Introducció1

2Es tracta deposar l’accent en els llocs que semblen poder permetre o, almenys facilitar, experiències eròtiques diferents o amplificades en tant que instauren un espai-temps que obre als turistes una bretxa de llibertat, de permissivitat, de fantasia o desviació que no es permeten, o que no se’ls autoritza, en els llocs i els moments de la seva vida quotidiana. També es tracta d'entendre els processos mitjançant els quals s'ha produït aquest imaginari eròtic i, a la vegada, els efectes que produeix en el lloc de la fantasia.

3Aquestes qüestions són, en primer lloc, geogràfiques en el sentit que s'apropen al lloc com "la condició de l'experiència humana" (Entrikin, 2003: 557) i es qüestionen la manera en què els llocs, en les circumstàncies turístiques, interfereixen amb les experiències humanes. Aquestes preguntes són també històriques perquè l'erotisme dels llocs procedeix d'una construcció que segueix un ritme propi, inscrit en un context – sovint canviant – i una cronologia precisa, que té origen i, de vegades, un final. També són antropològiques, ja que exploren com l'ésser humà construeix un context real i / o fantasiós sobre la seva libido en relació a certs llocs en particular. També són sociològiques i polítiques perquè són part de les relacions socials i de poder entre parelles (entre turistes i locals, entre turistes i altres turistes i entre locals en un lloc turístic), però també entre llocs (els quotidians i els de la destinació turística). Finalment, són qüestions econòmiques, ja que la geografia dels llocs eròtics i les destinacions és també una geografia econòmica gradualment formada pels fluxos emissors i receptors del turisme internacional.

4Aquest número especial sobre "l'erotització dels llocs turístics" pretén explorar com determinats llocs es poden produir, transformar o investir pels imaginaris i les pràctiques eròtiques dels turistes. Per descomptat, no es tracta d’essencialitzar l'erotisme dels llocs com un dada invariable i objectivada, sinó de comprendre les seves modalitats (geogràfiques, històriques, culturals, econòmiques, etc.) de la seva erotització, d'identificar les seves lògiques, els actors i les conseqüències.

5L’erotització es defineix aquí com el procés principalment discursiu pel qual certs actors, jugant en un imaginari geogràfic preexistent o creant-lo des de zero, erigeixen certes destinacions com a objectes de desitjos sexuals o almenys llocs privilegiats per a la realització d'aquests, susceptibles d’atraure alguns turistes que eventualment s’entreguen a pràctiques eròtiques específiques.

6Caldrà, doncs, evitar parlar de llocs eròtics o de l'erotisme dels llocs, expressions que suggereixen que es tracta d’una qualitat pròpia, i més aviat parlar de llocs erotitzats o de la seva erotització, tot posant l’accent en el procés en acció i en el paper d'alguns actors en el mateix. Però és fàcil, fins i tot pràctic, ocultar-lo, oblidar-lo o ignorar-lo i (preferir) creure que l'erotisme dels llocs i els seus habitants procedeix de les qualitats d'aquests llocs, en el marc d'una estratègia de la innocència (Pratt 1992) amb la idea d’alliberar els turistes de tota responsabilitat o culpabilitat en la matèria, o més banalment en la tendència habitual a naturalitzar els fets socials i essencialitzar els llocs. Així, l'erotisme de Tahití s’atribueix més fàcilment a la naturalesa de les vahines que a la novel·la de Loti o les pintures de Gauguin.

7La ignorància dels processos en marxa no és una estratègia; condiciona el seu èxit. D'una banda, l'erotització dels llocs es basa en fantasies (els estereotips exòtics) que veurien la seva eficàcia eròtica compromesa si els actors implicats fossin conscients de la seva naturalesa imaginària. Les vahines tahitianes perden el seu encant quan hom perd les seves il·lusions vers elles. D'altra banda, aquest imaginari funciona com una profecia autocomplerta. Les expectatives eròtiques dels turistes els condueixen (i) a ells mateixos a adoptar una actitud i uns comportaments obertament sexuals en el lloc de destinació que és objecte de tantes fantasies, (ii) als actors locals a plantejar-se proposar una oferta comercial destinada a satisfer aquests clients altament solvents, (iii) i, per tant, a una sèrie d’eleccions que condueixen a la formació d'un sexscape (Brennan 2004), de manera que el lloc es correspon finalment al que els turistes tenien en ment. En certa manera, és suficient que els turistes s’imaginin que en el lloc, noies joves s’oferiran a ells per tal que això passi, fins i tot si els motius pels quals aquestes noies s'ofereixen als turistes no són les que a ells els agrada creure. Els somnis d'alguns, que són potser els malsons d'uns altres, tenen fonts que solen aconseguir la seva realització.

8Si les destinacions preferides per al turisme sexual, a les quals els turistes van a consumir una oferta sexual tarifada, identificada i sovint pre-organitzada en aquests llocs erotitzats, no estem parlant aquí només d'aquestes destinacions. Certament, el turisme és una pràctica altament erotitzada on el sexe comercial i l’oci sexual esdevenen cada cop més estesos i practicats (Frohlick, 2016). O, contràriament a les destinacions de turisme sexual que posen en contacte els turistes "consumidors" amb els locals "proveïdors" [encara que els investigadors (Brennan, 2004) han demostrat que aquesta relació és molt més complexa del que imaginem inicialment] les destinacions eròtiques suggereixen un "serendipitat eròtica" respecte a les primeres pràctiques i concepcions dels propis turistes. També es tracta de llocs en els quals hom s’entrega amb la seva pròpia parella perquè creiem que l'experiència eròtica, romàntica, sexual o llibertina, serà diferent. Això també implica un eros del lloc que es juga entre el lloc visitat i el o la turista que el visita.

9Aquest capítol introductori s'organitza en tres parts.

• La primera analitza la naturalesa suposadament eròtica de certs llocs. Es pot abordar com un gradient de "cinquanta tons de gris", entre els llocs "romàntics" (Pruitt, LaFont, 1995) on hom s'enamora, per la seva lluna de mel o el seu aniversari de noces; aquells on es va amb una parella per gaudir d'experiències diferents de les de la vida quotidiana; i els llocs de turisme sexual, alguns dels quals ofereixen pràctiques específiques (Ryan, Kinder, 1996, Jeffreys, S. 2003) i on el turista busca relacions sexuals tarifades amb noves parelles.

