• 1 La “Febre d’Or” va ser un període de fort creixement de l’economia catalana, basat en l’especulació (...)

1El Palau Marcet, l’impressionant edifici que encara avui s’aixeca majestuós a la cantonada del passeig de Gràcia i la Gran Via, va ser un dels millors exemples de l’arquitectura eclèctica catalana. Durant els anys de la seva esplendor, entre 1890-98, el seu interior va ser un dels més sumptuosos de Barcelona, no només pels materials nobles amb que es va construir, sinó també pel ric mobiliari i la important col·lecció d’obres d’art que es mostrava dins dels seus murs. Aquest edifici va ser aixecat pel prestigiós mestre d’obres Tiberi Sabater, per encàrrec de Frederic Marcet i Vidal, un personatge que va encarnar a la perfecció el prototipus de “nou ric” de l’època de la Febre d’Or¹, i que com tants d’altres va servir-se de l’arquitectura com a aparador de la seva riquesa i nou estatus social.

• 2 El 1863 F. Marcet és mencionat com a Corredor Real de Cambios a El Consultor, 1863, p. 116 ; el mat (...)

2Frederic Marcet (1826-1898) (fig. 1) era un agent de canvi i borsa² que va iniciar-se en el món dels negocis comprant el cotó que arribava d’ultramar per a subministrar-lo a la creixent indústria tèxtil catalana.

• 3 Vegeu l’inventari dels bens annex al testament de Frederic Marcet Vidal. Arxiu Històric de Protocol (...)
• 4 PASCUAL, 1999, p. 252, 331 i 362.
• 5 Ferro-carril Internacional de Cataluña. Inauguración Oficial, 1878, p. 51-52.
• 6 CARRERAS, 26 març 1890, p. 5 i CARRERAS, 27 març 1890, p. 5.

3El 1879 va iniciar la seva carrera d’empresari tot adquirint la meitat d’una fàbrica tèxtil amb la seva colònia a Torelló³, 80 kilòmetres al nord de Barcelona, tanmateix Marcet no va aconseguir la seva fortuna gràcies al tèxtil sinó al ferrocarril. Durant els anys 1860 va invertir en el “Ferrocarril de Tarragona a Martorell y Barcelona”, arribant a ser un dels principals accionistes el 1872. Alhora va implicar-se en els “Caminos de Hierro de Barcelona a Francia por Figueras” i va esdevenir un dels artífexs del procés de fusió d’ambdues empreses, per la qual cosa fou nomenat President del Consell d’Administració de la nova societat, els “Ferrocarriles de Tarragona a Barcelona y Francia⁴” el 1875. Sota l’impuls de Marcet es va reemprendre els treballs de construcció del tram entre Girona i Portbou, interromputs el 1862, completant-lo en només tres anys, de manera que el túnel de Belitres, per on havien de connectar-se les xarxes espanyola i francesa va poder ser inaugurat el 20 de gener de 1878⁵. Així mateix el 1890 va fer possible la perforació del túnel de L’Argentera⁶, a la línia “directe” a Madrid, que amb una longitud de 4.050 metres va ser aquesta la galeria més llarga de la península ibèrica fins el 1970.

• 7 MOLET, 1999, p. 290.
• 8 Archivo del Congreso de los Diputados, Serie Documentación Electoral 89, núm. 8 i Serie Documentaci (...)
• 9 Archivo del Senado, HIS-0266-01.

4La seva intervenció també fou profètica el 1881 quan va decidir que la seva companyia aportaria els diners necessaris per resoldre la controvertida interconnexió de les diferents línies de ferrocarril que arribaven a Barcelona a través de la rasa del carrer Aragó⁷, amb la qual cosa va guanyar-se el favor de la opinió pública de la ciutat. Aquesta notorietat va donar-li l’empenta necessària per a donar un nou impuls a la seva carrera política ; fins el 1877 havia militat al partit liberal però aquell any va presentar-se amb èxit a la Diputació de Barcelona pel partit conservador. Entre 1881 i 1884 va ocupar un escó al Congrés dels Diputats, essent reelegit pel període 1886-90⁸ . El 1893⁹ va esdevenir senador i fins i tot va estar a punt de ser nomenat senador vitalici quan li arribà la mort sobtadament el 1898.

