Bibliografia
Sources
Sources manuscrites
Barcelone, Archivo de la Corona de Aragón, Cancillería, reg. 34, Pergaminos de Jaime I, Serie general, 2173.
Londres, The British Library, Cotton MS Vespasian C XII
Londres, The National Archives, E 30/12/6; E 36/274; SC 1/12/31; SC 1/14/176 .
Sources imprimées
Calendars of the Patent Rolls preserved in the Public Record Office: Henry III. vol. 3 : 1232-1247. Londres : HMSO, 1906-1913.
DESCLOT, Bernat – Llibre del rei en Pere. Éd. Stefano Maria Cingolani. Barcelone : Biblioteca Barcino, 2010.
Diplomatari de Pere el Gran. vol. 1: Cartes i Pergamins (1258-1285). Éd. Stefano Maria Cingolani. Barcelone : Fundació Noguera, 2011.
Diplomatari de Pere el Gran. vol. 2: Relacions internacionals i política exterior (1260- 1285). Éd. Stefano Maria Cingolani. Barcelone : Fundació Noguera, 2015.
Les registres de Philippe Auguste. vol. I. Éd. John Baldwin. Paris : Imprimerie nationale, 1992.
Llibre dels feits del rei En Jaume. Éd. Ferran Soldevila. Les Quatre grans Cròniques. Rév. Jordi Bruguera ; Maria Teresa Ferrer i Mallol. Barcelone : Institut d’estudis catalans, 2007.
MUNTANER, Ramon – Crònica o descripció dels fets e hazanyes del ycnlit rey don Jaume primer rey d’Aragó […] e de molts de ses descendents. Éd. Ferran Soldevila. Les Quatre grans Cròniques. Rév. Jordi Bruguera ; Maria Teresa Ferrer i Mallol. Barcelone : Institut d’Estudis Catalans, 2007.
RYMER, Thomas – Foedera, conventiones litterae et cuiuscumque generis. Acta publica inter Reges Angliae et alios quosvis, imperatores, reges, pontifices, principes vel comunitates ab ingressu Gulielmi I. in Angliam, A.D. 1066, ad nostra usque tempora habita aut tractata. vol. I/1 : 1066-1272; vol. I/2 : 1272-1307. Londres : Record Commission, 1816.
SÁNCHEZ DE VALLADOLID, Fernan – Crónica de Alfonso X. Éd. Manuel González Jímenez; María Antonia Carmona Ruíz. Murcie : Real Academia Alfonso X el Sabio, 1998.
Études
BENITO, Pere – “An Intense but Stymied Occitan Campaign”. In SABATÉ, Flocel (éd.) – The Crown of Aragon. A Singular Mediterranean Empire. Leiden, Boston : Brill, 2017, p. 92-124.
BENJAMIN, Richard – “A Forty Years War: Toulouse and the Plantagenets, 1156-96”. Historical Research 61:146 (1988), pp. 270-285.
CINGOLANI, Stefano Maria – Pere el Gran: Vida, actes i paraula. Barcelone : Base, 2010.
ELLIS, Jean H. – Gaston de Béarn: a study in Anglo-Gascon relations (1229-1290). Oxford : Oxford University, 1952. Thèse de doctorat.
FERRER I MALLOL, Maria Teresa; RIU, Manuel (eds.) - Tractats i negociacions diplomàtiques de Catalunya i de la Corona catalanoaragonesa a l’edat mitjana. Vol I.1: Tractats i negociacions diplomàtiques amb Occitània, França i els estats italians 1067-1213. Barcelone : Institut d’Estudis Catalans, 2009.
FRANCISCO OLMOS, José Maria de – El príncipe heredero en las coronas de Castilla y Aragón durante la Baja Edad Media. Madrid : Universidad Complutense de Madrid, 1995. Thèse de doctorat.
FRANCISCO OLMOS, José Maria de – “La evolución de la sucesión al trono en la Europa medieval cristiana : I. Siglos V al XII”. Anales de la Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía 13 (2010), pp. 203-252.
FRANCISCO OLMOS, José Maria de – “La evolución de la sucesión al trono en la Europa Medieval cristiana. II : Siglo XIII. Los casos de Castilla y Aragón”. Anales de la Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía 14 (2011), pp. 169-276.
