Introducció

1El cultiu de l'olivera sempre ha estat present en la cultura agrícola portuguesa. Durant els últims 20 anys, Portugal ha invertit en la modernització del sector de l'olivera per seguir el ritme de la creixent competència internacional (Dawson, 2020). Aquest augment de la producció es deu a l'augment de la inversió del país en noves tecnologies i oliveres d'alta densitat més eficients, que han anat substituint les oliveres tradicionals (Mukundi, 2021).

2L'oliverar està inclòs a la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, amb un interès per la preservació i el desenvolupament, però, la "trilogia" que aglutina natura, patrimoni i cultura sembla donar a l'oliverar un entorn inesperat per ancorar noves usos del territori, concretament amb la valorització de dinàmiques turístiques centrades en els seus productes, la gastronomia, els elements paisatgístics i el seu gaudi.

3És en aquesta simbiosi on es pot ancorar l'olivera, una modalitat que posa en valor l'agricultura i la natura, que inclou també la valorització econòmica i social de les comunitats rurals.

4El patrimoni oliverer es considera un referent en la identitat i un element central de les civilitzacions mediterrànies. Per aquest motiu, la Dieta Mediterrània, de la qual l'oli d'oliva és un dels ingredients més importants, va ser classificada per la UNESCO l'any 2013 com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat (Abril-Sellarés i Tello, 2019).

5L'activitat agrícola contribueix a la preservació d'un ampli patrimoni, considerat com a herència de les formes de vida i del “saber fer”, conservats pels pagesos i les comunitats rurals; tanmateix, actualment s'enfronta al repte de salvaguardar la història i les tradicions que l'envolten. Com a segment turístic, el turisme de l'olivera, especialment a Portugal, ha anat creixent en els darrers anys, fet que s'ha traduït en un fort desenvolupament econòmic a les regions rurals on predominen les oliveres i, en conseqüència, els molins. Aquestes estructures, que en altres temps només servien per a la fabricació d'oli d'oliva, ara es cobreixen d'altres funcions, transformant-se en centres museístics que dinamitzen un territori rural.

6Associada al seu caràcter emblemàtic, l'olivera encarna un conjunt de percepcions, realitats i narracions que es fusionen a través de símbols, sensacions i múltiples representacions (ADRAL, 2014b).

7Testimoni dels costums, tradicions i estils de vida de diferents cultures, com la grega i la romana, l'olivera és un element freqüent en les llegendes, mites i religions de múltiples civilitzacions (Nguyen, 2018; Şahin i Aydin, 2017).

8La pràctica del turisme de l'olivera està fortament lligada al desenvolupament sostenible de la majoria de zones rurals i contribueix a la valorització i conservació de la identitat única d'aquests indrets, mitjançant la promoció d'activitats tradicionals que poden ser viscudes pels turistes, procedents de zones urbanes, i que busquen experiències úniques i memorables en aquests llocs (Elias i Barbero, 2017).

9El perfil econòmic i els recursos disponibles d'una regió proporcionen una indicació significativa de l'èxit del desenvolupament econòmic d'una regió, i cal que hi hagi una relació de cooperació entre els sectors públic i privat, per assolir amb èxit les estratègies i els objectius de desenvolupament sostenible (Pedrana, 2013).

10En aquest context, sorgeix aquest treball, l'objectiu principal del qual és explorar l'olivera com a producte turístic-cultural i com ha influït en la valoració i conservació de la identitat singular dels llocs, mitjançant la promoció d'activitats tradicionals i el desenvolupament de productes basats en l’olivera i l’oli d'oliva.

11L'estudi cobreix el context del Lagares de Proença-a-Velha – Núcleo do Azeite. Tenint en compte que aquest equipament pretén protegir i difondre la memòria de la importància de l'oli d'oliva en l'economia del municipi d'Idanha-a-Nova i Idanha-a-Velha, el desenvolupament de pràctiques oleoturístiques, en cooperació amb altres agents locals, representa una oportunitat única de creixement i diferenciació, en un mercat cada cop més competitiu.