• 10 Notas locales, 29 juny 1889, p. 2.

5En paral·lel a la seva activitat industrial i política Marcet va desplegar una vida social intensa a fi de ser admès dins de l’alta societat barcelonina, prenent part, entre d’altres en la comissió encarregada d’estudiar la “Reforma” de ciutat vella i en l’organització de l’Exposició Universal de 1888 durant la qual ell i la seva esposa van ser encarregats de rebre i acompanyar alguns dels visitants il·lustres. A banda d’això, Marcet va ocupar llocs de responsabilitat en organitzacions comercials i industrials, com ara el “Circulo Mercantil” o el “Instituto de Fomento del Trabajo Nacional”, també va participar en associacions ciutadanes molt diverses com la “Asociación Arstistico-arqueológica Barcelonesa” o la “Sociedad Fomento de la Cría Caballar de Cataluña”… i fins i tot, feu donació de diferents exemplars per al parc zoològic de Barcelona ; per la seva banda la seva esposa Dolors Planàs i Armet també es va involucrar en iniciatives socials, esdevenint vicepresidenta de la “Junta Auxiliar de Señoras de la Sociedad Antiesclavista¹⁰”.

• 11 Aquesta és l’adreça sota la qual trobem a Marcet dins la guia El Consultor, 1863, p. 116.
• 12 Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona [AMCB], Q127 Obres Majors, exp. 1972 c de 1868.

7La primera casa que construeix Marcet va ser el seu propi domicili. Fins 1870 havia residit en un pis de lloguer¹¹ al carrer Reina Cristina, 12, en una zona elegant de la Barcelona vella, urbanitzada a principis del segle XIX a cavall entre l’antic Palau Reial i el Born, el barri dels comerciants. Però el 1868¹², quan les seves inversions en el ferrocarril ja començaven a donar fruits, va decidir tenir casa pròpia, per la qual cosa va comprar un vell immoble en el mateix barri, per enderrocar-lo i bastir en el seu lloc un edifici on instal·laria el seu domicili i el seu despatx professional.

• 13 Per això a Barcelona sovint la primera planta s’anomena “Pis Principal”.

11L’habitatge dels Marcet (fig. 3) ocupava els 300 m2 de superfície de la primera planta i era equiparable a la “planta noble” d’un palau aristocràtic¹³ ; les habitacions representatives es disposaven formant una llarga enfilada de més de 20 m de llarg que connectava el dormitori de parada amb el gran saló, la sala d’estar i un altre dormitori a l’altre extrem del pis.

• 14 Els tràmits per a enderrocar aquestes cases no foren senzills, ja que l’Ajuntament volia que es con (...)

15Un cop Marcet va disposar d’un domicili prou digne on instal·lar la família i la seva activitat professional, va decidir completar els seus ingressos invertint també en el negoci immobiliari. Coincidint amb el seu nomenament com a president de la companyia “Ferrocarriles de Tarragona a Barcelona y Francia” i la seva elecció com diputat al Congrés, va comprar dos edificis més, per enderrocar-los i reemplaçar-los per dues noves cases de pisos de lloguer. Aquests es trobaven molt a prop de la seva casa, just a l’altra banda del passeig de la Duana, en una illa de cases que ocupava el lloc on hi havia hagut les antigues cavallerisses del Palau Reial i on encara hi havia una font i els abeuradors¹⁴.

• 15 L’exemple més destacat era la finca anomenada “El Laberint” propietat del Marquès de Llupià i Alfar (...)
• 16 En aquest sentit cal citar el Palau de les Heures, aixecat per Josep Gallart i objecte de l’article (...)

18Tanmateix el nou estatus de F. Marcet exigia encara més : totes les famílies patrícies de Barcelona posseïen, a més de la casa al centre de la ciutat, una “torre” o casa d’estiueig a la rodalia. Sant Joan d’Horta, avui conegut senzillament com a “Horta” era una població situada a uns 8 quilòmetres de distància del centre de Barcelona, on algunes antigues explotacions agrícoles havien estat transformades en nobles residències suburbanes a finals del segle XVIII¹⁵ i on la burgesia va començar a construir noves cases d’estiueig des de principis del segle XIX¹⁶. Va ser aquí on Marcet va comprar el 1872 una casa amb 4 hectàrees de terreny rústic amb la intenció de renovar-la.