FRANCISCO OLMOS, José Maria de – “La evolución de la sucesión al trono en la Europa Medieval cristiana. III : la consolidación de la figura del príncipe heredero en Castilla y Aragón (siglos XIV-XV)”. Anales de la Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía 15 (2012), pp. 209-414.
GILLINGHAM, John – Richard Coeur de Lion. Paris: Noesis, 1996.
KLÜPFEL, Ludwig – Die äussere Politik Alfonsos III. von Aragonien (1285-1291). Berlin, Leipzig : Walther Rothschild, 1911-1912.
MOEGLIN, Jean-Marie; PÉQUIGNOT, Stéphane (eds.) – Diplomatie et “relations internationales” au Moyen Âge (IXe-XVe siècle). Paris : Presses universitaires de France, 2017.
RIBORDY, Geneviève – “Les fiançailles dans le rituel matrimonial de la noblesse française à la fin du Moyen Âge : tradition laïque ou création ecclésiastique ?” Revue historique 620:4 (2001), pp. 885- 911.
RIQUER, Isabel de – “Las poesías del trovador Paulet de Marselha”. Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 38 (1982), pp. 133-205.
RODRÍGUEZ LAJUSTICIA, Francisco Saulo – “La relación de Alfonso III de Aragon (1285-1291) con la monarquía inglesa”. Aragón en la Edad Media 30 (2019), pp. 325- 349.
SOLDEVILA, Ferran – Pere el Gran. 2 vols. Barcelone: Institut d’estudis catalans, 1950-1956.
Topo da página
Notas
Je remercie vivement le professeur Stéphane Péquignot dont les conseils, remarques et encouragements m’ont été particulièrement précieux pour la rédaction de cet article.
SOLDEVILA, Ferran – Pere el Gran. 2 vols. Barcelone: Institut d’estudis catalans, 1950-1956; CINGOLANI, Stefano Maria – Pere el Gran: Vida, actes i paraula. Barcelone: Base, 2010.
KLÜPFEL, Ludwig – Die äussere Politik Alfonsos III. von Aragonien (1285-1291). Berlin-Leipzig : Walther Rothschild, 1911-1912. Francisco Saulo Rodríguez Lajusticia traite de ses relations avec la monarchie anglaise une fois qu’il est roi, cf. RODRÍGUEZ LAJUSTICIA, Francisco Saulo – “La relación de Alfonso III de Aragon (1285-1291) con la monarquía inglesa”. Aragón en la Edad Media 30 (2019), pp. 325-349.
Cet épisode anglo-aragonais n’apparaît pas dans les chroniques catalanes et aragonaises de l’époque. Toutefois, certaines dimensions de l’action diplomatique du prince héritier Pierre y sont évoquées. Cette question a été examinée dans le séminaire « Relations internationales et diplomatie (1300-1700) » de Stéphane PÉQUIGNOT en 2021-2022. Voir à ce sujet l’introduction à ce dossier. Voir aussi : DESCLOT, Bernat – Llibre del rei en Pere. Éd. Stefano Maria Cingolani. Barcelone: Biblioteca Barcino, 2010; Llibre dels feits del rei En Jaume. Éd. Ferran Soldevila. Les quatre Grans Cròniques. Rév. Jordi Bruguera et Maria Teresa Ferrer i Mallol. Barcelone : Institut d’Estudis Catalans, 2007; MUNTANER, Ramon – Crònica o descripció dels fets e hazanyes del ycnlit rey don Jaume primer rey d’Aragó […] e de molts de ses descendents. Éd. Ferran Soldevila. Les Quatre grans Cròniques. Rév. Jordi Bruguera et Maria Teresa Ferrer i Mallol. Barcelone: Institut d’Estudis Catalans, 2007.
SOLDEVILA, Ferran – Pere el Gran. vol. 1, p. 294 ; Barcelone, Archivo de la Corona de Aragón, Cancillería, reg. 34, fol. 10v et fol. 102v.
