Navigation – Plan du site

El Latin lover espanyol: un mite estrictament domèstic?

Una investigació visual sobre el paper de l’erotisme en els imaginaris turístics espanyols(1950-70)
Alicia Fuentes Vega
Traduction de Dr Cinta Sanz Ibàñez
Cet article est une traduction de :
The Spanish Latin lover: a strictly domestic myth? [en]
Autre(s) traduction(s) de cet article :
L’amant llatí espanyol: un mite estrictament domèstic? [es]

Résumé

El personatge del Latin lover mediterrani esdevingué cada vegada més popular en els darrers temps del franquisme a Espanya a causa d’un subgènere de pel·lícules que van explotar fantasies masculines de trobades sexuals amb turistes estrangeres. Mitjançant una anàlisi visual de diversos mitjans (fullets i revistes, propaganda governamental, guies i llibres de viatges, postals), aquest article examina la presència real del Latin lover en els imaginaris turístics espanyols durant la dictadura franquista. Malgrat representar un paper important en la narració hegemònica del boom turístic espanyol com a factor liberalitzador enfront el règim, el mite del Don Joan espanyol roman absent en la imatge de destinació orientada a públics estrangers. Aquest fet suggereix que la circulació del mite era estrictament domèstica i reforça la seva interpretació com a eina governamental.

Haut de page

Texte intégral

Introducció

1Les imatges han estat durant molt temps un punt focal dels debats en els estudis sobre turisme. Si la comprensió inicial del turisme com a recull de signes i representacions simbòliques va revelar la importància del visual en la dinàmica turística (MacCannell 1976,Urry 1990), les imatges es consideren actualment com una de les formes a través de les quals circulen els imaginaris intangibles de llocs o persones i es tornen visibles (Salazar i Graburn 2014). Les imatges participen tant en la formació com en la transmissió dels mites dels llocs (Lübbren i Crouch 2003) i en l’imaginari personal del turista, que compara i negocia la seva experiència individual d’una destinació amb les imatges preconcebudes de la mateixa (Crouch, Jackson i Thompson 2005). El visual també és important per a la comunitat receptora, que sol ajustar el seu comportament a la seva identitat turística (de Diego 2014). Tot i que s’està començant a superar el tradicional "biaix ocular" dels estudis turístics (Spode 2015) amb plantejaments que permeten llegir el turisme com una pràctica sensual i expressiva en comptes d’una molt mediatitzada (Crouch 2005), les imatges encara tenen un paper important en l’experiència turística, encara que tan sols sigui com a referències per a la verbalització de les emocions (Picard 2011).

2Des del punt de vista de la producció del coneixement acadèmic, les imatges ens permeten investigar aspectes que poden no presentar-se amb molta claredat a través de mètodes tradicionals i no visuals (Rakić i Chambers 2012). Això és especialment cert en un cas com el dels estudis turístics a Espanya, on el paper fonamental que va jugar la indústria turística en els darrers temps del règim franquista ha monopolitzat el discurs històric. Això ha generat una narrativa rígida i hegemònica que és difícil de penetrar, que se centra en la presència de turistes estrangers al país com un factor liberalitzador i vincula el turisme a un cert impuls cap a la democràcia.

3Una anàlisi crítica de les imatges produïdes pel boom turístic a Espanya pot donar llum a altres aspectes culturals, ideològics i sociològics del fenomen, tot contribuint a una revisió molt necessària del discurs turístic a Espanya (Afinoguénova 2007). En aquest article intentaré demostrar com les imatges poden ajudar-nos a desafiar determinats preconceptes mitjançant l’anàlisi de les representacions associades a una de les figures més populars de la narrativa històrica del boom turístic espanyol: el Latin lover. Amb aquesta finalitat, examinaré les publicacions turístiques aparegudes entre 1950 i 1970 – des de fullets promocionals fins a guies i llibres de viatges, així com revistes turístiques i postals – a la recerca de representacions visuals d’aquesta figura. Era el Latin lover present a les representacions turístiques destinades a públics estrangers tal i com ho era en els discursos nacionals?

4El mite de la trobada eròtica amb la dona turística (la sueca) va tenir una àmplia popularitat, per exemple, entre els treballadors masculins del sector turístic. Era la figura del Latin lover realment el producte d’una liberalització cultural induïda pel turisme internacional, o més aviat un mite defensiu creat pels imaginaris nacionals per construir una imatge coherent de la masculinitat com a compensació per una certa posició subalterna? En aquest cas, com afectava aquesta figura a les actituds i mentalitats nacionals davant la indústria turística i, més important encara,davant el govern espanyol i les seves polítiques turístiques?

Senyores i senyors, el mascle ibèric

5Mentre que les fantasies exòtiques sobre la dona espanyola es remunten als viatgers del Romanticisme, l’origen de la versió masculina del mite s’ha situat al voltant dels anys vint, essent una de les seves primeres fites l’actor italo-americà Rudolph Valentino. El mite del Latin lover va tornar a aparèixer segons l’hispanista Justin Crumbaugh als anys seixanta, quan va tenir lloc "una contratendència en les representacions de Hollywood ... de la cultura mediterrània en què és el mascle nadiu qui està erotitzat" (2009: 100).

6Durant el tardofranquismea Espanya, el personatge del Latin lovermediterrani es va fer cada vegada més popular gràcies a un subgènere de pel·lícules conegudes com comedia sexy celtibérica (Vanaclocha 1974) que va explotar les fantasies masculines de trobades sexuals amb turistes estrangeres. Aquestes pel·lícules van encunyar el concepte del mascle ibèric, que encara s’utilitza com a burladel concepte ibèric tradicional de masculinitat. En comparació amb el Latin lover sofisticat i atractiu dels anys 20, el mascle ibèric és escandalosament clar i primitiu, però segons la llegenda això no li va impedir despertar el desig femení. El mascle ibèric per excel·lència va ser Alfredo Landa, l’actor que més va protagonitzar aquestes pel·lícules. Aquest Don Joan de baixa estatura, pèl fosc i sense educació es va presentar com irresistible per a tota mena de dones, especialment les atractives, joves i rosses. Aquestes últimes es van identificar normalment com a turistes estrangeres – molt especialment, sueques – que se suposava que eren sexualment més obertes que la seva contrapart espanyola. Portats a la ficció una i altra vegada, el mite del Latin lover i la turista estrangera esdevingué comú, i des de la ficció cinematogràfica es va convertir en una realitat incontestable – un estat que encara té avui dia. No només en l’imaginari popular sinó també en la literatura acadèmica, sempre que s’esmenta l’auge del turisme espanyol, el mite centra inexorablement el discurs.