• 17 Arxiu Municipal del Districte d’Horta-Guinardó [AMDHG], Fons Ferran Capdevila, reg. 6108, reg. 6106 (...)
• 18 AMDHG, exp. 229 de 1872.

19La casa, coneguda avui encara com Can Marcet, disposava d’un gran jardí amb un impressionant hivernacle i diverses estàtues de bronze de temàtica mitològica¹⁷, que foren foses durant la Guerra Civil per fabricar material bèl·lic. De les actuacions dutes pel nou propietari només hem pogut documentar la construcció el 1872 d’un mur al voltant dels terrenys amb una porta d’accés¹⁸, i no sabem exactament quines altres millores va introduir.

• 19 ALCOLEA, 1973, p. 22-34.

21Als paraments destaquen diversos motius ornamentals en maó vist que enquadren les portes i finestres caracteritzats per un cert aire neomudèjar, típics de l’arquitectura catalana d’estiueig dels anys 1870, que podrien haver estat afegits durant la renovació encarregada per Marcet¹⁹. De fet, el propi cos avençat també podria formar part de les addiccions, atesa la característica coberta bombada estil Segon Imperi, i les àmplies terrasses que la flanquegen, elements que també s’introdueixen en l’arquitectura catalana durant la segona meitat del XIX i que li aporten un toc de sumptuositat festiva, típic de les cases d’estiueig de la burgesia.

• 20 En aquest període també va comprar, el 1894, un terreny edificable a la Vila de Gràcia de 5.300 m2 (...)

22Durant els anys 1890 quan Marcet arriba al zenit de la seva carrera va completar el seu llistat de possessions amb dues incorporacions d’un caràcter altament simbòlic : la llotja número 8 del primer pis del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, centre de reunió de l’alta societat de la ciutat²⁰, i el Palau Marcet, la seva residència definitiva.

• 21 DEL CASTILLO, 1945, p. 205-206.

23El Palau Marcet, bastit entre 1887-90 havia de ser la joia de la corona de les possessions del potentat. A fi de que tingués la major visibilitat es va triar un lloc on pogués ser admirada per tota la ciutat : el costat nord de la cruïlla de la Gran Via amb el passeig de Gràcia, l’artèria més prestigiosa de Barcelona, un espai suficientment ampli que ofereix una magnífica visió del edifici, quelcom que no es gaire corrent a l’Eixample, on Cerdà no havia previst ni grans escenaris urbans ni avingudes amb perspectiva, comparables al París de Haussmann. De fet, la banda sud d’aquesta cruïlla ja havia estat triada pel Marquès de Marianao, per a bastir el Palau Samà, un edifici celebrat com el més sumptuós de Barcelona²¹, al qual Marcet volia arravatar el títol.

• 22 BASSEGODA, 1927, p. 152.

24Per poder donar cabuda a la gran casa i al jardí que l’havia d’envoltar, Marcet va adquirir a més de dos solars buits, un immoble aixecat feia poc en aquell espai, el palau del Comte de Sant Joan de Violada (fig. 7), que va enderrocar²² per poder arribar als 947 metres quadrats d’extensió que necessitava, dels quals 790 estarien ocupats per la casa i els 157 restants pel jardí.

• 23 Crónica local, 2 de juliol de 1887, p. 2.

25Així mateix, per a què la nova construcció fos digna del costós emplaçament, es va organitzar un concurs restringit de projectes, en el qual hi van prendre part cinc prestigiosos arquitectes i mestres d’obres, triats d’entre els que formaven part de la generació eclèctica : Pere Falqués i Urpí, Salvador Viñals i Sabater, Josep Vilaseca i Casanovas ; Antoni Serra i Pujals i Tiberi Sabater i Carné²³.

• 24 The Chicago Art Institute. Ryerson and Burnham Archives. Collins Archive of Catalan Art and Archite (...)

26El grandiloqüent programa arquitectònic exigit per Marcet va condicionar en extrem la proposta presentada per Josep Vilaseca²⁴, ja que gairebé un terç de l’espai del palau era ocupat per la magnífica escalinata doble en ferradura i per l’àmplia galeria que l’envolta (fig. 8).