12Actualment, hi ha una major preferència pels entorns exteriors, les destinacions rurals i el contacte amb la natura. Hi ha una major consciència ambiental i social que porta a una major recerca d'experiències més orgàniques, que promoguin la identitat local i la interacció cultural. Quan parlem de desenvolupament de les zones rurals, no ens referim només al creixement econòmic, també ens referim a l'evolució social, mentre treballem aquests dos àmbits, també garantim la perpetuació de la identitat del territori i la preservació del patrimoni cultural associada a ella (Morales et al., 2015).

13Relacionant el paisatge, la cultura i el territori, les tradicions alimentàries són actualment un dels pilars que sustenten una sèrie d'iniciatives de desenvolupament territorial (Yeoman et al., 2007).

14Les infraestructures i les inversions en un territori poden afectar el desenvolupament econòmic local. Les institucions públiques, siguin governamentals o no, hauran de ser conscients de les capacitats intrínseques i extrínseques que ha d'aportar una regió a la promoció i desenvolupament territorial. La implicació de les institucions públiques en el turisme és fonamental perquè la dinàmica turística esdevingui un factor regenerador de desenvolupament i cohesió territorial.

15Les dinàmiques d'interconnexió entre turisme, sostenibilitat i cohesió territorial han d'integrar recursos endògens que puguin promoure la inclusió social i l'equitat mitjançant una major igualtat de competències territorials amb l'articulació de l'oferta de serveis turístics i culturals.

16La mobilització del patrimoni natural i cultural ha de tenir un paper cada cop més important en el procés de desenvolupament dels territoris interiors, harmonitzant la salvaguarda d'aquests recursos amb adaptacions sostenibles que beneficiïn les comunitats locals.

17Actualment, l'adaptació i pràctica configuracions d'aquests espais, més rurals i naturals, vinculats a dinàmiques econòmiques i polítiques ambientals estan provocant l'aparició de noves activitats turístiques, com l'olivera.

18La pràctica del turisme de l'olivera no és només una estratègia per obtenir un nou impuls econòmic, sinó també una pràctica impregnada de valors culturals i socials, posant en valor la identitat cultural de les comunitats rurals (Campón-Cerro et al., 2014; Hernández-Mogollón et al., 2019). Murgado (2013) afirma que l'olivera és també una manifestació del turisme cultural, ja que es basa en el patrimoni cultural i constitueix un instrument clau per a la inclusió i la dinamització socioeconòmica d'una regió. Més concretament, és a través de les seves expressions simbòliques i materials que l'olivera esdevé un atractiu de valor afegit per al turisme (Toselli, 2019).

19És amb aquesta al·lusió al patrimoni cultural que Yerliyurt i Manisa (2014) reforcen la rellevància de l'olivera en la conservació dels valors socioculturals del patrimoni oleícola, però també en la conservació de les premses tradicionals d'oli d'oliva. Millán et al. (2014a) reforcen aquesta idea, afirmant que aquesta activitat turística afavoreix la sostenibilitat de les destinacions, a través de la conservació i l'adaptació del patrimoni oleícola, mantenint-lo viu i actiu per a la visita d'espais turístics.

20Miftarevic i Mitrovic (2019) afirmen que els turistes d'aquests segments vinculats a la gastronomia no només busquen la immersió en la cultura local, sinó que també es veuen impulsats per la pròpia experiència, pel plaer d'experimentar, tastar, despertar els seus sentits, i també estan motivats per plaer de gaudir de l'entorn rural, per la necessitat de socialització, l'oportunitat de comprar i els coneixements adquirits sobre les varietats d'oli d'oliva.

21En aquest sentit, la pràctica del turisme de l'olivera està fortament lligada al desenvolupament turístic i cultural d'espais més naturals i rurals, contribuint a la valoració i conservació de la identitat singular dels llocs, mitjançant la promoció d'activitats tradicionals que poden ser viscudes pels turistes, procedents de zones urbanes, i que busquen experiències úniques i memorables en aquests indrets (Elias i Barbero, 2017).

