Navigation – Plan du site

Una revisió del post-turisme

Philippe Bourdeau
Traduction de Dr. Francesc González
Cet article est une traduction de :
L’après-tourisme revisité [fr]
Autre(s) traduction(s) de cet article :
After-tourism revisited [en]

Résumé

La guia de lectura, imperfecta i provisional, del post-turisme s’ha proposat amb el propòsit d’abordar el canvis en l’estatus del turisme, de les seves pràctiques i representacions. Es presenta com un concepte compost que pretén articular, entre elles, tres modalitats mutants del turisme contemporani : post-turisme, transturisme i hiperturisme. El text planteja un enfocament reflexiu sobre la gènesi, les etapes, la recepció i les evolucions d’aquesta proposta. Posiciona la perspectiva del post-turisme encaixant-la en les orientacions de recerca enfocades en la recomposició de les relacions entre « l’aquí » i « l’allà », i sobre l’aportació heurística de les situacions i pràctiques "crítiques". Aquest enfocament es nodreix del treball de diferents col·lectius, procedents de diferents escales geogràfiques i temporals . Aixímateix és, d’una banda, el resultat de la iteració constant entre registres normatius i no normatius, i, d’altra banda, dels lligams geogràfics i temàtics, científics i pedagògics.

Haut de page

Texte intégral

Introducció i contextualització

  • 1 Cf. la bibliografia al final del document.
  • 2 Numéro 170 de les Actes de la recerca en Ciències Socials, desembre de 2007, coordinat per Bertrand (...)

1El concepte de post-turisme es va establir a finals de 2000 com a part de diverses publicacions i comunicacions o conferències individuals i col·lectives a França i l’estranger1. La formulació més completa apareix en el capítol introductori del treball col·lectiu Fin(al?) i confins del Turisme (2013). La seva presentació volia explicar la qüestió del canvi en un univers recreatiu marcat per moviments al mateix temps convergents i contradictoris. Mentre que autors com John Urry i Jean Viard posen en perspectiva els canvis de l’estat i de les pràctiques turístiques, un entorn propici es confirma en la segona meitat de 2000 gràcies als inspiradors esdeveniments i publicacions científiques com el Simposi "End of Tourism" (Brighton, 2005) i "Tourism after oil" (Dunedin, 2006), o la idea de "noves fronteres del turisme"2.

  • 3 Traducció lliure de « good life as a continuous holiday ».

2L’atenció dels observadors es renova girant entorn dels processos que van més enllà dels marcs habituals i les categories de pensament creades per i per al turisme. Per a mi, els indicadors més significatius d’aquest procés van ser part d’una sèrie de reconstruccions de la relació aquí-allà: "triomf dels valors vacacionals" (Viard, 2006), tendència a la turistificació generalitzada, la multiplicació de formes útils de turisme "(solidari, científic," humanitari...), l’orientació creixent de les opcions residencials en relació al paisatge i el lleure, ll’increment de les pràctiques de lleure i de benestar a domicili (saycation), la conversió de les destinacions en llocs de vida, la renovació de les pràctiques de proximitat, endotisme (Michel, 2005) i l’exotització d’allò proper (Matthey, 2007), l’aparició de la figura de "recreactiu" (Lajarge, 2006) la proposta del concepte d’economia presencial (2007 Terrier ), etc. En aquest context, en el qual el disseny d’una "bona vida" s’assimila a la "festa contínua" (Urry, 2002)3, el turisme podria ser abordat cada cop menys com una activitat realitzada només per si mateixa, un simple laboratori cultural al servei de la quotidianitat i una excepció en l’espai i el temps. De la mateixa manera, sembla cada vegada menys rellevant abordar les tries residencials només en relació al treball i l’experiència de la casa no pot continuar concebent-se com una entitat funcional, a la qual s’hi oposen les nocions antitètiques de “turista”, “sojorn” o "estació". Si les categories i oposicions convencionals seguien prevalent en la política i l’enginyeria turística, i aquest és encara en gran mesura el cas deu anys més tard-, el repte de la recerca semblava ser (re) pensar per què i com del fet turístic, el qual esdevé cada vegada més central en els estils de vida, les economies, i els territoris semblen fragmentar-se en nínxols i models sectorials, mentre que en el mateix moviment semblava paradoxalment també diluir-se idissoldre’s en tant que portadora d’espacialitat, sociabilitat i temporalitat específica, o fins i tot com a objecte d’estudi per dret propi. Es tracta d’un raonament en termes de moviment de conjunt sense descuidar la diversitat de formes i forces que animen el camp recreatiu, ni la relació canviant entre la permanència i el canvi.

