Bibliographie
AMELANG, James, Honored Citizens of Barcelona. Patrician Culture and Class Relations, 1490-1717, Princeton : Princeton University Press, 1986.
BAIN, Emmanuel, Église, richesse et pauvreté dans l’Occident médiéval. L’exégèse des Évangiles aux XII-XIIIe siècles, Brepols : Turnhout, 2014.
BARRIO GOZALO, Maximiliano, El sistema beneficial de la Iglesia española en el antiguo régimen (1485-1834), Alicante : Publicaciones Universidad de Alicante, 2010.
BATLLE GALLART, Carme, « Els Granollacs, metges de Barcelona (segle XV), de la cort del rei a la beneficiència parroquial », in : La pobreza y la asistencia a los pobres en la Cataluña medieval, Barcelone : CSIC – Institució Milà i Fontanals, vol. 2, p. 383-414.
BATLLE GALLART, Carme, Els ciutadans honrats de Barcelona: l’exemple dels Gualbes, segle XIV, Barcelone : R. Dalmau, 2007.
BOVE, Boris, « Réflexions sur les hommes nouveaux et l’ascension sociale au Moyen Âge, de Leudaste à Jacques Cœur, en passant par Pareto », in : Benoît MUSSET (dir.), Hommes nouveaux et femmes nouvelles, de l’Antiquité au XXe siècle, Rennes : PUR, 2015, p. 37-57.
CASSANYES ROIG, Albert, « El capítol catedralici de Mallorca a la segona meitat del segle XV (1450-1495) », Anuario de estudios medievales, 48/2, julio-diciembre de 2018, p 587-614.
CONESA SORIANO, Julia, « La gestion d'un patrimoine ecclésiastique urbain à la fin du Moyen Âge : l'inscription du chapitre cathédral de Barcelone dans la ville », Histoire Urbaine, n° 42, 2015, p. 37-56.
CONESA SORIANO, Julia, « Trayectorias eclesiásticas entre ciudad y corona: el alto clero catalán durante el reinado de Fernando el Católico (1479-1516) », in : Araceli GUILLAUME-ALONSO et Béatrice PEREZ (dir.), Figures de la monarchie espagnole des Habsbourg. Charges, fonctions, parcours, Lisbonne : Catedra « Alberto Benveniste », Serie monográfica, 2020.
CONESA SORIANO, Julia, Entre l’Église et la ville. Pouvoirs et réseaux des chanoines de Barcelone (1472-1516), Madrid : Casa de Velázquez, 2020.
CROUZET-PAVAN, Élisabeth, « Les élites urbaines : aperçus problématiques (France, Angleterre, Italie) », in : Les élites urbaines au Moyen âge. Actes des congrès de la Société des historiens médiévistes de l'enseignement supérieur public, Rome/Paris : Publications de la Sorbonne/École Française de Rome, 1996, p. 9-28.
DÍAZ RODRÍGUEZ, Antonio J., « Inversión económica y gestión patrimonial particular entre los prebendados de la España moderna: Córdoba (1500-1800) », Obradoiro de Historia Moderna, n° 21, 2009, p. 157-189.
DÍAZ RODRÍGUEZ, Antonio J., « Las casas del deán don Juan de Córdoba: lujo y clientela en torno a un capitular del Renacimiento », Hispania Sacra, LXI, 123, janvier-juin 2009, p. 77-104.
DURAN I SANPERE, Agustí, Barcelona i la seva història, 3 vol. Barcelone : Curial, 1972.
FARELO, Mário, « Les pouvoirs du parvis : pour une comparaison des élites ecclésiastique et municipale à Lisbonne (1325-1377) », in : Mafalda SOARES DA CUNHA, Fátima FARRICA, Hermínia VASCONCELOS VILAR (dir.), Centros Periféricos de Poder na Europa do Sul (séculos XII-XVIII), Lisbonne : Edições Colibri/CIDEHUS-UÉ, 2012, p. 115-141.
FARGAS PEÑARROCHA, Maria Adela, Família i poder a Catalunya, 1516-1626. Les estratègies de consolidació de la clase dirigent, Barcelone : Fundació Noguera, 1997.
FYNN-PAUL, Jeff, The rise and decline of an Iberian bourgeoisie. Manresa in the Later Middle Ages, 1250-1500, Cambridge : Cambridge University Press, 2016.
GARCIA I SANZ, Arcadi, MADURELL I MARIMON, Josep Maria, Societats mercantils medievals a Barcelona, Barcelone : Fundació Noguera, 1986, 2 vol.