22Per tant, les estratègies de desenvolupament de productes basades en l'oli d'oliva i les oliveres són rellevants per potenciar el coneixement del propi producte i la seva connexió amb la història i les tradicions locals, capaços d'estimular i donar suport a noves relacions socials (de Salvo et al., 2013).

23Actualment, la sostenibilitat en el turisme apareix com la base del futur del sector, reflectida en diverses pràctiques com l'ecoturisme, el turisme cultural, el turisme rural, el turisme de natura i el turisme comunitari (Pan et al., 2018). L'activitat turística pot servir com un instrument capaç de potenciar el desenvolupament econòmic i social, mantenint l'equilibri entre els interessos econòmics, socials i ambientals (Baidal, 2004; Park et al., 2012).

24L'augment de l'olivera, mitjançant l'explotació de recursos vinculats a l'olivera i l'oli d'oliva, la difusió dels valors ecològics, els nous reptes per al territori, la producció per al consum, i la recuperació d'algunes activitats han contribuït a la dinamització de la cohesió territorial.

I. El turisme de l'olivera com a producte turístic-cultural

25Amb registres que es remunten a més de 10.000 aC, el cultiu de l'olivera (Olea europaea) té una àmplia història i cultura que impregna la producció d'oli d'oliva. El conreu de l'olivera ocupa uns 10 milions d'hectàrees a tot el món, la qual cosa representa el 90% d'una superfície situada a la costa mediterrània.

26Segons els geògrafs, la primera olivera que veus en viatjar de Nord a Sud és una prova que et trobes en territori mediterrani, de la mateixa manera que es diu que “el cultiu de l'olivera identifica el clima (Loumou i Giourga, 2003, p. 88).

27Portugal té un clima i una orografia excel·lents per al cultiu de l'olivera, i no és casualitat que les oliveres dominen el paisatge portuguès, com a testimoni de la vitalitat multimil·lenària del sector de l'olivera. El cultiu de l'olivera sempre ha tingut un impacte en l'economia del país, encara que la seva quota d'influència ha variat en funció dels contextos econòmics i ambientals que l'han configurat irremeiablement.

28En el context rural, el desenvolupament d'activitats turístiques basades en recursos endògens és un factor essencial en la diversificació econòmica d'aquests territoris (Campón-Cerro et al., 2017). Per això, el desenvolupament del turisme de l'olivera té característiques com les atribuïdes al turisme rural sostenible (Millán et al., 2014b).

29Aquesta activitat anima els seus promotors a buscar noves alternatives que puguin oferir experiències autèntiques i estimulants als visitants (Campón-Cerro et al., 2017), però sempre per fomentar l'ús sostenible dels recursos (Rodríguez-Entrena et al., 2017). El turisme oleícola potencia el mercat de l'olivera i aporta valor afegit als seus productes, a més, ofereix experiències úniques i l'oportunitat d'interacció entre consumidors i productors i compartir nous coneixements. El turisme oleícola també es caracteritza com un mecanisme important per reduir l'estacionalitat en el sector de l'olivera (Millán et al., 2014a).

30L'oli d'oliva aporta nombrosos beneficis per a la salut i és el greix central de la Dieta Mediterrània, una dieta que va ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO el 4 de desembre de 2013 (Ministeri d'Afers Exteriors, 2013).

31Segons el Consell Oleícola Internacional (COI, 2020), l'oli d'oliva és l'oli extret del fruit de "Olea europaea L.", obtingut mitjançant mètodes mecànics o físics, respectant determinades condicions tèrmiques i de producció, assegurant que l'oli d'oliva no està sotmès a cap altre procés que no sigui el rentat, la decantació, la centrifugació i el filtrat. Aquest greix saludable es pot classificar en oli d'oliva verge extra, oli d'oliva verge, oli d'oliva i oli d'oliva refinat. A més d'aquestes classificacions, al mercat també es pot trobar oli d'oliva amb Denominació d'Origen Protegida (DOP).

