Acién Almansa, Manuel (1999), « Poblamiento indígena en al-Andalus e indicios del primer poblamiento andalusí », Al-Qantara, 20-1, pp. 47-64.
Acién Almansa, Manuel (2000), « La herencia del protofeudalismo visigodo frente a la imposición del Estado islámico », dans Visigodos y Omeyas, Anejos de Archivo Español de Arqueología, 23, pp. 429-442.
Agustí García, Ernesto, Olmo Enciso, Lauro et alii (2004), « Recópolis: investigaciones arqueológicas en los años 2001 y 2002 », dans Investigaciones Arqueológicas en Castilla-La Mancha: 1996-2002, Tolède, Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha, pp. 325-344.
Aẖbār Maǧmū‘a (Colección de tradiciones). Emilio Lafuente y Alcántara (éd. et trad.), Madrid, 1984 (1ere éd. Madrid, 1867).
Arce Sainz, Fernando (2003), « Construcción de iglesias en la Córdoba emiral: testimonios documentales », dans Actas del iii Congreso de Historia de Andalucía (Córdoba, 2001), Cordoue, vol. I, pp. 293-303.
Arjona Castro, Antonio (1982), Anales de Córdoba musulmana (711-1008), Cordoue.
Ayala Martínez, Carlos de (1995), Libro de privilegios de la Orden de San Juan de Jerusalén en Castilla y León (siglos xii-xv), Madrid.
Bahnassi, Afif (1990), La Grande Mosquée Omeyyade à Damas, Damas.
Al-Bakrī, Ǧuġrāfiyat al-Andalus wa-Ūrūbbā : minKitāb al-masālik wa-l-mamālik, éd. Abd al-Rahman Ali Al-Haǧǧī, Beyrouth, 1968.
Al-Bakrī, Kitāb al-masālik wa-l-mamālik, Geografía de España, trad. Eliseo Vidal Beltrán, Saragosse, 1982, Textos Medievales (53).
Al-Balāḏuri, Kitāb Futūḥ al-buldān,The origins of the Islamic state, Philip Khuri Hitti et Francis Clarck Murgotten (trad.), New York, 1978.
Bango Torviso, Isidro Gonzalo (1979), « El neovisigotismo artístico de los siglos ix y x: la restauración de ciudades y templos. I », Revista de Ideas Estéticas, 37, pp. 319-338.
Barceló, Carmen (2001), « Columnas “arabizadas” en basílicas y santuarios del occidente de al-Andalus », dans La islamización de la Extremadura romana (Cuadernos Emeritenses, 17), Mérida, pp. 87-137.
Barceló, Carmen (2002), «Escritos árabes en la basílica paleocristiana de Casa Herrera (Mérida)», Madrider Mitteilungen, 43, pp. 299-315.
Barnes, H. etalii (2006), « From “Guard House” to Congregational Mosque: recent discoveries on the urban history of Islamic Jarash », Annual of the Department of Antiquities of Jordan, 50, pp. 285-314.
Bashear, Suliman (1991), « Qiblamusharriqa and Early Muslim Prayer in Churches », The Muslim World, 81 (2-3), pp. 267-282.
Beltrán Martínez,Antonio (1991), Zaragoza y las reformas urbanísticas en el casco antiguo, Saragosse.
Bisheh, Gazhi (éd.) (2000), Los Omeyas: los inicios del arte islámico, Madrid.
Bisheh, Gazhi (éd.) (2009), «Al-Fudayn, Mafraq, Jordanie», MWNF – Museum With No Frontiers, http://www.discoverislamicart.org/database_item.php?id=monument;ISL;jo;Mon01;6;es. [Consulté le 28-VII-2009].
Bramón planas, Dolors, Souto, Juan Antonio (1987), « Las maravillas de Zaragoza », Aragón en la Edad Media, 7, pp. 7-26.
Burns, Ross (2005), Damascus. A History, Londres-New York.
Caballero Zoreda, Luis (2004), « Excavaciones arqueológicas en el lugar de Melque, San Martín de Montalbán (Toledo) », dans Investigaciones Arqueológicas en Castilla-La Mancha : 1996-2002, Tolède, pp. 345-364.
