Navigazione – Mappa del sito

HomeNuméros10Urbanisme expansiu i turisme resi...

Urbanisme expansiu i turisme residencial nord-europeu a la costa mediterrània espanyola

Joan Carles Membrado, Raquel Huete e Alejandro Mantecón
Questo articolo è una traduzione di:
Urbanismo expansivo y turismo residencial noreuropeo en la costa mediterránea española [es]
Altre traduzioni:
Urban Sprawl and Northern European Residential Tourism in the Spanish Mediterranean Coast [en]

Abstract

El turisme residencial procedent d’Europa del nord ha influït en el procés de desenvolupament urbà a la costa mediterrània espanyola. En aquest article s’explica el recent creixement urbà a Espanya (bombolla immobiliària espanyola) i, a continuació es mostren les principals característiques de l’arribada de ciutadans d’altres països europeus més rics que Espanya, sobretot a la costa mediterrània espanyola i, més concretament, a la regió de la Costa Blanca. Finalment es mostra la relació entre el desenvolupament del turisme residencial i el creixement de l’urbanisme expansiu urbana a la costa mediterrània espanyola i s’analitzen algunes de les seves conseqüències per a la regió.

Torna su

Testo integrale

Introducció

1En aquest treball s’examina el turisme residencial massiu de nord-europeus a la costa mediterrània espanyola i s’explora i discuteix els efectes d’aquesta mobilitat residencial en el marc de l’enorme desenvolupament de l’urbanisme expansiu en aquesta part d’Espanya. Aquest desplaçament de persones d’edat avançada (principalment nord-europeus) a la Mediterrània espanyola ha estat un dels fluxos migratoris de persones jubilades més importants a tot el món durant la primera dècada del segle XXI. Tot i que alguns estudiosos han fet considerables esforços analítics per tal d’explicar que és el turisme residencial (veure Huete i Mantecón, 2012), els límits entre el turisme de llarga estada en cases particulars i la migració residencial per motius d’oci encara no estan clars. El concepte de turisme residencial ha provocat un intens debat entre els estudiosos i conté contradiccions (començant pel propi terme turisme residencial que és ja en si una oxímoron) que han servit tant per aclarir com per ocultar la naturalesa de diferents dinàmiques socials. És per això que en aquest treball hem decidit no interpretar el turisme residencial com un tipus específic de turisme, sinó com un conjunt de processos que condueixen a dinàmiques molt diferents. En aquests processos el comportament dels turistes es barreja de manera complexa amb conductes vinculades a negocis immobiliaris i processos migratoris. Per tant, en aquest treball s’utilitzen de manera intercanviable i gairebé equivalent els conceptes de migració residencial i turisme residencial.

2Aquest document analitza també els beneficis econòmics i inconvenients mediambientals fruit de l’urbanisme expansiu a la Mediterrània Espanya en els últims anys. Aquest desenvolupament ha estat afavorit pel govern espanyol, promogut per les autoritats públiques i les grans empreses constructores, amb notables inversions de capital estranger, i generat principalment gràcies als turistes de llarga estada i als migrants retirats nord-europeus. Entre els 5 milions de ciutadans que van migrar a Espanya entre 2000 i 2010, al voltant del 20 % ho va fer des d’un país europeu amb major PIB per càpita que Espanya. La major part d’aquest 20 % va emigrar a Espanya com a turista residencial, amb l’expectativa d’aconseguir un millor estil de vida a través de la mobilitat residencial. Podem trobar les arrels de turisme residencial d’Espanya en l’auge del turisme de masses es va iniciar en la dècada de 1960. El notable creixement de la riquesa i l’esperança de vida que va tenir lloc al nord d’Europa des de la dècada de 1960 va derivar en un augment dels nord-europeus jubilats que podien permetre anar-se’n de vacances a l’estranger, preferentment a la conca mediterrània, després d’acabar la seva vida laboral (Russell, Warnes i Williams, 1998). A partir de la dècada de 1990 molts dels turistes habituals a l’assolellada Espanya -especialment ciutadans jubilats- van decidir establir la seva residència permanent o a temps parcial a la regió mediterrània (Casado, 2006 ; Gustafson, 2009 ; Huete, 2009 ; Rei, Warnes i Williams, 2000 ; Mazón, Huete i Mantecón, 2009 ; O’Reilly, 2000, 2007 ; Rodríguez, Casado i Huber, 2005 ; Williams, King, Warnes i Patterson, 2000 ; Nielsen, 2016).

3A les zones costaneres mediterrànies espanyoles on s’han assentat els turistes residencials i migrants jubilats, gairebé tota la planificació de l’ús del sòl que s’ha fet en les últimes dècades ha tingut com a objectiu servir als interessos immobiliaris i turístics (Huete i Mantecón, 2011 ; Vera i Ivars 2003). Aquest fet va ser particularment intens durant l’expansió econòmica mundial de finals del segle XX i principis del segle XXI. quan els migrants retirats (de més de 55 anys) van arribar a Espanya en massa per tal de quedar-s’hi : el seu nombre va passar de 60.000 el 1991 a gairebé 450.000 el 2012. Aquest flux migratori es va accelerar a causa d’una combinació de factors com ara línies aèries de baix cost, preus relativament baixos del lloc de destinació, incloent l’habitatge, i millora tecnològica mundial.

4Si analitzem els canvis d’usos del sòl artificials durant els últims vint anys a Espanya, podem veure que els usos urbans han experimentat una forta pujada en aquest període, principalment a causa de la bombolla immobiliària espanyola (1997-2007) (Burriel, 2008, 2009 ; Gaja, 2008 ; Romero, 2010) ; i també que entre els usos de sòl urbà, va ser l’urbanisme expansiu que més va créixer durant aquests anys. Els promotors locals van contribuir a l’expansió dels patrons d’urbanisme expansiu a l’àrea mediterrània espanyola mitjançant la construcció de milers d’habitatges unifamiliars que van ser adquirits en bona mesura per turistes i migrants nord-europeus. Cal assenyalar que l’urbanisme expansiu era un tipus d’urbanisme -estudiat per Brody (2013), Gillham (2002), Hogan i Ojima (2008), Richardson i Chang Hee (2004), Sarzynski, Galsterb i Stack (2014) o Zeng , Sui i Li (2005)- escassament present a Espanya i, en general, en tot el sud d’Europa, abans de l’expansió econòmica de finals del segle XX i principis del segle XXI (Muñoz, 2003 ; Pumain, 2004 ; Roca, Burns i Carreras, 2004).

5L’objectiu d’aquest treball és establir la correlació entre el creixement de l’urbanisme expansiu i l’augment del turisme residencial nord-europeu a la costa mediterrània espanyola. Aquest article està organitzat de la següent manera : en primer lloc, se centra en el desenvolupament urbà recent i les principals raons que van provocar la bombolla immobiliària espanyola (1997-2007), on l’urbanisme expansiu ha consumit més hectàrees que qualsevol altre tipus de sòl artificial. En segon lloc, es discuteixen les característiques de la migració nord-europea a la costa mediterrània espanyola, i el paper dels promotors i les autoritats locals en el fet que aquest territori sigui el lloc per viure més popular d’Europa entre els turistes residencials. En tercer lloc, s’analitza la contribució de turisme residencial a l’urbanisme expansiu en observar com les regions turístiques costaneres mediterrànies són les que alberguen la major part dels turistes residencials i, al mateix temps, són les que han experimentat una major expansió de l’urbanisme expansiu, especialment a la Costa Blanca (nom turístic de la província d’Alacant). En quart lloc, s’explora la dinàmica urbana recent a la Costa Blanca. Com a conclusió, s’analitzen les conseqüències de l’urbanisme expansiu sobre la costa mediterrània espanyola, amb tots els beneficis a curt termini per a les economies locals i tots els inconvenients a llarg termini per al territori.

Metodologia

6En aquest estudi s’han analitzat les dades de l’Institut Nacional d’Estadística. Per tal de distingir els migrants residencials que viuen a Espanya dels que no pertanyen a aquesta categoria, s’ha tingut en compte la seva edat i país d’origen. Pel que fa a l’edat, considerem migrants residencials els majors de 55 anys, ja que és conegut que molts jubilats associats amb el turisme residencial han optat per la jubilació anticipada o tenen cònjuges que no han assolit encara l’edat de jubilació (Huete, 2009 ; Koch-Schulte, 2008). Pel que fa al país d’origen, els migrants procedents de països amb un PIB per càpita més elevat que el d’Espanya poden ser considerats com a turistes residencials, mentre que els procedents de països amb un PIB per càpita més baix que el d’Espanya serien migrants per treball. Encara que tant els migrants per feina com els turistes residencials poden trobar-se en qualsevol de les dues categories esmentades (ja sigui per edat o país), tots els estudis coincideixen que el nombre de casos que es desvien de l’esmentada distribució no és significatiu (Huete , Mantecón i Estévez, 2013 ; Rodríguez, Casado i Huber, 2005).