HERMANN, Christian, L’Église d’Espagne sous le patronage royal (1476-1834). Essai d’ecclésiologie politique, Madrid : Casa de Velázquez, 1988.
JARDÍ ANGUERA, Montserrat, Mestres entalladors a Barcelona durant la segona meitat del segle XV i primer quart del segle XVI: de la tradició germànica a la producció local, thèse de doctorat inédite soutenue à l’Universitat de Barcelona, 2006, disponible sur internet : https://www.tesisenred.net/handle/10803/2010#page=1 (consulté le 30 juin 2022).
LE JAN, Régine, « Introduction », L’historiographie des élites dans le haut Moyen Âge, colloque de Marne-la-Vallée-Paris I, 2003, édité en ligne : https://archive-2007-2013.lamop.fr/elites/introduction.pdf (consulté le 30 juin 2022)
MARTI I BONET, José, Historia de las diócesis españolas, 2, Barcelona, Terrassa, Sant Feliu de Llobregat, Gerona, Madrid : Biblioteca de Autores Cristianos, 2006.
MARTINEZ CATALAN, Ángel, « Prosopografía de los integrantes del cabildo catedralício de Cuenca en 1450: organigrama institucional y aproximación sociológica », Lope de Barrientos. Seminario de Cultura, 7, 2014, p. 65-89.
MIQUEL MILIAN, Laura, « Controlar los salarios públicos en tiempos de crisis: las retribuciones municipales en la Barcelona del siglo XV », in : Jesús Ángel SOLORZANO TELECHEA, Arnaldo SOUSA MELO, (éd.). Trabajar en la ciudad medieval europea, Logroño : Instituto de Estudios Riojanos, 2018, p. 189-208.
PALOS, Joan Lluís, Catalunya a l’imperi dels Àustria. La pràctica de govern (segles XVI i XVII), Lleida : Pages editors, 1994.
REIXACH SALA, Albert, « Social Mobility and Service to the Crown in Late Medieval Catalonia (c. 1350 – c. 1420) : An Approach centred on the Area of Girona », Histoire Urbaine, n° 58, 2020/2, p. 133-156, disponible en ligne : https://www.cairn.info/revue-histoire-urbaine-2020-2-page-133.htm (consulté le 30 juin 2022).
RIQUER, Martín de, Quinze generacions d’una família catalana, Barcelone : Planeta, 1979.
SALICRU I LLUCH, Roser, Jaume Fiella, fill il·lustre de Tremp, Tremp, Ajuntament de Tremp, 2003.
SCHWARTZ LUNA, Frederich, CARRERA I CANDI, Francesc (éd.), Manual de novells ardits vulgarment apellat Dietari del Antich Consell Barceloní, Barcelone : Imprenta de Henrich y Companyia, vol. 2, 1893.
SERRA I PUIG, Eva, « Els Gualbes, ciutadans de Barcelona: de la fallida bancària al segle XV a l’enllaç nobiliari del segle XVII », in : I Congrés d’Història Moderna de Catalunya, Barcelone : Universitat de Barcelona, 1984, vol. I, p. 479-497.
STOJAK, Ivana, La sederia a Barcelona al segle XV, thèse de doctorat inédite, dir. Teresa Vinyoles i Vidal, UB, juillet 2013, p. 87-89, disponible en ligne : https://www.tesisenred.net/handle/10803/145863#page=1 (consulté le 30 juin 2022).
VICENS VIVES, Jaume, Ferran II i la ciutat de Barcelona, 1479-1516 (1re éd. 1936-1937), Barcelone : Tipografia Emporium, 2010, 3 vol.
Haut de page
Notes
Arxiu Històric de Protocols Notarials de Barcelona (AHPNB), Joan Vilana, 257.63, fol. 102-105.
Emmanuel BAIN, Église, richesse et pauvreté dans l’Occident médiéval. L’exégèse des Évangiles aux XII-XIIIe siècles, Turnhout : Brepols, 2014, p. 217 et suivantes.
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB), Lletres closes, 1 B. VI-30, fol. 18 r°.
Julia CONESA SORIANO, Entre l’Église et la ville. Pouvoirs et réseaux des chanoines de Barcelone (1472-1516), Madrid : Casa de Velázquez, 2020, chapitres 2 et 3. Le présent article s’appuie sur les résultats de ce travail précédent.