Caballero Zoreda, Luis, Sáez Lara, Fernando (2009), « La iglesia de El Gatillo de Arriba (Cáceres). Apuntes sobre una iglesia rural en los siglos vi al viii », dans Luis Caballero Zoreda, Pedro Mateos Cruz, María de los Ángeles Utrero Agudo(éd.), El siglo vii frente al siglo vii: arquitectura (Visigodos y Omeyas 4, Mérida, 2006), Anejos del Archivo Español de Arqueología, 51, pp. 155-184.
Le Calendrier de Cordoue (1961), Reinhart Dozy (éd.) et Charles Pellat (trad.), Leyde.
Calvo Capilla, Susana (2002), « Apuntes sobre los templos de los dimmíes en al-Andalus », dans Isidro Bango Torviso (éd.), Memoria de Sefarad (Catalogue exposition, Tolède, 2002-2003), Madrid, Sociedad Estatal Acción Cultural Exterior, pp. 240-244.
Calvo Capilla, Susana (2007), « Las primeras mezquitas de al-Andalus a través de las fuentes árabes (92H/711-170H/785) », Al-Qantara, 28-1, pp. 145-182.
Calvo Capilla, Susana (2010), « Analogies entre les Grandes Mosquées de Damas et Cordoue : Mythe ou Réalité », dans Antoine Borrut et Paul M. Cobb (éd.), Umayyad Legacies/Héritages Omeyyades, New York-Leyde, pp. 281-311.
Canto, Alicia (1995), « Inscripción conmemorativa de tres iglesias », dans Arte islámico en Granada: Proyecto para un museo de la Alhambra, Grenade, pp. 343-346.
Chalmeta, Pedro (1994), Invasión e Islamización, Madrid.
Christides, Vasileios (2000), « ‘Uqba b. Nāfi’ », Encyclopaedia of Islam, Leyde, vol.10, pp. 789-90.
Creswell, Keppel Archibald Cameron (1989), A Short Account of Early Muslim Architecture, revu et augmenté par James W. Allan,Le Caire.
Crónica de 1344, Diego Catalán et Maria Soledad de Andrés (éd.), Madrid, 1971 (Fuentes cronisticas de la historia de España, 2).
Crónica del Moro Rasis (Aẖbār mulūk al-Andalus), Diego Catalán, María Soledad de Andrés (éd.), [Fuentes cronisticas de la historia de España, 3] Madrid, 1975.
Dikr bilād al-Andalus.Luis Molina (trad. et éd.), Madrid, 1983
Donner, Fred McGraw (1998), Narratives of Islamic Origins:The Beginnings of Islamic Historical Writing, Princeton.
Dozy, Reinhart (1881), Recherches sur l’histoire et la littérature de l’Espagne pendant le Moyen Age, 3e éd., Leyde.
Elad, Amikam (2002), « Community of Believers of “Holy Men” and “Saints” or community of Muslims? The Rise and Development of Early Muslim Historiography », Journal of Semitic Studies, 47, pp. 241-308.
Elisséeff, Nikita (1965), « Dimashk », The Encyclopaedia of Islam, Leyde, vol. 2, pp. 277-290.
Fatḥ al-Andalus. Luis Molina (éd. et trad.), Madrid, 1994.
Fatḥ al-Andalus, La conquista de al-Andalus, Mayte Penelas (trad.), Madrid, 2002.
Fernández-Puertas, Antonio (2009), « Excavaciones en la Mezquita de Córdoba », dans Antonio Fernández-Puertas, Purificación Marinetto (éd.), Arte y Cultura. Patrimonio hispanomusulmán en al-Andalus, Granada, pp. 9-132.
Flood, Finbarr Barry (2001), The Great Mosque of Damascus, Leyde.
Foss, Clive (2009a), « Egypt under Muwiya Part i: Flavius Papas and Upper Egypt », Bulletin of the School of Oriental and African Studies, 72-1, pp. 1-24.
Foss, Clive (2009b), « Egypt under Mu‘āwiya. Part ii: Middle Egypt, Fusṭāṭ and Alexandria », Bulletin of the School of Oriental and African Studies, 72-2, pp. 259-278.
Fu’ad Sayyid, Amin (1998), La Capitale de l’Égypte jusqu’à l’époque fatimide. Al-Qahira et al-Fusṭāṭ, Essai de reconstitution topographique, Beyrouth-Stuttgart (Beiruter Texte und Studien, Band 48).