  • 4 Augment de la crítica de l'anti-turisme, trivialització dels conflictes dels llocs i organitzacions (...)

3Una de les moltes preguntes a que s’enfronta aquest enfocament era per ajuntar allò que pot ser considerat com a factors, indicadors i índexs de canvis heterogenis en l’estat del turisme, les seves pràctiques i el seu espai-temps, tant en termes d’evolució de la societat en general com del desenvolupament del sector: les migracions i les noves pràctiques residencials, el qüestionament de la utopia i de l’ucronia turística4, la cerca de continuïtats entre pràctiques de vacances i quotidianes, la turistificació dels llocs ordinaris, el neosituacionisme recreatiu i el viatge experimental, les noves relacions entre ciutat-natura, la crisi d’identitat del turista i els reptes de responsabilitat ambiental, social i ètics. Tot un grapat de factors que condueixen a una creativitat fecunda (exploració urbana, el turisme útil, participatiu, creatiu ...) que donen la volta als codis i normes geoculturals construïts per al turisme, fins al punt que inviten a pensar en termes de turisme alternatiu. La solució, que va donar lloc al concepte de post-turisme, va prendre la forma d’una interpretació de lectura especulativa que intenta donar sentit a les declinacions i avatars del fet turístic a les societats contemporànies.

4La construcció d’aquesta guia es basa en un punt de referència, prenent el risc de prendre dreceres massa directes- de considerar el turisme literalment, que neix amb la modernitat, com a portador d’una lògica interna en què les nocions d’accés a "un altre lloc" per trencar amb "l’aquí" quotidià, l’estada i / o descobriment i l’accés són fonamentals, i necessaris per al desenvolupament de l’experiència turística; que el convertirien en una espècie de turisme de primer ordre. El motor d’intervenció polític i socioconòmic corresponent al desenvolupament i suport d’aquest turisme s’inscriurien dins d’una lògica de planificació i gestió d’espais ad hoc fortament polaritzats i polaritzants, en el qual les fites patrimonials (monument, grans llocs de natura) i l’estació turística hi són emblemàtics. Sobre la base d’aquest repositori inicial, el post-turisme ha estat desenvolupat com un concepte complex destinat a ressaltar i articular mútuament els tres termes mutants del turisme modern, en referència a diversos estudis de ciències socials:

5El post-turisme, característica de la postmodernitat (Urry, 2002; Uriely, 1997; Feifer, 1985), es pot definir a partir d’una lògica de joc intern, de postura obliqua i de transgressió lúdica que juga amb l’artifici, de la inautenticitat i el pastiche assumits, del xoc dels contraris, de la provocació i fins i tot del cinisme. En aquest turisme de segon nivell, el principal factor d’atracció ja no només és la geografia, el paisatge o el patrimoni, sinó que es centra en el sentiment i l’experiència oferta pels esdeveniments, espectacles, festes, o per experiments recreatius desbocats i hibridats, en què la comercialització de la novetat i l’animació hi tenen un paper central. El parc d’atraccions, la posada en escena i l’espectacle, l’esdeveniment, el "punt" inusual i efímer serien característiques en un model espacio-temporal assimilable a l’enclavament;