7Hem pres les dades de dos projectes GIS per estudiar l’urbanisme expansiu a la zona mediterrània espanyola. El primer és CORINE Land Cover (CLC), iniciat el 1985 com una iniciativa de la Comissió Europea amb l’objectiu de recollir dades ambientals sobre la Unió Europea i incorporat a l’Agència Europea de Medi Ambient des de 1994. L’esmentada agència és la institució responsable de proporcionar informació sobre les polítiques ambientals i territorials d’Europa : amb aquesta finalitat s’utilitzen les estadístiques de CLC. La primera versió data de 1990, sent la segona de 2000 i la tercera de 2006. CLC 2012 està actualment en construcció. La nomenclatura CLC consta de 44 usos del sòl, 11 dels quals són de tipus artificial. Entre aquests 11 usos artificials es troba l’anomenat teixit urbà discontinu, que engloba les zones residencials expansives de les perifèries urbanes, així com certes urbanitzacions en àrees rurals, i que és l’ús que millor descriu el sòl urbà expansiu. Aquest ús és el que hem emprat per dibuixar els nostres mapes d’evolució de l’urbanisme expansiu a Espanya.

8Un segon projecte GIS que hem tingut en compte és SIOSE (Sistema de Información sobre Ocupación del Suelo en España), promogut el 2005 per l’Instituto Geográfico Nacional (IGN, 2006 ; Membrado, 2011a) i actualitzat diverses vegades des de llavors. La nomenclatura de SIOSE està formada per usos del sòl simples i per altres compostos. Un dels usos del sòl compostos és l’urbà mixt, que al seu torn se subdivideix en casc (nucli antic), eixample (ciutat nova), i discontinu (urbanisme expansiu). Per tal de distingir les zones d’urbanisme expansiu de les d’urbanisme compacte, hem pres la classe urbà mixt discontinu com a equivalent al sòl urbà expansiu, i la suma de les classes de casc i eixample com a urbanisme compacte.

9El programa de disseny cartogràfic utilitzat per crear els mapes d’aquest document ha estat ArcGIS de ESRI (Environmental Systems Research Institute). Per tal de crear els nostres mapes hem fet servir dades a escala provincial espanyola, que són més desagregades que les dades autonòmiques, i menys desagregades, però més fàcils de llegir, que les dades a nivell municipal. Per crear els nostres mapes de Costa Blanca s’ha utilitzat com a referència el nivell de comarca.

Antecedents

La bombolla immobiliària espanyola

10Entre 1997 i 2007 el creixement econòmic d’Espanya, particularment a la costa mediterrània, es va basar en el sector de la construcció. Aquest auge de l’habitatge es pot explicar per dos factors principals. El primer és que Espanya, com a membre de la zona euro des de la seva creació el 1999, va gaudir dels beneficis de ser part d’una divisa considerada forta i segura (Romero, 2010 : 24). Així va ser fàcil per als bancs i empreses espanyoles obtenir crèdit a l’estranger. El segon és l’aprovació el 1998 d’una nova Llei del Sòl, que establia que qualsevol sòl no protegit era edificable. La conjunció d’ambdós factors va donar lloc a una considerable inversió de capital privat (tant espanyol com estranger) al sector de la construcció, que oferia avantatjosos i ràpids beneficis. Els ajuntaments van promoure el desenvolupament urbanístic i el van utilitzar com a font d’ingressos mitjançant impostos. La manca d’un marc regulador adequat va permetre els promotors privats construir tant com volguessin. Ni les autoritats estatals ni les autonòmiques van poder controlar aquest desenvolupament urbà promogut pels municipis i els interessos privats, o d’atenuar el seu impacte en la sostenibilitat territorial (Burriel, 2008).

11Aquest procés d’expansió immobiliària es va veure reforçat pel crèdit barat, gràcies als baixos tipus d’interès que els bancs cobraven pels préstecs per comprar un habitatge. Impulsada l’ocupació per l’auge de la construcció, el nombre d’aturats a Espanya va passar del 21 % el 1997 a només el 8 % el 2006. El creixement de l’ocupació va atreure molta mà d’obra immigrant i va incrementar l’ingrés disponible de moltes famílies espanyoles, dos factors que van comportar que més persones volguessin comprar una primera o segona residència en propietat.

Fig. 1. Evolució de l’habitatge a Espanya (1990-2011). Superfície a construir (milers de m2).

Fig. 1. Evolució de l’habitatge a Espanya (1990-2011). Superfície a construir (milers de m2).

Elaboració pròpia a partir de dades de INE

12El preu mitjà de l’habitatge es va multiplicar per tres a Espanya entre 1997 i 2007 a causa de la bombolla immobiliària especulativa, que el 2007 va esclatar a causa de la crisi financera mundial. Les línies de crèdit es van reduir llavors, provocant el col·lapse del sector de la construcció i immobiliari. Des d’aquest moment, els preus de l’habitatge han caigut a Espanya en un terç, i la construcció residencial ha baixat a nivells de 1960.

Urbanisme expansiu a Espanya. Característiques d’aquest model de desenvolupament urbà

Fig. 2. Desenvolupament de l’urbanisme expansiu a Espanya per províncies (1987-2006).

Fig. 2. Desenvolupament de l’urbanisme expansiu a Espanya per províncies (1987-2006).

CLC

13L’urbanisme expansiu és un patró d’assentament urbà de baixa densitat que ha imperat a Espanya durant els últims 20 anys. Segons dades de CLC, en el període 1987-2006 els usos del sòl urbans van augmentar significativament a tot Espanya, sobretot a la costa mediterrània espanyola, on es van urbanitzar 134.280 noves hectàrees. Entre aquests usos del sòl urbans, va ser l’urbanisme expansiu que més va créixer (46.406 noves hectàrees). Si tenim en compte únicament els 10 primers quilòmetres de franja costanera, els nous usos del sòl artificial desenvolupats van suposar una expansió de 83.496 hectàrees, de les quals ni més ni menys que 35.653 van ser de sòl urbà expansiu. Segons CLC, el 2006 el 4,2 % del sòl al llarg d’una franja costanera de 10 km terra endins al Mediterrani espanyol estava ocupat per sòl urbà expansiu, percentatge que arribava al 40 % en algunes ciutats turístiques.

14L’urbanisme expansiu va ser desenvolupat per primera vegada als Estats Units, en particular després de la Segona Guerra Mundial, quan es van crear allà grans zones residencials suburbanes. La propagació de l’urbanisme expansiu a Europa va començar primer als països del nord (cap a la dècada de 1960) ; després va arribar a França (on la suburbanització es va multiplicar per cinc entre 1969 i 1999) (Pumain, 2004 : 137), i finalment va afectar Espanya, Itàlia i altres països del sud. Abans del notable desenvolupament recent de l’urbanisme expansiu, les regions costaneres de la Mediterrània havien estat tradicionalment un paradigma de ciutats d’alta densitat, complexitat urbana i diversitat social (Muñoz, 2003 : 381 ; Roca et al., 2004).

15Encara que no existeix una definició universalment acceptada sobre que és l’urbanisme expansiu, hi ha diverses característiques comunes que poden ajudar a descriure’l, seguint a Brody (2013). En primer lloc, la baixa densitat edificatòria, on els habitatges unifamiliars consumeixen grans quantitats de sòl natural o agrícola. En segon lloc, el desenvolupament de barris homogenis que no tenen una barreja d’usos del sòl (residencial, comercial, instal·lacions ...), fet que obliga els residents a dependre de l’automòbil, fins i tot per a distàncies curtes. Durant la dècada de 2000, l’ús de l’automòbil va créixer més ràpid a Europa que als Estats Units, fet que pot estar relacionat amb el creixement de l’urbanisme expansiu en el vell continent, malgrat algunes polítiques europees a favor de la ciutat compacta. Avui dia hi ha més convergència que divergència entre els Estats Units i Europa Occidental pel que fa a la suburbanització (Richardson i Chang Hee, 2004 : 7). En tercer lloc, l’urbanisme expansiu es desenvolupa cap a l’exterior des dels nuclis urbans compactes. Aproximadament el 80 per cent del sòl nou per a habitatge als Estats Units durant 1994-1997 es trobava fora de les ciutats compactes (Heimlich i Anderson, 2001) ; segons CLC, durant 1987-2006 el 73 % de la nova superfície edificada a Espanya era per a sòl urbà expansiu. En quart lloc, l’urbanisme expansiu afavoreix la urbanització de terrenys situats cada vegada més lluny de la ciutat i més pròxims al camp. Aquest creixement propicia un patró de desenvolupament caòtic que consumeix grans quantitats de terres agrícoles i naturals. En cinquè lloc, l’urbanisme expansiu es desenvolupa sovint al llarg de les carreteres que parteixen dels nuclis urbans, fet que provoca congestió de trànsit en aquestes vies d’accés a les ciutats. I en sisè lloc, l’urbanisme expansiu sovint envaeix terres naturals i agrícoles i per tant tendeix a desdibuixar la divisió entre les zones urbanes i rurals.

