Bibliographie
Sources
Sources inédites
Espagne, Barcelone, Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA), Cancelleria, reg. 207, 235, 240, 241, 245, 711, 942, 1057, 1702 et 1944.
Espagne, Barcelone, Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA), Reial Patrimoni, Mestre Racional, 1474-1, 1475-1, 1496, 1512, 1522, 1524, 1525, 1527, 1528, 1546-1, 1547, 1548 et 1549-1.
Espagne, Barcelone, Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA), Reial Patrimoni, Mestre Racional, reg. 1500, 1512, 1522, 1524, 1525, 1526, 1527, 1528, 1548 et 15200.
Espagne, Barcelone, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB), Consell de Cent, Lletres Closes, 1451-1452.
Espagne, Barcelone, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB), Llibre d’ordinacions, 2.
Espagne, Camprodon, Arxiu Municipal de Camprodon (AMC), Llibre dels usos i privilegis d’Olot.
Espagne, Cervera, Arxiu Comarcal de la Segarra (ACS), Fons municipal de Cervera, Clavaria 1, 2, 5, 13 et 23.
Espagne, Cervera, Arxiu Comarcal de la Segarra (ACS), Fons municipal de Cervera, Consell 1332-1333.
Espagne, Cervera, Arxiu Comarcal de la Segarra (ACS), Fons municipal de Cervera, Llibre del consell 1400.
Espagne, Gérone, Arxiu Històric de la Ciutat de Girona (AHCG), I.1.2.1, liasse 3, livre 3.
Espagne, Gérone, Arxiu Històric de la Ciutat de Girona (AHCG) XV.4, liasse 1, livre 2, non numéroté.
Espagne, Lleida, Arxiu Municipal de Lleida (AML), Llibre d’actes 402.
Espagne, Lleida, Arxiu Municipal de Lleida (AML), Secció Administració de Justicia, Processos de crims, 788 et A-822.
Espagne, Reus, Arxiu Comarcal del Baix Camp (ACBC), parchemins 12-19.
Espanya, Tarragona, Arxiu Històric de Tarragona (AHT), Papiers manuscrits, caisse 7, document 9.3.
Espagne, Tárrega, Arxiu Comarcal de l’Urgell (ACU), Fons municipal de Tàrrega, parchemins, caisse 12, 1395.
Espagne, Tárrega, ACU, Fons municipal de Tàrrega, Llibre de Privilegis III.
Espagne, Tortosa, Arxiu Comarcal del Baix Ebre (ACBE), Fons municipal de Tortosa, clavaria 1, 15 et 16.
Espagne, Tortosa, Arxiu Comarcal del Baix Ebre (ACBE), Fons municipal de Tortosa, Provisions, 11.
Espagne, Olot, Arxiu Comarcal de la Garrotxa (ACG), parchemins, A-212.
Espagne, Vic, Arxiu Històric Municipal de Vic (AHMV), Llibre de privilegis XIX, XXV et XXVII.
Espagne, Vic, Arxiu del Veguer de Vic (AVV), liasse de registres 4, pli 1329, non numéroté
France, Perpignan, Archives Communales de Perpignan (ACP), AA5.
France, Perpignan, Archives Départementales des Pyrénees-Orientales (ADPO) 1B-157.
France, Archives Départementales des Pyrénées-Orientales (ADPO) 1B-207.
Sources éditées
Actes municipals, Francesc Cortiella, Montserrat Santmartí, Norbert Miracle (éd.), Actes municipals 1388-1389 ; 1393-1395, Tarragone, Excm. Ajuntament de Tarragona, 1988.
Cortes de Cataluña, Madrid, Real Academia de la Historia, 1900.
Bibliographie
Altisent Agustí, Història de Poblet, Poblet, Abadia de Poblet, 1974.
Batlle Carmen, La crisis social y econòmica de Barcelona a mediados del siglo XV, Barcelone, CSIC, 1973.
Batlle Carme, « Les relacions entre la Seu d’Urgell i Puigcerdà a l’edat mitjana », Urgellia, 1978, nº 1, p. 349-362.
Bayard Florence, L’art du bien mourir au XVe siècle, Paris, Presses de l’Université de Paris-Sorbonne, 1999.
Bazán Iñaki, Delincuencia y criminalidad en el País vasco en la transición de la Edad Media a la moderna. Vitoria, Servicio Central de Publicaciones del Gobierno Vasco, 1995.
Bedos-Rezak Brigitte Miriam, « Du modèle à l’image ; les signes de l’identité urbaine au Moyen Âge » in Marc Boone, Elodie Lecuppre-Desjardin, Jean-Pierre Sosson (éd.), Le verbe, l’image et les représentations de la société urbaine au Moyen Âge, Antwerpen-Apeldoom, Garantp, 2002, p. 189-205.
Beroiz Marcelino, Crimen y castigo en Navarra bajo el reinado de los primeros Evreux (1328-1349), Pampelune, Universidad Pública de Navarra, 2005.
Bertran Primo, « Documento sobre un nuevo cementerio judío en Lérida (1383) », Sefarad, 1981, nº 41/1, p. 114-120.
Bofarull i Brocà Andrés de, Anales históricos de Reus desde su fundación hasta nuestros días (1867), Reus, Asociación de Estudiosos Reusenses, 1861.
Cardona Castro Francisco-Luis, « La ciudad de Barcelona en el siglo XIV a través de sus ordenanzas municipales », Cuadernos de Historia Económica de Cataluña, 1977, nº 17, p. 57-77.
Cardoner Antoni, Historia de Medicina a la Corona d’Aragó (1162-1479), Barcelone, Editorial Scientia, 1973.
Carreras y Candi Francesc, La ciutat de Barcelona, Barcelone, Establiment Editorial de Albert Martin, sans date.
Carreras y Candi Francesc, « Evolució histórica dels juheus y juheissants barcelonins », Estudis Univresitaris Catalans, 1910, 3, p. 404-428 et 498-522
Carozzi Claude, Visiones apocalípticas en la Edad Media. El fin del mundo y la salvación del alma, Siglo Veintiuno de España editores, Madrid, 2000.
