Barbaza Y., 1988, El paisatge huma de la costa brava, Barcelona, Edicions 62.
Barham E., 2002, « Towards a theory of values-based labeling », Agriculture and Human Values, vol. 19, n° 4, p. 349-360.
Barham E., 2003, « Translating terroir : the global challenge of French AOC labeling », Journal of Rural Studies, vol. 19, n° 1, p. 127-138.
Bassegoda Pineda E., Puig Vayreda E., 2012, « Espolla », Quaderns de la revista de Girona, n° 158, 96 p.
Bérard L., Marchenay P., 2002, Un exemple de « non-patrimonialisation » : la carpe en Dombes, Montpellier, Centre national de la recherche scientifique, « Ressources des terroirs – cultures, usages, sociétés », Études et documentation.
Bérard L., Marchenay P., 2006, « Biodiversité culturelle, productions localisées et indications géographiques », III Congreso internacional de la Red SIAL « Alimentación y Territorios ».
Biel C., 2018, Mesures d’adaptació i mitigació de l’agricultura al canvi climàtic, colloque « Canvi climàtic a la plana Empordànesa », Castelló d’Empúries.
Calvário R., 2017, « Food sovereignty and new peasantries : on repeasantization and counter-hegemonic contestations in the Basque territory », The Journal of Peasant Studies, vol. 44, n° 2, p. 402-420.
Calvário R., Kallis G., 2017, « Alternative Food Economies and Transformative Politics in Times of Crisis : Insights from the Basque Country and Greece », Antipode, vol. 49, n° 3, p. 597-616.
Candau J., Deldrève V., Deuffic P., 2015, « Agriculteurs, pêcheurs et forestiers face à l’impératif environnemental », in Arpin I., Bouleau G., Candau J., Richard-Ferroudji A. (dir.), Activités professionnelles à l’épreuve de l’environnement, Toulouse, Octarès, p. 93-113.
Cardaba i Carrascal M., Musquera i Felip S., 2007, El Celler Cooperatiu d’Espolla. Els inici d’un projecte (1906-1039), Figueres, Brau Edicions.
Cervantes C. R., 2008, « Las Sociedades Agrarias de Transformación en España : un análisis histórico », CIRIEC-España, Revista de economía Pública, Social y Cooperativa, n° 63, p. 65-87.
Carbonell E., 2017, « Regards sur l’accueil des migrants : modèles et expériences de travail dans l’Alt Empordà et les Pyrénées-Orientales », Escala, Projet ProspecTsaso EFA019/15, 46 p.
Compte Freixanet A., 2016 (1964), El Alto Ampurdan, Figueres, Institut d’estudis Empordànesos.
DeLind L. B., 2011, « Are local food and the local food movement taking us where we want to go ? Or are we hitching our wagons to the wrong stars ? », Agriculture and Human Values, vol. 28, n° 2, p. 273-283.
Di Masso M., Rivera-Ferre M. G., Espluga J.-L., 2014, « The Transformative Agrifood Movement in Catalonia : Operational Divergences in the Construction of Food Sovereignty », Research in Rural Sociology and Development, vol. 21, numéro « Alternative Agrifood Movements : Patterns of Convergence and Divergence », p. 159-181.
Di Masso M., Zografos C., 2015, « Constructing food sovereignty in Catalonia : different narratives for transformative action », Agriculture and human Values, vol. 32, n° 2, p. 183-198.
Doyon S., 2017a, « Are Alternative Farmers Shifting the Paradigm ? New Ruralities, Environment, and Conservation in Catalonia », conférence invitée : Distinguished women scholars lecture, université de Victoria.
Doyon S., 2017b, « Mise en marché et certification de l’anguille argentée et de l’esturgeon noir de l’estuaire du Saint-Laurent : des “vendredis maigres” aux produits fins » Canadian Food Studies, vol. 4, n° 1, p. 87-107.
Friedmann H., 2016, « Food Regime Analysis and Agrarian Questions : Widening the Conversation », Journal of Peasant Studies, vol. 43, n° 3, p. 671-692.
Foyer J., 2018, « Syncrétisme des savoirs dans la viticulture biodynamique : incorporation dans l’expérience et le sensible et trajectoire initiatique », Revue d’anthropologie des connaissances, vol. 12, n° 2, p. 289-321.
Gautier D., Benjaminsen T. A., 2012, Environnement, discours et pouvoir, Versailles, Quæ.
Gordi i Serrat J., 2009, L’evolucio del paisatge forestal al les terres gironines a la segona meitat del segle XX, Girona, Centre de recerca d’historia rural, Universitat de Girona.
Hinrichs C. C., 2003, « The practice and politics of food system localization », Journal of Rural Studies, vol. 19, n° 1, p. 33-45.
Hosta M., Serna E., 2005 (1956), L’any de la Fred. L’observatori meteorologic de Girona, Figueres, Consell Comarcal de l’Alt Empordà.
Iaeden, 2018, Plataforma Salvem l’Empordà de purins, https://iaeden.cat/salvemlEmpordàdepurins/, consulté le 11/06/2018.
Low S., Laurence-Zuniga D., 2003, The Anthropology of Space and Place : Locating Culture, Malden, Blackwell Publishing.
Martí Á. (dir.), 2017, dossier spécial « Preservar L’Empordà », Revista Alberes, n° 18, Editorial Gavarres.
McIntyre C., 1999, The Spatial Control of Meaning Through the Mapping and Marketing of Patrimony in Catalonia, Spain, thèse de doctorat, anthropologie, Johns Hopkins University Baltimore, 401 p.
