Adserias, María, Burés, Lurdes, Miró, María Teresa et Ramón, Ester (1993), « L’assentament pre-romà de Tarragona », Revista d’Arqueologia de Ponent, 3, pp. 177-227.
Amela Valverde, Luis (2001-2002), « La Colonia Victrix Iulia Lépida », Kalathos, 20-21, pp. 239-249.
Amorós, Josep Vicenç (1957), « Argentum oscense », Numario Hispánico, 6, pp. 51-71.
Aquilué, Xavier (1997), « Empúries republicana », dans Javier Arce, Serena Ensoli et Eugenio La Rocca (éd.), Hispania Romana. Da terra di conquista a provincia dell’impero. Catalogue de l’exposition (Rome, Palazzo delle esposizioni, 22 settembre-23 novembre 1997), Milan, pp. 44-49.
Aquilué, Xavier (2002), « Emporion y el urbanismo griego en la Península Ibérica », dans José Luis Jiménez Salvador et Albert Ribera i Lacomba (coord.), Valencia y las primeras ciudades romanas de Hispania, Valence, pp. 93-102.
Aranegui Gascó, Carmen (2004), Sagunto. Oppidum, emporio y municipio romano, Barcelone.
Arellano, Oscar Luis, Barrio, Raquel, Lerín, Monserrat, Ruiz de Marco, Agustín et Tarancón María Jesús (2003), « Sobre el origen campamental de Augustobriga (Muro, Soria) », dans Ángel Morillo Cerdán (coord.), Arqueología militar romana en Hispania, Madrid, pp. 275-281.
Arriols, P. R. et Villaronga, Leandre (1984), « Troballa esporàdica de bronzes romans republicans », Gaceta Numismática, 74-75, pp. 113-117.
Asensio Esteban, José Ángel (1995), La ciudad en el mundo prerromano en Aragón, Saragosse.
Asensio, David, Miró, Maite et Sanmartí Grego, Joan (2002), « El nucli ibèric del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d’Ebre) : un estat de la qüestió », dans I Jornades d’Arqueologia : Ibers a l’Ebre. Recerca i interpretació [Tivissa, 23-24 novembre 2001], Tivissa, pp. 185-203.
Asensio, David, Morer, J., Rigo, A. et Sanmartí Grego, Joan (2002), « Les formes d’organització social i econòmica a la cossetània ibèrica : noves dades sobre l’evolució i tipologia dels assentaments entre els segles vii-i a.C. », dans M. Aurora Martín i Ortega et Rosa Plana Mallart (dir.), Territori polític i territori rural durant l’Edat del Ferro a la Mediterrània Occidental. Actes de la Taula Rodona (Ullastret, 25-27 mai 2000), Ullastret, pp. 253-271.
Beltrán Lloris, Francisco (1986), « Sobre la función de la moneda ibérica e hispano-romana », dans Estudios en homenaje al Dr. Antonio Beltrán Martínez, Saragosse, pp. 889-915.
Beltrán Lloris, Francisco (1998), « De nuevo sobre el origen y la función del denario ibérico », dans La moneda en la societat ibèrica. II Curs d’Història monetària d’Hispània (Barcelona, 26-27 de novembre de 1998), Barcelone, pp. 101-117.
Beltrán Lloris, Francisco (2001), « Hacia un replanteamiento del mapa cultural y étnico del Norte de Aragón », dans María Pilar Fernández Álvarez et Francisco Villar Liébana (éd.), Religión, lengua y cultura prerromanas de Hispania. Actas del VIII Coloquio Internacional sobre Lenguas y Culturas Prerromanas de la Península Ibérica (Salamanca, 1999), Salamanque, pp. 61-81.
Burillo Mozota, Francisco (1982), « La jerarquización del hábitat de época ibérica en el valle medio del Ebro. Una aplicación de los modelos locacionales », dans Actas de las IV Jornadas sobre el estado actual de los estudios sobre Aragón (2 vol.), Saragosse, vol. 1, pp. 215-228.
Burillo Mozota, Francisco (1995), « Celtiberia : monedas, ciudades y territorio », dans María Paz García-Bellido et Rui Manuel Sobral Centeno (éd.), La moneda hispánica : ciudad y territorio. Actas del I Encuentro Peninsular de Numismática Antigua (Madrid, noviembre de 1994), Madrid, pp. 161-177.