Chia Julián De, Bandos y bandoleros en Gerona. Apuntes históricos desde el siglo XIV hasta mediados del XVII, Gérone, Imprenta y librería de Pociano Torres, 1888.
Cortiella Francesc, Alcover medieval, Alcover, Centre d’Estudis Alcoverencs, 1987.
Curto Albert, Martínez Albert, « La presència del llop a l’antic terme de Tortosa durant la baixa edat mitjana », Acta historica et archaeologica Mediaevalia, 1999-2000, nº 20-21, p. 455-475.
Delcor Matías, « Dietari de Puigcerdà », Pirineos , 1957, n°43-46, p. 289-326.
Déu Domènech Joan de, L’espectacle de la pena de mort, Barcelone, La Campana, 2007.
Eiximenis Francesc, Lo cristià (selecció), Albert Hauf, éd., Barcelone, Edicions 62, 1983.
Fort Cogul Eufemià, Costumari de la Selva del Camp, Reus, Associació d’Estudiosos Reusencs, 1961.
Friedland Paul, Seeing justice done. The age of spectacular capital punishment in France, Oxford, Oxford University Press, 2012.
Galera Andreu, Cardona medieval. Itinerari per la vila i la seva història, Cardona, Ajuntament de Cardona, 2008.
Gilabert Bruniquer Esteve, Ceremonial dels magnífichs consellers y regiment de la ciutat de Barcelona, Barcelone, Imprempta d’Henrich y companyia, 1916, 5 vol.
Girona Daniel, « Itinerari del Rey en Martí (1403-1410) », Institut d’Estudis Catalans. Anuari, 1913-1914, nº 5, p. 515-655.
Gonthier Nicole, Le châtiment du crime au Moyen Âge, Rennes, PUR, 1998.
González Antonio, « Horcas, Rollos, Picotas y otros símbolos o instrumentos de la justícia en la Región de Murcia » in Homenaje al professor Juan Torres Fontes, Murcia, Universidad de Murcia – Academia Alfonso X el Sabio, 1987, vol. I, p. 661-671.
Gonzalvo Gener, Josep Hernando, Flocel Sabaté, Max Turull, Pere Verdés, Els Llibres de Privilegis de Tàrrega. Barcelona, Fundació Noguera, 1997.
Gort Ezequiel, « Un moment penós en la nostra historia: quan els tarragonins assaltaran Reus el 1349 », Universitas Tarraconensis, 1981-1982, nº 4.
Grassoti Hilda, « Hacia las concesiones de señorío con mero y misto Imperio » in Estudios en homenaje a Don Claudio Sánchez Albornoz en sus 90 años, Buenos Aires, Instituto de Historia de España, 1985, vol. III, p. 141-150.
Huertas Claveria Josep Maria, Mites i gent de Barcelona, Barcelone, Edicions 62, 2006.
Iancu-Agou Danièle, Provincia Judaica. Dictionnaire de géographie historique des juifs en Provence médiévale, Paris-Louvain, Peeters, 2010.
Junyent Eduard, La ciutat de Vic i la seva història, Barcelone, Curial, 1976.
Llorens Antoni, Solsona i el Solsonès en la història de Catalunya, Lleida, Editorial Virgili & Pagès, 1986.
López de Meneses Amada, « Una consecuencia de la peste negra en Catalunya : el pogrom de 1348 », Sefarad, 1959, nº 19, p. 321-364.
Madero Marta, Manos violentas, palabras vedadas. La injuria en Castilla y León (siglos XIII-XV), Madrid, Taurus Ediciones, 1992.
Martín José Luis, Economía y Sociedad en los reinos hispánicos de la Baja Edad Media, Barcelone, El Albir, 1983, vol. I, p. 239-254.
Martínez Ferrando Jesús-Ernest, La tràgica història dels rei de Mallorca. Barcelone, Editorial Aedos, 1979.
Mills Robert, Suspended Animation. Pain, Pleasure adn Punishment in Medieval Culture, Londres, Reaktion books, 2005.
Miravalles Luis, Los rollos jurisdiccionales. Valladolid, Castilla Ediciones, 1996.
Moliné Ernest, « Noticiari català dels segles XIV y XV », Butlletí de l’Ateneu barcelonès, 1915, 1, p. 211-220.
Montanya Miquel, El tribunal de coltellades. Alguns aspectes processals. Lleida, Ajuntament de Lleida – Pagès editors, 2007.
Moragas Fidel de, L’antiga universitat de Valls, Valls, Estampa d’Eduard Castells, 1914.
Morera Emilio, Tarragona Cristiana. Tarragone, Diputación Provincial de Tarragona, 1982.
Mutgé Josefa, La ciudad de Barcelona durante el reinado de Alfonso el Benigno (1327-1336), Barcelone, CSIC, 1987.
Muchembled Robert, Diable !, Paris, Seuil-Arte Éditions, 2002.
Oliveira Jorge de, Ana Cristina Tomàs, As forcas do distrito de Portalegre. 140 anos após a aboliçao da pena da morte, Lisbonne, Ediçoes Colibrí, 2007.
Parramon i Doll Antoni Maria, Miracles de la Verge Maria, Lleida, Instituto de Estudios Ilerdenses, 1976.
Pella y Forgàs José, Historia del Anmpurdán. Estudio de la civilización en las comarcas del noreste de Catalunya. Barcelone, Luis Tasso y Serra, impresor, 1883.
Pons Guri Josep Maria, Recull d’estudis d’Història jurídica Catalana, Barcelone, Fundació Noguera, 1989.
Prosperi Adriano, Delito e perdono. La pena di morte nell’orizonte mentale dell’Europa cristiana. XIV-XVII secolo, Turin, Giulio Einaudi editore, 2013.