6La hiper-turisme, pensat a partir de la noció d’hipermodernitat és una exacerbació tecnològica, geogràfica i cultural del significat i de les formes de turisme empès als seus límits i fins a la saturació en termes d’ostentació de consum, d’alliberament emocional i de transgressió del sentit comú. Impulsat per una escalada en termes de mobilitat, d’alta tecnologia i de luxe en forma de "més lluny, més alt, més fort, més car", accentua la utopia de la insularitat i de l’alteritat turística, reforçant en gran manera els serveis de prestigi, els equipaments ultra-sofisticats i els esdeveniments sobredimensionats realitzats a partir d’una racionalitat essencialment instrumental ("com?") dins d’una lògica sovint elitista que pot conduir fins a l’extraterritorialitat: nous creuers, turisme espacial, hotels de luxe, centres comercials i recreatius gegants...

7El trans-turisme, fent-se ressò d’una hipotètica transmodernitat (Ateljevic, 2008; Corneloup, 2010) per la seva banda és un "més enllà" del turisme, relacionat amb el fet d’excedir els límits i les categories habituals per a l’exploració de l’alteritat que han estat tradicionalment descuidades o reprimides. Aquest turisme de tercer nivell, normatiu i que forma part d’una racionalitat finalitzada ("per a què?"), es refereix a les pràctiques i representacions recreatives marcades pel voluntarisme ètic (social, ambiental, econòmic) i per la recerca d’una coherència existencial, basats en el mestissatge de l’univers recreatiu amb la vida diària, l’agricultura, el patrimoni, l’art(esanat), l’educació, personal i fins i tot el desenvolupament espiritual. Impulsat per una lògica de col·lectius i de territoris d’aprenentatge, s’inscriu dins del diàleg entre la vida quotidiana i el turisme, els registres d’aficionats i dels professionals, entre els llocs ordinaris i els turístics, al amteix temps que presenta una gran diversitat de pràctiques que oscil·len entre la proximitat i la itinerància de larg recorregut, entre la frugalitat, l’estètica i l’activisme.

8Des del primer moment ha calgut posar l’èmfasi que tal temptativa classificatòria tenia un caràcter necessàriament reductivista i presentava moltes limitacions, ja sigui a l’hora d’intentar validar empíricament les variables o per generar duplicacions i ambivalències. També he insistit en el fet que allò que cal considerar és que es tracta d’una convivència -amb variacions en l’espai i el temps- entre aquestes formes i les forces actives en el camp turístic. Malgrat aquestes precaucions l’objectiu pretès és contribuir a obrir, incitar, provocar i reforçar l’interès per un enfocament renovat del fet recreatiu, que mai ha deixat d’estar sotmès a múltiples processos de transformació de les pràctiques, de recomposició en relació als altres i de transició social.

1. Un "viatge en ziga-zaga"

9El camí que condueix a la formulació d’un enfocament en termes de turisme post-turístic es pot descriure al voltant d’un viatge individual i col·lectiu, i una iteració entre centres temàtics i d’interès general. La seva breu revisió permet identificar els recursos i materials que n’han estat els ferments.

1.1. Amb el risc d’una introspecció individual

10Com a professor investigador, el meu perfil és el d’un “temàtic” molt marcat per les orientacions sectorials en el camp del turisme i els esports de muntanya. Des de la meva tesi sobre la territorialitat de guies de muntanya a França fins al meu títol d’habilitació de recerca sobre la relació sobre la relació d’allò altre en les societats urbanes contemporànies, passant per gairebé tot el meu conjunt de treballs i publicacions aquest tropisme temàtic és constant, encara que no està lliure de fuites ocasionals motivats per la curiositat com la música (Bourdeau, 2009; Canova, Bourdeau i Soubeyran, 2014). Més enllà de les variacions temàtiques i cronològiques en els temes i camps treballats, aquesta pràctica personal de la geografia la descriuria com una tasca que privilegia els enfocaments culturals, que pretén mobilitzar objectes d’estudi relativament poc treballats i publicats, i decantat cap als enfocaments crítics enfrontats amb les racionalitats de la globalització liberal.