Burillo Mozota, Francisco (1998), Los Celtíberos. Etnias y estados, Barcelone.
Burillo Mozota, Francisco (2001), « La ciudad estado celtibérica de Segeda y sus acuñaciones monetales », Paleohispanica, 1, pp. 87-112.
Burillo Mozota, Francisco (2001-2002), « Indicadores cronológicos para la datación del nivel de destrucción de Segeda I », Kalathos, 20-21, pp. 215-238.
Burillo Mozota, Francisco (2002 a), « Oppida, ciudades estado y populi en la transición del Ibérico Pleno al Tardío en el nordeste de la Península Ibérica », dans I Jornades d’Arqueologia : Ibers a l’Ebre. Recerca i interpretació [Tivissa, 23-24 novembre 2001], Tivissa, pp. 205-220.
Burillo Mozota, Francisco (2002 b), « Etnias y ciudades estado en el valle medio del Ebro, el caso de kalakorikos/Calagurris Nassica », Kalakorikos, 7, pp. 9-29.
Burillo Mozota, Francisco (2003), « Segeda, arqueología y sinecismo », Archivo Español de Arqueología, 76, pp. 193-215.
Campo Díaz, Marta (1994), « Els grecs i l’inici de l’atesorament monetari a la Península Ibèrica », dans Tresors del món antic. Síntesi VII cicle de conferències (Barcelona, 14-30 de novembre de 1994), Barcelone, pp. 7-23.
Campo Díaz, Marta (1997), « La moneda griega y su influencia en el contexto indígena », dans Carmen Alfaro Asínset al., Historia monetaria de Hispania antigua, Madrid, pp. 19-49.
Campo Díaz, Marta (1998), « Les primeres monedes dels ibers : el cas de les imitacions d’Emporion », dans La moneda en la societat ibèrica. II Curs d’Història monetària d’Hispània (Barcelona, 26-27 de novembre de 1998), Barcelone, pp. 27-47.
Campo Díaz, Marta (1999), « Els exèrcits i la monetització d’Hispània (218-45 a.C.) », dans Moneda i exèrcits. III Curs d’Història monetària d’Hispània (Barcelona, 25-26 de novembre de 1999), Barcelone, pp. 59-81.
Campo Díaz, Marta (2001), « Concepte i funció de la moneda a les ciutats gregues. Reflexions a l’entorn d’Emporion i Rhode (segles v-iii a.C.) », dans Moneda i vida urbana. V Curs d’Història monetària d’Hispània (Barcelona, 29-30 de novembre de 2001), Barcelone, pp. 9-27.
Campo Díaz, Marta (2003), « La producció d’Untikesken i Kese : funció i circulació a la ciutat i al territori », dans Funció i producció de les seques indígenes. VI Curs d’Història monetària d’Hispània (Barcelona, 28-29 de novembre de 2002), Barcelone, pp. 77-104.
Cerdeño, María Luisa, Sanmartí Grego, Enric et García Huerta, Rosario (1999), « Las relaciones comerciales de los celtíberos », dans Francisco Burillo Mozota (éd.), Economía. IV Simposio sobre Celtíberos, Saragosse, pp. 263-299.
Cinca, José Luis, Ramírez Sádaba, José Luis et Velaza, Javier (2003), « Un depósito de proyectiles de catapulta hallado en Calahorra (La Rioja) », Archivo Español de Arqueología, 76, pp. 263-271.
Collantes Pérez-Ardá, Esteban (1997), Historia de las cecas de Hispania antigua, Madrid.
Crawford, Michael Hewson (1969), Roman Republican Coin Hoards, Londres.
Crawford, Michael Hewson (1985), Coinage and Money under the Roman Republic : Italy and the Mediterranean Economy, Berkeley - Los Angeles.
De Hoz, Javier (1995 a), « Notas sobre nuevas y viejas leyendas monetales », dans María Paz García-Bellido et Rui Manuel Sobral Centeno (éd.), La moneda hispánica : ciudad y territorio. Actas del I Encuentro Peninsular de Numismática Antigua (Madrid, noviembre de 1994), Madrid, pp. 317-345.
De Hoz, Javier (1995 b), « El poblamiento antiguo de los Pirineos desde el punto de vista lingüístico », dans Jaume Bertranpetit et Elisenda Vives (éd.), Muntanyes i Població. El passat dels Pirineus des d’una perspectiva multidisciplinària, Andorre, pp. 271-299.