Fuertes Santos, Maria del Caminos, Hidalgo Prieto, Rafael (2005), Guía del yacimiento arqueológico de Cercadilla, Cordoue.
Genequand, Denis (2008),« An Early Islamic Mosque in Palmyra. Une mosquée du début de l’époque islamique à Palmyre », Levant, 40, pp. 3-15.
Gimeno Pascual, Helena (2009), « El hábito epigráfico en el contexto arquitectónico hispánico del siglo vii », dans Luis Caballero Zoreda, Pedro Mateos Cruz, María de los Ángeles Utrero Agudo(éd.), El siglo vii frente al siglo vii: arquitectura (Visigodos y Omeyas 4, Mérida, 2006), Anejos del Archivo Español de Arqueología, 51, pp. 31-44.
Granja, Fernando de la (1966), La Marca Superior en la obra de al-‘Udri, Saragosse.
Gutiérrez Lloret, Sonia (1996), La Cora de Tudmir de la antigüedad tardía al mundo islámico: poblamiento y cultura materia, Madrid-Alicante.
Gutiérrez Lloret, Sonia (2002), « De espacio religioso a espacio profano: transformación del área urbana de la basílica del Tolmo de Minatéda (Hellín, Albacete) en barrio islámico », dans II Congreso de Historia de Albacete (2000), vol.1, Arqueología y Prehistoria, Albacete, pp. 307-316.
Gutiérrez Lloret, Sonia (2007), « La islamización de Tudmir: balance y perspectivas », dans Sénac, Philippe (éd.), Villes et campagnes de Tarraconaise et d’al-Andalus (vie-xie siècles): la transition, Toulouse, pp. 275-318.
Hauschild, Theodor (1978), «Das Mausoleum von Las Vegas de Pueblanueva (Prov. Tolédo)», Madrider Mitteilungen, 19, pp. 307-378.
Hernández Vera, José Antonio (2004), « La mezquita aljama de Zaragoza a la luz de la información arqueológica », ‘Ilu. Revista de ciencias de las religiones. Anejos, 10, pp. 65-91.
Hernández Vera, José Antonio, Bienes Calvo, Juan José (1998), « La excavación arqueológica de la Catedral del Salvador », La Seo de Zaragoza, Saragosse, pp. 23-46.
Hidalgo Prieto, Rafael (2005), « Algunas cuestiones sobre la Corduba de la Antigüedad Tardía », dans Les ciutats tardoantigues d’Hispània: cristianització i topografia (VI reunió d´arqueología cristiana Hispánica, Valence, 2003), Barcelona (Monografies de la Seccio Històrico-arqueològica, 9), pp. 401-414.
Al-Himyarī, Al-Rawḍ al-mi’ṭār fī ẖabar al-aqṭār (La péninsule ibérique au Moyen-Âge), Évariste Lévi-Provençal (éd. et trad.), Leyde, 1938.
Ibn ‘Asākir, La description de Damas (Tā’riẖ madīnat Dimašq), Nikita Elisséef (trad.), Damas, 1959.
Ibn al-Aṯīr, Al-Kāmil fī l-ta’rīẖ, Annales du Maghreb et de l’Espagne, Edmond Fagnan (trad.), Alger, 1901.
Ibn al-Aṯīr, Al-Kāmil fī l-ta’rīẖ, Carl Johann Tornberg (éd), Beyrouth, 1965-1967.
Ibn al-Faradī, Ta’rīẖ ‘ulamā’ al-Andalus (Historia virorum doctorum Andalusiae), Francisco Codera (éd.,) Madrid, 1891-1892.
Ibn Haldūn, Histoire des Berbères et des dynasties musulmanes de l’Afrique septentrionale, Mac Guckin de Slane (trad.) Paris, 1925.
Ibn al-Haṯīb, Iḥāṭa fī aẖbār Ġarnata, Muhammad Abd Allah Inan, (éd,), Le Caire, 1973-1977.
Ibn Ḥayyān, Muqtabis ii-1, Mahmud ‘Ali Makki (éd.), Riyad, 2003.