11Junts o per separat, a través de l’última dècada, l’atenció i la diversió em van portar cap a temes com ara el decreixement turístic (Bourdeau i Berthelot, 2008) i la despolitització del turisme (Bourdeau, 2013d), la migració permesa (Bourdeau, 2009, Bourdeau, 2013c; Martin Bourdeau i Daller, 2013), les dissidències contra-culturals i les heterotopies recreacionals (Bourdeau i Lebreton, 2013, Evrard i Bourdeau, 2015), les itineràncies recretaives (Corneloup i Bourdeau, 2008), els processos d’entre temps i de transició (Bourdeau, Corneloup i Mao, 2011; Bourdeau, 2016), l’impacte del canvi climàtic en el turisme (Bourdeau, 2009fet 2017), el procés creatiu a través dels territoris i oficis turístics (Bourdeau, 2011; Corneloup i Bourdeau, 2016) o la reinvenció del turisme aper les seves perifèries (Bourdeau, 2012).

12Aquestes línies de treball es nodreixen amb la lectura assídua de la literatura reflexiva i crítica sobre el turisme (incloent Burgelin, 1967; Lawrence, 1973; Cazes, 1967 1992 Krippendorf, 1987; Hillali, 2003; Fennell, 2006; Caire i le Masne 2007. Cousin 2007; Tribe; 2009), i els diàlegs amb autors com Franck Michel (2003) i Christin Rudolph (2008). La producció intel·lectual és una necessitat, fins i tot si s’opera fora de l’àmbit acadèmic. A més d’aquesta gamma de literatura disfòrica (Vergopoulos, 2006), l’augment de la producció de Ciències Socials sobre els temes de la creativitat i la innovació s’ha convertit en un contrapunt útil en la reflexió sobre el sorgiment dels models alternatius de desenvolupament au més enllà dels balanços crítics. Sense voler sobrepassar-me en les referències, encara voldria incloure dins d’aquest registre a Certeau (1990), Boltanski i Chiapello (1999), Alter (2000), Jambes (2003) i Harrison i Klein (2007).

13En el marc d’aquest perfil i trajectòria, la formulació d’un enfocament en termes de turisme post-turístic s’ha alimentat d’un doble projecte: en primer lloc, abordar la generalització per superar els esculls de la subespecialització temàtica i, a continuació, desenvolupar una guia de lectura el menys normativa possible sobre les mutacions del fet turístic amb la finalitat de superar un tropisme crític portador de tancaments i de "facilitat". Aquesta empresa s’ha dut a terme a partir d’un triple gresol de pedagogia, professional i acadèmic.

14Les activitats pedagògiques en diferents cursos de formació universitaris (llicenciatura, Grau de Planificació i Desenvolupament Territorial i Mestratge en Ciències territorials) van jugar per primera vegada un paper central i permanent de l’exigència de l’exploració, desenvolupament, implementació perspectiva, transmissió i neutralitat axiològica que elles impliquen. Aquest és sovint el cas de cursos i tutorials, seminaris i taules rodones (exemples: el turisme després del petroli, la neo-patrimonialització de llocs turístics, el turisme de llocs ordinaris, els laboratoris recreatius, la qüestió dels valors el turisme...) així com dels tallers amb treball de camp pràctics que he dut a terme amb freqüència (exemples: el turisme transmodern al Vercors, les llacunes de turisme al Pays des Écrins5) com a temptatives, intuïcions que prenen cos, terminologies que es poden descriure, materials empírics que es consoliden i, finalment, conceptes que són refinats en interacció amb les preguntes que fan els estudiants, per no parlar dels seus propis descobriments sovint inspirats i inspiradors.