Puig Ignasi, « Pariatges entre els abats de Gerri i els comtes del Pallars Sobirà i de Foix, dels segles XIV i XV », Urgellia, 1979, nº2, p. 337-377.
Rapp Francis, L’Église et la vie religieuse en Occident à la fin du Moyen Âge. Paris, PUF, 1999.
Régné Jean, History of the Jews in Aragon. Regesta and Documents 1213-1327, Jerusalem, The Magnes Press, The Hebrew University, 1978.
Riera Jaume, « La conflictivitat de l’alimentació dels jueus medievlas (segles XII-XV) », in Alimentació i societat a la Catalunya medieval, Barcelone, CSIC, 1988, p. 295-311.
Riera Jaume, « La destrucció del call de Barcelona », in Borja de Riquer (dir.), Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1996, vol. III.
Riera Sebastià, « La potestat del consell de Cent de Barcelona en matèria de justícia criminal : el « juí de prohoms » (1442-1515) », in Salvador Claramunt (dir.), XVII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó (Barcelona-Lleida, 2000). El món urbà a la Corona d’Aragó del 1137 als decrets de Nova Planta, Publicacions de la Universitat de Barcelona, Barcelone, 2003, p. 789-802.
Riera Jaume, « Penjat pels peus », in Flocel Sabaté, Claude Denjean (éd.), Cristianos y judíos en contacto en la edad media: polémica, conversión, dinero y convivencia, Lleida, Editorial Milenio, 2009, p. 605-622.
Riquer Martín de, Los trovadores. Historia literaria y textos, Barcelone, Editorial Ariel, 1975.
Rubió i Lluch Antoni (éd.), Documents per a la història de la cultura catalana medieval, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 2000.
Sabaté Flocel, « Discursos i estratègies del poder reial a Catalunnya al segle XIV », Anuario de Estudios Medievales, 1995, nº 25, p. 617-646.
Sabaté Flocel, « El veguer a Catalunya. Anàlisi del funcionament de la jurisdicció reial al segle XIV », Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 1995, nº 6, p. 153-159.
Sabaté Flocel, « El veguer i la vegueria de Tortosa i Ribera d’Ebre al segle XIV », Recerca, 1997, nº 2, p. 115-151.
Sabaté Flocel, El territori de la Catalunya medieval, Barcelone, Fundació Salvador Vives Casajuana, 1997.
Sabaté Flocel, « Els eixos articuladors del territori medieval català », in Flocel Sabaté, L’estructuració territorial de Catalunya. Els eixos cohesionadors de l’espai, L’Avenç, Barcelone, 2000, p. 55-67.
Sabaté Flocel, « Municipio y monarquia en la Cataluña bajomedieval », Historia Medieval. Anales de la Universidad de Alicante, 2000-2002, nº 13, p. 261-276.
Sabaté Flocel, « Corona de Aragón », La época medieval: administración y gobierno, Tres Cantos, Istmo, 2003, p. 330-344.
Sabaté Flocel, « El nacimiento de Catalunya. Mito y realidad », in Juan Ignacio Ruiz de la Peña (dir.), Fundamentos medievales de los particularismes hispánicos. IX Congreso de Estudios Medievales (2003), Ávila, Fundación Sánchez Albornoz, 2005, p. 224-242.
Sabaté Flocel, El sometent a la Catalunya medieval, Barcelone, Rafael Dalmau editor, 2007.
Sabaté Flocel, « La pena de muerte en la Cataluña bajomedieval », Clio& Crimen, 2007, nº 3, p. 128-135.
Sabaté Flocel, « Poder i territori durant el regnat de Jaume I. Catalunya i Aragó » in Maria Teresa Ferrer (dir.), Jaume I. Commemoració del VIII centenari del naixement de Jaume I, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2009, vol. I, p. 61-229.
Sabaté Flocel, « Justice, juridiction et pouvoir dans la Catalogne du bas Moyen Âge » in Julie Claustre, Olivier Mattéoni, Nicolas Offenstadt (dir.), Un Moyen Âge pour aujourd’hui. Mélanges offerts à Claude Gauvard, Paris, PUF, 2010, p. 283-284.
Sabaté Flocel, Vivir i sentir en la Edad Media. El mundo visto con ojos medievales, Madrid, Anaya, 2011.
Sabaté Flocel, « Ciudad e identidad en la Cataluña bajomedieval », in José Antonio Jara Fuente (éd.), Ante su identidad. La Ciudad hispánica en la Baja Edad Media, Cuenca, Ediciones de la Universidad de Castilla – La Mancha, 2013, p. 194-201.
Sabaté Flocel, « L’abus de pouvoir dans la Couronne d’Aragon (XIIIe-XIVe siècles) : pathologie, corruption, stratégie ou modèle ? », in Patrick Gilli (dir.), Pathologie du pouvoir, Brill, Leyde, sous presse.
Sánchez Manuel, El naixement de la fiscalitat d’Estat a Catalunya (segles XII-XIV), Vic – Gérone, Eumo Editorial - Universitat de Girona, 1995.
Sans Travé Josep Maria (dir.), Dietaris de la Generalitat de Catalunya, Barcelone, Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya, 1994.
Schwartz Frederic, Carreras Francesc, Manual de novells ardits vulgarment apellat dietari del antich consell barceloní, Barcelone, Imprenta de’n Henrich y Companyia, 1892.
Sarret Joaquim, Història de l’estat político-social de Manresa, Manresa, Imprenta i enquadernacions de Sant Josep, 1925.
Secall i Güell Gabriel, « Els camins rals medievals i les creus de terme de Valls », Monografies Vallenques, 1985, nº 3, p. 109-139.
Secall i Güell Gabriel, « Els joglars, els jocs i les fires del Valls medieval (segles XIV i XV) », Quaderns de Vilaniu, 1982, nº 2, p. 39-60.
Segara i Malla Josep Maria, Història de Tàrrega amb els seus costums i tradicions. Tàrrega, Museu Comarcal de Tàrrega, 1984.