7El mascle ibèric constitueix una de les imatges simbòliques – conjuntament amb la rossa sueca i el bikini – en què es basa el discurs del turisme com a força alliberadora. Aquestes imatges evidencien de manera molt poderosa la disrupció que el turisme va provocar en l’atmosfera de repressió moral que prevalia a l’Espanya franquista. Una gran atenció gira, per exemple, al voltant del tema del bikini, en tant que va objectivar tot el malestar moral i religiós. Els autors sovint destaquen que, per molt que les autoritats i l’Església catòlica pretenguessin impedir la propagació del vestit polèmic tot establint normes del protocol per al bany, les dones espanyoles el van adoptar cada vegada més (Cardona i Losada 2009, Carol i Playà 2008). Això demostra, segons el raonament que segueix, que el contacte amb turistes estrangeres va tenir l’efecte secundari de modificar les actituds i els codis de conducta dels espanyols.

  • 1 Totes les cites de fonts españoles sóntraduccions de l’autora.

8De fet, s’ha demostrat que el mite popular de la noia sueca (la sueca) va discutir els models tradicionalistes franquistes de feminitat, ja que fomentava la relaxació de la sexualitat masculina reprimida i l’augment de la consciència de gènere entre les dones (Nash 2015). Però el discurs hegemònic després passa dels efectes disruptius que el turisme de platja va tenir sobre els valors tradicionals i catòlics de la societat espanyola a la interpretació del turisme com a element desestabilitzador de la dictadura, d’alguna manera equiparant una relaxació en les normes de conducta sexual a una forma d’oposició política. Un testimoni de l’arribada del turisme a la Costa Brava, com ara Rosa Regàs, relaciona el fet que els espanyols adoptessin hàbits moderns d’experiència estival a una certa democratització ("No era el cel net de la democràcia encara, però algunes escletxes entre els núvols ens deixaven veure el final de la vergonyosa dictadura", 2005: 200-2041); i autors com Cardona i Losada indiquen amb tota claredat que "sense intenció, les noies estrangeres [estaven] guanyant més batalles contra Franco que les Brigades Internacionals" (2009: 64).

9Aquests supòsits semblen problemàtics des de diversos punts de vista: en primer lloc, no reconeixen la implicació real de la dictadura en la indústria turística. La conceptualització del turisme com a força desestabilitzadora de naturalesa antagònica no coincideix amb la realitat d’un règim que, malgrat les diferències internes entre els ministres conservadors i els més liberals, va adoptar ampliament la ideologia del desenvolupament turístic a mitjans de la dècada de 1960 (Afinoguénova 2011). En segon lloc, en la mesura que es dóna per suposat que els nous codis morals i les conductes més lliures eren un dany colateral imprevistos i no desitjats pel règim, no es té en compte el fet que la consideració internacional de Franco es va beneficiar de tolerar aquesta liberalització (Valero 2004). Finalment, com va assenyalar Justin Crumbaugh, hi ha una confusió de termes, ja que "concebre el desenvolupament del turisme com a camí cap a l’emancipació democràtica implica tàcitament acceptar el dubtós supòsit que mercats més lliures fan persones més lliures" (2009: 34).

10Tenint en compte que els mites de la noia sueca i el mascle ibèric són els pilars fonamentals d’aquest discurs, un anàlisi més detallat de les seves representacions visuals ens pot ajudar a repensar aquesta narrativa. Tot tenint en compte l’aura poderosa i simbòlica en la ment col·lectiva espanyola, és sorprenent descobrir que sorgeix un panorama diferent quan fem seguiment del seu impacte en la cultura visual turística de l’època.

Erotisme en la imatge de destinació d’Espanya: amfitrions i ... amants?

11L’erotisme jugava, igual que en altres destinacions de platja de l’època, un paper essencial en els imaginaris turístics d’Espanya. Els fullets i postals promocionals del període 1950-1970, quan es va produir la identificació definitiva del producte turístic espanyol amb el model de vacances de sol i platja (Moreno Garrido 2007), mostren una tendència cap a una representació cada vegada més sensual i dinàmica del cos dels turistes. Aquest procés, que s’ha descrit com un pas de la mirada romàntica a la mirada col·lectiva (Pagenstecher 2003, basant-se en els termes de John Urry), va substituir a les iconografies contemplatives – com la del panorama costaner – amb altres que es van centrar en els comportaments dels turistes – per exemple, el turista estirat sobre la sorra. Tot seguint la identificació habitual de les dones com a objecteper ser observat en la publicitat turística (Lippard 1999: 51), el cos semidespullat de la turista femenina va protagonitzar algunes de les iconografies més freqüents, com la de la platja, l’hotel o la piscina (figura 1). Tal com ha explicat Carmelo Vega, aquestes imatges presenten a la dona "com una presència anònima de naturalesa sexual que contribueix a embellir el paisatge viatjat i a completar paràmetres específics d’identificació, tot associant el seu cos a determinades representacions del plaer turístic" (2011: 218).

Figura 1: Mallorca (Balears) Espanya.Foto cinema Casa Planas, Mallorca, 1966.

Figura 1: Mallorca (Balears) Espanya.Foto cinema Casa Planas, Mallorca, 1966.

Postal - Museo del Traje

12Però, què passa amb les expectatives de vacances de les dones? Hi havia algun espai per als seus imaginaris sensuals? Tot i que cal mirar amb molt deteniment per trobar-lo, també hi ha una prova de l’erotisme femení en la cultura visual turística de l’època. Una de les sèries gràfiques on això és més evident és la que formen les cobertes de Holidaymaking, una revista emesa per Thomas Cook des dels anys 50 com a complement als seus fulletons comercials. El paper protagonista que pren la dona en aquestes portades és notable, però encara més destacat és el fet que un nombre significatiu d’ells suggereix manifestament la idea d’un mènage-a-trois (figures 2-4). Això introdueix una desviació dels codis de representació identificats per l’historiador Cord Pagenstecher (2014) als fullets de l’operador turístic alemany Scharnow. Tot i que aquest autor també va reconèixer un nombre significant de trios en les cobertes frontals cada vegada més sexualitzades de Scharnow dels anys seixanta, en aquest cas el grup estava sempre format per un sol home i dues dones, mai a l’inrevés, com en les portades de Thomas Cook. Això deixa pocs dubtes que era el plaer femení el que va ser atractiu per a la revista Holidaymaking, i recomana la seva consideració com a publicació orientada a dones.

Figures 2, 3, 4: Holidaymaking, 1953, 1956, 1957.

Figures 2, 3, 4: Holidaymaking, 1953, 1956, 1957.