15De manera complementària a les activitats pedagògiques, intercanvis regulars amb els actors i operadors de camp (funcionaris locals, agents de desenvolupament, consultors, professionals de turisme...) i les intervencions freqüents en les taules rodones de caire professional han estimlat l’incentiu per sintetitzar i per a proposar categories de pensament eficients o que permeten imaginar un subjecte per a fer-lo més accessible. La inversió a llarg termini en totes aquestes àrees ha creat les condicions per al diàleg substantiu amb els interlocutors en contacte amb la realitat, cosa que ha permès, paradoxalment, passar d’allò purament empíric a la conceptualització d’una manera molt fluïda: durant els anys 2006-2008, recordo bé les discussions apassionades sobre el concepte de migració permesa amb funcionaris i agents de desenvolupament Argentiere-la-Bessée (Alts Alps), en paral·lel amb els intercanvis acadèmics amb Laurence Moss i Manfred Perlik a les envistes de la importació cap a Europa de la idea de “Migració d’amenity” i la seva traducció al francès.

16El tercer component d’aquest enfocament és més acadèmic, i gira al voltant del projecte d’habilitació per a la recerca, defensat l’any 2004, que m’ha permès el treball de generalització, la (re)construcció coherent en l’orientació de recerca, l’aprofundiment dels vincles entre empirisme i teoria, i la consolidació de les fonts intel·lectuals en geografia i ciències socials. El projecte, dedicat a "Territoris d’allò no quotidià", és una geografia cultural vinculada a les societats urbanes contemporànies "en el cas del turisme d’esports de muntanya i la natura en un altre lloc. Aquesta empresa m’ha permès formalitzar i analitzar un conjunt d’enllaços i aglutinants geo-culturals i geohistòrics. Si bé la idea del post-turisme no és explícita en aquest treball, sí que apareix en el germen del desenvolupament dels enfocaments en termes de trajectòries, recomposicions, reorganitzacions i reconfiguracions, així com també en l’escala dels llocs, de les pràctiques i dels valors culturals. S’hi posa l’accent en els processos d’articulació entre discontinuïtats socials i espacials, espacio-temporals i la creixent afirmació de qüestions ètiques, ambientals i polítiques. En aquesta ocasió, qüestionant l’increment dels elements duals d’ordre espacial (llocs emissors-receptors, turístics-no-turístics, artificials-naturals, planificats-salvatges), temporals (quotidians-diaris) i socials (treball-lleure), vaig tenir l’oportunitat d’aprofundir en les aportacions i els límits de les graelles de lectura en termes de sistemes econòmics (fordisme, postfordisme) i els règims d’historicitat (modernitat-postmodernitat), de forma concomitant amb el debat tardiu sobre el postmodernisme en geografia (Chivallon, 2004).

1.2. Un llevat col·lectiu determinant

  • 6 Revista pluridisciplinària de recerca en ciències socials sobre les pràctiques recreatives a la nat (...)
  • 7 Écologie Corporelle dans les Activités Physiques, Adaptées et Sportives.

17Com ho demostren una part substancial de les publicacions que tracen el camí de recerca descrit anteriorment, la dimensió col·lectiva és constant. Implica l’existència de molts equips de grups de recerca pluri i multidisciplinars. Des de finals de la dècada de 1990, el nucli d’aquesta dinàmica és el col·lectiu científic format a l’UMR PACTE amb Jean Corneloup (STAPS) i Pascal Mao (geografia). És en molts aspectes un pilar central en totes les etapes de la meva activitat investigadora durant 20 anys,. En primer lloc per l’estimulació intel·lectual permanent en la construcció sistemàtica de graelles de comprensió dels processos socio-espacials i culturals "formes de desenvolupament", gradientd "indoor-aroundoor-outdoor-wildoor/underdoor” (Bourdeau, Corneloup Mao Boutroy, 2004; Mao Corneloup Bourdeau, 2004; 2013); transmodernitat recreativa (Corneloup, 2009), etc. A més de la implementació de programes de recerca coordinats que posaven en contacte a estudiants, estudiants de doctorat i altres col·legues, el nostre col·lectiu ha invertit molt en l’animació del camp de la recerca sobre pràctiques recreatives de muntanya i natura, en primer lloc en el marc de xarxa Sportsnature.org, ara redactora de la revista Nature and Recreation6 , i en el marc de GDRI ECAPAS7 dirigit pel filòsof Bernard Andrieux. Des de l’any 2000, s’han organitzat 25 seminaris i simposis en aquest marc, flexible i àgil, la majoria dels quals es troben al lloc web de Pradel a l’Ardèche, que és el nostre "camp base" i és un lloc propici per fer una "ciència amigable", incloent-hi el convit d’investigadors internacionals. Aquest context s’associa amb tots els intercanvis intel·lectuals que es desenvolupen a partir de la direcció de tesis, incloses les de Libéra Berthelot (2012) sobre les itinerances recreatives i les de Niels Martin (2013) sobre la migració permesa i representen una etapa rellevant ja que es centren en l’aplicació teòrica i empírica de la perspectiva post-turística.

