Annexe
Apéndice I
Valencia, 1425, abril, 13 - mayo, 26.
Inventario post-mortem de los bienes de Bernat de Gallach, conseller reial y habitante de Valencia. (Transcribimos sólo la parte referida a los libros encontrados).
Axiu del Regne de València, Protocols, 467, Berenguer de Cardona, s. p..
Ítem, foren trobats en la dita cambra un parell de còffrens verts, brocats d’aur, en los quals fou trobat set qüerns del Saltiri, escrits en pergamí, de forma de mig full.
Ítem, un altre cofre landat, encuyrat, dins lo qual foren trobats los libres e coses següents:
Primo, hun libre ab cubertes de fust, cubertes de aluda vermella, ab cinch claus o platons grans en cascuna cuberta, e ab quatre gaffets, lo qual libre és apellat Suma de col·lacions.
Ítem, hun libre ab cubertes de fust verdes, scrit en paper tosquà e quinternat, de pregamí, lo qual libre és appellat Dels treballs de Èrcules, e lo qual comença: «Molt honorable e victoriós cavaller», etc.
Ítem, altre libre ab cubertes de fust cubertes de aluda vermella ab cinch platons o claus en cascuna cuberta, lo qual libre és appellat Valerius Maximus.
Ítem, hun altre libre ab cubertes de fust cubertes de aluda verda, lo qual libre és appellat De regimine principum, e comença: «En nom de nostre senyor Déu», etc.
Ítem, hun altre libre ab les cubertes de paper engruntades, lo qual libre és appellat Codolada, e comença, la primera carta, «A conservar la lupa», etc.
Ítem, hun altre libre gran de forma real, scrit en paper tosquà, ab cubertes de pregamí, lo qual libre és dels actes fets per en Leonart de Sos, en Johan de Ribesaltes e per lo dit en Bernat de Gallach, quòndam, en virtut de una comissió que lo senyor rey en Ferrando féu als dessús dits, a fer certes demandes en Catalunya, lo qual comença: «Nos Ferdinandus, Dei gratia», etc.
Ítem, hun altre libre ab cubertes de pregamí, en lo qual són scrits les despeses e reebudes fetes per lo dit en Bernat de Gallach, en servir de la senyora reina dona Violant.
Ítem, un altre libre scrit en paper, ab cubertes de pregamí, lo qual libre és de fets propis del dit en Bernat de Gallach, en lo qual ha scrits alcuns deutes e fets d'aquell, lo qual és intitulat Manual.
Ítem, un altre lebre ab cubertes de pregamí, appellat Manual, del dit en Bernat de Gallach.
Ítem, hun altre libre ab cubertes de paper engruntat, cubertes de aluda verda, intitulat Lo breviloquium, lo qual libre comença «Incipit Breviloquium», etc.
Ítem, hun altre libre scrit en paper ab cubertes de pregamí, lo qual és de fets propis del dit deffunt, lo qual libre al principi és intiyulat Libre memorial de molts actes e affers de Bernat de Gallach, e és molt profitós, etc.
Ítem, hun altre libre ab cubertes de pregamí, en lo qual són memoriejades les demandes de Catalunya fetes per lo senyor rey n’Alfonso, stant príncep de Gerona.
Ítem, hun altre libre ab cubertes de fust cubertes de aluda vermella, scrit en pregamí. Comença: «Dominus tocius divine sapience».
Ítem, hun altre libre cubert ab cubertes de pregamí, lo qual és intitulat Lo compte dels deu mília florins que en Bernat de Gallach reebé en Colliure.
Ítem, unes ores en forma xiqua e scrites en pregamí. E comencen: «Quinque cantaverit oraciones istam», etc.
Ítem, hun Evangelister, en pregamí, vell.
Ítem, hun Missal, gran, nou.
......
[En la capilla, dentro de un cofre:]
Ítem, hun libre en pregamí, ab cubertes de pregamí, appellat: Bertran de Croqui, en lo qual libre són scrites Les stòries de la conquesta d’Espanya e dels fets del dit mossén Bertran, scrit en letra de lengua francesa.