Arxiu Thomas Cook

13Un testimoni personal que evidencia el desig femení en l’imaginari turístic d’Espanya l’aporta l’autor Juan Bonilla (2007), la curiositat del qual es va desencadenar amb el descobriment d’una col·lecció de fotografies de dones nòrdiques nues que es van prendre a la sorra de la Costa del Sol al 1962. Bonilla va poder localitzar tant el fotògraf aficionat que les va fer com una de les assegudes, una dona danesa que encara vivia a Torremolinos. L’entrevista que va fer és una fantàstica font d’informació sobre l’aura eròtica que envoltava destinacions com Torremolinos i Marbella durant aquell temps. La danesa Irene deixa clar que unes vacances a Espanyaeren sinònimes d’alliberament per a les dones turistes del nord d’Europa:

Quan li pregunto si és conscient del que significa l’aterratge de tantes patrulles de turistes estrangers, quan ensopeguem amb el terme ineludible d’"alliberament", Irene em mira desconcertada: no té cap dubte, elles no van portar res, va ser una col·lisió, elles no estaven tan alliberades allà d’on venien, esperaven arribar aquí per tal d’alliberar-se. (Bonilla 2007: 104-106)

14Bastant iròniques, les declaracions de Bonilla, si pensem que des del punt de vista espanyol eren elles les que van portar la llibertat moral a un país dictatorial. En tot cas, tot això demostra que l’erotisme jugava un paper important en els imaginaris turístics femenins de la meitat del segle XX a Espanya, però no necessàriament es dedueix que aquest alliberament va ser imaginat com una trobada sexual entre amfitrions i convidats. De fet, amb un examen més detallat es fa palès que composicions com les de les sèriesHolidaymaking no intentaven representar el mite del Latin lover. Els cabells rossos dels homes, d’una banda, i el fet que portin vestits de bany i realitzin activitats turístiques com ara prendre el sol, de l’altra, suporten la seva consideració com a turistes i no com a homes locals.

15El mateix succeeix amb els fullets de Thomas Cook que proporcionaven informació específica sobre Espanya i Portugal. Encara que aquí el nadiu apareixia de vegades a la portada (figura 5), el seu món sempre estava representat totalment aïllat del turista. L’únic cas on sembla haver-se produït una feble barreja d’ambdues realitats és la del fulletó de 1952, on es veu un parell de turistes de amb cabells rossos passejant entre la població local d’un poble mediterrani (figura 6). A part d’això, l’únic nadiu que traspassa la frontera i participa activament en el món del turista és el cambrer (figura 7).

Figures 5, 6, 7: SummerHolidays in Spain and Portugal, 1952, 1961and 1965

Figures 5, 6, 7: SummerHolidays in Spain and Portugal, 1952, 1961and 1965

Arxiu Thomas Cook

16En el seu conegut estudi sobre "ThePeople on TouristBrochures", el sociòleg Graham Dann (1996) va observar que els amfitrions i els invitatsgairebé mai es representaven compartint un espai comú. Segons la seva anàlisi, els nadius i els turistes mostraven proximitat física només en aquells llocs on es produïa el consum turístic, com ara al restaurant, l’hotel o el club nocturn. Això implicava que, allà on els turistes i els nadius compartien l’espai visual, el turista sempre era representat com a consumidor, mentre que el nadiu adoptava dos rols possibles, ambdós tot implicant una posició subalterna: ja sigui la del servent o la de l’objecte folklòric d’observació. Cord Pagenstecher (2014) va arribar a una conclusió similar en el cas dels fulletons de Scharnow. Tot i que les cobertes frontals van optar per imatges de joves turistes i gairebé mai van representar el subjecte local, aquest apareixia a les pàgines interiors, generalment en forma d’un cambrer.

17Des d’aquesta nova perspectiva, la narrativa del Latin loverespanyol comença a semblar menys sòlida. Les imatges de la platja sovint representaven a la turista femenina mentre gaudia de la cortesia masculina, però sempre proporcionada per un company de viatge, mentre que el més prop que l’home local va arribar a estar fou com a cambrer o venedor (figura 8). Una iconografia com la de la parella de turistes que gaudia d’un espectacle de flamenc en una discoteca apel·lava a l’atractiu del luxe i l’erotisme, però de nou, l’home espanyol quedava fora de l’equació (figura 9). En aquestes representacions, és el turista masculí qui realitza el paper de l’amant, mentre que el nadiu representa l’amfitrió. La seva missió és la de crear un marc adequat per a una nit exòtica i romàntica – en altres paraules, ell ofereix els refrigeris i el toc pintoresc. Si, com conclou Juan Bonilla, en aquella època "la Costa del Sol era una festa", les representacions turístiques semblarien suggerir que els espanyols no hi estaven convitats.

Figura 8:Spanistyp. CreaciónAvil, Barcelona, 1966

Figura 8:Spanistyp. CreaciónAvil, Barcelona, 1966

Postal–col·lecció Utopía

Figura 9: “Golden Days in Sunny Spain”, Holidaymaking, 1963

Figura 9: “Golden Days in Sunny Spain”, Holidaymaking, 1963

Arxiu Thomas Cook

18Cal assenyalar que no estic formulant cap conclusió sobre el comportament real de les dones turistes a l’Espanya de Franco. No és la meva intenció examinar l’existència de trobades sexuals per se sinó la forma en què es van promulgar (o ocultar)visualment, per tal de reflexionar sobre les implicacions que això té en relació a la narració mítica del mascle ibèric. El fet que el personatge del Latin lover, tan omnipresent en el subconscient nacional espanyol, fos absent en la imatge turística de la destinació, genera algunes preguntes. De la mateixa manera que la figura de la turista sueca ha estat descrita com una construcció espanyola creada per una mirada masculina que exotizava la rossa del nord (Nash 2015), també hem de repensar el Latin lovercom un mite de circulació eminentment nacional. Això genera dues preguntes: en primer lloc, per què va ser expclosa de les representacions canòniques la idea de la trobada sexual amb el nadiu? I, en segon lloc, com podem explicar la persistència del mite en l’imaginari nacional espanyol del boom turístic?

Don Joans controvertits

19Per respondre a la primera pregunta cal tenir en compte com la literatura turística de l’època va tractar el tema del contacte sexual entre la dona turista i el mascle local. En primer lloc, es pot afirmar que les guies i llibres de viatges destinats als públics europeus i americans entre 1950 i 1970 gairebé mai no mencionaven aquest tema. En segon lloc, les poques guies que van reconèixer l’existència d’una determinada tensió sexual solen presentar-la en forma d’una atenció no desitjada de l’home espanyol cap a la turista femenina.

20Un dels temes possibles en aquest sentit va ser el de l’assetjament que les dones que viatjaven soles patien a Espanya. Colin Simpson, l’escriptora australiana de guies turístiques,per exemple, explica una història inquietant sobre una dona que, després d’haver viatjat per tot el món, va confessar que Espanya va ser l’únic país on realment va témer ser violada (1963: 105). Una història semblant la va explicar a Richard Wright en el seu llibre de viatges PaganSpain (1960: 80). Passejant per les Rambles de Barcelona, es va trobar amb una coneguda seva americana que li va demanar ajuda perquè el propietari de la seva pensió havia estat abusant verbalment d’ella des que havia descobert que viatjava sola. Pel que sembla, va assumir que era prostituta. No cal dir que aquestes narratives són diametralment oposades a les connotacions alegres i despreocupades del Latin lover.