  • 8 Si bé ja no s'ofereix per una xarxa d'universitats, aquest màster 2 sempre ha existit a la Universi (...)

18Una altra font important entre els anys 2003-2007 va ser el desenvolupament de la xarxa de turisme interdisciplinari i interregional (R2IT) a través de la Grand-sud-est -i una mica més enllà. La vitalitat dels intercanvis suscitats en els seminaris i tallers sobre qüestions relatives al coneixement i la intel·ligència col·lectiva en el camp del turisme, incloent Vitte amb Pierre Philippe Bachimon Liliane Bensahel, Isabelle Lefort Isabelle Frochot Rashid Amirou, Pigeassou Charles, Jean-Michel Dewailly Gauchon Christophe, Veronique Peyrache-Gadeau Emmanuelle Marcelpoil Hugues François i Vincent Vles, han estat ser de gran riquesa per desenvolupar una perspectiva epistemològica i un conjunt de marcs conceptuals de referència a la cruïlla de les ciències socials: història, geografia, urbanisme, ciències de l’esport, dret, economia, sociologia, ciències de l’administració, etc. El treball final del Màster 2 en xarxa "Turisme sostenible i dinàmiques territorials" entre les universitats de Clermont-Ferrand, Avinyó, Lió, Chambéry i Grenoble va ser una fita en aquest procés, sobretot perquè quan es va crear l’any 2006 el Màster TDDT8 es va traslladar a Grenoble es va moure, i em va portar a prendre la direcció. Cal dir que, en paral·lel a la xarxa R2IT, el turisme GRILL usat per la Casa de les Ciències home-Alps i co-organitzat per Liliane i Jean-Pierre Bensahel Mounet va jugar, a escala local, un paper complementari a través de les reunions entre investigadors Grenoble i Chambery, posant en discussió, en seminaris regulars, temes com ara noves residencialitats (2006) o el decreixement turístic (2007). Aquests investigadors recolzats per col·legues lionesos i “palois”, van organitzar, el maig de 2009, el col·loqui Fi(nal?) i confins del turisme, -títol molt inspirat creat per per Philippe Bachimon-, el qual ha estat sens dubte un punt culminant del nostre pensament col·lectiu.

19Finalment, en termes d’aportacions col·lectives a la formulació de l’enfocament post-turístic, no puc oblidar tot el que dec als estímuls rebuts d’Axel Borsdorf i Roland Psenner, que eren, respectivament, responsables dels departaments de geografia i ecologia de l’època a la Universitat d’Innsbruck. Entre 2006 i 2011, aquests dos col·legues em van acollir com a conferenciant, de manera regular, en seminaris interns i conferències internacionals a Àustria i Itàlia, oferint-me oportunitats per a publicar (Bourdeau 2008; 2009f; 3013c), i sobretot encoratjant-me a liderar a moltes formulacions conceptuals no normatives en termes de post-turisme.

1.3. Un col·loqui desencadenador

20Si l’entorn descrit prèviament detalla les condicions de "fermentació" progressiva de la noció de post-turisme, el gresol en el qual s’anirà cuinant la seva explicitació és la preparació, la realització i en particular la finalització de la conferència "Fi (nal?) i les fronteres de turisme" del 2009. Després de la verificació de les diferents versions de les meves contribucions orals i escrites prèvies al col·loqui (Crida a les comunicacions, introducció, balanç científic, i capítol introductori del llibre publicat més tard (Francis, Bourdeau, Bensahel (Dirs.), 2009) - sembla que tot plegat jugarà un paper de desencadenant per diverses raons.