Ítem, hun libret de La sciència, d’en Llull, ab cubertes de fust blaves emprentades.
Ítem, hun libret de paper ab cubertes de pregamí, intitulat Anno a nativitae Domini millesimo CCCCo XXIIIIo.
Ítem, hun libret de paper ab cubertes de pregamí.
........
[En otra sala, en un cofre]:
Primo, hun libre de pregamí ab les cubertes de fust, cubertes de aluda blava, ab cinch platons de lautó en cascuna cuberta, lo qual és en penyora per quatre florins.
........
[En otro cofre]:
Hun libre de forma major, scrit en pregamí, appellat Cactolicon, ab cubertes de fust cubertes de aluda blanqua e ab los gaffets d’argent.
[En otro cofre]:
Primo, un libre appellat Stòries troyanes, scrit en paper, ab cubertes de paper engruntat, cubertes de aluda verda.
Ítem, hun libre appellat Furs del rey en Jacme, scrits en paper e cubertes de fust cubertes de aluda real.
Ítem, hun libre appellat Privilegis del rey en Jacme e furs del rey en Pere, ab cubertes de paper engruntat, cubertes de aluda verda.
Ítem, hun libre de paper ab cubertes de paper cubertes de aluda blanqua, intitulat Miracula virginis gloriose Marie.
Ítem, hun libre scrit en paper de forma real, cubert ab cubertes engruntades, ab aluda vermella emprentada, en lo qual libre són Les succesions e analogia dels reys d’Aragó.
Ítem, hun libre scrit en paper de forma de mig full, cubert de aluda blanqua, escrit en letra castellana.
Ítem, un libre scrit en pregamí ab cubertes de aluda blanqua, appellat Dialogumbeati Gregori.
Ítem, hun libre scrit en paper quinternat de pregamí, ab cubertes de fust, ab hun troç de aluda verda, appellat Breviloquium.
Ítem, hun libre scrit en paper, ab cubertes de fust e de aluda blava, appellat Lo somni, d’en Metge.
Ítem, un libre scrit en paper quinternat de pregamí, ab cubertes de fust e de aluda blanqua, appellat Les tragídies de Sèneca.
Ítem, hun libre scrit en pregamí ab cubertes de fust e de aluda vermella, e comença: «Vida de sancta Elisabet d’Ongria».
Ítem, hun libre scrit en paper de forma real, ab cubertes de fust cubertes de aluda vermella, ab cinch platons en cascuna cuberta, e comença: «La ymatge del món».
Ítem, altre libre scrit en paper ab cubertes de pregamí, e comença: «En nom del meu senyor Déu».
Ítem, huns qüerns de pregamí vells, notats, de cant.
Ítem, tres qüerns de paper blanch de forma real.
Ítem, una Bíblia ab tancadós d’argent e cuberta de drap d’aur.
Ítem, hun libre appellat Exposició dels set salms, ab cubertes de fust de aluda vermella emprentades; los quals dos libres, ço és, Bíblia e Exposició dels set salms, foren lliurats al dit en Joan de Gallach, notari, germà del dit deffunt, al qual lo dit deffunt en son testament los havia lexats.
Apéndice II
Calataiud, 1461, agost, 21.
Lletra secreta del rei Joan II al governador de València donant-li instruccions sobre un Titus Livius.
Arxiu del Regne de València, Governació, 2809. Sisena mà de lletres secretes, 1461, ff. 36r. i v.
Al noble, magnífich e amat conseller e camarlench nostre don Pedro d’Urrea, governador de València.
Lo rey.