Diloli Fons, Jordi (1996), « Hibera Iulia Ilercavònia Dertosa : l’assentament ibèric i la implantació de la ciutat romana », Butlletí Arqueològic, 18, pp. 39-68.
Domínguez Arranz, Almudena (1997), « Las acuñaciones ibéricas y celtibéricas de la Hispania citerior », dans Carmen Alfaro Asinset al., Historia monetaria de Hispania antigua, Madrid, pp. 116-193.
Fatás Cabeza, Guillermo (1992), « Para una etnografía de la cuenca media del Ebro », dans Martín Almagro-Gorbea et Gonzalo Ruiz Zapatero (éd.), Paleoetnología de la Península Ibérica. Actas de la reunión celebrada en la Facultad de geografía e historia de la Universidad Complutense (Madrid, 13-15 de diciembre de 1989),Madrid, pp. 223-232.
Furtwängler, Andreas E. (1978), Monnaies grecques en Gaule. Le trésor d’Auriol et le monnayage de Massalia (525/520-460 av. J.-C.), Fribourg.
García, Joaquim, Pujol, Jaume, Cela, Xavier et Zamora, Dolors (2000), « Burriac. Un centre d’intercanvi i de comerç a la Laietània ibèrica », dans Consuelo Mata Parreño et Guillem Pérez Jorda (éd.), Ibers : agricultors, artesans i comerciants. III Reunió sobre economia en el món ibèric, Valence, pp. 357-367.
García-Bellido, María Paz (1993 a), « El proceso de monetización en el Levante y sur Peninsular durante la Segunda Guerra Púnica », dans Jürgen Untermann et Francisco Villar (éd.), Lengua y cultura en la Hispania prerromana. Actas del V Coloquio sobre lenguas y culturas de la Península Ibérica (Colonia, 25-28 de septiembre de 1989), Salamanque, pp. 317-348.
García-Bellido, María Paz (1993 b), « Origen y función del denario ibérico », dans Frank Heidermanns, Helmut Rix et Elmar Seebold (éd.), Sprachen und Schriften des antiken Mittelmeerraums : Festschrift für Jürgen Untermann zum 65. Geburtstag, Innsbruck, pp. 97-124.
García-Bellido, María Paz et Blázquez, Cruces (2001), Diccionario de cecas y pueblos hispánicos con una introducción a la numismática antigua de la Península Ibérica (2 t.), Madrid.
García Moreno, Luis A. (1988), « Hispaniae tumultus. Rebelión y violencia indígena en la España romana de época republicana », Polis, 1, pp. 81-107.
García Riaza, E. (2003), « Dinero y moneda en la Hispania indígena : la mirada de las fuentes literarias », dans Funció i producció de les seques indígenes. VI Curs d’Història monetària d’Hispània (Barcelona, 28-29 de novembre de 2002), Barcelone, pp. 9-34.
Genera, Margarida (2003), « Dertosa : evolució d’una ciutat arran de l’Ebre », dans G. Pascual et J. Pérez Ballester (éd.), Puertos fluviales antiguos : ciudad, desarrollo e infraestructuras. IV Jornadas de Arqueología subacuática (Valencia, 28-30 de marzo de 2001), Valence, pp. 169-182.
Gil, Isabel, Loriente, Ana, Morán, Marta, Payà, Xavier et Pérez Almoguera, Arturo (2001), « De la Iltirta prerromana a la Ilerda tardorromana. Nuevos datos tras dos décadas de investigación continuada en Lleida », Archivo Español de Arqueología, 74 (183-184), pp. 161-181.
Gil Farrés, Octavio (1966), La moneda hispánica en la Edad Antigua, Madrid.
Gómez-Moreno, Manuel (1949), Misceláneas. Historia, Arte, Arqueología, Madrid.
Gomis Justo, Mariví (2001), Las acuñaciones de la ciudad celtibérica de Segeda/« sekaiza », Teruel - Saragosse.
Gorrochategui, Joaquín (1995), « Los Pirineos entre Galia e Hispania : las lenguas », Veleia, 12, pp. 181-232.
Guadán, Antonio Manuel de (1968-1970), Las monedas de plata de Emporión y Rhode (2 vol.), Barcelone.