21Mentre que el propòsit del col·loqui s’orienta clarament cap a una perspectiva crítica, el treball de desenvolupament en el qual em centraré enseguida serà precisament allunyar-se d’un tema que seria massa marcat en la pla crític, per tenir en compte la pluralitat i la convivència d’ideologies, cultures i racionalitats de treball en el camp recreatiu. Allò que finalment retinc del nostre posicionament inicial va ser, contrari als interessos heurístic de raonament en termes dels canvis, discontinuïtats i tensions en l’evolució de les pràctiques i models culturals i organitzacionals del turisme.

22La terminologia que hem mobilitzat col·lectivament durant la conferència es basa en la noció de post-turisme, en el sentit del turisme postmodern, i sobretot en referència als escrits de John Urry i els seus deixebles-, com ho demostra la comunicació significativa Alain Girard "Hem de connectar una teoria general de la postmodernitat a una teoria de post-turisme de mitjà abast? "(Girard, 2013). Aquestes són les comunicacions, els intercanvis i discussions produïdes durant i després de la conferència que em van portar a reformular un enfocament en termes de post-turisme, d’una banda per intentar evitar el risc polisèmic dels dos significats de "post turisme "en el sentit de transició residencial de les destinacions i del turisme postmodern i, d’altra banda, articular en una guia de lectura comuna la pluralitat de règims turístics actius dins les societats contemporànies. En la versió inicial d’aquesta guia de lectura, de 2009, aquests règims eren tres: el turisme, el post-turisme, i el trans-turisme, referits, respectivament, als paradigmes de la modernitat, la postmodernitat i transmodernitat. Va ser per iniciativa de Jean Corneloup durant els anys 2002-2003, que hem començat a treballar en aquesta caracterització dels corrents socioculturals capaços de descriure les mutacions dels esports de muntanya i de natura. Després d’analitzar durant anys eñ moviment de les cultures esportives des de la perspectiva d’una doble tensió entre modernitat i postmodernitat, Jean Corneloup ha introduït progressivament un tercer moviment cultural, en procés de reafirmació, que ell primer va anomenar com a "cultura ecològica" abans d’usar la idea de la transmodernitat, llavors encara molt poc emprada a Europa. Els nostres primers esborranys daten del 2005, durant les conferències del Congrés Mundial de Turisme de Neu d’Andorra, i intenten reflectir la dinàmica de l’evolució dels esports d’hivern des de principis dels anys vuitanta. Aquest propòsit s’il·lustra amb imatges publicitàries, no només per fer la comunicació menys àrida per a un públic compost en gran part d’especialistes i no acadèmics, sinó perquè com jo acabava de finalitzar una investigació sobre representacions de la naturalesa en el discurs publicitari sobre el material i la vestimenta d’esports de muntanya (Bourdeau, 2005) em va portar a crear un corpus d’imatges l’anàlisi de les quals va resultar fructífera. En paral·lel amb l’aprofundiment del concepte de transmodernitat recreatiu Jean Corneloup (2009, 2011, 2012) l’any 2011, i un cop finalitzat la redacció del capítol posterior del col·loqui “Fin(al?) i confins del turisme” va ser quan vaig introduir el quart nivell de l’”hyperturisme”, en la mesura que aquesta forma, fins ara poc activa o menyspreada, semblava començar a ser tinguda en compte en relació al reforç que donava en la interpretació de la dinàmica turística i recreativa.

Treball en curs: des de la recepció de treballs fins a la segona obra

  • 9 Aquestes "precaucions d'ús" representen prop del 10% del volum del capítol introductori del llibre (...)