Governador: Noble, magnífich e amat nostre, nós havem molt al cor donar al noble mossén de Craqui, embaixador per lo illustríssim duch de Bergúndia ara a nós tramés, que és ara ab nós, hun Titus Livius, que és libre per ells molt stimat. E perquè havem sabut que en poder del noble e amat nostre mossén Pere Ladró n’i ha hu scrit en pergamí, en forma gran, ab cubertes e correges de cuyro –lo qual se tanqua nuant un cordó ab altre–, que és de l’amat prothofísich nostre, mestre Johan de Vesach, per ço, us pregam, encarregam e manam, ab tota affectió e voluntat que, de continent rebuda la present, façau regonéxer los inventaris per la vostra cort fets dels béns del dit noble mossén Pere Ladró a instància de son fill e, trobat per vós lo dit libre Titus Livius, lo cobreu del dit noble, al qual nós scrivim manant que us lo do, e lo doneu a l’amat nostre Felip de Vesach, frare del dit nostre prothofísich, qui ha càrrech de trametre-lo’ns. E en açò vos pregam entengau ab summa diligència sins desigau servir e complaure.
Dada en Calatayut a XXI de agost de l’any mil CCCC LXI.
Post datam. Lo dit Titus Livius és scrit en francés e en letra francesa bastarda, axí que sia-us avís.
Rex Johan.
Haut de page
Notes
El presente estudio se incluye en el proyecto “La cultura literaria medieval y moderna en la tradición manuscrita e impresa (IV)”, FFI 2009-14206, del Ministerio de Educación y Ciencia del Gobierno de España. Forma parte, igualmente, del Grup de Recerca Consolidada 2009SGR808, de la Generalitat de Catalunya.
Joan FUSTER, “Escriptors i lectors a la València del XV”, en Obra Completa, 1, Barcelona: Edicions 62, 1968, p. 317-370. Hemos insistido, también, en este tema –que ampliamos aquí– en Vicent Josep ESCARTÍ, “Encara sobre escriptors i lectors a la València del segle XV”, en Atti del XXI Congresso Internazionale di Linguistica e Filologia Romanza, 6, Tübingen: Max Nieyemer Verlag, 1998, p. 135-145.
Jaume TURRÓ, “Una cort a Barcelona per a la literatura del segle XV”, Revista de Catalunya, 163, 2001, p. 97-123; y “Joan Martorell, escrivà de ració”, L’Avenç, 273, 2002, p. 12-18.
Agustín RUBIO VELA, Joanot Martorell y el condado de Dénia. Una clave en el Tirant, Valencia: Gráficas Papallona, 2010.
Martí de RIQUER, Història de la literatura catalana, 4, Barcelona: Ariel, 1980, p. 114-180; Vicent MARTINES, Estudis sobre Joan Roís de Corella, Alcoi: Marfil, 1999; Josep Ll. MARTOS, Les proses mitològiques de Joan Roís de Corella, Alacant/Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2001.
Martí de RIQUER, Història..., p. 181-224; y Bernat FENOLLAR et al., Lo procés de les olives. Lo somni de Joan Joan. Estudi de Salvador JÀFER. Edició de Vicent PITARCH i Lluís GIMENO, Valencia: Tres i Quatre, 1988, p. 29-32.
Joan FUSTER, “Escriptors...”, p. 361-362.
Jesús VILLALMANZO, Joanot Martorell. Biografía ilustrada y diplomatario, Valencia: Ajuntament de València, 1995, p. 120-121; p. 139-142; y Jaume J. CHINER GIMENO, Ausiàs March i la València del segle XV (1400-1459), Valencia, Consell Valencià de Cultura, 1997, p. 335-347.
Albert G. HAUF, “Tirant lo Blanc: Algunes qüestions que planteja la connexió corelliana”, en Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, 2, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1993, p. 69-116.
Josep GUIA I MARÍN, De Martorell a Corella, descobrint l’autor del «Tirant lo Blanc», Catarroja/Barcelona, 1996.
Jesús VILLALMANZO, Joanot..., p. 547-548.
Antoni FERRANDO, Els certàmens poètics valencians, Valencia: Institució Alfons el Magnànim, 1983.