• La segona se centra en els imaginaris dels llocs turístics. El gradient és també important en aquest cas, situant-lo entre l'imaginari dels llocs romàntics, tot capitalitzant la càrrega emocional dels llocs (per figures literàries com els amants de Verona o figures històriques com Casanova a Venècia) i els imaginaris dels llocs de turisme sexual.

• La tercera, finalment, se centra en el procés d'erotització dels llocs, ja sigui introduït per actors locals, per campanyes publicitàries ad hoc o per la creació i promoció de productes turístics eròtics. Aquesta part explora la qüestió dels llegats històrics (guerres, colonització) i la manera en què han produït, ja sigui de manera conscient o no, el caràcter eròtic dels llocs.

1-Els llocs turístics eròtics?

Passió i odi, amor i dominació dels llocs turístics

10El turisme manté amb l’erotisme una relació múltiple.

11Per començar, la personificació de diversos llocs turístics, ja siguin latents o afirmats pels turistes o actors del turisme, estableix, a nivell metafòric, una relació romàntica entre els llocs i els turistes. De vegades, la destinació turística (i en particular, la ciutat) està feminitzada; el turista la pren en una relació de dominació de gènere. La visita turística s'assimila a una penetració en un territori (Sanoussi, en aquest número). La descripció dels paisatges, el seu relleu, les seves corbes i les seves formes, es fa sovint per analogia amb el cos femení. Aquesta personificació del lloc és en la majoria dels casos heterosexual i està pensada principalment per a un públic heterosexual blanc i masculí (Pritchard i Morgan, 2000). La campanya de publicitat de les Illes Verges Britàniques es basa, en aquest sentit, en al lusions a la virginitat i la possessió sexual, tot encoratjant als turistes a descobrir un "territori de vacances verge" (Pritchard i Morgan 2000: 894-895); "les representacions dels paisatges es basen en les relacions de poder de gènere que caracteritzen les societats" (Pritchard i Morgan 2000: 126). Els llocs feminitzats a vegades s'assemblen a preses, preses per hordes de turistes sense el seu consentiment. Com Trask (1991: 28) va dir en el cas de Hawaii, l'illa "like a lovely woman, is there for the taking. Those with only a little Money get a brief encounter, those with a lot of Money, like the Japanese, get more".

12El turisme també es pot comparar amb la prostitució dels llocs – o la prostitució de la cultura dels llocs (Graburn 1983, Trask, 1991), per l'obertura mercantilitzada dels llocs als públics no residents. Com Sanoussi (en aquest número) escriu sobre Tànger, els llocs turístics "pertanyen a tothom". En el cas de Venècia, Gault (2014) evoca el canvi que s'ha produït en les representacions de la ciutat: passem de la fascinació per la ciutat de les prostitutes a la denúncia de la ciutat-prostituïda: "La ciutat que ha conegut una prostitució secular és abandonada avui per les prostitutes (relegades a la perifèria... (...) o invisibles sota la forma de noies escolta fugitives a l’ombra de les estrelles i la jet-set. Amb tot, un cert relleu entre la “prostitució de masses” i el turisme de masses s’ha produït a Venècia, amb l'ajuda de les representacions successives que han construït els mites i han contribuït a donar-los vida, per bé que les analogies es puguin intentar quan s’evoquen els dos fenòmens i la seva relació a Venècia".

13Si aquesta relació lloc-turisme és suposadament consensuada en tant que es basa en una relació tarifada (el turisme paga per comprar la ciutat), això implica una lluita de relacions de poder que construeixen una relació desequilibrada a favor de les ànsies i els desitjos del turista-pagador, en detriment dels llocs. Les dues metàfores de la violació i de la prostitució dels llocs signifiquen la relació sexualitzada entre els llocs i els turistes i contribueixen a crear un imaginari de dominació dels llocs per la indústria turística. Aquestes fan referència més generalment als llocs que suposadament pateixen el turisme – ja sigui per l'excessiu nombre de turistes o per les concessions que el lloc ha de fer per acollir-los. De vegades, però, en una relació inversa, és el lloc turístic que, com una dona seductora, se suposa que ha de buscar seduir. Així, la campanya Barcelona posa't guapa (1993) va mostrar a la ciutat de Barcelona com una dona que s’embelleix per acollir als seus visitants.

Sobre el caràcter eròtic dels llocs turístics

15El caràcter eròtic dels llocs turístics es pot abordar de forma micro i macroescalar. Alguns llocs (ciutats com París, Venècia, Roma o Bangkok, illes com Eivissa o Tahití) tenen una connotació romàntica, eròtica o sexual. En algunes ciutats, com Amsterdam, els districtes reservats (red-light-districts) polaritzen el caràcter eròtic dels llocs. Alguns tipus de llocs també, com ara la platja (Coëffé, 2016) o les estacions balneàries i termals (Férérol, en aquest número), es caracteritzen per una permissivitat eròtica. De manera més general, també és el cas d’alguns contextos on els contorns geogràfics són més difícils de definir: l'Orient, els tròpics, el Sud, les illes o els països llatins... (Sanoussi, Fuentes Vega, en aquest número) es poden percebre, òbviament des de l'exterior, com eròtics. Finalment, el caràcter eròtic dels llocs està relacionat amb algunes temporalitats més precises com ara Tànger sota el protectorat francès (Sanoussi en aquest número), París durant la Belle Époque (Montmartre, la bohèmia, el Moulin Rouge) o sota l'ocupació alemanya (Gordon, en aquest número) o sobre la base d'una temporalitat cíclica, Venècia o Rio durant el carnaval. Per contra, una destinació pot perdre el seu potencial eròtic. Al segle XIX, l'Espanya de Carmen, la de Mérimée o Bizet, van seduir els visitants en amorats de les andaluses; Algèria, als fascinats per les musulmanes; és menys el cas d'avui dia. Això està més vinculat a l'evolució de l’imaginari dels turistes que a les realitats dels països de destinació.

16Lluny de ser estancs, aquestes escales espai-temporals s'imbriquen i produeixen "moments de llocs turístics" (MIT, 2003) amb una càrrega eròtica particular: en aquella estació termal dels anys bojos (Férérol, en aquest nombre), aquella ciutat amb un moment de canvien la seva història (Sanoussi, en aquest número) o aquell districte urbà durant la guerra (Gordon, en aquest número) estan autoritzades, de vegades instituïdes o ritualitzades, diferents pràctiques eròtiques – permissives o fins i tot desviades.