32Es tracta d'una certificació creada per la Unió Europea que garanteix que l'oli d'oliva és un producte elaborat amb certs estàndards de qualitat, és a dir, la producció en una regió definida, amb productes locals i saber fer tradicional (Agència de Desenvolupament Regional de l'Alentejo (ADRAL, 2014a). No només el turisme oleícola, sinó també el patrimoni oleícola representa no només l'oli d'oliva com a producte alimentari sinó també la seva història, cultura i tradició. D'aquesta manera, les experiències sustentades en el patrimoni oliverer són el context propici per presentar el producte al consumidor en tot el seu valor: tangible i intangible (Hernández-Mogollón et al., 2019).

33S'entén per “oleoturista” la persona que, com a part del seu temps d'oci, es desplaça a un lloc diferent de la seva residència habitual, per aprofundir en el coneixement de la cultura de l'olivera i l'oli d'oliva, sense necessàriament haver d'allotjar-se en un localització concreta, i realitzar algunes de les activitats següents: 1) visita vinculada a l'entorn relacionada amb l'olivera i l'oli d'oliva; 2) visitar la zona de plantació d'olivera; 3) gaudir d'experiències culinàries aprenent sobre exquisideses i utilitzant oli d'oliva i olives; 4) obtenir coneixements sobre el cultiu de l'olivera; 5) participa en esdeveniments gastronòmics; 6) participa en rutes vinculades a l'olivera i l'oli d'oliva; 7) explora les característiques del comerç relacionades amb les olives i l'oli d'oliva, com a productes de salut i benestar; 8) gaudeix de l'entorn natural i rural i, 9) patrocina les oliveres mil·lenàries.

34Tota aquesta dinàmica de l'oleoturisme permet potenciar l'oli d'oliva i el patrimoni existent al territori, possibilitant la promoció dels productes endògens. El turisme que promou la qualitat dels productes a les zones rurals pot permetre l'estímul econòmic local. En aquest context, es pot dir que l'olivera contribueix a l'economia local, esdevenint una activitat complementària i una font d'ingressos alternativa.

35L'existència d'una certa simbiosi de desenvolupament econòmic i social, en la qual sorgeix la qüestió de la sostenibilitat, ha d'integrar un nou ús del territori, és a dir, amb la valorització de dinàmiques turístiques centrades en els seus productes, la gastronomia, els elements paisatgístics, i el seu gaudi. També s'inclou la valorització econòmica i social de les comunitats rurals (Figura 1).

36El turisme oleícola pot recuperar l'esperança d'innovar el desenvolupament local, potenciant la viabilitat econòmica mitjançant la implicació de tots els agents, amb el suport de la política institucional, així com contribuir a la dinamització i integració social en l'entorn local (Martins et al., 2022).

37En aquest sentit, també destaca la diversitat biològica, que combina la preservació dels ecosistemes amb la interacció dels agents locals així com la protecció de les espècies autòctones. Aquesta acció suposa una integració compartida del recurs alhora que promou el desig de satisfacció dels turistes (Cardoso i Lopes, 2022).

38Significa que el turisme de l'olivera constitueix un recurs eficient ja que incentiva les famílies a establir-se en territoris rurals com a mitjà de subsistència i de creació de negocis. Pot ocupar una posició competitiva al mercat especialitzant-se en productes de salut i benestar com ara cosmètics i relaxació.

39En aquest sentit, el potencial de l'oleoturisme ha estat cada cop més reconegut pels productors d'olivera, i l'èxit inclourà també la valoració de la gastronomia, en un context on l'oli d'oliva s'ha de considerar un element agregador i diferenciador del territori, de la cultura, de les tradicions, de les tradicions. i, alhora, generador d'experiències i emocions.