Id. y Vicent Josep ESCARTÍ, “Impremta i vida literària a València en el pas del segle XV al XVI”, Gutenberg-Jahrbuch, 67, 1992, p. 100-113.
El último certamen reseñado es de 1671 (Antoni FERRANDO, Els certàmens..., p. 1065-1066).
El documento se hallaba, hace unos años, en manos del librero valenciano don Francesc Sendra, que amablemente nos dejó consultarlo. Actualmente desconozco donde para, pero conservo una fotocopia del mismo. Respecto al contenido, se trata de un privilegio menor concedido por la reina Maria, para que se realice la venta del castillo y del valle de Almedíxer, otorgado en Barcelona el 8 de enero de 1439. Al verso, junto al lletovari que reproducimos aquí, se puede leer el fragmento de temática misógina que transcribimos más abajo, en la nota 21.
Algunos ejemplos en Pere BOHIGAS, “El Letovari de fra Joan Basset”, en Estudis de llengua i literatura catalenes oferts a R. Aramon i Serra, 3, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 31-37; y Josep ROMEU I FIGUERAS, Lectura i textos medievals i renaixentistes, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1994, p. 90-94.
La noticia aparece en el trabajo de José RODRIGO PERTEGÀS, “Efemérides notariales”, Anales del Centro de Cultura Valenciana, 8, 1931, p. 17-18. El hijo de Jaume Eiximeno, Gaspar, igualmente escribano de la sala de la ciudad de Valencia, continuó con la anotación de este tipo de noticias. En los escritos de este último también pueden encontrarse algunos personajes valencianos de finales del siglo XV afectos a las letras y claramente interconectados (Vicent Josep ESCARTÍ, “Edició de les Notícies de Gaspar Eiximeno (1489-1492)”, Saitabi, 45, 1995, p. 157-167).
Sobre este autor, véase Bernat FENOLLAR et al., Lo procés... p. 34-38. La referencia a Colom se halla en la p. 199. También puede resultar útil la lectura de Jaume GASSULL, Obra religiosa, Introducció i edició de Rosanna CANTAVELLA i Salvador JÀFER, Valencia: Edicions Alfons el Magnànim/Institució Valenciana d’Estudis i Investigació, 1989.
Lluís ALCANYÍS, Regiment preservatiu de la pestilència. Introducció de José M. LÓPEZ PIÑERO. Estudi i edició a cura d’Antoni Ferrando, Valencia: Publicacions de la Universitat de València/Ajuntament de València, 1999.
Sobre el certamen mariano del 1474, véase el apartado que dedica Antoni FERRANDO, Els certàmens..., p. 157-344.
El fragmento es de difícil lectura, a causa del mal estado de conservación en que se halla. No obstante, ofrecemos aquí los versos que hemos conseguido descifrar:

Josep Ll. MARTOS, Les proses...
Los versos de Gassull son los siguientes: “Digau, senyora, / i vós que sou gran oradora / i gran legista,/ que al·legau tant lo Salmista/ i lo Tirant;/ perquè esta i jo estam altercant,/ digau-nos, com/ lo déu d'amor ha nom de nom?/ Digau-us-ho ella,/ que del senyor mossén Corella/ llig los més dies/ totes les sues poesies” (Bernat FENOLLAR et al., Lo procés... p. 203).
Jordi RUBIÓ I BALAGUER, De l’Edat Mitjana al Renaixement: figures literàries de Catalunya i València, Barcelona: Aymà, 1948, p. 77-81.
Martí de RIQUER, Història..., 3, p. 431-436.
