne-universite.fr, lettres-catalonia[at]sorbonne-universite.fr, michel.martinez[at]sorbonne-universite.fr, marianne.bloch-robin[at]sorbonne-universite.fr i sergi.ramos_alquezar[at]sorbonne-universite.fr
-
per als varia: lettres-catalonia[at]sorbonne-universite.fr
Política editorial i normes de la revista: https://journals.openedition.org/catalonia/610
Dossier monogràfic
“Barcelona, entre les dues Exposicions Internacionals (1888-1929): la construcció en l'espai públic d'una capital i els seus imaginaris cinematogràfics”, a cura de Marianne Bloch-Robin, Michel Martínez Pérez et Sergi Ramos Alquezar (CRIMIC-Sorbonne Université)
El període que separa les dues Exposicions Internacionals (1888-1929) coneix canvis constants a la ciutat de Barcelona durant aquelles quatre dècades, a cavall entre el segle XIX i el XX, que originen una metamorfosi important de la capital catalana. Els canvis polítics, culturals, urbanístics, al conjunt de la societat estan marcats per aquestes Exposicions que, en aquell moment, serveixen per a situar Barcelona en el mapa de les grans capitals mundials modernes, i instauren així, a Espanya, una forma de co-capitalitat amb Madrid. Tot i el caràcter no oficial i simbòlic d'aquesta capitalitat catalana, res no impedeix que Barcelona esdevingui la capital econòmica i industrial d'Espanya al segle XIX, fent entrar la ciutat (i el país sencer) en una nova era. Aquell canvi és gradual al llarg del segle XIX i il·lustra un fenomen europeu: la transició d'una societat principalment agrària i postfeudal cap a una societat industrial que afavoreix l'aparició de noves classes socials, fonts de nous conflictes, però que sempre responen als mateixos esquemes (les elits benestants dominants versus les masses sotmeses i oprimides). Barcelona i la seva corona industrial, motor econòmic d'Espanya durant aquelles dècades, il·lustren el fenomen europeu en un context ibèric on Barcelona esdevé el "Milà espanyol", el "Manchester de la península" o fins i tot el "París d'Espanya" o "del Sud" amb un desenvolupament industrial que genera un creixement cultural i artístic finançat i promogut per les classes dominants procedents de la burgesia.
Aquests canvis modifiquen profundament el paisatge urbanístic de la capital catalana. Amb la destrucció de les muralles, el seu perímetre no deixa de créixer, seguint l'aplicació parcial del pla de reforma imaginat per Ildefons Cerdà i la creació de l'Eixample, i posteriorment l'agregació de municipis limítrofs. Les dues Exposicions Internacionals són l'ocasió de posar de manifest la potència econòmica i comercial de la ciutat, però també contribueixen a promoure els dos grans moviments artístics i culturals de l'època, el Modernisme i el Noucentisme, que deixen la seva empremta en l'espai urbà, en particular en el vessant arquitectònic i monumental. A més a més, l’aparició de noves formes de treball i de sociabilitat suposen la construcció de nous espais públics, que serveixen de marc per a la reconfiguració de les relacions entre classes socials, i es converteixen en el lloc d'expressió de signes d’identitat nacional o de moviments culturals.
L'any 1896, poc després de la primera Exposició Universal, un invent nouvingut, el cinematògraf, aporta una mirada nova sobre la capital catalana, contribuint a la construcció d'imaginaris urbans amb les altres arts. Els films capturen la ciutat i les seves transformacions arquitectòniques i urbanístiques, però també polítiques, socials i culturals. El cinema creix al ritme dels avenços tècnics i l'evolució del llenguatge cinematogràfic, i adopta diferents formats: vistes animades, actualitats, films i serials de ficció, pel·lícules publicitàries i industrials, cinema domèstic... Aquesta diversitat es reflecteix en els seus públics i espais de difusió, des de les atraccions populars hereves dels espectacles de fira fins a la intimitat familiar i burgesa de la pràctica amateur.
Aquest dossier monogràfic té com a objectiu comprendre la transformació de la ciutat i dels seus espais públics, que dona raó dels reptes històrics, urbanístics, socials, culturals i polítics propis de la Barcelona d'aquella època, prestant especial atenció als imaginaris urbans portats pel cinema i altres arts, en una aproximació multidisciplinària i intermedial.
Calendari
Publicació de la crida: 17 de desembre de 2025
Tramesa de la proposta per l’autor (resum i breu CV) : fins a l’1 de febrer de 2026
Decisió d’acceptació del comitè de redacció: a mesura que arribin les propostes i fins al 15 de febrer de 2026
Tramesa de l’article per l’autor: fins al 15 d’abril de 2026
Publicació: 1 de juliol de 2026