• 25 Crónica Local, 2 juliol 1887, p. 2.

33Potser a causa d’aquests problemes, el juny de 1887 Marcet va preferir triar l’avantprojecte del mestre d’obres Tiberi Sabater²⁵, descartant el de Vilaseca i el dels altres competidors. Tot i no ser un arquitecte titulat Sabater era un mestre d’obres de prestigi que havia adquirit gran fama a Barcelona gràcies a la construcció del Casino Mercantil (1881-83) (fig. 10), un edifici ben conegut pels homes de negocis com Marcet ja que en ell s’hi va establir el “borsí”, institució que va fer les funcions de la borsa de comerç fins que aquesta fou oberta oficialment a l’edifici de l’antiga Llotja de Mar el 1915.

• 26 AMCB Q127 Eixample, exp. 3066 de 1887.

36Tal avantatge tanmateix no desmereix els mèrits de Sabater qui va saber resoldre el repte que significava establir una distribució sistemàtica i coherent en un solar situat en un xamfrà. La dificultat plantejada per aquests espais es fa evident quan es constata que són precisament els terrenys situats en xamfrans els darrers on van bastir construccions, ja que els promotors preferien les parcel·les perfectament rectangulars situades als costats llargs de les mansanes. La solució aportada per Sabater²⁶ va consistir en disposar un distribuïdor de planta triangular a doble alçada al nucli de la casa, adaptat a la forma del xamfrà, al voltant del qual es va desplegar el gran programa arquitectònic. Aquest espai dotat d’una gran majestuositat pels seus 14 metres d’alçada i banyat per la llum que hi entrava a través d’una gran claraboia actuava a la manera de distribuïdor d’on partien els tres eixos que menaven cap als espais de privilegi de la casa : el vestíbul, la gran escalinata i el menjador de gala, ubicats cadascun d’ells en un costat del triangle.

• 27 ROGENT, 1879, p. 85-86.
• 28 Segons l’inventari annex al testament. AHPB, Manual del notari Josep Fontanals i Arater (gener-febr (...)

40Aquesta estava flanquejada per quatre grans canelobres de cinc globus, semblants als que hi havia a l’entrada secundària, i menava al distribuïdor central triangular, un espai decorat en “estil pompeià, dominant els tons vigorosos²⁷” ja que en cadascun dels sis pilars i de les sis antes que el sostenien es combinava el verd del marbre dels Alps i el vermell del marbre de Monòver amb els daurats de dues anelles que envoltaven els fusts i en les quals s’hi representaven “escenes de la vida grega”²⁸.

• 29 Ibid.
• 30 La sala de piano estava moblada amb un canapé i sis butaques i el saló de té amb un buffet, una tau (...)

41Tot travessant entre els dos pilars de l’esquerra del distribuïdor s’arribava al gran menjador, una enorme habitació de quasi 60 metres quadrats, connectada amb la gran terrassa sobre el jardí per una porta corredora, de manera que, oberta, permetia veure’l des del distribuïdor. Per poder servir grans àpats a un elevat nombre de convidats, el menjador comptava amb una amb una gran taula amb vint-i-quatre cadires, dos bufets i un banc²⁹ i es complementava amb la sala de piano i la sala de té³⁰, ubicades simètricament a banda i banda, i connectades mitjançant sengles galeries amb la terrassa del jardí. Tot travessant la sala de té s’arribava a la de billar, al costat de la qual hi havia la capella, d’estil gòtic, presidida per una imatge de la Verge de Montserrat.

• 31 Segons Rogent y Pedrosa, aquestes dues darreres sales de la planta baixa foren decorades en estil “ (...)

42Els espais privats de la planta baixa es distribuïen al llarg de les façanes del carrer : també coincidint amb Vilaseca, Sabaté va disposar els espais de negoci de F. Marcet, amb l’oficina flanquejada per la biblioteca i una sala, a la dreta del vestíbul, mentre que a l’esquerra s’hi trobava la sala de confiança³¹, a banda i banda de la qual hi havia dos dormitoris. Cal destacar que el que es situava entre la sala i el jardí, a més de comptar amb una veritable cambra de bany, molt espaiosa, dotada d’una banyera fixa dins d’un petit edicle, es considerava “dormitori d’estiu” car estava orientat al nord-oest ; mentre que el que hi havia a l’altra extrem de la façana, darrera dels espais professionals, orientat cap al sud oest, es qualificava de “dormitori d’hivern”, i connectava amb dues cambres de bany més petites.

