Navigation – Plan du site

AccueilNuméros53-1Actualité de la rechercheComptes rendusAnna Kathryn Kendrick, Humanizing...

Actualité de la recherche
Comptes rendus

Anna Kathryn Kendrick, Humanizing Childhood in Early Twentieth-Century Spain,

Héloïse Elisabeth Ducatteau
Référence(s) :

Anna Kathryn Kendrick, Humanizing Childhood in Early Twentieth-Century Spain, Cambridge: Legenda (Studies in Hispanic and Lusophone Culture, 30), 2020, 322 p.

Texte intégral

1Millora de la infància a Espanya durant la Belle Époque. Aquesta monografia és el resultat d’una tesi doctoral defensada a la Universitat de Cambridge l’any 2015. Va prendre consciència del paper de les xarxes culturals internacionals en les pràctiques educatives. La nostra investigadora s’ha esforçat per mobilitzar personal universitari i de museus de diverses àrees passant pel Museu Sorolla situat a Madrid i el Museu Torres García de Montevideo, Uruguai.

2El que pot ser inconsistent en el post és la separació entre ment, cos i esperit amb una part per a cadascun respectivament. Cada part té dos capítols. La primera part se centra en la manera com els professionals de l’educació, els intel·lectuals i els intel·lectuales han repensat la relació entre el cognitiu i la creativitat. La segona part se centra en el lloc del cos en la pedagogia. S’examina com l’anàlisi de la percepció sensorial i, en particular, hàptica dels nens ha repercutit en els jocs que se’ls ofereix. Inevitablement, trobem Maria Montessori i els seus deixebles. La tercera part destaca l’aportació de la filosofia a les proves psicomètriques però també com el que devem als artistes Manuel Abril i Ángel Ferrant per a una aproximació més espiritual. L’autor justifica aquesta divisió a partir de la Trinitat, aquesta ordenació original d’una monografia acadèmica, però, porta a redundàncies. Segurament, un desenvolupament cronològic hauria estat més clàssic però més rendible des del punt de vista andragògic. Si l’obra fos traduïda a determinats idiomes, no seria fàcil trobar un concepte semànticament equivalent per a ment, cos i esperit. Per contra, una divisió temporal és més consensuada independentment de la llengua i la cultura.

3Es proporcionen diverses dates clau però no es posen en primer pla i estan disperses. Una línia de temps al principi o al final del llibre hauria proporcionat una millor visió general. Per exemple, a la introducció es presenta en poques línies la Llei Moyano espanyola votada el 1857: és el primer marc formal de l’ensenyament públic. Però quines van ser les conseqüències d’aquesta llei? Només sabem que va provocar frustracions que van durar fins a la creació del Premier Ministerio de Instrucción y Bellas Artes (1900). Els límits cronològics no estan prou especificats i l’obra va més enllà de la indicació donada en el títol ja que un cert nombre de referències es remunten al segle xix i s’estén fins a la Guerra Civil.

4Es podria corregir un altre punt: no es descriuen de manera concreta els tipus d’escoles (edat dels alumnes, preu, ubicació a les afores o centre, possibles proves d’accés) mentre que tots aquests criteris han influït i influeixen en les pedagogies. En conseqüència, sembla més rellevant ponderar centres amb característiques similars, ja sigui pel que fa a la seva metodologia, a l’antiguitat, al seu personal, al seu equipament o a la seva situació geogràfica. Així, seria més fàcil comparar les diferents escoles del Colegio Mont d’Or fundat pel mestre, artista i joguiner català-uruguaià Joaquín Torres García amb l’Escola del Bosc creada l’any 1914 a Montjuïc. Al capítol “Poesia pura” es mostra la influència del poeta bengalí Tagore en l’educació dels nens, però no es proporciona cap informació sobre l’educació real dels nens a l’Índia. Sabem, però, que aquest estat compta ara amb 22 llengües oficials i més de 200 llengües si tenim en compte les llengües no oficials.

