Navigation – Plan du site

Una carta de Robert Lafont a Antoni Cayrol (Jordi Pere Cerdà), de 1959 : mirall d'un combat per a l'ensenyament i altres engatjaments per a la llengua del poble

Lluc Bonet
p. 99-110

Texte intégral

  • 1 La primera entrevista de l'1 de novembre del 2007 dóna pas, gràcies a la gentilesa d'Helena i Anton (...)
  • 2 El nom de ploma d'Antoni Cayrol, Jordi Pere Cerdà, és degut en part a Carles Bauby que era l'ànima (...)

1En el marc de la recerca, dirigida per Felip Martel, entorn de Lluís Pastre (Clarmont d'Erau 1863 — Perpinyà 1927), mestre d'escola sindicalista, pedagog i catalanista, entrevistem1 l'Antoni Cayrol2 (Sallagosa, Alta Cerdanya, 1920). La finalitat primera és avaluar, mitjançant la memòria del degà del catalanisme rossellonès, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1995) i Premi Nacional de Cultura (1999), el grau de permanència de l'obra de Lluís Pastre, actor de la Segona Renaixença Rossellonesa, entre els seus successors dels darrers cinquanta anys.

  • 3 Llei Deixonne no51-46 de l'11 de gener de 1951 sobre l'ensenyament de les llengües i dialectes loca (...)

2Immediatament, apareix que Antoni Cayrol, autodidacte proclamat, també forma part dels primers impulsors del català a l'Escola pública, col·lectivament arran de la llei Deixonne3 i individualment des dels anys quaranta :

  • 4 L'estiu de 1979, Antoni Cayrol firma el seu darrer editorial a la revista Sant Joan i Barres, com a (...)
  • 5 Entrevista del 21 de desembre de 2007.
  • 6 Resposta a la primera qüestió (Quins són els principals problemes en què es troba la cultura catala (...)

Al temps de la guerra se feia teatre de la Llúcia Bartre a l'escola de Sallagosa, per fer diners per als presoners, i jo els escrivia cançons en català ; tots aqueixos anys [1943-19794.] són per posar ensenyament del català al Rosselló5.
Els problemes de la cultura catalana al Rosselló, qualitat, quantitat, difusió, estan lligats a l'ensenyança del català6.

  • 7 Entrevista de l'1 de novembre de 2007.

3Des d'aquell nou punt de vista, el parer d'Antoni Cayrol sobre el mestre catalanista de la Tercera República, « Pastre té un gran valor7», revesteix un valor doble, el del màxim exponent de les lletres catalanes contemporànies a Catalunya del Nord i el del militant històric per a l'ensenyament de la llengua.

  • 8 Antic resistent (ajuda a passar la frontera francoespanyola a partir de juliol 1942) i militant com (...)

4Ara bé, qui afavoreix l'engatjament d'Antoni Cayrol en la reivindicació col·lectiva en favor de l'ensenyament de les llengües minorades de França és Robert Lafont (Nimes, 1923), el pensador i actor polifacètic de la reivindicació occitana. Precisament en 1959, Lafont, professor, esdevé president de l'Institut d'Estudis Occitans i també és al capdavant del Mouvement Laïque des Cultures Régionales. Així, en una carta del 16 de desembre (que estudiarem detalladament a continuació), Lafont confirma a Helena i Antoni Cayrol que ha transmès llur inscripció al stage del M.L.C.R. de Marly-le-Roi del mateix mes, al secretari del moviment, Armand Keravel, militant bretó i de sensibilitat comunista. Robert Lafont ja coneix prou Antoni Cayrol per intuir que s'hi sentirà a gust8.

  • 9 Entre els escriptors conferenciants hi ha Paul Abraham i Pierre Gamarra que obriran més endavant le (...)
  • 10 Robert Lafont, Pecics de mièg sègle. Gardonne, Fédérop, 1999, 90. Esmentat a Grau Marie 2004, p. 13 (...)
  • 11 Veg. Lafont 2004, p. 460. « Oh món » i « Entremig de totes les terres » formaran part del poemari U (...)
  • 12 Traduït de Lafont, 2004.