Las fuentes, plagios, préstamos y otras manipulaciones efectuadas por Martorell en su Tirant se han puesto de relieve en las abundantísimas notas con que ha enriquecido su edición Albert HAUF (Joanot MARTORELL y Martí Joan de GALBA, Tirant lo Blanch, a cura d’A. Hauf, Valencia: Tirant lo Blanc, 2005). Resultará útil la lectura de Josep PUJOL, La memòria literària de Joanot Martorell. Models i scriptura en el 'Tirant lo Blanc', Barcelona: Curial/Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002. También se puede consultar, para el caso de Corella específicamente, el trabajo del mismo A. Hauf citado en la nota 9; y Tomàs MARTÍNEZ ROMERO, “De Lo somni de Joan Joan a la Vesita d'Herèdia amb consideracions sobre Corella i el Tirant”, en Momenti di Cultura Catalana in un Millennio. Atti del VII Convegno dell'AISC (Napoli, 22-24 maggio 2000), 1, Nápoles: Liguori Editore, 2003, p. 351-374.
Véase este texto más arriba, en la nota 21.
Vicent ESCRIVÀ, “Introducció” a Jaume ROIG, Espill, Valencia: Edicions Alfons el Magnànim/Institució Valenciana d’Estudis i Investigació, 1981
Joan FUSTER, “Jaume Roig i sor Isabel de Villena”, en Obra Completa, 1, p. 175-210.
Antoni FERRANDO, Els certàmens..., p. 199-201.
Andreu FEBRER, Poesies, a cura de M. de Riquer, Barcelona: Barcino, 1951.
Jordi de SANT JORDI, Poesies, a cura d’Aniello Fratta, Barcelona: Barcino, 2005.
Sobre esta cuestión se puede consultar Antoni FERRANDO, Consciència idiomàtica i nacional dels valencians, Valencia: Institut Universitari de Filologia Valenciana, 1980, p. 125-132; También se puede ver Id., “Sobre una etiqueta historiográfica de la literatura catalana: la valenciana prosa”, Caplletra, 15, 1993, p. 11-30.
Sobre el carácter marcadamente misógino de J. Roig, además del artículo citado en la nota 28, conviene tener en cuenta la nueva edición de la obra del médico valenciano: Jaume ROIG, Spill, a cura d’Anna Isabel Peirats, 2 vols., Valencia: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2010.
Joan FUSTER, “Jaume Roig...”.
Albert HAUF, “El món cultural d'Isabel de Villena” y “Teologia i fantasia: la Vita Christi de sor Isabel de Villena i la tradició de les Vitae Christi medievals”, en D'Eiximenis a sor Isabel de Villena. Aportació a l'estudi de la nostra cultura medieval, Valencia/Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana/Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1990, p. 303-397.
Ibid., p. 303-311.
Así se puede ver en el proceso que en 1465 se inició entre los herederos de Martorell y Martí Joan de Galba, que poseía el manuscrito seguramente entonces único, porque su autor se lo había empeñado a cambio de cierta cantidad de dinero (Jesús VILLALMANZO y Jaime J. CHINER, La pluma..., p. 429-433). Sobre esta cuestión véase, también Antoni FERRANDO, «Del Tiran de 1460-1464 al Tirant de 1490», en Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, 2, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1993, p. 25-68.
Sobre el proceso editorial del Tirant se puede consultar Albert HAUF, “Introducció” a Joanot MARTORELL y Martí Joan de GALBA, Tirant lo Blanch, a cura d’a. Hauf i V. J. Escartí, 2 vols., Valencia: Generalitat Valenciana, 1, p. XIV-XXXIV.
Albert HAUF, “Text i context de l’obra de sor Isabel de Villena”, en Literatura Valenciana del segle XV, Valencia: Consell Valencià de Cultura, 1991, p. 91-124.
Jordi CARBONELL, “Introdució” a Joan ROÍS DE CORELLA, Obra profana, a cura de Josep Palàcios, València: Tres i Quatre, 1983.
Josep GUIA I MARÍN, De Martorell...
Philippe BERGER, Libro y lectura en la Valencia del Renacimiento, 2 vols., València: Edicions Alfons el Magnànim/Institució Valenciana d’Estudis i Investigació, 1987, 1, p. 351-388.
Antoni FERRANDO y Vicent Josep ESCARTÍ, “Impremta...”, p. 103-108 y V. J. ESCARTÍ, “Encara...”, p. 137-138.
