El període 1970-1990 ha estat ric en aportacions sobre les arquitectures historicistes i eclèctiques del segle XIX, que havien estat força menyspreades fins aquell moment. A França, les recerques pioneres de Bernard Toulier, François Loyer, Claude Mignot, Jean-Michel Leniaud, entre d’altres, van obrir el camí; l’obra de Jean-Pierre Epron de 1991, Comprendre l’éclectisme, va marcar un punt d’inflexió, després del qual se succeïren monografies d’arquitectes, ciutats (Coustet i Saboya, Bordeaux, le temps de l’histoire, …), de tipologies (Karen Bowie, Les gares parisiennes, 1987) així com estudis sobre les bases teòriques (Marc Saboya : La presse d’architecture en France,….).

A Espanya, Pedro Navascués Palacio (Arquitectura y arquitectos madrileños del siglo XIX, (1973)) i Angel Isac ( Eclecticismo y pensamiento arquitectónico en España: discursos, revistas, congresos, 1846-1919, (1987)) van ser sens dubte els pioners d’un corrent d’estudis sobre aquesta qüestió. A Catalunya, el interès per l’arquitectura modernista dels anys 1970-1980 va desvetllar una primera preocupació per les arquitectures que el van precedir o que es van desenvolupar en paral·lel (Bassegoda, Modernisme, 1981 ; Freixa, El modernismo en Espana, 1985).

Les arquitectures d’inspiració vernacular i en particular el Regionalisme, fenomen posterior a l’historicisme i l’eclecticisme, i que ha estat sovint identificat com oposat a la modernitat de l’avant-guarda, van ser redescobertes encara més tardanament. A França, el text de Jean-Claude Vigato : l’architecture régionaliste. France (1890-1950), publicat el 1994, va constituir el principal reconeixement historiogràfic. A Espanya, l’arquitectura vernacular de regions com Andalusia (Alberto Villar Movellan, 1979) o Cantàbria (Ramon Rodríguez Llera, 1988) va ser estudiada a partir dels anys 1980. A la Catalunya Sud, la valoració de l’arquitectura vernacular va anar de la mà de la descoberta historiogràfica del Noucentisme, durant el mateix període (Enric Jardi, Noucentisme, 1980).

Aquestes produccions pioneres van ser seguides d’una gran quantitat d’estudis durant les dècades següents, tot i això les aportacions sobre les reinterpretacions de la història per part de l’arquitectura contemporània semblen haver perdut força avui en dia. Una doble visió negativa sembla pesar sobre aquestes arquitectures, d’una banda aquella relacionada amb el credo de la modernitat, tot i que aquest ha estat relativitzat; i de l’altra el propi predomini en l’arquitectura actual d’una creixent sensibilitat per l’ambició tecnològica i pel gest arquitectònic en detriment del valors aportats per la història. Aquesta actual pèrdua d’interès per aquestes qüestions es tradueix en un fràgil estatus d’aquestes arquitectures com a patrimoni, tal i com il·lustren dos exemples: al sud, la rehabilitació i la transforació de Les Arenes de Barcelona en centre comercial conservant d’una manera anecdòtica la imatge de la façana històrica, inserida dins d’un projecte d’inspiració high tech; al nord, a Céret, el Château d’Aubiry, propietat privada, però protegida com a Monument Històric, ha seguit el seu procés de degradació lent però inexorable sense que s’hagi proposat cap mesura d’intervenció per a salvar-lo.

Confrontar aquests dos territoris veïns, units per un llarg passat comú però definitivament separats a l’època contemporània, ens ha de permetre copsar millor dins d’una perspectiva actual allò que l’arquitectura dels dos segles precedents ha manllevat de la història, però també quines han estat les convergències i les divergències entre el nord i el sud dels Pirineus catalans en el marc d’una llarga cronologia que la historiografia ha tendit a separar: per una part l’historicisme i l’eclecticisme que beuen de la identitat del segle XIX, per l’altre, el regionalisme vernacular, sovint identificat com una via conservadora lligada al models del passat dins d’un context cultural marcat per la Modernitat i la cultura de l’Avant-guarda. Aquesta separació pot esdevenir-se enganyosa; d’una banda, l’impuls de l’eclecticisme continua durant les primeres dècades del segle XX a través de la continuïtat de l’estil Beaux-Arts o a través de les formulacions lligades al passat dins dels anomenats moviments de “retorn a l’ordre” com el Noucentisme a la Catalunya sud. D’altra banda, la passió per la història de l’arquitectura despertada pels estudis arqueològics va convertir les dues Catalunyes en un camp d’estudi de l’art romànic – amb la participació de JA Brutails al nord i de Josep Puig i Cadafalch al sud – i va constituir el substrat del regionalisme arquitectònic rossellonès dels anys 1930. Si la noció de regionalisme, s’explicita al nord, aquesta no va ser formulada com a tal al sud, però caldrà convenir que en el si del Noucentisme va existir una component regionalista identitari incontestable.