21Altres autors van evitar aquestes imatges negatives i van donar una visió més inofensiva del Latin lover, però al fer-ho també van llançar dubtes sobre la seva efectivitat. L’autor de guies turístiquesRamiroBelso, per exemple, va ridiculitzar a Don Joan espanyol com a completament inofensiu per no dir impotentment infraqualificat:

Des dels primers anys d’infància, els espanyols han sentit repetir que són temperamentals, impulsius, violents – qualificatius cap dels quals és cert – i s’esforcen per honrar aquesta tradició. Una de les estratagemes habituals consisteix a acompanyar la turista de taverna a taverna, intentant emborratxar-la. Aquesta jugada rarament té èxit... Tot i que Don Joan va néixer a Espanya, no es pot dir que els espanyols són grans Don Joans. Els manca estil, cosmopolitisme, audàcia, sentit de l’humor i "savoirfaire". Ells són, d’altra banda, bons marits i pares excel·lents. (Belso 1968: 148-151)

22Una altra de les narratives principals que giren al voltant del tema del Latin loverse centra en el tipus particular de dona que podria ser propensa a desitjar a la companyia del mascle local. A la coneguda Babel in Spain (1958), John Haycraft, fundador de la International House Organization, va parlar sobre una noia canadenca que ell i la seva esposa Brita van conèixer a Còrdova, a qui ell va qualificar de "grassa", "gran i alegre". Segons Haycraft, aquesta dona es va declarar encantada amb el frenesí que la seva aparença liberal causavaa la població masculina local:

És genial aquí. Mai he cridat l’atenció – vull dir, no em considero atractiva. Però aquí, és meravellós! (Haycraft 1958: 174)

23No és sense intenció que Haycraftremarca la figura robusta d’aquesta dona. De fet, cada vegada que una senyora turista suggeria que se sentia atreta pel mascle espanyol, es feien comentaris sarcàstics sobre ella. Un altre exemple seria la guia Time off in Southern Spain (1964: 71), on l’autor es burlava d’aquelles "Sueques de mitjana edat" que "vénen a xiular als carrers darrerede joves espanyols locals arrogants".

24Així doncs, no només va ser àmpliament ignorada la possibiltat de trobades sexuals amb els homes espanyolssinó que, a més, la dona que sostenia aquestes expectatives era infravalorada. Tot destacant deliberadament el seu poc atractiu, els autors la van representar com un ésser humà absurd i van jutjar les seves motivacions, el que implicava que si una dona buscava una relació amb un home local, hi havia d’haver algun problema en ella: ja sigui que ella tingués sobrepès, fos massa gran o tingués una dubtosa moralitat. El missatge subliminal era òbviament qüestionar la respectabilitat d’aquesta dona, la qual cosa demostra que, com la Danesa Irene va assenyalar a Juan Bonilla, les societats d’origen dels turistes tampoc eren tan liberals. En les normes de conducta imperants es percebia una trobada sexual amb l’Atre exòtic, almenys pel que fa a la dona, com una amenaça per a l’ordre moral. Això podria explicar per què la imatge del mascle ibèricva estar completament absent en la cultura visual turística de l’època.

  • 2 Entre elsanys 1960 i 1973, uns dos milionsd’espanyols van emigrar a païsosd’Europanord i central, l (...)

25Un missatge subliminal similar ha estat detectat per l’historiador Sasha D. Pack (2006: 146) als còmics suecs que representaven històries de vacances als països mediterranis: després d’haver estat festejada per un Don Joan de pell verd oliva, la jove romàntica sempre tornava a casa seva de la mà d’un compatriota que havia conegut durant les vacances. Així doncs, després d’una lleugera desviació, l’ordre social es restaura feliçment. El fet que en els països d’origen dels turistes els mateixos homes de pell verd olivafossin immigrants i mà d’obra barata2, aconsellarien contrarestar tals desviacions.

26Irònicament, les pel·lícules espanyoles que representaven històries del romanç turista-local presentaven valors molt similars: el final feliç que es representava en aquest cas era el del Latin lover penedit que tornava als braços de la seva nòvia casta de tota la vida (Crumbaugh 2009: 101-103). Així doncs, independentment del desdibuixament de les jerarquies socials, culturals i de gènere que hagin tingut lloc en els intersticis de l’experiència turística (Nash 2015: 153), sembla que l’establishment es resistia a qualsevol pertorbació de l’ordre moral predominant, tant des del punt de vista de l’amfitrió com dels convidats.

Cambrers estimats

27A l’extrem contrari, la manca de representació visual del Latin lovercontrasta amb el règim d’hipervisibilitatque se li va assignar al cambrer. Encara que aquesta xifra es podria considerar simplement implícita en qualsevol escena que representi el consum turístic, la seva presència sovint es va posar en escena explícitament (figures 7, 10). La inclusió d’un cambrer en composicions que representaven a turistes gaudint a bar o restaurant podrien semblar aleatòries al principi, però la seva presència juga un paper fonamental en l’imaginari del que es podria anomenar el tòpic de la bona vida.

Figura 10: Costa Brava. Spanien. Ministeri d’Informació i Turisme, ca. 1965

Figura 10: Costa Brava. Spanien. Ministeri d’Informació i Turisme, ca. 1965

Catàleg, detall -Centro de Documentación Turística de España, Tourspain

  • 3 Estudis de camp de l’època confirmen que elspreusbaixos eren un delsargumentsprincipals que persuad (...)

28Partint de la comprensió del turisme com una inversió de la vida quotidiana (Graburn, 1977), s’ha suggerit que, si bé pot ser atractiu per als turistes rics jugar al pagès per un dia, els obrers són més aptes per jugar a ser rei/reina per un dia. En el context del turisme de masses modern, la perspectiva de ser atès seria un atractiu important per a aquella "gent modesta de classe mitjana" que van començar a viatjar a l’estranger i "es van trobar per primer cop en condicions de demanar i ser atesos, mentre que a casa, ells mateixos podrien ser els servidors"(Lippard 1999: 7). Això seria encara més veritable en el cas d’Espanya, el producte turístic del qual depeniafortament en l’atractiu dels preus barats3.

  • 4 La revista de Thomas Cook Holidaymaking presenta un assortimentil·lustratiud’aquestsencapçalaments: (...)