Jaume ROIG, Spill..., 2, p. 72, lo manifiesta claramente, al describir una reunión de damas: “Més dir raons / de varions / he maravalles. / De Cent novelles/ he Fassesies, / philosofies / del gran Plató, / Tuli, Cató, / Dant, pohesies / he tragedies, / tots altercaven/ he disputaven./ Qui menys sabia,/ més hi mentia /”.
Si el colofón del Tirant es cierto –y a pesar de habérsele negado la participación a Galba en el resultado final en los últimos años–, la noble señora Isabel de Loris habría sido quien le habría pedido a Martí Joan de Galba que rematase la novela inacabada de Martorell (Joanot MARTORELL y Martí J. de GALBA, Tirant..., 2, p. 927). En cualquier caso, entre la documentación que perteneció a la familia Loris apareció el único fragmento manuscrito del Tirant (Jaume CHINER, EI viure novel·lesc. Biografia de Joanot Martorell amb un fragment d'un manuscrit del Tirant lo Blanch, Alcoi: Marfil, 1993).
La primera impresión de la traducción de De la Imitació de Jesuchrist e del menyspreu del món, (Barcelona, 1482) la dedicó Peres a sor Isabel de Villena. En 1499 se imprimiría La vida de sancta Catherina de Sena, traducción realizada a instancias de Bernat Fenollar, pero dedicada a las monjas dominicas del monasterio de Santa Caterina, de Valencia (Antoni FERRANDO, Els certàmens..., p. 195-199).
Annamaria ANNICHIARICO, “Perchè tragedia?: Il gioco delle ambiguità nella Tragedia de Caldesa di Joan Roís de Corella”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 53, 1991-1992, p. 59-80; y Lola BADIA, “Ficció autobiogràfica i experiència lírica a la Tragèdia de Caldesa de Joan Roís de Corella”, en Tradició i modernitat als segles XIV i XV, Valencia/Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana/Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1993, p. 73-91.
Además de sus versos y textos amorosos obviamente dedicados a mujeres, ha de recordarse aquí su Triünfo de les dones, una clara apología de la mujer, frente a las habituales composiciones misóginas, tan del gusto medieval (Joan ROÍS DE CORELLA, Obres, a cura de Ramon Miquel i Planas, Barcelona: F. Giró, 1913, p. LIX-LX).
Antoni FERRANDO y Vicent Josep ESCARTÍ, “Impremta...”, p. 103-104.
Max CAHNER, “Debat epistolar entre Bernat Fenollar i Isabel Suaris”, Els Marges, 10, 1977, p. 71-75; Antoni FERRANDO, “Un precedent del bilingüisme literari valencià: la tertúlia d’Isabel Suaris a la València quatrecentista”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 38, 1979-1982, p. 105-131; Marinela GARCIA SEMPERE, “La correspondència amorosa entre Isabel Suaris i Bernat Fenollar; algunes puntualitzacions”, en Actes de l’XII Congrés Internacional de l'Associació Hispànica de Literatura Medieval, León: Universidad de León, 2007, p. 581-588.
Jordi RUBIÓ I BALAGUER, Vida española en la época gótica, Barcelona: Alberto Martí, 1943, p. 221, afirma que “en la casa de la ciudad la mujer, no el hombre, es el personaje principal”.
Esto puede verse perfectamente a través de El Cortesano, el texto de Lluís del Milà que recoge la vida en la corte de los duques de Calabria (Lluís del MILÀ: El cortesano, a cura de V. J. Escartí, Valencia: Institució Alfons el Magnànim, 2010).
Melcior MIRALLES,Dietari del capellà d'alfons el Magnànim, a cura de V. J. Escartí, València: Institució Alfons el Magnànim/Institució Valenciana d’Estudis i Investigació, 1988, p. 202-203.
Antoni FERRANDO, “Unes poesies valencianes del 1543 sobre el tema de la malmonjada”, Revista Valenciana de Filología, 7, 1981, p. 391-402.
