Sources littéraires
Anonyme de Ravenne (1860), Cosmographie, éd. de Gustav Parthey & Moritz Pinder, Berlin.
Pline l’Ancien (1980), Histoire naturelle (Livre V), éd. de Jehan Desanges, Paris, Les Belles Lettres, coll. « Collection des Universités de France ».
Pomponius Mela (1988), Chorographie, éd. de Alain Silberman, Paris, Les Belles Lettres, coll. « Collection des Universités de France, Série Latine » (283).
Claude Ptolémée (1828 [réimpr. Paris, diff. A. Blanchard, 1989]), Traité de géographie (Livre 1 et fin du livre 7), trad. de Nicolas B. Halma, Bordeaux.
Strabon (1966), Géographie, t. II, livres III et IV, Espagne, Gaule, éd. de François Lasserre, Paris, Les Belles Lettres,.
Tacite (1859 [réimpr. 1968]), Les Annales, éd. de Jean-Louis Burnouf, Paris, Garnier-Flammarion, coll. « GF »,
Ouvrages et articles
Alonso Villalobos, Carlos (1987), « Aproximación al estudio de las relaciones entre la Bética y la Mauritania Tingitana durante el reinado de Claudio », dans España y el Norte de África. Bases históricas de una relación fundamental, Actas del I Congreso Hispano-Africano de las Culturas mediterráneas, Grenade, Publicaciones de la Universidad de Granada, pp. 207-213.
Álvarez Melero, Anthony (2018, éd.), Fretum Hispanicum. Nuevas perspectivas sobre la importancia geoestratégica y socioeconómica del Estrecho de Gibraltar durante la Antigüedad, Séville, Editorial Universidad de Sevilla, coll. « Colección Historia y Geografía » (355).
Arévalo González, Alicia, Darío Bernal Casasola & Antonio Torremocha Silva (2004, éd.), Garum y salazones en el Círculo del Estrecho. Catálogo de exposición, Séville-Cadix, Junta de Andalucía-Universidad de Cádiz.
Arteaga Matute, Oswaldo (1994), « La Líga púnica gaditana. Aproximación a una visión histórica occidental, para su contrastación con el desarrollo de la hegemonía cartaginesa, en el mundo mediterráneo », dans Cartago, Gadir, Ebusus y la influencia púnica en los territorios hispanos. VIII Jornadas de Arqueología fenicio-púnica. Ibiza 1993, Ibiza, coll. « Trabajos del Museo Arqueológico de Ibiza » (33), pp. 23-57.
Bernal Casasola, Darío (2006), « La industria conservera romana en el “Círculo del Estrecho”. Consideraciones sobre la geografía de la producción », dans Aomar Akerraz, Paola Ruggeri, Ahmed Siraj & Cinzia Vismara (éd.), L’Africa romana. Mobilità delle persone e dei popoli, dinamiche migratorie, emigrazioni ed immigrazioni nelle province occidentali dell’Impero romano. XVI Convegno di Studio. Rabat 2004, Rome, Carocci, pp. 1351-1394.
Bernard, Gwladys (2018), Nec plus ultra. L’Extrême Occident méditerranéen dans l’espace politique romain (218 av. J.-C. – 305 apr. J.-C.), Madrid, Casa de Velázquez, coll. « BCV » (72).
Bernard, Gwladys & Michel Christol (2015), « Les relations militaires entre l’Hispanie et la Maurétanie Tingitane à la fin du ier siècle, Mise en perspective des Histoires de Tacite et des sources épigraphiques », Mélanges de la Casa de Velázquez, 45 (2), pp. 189-209.
Bernard, Gwladys & Aurélien Montel (2022, éd.), Le détroit de Gibraltar (Antiquité ‒ Moyen Âge), t. II, Espaces et figures de pouvoir, Madrid, Casa de Velázquez.
Callegarin, Laurent (2014-2015 [2016]), « L’efficience d’un paradigme d’Antiquistes », Karthago. Revue d’archéologie méditerranéenne, 29, pp. 51-72.
Callegarin, Laurent & Dominique Valérian (2024, éd.), Le détroit de Gibraltar (Antiquité ‒ Moyen Âge), t. III, Circulations, mobilités et réseaux d’échanges, Madrid, Casa de Velázquez.
Castillo, Carmen (1991), « Relaciones entre Hispania y África en época alto-imperial: documentación epigráfica », dans Attilio Mastino (éd.), L’Africa Romana. VIII Convegno di Studio. Cagliari 1990, Sassari, Edizione Gallizi, pp. 79-99.