• 32 Ibid.
• 33 Els marbres foren tallats per Isidre Bosch i els vitralls foren pintats al foc per Antoni Rigalt, f (...)

43Al costat dret del distribuïdor central es desplegava la gran escalinata. El primer tram consistia en una graonada, ornada per quatre columnes, al costats de la qual trobem les dues escales que descendien cap a l’entrada lateral. A continuació es trobava l’escalinata imperial pròpiament dita, realçada per dos grans canelobres de vuit lluminàries a l’arrencada i un altre de cinc globus sostingut per una estàtua de marbre, obra de Josep Campeny, al centre del primer replà. D’aquest mateix material estaven construïts els graons i els balustres de les baranes, i en els murs de la caixa d’escala on “se han vertido todas las galas del renacimiento³²”, hi lluïen grans quadres de temàtica mitològica. El conjunt es cobria per una cúpula, i s’il·luminava per tres grans finestrals al replà tancats amb vitralls³³.

• 34 Segon l’inventari annex al testament. AHPB, Manual del notari Josep Fontanals i Arater (maig-juny 1 (...)
• 35 YXART, desembre 1891, p. 810. En aquest article es troba una reproducció del quadre on es pot llegi (...)
• 36 Segons un article aparegut el 1887, F. Marcet ja posseïa un quadre de R. Tusquets ; Raimundo Tusque (...)
• 37 FONTOBONA, 1997, p. 236.

45Era precisament en els murs de les esmentades galeries i del vestíbul que les enllaçava amb l’escalinata on es van disposar la major part de les obres d’art de la col·lecció de Frederic Marcet, formada per dos vasos de pisa, tres estatuetes de bronze i una de marbre i 27 quadres a l’oli de diferents formats³⁴. D’entre aquests darrers podem esmentar “La visita” de Romà Ribera, una peça de caràcter anecdòtic inspirada en l’Espanya del Segle d’Or, comprada el 1890 poc després d’haver estat realitzada³⁵. També podem destacar el quadre de Raimon Tusquets “Doña Isabel de Aragón implora de Fernando I de Antequera el perdón de su marido en el real que sitiaba Balaguer” realitzada el 1885³⁶. En aquell moment Tusquets era un pintor molt en boga entre l’alta burgesia catalana i el mateix any havia creat una sèrie de cinc obres per a Miquel Boada, soci comercial de F. Marcet en el ferrocarril de Tarragona, sobre el mateix període de la història de Catalunya³⁷.

• 38 AHPB Manual del notari Josep Fontanals i Arater (maig-juny 1898), p. 1645-1693.
• 39 ROGENT, op. cit., p. 85-86.
• 40 CARRERA, 1898, p. 123.
• 41 Segon Rogent Pedrosa es tractava d’un “foyer estilo griego”, segons l’inventari del testament era l (...)

46L’estança més espectacular del primer pis era el “Saló Lluís XIV” que feia 15 metres de llarg per 8,5 metres d’ample i 8 metres d’alçada. Estava destinat a les grans festes i d’entre el seu mobiliari, naturalment d’estil Lluís XIV, hi havia canapès, butaques, tamborets i consoles³⁸. Als murs hi havia tapissos de Gobelins “autèntics³⁹” i una composició de Tomàs Moragas amb el tema de l’Aurora ornamentava el sostre⁴⁰. A la dreta d’aquest saló hi havia la sala de jocs o “Sala de Tresillo” amb quatre taules de joc i setze butaques, a sobre de la qual s’havia construït un entresolat on se situava l’orquestra, la música de la qual podia escoltar-se des del gran saló veí a través d’uns orificis al mur. Més recollida era la “sala pompeiana” concebuda com espai de descans adjunt al gran saló en la qual s’hi disposaren diversos canapès, butaques i cadires⁴¹.

• 42 Ibid.
• 43 La Exposición Universal de Barcelona. Expositores y artículos. Palacio de la Industria. Francia, 18 (...)
• 44 Els sistemes de calefacció Gurney foren exposats a la nau 5 del Palau de la Indústria, REVERTER, 18 (...)