16Els que donen suport l’urbanisme expansiu creuen que viure en una zona suburbana augmenta el contacte amb la natura i redueix la congestió del trànsit i la contaminació atmosfèrica. A més, argumenten que les cases suburbanes són més barates que les properes al centre de la ciutat i que, quan se’ls pregunta, la majoria de la gent prefereix viure lluny de la ciutat compacta (Gillham, 2002 : 72). Els que s’oposen a l’urbanisme expansiu consideren que aquest no és desitjable ja que devora una enorme quantitat de recursos de terres valuoses (incloent terres de cultiu i zones humides) i arrasa paisatges. D’altra banda, consumeix quantitats insostenibles d’energia i aigua. La seva dependència de la circulació de vehicles privats no només provoca contaminació de l’aire, sinó també congestió del trànsit, obesitat i estrès per als conductors. A més, destrueix la vida de la comunitat i segrega les persones en funció del seu estatus (Ibíd.).

17Entre les causes que atrauen la gent des de les ciutats compactes cap a les zones suburbanes podem anomenar el cost de l’habitatge : els que volen comprar una casa gran pot trobar opcions més barates en àrees suburbanes. L’elecció de viure en una zona residencial expansiva, però, no només està relacionada amb el cost de l’habitatge, sinó també es lliga a alguns nous valors (consciència mediambiental, tecnologia de la comunicació global), així com a l’expansió dels patrons globalitzats de producció i consum (Hogan & Ojima, 2008 : 205).

Turisme residencial a la Mediterrània espanyola

18Gràcies a la riquesa temporal creada per la bombolla immobiliària espanyola, Espanya va atraure més de 5 milions d’immigrants durant la primera dècada del segle XXI, procedents principalment d’Europa oriental, Amèrica del Sud i Àfrica del Nord (figura 3).

19No obstant això hi ha una minoria notable d’immigrants (al voltant del 20 %), els orígens dels quals són països més rics (amb un PIB per càpita més elevat) que Espanya. Normalment, aquests vénen des del Regne Unit, Alemanya, el Benelux o els països escandinaus. En la major part van decidir establir-se al llarg de la costa mediterrània, a la cerca no només de temps assolellat i sec, sinó també d’un estil de vida diferent. Els turistes residencials i migrants residencials a la costa mediterrània espanyola són persones que viuen tot l’any o la major part de l’any allà, sent la majoria d’ells ser amos d’una propietat (Huete, 2009).

Fig. 3. Espanya: principals països de procedència dels immigrants empadronats (2012).

Fig. 3. Espanya: principals països de procedència dels immigrants empadronats (2012).

INE (2014)

20El turisme residencial es refereix únicament als migrants, normalment jubilats, la vida quotidiana dels quals a Espanya està relacionada amb experiències d’oci. De fet, els jubilats són el grup més clarament identificat entre els turistes residencials. Pel que fa als migrants jubilats a Espanya, cal assenyalar que gairebé la meitat dels estrangers procedents de països amb un PIB per càpita més elevat que el d’Espanya són majors de 55 anys, i que el 95 % d’aquests migrants jubilats s’han assentat a les regions del litoral espanyol de clima mediterrani. Aquests turistes residencials triaren viure a l’Espanya mediterrània per diverses raons, entre les quals el cost de l’habitatge, el cost de la vida en general, el clima i la mar, però també l’estil de vida : un estil de vida mediterrani que implica una millor qualitat de la vida, i una vida més saludable, gràcies al ritme més lent i a les activitats a l’aire lliure. També és important tenir en compte el paper dels promotors immobiliaris espanyols i estrangers, així com de les autoritats polítiques espanyoles, en donar suport al turisme de masses i atreure l’atenció dels compradors potencials a l’estranger cap a les zones costaneres espanyoles. Els promotors immobiliaris també són responsables de la concentració d’estrangers de la mateixa nacionalitat en determinades zones : per aconseguir l’optimització de recursos i costos, van tractar de vendre cada urbanització en un sol país, creant colònies de persones d’un mateix país. Aquests assentaments per nacionalitat van ser particularment buscats pels ancians, els qui es trobaven més segurs a l’estranger si podien viure entre compatriotes (Huete i Mantecón, 2012).

Fig. 4. Costa Blanca: principals països de procedència dels immigrants empadronats (2012).

Fig. 4. Costa Blanca: principals països de procedència dels immigrants empadronats (2012).

INE (2014)

21Com hem dit anteriorment, els turistes residencials es concentren principalment a la costa mediterrània espanyola. La Costa Blanca és la zona amb el major percentatge d’aquest tipus de migrants en la població total d’immigrants : una tercera part de tots els immigrants que hi viuen són persones majors de 55 anys i estan vinculats als processos de turisme residencial . Si observem l’origen dels immigrants (de tota mena) que viuen a Costa Blanca (figura 4), i el comparem amb l’origen dels immigrants que viuen al conjunt d’Espanya (figura 3), observem diferències significatives. Mentre que a la Costa Blanca el grup més nombrós d’estrangers procedeix del Regne Unit, en el conjunt d’Espanya procedeix principalment de Romania, el Marroc i Amèrica del Sud. La Costa del Sol és la zona amb el segon percentatge més alt de turistes residencials (25 %) i les Illes Canàries la tercera (20 %). A les regions situades lluny de la costa mediterrània, com ara Madrid, el percentatge d’immigrants (de més de 55) procedents de països amb un PIB per càpita més alt que Espanya equival a només l’1 % de la població total d’immigrants.

El lloc més popular d’Europa com a residència dels turistes residencials

  • 1 Segons ISTAT (2013), el 2010 150.000 immigrants procedents de països europeus més rics que Itàlia v (...)

22La costa mediterrània espanyola és, amb diferència, l’àrea amb major nombre de migrants residencials. El 2012 aquests suposaven al voltant de 1.125.000 (INE, 2013), una xifra molt superior a la d’altres països europeus de clima mediterrani com ara Itàlia (150.000), Portugal (60.000) o Grècia (50.000)1.

23Quant als turistes residencials retirats, 87.000 d’ells vivien a Espanya l’1 de gener de 1996, mentre que en la mateixa data de 2012 el seu nombre era proper a 450.000 (figura 5). Tot i la crisi econòmica (que va començar el 2007), aquest nombre no va deixar de créixer fins a l’1 de gener de 2012. Durant l’any 2012 la quantitat de persones vinculades als processos de turisme residencial que vivia a Espanya va caure (7.000 persones menys) per primera vegada des que van començar els registres oficials d’immigració. Aquesta caiguda de 2012 va ser moderada en comparació amb la que va tenir lloc l’any següent : l’1 de gener de 2014, segons dades de l’INE, el nombre havia disminuït en 91.300 al llarg de 2013. Aquesta forta caiguda va ser deguda almenys a tres causes. En primer lloc, la crisi econòmica europea, que va portar molts migrants residencials a tornar a casa. En segon lloc, el fet que alguns d’ells van decidir donar-se de baixa del registre censal espanyol per tal d’evitar el pagament dels impostos, donada la pujada d’aquests duta a terme pel govern d’Espanya. En tercer lloc, el fet que fins a l’any 2014 el nombre de turistes residencials jubilats registrats havia estat inflat artificialment pels ajuntaments -que volien beneficiar-se d’un millor finançament del govern, ja que tenir més habitants significava rebre més finançament-, en combinació amb el fet que el 2014 l’Institut Nacional d’Estadística va decidir purgar els registres estadístics.

24A la figura 5 podem veure la distribució geogràfica dels turistes residencials de més de 55 anys. El 95 % d’ells viuen a l’Espanya mediterrània. Les àrees en què prefereixen assentar-se són la Costa Blanca (35,5 % del total dels turistes residencials jubilats a Espanya hi viuen), Costa del Sol (17,1 %), Canàries (13,5 %), la costa catalana (7,1 %), les Illes Balears (6,6 %), Andalusia Mediterrània sense la Costa del Sol (5 %), Múrcia (4,6 %), i la costa valenciana sense la Costa Blanca (3,4 % ) (figura 5).

