Navegação – Mapa do site

InícioNuméros2Turismes i dinàmiques identitàries

Turismes i dinàmiques identitàries

Bernard Debarbieux, Jean-François Staszak e Ouidad Tebbaa
Tradução de Estela Mariné Roig
Este artigo é uma tradução do:
Tourismes et dynamiques identitaires [fr]
Outra(s) tradução(ões) deste artigo:
Tourism and identity processes [en]
Turismos y dinámicas identitarias [es]
Turismo e dinamiche identitarie [it]
Turismos e dinâmicas identitárias [pt]
Tourismus und Identitäten im Wandel [de]

Texto integral

1Els estudis turístics es troben entre els que més aviat es van interessar per la qüestió de les dinàmiques identitàries. Pel fet que les pràctiques turístiques posen en contacte i en relació poblacions diferents i desitjoses de pensar en elles mateixes com a tals, la qüestió de la identitat dels uns i l’alteritat dels altres va sorgir immediatament. Les qüestions de tipus identitari (recorrent o sense recórrer al concepte d’identitat) estan, doncs, al centre de les obres de sociòlegs, antropòlegs i geògrafs que han treballat en turisme, en particular en els països en desenvolupament (Cohen, 1988; Nash, 1996; Cazes, 1989).

2Durant molt de temps els treballs han girat entorn d’una pregunta central: ¿en quina mesura les imatges que els turistes es fan del lloc que visiten i de les persones que hi viuen, i les pràctiques que adopten en conseqüència, influencien a aquestes mateixes persones, les seves pràctiques culturals i les seves representacions de sí mateixes? En resum, el camp de la recerca sempre ha estat obsessionat amb les qüestions de les influències (implícitament considerades nefastes) i els efectes (vistos com a perjudicials) dels estereotips del turisme, de la folklorització i la mercantilització de les tradicions culturals (veure, entre molts altres Krippendorf; 1977; Rajotte i Crocombe, 1980; Turner i Ash, 1975). En termes més generals, aquest enfocament ha inscrit el turisme en el moviment d’una globalització declarada homogeneïtzant i culpable de la destrucció de les identitats locals, sovint reificades i deshistoritzades.

3Als anys 1990 i 2000, alguns autors es van desmarcar d’aquest enfocament tan crític per proporcionar una anàlisi més matisada. Van argumentar que l’impacte del turisme en les identitats locals no era només sempre la seva degradació o destrucció. Norhonda (1979), Harkin (1995), Krystal (2000), Picard (1996, 2001), Equipe MIT (2002) i altres van demostrar que el turisme pot tenir un paper important no només en la promoció de les tradicions vernàcules i coneixements locals, sinó també en l’aparició de noves formes d’expressió cultural i habilitats reflexives, veure identitats, que han donat forma als termes de l’autodefinició collectiva de les societats en qüestió. El turisme participaria així en la preservació, l’evolució (per què hauria de ser necessàriament negativa?), és a dir la (re)invenció de les identitats locals, que contribuiria així a reforçar, cosa bastant lògica ja que les identitats constitueixen un recurs per al turisme cada vegada més demandant alteritat.
Els estudis de camp realitzats en els últims vint anys han fet especial èmfasi en la capacitat d’actuar (agency) i la pròpia actuació dels agents (Desmond, 2005). Ja no es conceben com a objectes passius de la “mirada turística” (Urry, 1990), sinó com a subjectes actius que construeixen representacions de la seva cultura per als turistes – Representacions basades tant en els seus propis sistemes de referència com en la seva interpretació dels desitjos dels turistes en un context on la relació entre local i global ha canviat dràsticament (Appadurai, 1996; Salazar, 2010).

4En la complexitat del món contemporani, el desenvolupament de l’activitat turística i la proliferació de les xarxes “translocals” i transnacionals fan que allò local sigui dependent tant de l’exterior com de l’interior de la localitat, alhora ancorat en un territori i connectat a d’altres individus per innombrables xarxes de connexions. Si el turisme vehicula imaginaris, influeix doncs també en la construcció de la identitat del grup, i fins i tot pot, com a tal, ser instrumentalitzat per persones que busquen renovar o ratificar la voluntat de pertinença (Debarbieux, 2012).

5Aquestes dinàmiques de valorització per part dels actors turístics d’identitats localitzades o de mobilització d’imaginaris turístics mostren que el turisme es presta a tot tipus d’estratègies que el dossier proposat, que s’inscriu en el prolongament d’aquesta renovació de les qüestions d’interès en els estudis turístics en matèria de dinàmiques identitàries, proposa d’explorar.

6Dos articles (Tiekoura, Tizza) tracten principalment les identitats de gènere, i en particular el paper canviant de la dona en les societats que han experimentat canvis relacionats amb el desenvolupament del turisme. La identitat femenina no és l’objecte del turisme, però es pot veure afectada per ell, principalment a causa de la implicació de les dones en aquesta activitat econòmica i la confrontació amb el model de relacions de gènere occidental . Tres articles se centren en les identitats ètniques (Milan, Oiry, Grégoire i Scholze). Les identitats autòctones són doncs un dels objectes del turisme, i experimenten amb ell mutacions a causa del seu desenvolupament, i també en relació amb les estratègies implementades pels actors locals per desenvolupar el recurs turístic que constitueix la seva identitat i per instrumentalitzar-lo amb finalitats polítiques.