Ibn Ḥayyān, Muqtabis ii-1, Crónica de los emires Alhakam I y ‘Abdarrahman II entre los años 796 y 847, Mahmud ‘Ali Makki, Federico Corriente (trad.) Saragosse, 2001
Ibn Ḥayyān, Muqtabis ii-2, Mahmud ‘Ali Makki (éd.), Beyrouth, 1973.
Ibn Ḥayyān, Muqtabis v, Pedro Chalmeta, Federico Corriente, Mahmud Subh (éd,), Madrid-Rabat, 1979.
Ibn Ḥayyān, Muqtabis v, Crónica del Califa ‘Abderraḥmān iii an-Nāṣir entre los años 912 y 942, María Jesus Viguera, Federico Corriente (trad.), Saragosse, 1981.
Ibn ‘Iḏārī, Bayān al-Muġrib, Histoire de l’Afrique et de l’Espagne, intitulée Al-Bayano’l-Mogrib, Edmond Fagnan (trad.), Alger, 1901-1904.
Ibn ‘Iḏārī, Al-Bayān al-Muġrib ii, Georges Séraphin Colin, Évariste Lévi-Provençal (éd.), Leyde, 1948.
Ibn ‘Iḏārī, Bayān iii, La caída del Califato de Córdoba y los Reyes de Taifas, Felipe Maillo Salgado (trad.), Salamanque, 1993.
Ibn ‘Iḏārī, Al-Bayān al-Muġrib iv, Ihsan ‘Abbas (éd.), Beyrouth, 1983.
Ibn Hayr, Fahrasa (Index librorum de diversis scientiarum ordinibus), Francisco Codera, Julián Ribera y Tarragó (éd,), Saragosse, 1894-1895 (Bibliotheca Arabo-hispana, 9-10).
Ibn al-Qūṭiyya, Ta’rīẖ iftitāḥ al-Andalus, Julián Ribera y Tarragó (éd.), Madrid, 1926.
Ibn al-Qūṭiyya, The History of Ibn al-Qūtiyya, David James (trad,), Londres-New York, 2009.
Ibn Sahl, Waṯā’iq fī ahkām qadā’ ahl al-ḏimma fī l-Andalus mustaẖraǧa min maẖṭūṭ Al-ahkām al-kubrā, M. ‘Abd al-Rahman Khallāf (éd.), Le Caire, 1980.
Al-Idrīsī, Kitāb Nuzhat al-muštāq fi iẖtirāq al-āfāq, Reinhart Dozy, Michael Johan De Goeje (éd.), Leyde, 1864-1866.
Al-Idrīsī, Kitāb Nuzhat al-muštāq fi iẖtirāq al-āfāq, Geografía de España, Eduardo Saavedra, Antonio Blázquez (trad.), Valence, 1974.
Jiménez, Alfonso (1991), « Breve descripción de la torre de la zona del Cortijo de Miraflores », dans IV Jornadas de Arqueología Andaluza, Jaén, pp. 756-757.
Lévi-Provençal, Évariste (1990), España musulmana hasta la caída del califato de Córdoba, 7e éd., Madrid.
Manzano Moreno, Eduardo (1999), « Las fuentes árabes sobre la conquista de al-Andalus: una nueva interpretación », Hispania, 59/2, pp. 389-432.
Manzano Moreno, Eduardo (2006), Conquistadores, emires y califas. Los Omeyas y la formacion de al-Andalus, Barcelone.
Al-Maqqarī, Nafh al-ṭib (Analectes sur l’histoire et la littérature des arabes d’Espagne), Reinhart Dozy, Gustave Dugat, Ludolf Krehl, William Wright (éd,), Leyde, 1855-1861.
Al-Maqqarī, The History of the Mohammédan Dynasties in Spain extractéd form the Nafhu-t-tíb min ghosni-l-andalusi-r-rattíb wa táríkh Lisánu-d-Dín Ibni-l-Khattíb, Pascual de Gayangos (trad.), Londres, 1840-1843.
Marçais, Georges (1991), La Berbérie musulmane à l’Orient au Moyen Age, Casablanca- Aix-en-Provence (1ere éd. 1946).
Marfil Ruiz, Pedro (1996), « El templo paleocristiano descubierto en la antigua iglesia del convento de Santa Clara de Córdoba », Boletín de la Real Academia de Córdoba, 131, pp. 197-210.