5Un altre lament es refereix a la bibliografia. Està estructurat en tres parts. El primer recull els arxius, biblioteques i museus mobilitzats per a l’estudi. No obstant això, no s’especifiquen els fons i col·leccions ni la seva numeració. La segona part recull les més de quaranta revistes i diaris que s’han utilitzat per a l’anàlisi. Però els articles retinguts als diaris i crítiques no són referenciats. Com en l’apartat anterior d’arxius, biblioteques i museus, estan ordenats alfabèticament. Un ordenament temàtic o lingüístic hauria estat més encertat per facilitar la recerca d’informació. Els arxius, biblioteques i museus relacionats amb les ciències de l’educació podrien haver estat separats dels relacionats amb les arts (com el Museu Abelló de Mollet del Valles). De la mateixa manera, els diaris i crítiques generalistes es podria haver distingit de les revistes especialitzades. Una altra solució hauria estat diferenciar els diaris i revistes en llengua castellana dels catalanoparlants. Els articles d’aquestes revistes i diaris apareixen a la tercera i més gran part de la bibliografia, que inclou fonts primàries i secundàries. Les revistes els articles de les quals figuren a la tercera part no apareixen a la segona part com La Gaseta de les arts. Ens hauria agradat saber si els recursos estaven disponibles en format digital mitjançant un DOI i si eren d’accés obert gràcies a la icona Click & Read. Totes les referències també es donen al final dels sis capítols en forma de notes, malauradament la mida de la lletra d’aquestes notes és massa baixa per a la comoditat dels ulls.

6Si l’estudi ha estat atorgat per la Modern Language Association però també per l’Associació d’Hispanistes de Gran Bretanya i Irlanda i per l’Associació Internacional per a la Història de l’Educació, això es justifica per la riquesa de fonts mobilitzades per explicar el naixement de la pedologia, una nova disciplina per entendre la infància a la Belle Époque. Anna Kendrick es remunta als orígens epistemològics a Alemanya amb els textos ja reconeguts de Karl Christian Friedrich Krause. Julián Sanz del Río va viatjar a Alemanya i va aplicar les seves idees a la Institución Libre de Enseñanza de Madrid a partir de 1876 després del seu acomiadament de la Universidad Central de Madrid per la seva negativa a adoptar la fe catòlica. Kendrick també demostra que les condicions per a l’aparició de la Nova escola a principis del segle xx són interdisciplinaris i multinacionals: el biòleg i filòsof alemany Jakob Johann von Uexküll va crear el concepte de medi ambient per descriure l’entorn que l’envolta.

7Anna Kendrick retrata la nova educació amb diferents mitjans. Les arts plàstiques es representen especialment amb la il·lustració de Norah Borges per al poema “Escuela” de Carmen Conde. Les imatges que s’han inserit són en color i d’una qualitat de píxels força satisfactòria. Al costat de fotografies d’escoles amb alumnes, també hi ha captures de pantalla de pel·lícules fetes al final del franquisme com L’esperit del rusc (1973) de Victor Erice. Curiosament, a l’índex al final del llibre, les paraules cinema i cinema no apareixen. La literatura no ha de ser menyspreada gràcies a les referències a novel·les de finals del segle xx de Josefina Aldecoa. La contribució d’Anna Kathryn Kendrick rau en la seva capacitat per enllaçar fonts que no s’han creuat abans.

Haut de page

Pour citer cet article

Référence électronique

Héloïse Elisabeth Ducatteau, « Anna Kathryn Kendrick, Humanizing Childhood in Early Twentieth-Century Spain, »Mélanges de la Casa de Velázquez [En ligne], 53-1 | 2023, mis en ligne le 02 mai 2023, consulté le 06 juin 2023. URL : http://journals.openedition.org/mcv/18420 ; DOI : https://doi.org/10.4000/mcv.18420

Haut de page

Droits d’auteur

CC-BY-NC-ND-4.0

Creative Commons - Attribution - Pas d'Utilisation Commerciale - Pas de Modification 4.0 International - CC BY-NC-ND 4.0

https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

Haut de page
  • Logo Casa de Velázquez
  • DOAJ - Directory of Open Access Journals
  • OpenEdition Journals
Rechercher dans OpenEdition Search

Vous allez être redirigé vers OpenEdition Search