El texto dedicatorio se halla en Isabel de VILLENA: Vita Christi, a cura de Ramon Miquel i Planas, 3 vols., Barcelona: Estampa Elzeviriana, 1916-1918, 1, p. 5-7.
Sobre la edición de la obra de sor Isabel, véase Antoni FERRANDO y Vicent Josep ESCARTÍ, “Impremta…”, p. 109-110.
El manuscrito se publicó con un estudio de Albert HAUF I VALLS y Daniel BENITO GOERLICH, Speculum animae, Madrid: Edilán, 1992. Se destaca la conexión de este texto con los Vitae Christi y otros escritos que presentaban esta misma finalidad didáctica.
Véase la bibliografía citada en las notas 5, 41 y 49 de este estudio.
Arxiu del Reial Col·legi de Corpus Christi de València, Protocol de Bertomeu Çarries, núm. 20.440 (17-2-1484).
Ibid.
Vicent Josep ESCARTÍ, “Tirant lo Blanch, Cervantes i més enllà: Breu història d’una novel·la de cavalleries”, eHumanista, 17, 2010, p. 251-256.
Martí de RIQUER, Aproximació al Tirant lo Blanc, Barcelona: Curial, 1990, p. 184.
Ramon MUNTANER, Crònica, a cura de V. J. Escartí, 2 vols., Valencia: Institució Alfons el Magnànim, 1999.
Ramon LLULL, Libre de l’orde de cavalleria, a cura d’Albert Soler i Llopart, Barcelona: Barcino, 1988.
Vicent Josep ESCARTÍ, “Breve noticia y transcripción de la edición de 1483 de Los doze trabajos de Hércules de don Enrique de Villena”, Bibliofilia Antigua, 3, 1999, p. 147-193.
Bernat METGE. Lo somni, a cura de Stefano M. Cingolani, Barcelona: Barcino: 2006.
Enric MOLINÉ I BRASÉS, “La Letra de reyals costums del Petrarca”, Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, 1, 1907, p. 345-351.
Guiu de COLUMPNES, Les històries troyanes, a cura de R. Miquel i Planas, Barcelona: Miquel Rius, 1916.
Francesc EIXIMENIS, Dotzè llibre del crestià, a cura de Curt J. Wittlin, 2 vols., Girona: Diputació de Girona, 1986-1987.
Guillem de TORROELLA, La faula, a cura d’Anna M. Compagna Perrone Capano, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2007”.
Martí de RIQUER, Obras completas del trovador Cerverí de Girona, Barcelona: Instituto de Estudios Mediterráneos, 1947.
Ausiàs MARCH, Poesies, a cura de Vicent Josep Escartí, València: Institució Alfons el Magnànim, 2009.
Lletres de Batalla, a cura de M. de Riquer, 3 vols., Barcelona: Barcino, 1963-1968.
Giovanni BOCCACCIO,La Fiammetta catalana, a cura d’Annamaria Annicchiarico, 2 vols., L’Aquila: Japadre, 1987.
Dant ALIGHIERI, Divina comèdia, a cura d’Annamaria Gallina, 5 vols., Barcelona: Barcino, 1974-1983.
Véase Josep-David GARRIDO I VALLS, “La traducció catalana medieval de les Heroides d’Ovidi”, Faventia, 24/2, 2002, p. 37-53.
Bruneto LATINI, Llibre del tresor, a cura de Curt J. Wittlin, 4 vols., Barcelona: Barcino, 1971-1989.
El texto del Guy de Warwick traducido por Martorell se nos ha conservado, en versión autónoma. Fue publicado por M. de Riquer, en Joanot MARTORELL y Martí Joan de GALBA, Tirant lo Blanch, Barcelona: Ariel, 1979, p. 1235-1249.
Clemente SÁNCHEZ DE VERCIAL, Libros de los exenplos por a.b.c., John E. Keller (ed.). Madrid: Centro Superior de Investigaciones Científicas, 1961.