25Quant a la nacionalitat dels turistes residencials, a la figura 5 hem distingit cinc procedències d’acord amb la llengüa dels immigrants : els britànics, a més d’una petita colònia irlandesa ; els alemanys, incloent la petita colònia d’austríacs i la colònia suïssa de mida considerable, la major part dels quals es compon de parlants d’alemany ; les persones del Benelux (holandesos, belgues i luxemburguesos), que en la major part parlen holandès ; els escandinaus (incloent els finlandesos), destacant les colònies de suecs i noruecs ; i els parlants de les llengües romàniques (francesos i italians).

Fig. 5. Espanya: turistes residencials censats de més de 55 anys per nacionalitat i per província de residència.

Fig. 5. Espanya: turistes residencials censats de més de 55 anys per nacionalitat i per província de residència.

INE (2014)

26Els turistes residencials de més de 55 anys procedents de França i Itàlia (60.742, el 14 % de tots els turistes residencials jubilats a Espanya) constitueixen una majoria a tot el litoral català, en gran part a causa de la proximitat geogràfica dels seus països d’origen amb Catalunya. Quant als escandinaus (36,726 ; el 8,4 % de tots els turistes residencials més de 55 anys que viuen a Espanya), es concentren en àrees turístiques com ara la Costa Blanca i la Costa del Sol. Les persones dels països del Benelux (37.844 ; 8,6 % de tots els turistes residencials més de 55 anys que viuen a Espanya) també es concentren principalment a la Costa Blanca, i, en menor mesura, a la Costa del Sol. Els germanòfons (95.426 ; 21,8 % dels turistes residencials més de 55 vivint a Espanya), també prefereixen la Costa Blanca, però compten amb nodrides colònies a les Illes Balears i Canàries, on representen la major colònia de turistes residencials jubilats. Gairebé la meitat dels turistes residencials que viuen a Espanya (47,3 %) provenen de Regne Unit i Irlanda (207.274) ; aquestes persones tenen preferència per la Costa Blanca i, en menor mesura, per la del Sol ; constitueixen la major colònia de tota la costa sud i oriental d’Espanya, amb excepció de Catalunya i les illes (fig. 5).

Contribució dels migrants residencials a l’urbanisme expansiu

27Quan vivien als seus països nord-europeus d’origen, la majoria dels turistes residencials que actualment resideixen a Espanya ho feia en cases unifamiliars, sota un patró caracteritzat per l’urbanisme expansiu. A més de pel canvi i la millora en l’estil de vida i per les 3.000 hores de sol a l’any (només 1.500 als seus països d’origen), els turistes residencials també se sentien atrets pel relativament baix preu dels habitatges unifamiliars a les regions mediterrànies. Aquest cost era relativament baix fins i tot després de la pujada de preus a causa de la bombolla especulativa (abans de 2008, la compra d’una casa a Espanya, encara que fos cara, es considerava generalment una bona inversió).

28Amb el beneplàcit de les autoritats locals, els promotors immobiliaris van construir milers d’habitatges unifamiliars (aïllats o adossats) a la costa mediterrània, i amb això van arribar els problemes que solen anar associats a l’urbanisme expansiu : destrucció del paisatge i del medi ambient, congestió del trànsit, risc d’inundacions, escassetat d’aigua, etc. A diferència de l’Europa situada al nord del paral·lel 45º, la precipitació a la conca mediterrània és baixa i hi ha una escassetat crònica d’aigua, fet que es veu agreujat per la difusió de l’urbanisme expansiu. El consum d’aigua a les zones turístiques on prima l’urbanisme expansiu, com ara Torrevella, duplica el consum de zones turístiques d’urbanisme compacte, com ara Benidorm (Vera, 2006 : 166).

29Hi ha una connexió a Espanya entre el nombre de turistes residentiales i la quantitat d’hectàrees dedicades a l’urbanisme expansiu. Segons CORINE 2006, Madrid i Barcelona són les províncies on es dóna un percentatge més alt d’urbanisme expansiu (6,6 % i 4,45 %, respectivament, del territori d’aquestes províncies correspon a aquest tipus d’ús del sòl, fig. 6). En tots dos casos, això es deu a l’elevada població (6,5 milions a Madrid, i 5,5 a Barcelona) i a la notable riquesa acumulada en les dues àrees, la qual cosa implica que un nombre important de persones que hi viuen tenen prou poder adquisitiu per residir en una casa unifamiliar. Les persones que viuen en urbanitzacions al voltant de Madrid i Barcelona són principalment espanyoles. Durant la bombolla immobiliària espanyola, moltes d’elles van abandonar la anterior casa a la ciutat compacta per traslladar-se a una zona suburbana, per tal d’experimentar-hi un nou estil de vida lligat a fenòmens moderns com la consciència mediambiental, les noves tecnologies de la comunicació i els patrons globals de consum.

Fig. 6. Espanya: sòl urbà expansiu i turistes residencials per províncies.

Fig. 6. Espanya: sòl urbà expansiu i turistes residencials per províncies.

CLC i INE (2014)

30Després de Madrid i Barcelona, les més altes taxes d’urbanisme expansiu es donen a les províncies costaneres turístiques. A Alacant (Costa Blanca), que, com hem vist, té més migrants residencials que qualsevol altra província d’Espanya, l’urbanisme expansiu constitueix el 4,16 % de totes les cobertures del sòl. Segons dades SIOSE (2009), algunes zones d’aquesta província alberguen un percentatge molt alt d’urbanisme expansiu : a la Vega Baixa arriba al 8 % (i en el seu principal ciutat, Torrevella, al 21 %), mentre que a la Marina Alta és del 10 % (a poblacions com ara Dénia i Xàbia aquest percentatge s’eleva al 25 %, i a Calp, al 40 %) (Membrado, 2011 : 435-436).

Fig. 7. La Marina (Costa Blanca septentrional): sòl urbà expansiu (2011) i turistes residencials (2011).

Fig. 7. La Marina (Costa Blanca septentrional): sòl urbà expansiu (2011) i turistes residencials (2011).

SIOSE 2011 i INE 2011

Fig. 8. Vega Baja (Costa Blanca meridional): sòl urbà expansiu (2011) i turistes residencials (2011).

Fig. 8. Vega Baja (Costa Blanca meridional): sòl urbà expansiu (2011) i turistes residencials (2011).

SIOSE 2011 i INE 2011

Costa Blanca: paradigma d’urbanisme expansiu i turisme residencial a l’Europa del sud

31La costa mediterrània espanyola s’ha convertit en la zona del sud d’Europa on l’urbanisme expansiu ha crescut més i més ràpid, gràcies a la demanda solvent -per part de turistes residencials- d’habitatges unifamiliars, construïts seguint els patrons de desenvolupament urbà propis del seu país d’ origen. La Costa Blanca, un territori relativament petit a la costa sud-est d’Espanya, contenia més turistes residencials l’1 de gener de 2012 (254.000) que la suma dels d’Itàlia (150.000) i Portugal (68.000). Per tenir una idea de la importància de l’urbanisme expansiu i del turisme residencial a la Costa Blanca, cal dir que els seus cinc comarques costaneres, que constitueixen només el 0,68 % de tot el territori espanyol, contenen el 7,7 % de la superfície urbana expansiva a Espanya, i no menys d’un terç de tots els turistes residencials jubilats que hi viuen.

Fig. 9: La Marina (Costa Blanca septentrional): mapa diacrònic del sòl urbà expansiu (1987-2006).

Fig. 9: La Marina (Costa Blanca septentrional): mapa diacrònic del sòl urbà expansiu (1987-2006).

CLC

32El major desenvolupament de l’urbanisme expansiu lligat al turisme residencial a la Costa Blanca es pot trobar a les comarques septentrional (La Marina, fig. 9) i meridional (Baix Segura o Vega Baja, fig. 10). Ambdues àrees es beneficien de la proximitat a l’aeroport d’Alacant (l’Altet, Elx), que està molt ben connectat (més de 40 vols diaris) amb les Illes Britàniques i que també té connexions regulars amb Escandinàvia, el Benelux, Alemanya i Rússia. De fet, molts dels residents britànics a la Costa Blanca solen viatjar al Regne Unit per raons mèdiques, de treball, família o d’un altre tipus.