5En efecte, la relació entre Cayrol i Lafont entorn de la problemàtica de l'ensenyament arrela uns deu anys abans, però sobre temes literaris. Ja en la carta suara esmentada, en Robert Lafont fa referència a Les Lettres Françaises, una publicació vinculada al P.C.F. que és dirigida per Louis Aragon i la seua companya Elsa Triolet. Aquesta es llança a partir de 1948 en La Bataille du Livre que en 1951, del 10 al 18 de novembre, passeja una desena escriptors9 afins al partit en una cinquantena de vilatges de la Catalunya francesa. La tarda del diumenge 18 de novembre, a la sala Aragó de la casa de la vila de Perpinyà, és dedicada als escriptors occitans i catalans ; Jordi Pere Cerdà, sol representant de les lletres catalanes, hi fa d'amfitrió a Robert Lafont10, hi diu « Oh món» i « Entremig de totes les terres11», el poeta occità ho recorda en 2001 : « Vaig rebre aquests poemes en plena cara i en plen cor. Mancava a la meua geopolítica de copsar la terra entera, de col·locar-hi els pobles, i de parlar del dia d'avui. Cerdà ho acabava de fer12».

  • 13 Antoine Cayrol, « À Perpignan dans la bataille du livre, les écrivains catalans et occitans rejoign (...)

6El 29 de novembre de 1951, Antoni Cayrol fa la ressenya13 de « La Bataille du Livre» de Perpinyà a Les Lettres Françaises :

  • 14 En 1948, prèviament a la la llei Deixonne de 1951, el català Andreu Marty (que té afinitats amb Ant (...)

La Bataille du Livre, dans les Pyrénées-Orientales, se termine, et sa dernière manifestation réunit, à la salle Arago, les écrivains progressistes de langue occitane, française et catalane. Importance de cette réunion d'écrivains d'expression linguistique différente fondus pour la première fois en une même lutte, un but commun : reprendre en main, au nom du peuple, les trésors de la culture nationale. Importance qui apparaît dans toute sa clarté à la suite de la remarquable conférence de Robert Lafont sur la poésie méridionale et à la lecture de poèmes occitans et catalans. S'il restait à démonter l'efficacité politique des langues régionales, la raison de l'enseignement de ces langues, dont le groupe communiste14 à l'assemblée nationale est le promoteur, cette réunion témoignerait hautement pour elles.

7Deixant de banda la rètorica inherent a l'època i al lloc de publicació, ens podem fixar, paral·lelament a l'homenatge a Lafont, en la preocupació per l'ensenyament de la llengua, inseparable per Cerdà, de l'acte d'escriure per al poble.

  • 15 És Andrée-Paule Lafont que és professora a Perpinyà i no el seu marit tal com apareix per error a C (...)
  • 16 Veg. Miquela Valls, « Els lligams de Gumersind Gomila amb els literats de la Catalunya Nord ». In R (...)

8De fet, Robert Lafont i Jordi Pere Cerdà s'haurien pogut conèixer com a mínim un any abans de La Bataille du Livre ja que a l'octubre de 1950, la revista Òc de l'Institut d'Estudis Occitans publica conjuntament tres poemes de cadascú ; o encara més d'hora, en 1947, quan Cerdà escriu una ressenya del Bestiari de l'occità Carles Camprós a la revista perpinyanesa La Tramontane ; o fins i tot en 1945 quan Andrée-Paule Lafont15 és professora al Collège de Jeunes Filles de Perpinyà i Robert Lafont es relaciona amb el poeta i pintor perpinyanès Gumersind Gomila, home pont entre les generacions, les cultures i les ideologies16, membre fundador el mateix any de l'I.E.O.