Barcelone, Archivo de la Corona de Aragón, Cancillería, Pergaminos de Jaime I, Serie general, 2173, édité dans Diplomatari de Pere el Gran. vol. 1: Cartes i Pergamins (1258-1285). Éd. Stefano Maria Cingolani. Barcelone : Fundació Noguera, 2011, doc. 29, pp. 113-114. Copie conservée à Londres, The National Archives sous la référence E 30/12/6 et éditée dans RYMER, Thomas – Foedera, conventiones litterae et cuiuscumque generis. Acta publica inter Reges Angliae et alios quosvis, imperatores, reges, pontifices, principes vel comunitates ab ingressu Gulielmi I. in Angliam, A.D. 1066, ad nostra usque tempora habita aut tractata. Vol. I/2 : 1272-1307. Londres, Record Commission, 1816, p. 506. Autre copie : Londres, British Library, Cotton MS Vespasian C XII, fol. 56 r.
Londres, The National Archives, SC 1/14/176 et SC 1/12/31. Voir aussi RYMER, Thomas – Foedera, vol. I/2, p. 521 et p. 541.
RYMER, Thomas – Foedera, vol. I/2, p. 606 ; Diplomatari de Pere el Gran. vol. 2: Relacions internacionals. Éd. Stefano Maria Cingolani. Barcelone: Fundació Noguera, 2015, doc. 454bis, pp. 488- 489.
L’autonomie de l’infant Pierre en matière diplomatique n’est pas un phénomène isolé. Dans ce même dossier de Medievalista nous renvoyons notamment à l’introduction de Stéphane Péquignot ainsi qu’aux articles de Diana Martins et d’Óscar Villarroel González. Les deux articles en question mettent en évidence des périodes pendant lesquelles les infants Alphonse (IV) du Portugal et Alphonse (X) de Castille ont mené des actions diplomatiques autonomes qui servaient leurs propres intérêts.
MOEGLIN, Jean-Marie (dir.); PÉQUIGNOT, Stéphane – Diplomatie et “relations internationales” au Moyen Âge (IXe-XVe siècle). Paris : Presses universitaires de France, 2017, chapitre V : “Traités et relations internationales au Moyen Âge”.
BENJAMIN, Richard – “A Forty Years War: Toulouse and the Plantagenets, 1156-96”. Historical Research 61:146 (1988), pp. 270-285. Cette guerre oppose en effet les comtes de Toulouse aux comtes de Barcelone et aux ducs d’Aquitaine pour le contrôle d’un vaste territoire allant de la Provence au midi toulousain. Voir aussi BENITO, Pere – “An Intense but Stymied Occitan Campaign”. In SABATÉ, Flocel (éd.) – The Crown of Aragon. A Singular Mediterranean Empire, Leiden et Boston : Brill, 2017, p. 92-124 ; FERRER I MALLOL, Maria Teresa; RIU, Manuel (dir.) – Tractats i negociacions diplomàtiques de Catalunya i de la Corona catalanoaragonesa a l’edat mitjana. vol. I.1: Tractats i negociacions diplomàtiques amb Occitània, França i els estats italians 1067-1213. Barcelone : Institut d’Estudis Catalans, 2009.
BENJAMIN, Richard – “A Forty Years War”; GILLINGHAM, John – Richard Coeur de Lion. Paris: Noesis, 1996, p. 124.
Calendars of the Patent Rolls preserved in the Public Record Office: Henry III. vol. 3 : 1232-1247. Londres : HMSO, 1906-1913, p. 481, 497.
Une lettre du 24 mai 1253 nomme John Maunsell et Guillaume évêque de Bath et Well procureurs afin qu’ils négocient le mariage de Béatrice, fille d’Henri III, avec le fils aîné du roi d’Aragon, l’infant Pierre. Cf. RYMER, Thomas – Foedera, vol. I/1 : 1066-1272. p. 290.
En 1257 le prieur de Cornellana, envoyé du roi d’Aragon, se trouvait à la cour d’Angleterre : “have 60 marks to deliver to the bishop of Jaen, envoy of the king of Castile, and 20 marks to deliver to the prior of Cornellana, envoy of the king of Aragon, for their expenses as a gift from the king” (Calendars of the Patent Rolls preserved in the Public Record Office: Henry III. vol. 3 : 1232-1247, p. 558). De même Henri III informe Jacques Ier d’Aragon de son alliance avec Alphonse X, et il existe un projet de rencontre entre les trois souverains (RYMER, Thomas – Foedera, p. 357).