17Per tant, si el nombre de destinacions turístiques que ofereixen visites "eròtiques" en tant que "productes empaquetats" és relativament limitat (fins al punt de fer dir a Evans et al. [2000: 538]; de manera certament reduccionista, que els "Erotic tours occur mainly in two general locations; South east Asia and the Caribbean; to a lesser extent erotic tours also occur in the Netherlands”), el caràcter eròtic dels llocs és proteïforme i es refereix a multitud de llocs del planeta, tot reflectint la diversitat de mirades i imaginaris dels turistes que els inverteixen.

Ciutats eròtiques, entre romanç i sexualització

20No obstant això, Venècia està absent de la majoria dels censos de les ciutats més eròtiques proposades per moltes planes web i blocs com ara: "Les 8 destinacions més eròtiques del món", el "Top 10 de les destinacions més atractives", les "20 destinacions estrictament per adults "o les "25 destinacions de vacances més atractives de la Terra". Aquestes esbossen una geografia urbana polaritzada al voltant de certes metròpolis europees, nord-americanes i asiàtiques (Taula núm. 1). En aquesta selecció, que només serveix per donar veu als discursos estereotipats dels llocs, el caràcter romàntic de Venècia o de Roma desapareix a favor de les atraccions amb caràcter eròtic que ofereixen altres ciutats “més atractives".

21Només París sembla que pugui jugar en aquest doble registre de la ciutat més romàntica i la més atractiva del món. Si Bangkok és també una destinació identificada del turisme sexual, no és el mateix per ciutats com Atlanta sovint tractada com a destinació de negocis. La naturalesa sexual de les ciutats oscil la entre una oferta de sexe tarifat, accessible i/o legalitzat, i les "atraccions" (espectacles, cabarets, districtes vermelles, platges urbanes, etc.) on el consum eròtic és fonamentalment visual. La visita de barris reservats, com els d’Amsterdam (Chapuis 2016, Aalbers i Sabat 2012) i Bangkok (Prideaux et al, 2004; Roux, 2011) no és necessàriament efecte del turisme sexual, en el sentit que molts dels seus els visitants no hi van per recórrer al sexe tarifat. Molts trien Tailàndia o Amsterdam per altres raons, i caminen pels carrers de De Walleno Patpong conformant-se amb la simple observació del que està passant des d’una perspectiva purament voyeurista on les treballadores del sexe (posades en escena en vitrines a Amsterdam), la sol licitud i el ball dels clients constitueixen un espectacle. La visita d’aquests barris és recomanada per les guies més serioses, organitzada en el cas d'Amsterdam per les autoritats municipals; la multitud de turistes al lloc en banalitza la visita, la presència d’uns sembla autoritzar la innocència dels altres. Amb això, el lloc és eròtic perquè hi són autoritzades i visibles les pràctiques sexuals que en altres llocs són prohibides o invisibles.

Platges de desig i paradisos eròtics

23En el cens sobre blocs i pàgines web de destinacions eròtiques (Taula núm. 2), la platja i l'illa exòtica ocupen un lloc important. Les illes són microcosmos, cadascun amb la seva pròpia fisonomia, fins i tot amb la seva especialització eròtica o sexual. Els llocs per a les llunes de mel (com les Seychelles) apareixen poc, en favor de les illes dotades d’un conjunt de llocs permissius (bars, clubs, platges nudistes).

24La geografia de les destinacions turístiques eròtiques tal com apareix en els blocs i els llocs web, es mostra també regionalment polaritzada (concentració en certes regions del món i absència o quasi absència en altres: per a Àfrica, només territoris insulars com Cap Verd o les Seychelles són citats). És també en gran part una geografia dels imaginaris eròtics que es recolza només parcialment en una "oferta" eròtica i sexual. El caràcter "exòtic" de certs llocs (la platja i el cocoter, la "roba lleugera" i la "joia de viure" tal com es diu, per exemple, per a la Illa de la Reunió) sembla representar en si mateixa un atractiu eròtic envers aquests llocs, tot confirmant així l'associació eròtica-exòtica establerta per Staszak (2008).

25Aquesta geografia és significativament diferent de la de les destinacions del turisme sexual. Staszak (2012), tot citant el treball de Brennan (2004), recorda les tres característiques principals d'aquests "sexscapes". "Estan ubicats en països en vies de desenvolupament però la clientela prové de països rics; el consum sexual és tarifat en el marc de la prostitució; hi ha fortes desigualtats entre clients i els venedors (en termes de "raça", gènere, classe i nacionalitat)". La geografia de les destinacions eròtiques, en canvi, inclou en gran part destinacions europees i nord-americanes. Si a les destinacions eròtiques occidentals, la segona i tercera característica poden estar presents, l'elecció de les seves destinacions pels turistes sembla molt més complexa.

2-Els imaginaris eròtics dels llocs com a institucions de les destinacions turístiques.

26Els imaginaris turístics poden ser definits com imaginaris espacials (un sistema de representacions socialment i culturalment rellevants per identificar un objecte geogràfic [Staszak, 2012) que es refereix a la virtualitat d'un lloc en tant que destinació turística (Gravari-Barbas, Graburn, 2012). Els imaginaris turístics representen una part específica de la visió del món dels individus o grups socials, fent referència a altres llocs que no siguin els de la seva residència principal o que es refereixin a contextos on es puguin produir determinats tipus d'activitats d'oci (Gravari-Barbas, Graburn, idem). Tal i com precisa Staszak (2012) "aplicat al turisme sexual, concerneix tant al país d'origen com al de destinació, i se centra en tres elements, susceptibles de ser-hi construïts i percebuts de manera diferent: el cos, la trobada i l'entorn – notablement paisatgístic – en el qual es produeix".

27L’imaginari eròtica dels llocs turístics no és pas universal: la dels països occidentals quan es tracta de les destinacions dels seus desitjos no és necessàriament compartida pels habitants d'aquestes, a no ser que els estereotips siguin interioritzats per aquells i aquelles qui en són l'objectiu. Encara que les principals destinacions del turisme sexual són avui fàcilment identificables, la "geografia" de les destinacions eròtiques és canviant, tant com els imaginaris turístics als quals es refereix.

28Aquest imaginari eròtic, polisèmic i fragmentat, constitueix avui un dels principals motors de la indústria del turisme globalitzat (Evans et al., 2000). Per a la comprensió dels fenòmens turístics contemporanis, és interessant identificar i caracteritzar l'imaginari dels llocs que es s’adscriuen en un o més títols com eròtics per diferents categories de turistes.