  • 17 Entrevista del 9 de novembre de 2007.
  • 18 Entrevista del 9 de novembre de 2007: « Fins al 1968 ens vàrem entendre bé amb en Lafont. »

9En realitat, la relació « literària i amical17» entre Lafont i Cerdà és densa entre el 1951 i el 196818 :

  • 19 « Fins a l'any cinquanta, no haviï tingut un llibre de Pons a les mans », entrevista de l'11 de gen (...)
  • 20 La correspondència entre Robert Lafont i Antoni Cayrol és escrita en francès. És el cas per a les 6 (...)

Representavi per Lafont un home del poble, la meua poesia sortia pas d'un motlle [ni Mistral, ni Pons19], és amb la mirada dels altres [els occitans] que vaig entendre que el que escrivia jo tenia un valor.
La carta20 de Robert Lafont a Antoni Cayrol del 1959 que estudiem a continuació és cèntrica doncs en el temps de la relació seguida entre els des homes, i a la vegada un poc excentrada de cara a la temàtica literària ; ara bé, és el mirall en el qual intentem albirar, en sincronia, alguns dels engatjaments de Jordi Pere Cerdà per a la llengua i per al poble, en una comunitat d'esperit amb l'escriptor occità.
*Donem les gràcies a Antoni Cayrol, a Maria Grau i a Felip Gardy

Haut de page

Bibliographie

Cerdà Jordi Pere (1988), Cant alt : autobiografia literària. Barcelona, Curial, 305 p.

Gardy Felip (2004), « Robert Lafont poeta cerdan : una lectura occitana dau poeta de Sallagosa». Col.loqui Jordi Pere Cerdà : Osseja-Llívia 28-30 de setembre de 2001. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, [Perpinyà] Presses Universitaires de Perpignan, [s.l.] Grup català d'estudis rossellonesos, p. 183-193.

Grau Marie (2004), « L'œuvre de Jordi Pere Cerdà : état des lieux». Col.loqui Jordi Pere Cerdà : Osseja-Llívia 28-30 de setembre de 2001. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, [Perpinyà] Presses Universitaires de Perpignan, [s.l.] Grup català d'estudis rossellonesos, p. 150-167.

Lafont Robert (2004), « Un lloc, un temps, l'home». Col.loqui Jordi Pere Cerdà : Osseja-Llívia 28-30 de setembre de 2001. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, [Perpinyà] Presses Universitaires de Perpignan, [s.l.] Grup català d'estudis rossellonesos, p. 459-461.

Torreilles Claire (2001), « Dos poèmas de Robert Lafont e Jordi Pere Cerdà». Lenga e país d'Òc, no38, p. 15-23. [reprès a : Erreur ! Référence de lien hypertexte non valide.]

Haut de page

Annexe

Carta de Robert Lafont a Antoni Cayrol

[1959]

20,9 x 13,3 per les dues cares (full 20,9 x 26,6 migpartit a mà).
Tinta blava de bolígraf

Nimes le 16/12

Mon cher Antoine,

Je suis ravi à l'idée que
nous nous retrouverons à Marly et
à Paris. Je signale votre double ins-
cription à Kéravel. La maison de
Marly vous enverra les papiers à
remplir, — dès réception.

Emmène tes bandes magnétiques.
Nous aimerions que tu nous les présentes
un moment. Et nous allons passer
une après-midi aux ATP, reçus
par le conservateur, Rivière. Ca
renouvelle nos projets. Il y aura un
magnétophone au centre.

D'autre part pourras-tu très
simplement en heure donner une
image très schématique de la culture
catalane, à l'usage des copains ? Ne
prépare surtout rien ! À la bonne fran-
quette...

Ce stage est improvisé. L'adminis-

tration nous oblige à tenir une
gageure que personne ne tiendrait :
faire un stage en 3 semaines. Mais
nous y arriverons bien. Et notre
voyage à Paris sera agréable ! Utile
aussi. Des gens des Lettres Frses viendront
à Marly.

Notre silence, la Cerdagne n'en
est pas responsable. Et ses charmes ne
sont pas discutables. Il faut nous ex-
cuser. Nous sommes recrus de fatigue.