A. La percepció de la(s) dinàmica(s) del(s) territori(s): aportació de Tiago Lourenço Azeites Egitânia

40“El turisme oleícola pot desenvolupar-se com a producte turístic i cultural que diferenciï un territori. Amb la creació d'una xarxa de socis locals que tenen caràcter territorial vinculats als productors locals per crear una identitat de defensa i territorial per treballar les sinergies que hi ha en aquest territori” (Tiago Lourenço, productor d'Azeite Egitânia. En Entrevista, 2023) .

41Per a aquest productor d'oli d'oliva, pensar el turisme de manera estructurada significa viure un espai gastronòmic. Així mateix, disposar d'itineraris vinculats al cultiu de l'olivera per explorar més les oliveres i donar a conèixer les dificultats que pateixen les oliveres per conservar-les.

42La pràctica del turisme de l'olivera pot contribuir a la valoració i conservació de la identitat única dels llocs, mitjançant la promoció d'activitats tradicionals que poden ser viscudes pels turistes. Aquesta pràctica és possible a través de “la creació d'una xarxa vinculada al cultiu de l'olivera on la gent té un programa de cap de setmana en el qual es pot passar un dia a la part portuguesa i un altre a la vessant espanyola degustant les varietats d'oli d'oliva, visitant espais museístics i culturals” (Tiago Lourenço, productor d'Azeite Egitânia. En Entrevista, 2023).

43L'oli d'oliva juga un paper important en la dinàmica de la sostenibilitat, sent l'olivera un espai de biodiversitat, un espai de relacions dinàmiques d'interacció i coordinació entre les materialitzacions econòmiques i socials del territori.

44L'estratègia de desenvolupament de productes a base d'oli d'oliva i oliveres és rellevant per potenciar el coneixement del propi producte i de les tradicions locals. La recuperació de les activitats vinculades als molins i la producció d'oli d'oliva també és important per a la cohesió territorial.

45“La recreació cultural, a través de les escoles per a una educació més lligada a la gastronomia, la sostenibilitat ambiental, i la interpretació del territori, és fonamental. El cultiu de l'olivera no és cosa del passat, ha de ser una cosa del present, viu i funcional ja que té un valor cultural que s'ha d'aprofitar per impulsar i desenvolupar una cadena de valor” (Tiago Lourenço, productor d'Azeite Egitânia. En Entrevista, 2023).

II. Metodologia

46Aquest treball va intentar entendre com l'olivera, com a producte turístic-cultural, pot contribuir a la valoració i conservació de la identitat singular dels llocs, mitjançant la promoció d'activitats tradicionals i el desenvolupament de productes basats en l'oli d'oliva i l'olivera.

47Per assolir aquest objectiu, hem començat amb l'observació del territori, aplicant paral·lelament una enquesta per qüestionari (durant els mesos d'abril i maig) a Idanha-a-Nova, Portugal, amb un total de quaranta-cinc enquestats (n=45).

48L'enquesta s'ha realitzat (presencialment) a l'Oficina de Turisme d'Idanha-a-Nova als visitants que acudien a l'Oficina de Turisme per obtenir informació sobre el territori.

49Es considera que la principal limitació d'aquest treball és la petita mostra, però tot i ser un estudi exploratori inicial, va permetre destacar alguns resultats pertinents que constituiran futures línies d'aprofundiment amb replicació del qüestionari en altres Oficines de Turisme, que s'ajusten al context d'aquest tema.

III. Discussió de resultats

50Un dels primers resultats es refereix al turisme de l'olivera (Figura 2), i allò que els turistes busquen i valoren més en la pràctica de l'olivera (Figura 3).

51Es pot observar (Figura 2) que els turistes valoren les experiències i tot el patrimoni olivarer dels voltants (37,8%), i el 17,8% dels enquestats afirma tenir una experiència diferent.

52Com a resultat interessant, l'estudi també posa de manifest l'aprensió dels enquestats pel territori. Esmenten la importància de conèixer la cultura i el patrimoni locals (22,2%).