RYMER, Thomas – Foedera, vol. I/2, p. 506.
“dominus Eduardus, Dei gracia illustris rex Anglie, dominus Hybernie et dux Aquitanie, et illustris infans Petrus, magnifici regis Aragonum primogenitus, volentes inter se dilectionem veram concordiam firmiter duraturam, et eandem per affinitatis vinculum consumare, convenerunt quod predictus dominus rex Anglie desponsaret filiam suam et illustris domine Constancie, uxoris sue” (Barcelone, Archivo de la Corona de Aragón, Cancillería, Pergaminos de Jaime I, Serie general, 2173, édité dans Diplomatari de Pere el Gran. Vol. 1, doc. 29, pp. 113-114). Copie conservée à Londres, The National Archives sous la référence E 30/12/6 et éditée dans RYMER, Thomas – Foedera, vol. I/2, p. 506. Autre copie : Londres, The British Library, Cotton MS Vespasian C XII, fol. 56 r.
Voir à ce sujet le chapitre “Amitiés et relations internationales” dans MOEGLIN, Jean-Marie (dir.); PÉQUIGNOT, Stéphane – Diplomatie et “relations internationales”, pp. 147-340.
Il s’agit très certainement d’Aliénor, âgée de quatre ans, et d’Alphonse, fils aîné de Pierre d’Aragon. Il a alors huit ans.
“predictus dominus rex [...] filiam suam desponsavit per verba de futuro filio predicti domini infantis, et predictus dominus infans, sub simili forma, desponsavit predictum filium suum filie dicti domini regis”. Diplomatari de Pere el Gran. vol. 1, doc. 29, p. 113.
Ainsi Édouard Ieret l’infant Pierre promettent-ils sur les quatre Évangiles de mener à bien cette entreprise. Pour les fiançailles, voir RIBORDY, Geneviève – “Les fiançailles dans le rituel matrimonial de la noblesse française à la fin du Moyen Âge : tradition laïque ou création ecclésiastique ?” Revue historique 620/4 (2001), pp. 885-911.
Diplomatari de Pere el Gran. vol. 1, doc. 2, pp. 50-51.
Il le fiance à Agnès de Nevers, fille d’Hervé comte de Nevers. Cf. Les registres de Philippe Auguste, vol. I. Éd. John. Paris : Imprimerie nationale, 1992, n°81, p. 523.
Ces troubles sont principalement le fait du vicomte du Béarn Gaston. Cf. ELLIS, Jean H. – Gaston de Béarn: a study in Anglo-Gascon relations (1229-1290). Oxford : Oxford University, 1952. Thèse de doctorat.
Édouard Ier d’Angleterre avait épousé en 1254 Éléonore de Castille, sœur d’Alphonse X de Castille, dans le cadre d’une alliance anglo-castillane. Cf. RYMER, Thomas – Foedera, p. 298. À la fin de l’année 1273 il essaie en outre de marier son fils Henri à Jeanne de Navarre, héritière du royaume. Cf. Londres, The National Archives, E 36/274, fols. 168v-169r.
Dans le cadre de la lutte entre Aragonais et Angevins pour le royaume de Sicile. Damien Ruiz évoque cette même possibilité dans le cadre d’une alliance entre Pierre d’Aragon et Philippe III le Hardi en 1276. Voir RUIZ, Damien – ‘’Philippe le Hardi, Pere d’Aragon et l’hostie consacrée : un rite de fraternité dans la Crònica de Ramon Muntaner’’. In AGUILAR, Josep Antoni, MARTÍ, Sadurní, RENEDO, Xavier (éd.) – Dits, fets i veres veritats. Estudis sobre Ramon Muntaner i el seu temps. Barcelone : Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2019, pp. 53-71.
SOLDEVILA, Ferran – Pere el Gran, vol. I, p. 250.
SOLDEVILA, Ferran – Pere el Gran, vol. I, p. 293 ; Barcelone, Archivo de la Corona de Aragón, Cancillería, reg. 34, fol. 10v.
Barcelone, Archivo de la Corona de Aragón, Cancillería, reg. 34, fol. 102v.