Bien à vous deux

À bientôt

R Lafont

Ton voyage sera remboursé à 50 %, celui d'
Hélène à 75 %. Prix de la journée de séjour :
320 fr !

Traducció de la carta

Nimes 16/12

Estimat Antoni,

M'encanta la idea que ens retrobarem a Marly i a París. Assenyali la vostra doble inscripció a Keravel. La casa de Marly us enviarà els papers per omplir, — tan bon punt els rebreu.

Porta les teues cintes magnetofòniques. Ens agradaria que ens les presentessis un moment. I passarem una tarda als ATP, rebuts pel consevador, Rivière. Això renovella els nostres projectes. Hi haurà un magnetòfon al centre.

D'altra banda podràs donar molt simplement en hora una imatge molt esquemàtica de la cultura catalana per a ús dels companys ? No preparis res sobretot ! Sense compliments...

Aquest curset és improvisat. L'administració ens obliga a complir un repte que ningú no compliria : fer un curset en 3 setmanes. Però ja hi arribarem. I el nostre viatge a París serà agradable ! Útil també. Gent de les Lettres Françaises vindran a Marly.

El nostre silenci, Cerdanya no n'és responsable. I els seus encisos no es discuteixen. Cal disculpar-nos. Estem molt fatigats.

Ben amicalment als dos

Fins aviat

R. Lafont

El teu viatge serà reemborsat al 50 %, el d'Helena al 75 %. Preu de l'estada diària : 320 fr !

Haut de page

Notes

1 La primera entrevista de l'1 de novembre del 2007 dóna pas, gràcies a la gentilesa d'Helena i Antoni Cayrol, a quatre trobades més a casa llur: 9 de novembre de 2007, 8 de desembre de 2007, 21 de desembre de 2007 i 11 de gener de 2008.

2 El nom de ploma d'Antoni Cayrol, Jordi Pere Cerdà, és degut en part a Carles Bauby que era l'ànima de la revista La Tramontane en la qual el poeta de Cerdanya serà fidel amb unes 180 aportacions (Grau, 2004) entre el 1943 i el final de la publicació en 1971. En el present escrit, usem el pseudònim quan ens referim als escrits que així van firmats.

3 Llei Deixonne no51-46 de l'11 de gener de 1951 sobre l'ensenyament de les llengües i dialectes locals.

4 L'estiu de 1979, Antoni Cayrol firma el seu darrer editorial a la revista Sant Joan i Barres, com a director de la publicació trimestral del Grup Rossellonès d'Estudis Catalans

5 Entrevista del 21 de desembre de 2007.

6 Resposta a la primera qüestió (Quins són els principals problemes en què es troba la cultura catalana a la vostra comarca?) d'una enquesta als escriptors dels Països Catalans sobre la literatura catalana fora de Barcelona, publicada a la revista Serra d'Or, 8-9, agost 1963, p. 39.

7 Entrevista de l'1 de novembre de 2007.

8 Antic resistent (ajuda a passar la frontera francoespanyola a partir de juliol 1942) i militant comunista des de setembre de 1944, Antoni Cayrol ha tingut sempre la carta del partit fins al dia d'avui, encara que hagi abandonat la militància activa a partir del 1960. (entrevista del 8 de desembre de 2007).

9 Entre els escriptors conferenciants hi ha Paul Abraham i Pierre Gamarra que obriran més endavant les pàgines de la revista Europe a Jordi Pere Cerdà, també Renaud de Jouvenel. (veg. « La Bataille du livre a débuté sous d'heureux auspices », Le Travailleur catalan, 27 d'octubre de 1951).

10 Robert Lafont, Pecics de mièg sègle. Gardonne, Fédérop, 1999, 90. Esmentat a Grau Marie 2004, p. 136. També hi són presents els escriptors occitans Fèlix Castan, Max Allier i Ismael Girard (veg. el setmanari Le Travailleur catalan, 17 de novembre de 1951 i Les Lettres Françaises, 22 de novembre de 1951).