Hauschild, Theodor, (1988), « Excavaciones en la muralla romana de Tarragona », Butlletí Arqueològic, època V, 6-7 (1984-1985), Tarragone, pp. 11-38.
Hernández Vera, José Antonio (2002), « La fundación de Graccurris », dans José Luis Jiménez Salvador et Albert Ribera i Lacomba (coord.), Valencia y las primeras ciudades romanas de Hispania, Valence, pp. 173-182.
Knapp, Robert C. (1977), Aspects of the Roman Experience in Iberia (206-100 B.C.), Valladolid.
Lejeune, Michel, Pouilloux, Jean et Solier, Yves (1988), « Étrusque et ionien archaïque sur un plomb de Pech Maho (Aude) », Revue archéologique de Narbonnaise, 21, pp. 19-59.
Llorens, María del Mar et Ripollés, Pere Pau (2002), « Arse-Saguntum : paradigma de l’economia monetitzada », dans Funció i producció de les seques indígenes. VI Curs d’Història monetària d’Hispània (Barcelona, 28-29 de novembre de 2002), Barcelone, pp. 53-76.
Maluquer de Motes i Nicolau, Joan (1986), Molí d’Espígol, Tornabous. Poblat Ibèric, Barcelone.
Mangas Manjarrés, Julio et Plácido, Domingo (éd.) (1994), Avieno : Ora maritima, Descriptio orbis terrae, Phaenomena, Madrid.
Marcet, Roger et Sanmartí Grego, Enric (1990), Empúries, Barcelone.
Marques de Faria, Antonio (2004), « Crónica de onomástica paleo-hispânica (8) », Revista Portuguesa de Arqueología, 7 (2), pp. 175-192.
Martí Bonafé, María Ángeles (1998), El área territorial de Arse-Saguntum en época ibérica : una aproximación a su estudio, Valence.
Martín i Ortega, Aurora (2000), « L’oppidum del Puig de Sant Andreu d’Ullastret. Aportació de les intervencions arqueòlogiques recents al coneixement dels sistemes defensius i de l’urbanisme », dans L’habitat protohistòric a Catalunya, Roselló i Llenguadoc Occidental. Actualitat de l’arqueologia de l’Edat del Ferro. Actes del XXII Col.loqui Internacional per a l’estudi de l’Edat del Ferro, Girona, pp. 107-121.
Martín i Ortega, Aurora et Puig Griessenberger, Anna Maria (2002), « Rhode i l’organització del territori de l’Alt Empordà », dans Aurora Martín Ortega et Rosa Plana Mallart (dir.), Territori polític i territori rural durant l’edat del Ferro a la Mediterrània occidental. Actes de la Taula Rodona (Ullastret, 25-27 de maig de 2000), Ullastret, pp. 53-68.
Martín Valls, Ricardo (1967), La circulación monetaria ibérica, Valladolid.
Miró, María Teresa (1998), « El nucli ibèric de Tàrraco : dels inicis a la integració dins la ciutat romana », dans Marc Mayer, Josep M. Nolla et Jordi Pardo (éd.), De les estructures indígenes a l’organització provincial romana de la Hispania citerior. Homenatge a Josep i Garriga/Actes de les jornades internacionals d’arqueologia romana (Granollers, 1987), Barcelone, pp. 373-379.
Moret, Pierre (1995), « Tite-Live et la topographie d’Emporion », Mélanges de la Casa de Velázquez, 31 (1), pp. 55-75.
Moret, Pierre (2002), « Reflexiones sobre el período ibérico pleno (siglos v a iii a.C.) en el Bajo Aragón y zonas vecinas del curso inferior del Ebro », dans I Jornades d’Arqueologia : Ibers a l’Ebre. Recerca i interpretació (Tivissa, 23-24 novembre 2001), Tivissa, pp. 111-136.
Muñiz Coello, Joaquín (1982), El sistema fiscal en la España romana (República y Alto Imperio), Saragosse.
Murillo, Juan Francisco et Jiménez, José Luis (2002), « Nuevas evidencias sobre la fundación de Corduba y su primera imagen urbana », dans José Luis JiménezSalvador et Albert Ribera i Lacomba (coord.), Valencia y las primeras ciudades romanas de Hispania, Valence, pp. 183-193.