Marfil Ruiz, Pedro (2000), « Córdoba de Teodosio a Abd al-Rahmán iii», dans Visigodos y Omeyas. Un debate entre la Antigüédad Tardía y la Alta Édad Média (Mérida, 1999), Madrid, pp. 117-141.
Marín, Manuela (1981), « Ṣaḥāba et tābi‘ūn dans al-Andalus: histoire et légende », Studia Islamica, 54, pp. 8-15.
Martinez-Gros, Gabriel (1997), Identité andalouse, Paris-Arles.
Mateos Cruz, Pedro, Alba Calzado, Miguel (2000), « De Emerita Augusta a Marida », dans Visigodos y Omeyas. Un debate entre la Antigüedad Tardía y la Alta Edad Media (Mérida, 1999), Madrid, pp. 143-168.
Mazzoli-Guintard, Christine (2003), Vivre à Cordoue au Moyen Âge : solidarités citadines en terre d’Islam aux xe-xie siècles, Rennes.
Molina, Luis (2006), « Técnicas de amplificatio en el Muqtabis de Ibn Hayyan », Talia Dixit, 1, pp. 55-79.
Moreno Martín, Francisco José (2009), « Arquitectura y usos monásticos en el siglo vii. De la recreación textual a la invisibilidad material », dans Luis Caballero Zoreda, Pedro Mateos Cruz, María de los Ángeles Utrero Agudo(éd.), El siglo vii frente al siglo vii: arquitectura (Visigodos y Omeyas 4, Mérida, 2006), Anejos del Archivo Español de Arqueología, 51, pp. 275-308.
Noth, Albrecht (1994), The Early Arabic Historical Tradition: a Source-Critical Study, Princeton.
Al-Nuwayrī, Nihāyat al-‘arab, Historia de los musulmanes de España y África, Mariano Gaspar Remiro (éd. et trad.) Granada, 1917-1919.
Ocaña Jiménez, Manuel (1942), « La basílica de San Vicente y la gran mezquita de Córdoba (nuevo examen de textos) », Al-Andalus, 7, pp. 347-366.
Ocaña Jiménez, Manuel (1947), « La inscripción fundacional de la mezquita de Ibn ‘Adabbas de Sevilla », Al-Andalus, 12, pp. 145-151.
Ocaña Jiménez, Manuel (1979), « Precisiones sobre la historia de la mezquita de Córdoba », Cuadernos de Estudios Médievales de Granada, 4-5, pp. 275-282.
Olmo Enciso, Lauro et alii (éd.) (2008), « Recópolis y su justificación científica: la secuencia estratigráfica », Zona Arqueológica, 9, pp. 65-75.
Pentz, Peter (2002), From Roman Proconsularis to Islamic Ifrīqiyah, Göteborg.
Puertas Tricas, Rafael (1975), Iglesias Hispánicas (siglos vi al viii), Testimonios Literarios, Madrid.
Ribera, Julián (1926), « Unas cuantas noticias acerca de la conquista de España tomadas de “La noble carta dirigida a las comarcas españolas: la Conquista” », appendice à Ibn al-Qūtiyya, Ta’rīẖ iftitāḥ al-Andalus (Historia de la conquista de España), Julián Ribera y Tarragó (éd. et trad.), Madrid, pp. 163-214.
Rius, Mónica (1996), « La orientación de las mezquitas según el Kitāb de al-Mattīǧī (s. xii) », De Bagdad a Barcelona, Estudios sobre Hª de las ciencias exactas en honor del Prof. Juan Vernet, Anuari de filologia. Secció B, 2, Barcelone, pp. 785-827.
Rius, Mónica (1998-1999), « La Alquibla en al-Andalus y al-Magrib al-Aqṣā », Anuari de filologia. Secció B, 3, pp. 17-358.
Rius, Mónica (2001), « La Alquibla de Madinat al-Zahrā’ y otras mezquitas andalusíes », dans El Esplendor de los Omeyas Cordobeses, t. I, pp. 424-430.
Ribera i Lacomba, Albert, Rosselló Mesquida, Miquel (2000), « El primer grupo episcopal de Valencia », dans Albert Ribera i Lacomba (éd.), Los orígenes del cristianismo en Valencia y su entorno, Valence, pp. 165-186.