Mormont M., 2009, « Globalisations et écologisations des campagnes », Études rurales, n° 183, p. 143-160.
Mundler P., Laughrea S., 2016, « The contributions of short food supply chains to territorial development : A study of three Quebec territories », Journal of Rural Studies, vol. 45, p. 218-229.
Narotzky S., 2016, « Between Inequality and Injustice : Dignity as a Motive for Mobilization During the Crisis », History and Anthropology, vol. 27, n° 1, p. 74-92.
Nogué J., 2016, « La génesis y la evolución de la valoración moderna del paisaje en Cataluña », Cuadernos Geográficos, vol. 55, n° 2, p. 28-45.
Nogué J., Vicente J., 2004, « Landscape and national identity in Catalonia », Political Geography, vol. 23, p. 113-132.
Pavón D., 2006, « Antecedentes de los grandes proyectos de irrigación en el llano del Alto Ampurdán. La opción fracasada de los grandes regadíos catalanes del siglo XIX », Revista electrónica de geografía y ciencias sociales, vol. XI, n° 229, p. 741-798.
Pavón D., Ventura M., Ribas A., Serra P., Saurís D., Breton F., 2002, « Land use change and socio-environmental conflict in the Alt Empordà county (Catalonia, Spain) », Journal of Arid Environments, vol. 54, n° 3, p. 1-10.
Peet R., Robbins P., Watts M. J. (dir.), 2011, Global political ecology, Londres, New York, Routledge.
Pintó J., 2008, « El paisatge de la vinya. Valors culturals i ambientals », ACE, Revista de Enología, vol. 83, p. 18-23.
Ploeg J. D., 2009, The New Peasantries : Struggles for Autonomy and Sustainability in an Era of Empire and Globalization, New York, Earthscan.
Ramírez-García S., Inmaculada Mancha-Cáceres O., Del-Canto-Fresno C., 2016, « Las agriculturas territorializadas, oportunidades y retos frente al paradigma agroindustrial », Documents d’Anàlisi Geogràfica, vol. 62, n° 3, p. 639-660.
Ribas A., Sanamaña I., Pavón D., 2016, « Noves Ruralitats. Presentacio », Documents d’Anàlisi Geogràfica », vol. 62, n° 3, p. 483-485.
Ribas A., Sauri i Pujol D. (dir.), 2002, Canvis Socioambientals a l’Alt Empordà (1950-2000). Natura i historia en l’evolucio recent del paisatge altEmpordànès, Girona, Universitat de Girona.
Ribas Serra J., 2013, Welcome to Verema : Procés de mercantilització de la tradició i el patrimoni. Et cas de la DO Alella, thèse de doctorat, anthropologie sociale, Universitat de Barcelona, Barcelona, 274 p.
Richardson M., 2008, Polycultures of the Mind : Organic Farmers in Quebec and the Recovery of Agency, thèse de doctorat, anthropologie, université Laval, Québec, 457 p.
Robbins P., 2004, Political Ecology. A Critical Introduction, Oxford, Blackwell Publishing Ltd.
Saguer E., 1987, « La fil.loxera a les comarques gironines », Congrés Històric Internacional del Centenari de la Fil.loxera i el Cava, nd, Sant Sadurní d’Anoia (España).
Saguer E. (dir), 2005, Els ultims hereus. Historia oral dels proprietaris rurals gironins, 1930-2000, Barcelona, Generalitat de Catalunya Departament de Cultura.
Saurí D., Breton F., Ribas A., Llurdes J. C., Romagosa F., 2010, « Policy And Practice The Ecological Values of Traditional Land Use in Low-lying Coastal Environments : The Example of the Aiguamolls de L’Empordà, Costa Brava1 », Journal of Environmental Planning and Management, vol. 43, n° 2, p. 277-290.
Savé R., 2018, « Efectes del canvi climàtic en l’agricultura, Colloque « Canvi climàtic a la plana Empordànesa », 3 février 2018, Castelló d’Empúries.
Serrano L., 2016, Tancar la terra. Practiques de proprietat i dinamiques socials (Catalunya, 1850-1910), Girona, Centre de recerca d’historia rural, Universitat de Girona.
Trauger A., 2014, « Toward a political geography of food sovereignty : transforming territory, exchange and power in the liberal sovereign state », The Journal of Peasant Studies, vol. 41, n° 6, p. 1131-1152.
Urquhart J., Acott T. G., 2013, « Re-connecting and embedding food in place : Rural development and inshore fisheries in Cornwall, U. K », Journal of Rural Studies, vol. 32, p. 357-364.
Vázquez A. M., González P. A., 2015, « Managing collective symbolic capital through agro-food labelling : Strategies of local communities facing neoliberalism in Spain », Journal of Rural Studies, vol. 41, p. 142-152.
Veteto J. R., Lockyer J., 2008, « Environmental Anthropology Engaging Permaculture : Moving theory and Practice Toward Sustainability », Culture and Agriculture, vol. 30, n° 1-2, p. 47-58.
Villares M., Roca E., 2018, La percepció social del canvi climàtic : Els riscos i les amenaces als Aiguamolls de l’Empordà, Colloque « Canvi climàtic a la plana Empordànesa », Castelló d’Empúries.
Whatmore S., Stassart P., Renting H., 2003, « What’s alternative about alternative food networks ? », Environment and Planning A, vol. 35, n° 3, p. 389-391.