Juan RODRÍGUEZ DEL PADRÓN, Obras completas. César Hernández Alonso (ed.), Madrid: Editora Nacional, 1982.
Juan de MANDAVILA, Libro de las cosas maravillosas del mundo, Gonzalo Santonja (ed.), Madrid: Visor, 1984.
La existencia de una biblioteca de Martorell –además de por las fuentes usadas en el Tirant–, puede inferirse del hecho que el ms. 7.811 de la Biblioteca Nacional de Madrid contenga una serie de textos (letras de batalla y el fragmento del Flor de cavalleria, tambien del mismo autor) que debieron pertenecerle (Martí de RIQUER: Aproximació..., p. 255-256).
Como procurador de la reina Violant de Bar, presentó una protesta al parlamento, en el momento de las tensas deliberaciones sobre la cuestión de la sucesión al trono de la Corona de Aragón (Santiago SOBREQUÉS I VIDAL, “La petita noblesa catalana i l’interregne de 1410-1412”, en Estudis d’Història Medieval dedicats a Ferran Soldevila, 3, Barcelona : Institut d’Estudis Catalans, 1970, p. 107-108) y, seguramente, se le podrían atribuir algunos documentos más.
Arxiu del Regne de València, Protocol de Berenguer de Cardona, núm. 467, (2-IV-1425). Como muestra de una biblioteca local, ofrecemos la de Bernat de Gallach en el Apéndice I de este trabajo.
Citado más arriba, en la nota 60.
Curt J. WITTLIN, “Testament i inventari del canonge valencià Pere d’Artés († 1440)”, en Miscel·lània Sanchis Guarner, 3, Abadia de Montserrat, 1992, p. 459-461.
Josep SANCHIS I SIVERA, “Bibliología valenciana medieval”, Anales del Centro de Cultura Valenciana, 6, 1931, p. 103.
Vicente PONS ALÒS, El fondo Crespí de Valldaura en el archivo condal de Orgaz (1249-1548), València: Universidat de VAL7NCIA, 1982, p. 166.
M. Rosario FERRER GIMENO, La lectura en Valencia (1416-1474). Una aproximación histórica, Tesis doctoral inédita, Valencia, 1993, p. 505 y 384. Quiero hacer constar a la autora mi agradecimiento por dejarme consultar aquel trabajo.
Francesc MARTÍNEZ Y MARTÍNEZ, Martín Juan de Galba, coautor del Tirant lo Blanch, Valencia: Hijos de F. Vives Mora, 1916.
Jordi RUBIÓ I BALAGUER, Vida española..., p. 165.
En una ocasión, seguramente el protofísico del rey Juan II de Aragón, Joan de Vesach, debió prestar un volumen del Titus Livius, en francés, a don Pere Lladró. Más tarde, el rey, interesado en aquella obra, que deseaba regalar a un embajador borgoñón, la reclama por vía del gobernador de Valencia, como se puede ver en la carta real del Apéndice II de este trabajo.
Pere BOHIGAS, «Notes sobre la utilització de les biblioteques al final de l'Edat Mitjana», Sobre manuscrits i biblioteques, Barcelona: Curial / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1985, p. 276-288. Podríamos añadir, también, que al editarse, en 1483, el Primer del Crestià de Eximenis, la «suasió, consell e instància» del reverendo mestre Corella debió servir, entre otras cosas, para que el impresor Palmart pudiese hacer su negocio editorial; pero, también, para que el mismo Palmart pudiese sacar una copia de dicho libro, «lo qual és en la libreria del monestir de frares menors de la insigne ciutat de València», como se encargan de explicar en el colofón de la edición (Antoni FERRANDO y Vicent Josep ESCARTÍ, “Impremta...”, p. 104-105).
Josep SANCHIS I SIVERA, “Biblilogía valenciana medieval”, Anales del Centro de Cultura Valenciana, 5, 1930, p. 33-56.
Haut de page