Cheddad, Mohcin (2013), « Le concept du Cercle du détroit de Gibraltar : une vue de la rive méridionale », dans Paola Ruggeri (éd.), L’Africa Romana. Momenti di continuità e rottura : bilancio di trent’anni di convegni di l’Africa romana. XX Convegno di Studio. Alghero 2013, Rome, Carocci, pp. 855-871.
Coltelloni-Trannoy, Michèle, Virginie Bridoux & Véronique Brouquier-Reddé (2016, éd.), Le Cercle du Détroit dans l’Antiquité : l’héritage de Miguel Tarradell, Louvain, Peeters.
des Boscs-Plateaux, Françoise, Yann Dejugnat & Arthur Haushalter, (2019, éd.), Le détroit de Gibraltar (Antiquité ‒ Moyen Âge), t. I, Représentations, perceptions, imaginaires, Madrid, Casa de Velázquez.
García y Bellido, Antonio (1954), « Españoles en el Norte de África durante la edad antigua », dans Actas del I Congreso Arqueológico del Marruecos Español (Tetuán, 22-26 junio 1953), Tétouan, pp. 365-379.
Gozalbes Cravioto, Enrique (2006), « Documentos epigráficos acerca de las relaciones entre Hispania y Mauretania Tingitana », dans Aomar Akerraz, Paola Ruggeri, Ahmed Siraj & Cinzia Vismara (éd.), L’Africa romana. Mobilità delle persone e dei popoli, dinamiche migratorie, emigrazioni ed immigrazioni nelle province occidentali dell’Impero romano. XVI Convegno di Studio. Rabat 2004, Rome, Carocci, pp. 1337-1350.
López Pardo, Fernando (1987), « Mauritania Tingitana: tendencias en sus relaciones interprovinciales », dans España y el Norte de África. Bases históricas de una relación fundamental: aportaciones sobre Melilla, Grenade, Universidad de Granada, pp. 185-194.
Panzram, Sabine (2022), « Realidad frente a paradigma. Gades y el llamado “Círculo del Estrecho” », dans Gwladys Bernard & Aurélien Montel (éd.), Le détroit de Gibraltar (Antiquité – Moyen Âge), t. II, Espaces et figures de pouvoir, Madrid, Casa de Velázquez, coll. « CCV » (191), pp. 119-145.
Pastor Muñoz, Mauricio (2006), « Los Manes en la epigrafía funeraria de Mauritania tingitana y Bética: diferencias y semejanzas », dans Aomar Akerraz, Paola Ruggeri, Ahmed Siraj & Cinzia Vismara (éd.), L’Africa romana. Mobilità delle persone e dei popoli, dinamiche migratorie, emigrazioni ed immigrazioni nelle province occidentali dell’Impero romano. XVI Convegno di Studio. Rabat 2004, Rome, Carocci, pp. 1419-1438.
Ponsich, Michel (1970), Recherches archéologiques à Tanger et en sa région, Paris, Éditions du Centre national de la recherche scientifique.
Ponsich, Michel (1975), « Pérennité des relations en le circuit du Détroit de Gibraltar », dans Aufstieg und Niedergang der Römischen Welt, t. II.3, Berlin-New York, De Gruyter, pp. 655-684.
Ponsich, Michel (1993), « Le circuit du détroit de Gibraltar en l’Antiquité », dans Josep Padró i Parcerisa, Marta Prevosti Monclús & Mercedes Roca Roumens (éd.), Homenatge a Miquel Tarradell i Mateu, Barcelone, Curial Edicions Catalanes, coll. « Estudis Universitaris Catalans » (29), pp. 49-62.
Roxan, Margaret (1994), Roman Military Diplomas 1985-1993, Londres, University College, Institute of Archaeology.
Tarradell i Mateu, Miquel (1960), Historia de Marruecos. Marruecos púnico, Tétouan, Editorial Cremades.
Tarradell i Mateu, Miquel (1967), « Los fenicios en occidente. Nuevas perspectivas », dans Donald Benjamin Harden (éd.), Los fenicios, Barcelone, Círculo de amigos de la historia, coll. « Biblioteca de historia » (28), pp. 277-314.
Villaverde Vega, Noé (1992), « Comercio marítimo y crisis del siglo iii en el “Circulo del Estrecho”: sus repercusiones en Mauritania Tingitana », dans Afrique du Nord Antique et Mediévale. Spectacles, vie portuaire, religions. Ve Colloque international sur l’Histoire et l’Archéologie de l’Afrique du Nord – 115e Congrès National des Sociétés Savantes. Avignon 1990, Paris, Éd. du Comité des travaux historiques et scientifiques, pp. 333-347.