Régine LE JAN, « Introduction », L’historiographie des élites dans le haut Moyen Âge, colloque de Marne-la-Vallée-Paris I, 2003, édité en ligne : https://archive-2007-2013.lamop.fr/elites/introduction.pdf (consulté le 30 juin 2022), citée dans : Boris BOVE, « Réflexions sur les hommes nouveaux et l’ascension sociale au Moyen Âge, de Leudaste à Jacques Cœur, en passant par Pareto », in : Benoît MUSSET (dir.), Hommes nouveaux et femmes nouvelles, de l’Antiquité au XXe siècle, Rennes : PUR, 2015, p. 37-57. Sur la notion d’élite urbaine dans le bas Moyen Âge, voir aussi l’article de référence d’Élisabeth CROUZET-PAVAN, « Les élites urbaines : aperçus problématiques (France, Angleterre, Italie) », in : Les élites urbaines au Moyen âge. Actes des congrès de la Société des historiens médiévistes de l'enseignement supérieur public, Rome/Paris : Publications de la Sorbonne/École Française de Rome, 1996, p. 9-28.
Julia CONESA SORIANO, Entre l’Église et la ville…, chapitre 5.
José MARTI I BONET, Historia de las diócesis españolas, 2, Barcelona, Terrassa, Sant Feliu de Llobregat, Gerona, Madrid : Biblioteca de Autores Cristianos, 2006, p. 14-17 et James AMELANG, Honored Citizens of Barcelona. Patrician Culture and Class Relations, 1490-1717, Princeton : Princeton University Press, 1986, p. 8.
Maria Adela FARGAS PEÑARROCHA, Família i poder a Catalunya, 1516-1626. Les estratègies de consolidació de la clase dirigent, Barcelone, Fundació Noguera, 1997, p. 286-303.
J. AMELANG, op. cit. et M. A. FARGAS PEÑARROCHA, op. cit.
Jaume VICENS VIVES, Ferran II i la ciutat de Barcelona, 1479-1516 (1re éd. 1936-1937), Barcelone : Tipografia Emporium, 2010, 3 vol.
Voir en particulier les travaux sur l’espace portugais : Mário FARELO, « Les pouvoirs du parvis : pour une comparaison des élites ecclésiastique et municipale à Lisbonne (1325-1377) », in : Mafalda SOARES DA CUNHA, Fátima FARRICA et Hermínia VASCONCELOS VILAR (dir.), Centros Periféricos de Poder na Europa do Sul (séculos XII-XVIII), Lisbonne : Edições Colibri/CIDEHUS-UÉ, 2012, p. 115-141 ; Hermínia VASCONCELOS VILAR, « Canons and Cities : Cathedral Chapters and Their Social, Composition in Medieval Portugal », e-JPH, Vol. 5, n° 2, hiver 2007.
Sur un chapitre cathédral de la Couronne d’Aragon, voir les récents travaux de Albert CASSANYES ROIG, « El capítol catedralici de Mallorca a la segona meitat del segle xv (1450-1495) », Anuario de estudios medievales, 48/2, julio-diciembre de 2018, p 587-614.
Les références d’archives employées dans ces lignes sont les suivantes : ACB : Arxiu Capitular de Barcelona (archives capitulaires), AHPNB : Arxiu Històric de Protocols Notarials de Barcelona (archives notariées), AHCB : Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (archives municipales).
Christian HERMANN, L’Église d’Espagne sous le patronage royal (1476-1834). Essai d’ecclésiologie politique, Madrid : Casa de Velázquez, 1988, p. 155-157 et p. 161-162.
Julia CONESA SORIANO, « La gestion d'un patrimoine ecclésiastique urbain à la fin du Moyen Âge : l’inscription du chapitre cathédral de Barcelone dans la ville », Histoire Urbaine, n°42, 2015, p. 37-56.
Sur ce point, voir notamment les considérations méthodologiques de Maximiliano BARRIO GOZALO, El sistema beneficial de la Iglesia española en el antiguo régimen (1485-1834), Alicante : Publicaciones Universidad de Alicante, 2010, p. 161.
Document élaboré d’après les données du registre suivant : ACB, Caritat o mensa capitular ; Pabordies ; llibres d’administració ; 1477-1481 : « Comptes de les pabordies de setembre, octubre, noembre, janer, juny, juliol e març administrades per los honorables micer Anthoni Agullana e Pere Ramon Loteres, canonges ».