Turisme romàntic, turisme eròtic

29L’imaginari turístic de certs llocs està estretament lligat a la cerca romàntica d'una aventura eròtica. Diverses obres, que se centren més específicament en les dones turistes, citen el següent quan a l’efecte del lloc: "Beautiful scenery acts as a powerful aphrodisiac for the women seeking romance” (Belliveau, 2006: 99). Els treballs de Wickens (1994, 1999, 2000), per exemple, han posat en evidència que les dones viatgeres a Grècia buscaven i aconseguien un cert grau d'intimitat amb els amants que normalment no es troben en la vida quotidiana (citat a Trauer i Ryan, 2005). Pruitt i LaFont (1995) estudien un turisme romàntic a Jamaica, on les dones turistes estableixen relacions amb els homes de la regió, que poden incloure, però no necessàriament, la intimitat sexual. El seu estudi mostra que es prefereixen pagaments financers indirectes més que immediats. Herold, Garcia i De Moya (2001) suggereixen que per les dones nord-americanes i europees que viatgen a la República Dominicana, el terme "relacions amoroses consensuades" descriu millor la interacció turista-local (citada a Theobald, 2012). Els autors assenyalen que "més dones estaven motivades pel romanç i més homes estaven motivats per la part sexual". Per a Bauer i McKercher (2003), el turisme i els viatges poden ser un facilitador únic de les relacions sexuals, però en alguns casos això pot arribar fins al matrimoni i l’inici d'una nova vida al lloc visitat (Loloum, 2018).

30Segons Selänniemi (2003, citat a Theobald, 2012), l’anonimat, l’estimulació sensorial, el control social reduït i les noves parelles potencials tenen com a l’efecte d'ampliar la gamma de trobades entre persones del mateix sexe i del sexe oposat. En molts casos, les relacions són breus i ben definides financerament (Opperman 1998, Truong 1990). Herold, García i De Moya (2001) descriuen en detall com aquestes relacions turístiques es gestionen en el seu estudi sobre els joves de platges dominicanes. Els nois de platja diuen que mai demanen directament una quantitat específica de diners, com ho fan sovint les treballadores del sexe. Ells utilitzen sobretot estratègies diferents per mostrar la seva manca de diners per pagar les begudes, l'admissió a les discoteques o els taxis. Cohen (1982) va anotar estratègies gairebé idèntiques en estudis previs sobre les dones tailandeses i els homes occidentals, Zinoviev (1991) va identificar maniobres d'explotació similars a Grècia (1991) i Bras i Dahles (1999) van identificar grups d'homes indonesis que "treballaven" les turistes com recursos a explotar a Yogykarta.

31Després de la caiguda de la Unió Soviètica, Cuba va haver de confiar en els seus escassos recursos, principalment l'exportació de sucre que Rússia havia subvencionat anteriorment pagant un preu més alt que el preu mundial. El sucre va ser substituït llavors pel turisme. En la nova economia informal del turisme, els turistes van ser per primera vegada autoritzats a allotjar-se en cases particulars. La prostitució, tolerada pel govern, hauria aflorat com mai abans, tot proporcionant un ingrés indispensable per ales persones desocupades. El nombre de turistes s'ha multiplicat per deu i una nova generació de turistes més joves i més exploradors, evitant de seguir guies pagades i l’allotjament en hotels gestionat pel govern, ha descobert l'oportunitat de tenir relacions "autèntiques" amb els cubans, a Simoni (2015, 2016). En l’imaginari dels turistes europeus masculins, les mulates semblaven particularment atractives i per les dones estrangeres, els homes cubans eren buscats com a acompanyants. Sota l’aparença d'autenticitat, l'economia informal ha desenvolupat el jineterisme, una forma d'emprenedoria en què els cubans han creat vincles d'amistat amb els turistes a través d’encontres informals, l’accés a llocs cars o prohibits, un suport financer i, per a alguns, tractes a llarg termini o fins i tot una invitació al país del turista.

32Hi ha una tendència general en la investigació a analitzar en termes diferents l’encontre eròtic entre turistes i locals segons el gènere d’uns i altres: quan els primers són homes i els segons són dones, és la dimensió sexual que es presenta; en el cas contrari, sovint es destaca la importància del romanç. Molts testimonis recollits tant de treballadors/es del sexe com de turistes semblen, sens dubte, anar en aquesta direcció. Aquestes turistes de "romanç" buscaven – i de vegades arribaven – a establir relacions més duradores, a distància o tornant repetidament al mateix lloc per trobar les mateixes parelles, o bé convidant-los a emigrar al seu país de residència (Pruitt i LaFonte, 1995).

33Cal tenir cura de no atribuir aquests resultats a una naturalesa femenina i masculina millorable, sinó més aviat a normes de gènere socialment construïdes, interioritzades i essencialitzades, tant pels homes com per les dones, i sens dubte pels propis investigadors, que tenen risc de reproduir una visió estereotipada i reduccionista de la sexualitat masculina i femenina. Altres investigacions mostren, en efecte, que alguns homes occidentals també busquen una experiència sentimental (una GFE, girlfriend experience) amb treballadores sexuals autòctones, l’actitud dels quals és també afectiva, i que algunes dones occidentals se satisfan perfectament amb les actuacions sexuals dels homes autòctons, sobre els quals creen fantasies que no inclouen una dimensió romàntica.

Imaginaris de llocs històricament ancorats

37Els imaginaris geogràfics dels llocs (Bédard et al., 2012) marquen significativament les destinacions. El documental Legendary Sin Cities ha evidenciat els mecanismes que han permès a algunes ciutats d’esdevenir un imant per a les ànimes perdudes i els refugiats del món. Tot impulsant els límits de la tolerància i la llibertat, aquestes van definir la cultura social, política i sexual del segle XX. Seia el cas del París dels anys vint, el Berlín dels anys vint i els anys trenta i el Xangai dels anys trenta. Però els imaginaris també estan vius i evolucionen. La comparació dels imaginaris de París i Berlín, aquells que es desprenen de l'anàlisi de blocs i pàgines web especialitzades contemporànies, és instructiu: a París, el romanç entremaliat i llibertí; a Berlín, el làtex, el fetitxisme i el sado-masoquisme. Des de finals del segle XIX, Berlín desenvolupa tal reputació de llicència sexual que es connexa com "la puta de Babilònia" (Smith, 2014). Ja a la dècada de 1930, Moreck (1931) publica Ein Führerdurch das lasterhafte Berlin (Una guia a través del Berlín viciós), que mostra el revers de l'escena de Berlín. Aquest imaginari es manté en l’actualitat i caracteritza les pàgines web i guies especialitzades.