Nolla, Josep Maria (1998), « Empúries, creixement, crisi i adaptació. Algunes consideracions », dans Marc Mayer, Josep Maria Nolla et Jordi Pardo (éd.), De les estructures indígenes a l’organització provincial romana de la Hispània citerior. Homenatge a Josep Estrada i Garriga, Barcelone, pp. 429-439.
Ñaco del Hoyo, Toni (1997), La política fiscal romana a Hispània durant els primers decennis de la conquesta (218-167 a.C.), Barcelone [Microforma, X/5565].
Otero Morán, Paloma (2002), « Arekorata : la moneda como base para el conocimiento de una ciudad », dans Funció i producció de les seques indígenes. VI Curs d’Història monetària d’Hispània (Barcelona, 28-29 de novembre de 2002), Barcelone, pp. 147-169.
Payà i Mercé, Xavier, Gil, Isabel, Loriente, Ana, Lafuente, Ángel y Morán, Marta (1996), « Evolució espacial i cronològica de l’antiga ciutat d’Ilerda », Revista d’Arqueologia de Ponent, 6, pp. 119-149.
Pérez Almoguera, Arturo (1993-1994), « Iltirta y Auso, dos capitales regionales en la Hispania republicana », Anales de prehistoria y arqueología, 9-10, pp. 193-208.
Pérez Almoguera, Arturo (1995), « Sobre la ceca de Iltirkesken y su probable ubicación en el Bajo Ebro », Verdolay, 7, pp. 321-325.
Pérez Almoguera, Arturo (1996), « De la arketurki prerromana a la Vrgellum visigoda, ¿Una continuidad ? », Cypsela, 11, pp. 153-160.
Pérez Almoguera, Arturo (1998), « La civitas de Iltirda-Ilerda (siglos iii a.C.-iii d.C.) », dans Marc Mayer, Josep Maria Nolla et Jordi Pardo (éd.), De les estructures indígenes a l’organització provincial romana de la Hispània citerior. Homenatge a Josep Estrada i Garriga (Granollers, 5-8 de junio de 1987), Barcelone, pp. 489-500.
Pérez Almoguera, Arturo (1999), « Livio, 21, 61, 6-7 : Atanagrum Vrbem. Quae caput eius populi erat. El problema de Atanagrum y la capitalidad ilergete », Hispania Antiqua, 23, pp. 25-46.
Pérez Almoguera, Arturo (2001), « iltir/iltur = oppidum. Los nombres de lugar y la ciudad en el mundo ibérico », Faventia, 23 (1), pp. 21-40.
Pina Polo, Francisco(1993), « ¿ Existió una política romana de urbanización en el nordeste de la Península Ibérica ? », Habis, 24, pp. 77-94.
Richard, Jean-Claude (1987), « Des imitations de Rhodé et d’Emporion aux monnaies à la croix : armées ou économies ? », dans Georges Depeyrot, Tony Hackens et Ghislaine Moucharte (éd.), Rythmes de la production monétaire de l’Antiquité à nos jours. Actes du Colloque international (Paris, 10-12 janvier 1986), Louvain-la-Neuve, pp. 93-98.
Ripoll i Perelló, Eduard (1976), « El problema dels Indiquetes en relació amb la ciutat d’Empúries », dans Actes del 2o Col.loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, Puigcerdà, pp. 137-146.
Ripollès, Pere Pau (1994), « Circulación monetaria en Hispania durante el período republicano y el inicio de la dinastía Julio-Claudia », dans Actas del VIII Congreso Nacional de Numismática (Avilés, 1-4 de abril de 1992), Madrid, pp. 115-148.
Ripollès, Pere Pau (2000), « La monetización del mundo ibérico », dans Consuelo Mata Parreño et Guillem Pérez Jorda (éd.), Ibers : agricultors, artesans i comerciants. III Reunió sobre economia en el món ibèric, Valence, pp. 139-344.
Rocafiguera i Espona, Monserrat de (1995), Osona ibèrica. El territori dels antics ausetans, Vic.
Rodríguez Ramos, Jesús (2001-2002), « Okelakom, Sekeida, Bols’ken », Kalathos, 20-21, pp. 429-434.
Rouillard, Pierre (1991), Les Grecs et la péninsule Ibérique du viiie au ive siècle avant Jésus-Christ, Paris.