Fig. 10. La Vega Baja / El Baix Segura (Costa Blanca meridional): mapa diacrònic del sòl urbà expansiu (1987-2006).

Fig. 10. La Vega Baja / El Baix Segura (Costa Blanca meridional): mapa diacrònic del sòl urbà expansiu (1987-2006).

CLC

33A la figura 9 podem veure com durant la bombolla immobiliària espanyola es va produir un notable augment del sòl urbà expansiu a La Marina. Es va passar de 8.000 hectàrees a 1.987 a 11.500 el 2006. El desenvolupament de l’urbanisme expansiu va ser particularment significatiu en l’àrea prelitoral (3-7 km al mar), ja que les zones costaneres (0-3 km de la mar) ja estaven densament urbanitzades el 1987. per tant la franja prelitoral va actuar com una sortida espacial per al nou creixement. El mateix fenomen desenvolupament interior-costa s’ha observat en àrees equivalents a Carolina del Nord i Florida, i ha estat descrit per Crawford, Bradley i Marcucci (2013 : 236) i per Kambly i Moreland (2009 : 11).

34A la figura 10 s’observa el desenvolupament recent de l’urbanisme expansiu a la zona del Baix Segura/Vega Baja -menys cara que la Marina- on milers de jubilats del nord d’Europa -amb ingressos no massa alts- s’han assentat a els últims 15 anys (Hernández, Morales i Saurí, 2014 : 77). Com a conseqüència d’això va tenir lloc allà entre 1987 (1.600 ha) i 2006 (6.300 ha) un gran augment de l’urbanisme expansiu. Els habitatges unifamiliars s’han desenvolupat a prop de la mar, però sobretot a les zones prelitorals. La distància al mar és compensada per altres serveis, com ara els camps de golf (Villar, 2012 : 18). Per tant, en aquestes zones prelitorals el sòl urbà expansiu sol distribuir-se al voltant de camps de golf. De fet, 7 dels 14 camps de golf existents a la Costa Blanca es troben a la Vega Baja prelitoral. I el 2012, el Baix Segura prelitoral albergava els tres municipis espanyols amb major percentatge d’estrangers : San Fulgencio (78 % dels seus 12.522 habitants són estrangers), Rojales/Rojals (77 % de 22.006) i Algorfa (72 % de 4.755). Els turistes residencials constitueixen allà més de la meitat de tota la població, i l’anglès es parla més que qualsevol altre idioma, incloent l’espanyol.

35El desenvolupament del sòl urbà expansiu a la Costa Blanca va ser impulsat per l’alta demanda per part de turistes residencials (especialment britànics), afavorit pels ajuntaments, i promogut per grans empreses constructores i bancs. Alguns promotors, banquers i polítics es van enriquir de la nit al dia a través de l’especulació del sòl i el creixement urbà il·limitat. Moltes d’aquestes empreses i bancs amb el temps han anat a la fallida a causa de la mala gestió. Algunes caixes d’estalvis van comprar tant de sòl, amb la intenció de construir-hi, que quan va esclatar la bombolla immobiliària van haver de ser intervingudes o nacionalitzades. Però abans que comencés la crisi, ja s’havia urbanitzat molt de sòl. Això implicava no només inconvenients mediambientals i paisatgístics, sinó també amuntegament a les zones turístiques.

Fig. 11. Rojales/Rojals (La Vega Baja/El Baix Segura, Costa Blanca): amuntegament d’habitatges sobre sòl urbà expansiu.

Fig. 11. Rojales/Rojals (La Vega Baja/El Baix Segura, Costa Blanca): amuntegament d’habitatges sobre sòl urbà expansiu.

Milers de cases estan densament escampades sobre quilòmetres de sòl urbà desproveït de jardins, transport públic o altres serveis bàsics.

Antoni Martínez i Bernat

  • 2 Avui en dia, milers de jubilats britànics es troben atrapats a l'Espanya mediterrània. La majoria d (...)

36Quant als efectes econòmics del turisme residencial a la Costa Blanca, podem enumerar alguns avantatges i alguns inconvenients. Entre els primers, el fet que els turistes residencials augmenten la demanda de serveis locals (béns immobiliaris, comerç, consum, serveis personals, de salut i de cura d’ancians), atraient així a nous treballadors, fet que augmentarà el nombre de consumidors encara més (Huete i Mantecón, 2012 : 163 ; Walters, 2002 : 51). Aquest procés, segons Moss (2006), dota la regió amfitriona d’una nova capacitat d’infraestructura econòmica, institucional i física. Els beneficis econòmics de l’arribada dels immigrants poden observar-se en l’augment de la població dels llocs on s’instal·len. Per exemple, la població de Torrevella/Torrevieja (amb un 30 % de turistes residencials) s’ha quadruplicat en tan sols vint anys (la població va passar de 25.000 el 1991 a més de 100.000 el 2011) ; Rojals/Rojales (75 % dels turistes residencials) va triplicar la població en el mateix període (de 5.000 a 20.000). La població de San Fulgencio (80 % de turistes residencials) es va multiplicar per 7,5 : de 1.600 habitants l’any 1991 passà a 12.000 el 2011. Un altre dels beneficis, citat per Walters (2002 : 52), és que els jubilats tenen ingressos basats en gran mesura en les pensions, que són independents de l’economia local, i per tant a prova de recessió. No obstant això, els ingressos dels britànics (que són més de la meitat de tots els turistes residencials jubilats que viuen a Costa Blanca) s’han vist afectats per la devaluació de la lliura. Per tant els britànics ja no poden permetre el luxe de viure com ho feien abans -de fet, molts d’ells simplement ja no es poden permetre el luxe de viure a la Costa Blanca.2

Fig. 12. Benitatxell (La Marina Alta, Costa Blanca): agressió al medi ambient.

Fig. 12. Benitatxell (La Marina Alta, Costa Blanca): agressió al medi ambient.

Amuntegament de cases que pengen des d’un penya-segat, desfigurant-hi el paisatge.

Antoni Martínez i Bernat

37Entre els impactes negatius del turisme residencial cal citar l’embús i col·lapse que pateixen els municipis afectats pel que fa a infraestructures socials, sanitàries, ambientals, culturals, recreatives, comercials i d’habitatge (Williams i Gill, 2004 : 2). Segons Walters (2002 : 52) molta immigració en poc de temps comporta el perill de superpoblació i de congestió local per excés de trànsit i de sòl urbanitzat. La nova migració pot crear una pressió insuportable en la infraestructura física municipal (aigua, energia, sanejament) i en el medi ambient. Walters es refereix a la migració de jubilats a Florida, Arizona, Califòrnia i altres estats d’Estats Units, però aquesta descripció també es correspon amb el cas ací estudiat. La urbanització ha estat tan enorme que hi ha algunes zones d’urbanisme expansiu que avui són densament expansives, encara que sembli un oxímoron, amb tots els inconvenients enumerats per Walters. No menys paradoxal és el fet que els primers turistes residencials que es van traslladar al sud per tal d’augmentar-ne la qualitat de vida, hagin vist truncades les expectatives per l’excés de població i d’urbanització que ha comportat l’arribada de nous turistes residencials (Benson i O’Reilly, 2009 : 621). De fet, alguns dels primers turistes residencials que es van mudar al sud, fa ja diverses dècades, per establir-se en una zona rural, pocs anys després van ser privats del seu paradís particular de tranquil·litat, quan les autoritats locals i els promotors van permetre construir en aquelles terres rurals. Alguns d’aquests pioners residencials van denunciar davant la Comissió Europea, el Parlament Europeu i el Tribunal Europeu de Drets Humans els abusos urbanístics, la corrupció política i la destrucció del paisatge (Janoschka, 2011 : 232).

38Un altre inconvenient és que, tot i que els migrants jubilats tendeixen a estar en bon estat de salut quan es muden a la nova casa a la costa, a mesura que envelleixen empitjora progressivament el seu estat de salut. El cost a llarg termini de mantenir una població que envelleix pot ser més gran del que s’estimava (Walters, 2002 : 52). En el cas espanyol, una població envellida com a conseqüència de l’arribada d’immigrants i turistes d’avançada edat fa que les autoritats locals difícilment puguin cobrir les despeses sanitàries (Huete i Mantecón, 2012 : 163), més encara en el context de la crisi econòmica actual.