Segura Joan, Història d’Igualada. Igualada, Ateneu Igualadí – Serppac, 1978.
Serra i Vilaró Joan, Baronies de Pinós i Mataplana. Bagà, Centre d’Estudis Baganesos, 1989.
Solà Fortià, Història de Sallent. Sallent, Institut d’Arqueologia, Història i Ciència Naturals, 1987.
Verdés Pere, « Per ço que la vila no vage a perdició ». La gestió del deute públic en un municipi català (Cervera, 1387-1516), Barcelone, CSIC, 2004.
Vila Anton, « Lo senyoriu feudal de Castellgalí (contribució a l’estudi del Feudalisme a Catalunya) », Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 1913, nº 7/49, p. 47-58.
Haut de page
Notes
Projet de Recherche « Auctoritas. Iglesia, cultura y poder (siglos XII-XV) » (HAR-2012-31484), Ministerio de Economia y Competitividad du Gouvernement espagnol.
Adriano Prosperi, Delito e perdono. La pena di morte nell’orizonte mentale dell’Europa cristiana. XIV-XVII secolo, Turin, Giulio Einaudi editore, 2013, p. 353.
Flocel Sabaté, « El nacimiento de Catalunya. Mito y realidad », in Juan Ignacio Ruiz de la Peña (dir.), Fundamentos medievales de los particularismes hispánicos. IX Congreso de Estudios Medievales (2003), Ávila, Fundación Sánchez Albornoz, 2005, p. 224-242.
Flocel Sabaté, « Poder i territori durant el regnat de Jaume I. Catalunya i Aragó », in Maria Teresa Ferrer (dir.), Jaume I. Commemoració del VIII centenari del naixement de Jaume I, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2009, vol. I, p. 61-229.
José Luis Martín, Economía y Sociedad en los reinos hispánicos de la Baja Edad Media, Barcelone, El Albir, 1983, vol. I, p. 239-254.
Flocel Sabate, « Discursos i estratègies del poder reial a Catalunnya al segle XIV », Anuario de Estudios Medievales, 1995, nº 25, p. 617-646.
Manuel Sánchez, El naixement de la fiscalitat d’Estat a Catalunya (segles XII-XIV), Vic – Gérone, Eumo Editorial – Universitat de Girona, 1995, p. 114-118.
Flocel Sabaté, El territori de la Catalunya medieval, Barcelone, Fundació Salvador Vives Casajuana, 1997, p. 227-234.
Les images choisies ont été préalablement publiées dans : Flocel Sabaté, « La pena de muerte... », art. cit..
Flocel Sabaté, « Corona de Aragón », La época medieval: administración y gobierno, Tres Cantos, Istmo, 2003, p. 330-344.
Flocel Sabaté, « Municipio y monarquia en la Cataluña bajomedieval », Historia Medieval. Anales de la Universidad de Alicante, 2000-2002, nº 13, p. 261-276.
Flocel Sabaté, El sometent a la Catalunya medieval, Barcelone, Rafael Dalmau editor, 2007, p. 27-132.
Cortes de Cataluña, Madrid, Real Academia de la Historia, 1900, vol. IV, p. 47.
Flocel Sabaté, « La pena de muerte en la Cataluña bajomedieval », Clio & Crimen, 2007, nº 3, p. 128-135.
Hilda Grassoti, « Hacia las concesiones de señorío con mero y misto imperio », in Estudios en homenaje a Don Claudio Sánchez Albornoz en sus 90 años, Buenos Aires, Instituto de Historia de España, 1985, vol. III, p. 141-150.
Espagne, Camprodon, Arxiu Municipal de Camprodon (AMC), Llibre dels usos i privilegis d’Olot, fol. 108 vº.
France, Perpignan, Archives Départementales des Pyrénées-Orientales (ADPO) 1B-207, fol. 60 rº.
Même aspect dans d’autres espaces péninsulaires : Antonio González Blanco, « Horcas, Rollos, Picotas y otros símbolos o instrumentos de la justícia en la Región de Murcia » in Homenaje al professor Juan Torres Fontes, Murcia, Universidad de Murcia – Academia Alfonso X el Sabio, 1987, vol. I, p. 661-671 ; Luis Miravalles, Los rollos jurisdiccionales. Valladolid, Castilla Ediciones, 1996, p. 8 ; Jorge de Oliveira, Ana Cristina Tomàs, As forcas do distrito de Portalegre. 140 anos após a aboliçao da pena da morte, Lisbonne, Ediçoes Colibrí, 2007, p. 13-154.
Espagne, Barcelone, Arxiu de la Corona d’Aragó (ACR), Cancelleria, reg. 1702, fol.100 rº.
Espagne, Vic, Arxiu Històric Municipal de Vic (AHMV), Llibre de privilegis XIX, fol. 244 rº.
Agustí Altisent, Història de Poblet, Poblet, Abadia de Poblet, 1974, p. 229.
Espagne, Tárrega, Arxiu Comarcal de l’Urgell (ACU), Fons municipal de Tàrrega, parchemins, caisse 12, 1395.
Espagne, Vic, Arxiu del Veguer de Vic (AVV), liasse de registres 4, pli 1329, non numéroté.
France, Perpignan, ADPO, 1B-157, fol.1 rº-vº.
Anton Vila, « Lo senyoriu feudal de Castellgalí (contribució a l’estudi del Feudalisme a Catalunya) », Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 1913, nº 7/49, p. 47-58, ici p. 51.
Espagne, Gérone, Arxiu Històric de la Ciutat de Girona (AHCG), I.1.2.1, liasse 3, livre 3, fol. 25 rº.
Flocel Sabaté, « El veguer a Catalunya. Anàlisi del funcionament de la jurisdicció reial al segle XIV », Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 1995, nº 6, p. 153-159.
Josep Maria Huertas Claveria, Mites i gent de Barcelona, Barcelone, Edicions 62, 2006, p. 16-17.