11 Veg. Lafont 2004, p. 460. « Oh món » i « Entremig de totes les terres » formaran part del poemari Un bosc sense armes, dedicat a Pere Verdaguer, i publicat una primera vegada a Obra poètica, Barcelona, Barcino, 1966.

12 Traduït de Lafont, 2004.

13 Antoine Cayrol, « À Perpignan dans la bataille du livre, les écrivains catalans et occitans rejoignent les écrivains français », Les Lettres Françaises, 29 de novembre de 1951.

14 En 1948, prèviament a la la llei Deixonne de 1951, el català Andreu Marty (que té afinitats amb Antoni Cayrol), diputat comunista de París, entre els màxims dirigents del partit, fa una proposició de llei ambiciosa en favor de l'ensenyament del català i en direcció dels republicans espanyols exiliats a França: « Una de les accions que va provar aleshores el partit per a plantejar el problema espanyol » (Cerdà, 1988, p. 119; veg. també André Balent, « Antoine Cayrol et André Marty: engagement communiste et identité catalane 1939-1956 », Col.loqui Jordi Pere Cerdà: Osseja-Llívia 28-30 de setembre de 2001. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, [Perpignan] Presses Universitaires de Perpignan, [s.l.] Grup català d'estudis rossellonesos, 2004, 329-346.

15 És Andrée-Paule Lafont que és professora a Perpinyà i no el seu marit tal com apareix per error a Cant alt, p. 43. Entrevista de l'11 de gener de 2008.

16 Veg. Miquela Valls, « Els lligams de Gumersind Gomila amb els literats de la Catalunya Nord ». In Retrats p. 12, Gumersind Gomila. Barcelona, Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, 2007, 41-51.

Remarquem que el primer poemari de Gomila, La sorra calenta, és publicat en 1943 per la Societat d'Estudis Occitans; també ho serà a Tolosa en 1955, el segon recull de Jordi Pere Cerdà, Tota llengua fa foc, per l'Institut d'Estudis Occitans.

17 Entrevista del 9 de novembre de 2007.

18 Entrevista del 9 de novembre de 2007: « Fins al 1968 ens vàrem entendre bé amb en Lafont. »

19 « Fins a l'any cinquanta, no haviï tingut un llibre de Pons a les mans », entrevista de l'11 de gener de 2008.

20 La correspondència entre Robert Lafont i Antoni Cayrol és escrita en francès. És el cas per a les 6 cartes inèdites (1959, 1960, 1966, 1975, gener 1976, maig 1976) que ens han facilitat amablement Helena i Antoni Cayrol. Tanmateix, se sap que el lingüista Lafont maneja molt bé el català; ara bé, Cayrol confia (entrevista del 9 de novembre de 2007): « No he entrat massa en la poesia de Lafont, me costa llegir l'occità ». Remarquem que ja en la correspondència entre els dos poetes catalans Josep Sebastià Pons i Carles Grandó, entre el 1923 i el 1959, estudiada per Maria Grau, es passa al francès a partir de la tercera carta, la del 1924. Veg. Marie GRAU, « Les lettres de Josep Sebastià Pons à Carles Grandó ». Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales, 100, 1992, p. 529-557.

Haut de page

Pour citer cet article

Référence papier

Lluc Bonet, « Una carta de Robert Lafont a Antoni Cayrol (Jordi Pere Cerdà), de 1959 : mirall d'un combat per a l'ensenyament i altres engatjaments per a la llengua del poble », Lengas, 64 | 2008, 99-110.

Référence électronique

Lluc Bonet, « Una carta de Robert Lafont a Antoni Cayrol (Jordi Pere Cerdà), de 1959 : mirall d'un combat per a l'ensenyament i altres engatjaments per a la llengua del poble », Lengas [En ligne], 64 | 2008, mis en ligne le 27 février 2017, consulté le 14 octobre 2019. URL : http://journals.openedition.org/lengas/1254 ; DOI : 10.4000/lengas.1254

Haut de page

Auteur

Lluc Bonet

Articles du même auteur

Haut de page
  • Logo Presses universitaires de la Méditerranée
  • OpenEdition Journals