L’article de Laurent Barridon, « périodiser l’historicisme » ha subratllat molt pertinentment la dificultat d’establir periodificacions estanques per una cultura arquitectònica que apel·la, com analogia més que de manera enciclopèdica, a les imatges i als models del passat en el context d’un permanent joc de miralls.

Dins d’aquest número de « Patrimoines du Sud  » ens proposem qüestionar una doble frontera: la geogràfica – entre els dos estats -, i la cronològica, entre dos segles, per tractar d’enriquir la perspectiva historiogràfica sobre les diferents vies històriques de l’arquitectura.

Aquesta crida per a la publicació proposa, de manera prioritària, quatre línies temàtiques :

• Estudis de cas : temes monogràfics inèdits – edificis, (incloent l’estudi de la “casa burgesa” com a tipologia “privilegida”) fonts documentals, ….- entorn de les problemàtiques esmentades i que constitueixin noves contribucions historiogràfiques.

• Explorar les qüestions historiogràfiques, les relacionades amb la periodització i els debats estilístics, si és possible, en el marc d’una aproximació comparativa entre el nord i el sud.

• Explorar l’existència o l’absència de connexions entre el nord i el sud : estudis estilístics comparatius, reflexions sobre les relacions entre actors de l’arquitectura dels dos costats de la frontera, sociologia de la formació i de l’exercici dels oficis de la construcció …

• Explorar les fonts : teoria de l’arquitectura, premsa, textos i carnets de notes d’arquitectes, fons documentals d’arquitectura inexplorats...

Modalitats d’enviament

Patrimoines du Sud només publica contribucions inèdites.

La present crida es publica el 4 de setembre de 2023. S’adreça a estudiants investigadors, a investigadors , a professionals del patrimoni i a associacions. Tant el territori de la regió Occitanie/Pyrénées-Méditerranée, com el de Catalunya conformen el perímetre d’investigació d’aquest número de la revista Patrimoines du Sud, tanmateix les aproximacions comparatives amb d’altres regions geogràfiques hi són benvingudes. La cronologia s’ha d’ajustar al període proposat al títol d’aquest número (s. XIX-XX)

Per cada article d’aquest número, el nombre màxim de caràcters s’eleva a 50.000 signes. Cal remarcar que els autors poden beneficiar-se de l’ajut d’un fotògraf professional i d’una cartògrafa, havent-se de fer la petició en el moment de la tramesa de la proposta de contribució. Cal tenir una cura especial amb les il·lustracions. (vegeu les recomanacions als autors)

Aquest número de la revista és bilingüe, francès i català. Els articles poden ser proposats en qualsevol de les dues llengües, però no es traduiran, només els títols i els resums figuraran en francès, català i anglès en tots els articles.

Les propostes de contribucions caldrà enviar-les abans del 15 de novembre de 2023. La proposta tindrà una extensió màxima d’una pàgina que contindrà un títol provisional, una explicació del text i una presentació de l’autor o autors. L’acceptació serà comunicada als autors pel comitè de redacció a mitjans d’octubre de 2023.

El Comitè Científic d’aquest número està format per:

• Natacha Abriat, Conservadora del Patrimoni, Service de la Connaisance et de l’Inventaire des Patrimoines, Région Occitaine.

• Esteban Castañer Muñoz, Catedràtic d’Història de l’Art Contemporani, Université de Perpignan Via Domitia.

• -Joan Molet Petit, Professor Titular del Departament d’Història de l’Art, Universitat de Barcelona

Les propostes cal enviar-les a la redactora en cap d’aquest número: Anaïs Comet, pds@laregion.fr

Els autors les propostes dels quals hagin estat acceptades hauran de lliurar el seu article abans del 15 de març de 2024, termini inajornable.

La revista serà publicada el 1er d’octubre de 2024.