Ribera i Lacomba, Albert (2005), « Origen i desenvolupament del nucli episcopal de Valentia », dans José María de Gurt, Albert Ribera i Lacomba (éd.), Les ciutats tardoantigues d’Hispània: cristianització i topografia (VI reunió d´arqueología cristiana Hispánica, Valence, 2003), Barcelone, pp. 207-244.
Rosselló Mesquida, Miquel (2005), « El territorium de Valentia a l’antiguitat tardana », dans José María de Gurt, Albert Ribera i Lacomba (éd.), Les ciutats tardoantigues d’Hispània: cristianització i topografia (VI reunió d´arqueología cristiana Hispánica, Valence, 2003), Barcelone, pp. 279-304.
Rubiera, María Jesús (1981), La arquitectura en la literatura árabe, Madrid.
Ruiz Taboada, Arturo, Arribas Domínguez, Raúl (2007), « El acceso norte de la Toletum romana: el descubrimiento de una vía monumental bajo el conjunto del Cristo de la Luz », El Nuevo Miliario¸ 4, pp. 5-13.
Samsó, Julio(1985-1986), « Astrology, pre-islamic Spain and the Conquest of al-Andalus », Revista del Instituto Egipcio de Estudios Islámicos, 23, pp. 79-94.
Sastre de Diego, Isaac (2005), « Arquitectura tardoantigua en Mérida. El mobiliario litúrgico contextualizado en los edificios cristianos », dans José María de Gurt, Albert Ribera i Lacomba (éd.), Les ciutats tardoantigues d’Hispània: cristianització i topografia (VI reunió d´arqueología cristiana Hispánica, Valence, 2003), Barcelone, pp. 465-473.
Schick, Robert (1995), The Christian communities of Palestine from Byzantine to Islamic rule. A historical and archaeological study, Princeton.
Souto, Juan Antonio (1989), « Textos árabes relativos a la mezquita aljama de Zaragoza », Madrider Mitteilungen, 30, pp. 391-420.
Talbi, Mohamed (1990), « Le Christianisme maghrébin: de la conquête musulmane à sa disparition », dans Michael Gervers, Ramzi Jibran Bikazi (éd.), Conversion and Continuity. Indigenous Christian Communities, Communities in Islamic Lands, VIII to XVIII centuries, Toronto, pp. 313-351.
Torres Balbás, Leopoldo (1957), « Arte califal », dans Évariste Lévi-Provençal (éd.), España musulmana. Hasta la caída del califato de Córdoba (711-1031), t. V, Historia de España dirigida por Ramón Menéndez Pidal, Madrid, pp. 331-788.
Valdés, Fernando (1995), « Arqueología islámica de Extremadura: los primeros cuatrocientos años », Extremadura Arqueológica, 4, pp. 265-296.
Valdés, Fernando (1995), « La edad oscura de la Alhambra », dans Arte islámico en Granada: Proyecto para un museo de la Alhambra, Grenade, pp. 64-65.
Valdés, Fernando (1998), « El urbanismo islámico de la Extremadura leonesa: cuatro pautas de desarrollo », dans Patrice Cressier, Mercedes García Arenal (éd.), Genèse de la ville islamique en al-Andalus et au Maghreb occidental, Madrid, pp. 159-184.
Valencia, Rafael (1988), Sevilla hasta la caída del califato: contribución a su estudio, Madrid.
Vallvé, Joaquin (1970), « Al-Andalus et Ifrīqiya au viie siècle: histoire et légende », Cahiers de Tunisie, 18, pp. 21-30.
Vallvé, Joaquin (1986), La división territorial de la España musulmana, Madrid.
Velázquez Basanta, Fernando Nicolás (2007), « Dos nuevos monumentos de la Antigüedad en Granada: un circo romano y una basílica visigoda », Miscelánea de Estudios árabes y hebraicos, 56, pp. 273-278.
Wensinck, Arent Jan (1960), « ‘Amr b. al-‘Āṣ », Encyclopaedia of Islam, Leyde, vol.1, p. 451.
Wright, Thomas (éd.) (1848), Early Travels in Palestine, Londres.