47L’altra estança remarcable del primer pis era el “Saló Lluís XV” que ocupava el centre de la façana principal i feia 14 metres de llarg per 7 d’ample. Els seus murs també es vestien amb tapisseries de Gobelins i pintura decorativa, i en concordança amb la seva funció d’espai de recepció de visites, es va agençar amb múltiples taules i consoles, que en aquest cas eren d’estil Lluís XV. Si bé els tapissos eren “autèntics” tot aquest mobiliari “en estil” havia estat adquirit a l’empresa A. Damon et Cie de Paris⁴², que havia estat present a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888⁴³. Un altre artefacte que havia estat mostrat a l’exposició eren les calderes Gurney⁴⁴ instal·lades al palau per dotar-lo de calefacció central i d’aigua calenta.

• 45 Aquests noms també han estat citats per Rogent Pedrosa en l’article citat anteriorment.
• 46 FONTBONA, Francesc, op. cit. p. 140.

48Completant el ric esquema decoratiu de la casa cal esmentar les boisseries i les pintures decoratives que cobrien els murs. Les primeres obra de Francesc Roig i les segones de Joan Parera i Eduard Llorens⁴⁵. Aquest darrer ja havia treballat en d’altres grans mansions, com la del Marqués de Marianao, on hi havia realitzat pintures murals amb temes relatius a Cristòfol Colom el 1880⁴⁶.

• 47 Un altre nom donat per Rogent Pedrosa, op. cit.

51Aquesta riquesa ornamental de caire plateresc, obra del tallista Joan Ballet Bo⁴⁷, s’accentua a la part central de la façana, sobretot a la planta noble on trobem un ordre colossal de pilastres i contrapilastres historiades separant les obertures dels balcons, les quals es remataren amb fornícules avenerades on s’inseriren busts femenins en cos rodó. A sobre de la planta noble, les golfes es tradueixen en àtics formats per frisos de finestretes separades per mènsules, que als angles prenen la forma de teulades bombades amb mansardes, seguint models de l’arquitectura Segon Imperi. Coronant la part central, domina un gran frontó emmotllurat amb un medalló central sense historiar. Totes les cobertes presentaven teules de ceràmica vidriada amb reflexes metàl·lics, la qual cosa aportaria llum i color a la façana, dominada pel gris amb tocs blancs dels balustres de marbre.

• 48 El 19 de maig de 1890 Marcet va sol·licitar permís per construir la vorera davant del palau alhora (...)
• 49 El testament va ser redactat només tres hores abans de la mort de Marcet, i els testimonis foren un (...)

52Les obres del Palau Marcet finalitzaren el maig de 1890⁴⁸, moment en què el seu propietari es trobava al zenit de la seva carrera com industrial i polític , de manera que el noble edifici contribuiria a reforçar la imatge pública d’un home d’èxit i fortuna. Malauradament només va poder gaudir durant vuit anys del seu nou estatus, car Marcet va morir sobtadament el 26 de gener de 1898. El seu traspàs fou tant inesperat que va haver de redactar el testament en el seu llit de mort⁴⁹, sense haver pensat encara en fer-se construir un lloc d’enterrament en consonància amb la seva situació social. Així fou enterrat provisionalment en un nínxol al cementiri de Sant Joan d’Horta i traslladat posteriorment al panteó familiar, construït el 1902 després de la mort de la seva vídua per encàrrec de la seva família política, els Planàs, que heretaren gran part del patrimoni acumulat per Marcet, inclòs el palau.

• 50 Tarradellas, J. “L’habilitació del Parlament de Catalunya” p. 60. Conservat a l’Arxiu Montserrat Ta (...)
• 51 “Obres efectuades en 1932-36 per al Parlament de Catalunya” p. 10. Arxiu Històric del Parlament de (...)
• 52 Arxiu Històric del Parlament de Catalunya. Fons Donació Josep Mainar i Pons, Àlbum Tarradellas, 193 (...)