Lloc	Llocs proposats	Discurs sobre el lloc
París	Museu de l’erotisme, el Moulin Rouge, el Lido i el CrazyHorse (1). El Cancan francès, les Folies Bergères, el Moulin Rouge; grans clubs de striptease com el Secret Square o clubs chics i famosos d’intercanvi com ara els Chandelles del 2n districte (2). Museu de l'erotisme (exposicions permanents d'art eròtic contemporani i històric, així com una col·lecció de documents rars, fotografies i dibuixos relacionats amb prostíbuls de finals del segle XIX fins a 1946). Place Pigalle (Here you’ll finds trip clubs, sexshops, and the French sexy cabarets) (5).	« Ville de l’amour » ; libertinage vivant et florissant de Paris (1). Paris s’est fait une tradition d’être sexy ! Paris est magique… (2). La ville de l’amour (3). There can be no sexy without sex—at least when you spellit out—so let's venture to the side of Paris where getting your freak on is the norm(5).
Berlín	Cafeteries, bars i clubs de restauració privats per a homes homosexuals, travestis, lesbianes i sadomasoquistes; tot tipus d'establiments sexuals i fetitxistes com el Kit Kat Club (1). Els 1001 clubs fetitxistes de la ciutat (2). El bar Gargoyle (a dunge on night club in the city dedicated to people who fantasize about knockin’ boots in theMiddleAges) (5).	Le théâtre de tout ce qui à trait à la décadence, le subversif, le créatif et le décomplexé(1). Cuir, vinyle et gaudrioles sont au menu(2). Don't shy away from Berlin if you're not appart of the freak nasty fetish circuit, though, Prettymuch all attitudes towards sexare welcome here, so enjoy as much or as little as you desire(5).
Àmsterdam	El Red Light District; L’Erotic Museum; espectacles de sexe, cafeteries i extravagàncies (1). Districte vermell (2). El districte calent, nombrosos i burlescos espectacles a la ciutat, el SexMuseum (3). De Wallen, el barri vermell més gran d'Amsterdam (5). Els carrers De Wallen, Singelgebied i Ruysdaelkade(take a peek at the sexworkers advertising their services (5).	La légalisation de la prostitution, Amsterdam propose spectacles et théâtre autour du sexe (2). Amsterdam est également uneville romantique tout comme Venise(1). Célèbre pour son quartier chaud (et ses lois laxistes sur la consommation de la marijuana) et cet esprit de libre penseur s’applique à la visite de couples en quête d’inspiration(3).
Budapest		Bains thermaux extérieurs, ambiance vapeur, ambiance sensuelle(2). There aren't many things more sensual than getting undressed with a bunch of strangers and enjoying the steam of a natural bath all while being surrounded by some of Europe's most elaborate architecture(5).
Nova Orleans	Sex-shops.	La « Babylone » du sud.
Atlanta	Shows eròtics de trapezi. El famós Frolicon; les festes de Studio Eris (4).	You can neverrunout of naughtythings to do when in Atlanta (4). Un « intimate dunge on an devent space(4). It isn't called the Dirty South for nothing. It's the city «where the players play» where they love the strippers, and the word «thick» can be well received. Atlanta is a city that has a certain kind of... magic(5).
Las Vegas	L'avinguda principal, les animacions dels casinos, la sensualitat de les ballarines ultra flexibles del Cirque du Soleil, els cabarets (2).	La ville de tous les vices(2). It's called «Sin City» for a reason. Try and knockout a few of these vendead lysins whileyou'rethere. May we suggest starting with lust and greed ? (5).
Cartagena d’Índies	Platges tropicals; Plaza de los Coches on les prostitutes entretenen els homes a preus immillorables (1).	Paradis marin pour les plaisirs éphémères(1).
Rio de Janeiro		Une ambiance de fête lesoir, la musique, et une énergie qu’onqualifie souvent de « sexuelle » (2). Think 'sexy city' and you instant lythink of Rio de Janeiro(6).
Bangkok	GoGo bars i espectacles de Ladyboy, des de les cabines de massatges fins a raves que duren tota la nit (4) El districte de KhaoSanhRoad (5).	The Thai have no qualms about being sexually liberal. Go-go clubs are everywhere and if you have aches and pains in certain special spots, someone at one of the many massage parlours may be able to get those kinks out for you(5).
Shanghai	El "pont dels amants"; l'Hotel Manoir (una mansió transformada en els anys 30 i cèlebreper les seves orgies). Nombrosos bordells disfressats de barres de karaoke (1).	« Paris de l’Est » (1).
Tokyo	Love hotels, amb habitacions temàtiqueseròtiques i accessoris (1). Àrea de Kabukicho a Tòquio (5). Clubs picants i Love Hotels (2).	Le phénomène des Geishas; Japon est également connu pour son écolièreinnocente et son industrie fétichiste Buru-Sera (1) Les japonaissontréputés pour leur imagination débordante en matière de fétichisme et de fantasmes (2)

Lloc	Atraccions presentades	Discurs sobre el lloc
Saint Tropez	La famosa platja de Tahití (5)	The party pavillion of the super rich(4) I fit’s sexy enough for the world’shottest celebs, the it’s no doubtone sexy travel hotspot (5)
Cap D’Agde	13 clubs d’intercanvi (4). L'única ciutat nudista del món (4)	Wonderful weeks of sunbathing and sex; winging clubs thronged by cosmopolitan libertines (4)
Negril, Jamaica	Resort Hedonism II (4)	At this all-inclusive ressort for nudists and the “prudes” who Love them, be prepared to see a lot of private parts, participate in fantasy and fetish nights(5)
Mykonos	Els molts clubs de l'illa. Una de les seves platges boniques (2).	Une îleoù il fait bon laisser libre court à ses envies, que vous soyez hétéro ou homo (2). Mykonos, also referred to as an adult’s playground, is a place in the Mediterranean where the sexy and sophisticated cosmopolitan crowdflock to when they need some R&R (5).
L’Illa de la Reunió	Platges, a vegades cocoters ... (2)	De l’avis même des habitants, il existe une certaine énergie quasi sexuelle: des tènues légères, une joie de vivre, une ouverture d’esprit certaine, un métissage encré avec des influences indiennes, asiàtiques, françaises (2)

Els imaginaris de llocs sexuats

Un imaginari erotitzant l’habitant

39Graburn (1983) ha demostrat que als inicis del turisme en països en vies de desenvolupament (sovint països recentment descolonitzats a economies rudimentàries i desproveïdes d’indústries d'exportació), el turisme era vist com un sector d'activitat fàcil d'implementar. Exigia poques inversions tècnicament avançades o mà d’obra altament qualificada. Les atraccions ja estaven en el lloc: els habitants locals només havien de vendre la bellesa dels seus paisatges i la seva joventut. Els anuncis turístics comunicaven aquesta disposició dels cossos erotitzats dels habitants locals als rics turistes del món desenvolupat.