29A nivell textual, el discurs de la bona vida es va reflectir a través d’eslògans i encapçalaments que destaven els preus baixos4. Però una de les seves traduccions visuals més evidents van ser aquelles imatges que representaven al turista servit per un cambrer elegantment vestit. Que la figura del cambrer estava lligada a una certa idea de luxe es posa de manifest en els testimonis personals dels turistes. La formalitat dels serveis de restauració fascinava, per exemple, l’americana Doris Stanislawski, que en una carta a la seva mare va descriure de la manera següent el tractament de classe alta que la seva família va rebre al Gran Hotel Zaragoza:

Els cambrers anavenamb vestit llarg, llevat del cap que només vestia un jaqué. El segon cap va prendre la nostra comanda – portava una corbata i vestits llarg negres. Ell va transmetrela comanda al nostre cambrer, també corbata i vestit llarg negre i un cambrer inferior va portar el menjar finalment. Aquest portava vestit llarg i una corbata blanca... Va costar sis lacais per servir-nos un simple però excel·lent menjar. (Stanislawski 03.10.1952)

30No hi ha dubte que les idees turístiques d’opulència i alt nivell de vida en la imatge del cambrer, que, vist des d’aquest punt de vista, adopta un significat servil. De fet, la figura del criat també sembla haver jugat un paper en l’imaginari de convertir-se en rei per un dia. En la seva guia turística de 1956, el britànic DawsonGratrix va vincular la possibilitat de contractar criats a la idea d’unes perfectes vacances en apartaments espanyols:

Hi ha diverses raons [per llogar un apartament]. El primer, el preu mòdic dels apartaments. Un altre és el baix cost dels aliments i begudes, en particular les últimes, quan es compren a les botigues. Però l’atractiu principal és que a Espanya es poden aconseguir criats. Un solter pot afagar un pis aquí i no moure un dit a la casa. Home, dona i la seva família poden gaudir d’unes vacances perfectes sense rentar els plats, fer el llit, rentar-se la roba, cuinar o netejar. Un pot veure com era la vida quotidiana el dia nacional de l’àvia. (Gratrix 1956: 89-90)

31Sembla clar que la idea de ser servit era un de les principals atractius de l’aristocratització temporal lligada a l’experiència turística – d’aquí la representació freqüent del cambrer. Des del punt de vista de la indústria turística, aquesta xifra també va tenir un paper important en la representació de l’hospitalitat, entenent hospitalitat com una construcció que va permetre silenciar els elements hostils de l’experiència turística, com és la de l’intercanvi econòmic (Obrador 2009, basant-se enDerrida).

32Pel que fa al règim franquista, el discurs de l’hospitalitat va ser clau en la implantació de la ideologia del Desenvolupament Turístic (DesarrollismoTurístico) a la societat espanyola. Les autoritats franquistes van presentar les professions relacionades amb el turisme com a qüestions d’importància estatal: "el recepcionista d’hotel, el guia turístic, el representant d’una agència de viatges ... sempre hauria de considerar-se com l’ambaixador d’un país amb gran història i dignitat" (Nuevohorizonte del turismoespañol 1962: 64-66). Al mateix temps, van tractar d’infondre la idea d’hospitalitat com una qualitat intrínseca de la població nadiva, tot al·legant que el "caràcter acollidor" tan característic de la "naturalesa espanyola" era el segon principal atractiu del país, després del seu clima (Nuevohorizonte ... 1962: 10-13). Aquests comentaris pretenien afavorir l’orgull nacionalista de la població de manera que fomentés la seva identificació amb el projecte turístic de la nació.

Redefinint el mascle ibèric

33Hem vist que el mite del mascle ibèric no només va ser àmpliament ignorat sinó també en certa mesura qüestionat en els discursos turístics de l’època. A jutjar pel fort contrast entre la manca de representació del Latin loveri la hiper visibilitat de la figura del cambrer, es podria dir que els contactes turistes-locals només es visualitzaven com a relacions jeràrquiques que tenien lloc en els espais segurs del consum turístic. Independentment de si van passar contactes de naturalesa eròtica, sembla que en el context de la normativitat turística no hi havia una relació entre iguals. Llavors, com podem explicar la resiliència d’aquest imaginari en les representacions espanyoles?

34L’explicació més directa connecta el seu èxit amb el fet que els espanyols vivien sota un règim de moral molt reprimida, el que implicaria que la llegenda del turista estranger i el Don Joan funcionessin com a mitjà d’evasió en forma de fantasies sexuals. El subgènere cinemàtic amb el qual hem començat aquest article és usualment interpretat en aquests termes. El crític cinematogràfic Jordi Costa (2004) ha descrit la comedia sexy celtibéricacom "un gènere que va intentar donar una forma molt lleugera a una desesperació profunda" a través de trames aparentment frívoles i arriscades que ocultava en la seva opinió "un crit esglaiat". Aquesta explicació ens situa una vegada més en el marc interpretatiu que llegeix el turisme com a font de llibertat.

35Tot i que estic d’acord amb Justin Crumbaugh (2009: 87) que "és equívoc afirmar una equivalència categòrica entre la transgressió sexual i l’oposició a la dictadura", alhora sembla difícil separar aquestes dues categories completament. Mary Nash (2015: 147-148) manté que, en els entorns més liberals, la figura dela sueca "va ser resignificada com a símbol de llibertat i democràcia", tot suggerint que "les esperances polítiques de canvi es van superposar a l’anhel de la llibertat sexual i personal de la repressió franquista". El fet que el model femení adoptat pels cercles progressistes de la GaucheDivine catalana com a símbol de la dona moderna – rossa, alta, prima i oberta – era, en essència, una apropiació de la imatge dela turista sueca (Villamandos 2011: 71), sembla confirmar aquesta superposició. No obstant això, la naturalesa antagònica d’aquesta figura pot haver estat exagerada, ja que el mateix prototip femení va ser utilitzat per les campanyes oficials de promoció (figura 11).

Figura 11: Fuengirola. Málaga. España. Ministeri d’Informació i Turisme, Madrid, 1969

Figura 11: Fuengirola. Málaga. España. Ministeri d’Informació i Turisme, Madrid, 1969

Catàleg- Centro de Documentación Turística de España, Tourspain

36La meva afirmació és que la figura de la sueca exerceix un poder tan simbòlic que els discursosturístics històrics gairebé mai poden escapar de la seva aura hipnòtica. Per aquest motiu proposo més aviat centrar-se en el mite del Latin lover. Per tal de poder superar la transferència de significats entre la transgressió sexual i política, hem d’abordar altres implicacions culturals i sociològiques que envolten aquesta figura. Quan llegim el paper masculí del mascle ibèric en el context dels entorns socials en els quals es va originar, es fa evident que el destinatari principal dels significats que portava no era un públic estranger, sinó l’home nacional. Molt específicament, era la mà d’obra turística el destinatari a qui s’adreçaven amb més força.

37Ja el 1977, els autors del llibre The Costa del Sol. Portrait of a colonizedpeople (Galán et al., 1977) van identificar la llegenda de la relació d’una sola nit amb una estrangera com una de les "imatges falses" que van donar forma a les aspiracions d’innombrables treballadors no qualificats que van acudir als centres turístics per treballar com a cambrers – els més afortunats o prou intel·ligents – o com a treballadors de la construcció – la majoria. La figura del cambrer evocava d’acord amb aquests autors imatges de mans netes, uniforme elegant, propines i, sobretot, "clientes senyores" (Galán et al., 1977: 87). Això el va convertir en el treball més cobdiciat de la indústria turística, i els que ho practicaven es van enorgullir de personificar el mite:

Si el turista beu un whisky, jo en prendré dos. Si el turista passa la nit coquetejant, jo coquetejo més que ell. Però, per descomptat, a les set del matí, a cadascú a la seva: les noies dormint a dalt, jo a baix preparant les taules per esmorzar. (Galán et al 1977: 144)

  • 5 Els termes amfitrions i convidats han estatqüestionatscom una retòricanostàlgica de la industria tu (...)

