Navigation – Plan du site

AccueilNuméros53-1Actualité de la rechercheComptes rendusGabriele Valle, Italiano urgente....

Actualité de la recherche
Comptes rendus

Gabriele Valle, Italiano urgente. 500 anglicismi tradotti in italiano sul modello dello spagnolo

Héloïse Elisabeth Ducatteau
Référence(s) :

Gabriele Valle, Italiano urgente. 500 anglicismi tradotti in italiano sul modello dello spagnolo, Trento: Reverdito, 2017, 464 p.

Texte intégral

1El castellà, model de recepció dels anglicismes. El títol et pot fer somriure: a primera vista, abordant la traducció de 500 anglicismes ja entrats a la llengua de Dante a partir del castellà, no és més un exercici d’estil utilitzar Perec que una necessitat pragmático-lingüística? L’emulació neològica sovint es veu com un avantatge que afalaga més plaer recreatiu que les preocupacions de les quals la majoria dels parlants no s’han de preocupar.

2Si mirem més de prop, l’enfocament no va sorgir de sobte. En efecte, es basa en tres iniciatives que van començar l’any 2005 (pp. 34-36): el Diccionario panhispánico de dudas, el portal virtual Departamento de español al día i la Fundación Español Urgente, una oficina de consultoria sense ànim de lucre que permet la resolució de incerteses sobre l’ús dels globicismes, gairebé hauríem de dir, atesa la internacionalització exponencial d’aquests préstecs en àmbits tan variats com el turisme, la indústria, la premsa. La preocupació pel que fa als britànics i després als americanismes, de fet, no és nova entre els nostres veïns transalpins tal com ens recorda el prefaci, a partir de l’aproximació de Paolo Monelli durant l’època feixista fins al 2015, any del bateig de l’Incipit d’Annamaria Testa a connexió amb l’Accademia della Crusca (pp. 12-13). És amb la mateixa institució on va sorgir el present projecte: Italiano Urgente es va estrenar digitalment el 2015, després va ser presentat i aclamat al Cercle Lingüístic de Florència creat el 1945. Un any més tard, un dels seus membres, Francesco Sabatini va arribar tan lluny com per promocionar-lo al canal de televisió Rai Uno. Gabriele Valle va concedir un assaig sobre la qüestió que es va publicar el 2013.

3L’output (sorprenentment, aquest xenisme, força present en l’idioma francès, no apareix a la llista d’aquest diccionari) reflecteix bé la varietat de professions ocupades per l’autor italo-peruà que van des de la filosofia de la llengua fins al periodisme passant per l’assagisme, la traducció i la traductodidàctica. Tullio De Mauro no amaga que Gabriele Valle no és lingüista, però admet que, tanmateix, arriba a una anàlisi objectiva, amb judici. Els dos acòlits es permeten una terminologia acadèmica de la lingüística de contacte: no és d’estranyar, es tracta de substrat, superestrat, pseudoanglicismes, capes lèxiques i sintàctiques, morfologia desinencial; d’una manera més original, s’indiquen paraules rares, glottonimes (pp. 9-11), però s’evita el seu context de creació. La promesa no dóna al peu la normalització lingüística i ens recorda que la llengua pura no existeix (cf. Carreter i Cesarotti p. 22). No obstant això, davant la no adaptació de les paraules al·lòfones per motius tan diversos com la ignorància, l’oportunisme i la mandra, no deixa de fer sentir culpables tots els parlants d’italià. De la mateixa manera que Tullio De Mauro elabora una ràpida historiografia de les actituds envers els anglicismes a Itàlia des del 1963, Gabriele Valle va més enllà geogràficament i cronològicament amb una digressió sobre la història de la llengua espanyola a Amèrica Llatina respecte a la de la península, centrant-se específicament en sobre el desenvolupament d’un sobrecastellà (transcendent les divergències a banda i banda de l’Atlàntic), la Reial Acadèmia Espanyola, i els canvis ortogràfics concomitants. Justifica el seu projecte per, d’una banda, el fet que el llenguatge no és un instrument per assignar etiquetes a les coses sinó, per contra, és un llenguatge que preexisteix davant la nostra relació amb la realitat, de l’altra banda, per la proximitat ortogràfica molt estreta dels dos modismes llatino-mediterranis, essent encara més eficient l’italià que el castellà en aquest nivell (aquesta opinió mereix ser qualificada!). El final de la promesa anuncia l’estructura del diccionari: els préstecs són en negre, les traduccions a l’italià proposades, siguin calços o adaptacions grafofonètiques, en cursiva, els anglismes dotats de dos significats com hostess (pp. 216-217) o spider (pp. 369-370) estan marcats amb un asterisc. Qualsevol persona que noti un error està convidada a informar-ne a l’adreça de correu electrònic proporcionada.

4Quan vam acabar de llegir el llibre, l’argument de Gabriele Valle ens va convèncer perquè es basava en consideracions històricolingüístiques i filosòfiques. Tanmateix, lamentem que l’enfocament sigui massa limitat al castellà, encara que aquest sigui l’objectiu del llibre, i no s’estén a altres llengües neolatines. Les comparacions amb el francès, o fins i tot el català i el portuguès en menor mesura, es donen de manera força adequada en determinades definicions (aftershave i AIDS, p. 55, residence, pp. 329-330 i trojan, p. 418) i el prefaci de l’únic francès (quan arriba a la llei Toubon i les seves febles repercussions a Le Monde, p. 15). No obstant això, un treball col·lectiu sobre més anglicismes panromànics (incloent també el romanès, el romanx i l’occità) hauria estat més rellevant i hauria tingut més impacte. L’elecció dels xenismes anglifugs (atreveix-te a aquest adjectiu!) no està justificada. A més, l’absència de bibliografia i notes a peu de pàgina decebrà a més d’un que vulgui aprofundir en els seus coneixements si es tracta del tema, sobretot perquè al llarg de l’obra s’anomenen referències clàssiques (Migliorini, p. 15, Saussure, p. 23, Oxford English Dictionary, p. 42, The Merriam-Webster, Battaglia, Zingarelli, p. 43). És encara més curiós que el prefaci, Tullio De Mauro, sigui historiador de la llengua de professió i Gabriele Valle imparteixi classes a nivell de postbatxillerat. Un altre inconvenient és l’índex lèxic únic (pp. 457-463): útilment, hauria anat acompanyat d’un índex temàtic, un índex de noms propis i un índex gramatical.

Haut de page

Pour citer cet article

Référence électronique

Héloïse Elisabeth Ducatteau, « Gabriele Valle, Italiano urgente. 500 anglicismi tradotti in italiano sul modello dello spagnolo »Mélanges de la Casa de Velázquez [En ligne], 53-1 | 2023, mis en ligne le 02 mai 2023, consulté le 19 mai 2024. URL : http://journals.openedition.org/mcv/18434 ; DOI : https://doi.org/10.4000/mcv.18434

Haut de page

Auteur

Héloïse Elisabeth Ducatteau

Sciences Po (campus de Nancy)

Articles du même auteur

Haut de page

Droits d’auteur

CC-BY-NC-ND-4.0

Le texte seul est utilisable sous licence CC BY-NC-ND 4.0. Les autres éléments (illustrations, fichiers annexes importés) sont « Tous droits réservés », sauf mention contraire.

Haut de page
Rechercher dans OpenEdition Search

Vous allez être redirigé vers OpenEdition Search