40En qualsevol cas, el turisme és una pràctica incorporada. Es tracta d'un comportament del cos, en un lloc turístic i en una interacció amb altres cossos. Com recorden Frohlick i Johnston (2011: 1093) "Bodies are always more than simply sexed and gendered bodies. Bodily difference such as age, ethnicity, nationality and abilities and relations of power such as colonialism, capitalism, and patriarchy also determine who we are, what we do, and how we are represented”.

41Schein (2000) ha suggerit que els pobles ètnics minoritaris de la Xina estan "feminitzats" en relació al poble xinès Han majoritari. En els espectacles turístics, estan representats principalment per dones (joves) i certs grups ètnics estan subjectes a fantasies sexuals esteses per part dels homes Han (Graburn 2015).

43L'erotització dels habitants no està reservada al turisme sexual. També afecta el turisme de "romanç", com en el cas de les dones que viatgen a Jamaica en part a causa de l’imaginari del Rastaman. Però no és el conjunt del sector turístic que està afectat, almenys per a destinacions on el cos indígena, en la seva bellesa i nuesa, s'institueix com un recurs paisatgístic? Així doncs, les parelles que van a Tahití per la seva lluna de mel o l'aniversari de noces, que constitueixen la part més important dels turistes a la Polinèsia, no semblen a priori interessats per l'oferta local de prostitució (d’altra banda, reduïda) ni per l'erotització de les vahines. Tanmateix, l'elecció d'aquesta destinació i l’imaginari que fa de Tahití l'illa de l'amor es deu molt al mite de la bellesa i la disponibilitat de les dones tahitianes, les suposades qualitats de les quals es reflecteixen sobre la Polinèsia i constitueixen una bona part de el seu atractiu "the sexually saturated figure of the Polynesian woman, connect the bounty and beauty of their islands with the beauty and sexuality of their bodies" (Jolly, 1997: 100, citada a Frohlickand Johnston, 2011: 1093).

44Staszak (2012) confirma: "El cos exòtic fascina. Molts turistes sexuals es declaren enlluernats per la bellesa exòtica, especificada en termes racials: el color i la textura de la pell (molts turistes insisteixen en aquest punt), la flexibilitat, el pèl del cos (o, més aviat, la seva absència), l’olor corporal, la silueta, la forma dels òrgans sexuals primaris o secundaris, etc., són apreciats com a diferents dels de les dones occidentals". Pritchard i Morgan (2005) han mostrat que les revistes turístiques tendeixen a representar de manera estereotipada les dones asiàtiques i eurasiàtiques com a dones exòtiques i híper-femenines. Els anuncis i fullets turístics que venen la destinació de Tahití no deixen de ressaltar les dones joves de Tahití, despullades i disteses. Lisa Grotenhuis (en aquest número), mostra com l’imaginari exòtica i erotitzat de la dona oriental és utilitzat per promoure la cigarreta pràctica que evoca somnis, al lucinacions i pràctiques sexuals".

45L'erotització dels turistes dels i les habitants del lloc de destinació sovint mobilitza un imaginari que té les seves arrels en la cultura colonial, tant fàcilment que és comú que els turistes siguin habitants de les antigues metròpolis i la seva destinació, una antiga colònia. Sense que els turistes siguin necessàriament conscients d'això, les categories i els estereotips racials establerts fa segles estructuren profundament les seves representacions, les seves expectatives i fins i tot els seus comportaments. Tant en l'imaginari mobilitzat com en les relacions de poder presents, als sexscapes (Brennan 2005) hi ha una connexió o, millor dit, una continuïtat, entre la prostitució colonial i el turisme sexual. Staszak (2015) mostra que la visita del districte reservat de Casablanca als anys vint estava relacionada també i de manera indiferenciada en la prostitució colonial i el turisme similar.

Un imaginari erotitzant els turistes

46En alguns casos, el caràcter eròtic de la destinació és, d’entrada, relacionat amb encontres que hom pensa poder fer en el lloc amb altres turistes. Durant molt de temps, les ciutats de vacances, especialment les del Club de la Mediterrània, eren famoses per la permissivitat, si no la promiscuïtat sexual, que hi prevalia (fins al punt de suscitar la burla, com la famosa pel lícula Les Bronzés, P. Leconte, 1978). Les destinacions de spring break dels i les estudiants americans/es, com ara Florida, són més eròtics pel que aquests turistes fan entre ells que per les seves relacions amb els habitants locals. La majoria de destinacions de turisme homosexual no prometen trobades entre turistes i autòctons, sinó trobades entre turistes, com ho demostra clarament el desenvolupament dels creuers gais.

47En una estació com el Cap d'Agde, l'imaginari eròtic de llocs és el dels turistes que creen la estació nudista. La zona naturista, de recent creació (1970), és una petita ciutat de gestió municipal, amb xalets, grans edificis d'apartaments, hotels, càmpings, comerços de tot tipus, restaurants, bars, platja, aparcaments privats, jardins i passejos, farmàcies, supermercats, oficines de correus, primers auxilis, llocs d'oració..., tot això acompanyat d'una xarxa discreta però eficaç de guàrdies de seguretat privats i agents de policia (Prat Forga 2010). És un recinte tancat i hermètic, ben limitat, envoltat d’un mur, de la mar i un petit port, amb barreres de pas i targes d’entrada: un indret, amb tot, banal. La forta erotització del lloc es deu essencialment a la co-presència dels turistes provinents de tot el món i al llibertinatge que es practica allà, especialment al voltant de les pràctiques d’intercanvi, basades en l’intercanvi temporal dels membres de dos o més parelles, homosexuals o heterosexuals.

48A la Cuba contemporània, una destinació amb un fort imaginari eròtic per als joves turistes (Simoni 2015), l’imaginari heterosexual dominant es complementa amb la disponibilitat de contactes homosexuals, especialment per als homes europeus rics però no necessàriament joves. Els pingueros cubans exerceixen habitualment el rol passiu per als turistes masculins, però la majoria són heterosexuals que troben una manera de guanyar diners fàcil.