7Quatre dels cinc casos se centren en el turisme al Marroc i al Níger. Es tracta d’un efecte de xarxa, relacionat amb els autors, que els iniciadors d’aquest número podien mobilitzar. L’últim (Milan) se centra en la Xina. En tots els casos, es tracta de zones perifèriques on el desenvolupament del turisme és bastant recent i es basa principalment en l’explotació de l’originalitat de les cultures locals. La complexitat de les relacions entre el turisme, les identitats locals i el paper dels actors locals en les seves mutacions hi són particularment visibles. És probable que això mateix sigui cert en moltes altres situacions, que seria suficient considerar amb una concepció menys rígida i nostàlgica les identitats locals, prestant més atenció a la capacitat d’actuació dels actors locals i prenent el turisme des d’un punt de vista menys negatiu, per arribar a coneixements similars.

8Aquesta és la invitació que es fa als lectors d’aquest dossier. Ja que aquest dossier està obert i por rebre altres contribucions sobre aquest tema en els pròxims mesos. La incorporació d’estudis de cas i, si s’escau, de discussions entre els propis articles, poden contribuir a fer avançar els nostres coneixements i preguntes sobre aquestes qüestions identitàries.

Topo da página

Bibliografia

Amselle J.-L., 2010, Logiques métisses. Anthropologie de l’identité en Afrique et ailleurs, Paris, Payot.

Appadurai A., 1988, “Putting Hierarchy in its Place”, Cultural Anthropology, n°1, pp. 36-49.

Appadurai A., 1996, Modernity at large, Cultural Dimensions of Globalization, Minneapolis, University of Minnesota Press.

Castells M., 1996, The power of identity, London, Blackwell.

Cazes G., 1989, Le tourisme international: mirage ou stratégie d’avenir ?, Paris, Hatier.

Cohen E., 1988, “Authenticity and Commoditization in Tourism”, Annals of Tourism Research, n°15, pp. 371-386.

Crain M. M., 1996, « Negotiating Identities in Quito’s Cultural Borderlands » in Howes D. (ed.), Cross-Cultural Consumption: Global Markets, Local Realities, New York, Routledge, pp. 125–137.

Debarbieux B., 2012, « Tourisme, imaginaires et identités: inverser le point de vue », Via@, Les imaginaires touristiques, n°1, 2012, mis en ligne le 16 mars 2012.

Desmond J.C., 2001, Staging Tourism. Bodies on Display from Waikiki to Sea World, Chicago, University of Chicago Press.

Equipe MIT, 2002, Tourismes 1, Lieux communs, Paris, Belin.

Erb M., 2001, « Le tourisme et la quête de la culture Manggarai », Anthropologie et sociétés, n°2, pp. 93-108.

Giddens A., 1994, Les conséquences de la modernité, Paris, L’Harmattan.

Harkin M., 1995, “Modernist Anthropology and Tourism of the Authentic”, Annals of Tourism Research, n°22, pp. 650-670.

Krippendorf J., 1977, Les dévoreurs de paysage, Lausanne, Editions 24 heures.

Krystal M., 2000, “Cultural Revitalization and Tourism at the MoreriaNimaKicke”, Ethnology, n°39, pp. 149-161.

Lanfant M., Allcock J. et al. (Eds.), 1995, International Tourism: identity and change, London, Sage.

Nash D., 1996, Anthropology of Tourism, Oxford and New York, Pergamon Press.

Norhonda R., 1979, “Paradise reviewed: Tourism in Bali”, in Kadt E. d., Tourism: Passport to Development?, New York, Oxford Univ. Press, pp. 177-204.

Picard M., 1996, Bali. Cultural Tourism and Touristic Culture, Singapore, Archipelago Press.

Picard M., 2001, “Bali, vingt ans de recherches”, Anthropologie et Sociétés, n°25, pp. 109-128.

Rajotte F. & Crocombe R., 1980, Pacific Tourism: As the Islanders see it, Fiji, South Pacific Social Sciences Association.

Salazar N. B., 2010, Envisioning Eden. Mobilizing Imaginaries in Tourism and Beyond, New York/Oxford, Berghahn Books.

Taylor C., 1998, The Sources of the Self, Cambridge, Harvard University Press.

Turner L. & Ash J., 1975, The Golden Hordes, London, Constable.

Urry J., 1990, The Tourist Gaze, London, Sage.

Topo da página

Para citar este artigo

Referência eletrónica

Bernard Debarbieux, Jean-François Staszak e Ouidad Tebbaa, « Turismes i dinàmiques identitàries », Via [Online], 2 | 2012, posto online no dia 13 dezembro 2012, consultado o 27 setembro 2020. URL : http://journals.openedition.org/viatourism/1069

Topo da página

Autores

Bernard Debarbieux

Professor – Universitat de Ginebra

Artigos do mesmo autor

Jean-François Staszak

Professor – Universitat de Ginebra

Artigos do mesmo autor

Ouidad Tebbaa

Universitat de Marràqueix

Topo da página

Tradutor

Estela Mariné Roig

Universitat Rovira i Virgili - Tarragona

Topo da página

Direitos de autor

Licence Creative Commons
Via Tourism Review est mis à disposition selon les termes de la Licence Creative Commons Attribution - Pas d'Utilisation Commerciale - Pas de Modification 4.0 International.

Topo da página
  • OpenEdition Journals
Pesquisar OpenEdition Search

Você sera redirecionado para OpenEdition Search