53Sobre aquest resultat cal destacar que només un 11,1% diu que l'olivera és important per donar suport a l'economia local. També es pot observar que el 86,7% afirma que el patrimoni oleícola i el conreu de l'olivera contribueixen al desenvolupament de la regió (Figura 3).

54Aquest resultat apunta a la promoció d'espais rurals en els quals els visitants puguin gaudir d'activitats d'oci associades a la natura i, concretament, a l'olivera. A més, també s'ha de promoure la creació de sinergies amb les entitats locals, per afavorir el desenvolupament de l'economia local i regional. L'objectiu serà animar els visitants a gaudir de la percepció i comprensió de les tradicions de la comarca.

55Un resultat interessant es refereix a l'elecció de l'experiència turística i a com els enquestats avaluen la seva experiència (Figura 4). Els resultats que es presenten al gràfic fan referència a la reflexió de l'OMC (2020), quan es refereix al desenvolupament de productes i integració de la cadena de valor per a una experiència de viatge sostenible i millorada, promovent polítiques i pràctiques sostenibles a les destinacions rurals (A Guide to Making Tourism). una eina efectiva per al desenvolupament rural, OMT, 2020).

56Com es pot veure, els enquestats tenen els criteris principals (totalment en desacord; en desacord; ni d'acord ni en desacord; d'acord i totalment d'acord). Per ordre d'interès, en primer lloc, la gastronomia, i, amb el mateix grau de rellevància, ubicació i accessibilitat, seguit de la qualitat de la informació, el preu, l'entreteniment i, finalment, l'allotjament, la proximitat a les ubicacions de les comunitats i els elements sensorials “pràctics”. A partir dels resultats, es va observar que aquestes característiques de l'olivera i el turisme de l'olivera són importants per al desenvolupament de les regions.

57La creació de nous productes és fonamental per a l'atractiu dels territoris. Promoció i comunicació interna d'iniciatives del territori, és a dir, instruir i formar la major part de la comunitat local sobre les potencialitats i atributs que hi ha al territori perquè la majoria de la població conegui el lloc on viu i sàpiga comunicar-se amb més facilitat.

58Accions de sensibilització de la comunitat local, per fomentar la seva participació en la comunicació sobre la destinació. Consulta periòdica a la majoria dels agents de la regió (des d'hotels, restaurants, botigues, cafeteries i bars) per conèixer les seves necessitats, interessos i inquietuds sobre el territori.

59Actualment, hi ha una tendència a la disminució de les activitats tradicionals, fet que ha demostrat un gran èxode poblacional de les zones rurals juntament amb l'envelliment de la població. La Unió Europea, davant d'aquesta fragilitat, es va centrar en la implementació de polítiques de desenvolupament rural, en les quals líders i autoritats locals cerquen accions innovadores per resoldre els problemes dels territoris més vulnerables. Una situació que beneficia el benestar de la població rural (Popescu et al., 2022).

60En aquest context, el desenvolupament rural fa referència a la millora sostenible de les condicions de vida estàndard de les persones que viuen a les zones rurals (Ashley i Maxwell, 2001).

61En discutir els resultats obtinguts en aquest estudi i relacionar-los amb alguns autors enumerats a la part introductòria d'aquest treball, es reforça la rellevància atribuïda a l'accessibilitat i la qualitat de la informació existent als territoris.

62Poden ajudar a noves direccions i polítiques que ofereixin millors possibilitats de desenvolupament rural amb equilibri dels ecosistemes, equitat social i creixement econòmic. A partir dels resultats, s'ha observat que les característiques associades al cultiu de l'olivera i al cultiu de l'olivera són importants per al desenvolupament de territoris més rurals.

Conclusions

63Les conclusions obtingudes apunten a la importància del turisme oleícola i del patrimoni oleícola per a les zones rurals, per desenvolupar la comarca. Al mateix temps, contribueix a la promoció d'activitats associades a l'olivera i l'oli d'oliva, i a la valorització i protecció dels recursos naturals.