53Fou Francesc Planàs Armet, nebot de Marcet, qui va començar a desmantellar-lo el 1932. Una part del mobiliari i de la decoració va ser adquirida el 1933 pel govern de la Generalitat republicana per agençar la nova seu del Parlament de Catalunya, instal·lada a l’antic arsenal de la Ciutadella. Tal com explica Josep Tarradellas, aleshores Conseller de Governació, les lluminàries es van “adquirir directament d’algunes cases senyorials, principalment del Palau Planàs, tals com dos llums del Saló presidencial daurats a l’or fi, dos canelobres del passadís de Sant Jordi, altres canelobres del vestíbul dels quals calgué completar el nombre per la casa Corberó, els fanals de la galeria...”⁵⁰ de tot això encara subsisteixen els canelobres, que eren els que ornamentaven l’escalinata i els accessos al Palau Marcet i que avui es poden veure al Saló dels Passos Perduts del Parlament. Així mateix també es van adquirir “dos sofàs, sis cadirals, dotze cadires, i sis banquetes, amb talla, estil Lluís XIV, tot daurat i amb brunyits”⁵¹ peces que havien format part del Gran Saló o Saló Lluís XIV i que es van destinar al Despatx Presidencial del Parlament, tal i com es pot veure en algunes fotografies antigues (fig. 15)⁵².

• 53 El període (1874-1923) es coneix com “La Restauració” ja que correspon a la restitució de la monarq (...)

55Tant per la seva arquitectura com per la història del seu comitent, podem considerar el Palau Marcet un exemple prototípic de l’arquitectura eclèctica que va eclosionar a Barcelona durant els anys de la “Restauració⁵³” període històric durant el qual Alfons XII i Alfons XIII van repartir títols de noblesa entre la burgesia industrial per guanyar-se el seu favor. En aquest sentit podem establir un paral·lelisme entre Frederic Marcet i Eusebi Güell, ja que ambdós aixecaren el seu respectiu palau quasi al mateix temps i amb la mateixa intenció d’impressionar la societat Barcelonina. Güell tingué l’encert de triar un jove arquitecte audaç, l’obra del qual no deixa de sorprendre, Marcet, en canvi va mostrar una actitud més conservadora, apostant per professionals consagrats que ja s’havien fet un bon nom entre les elits de la ciutat.

• 54 No existeix cap monografia sobre aquest arquitecte, però vam elaborar una llista dels edificis que (...)
• 55 FONTBONA, Francesc, op. cit., p. 166.

56En aquest sentit cal situar a Geroni Granell i Barrera i a Tiberi Sabater i Carné dins de la “vella” generació dels mestres d’obres, formada abans de la creació de la nova Escola d’Arquitectura de Barcelona el 1871. Granell havia obtingut el seu títol el 1835 i havia construït molts immobles en els principals carrers de l’Eixample per a la burgesia catalana des de cases de pisos de lloguer fins a palauets, normalment en un estil eclèctic molt moderat amb algunes incursions en el “neoàrab⁵⁴”. Així mateix, també havia aixecat el palau d’exposicions de la Gran Via de Barcelona (1868) d’estil neoclàssic i l’hospici de les Germanetes dels Pobres (1869) neogòtic⁵⁵.

• 56 Tiberi Sabater tampoc ha estat estudiat. Només es coneixen bé el “bolsín” (1881-83) i la Casa Olano (...)

57Per la seva part Sabater havia obtingut el seu diploma més recentment, el 1872, al mateix temps que Domènech i Montaner (1873) i Josep Vilaseca (1872), i només sis anys abans que Gaudí (1878) ; amb tot, ell no va evolucionar cap al Modernisme sinó que va desenvolupar un eclecticisme sumptuós, proper al de l’estil Segon Imperi, molt escaient a la imatge de noblesa a la que F. Marcet aspirava⁵⁶.

• 57 Per exemple el marqués de Casa Brusi, el banquer Evarist Arnús i el financer Miquel Boada també pos (...)

58D’altra banda, els artistes plàstics que van treballar per F. Marcet o als quals va comprar obra conreaven un gust també conservador : Josep Campeny, Romà Ribera, Raimon Tusquets, Tomàs Moragas, Joan Parera, i Eduard Llorens eren pintors i escultors contemporanis que realitzaven obres de caràcter historicista, adreçades a la burgesia, que van comptar amb industrials i financers entre la seva clientela⁵⁷.