50Aquestes pràctiques que erotitzen els turistes per a i gràcies a la mirada dels altres turistes creen en aquests enclavaments (complexos turístics, illes, zones nudistes, balnearis [Ferérol, en aquest número]) un ambient de llibertat sexual i transgressió. Produeixen "espais de comportament eròtic", on l'erotització dels llocs es deu principalment a la forma en què els turistes entren en escena en aquests espais. Segons Edensor (2000), "internalized rules and habitual routines embodying notions of " 'appropriate' disposition (…) influence tourists' behavior. (…) practices concerning what to photograph, how to gaze, how to modulate the voice, and what to wear are often subject to self-monitoring and the disciplinary gaze of the group". A la ciutat naturista del Cap d'Agde, els comportaments eròtics, incloses les pràctiques sexuals permissives a l'espai públic, produeixen un imaginari eròtic on els turistes són a la vegada consumidors i productors.

51Es pot parlar d'una erotització dels turistes per part de les poblacions locals, especialment aquelles que són objecte d'una erotització turística i són susceptibles de ser implicades en la seva explotació? Alguns turistes són objectius sexuals, a causa dels estereotips i de l’imaginari sexual que es crea sobre ells: de vegades són dones occidentals, conegudes per la seva disponibilitat sexual – especialment si són joves, soles i rosses, i si el seu comportament o la seva forma de vestir són percebuts com expressions de luxúria. Poden ser objecte d’apropaments benvinguts, però també de mirades insistents, gestos suggeridors, propostes inadequades i d’un assetjament real, si això no permet parlar de violències sexuals. En el context de societats molt puritanes i on els encontres sexuals fora del matrimoni són estrictament prohibits, les dones turistes constitueixen una veritable via d’escapament eròtica per a una població masculina jove i frustrada. De la mateixa manera, en les societats homòfobes, de vegades és amb els turistes gais que els homes poden esperar tenir encontres sexuals més discrets i menys susceptibles de donar lloc a reaccions violentes. Paradoxalment, la permissivitat que genera l'erotisme de certes destinacions pot també ferla dels turistes.

L’erotització del desplaçament

52Per completar el quadre de l'imaginari, cal esmentar que l'erotització turística afecta, independentment del lloc de destinació, el viatge en si mateix. El fet d'estar lluny de casa, allà on les normes són diferents i on hom escapa dels ulls dels familiars o col·legues, en un moment apart i tan intemporal, obre en si mateix les possibilitats eròtiques, deixant de banda les qualitats que es donin al lloc turístic. Per una sèrie de motius, que han estat estudiats per investigadors de diferents disciplines (Ryan, Martin, 2001; Taylor, 2000; Eiser, Ford, 1995), el desplaçament turístic sembla funcionar com un amplificador de significat. Com recorden Beaulieu i Lévy (2003), "la desinhibició situacional, vinculada al sentiment de ser una persona diferent durant les vacances, facilita la transgressió de les prohibicions sexuals vigents al país d'origen". També està relacionat amb el context local: les normes i les lleis del país de destinació poden ser (o percebudes com) més flexibles, i la distància garanteix als visitants una certa impunitat moral si això no és legal: "what happens in Vegas stays in Vegas".

53A més a més, el transport en si és un lloc i un moment a part, especialment si es realitza en vaixell, avió o tren, que també té la seva imaginació eròtica. El luxe dels llargs viatges en l’Orient Express o els trajectes transatlàntics han suscitat moltes fantasies ; avui dia, el MileHigh Club reuneix aquells i aquelles que es vanten de tenir relacions sexuals a la cabina (o alvàter!) d'un avió.

3-La producció eròtica dels llocs turístics. Actors i processos.

L’erotització de la destinació

54Owsianowska (en aquest número) analitza la campanya promocional Welcome to Poland de l'any 2005 articulada al voltant d'un binomi masculí-femení que buscava desviar positivament les imatges-clixé del país. D'una banda, "un mascle musculós en un mono que agita un suggestiu tub gris a l'engonal, amb escenes de fons de muntanyes i cascades" (Rettman, 2005), de l’altra, "una infermera atractiva" (Owsianowska, en aquest número). Això no vol dir que Polònia es destaqui com una destinació eròtica als mitjans impresos i a Internet. La situació es contrasta, per tant, entre destinacions que flirtegen amb l’erotisme i la sexualitat en la seva comunicació (i que són reconegudes, o no, com a destinacions eròtiques) i aquelles que busquen canviar una imatge de destinació sexual que ja no s'ajusta a les ambicions turístiques dels llocs. Els actors del turisme i els responsables de la presa de decisions locals es troben tant en un procés de construcció d'una destinació eròtica com en la de-construcció d'un imaginari eròtic heretat i patit.

Llegats històrics

55El caràcter eròtic dels llocs està vinculat a imaginaris turístics que els estableixen com a tals i, fins i tot, als actors i pràctiques que els han produït, de vegades deliberadament. És dinàmic perquè evoluciona amb el temps. Resulta dels temps de pau, així com dels temps de guerra, d’ocupacions colonials o d’ocupacions en el context de conflictes i de guerres. El turisme sexual al sud-est asiàtic té les seves arrels en la guerra del Vietnam i l'establiment de l'R& R (Rest and Recreation Center) destinat a les tropes nord-americanes, on es va desenvolupar un important comerç del sexe (prostitució, espectacles eròtics o pornogràfics) (Evans, Forsyth, Wooddell, 2000; Bryant, Forsyth, 2005). No menys de 700 000 soldats nord-americans van anar al R & R de Tailàndia; les seves despeses en prostíbuls, bars i hotels es van estimar en un 40% dels ingressos d'exportació de Tailàndia durant aquest període (Clift, Carter 2000). Després de la Guerra del Vietnam, els barris vermells de Bangkok es van diversificar a altres mercats (Cohen, 1982; Roux, 2011), i incloïa els circuits comercials sexuals per als mercats europeus i japonesos abans que sorgissin nous complexos turístics com Pattaya i Phuket (Prideaux et al., 2004).