Espagne, Tárrega, ACU, Fons municipal de Tàrrega, parchemins, caisse 12, 1395.
Coral Cuadrada, « Sobre el mer i mixt imperi als senyorius feudals de la Catalunya Vella (segle XIV) », Mayurqa,1989, nº 22, p. 204.
Gabriel Secall i Güell, « Els camins rals medievals i les creus de terme de Valls », Monografies Vallenques, 1985, nº 3, p. 109-139, ici p. 112 ; Id., « Els joglars, els jocs i les fires del Valls medieval (segles XIV i XV) », Quaderns de Vilaniu, 1982, nº 2, p. 39-60, ici p. 49.
France, Perpignan, Archives Départementales des Pyrénées-Orientales (ADPO) 1B-364, fol. 22 rº ; Francesc Cortiella, Alcover medieval, Alcover, Centre d’Estudis Alcoverencs, 1987, p. 61 ; Eufemià Fort Cogul, Costumari de la Selva del Camp, Reus, Associació d’Estudiosos Reusencs, 1961, p. 34. Miquel Montanya, El tribunal de coltellades. Alguns aspectes processals. Lleida, Ajuntament de Lleida – Pagès editors, 2007, p. 178 ; Esteve Gilabert Bruniquer, Ceremonial dels magnífichs consellers y regiment de la ciutat de Barcelona, Barcelone, Imprempta d’Henrich y companyia, 1916, vol. V, p. 170.
Primo Bertran, « Documento sobre un nuevo cementerio judío en Lérida (1383) », Sefarad, 1981, nº 41/1, p. 114-120, ici p. 116.
Esteve Gilabert Bruniquer, op. cit., vol. V, p. 65, 321.
Joaquim Sarret, Història de l’estat político-social de Manresa, Manresa, Imprenta i enquadernacions de Sant Josep, 1925, vol. I, p. 83-84.
Espagne, Tortosa, Arxiu Comarcal del Baix Ebre (ACBE), Fons municipal de Tortosa, clavaria 1, fol. 6 vº.
Espagne, Tortosa, ACBE, Fons municipal de Tortosa, Clavaria 15, p. 137.
Espagne, Barcelone, ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, reg. 1512, fol. 68 rº.
Espagne, Barcelone, ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, reg. 1500, fol. 71 rº.
Espagne, Tortosa, ACBE, Fons municipal de Tortosa, Clavaria 1, fol. 7 rº et 9 rº.
Espagne, Tárrega, ACU, Fons municipal de Tàrrega, Llibre de Privilegis III, fol. 9 rº.
Fortià Solà, Història de Sallent. Sallent, Institut d’Arqueologia, Història i Ciència Naturals, 1987, p. 57.
Francesc Carreras y Candi, La ciutat de Barcelona, Barcelone, Establiment Editorial de Albert Martin, sans date, p. 337.
Francisco-Luis Cardona Castro, « La ciudad de Barcelona en el siglo XIV a través de sus ordenanzas municipales », Cuadernos de Historia Económica de Cataluña, 1977, nº 17, p. 57-77, ici p. 60.
Flocel Sabaté, « Ciudad e identidad en la Cataluña bajomedieval » in José Antonio Jara Fuente (éd.), Ante su identidad. La Ciudad hispánica en la Baja Edad Media, Cuenca, Ediciones de la Universidad de Castilla – La Mancha, 2013, p. 194-201.
Brigitte Miriam Bedos-Rezak, « Du modèle à l’image ; les signes de l’identité urbaine au Moyen Âge », in Marc Boone, Elodie Lecuppre-Desjardin, Jean-Pierre Sosson (éd.), Le verbe, l’image et les représentations de la société urbaine au Moyen Âge, Antwerpen-Apeldoom, Garantp, 2002, p. 189-205.
Esteve Gilabert Bruniquer, op. cit., vol. IV, p. 73.
Daniel Girona, « Itinerari del Rey en Martí (1403-1410) », Institut d’Estudis Catalans. Anuari, 1913-1914, nº 5, p. 515-655, ici p. 548.
Antoni Llorens, Solsona i el Solsonès en la història de Catalunya, Lleida, Editorial Virgili & Pagès, 1986, p. 266.
Espagne, Barcelone, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB), Consell de Cent, Lletres Closes, 1451-1452, fol. 131 rº.
Espagne, Olot, Arxiu Comarcal de la Garrotxa (ACG), parchemins, A-212.
Espagne, Gérone, AHCG, XV.4, liasse 1, livre 2, non numéroté.
Julián de Chia, Bandos y bandoleros en Gerona. Apuntes históricos desde el siglo XIV hasta mediados del XVII, Gérone, Imprenta y librería de Pociano Torres, 1888, vol. I, p. 35.
Espagne, Tàrrega, ACU, Fons municipal de Tàrrega, parchemins, caisse 12, 1395.
France, Perpignan, ADPO, 1B-207, fol. 49 rº.
Joan Serra i Vilaró, Baronies de Pinós i Mataplana. Bagà, Centre d’Estudis Baganesos, 1989, vol. I, p. 268-270.
Espagne, Barcelone, ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, reg. 1527, fol. 280 rº.
Espagne, Tortosa, ACBE, Fons municipal de Tortosa, Clavaria 1, fol. 6 vº ; Clavaria 15, p.137.
Espagne, Cervera, Arxiu Comarcal de la Segarra (ACS), Fons municipal de Cervera, Clavaria 23, fol. 55 vº.
Joaquim Sarret, op. cit., vol. I, p. 83-84.
Esteve Gilabert Bruniquer, op. cit., vol. V, p. 65.
Francesc Cortiella, Montserrat Santmartí, Norbert Miracle, Actes municipals 1388-1389; 1393-1395. Tarragone, Excm. Ajuntament de Tarragona, 1988, p. 34.
Flocel Sabaté, « Els eixos articuladors del territori medieval català » in Flocel Sabaté, L’estructuració territorial de Catalunya. Els eixos cohesionadors de l’espai, L’Avenç, Barcelone, 2000, p. 55-67.