38En aquest sentit, la llegenda del mascle ibèric es pot reconceptualitzar com una eina psicològica que promovia la internalització de les jerarquies i les relacions de poder que recolzaven la indústria de l’hostaleria, la qual era, segons els mateixos autors, "un dels assoliments més reeixits de l’ordre capitalista en el seu objectiu de crear diferents capes o estrats socials dins de la classe treballadora "(Galán et al 1977: 107). El mite de l’espanyol Don Joan va impulsar l’orgull masculí dels treballadors i, al mateix temps, els va animar a assimilar el seu paper en el servei turístic, tot contribuint així a consolidar el mercat laboral turístic i les distincions socials i de classe entre els amfitrions i els convidats5.

39Això introdueix una desviació en relació al que s’ha observat en altres contextos històrics i culturals. Glenn Bowman (1989) sostenia que per als joves comerciants palestins que treballaven a les botigues de souvenirs turístics a Jerusalem, la idea de seduir les estrangeres representava una manera en què "aquests individus s’imaginaven ser capaços de manipular un món pensat per eliminar-los o destruir-los"; mentre que la kamakia grega (equivalent al palanquero espanyol, una versió una mica professionalitzada de la dona-caçadora turística) segons SofkaZinovieff (1991: 212) implicava en "venjar-se de les dones (i, per extensió, dels seus països) tot insultant-les i enganyant-lesi conquistant-les sexualment i metafòricament)". Aquestes interpretacions han estat qüestionades per autors com HazelTucker (2003: 138), que critiquen la tendència "cap a una sobre-concentració en l’objectiu i l’estratègia dels homes implicats en aquestes relacions, mentre s’infravaloraven les veus de les dones". En qualsevol cas, sembla obvi que aquestes lectures no són aplicables a l’Espanya franquista. Lluny de mobilitzar una hipotèticarevenja, aquí el mite de l’aventura amb la turista estrangera va contribuir a la comprensióglobal positiva del turisme, la qual cosa definitivament no es percebia com una força opressora sinó tot el contrari.

40El mite del Latin loverpot ser considerat com una construcció cultural que va ajudar a mobilitzar l’opinió pública nacional a favor de la indústria turística en un sentit més ampli. Recolzo, en aquest sentit, la interpretació de Justin Crumbaugh de l’al·legoria de la trobada sexual amb les turistes com un mitjà per "situar l’economia política i les jerarquies de classes internacionals de manera que es feia eco del propi posicionament simbòlic pervers del franquisme respecte al capital estranger" (2009 : 108). Crumbaughutilitza el concepte foucaultià deldispositif per repensar el turisme com un “dispositiu governamental” que va aconseguir una identificació profundaperò, en bona part, desapercebuda, amb la ideologia oficial del boom turístic.

41Un dels testimonis més aclaridors en aquest sentit és l’article publicat per José María Moreno Galván sota el pseudònim de Juan Triguero a la revista clandestina Cuadernos de RuedoIbéricoel 1965. L’intel·lectual i crític d’art antic francès va desacreditar clarament l’augment il·lusori de la llibertat portat pel turisme com una coartada per a la continuïtat de la dictadura, i va assenyalar a Manuel Fraga Iribarne com a "intermediari del desgastespanyol". Ministre d’Informació i Turisme entre 1962 i 1969, Fraga va ser precisament un dels principals representants d’aquelles elits liberals franquistes anomenades aperturistes, els quals foren responsables i, al seu torn, els principals beneficiaris de la narració hegemònica del turisme com a factor liberalitzador:

  • 6 L’autoraaludeix a les celebracions publiques del 1964 orquestradespelrègim per conmemorar els 25 an (...)
  • 7 Les referències a l’Opus Dei i el descrèdit de la Falange reflecteixenl’evolució política de la dic (...)
  • 8 La referencia al productor de pel·lículesamericàaludeix a la promoció oficial de la industria de Ho (...)

La veritat és que Espanya ha canviat bastant en aquests famosos "25 anys de pau"6. El desenvolupament del capital monopolista, l’estabilització, la – gairebé oficial – desacreditació de la Falange, la televisió, els cinc títols europeus del Reial Madrid, l’Opus Dei ...7Tot ha contribuït a donar-li una fisonomia diferent al nostre país. Quan es beu una cervesa a la terrassa d’una cafeteria de Madrid o quan es neda en una platja mediterrània, no es pot imaginar que es tractés d’un país de sacerdots fanàtics que van ordenarassassinats per defensar la santa Mare Església... La misèria tradicional espanyola es perllonga, per descomptat, però està oculta, allunyada de les zones turístiques per una brillant exaltació de Seats 600, turistes sueques, Samuel Bronston8 i gambetes en salsa d’all. ... Cal reconèixer que no devem una mica d’aquesta brillantor a l’actual gabinet ministerial. Per exemple, sembla que en certs "boites" [sic] de la Costa Brava fins i tot els striptease [sic] han estat tolerats ... I diuen que a la nit d’obertura algun mascle ibèric qui, reprimit per massa segles de "valors espirituals", no va poder frenar el seu entusiasme en veure una senyora americana despullant-se, va perdre el control i va cridar, visca Fraga Iribarne! (Triguero 1965)

42En el context del boom turístic, els límits entre la transgressió sexual i un procés de modernització oficialment orquestrat es difuminen. Els interessos d’una població en recerca de llibertat i els de perpetuació d’una dictadura van convergir en les aigües ambivalents de la ideologia del Desenvolupament (Desarrollismo). Aquest últim va beure del desig centenari d’Espanya d’esborrar l’estigma de la diferència i de presentar el país com un país europeu inequívocament (Pack 2006: 137). Això va suposar una situació "en què l’individu es podia aliar voluntàriament amb les forces hegemòniques, i fins i tot amb entusiasme" (Crumbaugh 2007: 159-160), tot fomentant posicionaments i actituds que afavorien el règim.

43Per concloure, no hi ha dubte que el mite del Latin lovermereix un examen més detallat dels estudis turístics espanyols. Lluny de ser tan sols un tòpic frívol, va colonitzar la imaginació eròtica ibèrica i les autorepresentacions a partir de la dècada del 1950. D’altra banda, la seva absència en la cultura visual turística de l’època planteja qüestions de jerarquies amfitrions-convidats en la representació normativa de l’Altre turista i aconsella analitzar-lo com un mite de circulació primordialment domèstica. Finalment, cal fer un esforç per no restringir la lectura històrica de la narrativa de la sueca i el Don Joan als seus efectes en termes d’empoderament sexual. Una reflexió més crítica el qüestiona com una eina ideològica que va fomentar l’assimilació dels discursos turístics oficials i, en última instància, que va reduir l’oposició a la dictadura.