Le chroniqueur le confond avec le futur Édouard II, qui n'est pas encore né à ce moment-là. SÁNCHEZ DE VALLADOLID, Fernan – Crónica de Alfonso X. Éd. Manuel González Jímenez; María Antonia Carmona Ruíz. Murcie : Real Academia Alfonso X el Sabio, 1998.
Llibre dels feits del rei En Jaume.
“Senher, ieu volgra de N’audoart / e del nobl’ enfan ferma mor” (RIQUER, Isabel de – “Las poesías del trovador Paulet de Marselha”. Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 38 (1982), pp. 133-205, p. 172).
Édouard d’Angleterre et Pierre Aragon descendent tous deux du roi Alphonse II d’Aragon, respectivement par la branche provençale et la branche barcelonaise. Ils pouvaient donc techniquement tous deux avancer un droit d’héritage sur ce comté. Ce dernier appartient à Charles II d’Anjou depuis son mariage en 1246 avec Béatrice, fille de Raymond-Bérenger IV de Provence. Les Provençaux s’étaient soulevés contre cela et c’est dans ce cadre que Paulet de Marseille avait trouvé refuge à la cour du roi d’Aragon.
Londres, The National Archives, SC 1/14/176. Voir aussi RYMER, Thomas – Foedera, vol. I/2, p. 521. Ce genre de mariage “double” n’était pas hors du commun. Voir MOEGLIN, Jean-Marie (dir.); PÉQUIGNOT, Stéphane – Diplomatie et “relations internationales”, p. 276.
L’infant est en effet nommé lieutenant général de la couronne en 1274. Cf. FRANCISCO OLMOS, José María de – El príncipe heredero en las coronas de Castilla y Aragón durante la Baja Edad Media. Madrid : Universidad Complutense de Madrid, 1995. Thèse de doctorat, p. 239. Voir aussi FRANCISCO OLMOS, José María de – “La evolución de la sucesión al trono en la Europa medieval cristiana : I. Siglos V al XII”. Anales de la Real Academia Matritense de Heraldica y Genealogia 13 (2010), pp. 203-252 ; FRANCISCO OLMOS, José María de – “La evolución de la sucesión al trono en la Europa Medieval Cristiana. II : Siglo XIII. Los casos de Castilla y Aragón”. Anales de la Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía 14 (2011), pp. 169-276 ; FRANCISCO OLMOS, José María de - “La evolución de la sucesión al trono en la Europa medieval cristiana. III : la consolidación de la figura del príncipe heredero en Castilla y Aragón (siglos XIV-XV)”. Anales de la Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía 15 (2012), pp. 209-414.
Voir à ce sujet RUIZ, Damien – ‘’Philippe le Hardi, Pere d’Aragon et l’hostie consacrée’’.
“Et ad maiorem firmitatem habendam, predictus dominus rex et predictus infans iuraverunt super sancta quatuor Dei Evangelia predicta attendere et complere ut supra continetur”. Diplomatari de Pere el Gran. vol. 1, doc. 29, p. 113-114.
“Datum et actum in predicta villa Sordue anno et die prefixis, regni predicti domini regis Anglie anno primo”. Diplomatari de Pere el Gran. vol. 1, doc. 29, p. 113-114.
“Promisit etiam predictus dominus infans prefato domino regi, quod tempore matrimonii faciet augmentum ad dotem quam filia eiusdem domini regis afferet viro suo, secundum quantitatem dotis, scilicet augendo ipsam dotem in tercia parte plusquam sit ipsa dos, vel dabit arras secundum morem regni Aragonum, qui est quod assignentur domine certa loca que, vivento viro, tenet et percepit et habet redditus omnes ipsorum locorum ad utilitates suas inde faciendas”. Diplomatari de Pere el Gran. vol. 1, doc. 29, p. 113-114.
RYMER, Thomas – Foedera, vol. I/2, p. 606.
“[D]omino Aduardo, illustris regis Anglie primogenito, infans Alfonsus, illustris regis Aragonum primogenitus et heres” (Diplomatari de Pere el Gran. vol. 2, doc. 454bis, p. 488-489).
Voir CINGOLANI, Stefano Maria – Pere el Gran, p. 348 ; FRANCISCO OLMOS, José Maria de – El príncipe heredero, p. 240.
Topo da página