39Pel que fa a les conseqüències socials del turisme residencial a la Costa Blanca, l’enorme urbanització d’aquesta àrea, impulsada com hem vist pels turistes residencials que volien viure en barris construïts seguint el patró urbà expansiu, ha creat una barrera física i social entre aquests turistes i els nuclis compactes i els seus habitants (figura 11). La majoria d’aquests barris suburbans tenen poc o cap transport públic, un fet que restringeix la mobilitat de molts dels seus residents, que tendeixen a romandre dins de la zona residencial, amb poques opcions de relacionar-se socialment. D’altra banda, l’aïllament i la distància als serveis bàsics -com ara els centres de salut o la comissaria de policia- augmenta la percepció d’inseguretat en aquestes zones suburbanes.

40Finalment, en relació amb l’impacte ambiental, les conseqüències d’aquesta ràpida urbanització han estat devastadores. El dany al paisatge i al medi ambient, sobretot al litoral, és irreparable (figures 12 i 13). La Llei del Sòl aprovada pel govern espanyol el 1998, que estableix que qualsevol sòl no protegit pot ser construït, ha tingut un fort impacte en algunes zones de la costa mediterrània espanyola. A la Costa Blanca hi ha algunes àrees costaneres protegides : Montgó-Cap de Sant Antoni, Penya d’Ifac (fig. 13), Serra Gelada o llacunes de Santa Pola, la Mata, i Torrevieja/Torrevella. Per tant, podria semblar que no falten en aquesta zona els llocs on gaudir de la natura. El problema és que tots aquests parcs estan envoltats totalment o parcialment per zones urbanes superpoblades. No hi ha transició en absolut entre els parcs naturals i les superfícies urbanitzades (fig. 13). A causa del seu clima, el paisatge, la cultura i el medi ambient, la costa mediterrània és un lloc cobejat pels promotors immobiliaris. Els governs a nivell local, regional o nacional -que haurien d’haver protegit aquesta zona contra qualsevol excés urbanizador- van decidir permetre -ja sigui per acció o per omissió- als promotors construir fins a l’extrem que una part considerable d’aquest paisatge mediterrani únic ha estat desfigurat de manera irreversible. Aquest és un seriós inconvenient per competir en un mercat tan dinàmic i obert com el turístic, que considera cada vegada més la qualitat del territori com a part de la qualitat del producte.

Fig. 13. Ús del sòl intensiu a Calp (Marina Alta, Costa Blanca).

Fig. 13. Ús del sòl intensiu a Calp (Marina Alta, Costa Blanca).

A primera línia es troba el parc natural de la Penya d’Ifac. Després una àrea d’urbanisme compacte i un port esportiu. A continuació, una àrea de salines protegida. Finalment, hi ha una enorme àrea d’urbanisme expansiu. Com s’observa, no hi ha una àrea de transició entre el sòl protegit i el no protegit.

Antoni Martínez i Bernat

Conclusions

41La costa mediterrània espanyola ha experimentat un creixement urbà incontrolat durant les dues últimes dècades. Aquest creixement va ser impulsat significativament per la demanda solvent de turistes residencials, majoritàriament jubilats del nord d’Europa, que podien costejar-se una casa que els permetia viure en el relaxat ambient mediterrani. El nombre de turistes residencials jubilats registrats a Espanya va augmentar en 7,5 vegades entre 1991 i 2012. Una gran majoria d’ells (95 %) va triar les regions costaneres espanyoles de clima mediterrani per passar-hi la jubilació.

42Aquesta afluència massiva de turisme residencial va crear una considerable riquesa a curt termini a Espanya. En primer lloc, va generar ingressos per als governs (locals, regionals, nacionals) a través dels impostos. En segon lloc, va beneficiar els promotors immobiliaris privats, així com els habitants locals que proporcionaven serveis per als nouvinguts. No obstant això, la manca d’una adequada planificació urbana que hagués fet possible controlar els excessos dels promotors va portar a la construcció d’àrees suburbanes amuntegades. Per tant, molts dels turistes de llarga estada i migrants que s’havien mudat al sud esperant millorar la qualitat de vida -entre altres coses, per viure envoltats de natura i tranquil·litat- finalment es van veure (en part) frustrats al veure com els seus municipis d’acollida s’urbanitzaven en excés. Una altra conseqüència d’aquest amuntegament ha estat el dany irreversible causat al medi ambient i al paisatge (desaparició de conreus i de massa forestal).

43El progrés econòmic que el desenvolupament de l’urbanisme expansiu va generar a curt termini pot tenir conseqüències econòmiques impredictibles a llarg termini. Algunes àrees suburbanes de la costa mediterrània espanyola estan amuntegades, i d’això se’n deriven molts inconvenients. En primer lloc, aquestes àrees pateixen els mateixos inconvenients que qualsevol altra zona suburbana : alt consum d’aigua, energia i sòl per càpita ; absoluta dependència dels vehicles privats ; i destrucció del paisatge i medi ambient. En segon lloc, també tenen els problemes de les zones compactes (congestió del trànsit, sòl urbà dens) sense cap dels seus avantatges (transport públic, instal·lacions públiques, zones verdes, botigues a prop de casa ...). A més, les ciutats estan cada vegada més endeutades i amb prou feines poden proporcionar serveis bàsics, com ara la neteja o la policia, a aquestes àrees suburbanes.

44Donades les creixents deficiències a causa de l’amuntegament urbanístic a l’Espanya mediterrània, juntament amb els efectes de la crisi econòmica, els turistes residencials jubilats que ara viuen podrien no tenir reemplaçament d’ací a uns pocs anys. Almenys des de 1991 (el primer any per al qual tenim registres estadístics) fins a l’any 2012 el nombre de turistes residencials mai havia deixat de créixer a Espanya. No obstant això, les dades de l’INE de l’1 de gener de 2013, mostren que al llarg de 2012, tot i l’enorme caiguda de preus de l’habitatge, la quantitat de migrants residencials registrats a Espanya va disminuir lleugerament (en 7.000 persones). Però això no és res si es compara amb el descens durant 2013 : l’1 de gener de 2014, segons dades de l’INE, el nombre es va reduir en 90.000 (encara que cal tenir en compte que aquest descens va coincidir amb una purga estadística duta a terme per l’INE, fet que magnifica la reducció). Si els polítics locals volen evitar que aquesta disminució continue han de començar a treballar d’una manera més racional i sostenible. Per exemple, els suburbis han d’estar millor connectats amb les àrees urbanes compactes centrals a través de transport públic, passejos de vianants i carrils bici. A més, els suburbis han de disposar de zones verdes i serveis públics. Aquestes mesures millorarien la cohesió territorial i social entre la gent local, que hauria de deixar de veure els turistes residencials com a mers consumidors de serveis, i els nous residents, que per tant estarien més motivats per superar les barreres de l’idioma i la cultura.

45Tot i la forta atracció que l’Espanya mediterrània encara exerceix sobre centenars de milers d’europeus del nord, els excessos urbanístics, la manca de serveis, la percepció d’inseguretat o els danys irreparables al medi ambient poden resultar una hipoteca massa pesada sobre el futur de la costa mediterrània espanyola..

Torna su

Bibliografia

Benson, Michaela & O’Reilly, Karen (2009). Migration and the search for a better way of life: a critical exploration of lifestyle migration. The Sociological Review 57(4), 608-625.

Brody, Samuel D. (2013). The Characteristics, Causes, and Consequences of Sprawling Development Patterns in the United States. Nature Education Knowledge 4(5), 2. Retrieved from:

http://www.nature.com/scitable/knowledge/library/the-characteristics-causes-and-consequences-of-sprawling-103014747

Burriel, Eugenio L. (2008). La década prodigiosa del urbanismo español (1997-2006), [The prodigious decade in Spanish housing growth (1997-2006)]. Scripta Nova XII,270(64). Retrieved from http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-270/sn-270-64.htm

Burriel, Eugenio L. (2009). La planificación territorial en la Comunidad Valenciana (1986-2009), [Land use planning in the Valencia Region (1986-2009)]. Scripta Nova XIII(306). Retrieved from http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-306.htm.

Casado, María A. (2006). Retiring to Spain : An Analysis of Differences among North Euro­pean Nationals. Journal of Ethnic and Migration Studies 32(8), 1321-1339.

CLC. 1990, 2006. CORINE (Coordination of information on the environment) Land Cover. European Environment Agency.

Crawford, Thomas W., Bradley Donald E. & Marcucci, Daniel J. (2013). Impacts of In-Migration and Coastal Amenities on Housing Growth in Coastal North Carolina, United States. Population, Space and Place 19(3), 223-238.