Le registre ne mentionne ici que la somme globale pour l’année (90 livres 3 sous et 8 deniers) et annonce sa répartition entre 28 portions canoniales. Le résultat de cette opération fournit la somme approximative de 3 livres, 4 sous et 4 deniers. (ACB, Caritat o mensa capitular ; Pabordies ; llibres d’administració ; 1477-1481 : « Comptes de les pabordies de setembre, octubre, noembre, janer, juny, juliol e març administrades per los honorables micer Anthoni Agullana e Pere Ramon Loteres, canonges », fol. 185).
ACB, Caritat o mensa capitular ; Administració general de la caritat ; 1477-1479, fol. 20. Les comptes sont donnés pour deux ans et ne commencent pas au premier janvier. Ici, il sont donnés pour les deux années 1477-1478 et 1478-1479 et avancent le chiffre de 626 livres, 8 sous et 3 deniers ce qui divisé par deux, donne 315 livres 8 sous et 5 deniers. À supposer que la somme est bien répartie entre les 39 chanoines du chapitre, ce qui n’est sans doute pas le cas en raison du fort absentéisme, on obtient une rémunération approximative de 8 livres, 0 sou et 7 deniers par chanoine. Ce résultat n’est cela dit qu’indicatif, étant donné que, d’une part, les rétributions n’étaient peut-être pas égales les deux années et que, d’autre part, le nombre de chanoines effectivement présents au chœur n’est pas spécifié. Pour un résumé synthétique des différentes monnaies en vigueur dans la comptabilité barcelonaise à cette époque et de leur valeur : Jeff FYNN-PAUL, The rise and decline of an Iberian bourgeoisie. Manresa in the Later Middle Ages, 1250-1500, Cambridge : Cambridge University Press, 2016, p. 226.
ACB, Caritat o mensa capitular ; Administració general de la caritat ; 1481-1483, fol. 26 et ACB, Caritat o mensa capitular ; Administració general de la caritat ; 1485-1487, fol. 22v°.
ACB, Caritat o mensa capitular ; Administració general de la caritat ; 1485-1487, fol. 20.
ACB, Caritat o mensa capitular ; Administració general de la caritat ; 1481-1483, fol. 26
ACB, Caritat o mensa capitular ; Administració general de la caritat ; 1485-1487, fol. 20.
ACB, Caritat o mensa capitular ; Administració general de la caritat ; 1485-1487, fol. 22v°.
CONESA SORIANO, Julia, Entre l'Église et la ville…, p. 283-284.
Laura MIQUEL MILIAN, « Controlar los salarios públicos en tiempos de crisis : las retribuciones municipales en la Barcelona del siglo xv », in : Jesús Ángel SOLORZANO TELECHEA et Arnaldo SOUSA MELO (éd.), Trabajar en la ciudad medieval europea, Logroño : Instituto de Estudios Riojanos, 2018, p. 189-208, p. 207-208.
Ibid., p. 204.
Arcadi GARCIA I SANZ et Josep Maria MADURELL I MARIMON, Societats mercantils medievals a Barcelona, Barcelone : Fundació Noguera, 1986, 2 vol., vol. I, p. 298-299.
Ivana STOJAK, La sederia a Barcelona al segle xv, thèse de doctorat inédite, dir. Teresa Vinyoles i Vidal, UB, juillet 2013, p. 87-89, disponible en ligne : https://www.tesisenred.net/handle/10803/145863#page=1 (consulté le 30 juin 2022).
Pour comparer ces trajectoires avec celles de chanoines d’un autre espace, dont la nature des revenus s’avère somme toute similaire, voir : Antonio J. DíAZ RODRIGUEZ, « Inversión económica y gestión patrimonial particular entre los prebendados de la España moderna : Córdoba (1500-1800) », Obradoiro de Historia Moderna, n°21, 2009, p. 157-189 ; Antonio J. DíAZ RODRIGUEZ, « Las casas del deán don Juan de Córdoba : lujo y clientela en torno a un capitular del Renacimiento », Hispania Sacra, LXI, 123, janvier-juin 2009, p. 77-104.
Les données concernant les testaments de chanoines ont été collectées dans les documents suivants :
– AHPNB, Joan Faner, 213.12, fol. 52r°.
– AHPNB, Joan Marc Miquel, 246.21, fol. 64r°-66r°.
– AHPNB, Dalmau Ginebret, 219.52, fol. 120v°-122r°, fol. 123-125, fol. 134v°-135r°, fol. 186.
– AHPNB, Benet Joan, 262.75, 3 mars 1507 [folios non numérotés].