Haut de page

Bibliographie

Afinoguénova E., 2007, "El discurso del turismo y la configuración de una identidad nacional para España", in Rey-Reguillo, A. (ed.). Cine, imaginario y turismo. Estrategias de seducción. Valencia, Tirant lo Blanch (35-63).

Afinoguénova E., 2011, "Lo Moderno y lo Primitivo del Desarrollismo Turístico Español", Cornejo Parriego R., Villamandos A. (eds), Un Hispanismo para el Siglo XXI: Ensayos de Crítica Cultural, Madrid, Editorial Biblioteca Nueva, 159-181.

Arnau i Segarra P., 1999, Narrativa i turisme a Mallorca (1968-1980), Palma de Mallorca, Edicions Documenta Balear.

Belso R., 1968, Living Spain. A Guide to the Spanish People, New York, Crown Publishers.

Bonilla J., 2007, La Costa del Sol en la hora pop, Sevilla, Fundación José Manuel Lara.

Bowman G., 1989, "Fucking tourists. Sexual Relations and Tourism in Jerusalem’s Old City", Critique of Anthropology, XI (2), 77-93.

Cardon G., Losada J-C., 2009, La invasión de las suecas. De la España de la boina a la España del biquini, Barcelona, Ariel.

Carol M., Playà J. (eds), 2008, Reencontrar la Costa Brava, Barcelona, Lunwerg.

Costa J., 2004, "Marvels of the disencounter, treasures of the stereotype: an imaginary tour of the picturesque and the exotic (without forsaking the solipsistic)", Mayo E., N. Marzo J-L., Romaní M. (eds), Tour-isms: the Defeat of Dissent, Barcelona, Fundació Antoni Tàpies, 307-319).

CrouchD., 2005, "Flirting with space: Tourism geographies as sensuous/expressive practice", in Cartier C. A., Lew A. (eds), Seductions of place. Geographical perspectives on globalization and touristed landscapes, London, Routledge, 23-35.

Crouch D., Jackson R., Thompson F. (eds), 2005, The Media & the Tourist Imagination. Converging Cultures, London, Routledge.

Crumbaugh, J., 2007, "El turismo como arte de gobernar: los «felices sesenta» del franquismo", Rey-Reguillo, A. (ed.), Cine, imaginario y turismo. Estrategias de seducción. Valencia, Tirant lo Blanch, 147-175.

Crumbaugh J., 2009, Destination Dictatorship. The Spectacle of Spain’s Tourist Boom and the Reinvention of Difference, Albany, Sunny Press.

Dann G., 1996, "The people of tourist brochures", in Selwyn T. (Ed.), The tourist image. Myths and myth making in tourism, Chichester: John Wiley & Sons, 61-81.

de Diego E., 2014, Rincones de postales. Turismo y hospitalidad, Madrid, Cátedra.

de Haro García, N., 2009, "Contra ‘XXV Anos de Paz’: los grabados que se opusieron a los medios de masas del franquismo", Cabañas Bravo, M. et al. (eds) Arte en tiempos de guerra, Madrid, CSIC.

Galán J. J. et al., 1977, Costa del Sol. Retrato de unos colonizados, Madrid, Campo abierto.

Graburn N., 1977, "Tourism: The Sacred Journey", Smith, V. L. (Ed.), Hosts and Guests. The Anthropology of Tourism, Philadelphia, University of Pennsylvania Press.

Gratrix D., 1956, The Little Roads to Spain, London, Herbert Jenkins.

Haycraft J., 1958, Babel in Spain, London, Hamilton.

Lenz R., 2010, "Hotel Royal’ and other Spaces of Hospitality. Tourists and Migrants in the Mediterranean", Scott, J. and Tom Selwyn (eds), Thinking Through Tourism, Oxford, Berg, 209-229.

Lippard L., 1999, On the Beaten Track. Tourism, Art and Place, New York, The New Press.

Lübbren N., Crouch D.(eds), 2003, Visual Culture and Tourism, Oxford, Berg Publishers.

Maynz R., 1961, Urlaub in Almuñecar. Beobachtungen einer Soziologin während einer Urlaubsreise durch Spanien. Materialien für Tourismusforschung, Munich, Studienkreis für Tourismus, 961-3.

MacCannell, D., 1976, The Tourist: A New Theory of the Leisure Class, New York, Schocken Books.

Moreno Garrido A., 2007, Historia del turismo en España en el siglo XX, Madrid, Síntesis.

Nash M., 2015, "Mass Tourism and New Representations of Gender in Late Francoist Spain: The Sueca and Don Juan in the 1960s", Cultural History, 4 (2), 36-161.

Nuevo horizonte del turismo español, 1962, Madrid, Ediciones del Movimiento.

Obrador P., 2009, "The Mediterranean Pool: Cultivating Hospitality in the Coastal Hotel", in Crang, M., Obrador P., Travlou P. (eds), Cultures of Mass Tourism. Doing the Mediterranean in the Age of Banal Mobilities, Farnham, Surrey, Ashgate, 91-109.

Pack S. D, 2006, Tourism and Dictatorship. Europe’s Peaceful Invasion of Franco’s Spain, New York, Palgrave Macmillan.

Pagenstecher C., 2003, "From romantic to collective gaze. Changing images of Majorca in post-war German tourist brochures", International Conference on Tourisms and Histories - Representations and Experiences, Preston (UK), University of Central Lancashire, June, 19-21.

Pagenstecher, C., 2014, "Visualizando el Sur. Catálogos de turoperadores alemanes, 1950-1990", Diéguez Patao, S. (ed.), Los lugares del arte. Identidad y representación, vol. I. Barcelona, Laertes, 199-212.

Picard, D., 2011, Tourism, Magic and Modernity. Cultivating the Human Garden, New York, Berghan.

Rakić T., Chambers D. (eds), An Introduction to Visual Methods in Tourism, London, Routledge.

Regàs R., 2005, "Una edad de oro, un paisaje de gloria", Memòries de la Costa Brava, Barcelona, Lupita Books, 200-204.

Rosendorf N. M., 2014, Franco Sells Spain to America. Hollywood, Tourism and Public Relatins as Postwar Spanish Soft Power, New York, Palgrave Macmillan.

Salazar N. B., Graburn N. H. (eds), 2014, Tourism Imaginaries. Anthropological Approaches, New York, Berghahn.

Santos F, 2003, Exiliados y emigrados: 1939-1999, Alicante, Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.

Simpson C., 1963, Take me to Spain. Including Majorca and with a Sampling of Portugal, Sydney, Angus & Robertson.

Spode H., 2015, "Semiotics, Tourism", in Jafari J. ,Honggen X. (eds), Encyclopedia of Tourism, Online: Springer International Publishing.