EL.STAT (Hellenic Statistical Authority) (2013). Foreigners by citizenship and age groups. Whole country and counties (2001). Retrieved from http://www.statistics.gr/portal/page/portal/ESYE/PAGE-themes?p_param=A1602&r_param=SAM07&y_param=2001_00&mytabs=0

EMF (European Mortgage Federation) (2011). Hypostat 2010. a review of Europe’s mortgage and housing markets. Retrieved from http://www.betterregulation.com/external/EU27%20mortgage%20market%20grows%20to%20EUR%206.4%20trillion%20in%202010.pdf

Gaja, Fernando (2008). El “tsunami urbanizador” en el litoral mediterráneo. El ciclo de hiperproducción inmobiliaria 1996-2006, [The “urban tsunami” in the Mediterranean coast. Real estate hyperproduction cycle, 1996-2006]. Scripta Nova VIII(270)(66). Retrieved from http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-270/sn-270-66.htm

Gillham, Oliver (2002). The Limitless City: a Primer on the Urban Sprawl Debate. Washington DC: Island Press.

Gustafson, Per (2009). Your Home in Spain: Residential Strategies in International Retirement Migration. In Michaela Benson & Karen O’Reilly, editors, Lifestyle Migration. Expectations, Aspirations and Experiences. Farnham: Ashgate, 69-86.

Harden, Blaine (2005). Out West, a Paradox: Densely Packed Sprawl. The Washington Post (August 11). Retrieved from http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2005/08/10/AR2005081002110.html

Heimlich, Ralph & Anderson, William (2001). Developing the urban fringe and beyond: impacts on agriculture and rural land. Report Number 803. Washington, DC: USDA Economic Research Service. Retrieved from http://www.ers.usda.gov/media/536851/aer803_1_.pdf

Hernández, María, Morales, Alfredo & Saurí, David (2014). Ornamental plants and the production of nature(s) in the Spanish real estate boom and bust: the case of Alicante. Urban Geography 35(1), 71-85.

Hogan, Daniel J. & Ojima, Ricardo (2008). Urban sprawl: A challenge for sustainability. In George Martine, Gordon McGranahan, Mark Montgomery & Rogelio Fernández-Castilla, editors, The new global frontier. Urbanization, poverty and environment in the 21th century. London: Earthscan, 203-216.

Huete, Raquel (2009). Turistas que llegan para quedarse. Una explicación sociológica sobre la movilidad residencial, [Tourists who come to stay. A sociological explanation on residential mobility]. Alicante : Universidad de Alicante.

Huete, Raquel & Mantecón, Alejandro (2011). Más allá del turismo : movilidad residencial europea y nuevos núcleos urbanos, [Beyond Tourism : Residential Mobility and New Population Centres]. Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles 56, 111-128.

Huete, Raquel & Mantecón, Alejandro (2012). Residential Tourism or Lifestyle Migration: Social Problems Linked to the Non-Definition of the Situation. In Omar Moufakkir & Peter Burns, editors, Controversies in Tourism. Wallingford: CABI, 160-173.

Huete, Raquel, Mantecón, Alejandro & Estévez, Jesús (2013). Challenges in Lifestyle Migration Research: Reflections and Findings about the Spanish Crisis. Mobilities 8(3), 331-348.

IGN SIOSE (2006). SIOSE. Manual de fotointerpretación, [Handbook of Photointerpretation]. Madrid: Ministerio de Fomento [Ministery of Public Works]. Retrieved from http://www.ign.es/siose/Documentacion/Guia_Tecnica_SIOSE/070322_Manual_Fotointerpretacion_SIOSE_v1_2.pdf

INE (Instituto Nacional de Estadística- Spanish National Statistics Institute) (2014). Population by country of birth, nationality and sex. Revision of the Municipal Register 2013. Retrieved from http://www.ine.es/en/inebmenu/indice_en.htm#6a

ISTAT (Istituto Nazionale di Statistica- Italian National Statistics Institute) (2013). Provenienza per Nazione Europea (2010). Residenti in Italia dall’Europa, [Origin by European Country (2010). Residents in Italy from Europe]. Retrieved from http://www.comuni-italiani.it/statistiche/stranieri/europa.html

Janoschka, Michael (2011). Habitus and Radical Reflexivity: a Conceptual Approach to Study Political Articulations of lifestyle- and tourism-related mobilities. Journal of Policy Research in Tourism, Leisure & Events 3(3), 224-236.

Kambly, Steven & Moreland, Thomas R. (2009). Land cover trends in the Southern Florida Coastal Plain: U.S. Geological Survey Scientific Investigations Report 2009–5054. Retrieved from http://pubs.usgs.gov/sir/2009/5054/pdf/SIR2009-5054.pdf

King, Russell, Warnes, Anthony M. & Williams, Allan M. (1998). International Journal of Population Geography 4(2), 87-89.

King, Russell, Warnes, Anthony M. & Williams, Allan M. (2000). Sunset Lives: British Retirement Migration to the Mediterranean. Oxford: Berg.

Koch-Schulte, John (2008). Planning for International Retirement Migration and Expats: a case study of Udon Thani, Thailand. Winnipeg: University of Manitoba. Retrieved from http://mspace.lib.umanitoba.ca/bitstream/1993/3020/3/January%2014%202008_koch_schulte.pdf

Mazón, Tomás, Huete, Raquel & Mantecón, Alejandro (eds.) (2009). Turismo, urbanización y estilos de vida. Las nuevas formas de movilidad residencial, [Tourism, Urbanization and Lifestyles. The New Types of Residential Mobility]. Barcelona : Icaria.

Membrado, Joan-Carles (2011a). SIOSE Valencia 2005 : resultados, aplicaciones y comparación con CORINE, [SIOSE Valencia 2005 : Results, Applications and Comparison with CORINE]. Cuadernos de Geografía 89 : 1-22.

Membrado, Joan-Carles (2011b). Cartografía del urbanismo expansivo valenciano según SIOSE [Mapping Valencian urban sprawl accordin to SIOSE]. In Actas del XXII Congreso Geógrafos Españoles. Urbanismo expansivo : de la utopía a la realidad [Proceedings of the XXII Congress of Spanish Geographers. Urban Sprawl: from Utopia to Reality]. Alicante: AGE, 415-426.

Ministerio de Fomento [Ministry for Public Works] (2013). Construcción de edificios 2008-2012, [Building Construction 2008-2012]. Madrid : Subdirección General de Estudios Económicos y Estadísticas. Retrived from http://www.fomento.es/NR/rdonlyres/B5FBC1ED-01DA-4A43-800F-BA99115F3623/119495/ConstruccionEdificios2012.pdf

Muñoz, Francesc (2003). Lock Living: Urban Sprawl in Mediterranean Cities. Cities, International Journal of Urban Policy and Planning, 20(6), 381-385.

Nielsen, Karina (2016) : Retirees’ tourism behaviour in Andalusia : stability and change in the first decade of the twenty-first century. Anatolia : An International Journal of Tourism and Hospitality Research 27(1), 16-27.

O’Reilly, Karen (2000). The British on the Costa del Sol. Transnational identities and local communities. London: Routledge.

O’Reilly, Karen (2007). Intra-European Migration and the Mobility-Enclosure Dialectic. Sociology 41(2), 277-293. doi: 10.1177/0038038507074974

Pumain, Denise (2004). Urban Sprawl: Is there a French case? In Harry W. Richardson & Christine B. Chang-Hee, editors, Urban Sprawl in Western Europe and the United States. Aldershot: Ashgate, 137-157.

Richardson, Harry W. & Chang-Hee, Christine B. (editors) (2004). Urban Sprawl in Western Europe and the United States. Aldershot: Ashgate.

Roca, Josep, Burns, Malcolm C. & Carreras, Josep M. (2004). Monitoring Urban Sprawl around Barcelona’s Metropolitan Area with the Aid of Satellite Imagery. In 20th ISPRS Congress. Istanbul.

Rodríguez, Vicente, Casado, María A. & Huber, Andreas (eds.) (2005). La migración de europeos retirados en España [European Retirees Migration into Spain]. Madrid : CSIC.

Romero, Juan (2010). Construcción residencial y gobierno del territorio en España. De la burbuja inmobiliaria a la recesión, [Residential Building and Land Planning in Spain. From Housing Bubble to Recession]. Cuadernos Geográficos de la Universidad de Granada 47, 17-46.

Sarzynski, Andrea, Galsterb, George & Stack, Lisa (2014). Evolving United States metropolitan land use patterns. Urban Geography 35(1), 25-47.

Schildt, Janine (2010). The Sudden End of Amenity. Long-Term Care Dependency Among German Retirement Residents in Spain. Workshop: Theorizing Lifestyle Migration, 28-29 January. Madrid: CSIC.