– AHPNB, Antoni Palomeres, 207.37, fol. 60v°-61r°.
– AHPNB, Bartomeu Requesens, 203.79, fol. 166v°-168v°.
– AHPNB, Pere Saragossa, 268.39, fol. 68r°-69r°.
– AHPNB, Joan Vilana, 257.63, fol. 33v°-36v°, fol. 45v°-46r°, fol. 102r°-105r°, fol. 111r°-113r°.
Carme BATLLE GALLART, Els ciutadans honrats de Barcelona: l’exemple dels Gualbes, segle XIV, Barcelone : R. Dalmau, 2007 ; Eva SERRA I PUIG, « Els Gualbes, ciutadans de Barcelona: de la fallida bancària al segle xv a l’enllaç nobiliari del segle XVII », in : I Congrés d’Història Moderna de Catalunya, Barcelone : Universitat de Barcelona, 1984, vol. I, p. 479-497.
Voir les données biographiques sur Pere Ramon Loteres dans : CONESA SORIANO, Julia, Entre l’Église et la ville…
ACB, Caritat, Pabordies, Lluïsmes de les pabordies, 1484 a 1498 : « Libre de rebudes dels loysmes de les pabordies de janer, març, juny, juliol, setembre, octubre, noembre, les quals són en mans del Capítoll », fol. 8.
Pour les données biographiques sur Jaume Fiella : Roser SALICRú I LLUCH, Jaume Fiella, fill il·lustre de Tremp, Tremp : Ajuntament de Tremp, 2003, p. 15-17.
Martín DE RIQUER, Quinze generacions d’una família catalana, Barcelone : Planeta, 1979, p. 128-256.
Les Agullana déploient en effet une véritable stratégie familiale pour s’implanter à Barcelone : M. A. FARGAS PEÑARROCHA, op. cit., p. 286-306. Voir aussi, sur la composition de l’élite sociale barcelonaise au début de l’époque moderne, Joan Lluís PALOS, Catalunya a l’imperi dels Àustria. La pràctica de govern (segles XVI i XVII), Lleida : Pages editors, 1994.
Albert REIXACH SALA, « Social Mobility and Service to the Crown in Late Medieval Catalonia (c. 1350 – c. 1420) : An Approach centred on the Area of Girona », Histoire Urbaine, n° 58, 2020/2, p. 133-156, disponible en ligne : https://www.cairn.info/revue-histoire-urbaine-2020-2-page-133.htm (consulté le 30 juin 2022).
Carme BATLLE GALLART, « Els Granollacs, metges de Barcelona (segle xv), de la cort del rei a la beneficiència parroquial », in : La pobreza y la asistencia a los pobres en la Cataluña medieval, Barcelone : CSIC – Institució Milà i Fontanals, vol. 2, p. 383-414.
Ángel MARTINEZ CATALAN, « Prosopografía de los integrantes del cabildo catedralício de Cuenca en 1450: organigrama institucional y aproximación sociológica », Lope de Barrientos. Seminario de Cultura, 7, 2014, 65-89, p. 76.
De nombreux exemples sont rapportés dans la chronique du Manual de novells ardits : Frederich SCHWARTZ LUNA et Francesc CARRERA I CANDI (éd.), Manual de novells ardits vulgarment apellat Dietari del Antich Consell Barceloní, Barcelone : Imprenta de Henrich y Companyia, vol. 2, 1893.
Julia CONESA SORIANO, « Trayectorias eclesiásticas entre ciudad y corona: el alto clero catalán durante el reinado de Fernando el Católico (1479-1516) », dans Araceli GUILLAUME-ALONSO et Béatrice PEREZ (dir.), Figures de la monarchie espagnole des Habsbourg. Charges, fonctions, parcours, Lisbonne : Catedra « Alberto Benveniste », Serie monográfica, 2020.
Agustí Duran i Sanpere, Barcelona i la seva història, 3 vol. Barcelone : Curial, 1972, vol. 1, p. 408 ; Montserrat JARDí ANGUERA, Mestres entalladors a Barcelona durant la segona meitat del segle XV i primer quart del segle xvi: de la tradició germànica a la producció local, thèse de doctorat inédite soutenue à l’Universitat de Barcelona, 2006, disponible sur internet : https://www.tesisenred.net/handle/10803/2010#page=1 (consulté le 30 juin 2022), p. 39-41.
B. BOVE, art. cit.
A. J. DÍAZ RODRÍGUEZ, « Inversión económica y gestión patrimonial... ».
Haut de page