Stanislawski D., 03.10.1952 (letter to her mother). Doris Barr Stanislawski scrapbooks, 1901-1977, vol. 24, 1952-54 (21-22). Personal archives: Bancrof Library (BANC MSS 80/100 c).

Time off in Southern Spain. The Observer Guide to Resorts and Hotels, 1964, London, Hodder and Stoughton.

Triguero J. (Moreno Galván, J. M.), 1965, "La generación de Fraga y su destino", Cuadernos de Ruedo Ibérico ,1, 5-16.

Tucker H., 2003, Living with Tourism. Negotiating Identities in a Turkish Village, London/New York, Routledge.

Tusell J., 2008, Historia de España en el siglo XX. La dictadura de Franco, Madrid, Taurus.

Urry J., 1990, The Tourist Gaze. Leisure and Travel in Contemporary Societies, London, SAGE Publications.

Valero V., 2004, Viajeros contemporáneos, Ibiza, siglo XX, Pre-textos, Valencia.

Vanaclocha J., 1974, "El cine sexy celtibérico", Equipo Cartelera Turia, Cine español: cine de subgéneros, Valencia, Fernando Torres.

Vega C., 2011, Lógicas turísticas de la fotografía, Madrid, Cátedra.

Villamandos A., 2011, El discreto encanto de la subversión. Una crítica cultural de la Gauche Divine, Pamplona, Laetoli.

Wright R., 1960, Pagan Spain, London, The Bodley Head.

Zinovieff S., 1991, "Hunters and Hunted: Kamaki and the Ambiguities of Sexual Predation in a Greek Town", Loizos, P., Papataxiarchis E. (eds), Contested Identities, Princeton, Princeton University Press.

Haut de page

Notes

1 Totes les cites de fonts españoles sóntraduccions de l’autora.

2 Entre elsanys 1960 i 1973, uns dos milionsd’espanyols van emigrar a païsosd’Europanord i central, la majorpartdelsquals en el marcd’acords de treballamb el governespanyol (Santos 2003).

3 Estudis de camp de l’època confirmen que elspreusbaixos eren un delsargumentsprincipals que persuadien el turista a escollir les destinacionsespanyoles. Durant les sevesobservacions del 1961, el sociòlegalemanyRenateMaynz va percebe que elsturistesanglesos i alemanysescollienEspanya “no noméspel sol, però també pelspreusrelativamentbaixos… En comparació a Itàlia, a Espanya un espera viurecom un veritablesenyor” (Maynz 1961:13).

4 La revista de Thomas Cook Holidaymaking presenta un assortimentil·lustratiud’aquestsencapçalaments: “Espanya romántica… onelspreussónbaixos… i el sol brilla sempre!” (1954); “Elsdinerscundeixenmés a la Costa Brava verge” (1956); “El sol costa menys a la Costa Brava” (1957); “ El gran, alegre Sant Sebastià – però mira com de barat! (1959); “Replets de diversió, aixòésSant Sebastià – i tantbarat!” (1960); “Mallorca, sol de ganga” (1966).

5 Els termes amfitrions i convidats han estatqüestionatscom una retòricanostàlgica de la industria turística que ésinadequada per mostrar les relacions de poder a través de les quals les persones negocien i exerceixen la sevaposició en la geografia del turisme (Lenz 2010).

6 L’autoraaludeix a les celebracions publiques del 1964 orquestradespelrègim per conmemorar els 25 anys al càrrec (veure de Haro García 2009).

7 Les referències a l’Opus Dei i el descrèdit de la Falange reflecteixenl’evolució política de la dictadura de Franco, la qualdesprés de la II Guerra Mundial es va embarcar en un procés de “desfascitització” i liberalització. Aquestfoufacilitatpelsgrupsd’influència de l’Opus Dei, elsquals van entrar al governamb la reorganització del 1957 (veureTusell 2008).

8 La referencia al productor de pel·lículesamericàaludeix a la promoció oficial de la industria de Hollywood durant la dècada del 1960 a Espanya, la qualfou un componentimportant en les relacionsinternacionals del tardofranquisme (veureRosendorf 2014).

Haut de page

Table des illustrations

Titre Figura 1: Mallorca (Balears) Espanya.Foto cinema Casa Planas, Mallorca, 1966.
Crédits Postal - Museo del Traje
URL http://journals.openedition.org/viatourism/docannexe/image/1686/img-1.jpg
Fichier image/jpeg, 212k
Titre Figures 2, 3, 4: Holidaymaking, 1953, 1956, 1957.
Crédits Arxiu Thomas Cook
URL http://journals.openedition.org/viatourism/docannexe/image/1686/img-2.jpg
Fichier image/jpeg, 412k
Titre Figures 5, 6, 7: SummerHolidays in Spain and Portugal, 1952, 1961and 1965
Crédits Arxiu Thomas Cook
URL http://journals.openedition.org/viatourism/docannexe/image/1686/img-3.jpg
Fichier image/jpeg, 460k
Titre Figura 8:Spanistyp. CreaciónAvil, Barcelona, 1966
Crédits Postal–col·lecció Utopía
URL http://journals.openedition.org/viatourism/docannexe/image/1686/img-4.jpg
Fichier image/jpeg, 776k
Titre Figura 9: “Golden Days in Sunny Spain”, Holidaymaking, 1963
Crédits Arxiu Thomas Cook
URL http://journals.openedition.org/viatourism/docannexe/image/1686/img-5.jpg
Fichier image/jpeg, 448k
Titre Figura 10: Costa Brava. Spanien. Ministeri d’Informació i Turisme, ca. 1965
Crédits Catàleg, detall -Centro de Documentación Turística de España, Tourspain
URL http://journals.openedition.org/viatourism/docannexe/image/1686/img-6.jpg
Fichier image/jpeg, 1,5M
Titre Figura 11: Fuengirola. Málaga. España. Ministeri d’Informació i Turisme, Madrid, 1969
Crédits Catàleg- Centro de Documentación Turística de España, Tourspain
URL http://journals.openedition.org/viatourism/docannexe/image/1686/img-7.jpg
Fichier image/jpeg, 579k
Haut de page

Pour citer cet article

Référence électronique

Alicia Fuentes Vega, « El Latin lover espanyol: un mite estrictament domèstic?  », Via [En ligne], 11-12 | 2017, mis en ligne le 14 mai 2018, consulté le 28 mai 2018. URL : http://journals.openedition.org/viatourism/1686 ; DOI : 10.4000/viatourism.1686

Haut de page

Auteur

Alicia Fuentes Vega

PhD, Center for MetropolitanStudies, TU Berlin

Haut de page

Traducteur

Dr Cinta Sanz Ibàñez

Post doctoral researcher, Universitat Rovira i Virgili

Haut de page

Droits d’auteur

Licence Creative Commons
Via Tourism Review est mis à disposition selon les termes de la Licence Creative Commons Attribution - Pas d'Utilisation Commerciale - Pas de Modification 4.0 International.

Haut de page
  • OpenEdition Journals