64També hi ha una forta contribució a la sostenibilitat econòmica, en potenciar la producció de productes de qualitat amb valor afegit. A més, des del punt de vista social, aporta una major atracció d'inversions i la creació de nous llocs de treball a través de l'olivera, l'allotjament i la restauració, així com la retenció de població i la recuperació del saber fer tradicional.

65Com es pot observar, els resultats apunten a la importància de l'existència de dinàmiques d'interconnexió entre turisme i cohesió territorial que haurien d'integrar recursos endògens capaços de delimitar competències territorials amb l'articulació de l'oferta de serveis turístics i culturals.

66El turisme de l'olivera i el patrimoni vinculat al recurs de l'olivera en la seva relació amb el territori aglutina altres activitats culturals, industrials, rurals, arquitectòniques, gastronòmiques, històriques, socials i paisatgístiques.

67La dinàmica entre aquests dos recursos podria contribuir al desenvolupament territorial. En aquest sentit, el turisme de l'olivera es pot emmarcar com una eina de sostenibilitat territorial. Accions de sensibilització de la comunitat local, per fomentar la seva participació en la comunicació sobre la destinació.

68El turisme oleícola es pot veure com una eina de sostenibilitat, des del punt de vista ambiental, ja que fomenta la valoració i protecció dels recursos naturals; sostenibilitat econòmica, en contribuir a la producció de productes de qualitat amb valor afegit; i també des del punt de vista social, contribuint a atraure inversions i crear nous llocs de treball a través de l'olivera, l'allotjament i la restauració, així com la retenció de població i la recuperació del saber fer tradicional.

69Tot i així, si una estratègia orientada al desenvolupament del territori prioritza l'ús intel·ligent del capital territorial, l'olivera com a escenari turístic no pot deixar d'integrar-se en una estratègia de valoració del producte (oli d'oliva), especialment del producte amb característiques distintives.

70Davant l'anterior, comunicar els valors científics i educatius existents o els que es generaran amb el turisme de l'olivera respon al repte de mantenir els sistemes de producció tradicionals i ecològica, que podria tenir efectes a influir en els models de negoci dels nous emprenedors que valoren les tradicions i la biodiversitat reforçant el paper dels turistes que, en tenir accés a més coneixement, poden conduir a hàbits de consum més saludables i sostenibles i estimular la seva curiositat pels productes tradicionals i la ruralitat com a forma de vida.

71Finalment, es conclou que l'olivera és un turisme que aglutina altres activitats culturals, industrials, rurals, arquitectòniques, gastronòmiques, històriques, socials i paisatgístiques.

72També es considera que aquest treball podria contribuir al desenvolupament d'una investigació més profunda sobre els temes tractats.

73Pel que fa a les implicacions pràctiques de les conclusions d'aquesta investigació, es va poder detectar una línia de recerca futura relacionada amb la producció i el consum d'oli d'oliva. Ambdues situacions tenen un impacte molt important en el desenvolupament social i la sostenibilitat ambiental dels territoris. Un fet que es combina amb una producció considerada “identitat” única i estratègica, que representa un llegat de comunitats més rurals.

74De fet, l'oleoturisme es pot utilitzar per promocionar les regions rurals i, simultàniament, conscienciar la comunitat i els turistes de la singularitat de les regions a través de l'oli d'oliva (premses, context històric i social, identitat, etc.). En aquest sentit, aquest treball presenta una possible línia de recerca a explorar en el futur, que implicarà entendre com s'entén l'oli d'oliva i els molins existents que el produeixen en el procés de presa de decisions del consumidor. Aquesta línia d'aprofundiment temàtic és fonamental, ja que actualment hi ha molins d'oli d'oliva “industrials”, però provinents de molins de premsa tradicionals, a nivell de producció d'oli d'oliva. Per tant, poden constituir productes d'identitat cultural de l'olivera, associats al desenvolupament social i ambiental del territori. Cal destacar l'olivera i la seva importància en el desenvolupament dels territoris rurals.