Espagne, Vic, (AHMV), Llibre de privilegis XXVII, pergamí 498.
Espagne, Barcelone, ACA, Cancelleria, reg. 235, fol. 144 rº ; reg. 241, fol. 81 rº ; reg. 245, fol. 132 vº ; Espagne, Gérone, AHCG, I.1.1, livre 7, fol. 77 bis rº.
Espagne, Barcelone, ACA, Cancelleria, reg. 240, fol. 92 rº.
Flocel Sabaté, « El veguer i la vegueria de Tortosa i Ribera d’Ebre al segle XIV », Recerca, 1997, nº 2, p. 115-151, ici p. 124.
Espagne, Gérone, AHCG, I.1.1, liasse 2, livre 1, fol. 123 rº ; I.2.1, liasse 3, fol. 34 vº ; XV.4, liasse 1, livre 4, non numéroté.
José Pella y Forgàs, Historia del Anmpurdán. Estudio de la civilización en las comarcas del noreste de Catalunya. Barcelone, Luis Tasso y Serra, impresor, 1883, p. 515.
Esteve Gilabert Bruniquer, op. cit., vol. IV, p. 72.
Francesc Carreras Candi, op. cit., p. 337.
Flocel Sabaté, El sometent..., p. 47-132.
Espagne, Cervera, ACS, Fons municipal de Cervera, Llibre del consell 1400, fol. 64 vº.
Andrés de Bofarull i Brocà, Anales históricos de Reus desde su fundación hasta nuestros días (1867), Reus, Asociación de Estudiosos Reusenses, 1861, vol. I, p. 26-29.
Espagne, Reus, ACBC, parchemins 12-19, 13-3.
Ezequiel Gort, « Un moment penós en la nostra historia : quan els tarragonins assaltaran Reus el 1349 », Universitas Tarraconensis, 1981-1982, nº 4, p. 174
Ignasi Puig, « Pariatges entre els abats de Gerri i els comtes del Pallars Sobirà i de Foix, dels segles XIV i XV », Urgellia, 1979, nº2, p. 337-377, ici p. 352.
Espagne, Vic, AHMV, Llibre de privilegis XXV, parchemin 438.
Espagne, Tarragona, Arxiu Històric de Tarragona (AHT), Papiers manuscrits, caisse 7, document 9.3.
Josep Maria Pons Guri, Recull d’estudis d’Història jurídica Catalana, Barcelone, Fundació Noguera, 1989, vol. I, p. 30.
Espagne, Barcelone, ACA, Cancelleria, reg. 1944, fol. 61 vº ; 2302, fol. 55 rº.
Emilio Morera, Tarragona Cristiana. Tarragone, Diputación Provincial de Tarragona, 1982, vol. II, p. 507-576.
Espagne, Tarragone, AHT, Papiers manuscrits, caisse 7, nº 14.
Amada López de Meneses, « Una consecuencia de la peste negra en Catalunya: el pogrom de 1348 », Sefarad, 1959, nº 19, p. 321-364, ici p. 326.
Gener Gonzalvo, Josep Hernando, Flocel Sabaté, Max Turull, Pere Verdés, Els Llibres de Privilegis de Tàrrega. Barcelona, Fundació Noguera, 1997, p. 286-288, 315-316.
Jaume Riera, « La destrucció del call de Barcelona », in Borja de Riquer (dir.), Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1996, vol. III, p. 283.
Espagne, Tortosa, ACBE, Fons municipal de Tortosa, Provisions, 11, fol. 1 rº.
Cortes de Cataluña, Real Academia de la Historia, Madrid, 1915, vol. XX, p. 114, 140.
Cortes de Cataluña, Real Academia de la Historia, Madrid, 1913, vol. XVIII, p. 315, 319.
Pere Verdés, « Per ço que la vila no vage a perdició ». La gestió del deute públic en un municipi català (Cervera, 1387-1516), Barcelone, CSIC, 2004, p. 126.
Espagne, Cervera, ACS, Fons municipal de Cervera, clavaria 5, fol. 19 vº.
Eduard Junyent, La ciutat de Vic i la seva història, Barcelone, Curial, 1976, p. 101-105.
Flocel Sabaté, « L’abus de pouvoir dans la Couronne d’Aragon (XIIIe-XIVe siècles) : pathologie, corruption, stratégie ou modèle ? » in Patrick Gilli (dir.), Pathologie du pouvoir, Brill, Leyde, sous presse.
Jesús-Ernest Martínez Ferrando, La tràgica història dels rei de Mallorca. Barcelone, Editorial Aedos, 1979, p. 223-235.
Matías Delcor, « Dietari de Puigcerdà », Pirineos, 1957, n°43-46, p. 289-326, ici p. 319.
France, Perpignan, Archives Communales de Perpignan (ACP), AA5, fol. 25r-v.
Flocel Sabaté, « La pena de muerte... », art. cit.
Flocel Sabaté, « Justice, juridiction et pouvoir dans la Catalogne du bas Moyen Âge », in Julie Claustre, Olivier Mattéoni, Nicolas Offenstadt (dir.), Un Moyen Âge pour aujourd’hui. Mélanges offerts à Claude Gauvard, Paris, PUF, 2010, p. 283-284.
Cortes de Cataluña, Madrid, Real Academia de la Hsitoria, 1896, vol. I/1, p. 309.
Espagne, Cervera, ACS, Fons municipal de Cervera, consell 1332-1333, fol. 98 vº-99 rº.
Sebastià Riera, « La potestat del consell de Cent de Barcelona en matèria de justícia criminal : el « juí de prohoms » (1442-1515) », in Salvador Claramunt (dir.), XVII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó (Barcelona-Lleida, 2000). El món urbà a la Corona d’Aragó del 1137 als decrets de Nova Planta, Publicacions de la Universitat de Barcelona, Barcelone, 2003, p. 789-802.