56Diverses campanyes promouen el turisme sexual a Tailàndia. El Thailand Express Sex Tour assimila Bangkok a un "gran prostíbul" (Hantrakul, 1988). Tailàndia s'associa sovint amb la indústria del sexe, fins i tot aquells que no coneixen el país. Modificar o fer evolucionar la imatge sexual és difícil perquè el sexe continua sent un tema tabú en la societat tailandesa (Nuttavuthisit, 2007, Bishop and Robinson, 1998). Acceptar la imatge sexual és també veure i reconèixer el fet que Tailàndia està associada als problemes de sexe i prostitució. Cap campanya de màrqueting finançada pel Govern de Tailàndia ha aprofitat la seva imatge com a destinació per a experiències eròtiques. Al contrari, la Tourism Authority of Thailand (TAT) ha buscat fer conèixer el país com una destinació exòtica tot posant l’accent en la diversitat cultural del país, la seva bellesa pintoresca, les seves platges, les seves àmplies possibilitats per a les compres i la seva cultura. No obstant això, la imatge de Tailàndia en tant que destinació eròtica segueix impregnada i rivalitza amb l'exotisme com a motivació per viatjar a Tailàndia. Les lleis de lluita contra la prostitució es van enfortir el 1986, amb sancions severes per als clients, els compradors, propietaris de prostíbuls i fins i tot els pares de prostitutes, però fins ara no s'ha aconseguit el cessament del turisme eròtic a l’escala industrial a Tailàndia (Nuttavuthisit, ídem).

El màrqueting de les destinacions eròtiques

57Si l'imaginari eròtic o sexual d'alguns llocs no ha estat necessàriament desitjat i anticipat, en molts casos aquest és produït i acompanyat pels actors del turisme que utilitzen imatges sexuals idealitzades per vendre un lloc.

58Des dels inicis del turisme, la iconografia de certs llocs juga amb la figura erotitzada de la dona, no només en una relació de personificació del lloc (ciutat o balneari, per exemple), sinó també en un enfocament que posa de manifest la permissivitat que se suposava que regnaria sobre aquests llocs. Aquesta imatge de dona (mundana, esportiva i, sobretot, banyista) "primer ha d'encantar l'home turista, el que posseeix els diners, creant-li el desig de viatjar i de venir a un balneari. Qui millor que una jove nua elegant banyant-se per instar aquest desig de formar part de l’aristocràcia balneària?" (Pecout et al., 2010: 17).

59L'erotització dels llocs és també el fruit del treball dels especialistes de màrqueting, que sovint utilitzen imatges i informacions sexuals idealitzades per vendre destinacions. "Sol", "sorra" i "sexe" són utilitzats en conjunt per construir una imatge d'una destinació "sun, sand and sex" o individualment per descriure una característica particular d'una destinació. Els cossos femenins (i cada vegada més i més masculins) atractius són utilitzats en la iconografia promocional per crear un imaginari hedonista. La utilització d'imatges amb connotació sexual per atraure els turistes no és nou. Com deien Prideaux et al. (2004), des de la dècada de 1920, en una època en què el vestit de bany normal cobria el cos del coll fins als genolls, els fullets promocionals produïts per Pan Am a Hawaii mostraven imatges de dones autòctones amb els pits nus convidant els turistes a visitar l'illa. En el seu estudi sobre la comunicació turística oficial de Hawaii, Goss (1993: 663) identifica els termes de paradís, marginalitat, liminalitat, feminitat i aloha en tant que temes persistents en els discursos sobre els llocs. El seu anàlisi del material promocional del Hawaiian Visitors Bureau, ha demostrat que les imatges i els textos “verd, verdejants, luxuriosos, rics i fèrtils” contribueixen a establir un conjunt d'expectatives sexualitzades sobre el lloc (Goss, 1993: 676 , citat a Frohlick, 2011).

60El que sembla, en definitiva, més interessant d'entendre a través de l'anàlisi del paper dels actors en la comunicació i/o el màrqueting amb connotacions eròtiques i sexuals són els moments de bifurcació: una destinació "sàvia" que es desvergonyeix, aquella altra destinació sulfurosa que es vol comportar... Aquests canvis d'imatge no són sempre fàcils ni a l'abast de totes les destinacions perquè impliquen una estratègia d'imatge llarga i constant. Las Vegas és sens dubte també un dels exemples més interessants per la seva capacitat de mantenir una imatge (i un producte turístic) amb connotacions sexuals, tot aferrant-se igualment com un terreny de joc de gamma alta per adults. Però la ubiqüitat de la imatge té els seus límits: Las Vegas ha hagut llençar ràpidament una creu sobre el parèntesi obert molt breument com a destinació per a un públic familiar (Gravari-Barbas, 2001).

Conclusió

61Els textos reunits en aquest número ofereixen perspectives diverses envers l’erotització dels llocs (balnearis [Férérol], llocs [Vijayakumar], ciutats [Sanoussi], països [Owsianowska], contextos regionals més amplis [Grotenhuis Fuentes Vega]) o períodes més específics (Gordon, Férérol). Alguns són provocatius: parlar de turisme, i encara més, eròtic o sexual, per als soldats alemanys durant l'ocupació, podria ferir (Gordon, en aquest número). D'altres, estableixen enfocaments sorprenents per parlar de l'erotisme de certes destinacions, com fa Grotenhuis (en aquest número) a través de la pràctica de la cigarreta, substitut eròtic a la boca de la dona oriental. Vijayakumar estableix un paral lelisme entre el caràcter eròtic de les representacions lloc patrimonial important (Khajuraho, a l’Índia) i les pràctiques de la comunitat local Bedia. Sanoussi destaca l'evolució d’una mateixa destinació, Tànger, en la seva relació amb l'imaginari hetero- i homosexual. Férérol mostra el caràcter subversiu de certs llocs, com és el cas dels balnearis a principis del segle XX, en què, dins d'un marc on no pot ser com deuria però perfectament teatralitzat, transgressions eròtiques són posades en escena. Fuentes Vega (en aquest número) de-construeix el mite del Latin Lover com imaginari internacional i mostra el seu caràcter gairebé auto-eròtic, de la mateixa manera que Owsianowska mostra, a través de les campanyes de màrqueting turístic de Polònia, la mirada eròtica que un país té vers a si mateix.

62Tots els textos es caracteritzen per posicionaments que mostren la complexitat de les qüestions associant erotisme, turisme i llocs, des d’una multitud d'enfocaments que van des de l’erotització titil·lant dels llocs a les finalitats de màrqueting turístic al turisme sexual. Lluny d'esgotar la qüestió de la manera com el turisme interfereix amb l’imaginari eròtic dels llocs, o les pràctiques eròtiques relacionades amb certs llocs turístics, o l’erotització dels llocs pel turisme, els textos ofereixen un conjunt de situacions creuades. Animem al lector d'aquest número a treure profit d’una lectura repleta d'articles que, més enllà del seu propi interès llegits per separat, ofereixen una lectura calidoscòpica de l’erotització dels llocs turístics.