SEF (Serviço de estrangeiros e fronteiras ­– foreigners and borders service). 2013. Relatório de imigraçao, fronteiras e asilo, [Immigration, Borders and Asylum Report]. Retrieved from http://sefstat.sef.pt/Docs/Rifa_2011.pdf

Vera, Fernando & Ivars, Josep A. (2003). Measuring Sustainability in a Mass Tourist Destination: Pressures, Perceptions and Policy Responses in Torrevieja, Spain. Journal of Sustain­able Tourism 11(2-3), 181-203.

Vera, Fernando (2006). Agua y modelo de desarrollo turístico: la necesidad de nuevos criterios para la gestión de los recursos [Water and tourism development model: the need of new approaches for the resources’ management]. Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, 42, 155-178.

Villar Lama, Arsenio (2012). Territorio, turismo y paisaje : El proceso de urbanización en el litoral de Andalucía. El papel de los campos de golf. Sevilla : Junta de Andalucía.

Walters, William H. (2002). Later-Life Migration in the United States: A Review of Recent Research. Journal of Planning Literature 17(1), 37-66.

Williams, Allan M., King, Russell, Warnes, Anthony M. & Patterson, Guy (2000). Tourism and Inter­national Retirement Migration: New Forms of an Old Relationship in Southern Europe. Tourism Geographies 2(1), 28-49.

Zeng, Hui, Sui, Daniel & Li, Shujuan (2005). Linking Urban Field Theory with GIS and Remote Sensing to Detect Signatures of Rapid Urbanization on the Landscape: Toward a New Approach for Characterizing Urban Sprawl. Urban Geography 26(5), 410-434.

Torna su

Note

1 Segons ISTAT (2013), el 2010 150.000 immigrants procedents de països europeus més rics que Itàlia vivien en aquest país. Segons SEF (2013), al voltant de 60.000 turistes residencials nord-europeus s'havien establert a Portugal en 2011. Quant a Grècia, segons EL.STAT (2013), al voltant de 50.000 turistes residencials hi vivien en 2001 (no hem pogut trobar dades més recents).

2 Avui en dia, milers de jubilats britànics es troben atrapats a l'Espanya mediterrània. La majoria d'ells van comprar-hi les cases entre 1999 i 2008, quan 1 £ valia 1,5 €. Llavors, una casa costava de 200.000 € els costava 133.000 £ i una pensió de 1.000 £ els aportava 1.500 €. Els jubilats britànics podien permetre comprar cases cares a Espanya i viure amb pensions relativament baixes. Però des de l'any 2008, la depreciació de la lliura respecte a l'euro ha suposat aproximadament un 30% de descompte en els ingressos dels pensionistes del Regne Unit. Molts no guanyen prou diners (una pensió de 1.000 £ ara equival a una al voltant de 1.150 €) per viure a Espanya i pagar una hipoteca, i tenen necessitat de tornar al Regne Unit. No obstant això, algunes d'aquestes persones estan atrapades perquè van vendre la casa a Gran Bretanya, en van comprar una a l'Espanya mediterrània, i ara no la poden revendre, ni tan sols a un preu molt més baix que el que van pagar per ella (Huete, Mantecón i Estévez, 2013: 334).

Torna su

Indice delle illustrazioni

Titolo Fig. 1. Evolució de l’habitatge a Espanya (1990-2011). Superfície a construir (milers de m2).
Credits Elaboració pròpia a partir de dades de INE
URL http://journals.openedition.org/viatourism/docannexe/image/1425/img-1.jpg
File image/jpeg, 36k
Titolo Fig. 2. Desenvolupament de l’urbanisme expansiu a Espanya per províncies (1987-2006).
Credits CLC
URL http://journals.openedition.org/viatourism/docannexe/image/1425/img-2.jpg
File image/jpeg, 76k
Titolo Fig. 3. Espanya: principals països de procedència dels immigrants empadronats (2012).
Credits INE (2014)
URL http://journals.openedition.org/viatourism/docannexe/image/1425/img-3.jpg
File image/jpeg, 84k
Titolo Fig. 4. Costa Blanca: principals països de procedència dels immigrants empadronats (2012).
Credits INE (2014)
URL http://journals.openedition.org/viatourism/docannexe/image/1425/img-4.jpg
File image/jpeg, 84k
Titolo Fig. 5. Espanya: turistes residencials censats de més de 55 anys per nacionalitat i per província de residència.
Credits INE (2014)
URL http://journals.openedition.org/viatourism/docannexe/image/1425/img-5.jpg
File image/jpeg, 80k
Titolo Fig. 6. Espanya: sòl urbà expansiu i turistes residencials per províncies.
Credits CLC i INE (2014)
URL http://journals.openedition.org/viatourism/docannexe/image/1425/img-6.jpg
File image/jpeg, 76k
Titolo Fig. 7. La Marina (Costa Blanca septentrional): sòl urbà expansiu (2011) i turistes residencials (2011).
Credits SIOSE 2011 i INE 2011
URL http://journals.openedition.org/viatourism/docannexe/image/1425/img-7.jpg
File image/jpeg, 152k
Titolo Fig. 8. Vega Baja (Costa Blanca meridional): sòl urbà expansiu (2011) i turistes residencials (2011).
Credits SIOSE 2011 i INE 2011
URL http://journals.openedition.org/viatourism/docannexe/image/1425/img-8.jpg
File image/jpeg, 148k
Titolo Fig. 9: La Marina (Costa Blanca septentrional): mapa diacrònic del sòl urbà expansiu (1987-2006).
Credits CLC
URL http://journals.openedition.org/viatourism/docannexe/image/1425/img-9.jpg
File image/jpeg, 88k
Titolo Fig. 10. La Vega Baja / El Baix Segura (Costa Blanca meridional): mapa diacrònic del sòl urbà expansiu (1987-2006).
Credits CLC
URL http://journals.openedition.org/viatourism/docannexe/image/1425/img-10.jpg
File image/jpeg, 84k
Titolo Fig. 11. Rojales/Rojals (La Vega Baja/El Baix Segura, Costa Blanca): amuntegament d’habitatges sobre sòl urbà expansiu.
Legenda Milers de cases estan densament escampades sobre quilòmetres de sòl urbà desproveït de jardins, transport públic o altres serveis bàsics.
Credits Antoni Martínez i Bernat
URL http://journals.openedition.org/viatourism/docannexe/image/1425/img-11.jpg
File image/jpeg, 68k
Titolo Fig. 12. Benitatxell (La Marina Alta, Costa Blanca): agressió al medi ambient.
Legenda Amuntegament de cases que pengen des d’un penya-segat, desfigurant-hi el paisatge.
Credits Antoni Martínez i Bernat
URL http://journals.openedition.org/viatourism/docannexe/image/1425/img-12.jpg
File image/jpeg, 60k
Titolo Fig. 13. Ús del sòl intensiu a Calp (Marina Alta, Costa Blanca).
Legenda A primera línia es troba el parc natural de la Penya d’Ifac. Després una àrea d’urbanisme compacte i un port esportiu. A continuació, una àrea de salines protegida. Finalment, hi ha una enorme àrea d’urbanisme expansiu. Com s’observa, no hi ha una àrea de transició entre el sòl protegit i el no protegit.
Credits Antoni Martínez i Bernat
URL http://journals.openedition.org/viatourism/docannexe/image/1425/img-13.jpg
File image/jpeg, 87k
Torna su

Per citare questo articolo

Notizia bibliogafica digitale

Joan Carles Membrado, Raquel Huete e Alejandro Mantecón, « Urbanisme expansiu i turisme residencial nord-europeu a la costa mediterrània espanyola  », Via [Online], 10 | 2016, online dal 01 décembre 2016, consultato il 18 avril 2024. URL : http://journals.openedition.org/viatourism/1425 ; DOI : https://doi.org/10.4000/viatourism.1425

Torna su

Autori

Joan Carles Membrado

Departament de Geografia – Universitat de València

Raquel Huete

Departament de Sociologia – Universitat d’Alacant

Alejandro Mantecón

Departament de Sociologia – Universitat d’Alacant

Torna su

Diritti d'autore

CC-BY-NC-ND-4.0

Solamente il testo è utilizzabile con licenza CC BY-NC-ND 4.0. Salvo diversa indicazione, per tutti agli altri elementi (illustrazioni, allegati importati) la copia non è autorizzata ("Tutti i diritti riservati").

Torna su
  • Logo DOAJ - Directory of Open Access Journals
  • Logo DIALNET
  • Logo L'Agenzia Nazionale di Valutazione del Sistema Universitario e della Ricerca
  • OpenEdition Journals
Cerca su OpenEdition Search

Sarai reindirizzato su OpenEdition Search