Espagne, Barcelone, ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, 1500, fol. 71 rº.
Espagne, Barcelone, ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, 15200, fol. 71 rº, 72 rº ; 1512, fol. 68 rº.
Carme Batlle, « Les relacions entre la Seu d’Urgell i Puigcerdà a l’edat mitjana », Urgellia, 1978, nº 1, p. 349-362.
Espagne, Barcelone, AHCB, Llibre d’ordinacions, 2, fol. 16r°.
Cortes de Cataluña, Real Academia de la Historia, Madrid, 1913, vol. XVIII, p. 318.
Miquel Montanya, El tribunal de coltellades. Alguns aspectes processals, Lleida, Ajuntament de Lleida – Pagès editors, 2007, p. 178.
Espagne, Barcelone, AHCB, Registre de Deliberacions, 22, fol. 204v°-205r°.
Espagne, Lleida, Arxiu Municipal de Lleida (AML), Secció Administració de Justicia, Processos de crims A-822, fol. 177 vº.
Espagne, Barcelone, ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, 1525, fol. 75 rº ; 1548, non numéroté ; 1547, fol. 100 rº.
Espagne, Cervera, ACS, Fons municipal de Cervera, Clavaria 2, fol. 22 vº.
Espagne, Barcelone, ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, 1526, fol. 48 rº ; 1522, fol. 371 rº ; 1524, fol. 363 rº, fol. 372 vº-273 rº.
Espagne, Barcelone, ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, 1548, non numéroté.
Espagne, Barcelone, ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, 1525, fol. 73 vº.
Espagne, Tortosa, ACBE, Fons municipal de Tortosa, Clavaria 13, p. 125-126.
Espagne, Barcelone, ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, 1475-1, fol. 79 vº.
Espagne, Cervera, ACS, Fons municipal de Cervera, Clavaria 1, fol. 33 rº ; Clavaria 2, fol. 46 rº.
Cortes de Cataluña, Real Academia de la Historia, Madrid, 1913, vol. XVIII, p. 316.
Frederic Schwartz, Francesc Carreras, Manual de novells ardits vulgarment apellat dietari del antich consell barceloní, Barcelone, Imprenta de’n Henrich y Companyia, 1892, vol. I, p. 4.
Espagne, Barcelone, ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, 1546-1, fol. 22 v°.
Espagne, Lleida, AML, Secció Administració de Justícia, Processos de crims, 788, fol. 105 rº.
Espagne, Barcelone, ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, 1547, fol. 110 rº.
Espagne, Cervera, ACS, Fons municipal de Cervera, Clavaria 1, fol. 41 vº.
Francis Rapp, L’Église et la vie religieuse en Occident à la fin du Moyen Âge. Paris, PUF, 1999, p. 152-155.
Florence Bayard, L’art du bien mourir au XVe siècle, Paris, Presses de l’Université de Paris-Sorbonne, 1999, p. 15-172.
Claude Carozzi, Visiones apocalípticas en la Edad Media. El fin del mundo y la salvación del alma, Siglo Veintiuno de España editores, Madrid, 2000, p. 175.
Nicole Gonthier, Le châtiment du crime au Moyen Âge, Rennes, PUR, 1998, p. 192.
Frederic Schwartz, Francesc Carreras, op. cit., vol. II, p. 126-127.
Espagne, Barcelone, ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, 1522, fol. 371 rº ; 1527, fol. 281 rº-vº ; 1528, fol. 238 rº ; 1548, non numéroté ; 1475-1, fol. 82 rº.
Espagne, Cervera, ACS, Fons municipal de Cervera, Clavaria ; Barcelone, ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional 1527, fol. 281 vº et 286 rº ; 1548, non numéroté ; 1549-1, fol. 61 rº ; 1547, fol. 101 vº, 104 rº-vº et 108 rº ; 1525, fol. 73 vº, 81 rº et 84 vº ; 1528, fol. 236 rº, 262 vº et 275 vº ; 1524, fol. 297.
Espagne, Barcelone, ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional 1512, fol. 68 rº ; 1527, fol. 286 rº ; 1522, fol. 366 vº-367 rº ; 1524, fol. 305 rº ; Espagne, Cervera, ACS, Fons municipal de Cervera, Clavaria 1, fol. 41 vº.
Espagne, Barcelone, ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional 1522, fol. 71 rº ; 1528, fol. 236 rº ; 1524, fol. 297 vº ; 1528, fol. 236 rº.
Jaume Riera, « La conflictivitat de l’alimentació dels jueus medievlas (segles XII-XV) », in Alimentació i societat a la Catalunya medieval, Barcelone, CSIC, 1988, p. 295-311, ici p. 301.
Espagne, Barcelone, ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional 1475-1, fol. 79 vº.
Espagne, Barcelone, ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional 1547, fol. 100 rº.
Antoni Cardoner, Historia de Medicina a la Corona d’Aragó (1162-1479), Barcelone, Editorial Scientia, 1973, p. 154.
Jaume Riera, « Penjat pels peus » in Flocel Sabaté, Claude Denjean (éd.), Cristianos y judíos en contacto en la edad media: polémica, conversión, dinero y convivencia, Lleida, Editorial Milenio, 2009, p. 605-622.
Espagne, Barcelone, ACA, Cancelleria, reg. 942, fol. 71 rº ; fol. 78 rº-80 rº.
Danièle Iancu-Agou, Provincia Judaica. Dictionnaire de géographie historique des juifs en Provence médiévale, Paris-Louvain, Peeters, 2010, p. 58-60.
Jean Régné, History of the Jews in Aragon. Regesta and Documents 1213-1327, Jerusalem, The Magnes Press, The Hebrew University, 1978, p. 448-449.
Espagne, Vic, AHMV, Llibre de privilegis XIX, fol. 228 vº-229 rº.
Francesc Eiximenis, Lo cristià (selecció), Albert Hauf, éd., Barcelone, Edicions 62, 1983, p. 189.