Ruíz de Arbulo Bayona, Joaquín (1998), « La evolución urbana de Emporion en época tardo-republicana. La complejidad de una tradición », dans Marc Mayer, Josep Maria Nolla et Jordi Pardo (éd.), De les estructures indígenes a l’organització provincial romana de la Hispània citerior. Homenatge a Josep Estrada i Garriga (Granollers, 5-8 de junio de 1987), Barcelone, pp. 539-554.
Ruíz de Arbulo Bayona, Joaquín (2002), « La fundación de la colonia Tárraco y los estandartes de César », dans José Luis Jiménez Salvador et Albert Ribera i Lacomba (coord.), Valencia y las primeras ciudades romanas de Hispania, Valence, pp. 137-156.
Sanmartí Grego, Enric (1991), « Una carta comercial hallada en Emporion », dans Saguntum y el mar, Valence, pp. 16-18.
Sanmartí Grego, Enric, Castanyer, Pere et Tremolseda, Joaquim (1992), « Nuevos datos sobre la historia y la topografía de las murallas de Emporion », Madrider Mitteilugen, 33, pp. 102-112.
Sanmartí Grego, Joan (2002), « Territoris i escales d’integració política a la costa de Catalunya durant el període ibèric ple (segles iv-iii a.C.) », dans Aurora Martín Ortega et Rosa Plana Mallart (dir.), Territori polític i territori rural durant l’edat del Ferro a la Mediterrània occidental. Actes de la Taula Rodona (Ullastret, 25-27 de maig de 2000), Ullastret, pp. 23-38.
Sanmartí Grego, Joan et Belarte, Carmen (2001), « Urbanización y desarrollo de estructuras estatales en la costa de Cataluña (siglos vii-iii a.C.) », dans Luis Berrocal-Rangel y Philippe Gardes (éd.), Entre celtas e íberos, Madrid, pp. 161-174.
Sanmartí Grego, Joan et Santiago, Rosa (1988), « La lettre grecque d’Emporion et son contexte archéologique », Revue archéologique de Narbonnaise, 21, pp. 3-17.
Serra Ráfols, Josep de Calassanç (1941), « El poblado ibérico del Castellet de Banyoles (Tivissa, Bajo Ebro) », Ampurias, 3, pp. 15-34.
Tarradell-Font, Nuria (2003-2004), « Les troballes numismàtiques del Castellet de Banyoles de Tivissa (Baix Ebre, Catalunya). Noves troballes de les excavacions 1998-1999 i revisió de les anteriors », Fonaments, 10-11,pp. 245-317.
Tovar, Antonio (1989), Iberische Landeskunde (5 vol. en 3 t.), t. iii : Tarraconensis, Segunda parte : Las tribus y las ciudades de la antigua Hispania, Baden-Baden.
Untermann, Jürgen (éd.) (1975), Monumenta linguarum Hispanicarum (4 t.), t. i : Die Münzlegenden (2 vol.), Wiesbaden.
Vega, Josep de laet Sanmartí Grego, Enric (1985), « Novetats arqueològiques a Montjuïc », Mediterrània, 13, pp. 45-56.
Villaronga, Leandre (1978), « La influència de les monedes ibèriques de Iltirkesken i de Iltirta en el Llenguadoc occidental », dans Actes del 2o Col.loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, pp. 257-263.
Villaronga, Leandre (1979), Numismática antigua de Hispania : iniciación a su estudio, Barcelone.
Villaronga, Leandre (1982), « Les seques ibèriques catalanes : una síntesi », Fonaments, 3, Barcelone, pp. 135-183.
Villaronga, Leandre (1993), Tresors monetaris de la Península Ibèrica anteriors a August : repertori i anàlisi, Barcelone.
Villaronga, Leandre (1994), Corpus nummum Hispaniae ante Augusti aetatem, Madrid.
Villaronga, Leandre (1998), Les dracmes ibèriques i llurs divisors, Barcelone.
Villaronga, Leandre (2000), Les monedes de plata d’Empòrion, Rhode i les seves imitacions : de principi del segle iii a.C. fins a l’arribada dels romans, el 218 a.C., Barcelone.
Villaronga, Leandre (2002), Les dracmes emporitanes de principi del segle ii a.C., Barcelone.
Villaronga, Leandre (2003), La plata emporitana de la segona guerra púnica, final del segle iii a.C., Barcelone.
Vivó, David (1996), « Rhode : arquitectura i urbanisme del barri hel.lenístic », Revista d’Arqueologia de Ponent, 6, pp. 81-117.