Joaquim Sarret, op. cit., p. 83.
Espagne, Barcelone, ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional 1548, non numéroté.
Josefa Mutgé, La ciudad de Barcelona durante el reinado de Alfonso el Benigno (1327-1336), Barcelone, CSIC, 1987, p. 44-45.
Carmen Batlle, La crisis social y econòmica de Barcelona a mediados del siglo XV, Barcelone, CSIC, 1973, vol. I, p. 50.
Espagne, Barcelone, ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional 1547, fol. 103 rº.
Espagne, Barcelone, ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional 1522, fol. 366 vº-367 rº ; Esteve Gilabert Bruniquer, op. cit., vol. II, p. 309.
Esteve Gilabert Bruniquer, op. cit., vol. III, p. 42.
Espagne, Barcelone, ACA, Cancelleria, reg. 1057, fol. 83 rº.
Francesc Carreras y Candi, « Evolució histórica dels juheus y juheissants barcelonins », Estudis Univresitaris Catalans, 1910, 3, p. 404-428 et 498-522, ici p. 422.
Fidel de Moragas, L’antiga universitat de Valls, Valls, Estampa d’Eduard Castells, 1914, p. 30.
Espagne, Barcelone, ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional 1548, non numéroté.
Espagne, Barcelone, ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional 1547, fol. 9 vº.
Joaquim Sarret, op. cit., p. 83-84.
Espagne, Tortosa, ACBE, Fons municipal de Tortosa, Clavaria 29, p. 32.
Espagne, Barcelone, ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional , 1475-1, fol. 79 vº ; 1549-1, fol. 60 vº.
Espagne, Lleida, AML, Llibre d’actes 402, fº29 rº-vº.
Espagne, Cervera, ACS, Fons municipal de Cervera, Clavaria 1, fol. 41 vº.
Espagne, Barcelone, ACA, Cancelleria, reg. 711, fol. 110 vº.
Espagne, Barcelone, ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, 1548, non numéroté.
Espagne, Barcelone, ACA, Cancelleria, reg. 1057, fol. 83 rº ; 207, fol. 131 vº.
Jean Régné, op. cit., p. 453.
Espagne, Barcelone, ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, 1496, fol. 12 rº.
Espagne, Cervera, ACS, Fons municipal de Cervera, Clavaria 2, fol. 19 rº.
Marta Madero, Manos violentas, palabras vedadas. La injuria en Castilla y León (siglos XIII-XV), Madrid, Taurus Ediciones, 1992, p. 87-88.
Espagne, Barcelone, ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, 1548, non numéroté ; 1524, fol. 229 vº.
Espagne, Tortosa, ACBE, Fons municipal de Tortosa, Clavaria 28, non numéroté.
Joan Segura, Història d’Igualada. Igualada, Ateneu Igualadí – Serppac, 1978, p. 189.
Josep Maria Segara i Malla, Història de Tàrrega amb els seus costums i tradicions. Tàrrega, Museu Comarcal de Tàrrega, 1984, vol. I, p. 92.
France, Perpignan, ADPO, 1B-97, fol. 67 rº.
Une circonstance similaire dans d’autres lieux contemporains : Iñaki Bazán, Delincuencia y criminalidad en el País vasco en la transición de la Edad Media a la moderna. Vitoria, Servicio Central de Publicaciones del Gobierno Vasco, 1995, p. 568.
La même chose a lieu dans d’autres cadres : Nicole Gonthier, op. cit., p. 131.
Albert Curto, Albert Martínez, « La presència del llop a l’antic terme de Tortosa durant la baixa edat mitjana », Acta historica et archaeologica Mediaevalia, 1999-2000, nº 20-21, p. 455-475.
Així es fa també a Sangüesa, en el regne de Navarra, el 1344 : Marcelino Beroiz, Crimen y castigo en Navarra bajo el reinado de los primeros Evreux (1328-1349), Pampelune, Universidad Pública de Navarra, 2005, p. 299.
Espagne, Lleida, AML, Llibre d’actes 398, fol. 8 rº.
Esteve Gilabert Bruniquer, op. cit., vol. IV, p. 297.
Espagne, Tortosa, ACBE, Fons municipal de Tortosa, Clavaria 16, p. 123.
Esteve Gilabert Bruniquer, op. cit., vol. IV, p. 298.
Martín de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos, Barcelone, Editorial Ariel, 1975, vol. II, p. 683, vol. III, p. 1600.
Antoni Rubió i Lluch (éd.), Documents per a la història de la cultura catalana medieval, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 2000, vol. I, p. 376.
Ernest Moliné, « Noticiari català dels segles XIV y XV », Butlletí de l’Ateneu barcelonès, 1915, 1, p. 211-220, ici p. 216-217.
Espagne, Barcelone, ACA, Cancelleria, “Papeles por incorporar”, 1379, non numéroté.
Josep Maria Sans Travé (dir.), Dietaris de la Generalitat de Catalunya, Barcelone, Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya, 1994, p. 180.
On peut voir la figure de Judas pendu représenté par Canavesio en 1492 : Robert Muchembled, Diable !, Paris, Seuil-Arte Éditions, 2002, p. 30.
Antoni Maria Parramon i Doll, Miracles de la Verge Maria, Lleida, Instituto de Estudios Ilerdenses, 1976, p. 112.
Paul Friedland, Seeing justice done. The age of spectacular capital punishment in France, Oxford, Oxford University Press, 2012, p. 124-191.
Joan de Déu Domènech, L’espectacle de la pena de mort, Barcelone, La Campana, 2007, p. 7.
Andreu Galera, Cardona medieval. Itinerari per la vila i la seva història, Cardona, Ajuntament de Cardona, 2008, p. 61.
Flocel Sabaté, Vivir i sentir en la Edad Media. El mundo visto con ojos medievales, Madrid, Anaya, 2011, p. 75-87.
Haut de page