23La proposta del post-turisme ha anat acompanyada des del començament de moltes precaucions i matisos destinats a destacar la seva naturalesa parcial i a ponderar-ne la lectura unívoca o hegemònica9. En plantejarla com a "marc imperfecte i temporal de referència" (Bourdeau, 2013), vaig posar l’èmfasi en els seus límits i el seu caràcter no exhaustiu a l’hora de captar i entendre la dinàmica del turisme. Especialment es tractava de proveir d’una entrada que privilegiés les transformacions i mutacions, per tenir en compte les permanències i renovacions. I assumint la pluralitat de possibles modes de lectura, també vaig tenir cura d’especificar que el seu "objectiu no era crear una doctrina, una escola de pensament ni una profecia turística.

24Ens trobem en aquesta circumspecció inicial la idea d’una "teoria de gamma mitjana" d’acord amb el mètode proposat per Robert K. Merton (Sant-Martin, 2013), és a dir, deliberadament limitada a un angle de perspectiva enlloc d’intentar explicar un tot. Una aproximació que Alain Girard ha qüestionat amb raó en la seva contribució oral i escrita (Girard, 2013) a la nostra reflexió al col·loqui Fin (al?) i confins del turisme.

25Finalment, pot ser útil assenyalar que com a projecte conceptual, tal com Liliane Bensahel va assenyalar en un pròleg de llibre (Bensahel, 2013), sempre he considerat el post-turisme com a noció o preconcepte -en el sentit de Piaget- més que no pas un «concepte». La idea d’un "dispositiu interpretatiu" també seria apropiada per caracteritzar aquest estat d’esperit coherent amb el que els anglesos denominen “work in progress”. Totes aqeustes precaucions no han estat però suficients per prevenir i superar preguntes, objeccions i malentesos, que han estat expressats, principalment, en els debats en simposis i seminaris.

26El primer error d’acceptació de la proposta post-turística és la reticència freqüent dels científics socials a qualsevol cosa que pugui estar relacionada amb una proposta classificadora percebuda com a risc de categorització i totalitzadora. Aquesta reserva s’acompanya de la desconfiança envers els conceptes i categories poc discutits en la comunitat científica, o presentats només per un petit nombre d’investigadors. En aquest sentit, la forma en què el post-turisme es basa en grans paradigmes extrets d’autors poc coneguts, alguns contorns assegurats o l’aposta pels noms "exòtics" és suficient per generar perplexitat i de suscitar sospites per innecessitat intel·lectual. Si bé "mai no hem estat moderns" segons l’expressió de Bruno Latour, encara hi ha un cert consens sobre la noció de modernitat que permet compartir un punt de vista comú. Tot plegat s’assembla a la idea de la postmodernitat que, en gran mesura ha estat apropiada, no sense polèmica, per les ciències socials en els últims 30 anys. Per contra no hi ha consens per designar la fi dels avatars de la modernitat, i diverses nocions més o menys coincidents s’han forjat i utilitzat per diferents autors: sense voelr ser exhaustius podem citar la supermodernitat (Augé, 1992), la ultramodernitat (Giddens, 1994), la modernitat tardana o líquida (Baumann, 2000) o la "modernitat reflexiva o segona modernitat" (Beck, 2001).

27Dins d’aquest camp semàntic i epistemològic poc consolidat, on es posicionen grans figures del pensament, les nocions de transmodernitat i d’hipermodernitat manquen de reconeixement i discussió, cosa que fa difícil el seu ús i el fa requerir de justificació, sobretot pel que fa a la seva aplicació en el camp de la recreació. Aquesta relativa confidencialitat es refereix principalment a la idea de transmodernitat i fa referència principalment a les publicacions d’Enrique Dussel (1992) i Raoul Grosfoguel (2005), filòsof argentí exiliat a Mèxic, un membre del grup llatinoamericà "modernitat-colonialisme" portador del pensament crític desenvolupat a partir de la noció de pensament de frontera (Border thinking). Dussel és un pensador poc conegut i traduït a França que assigna a la transmodernitat una funció de "projecte utòpic descolonitzador (...) on l’alteritat negada a les cultures subordinades es fa realitat" posicionant tant un "més enllà de la modernitat que incorpora el seu caràcter emancipador", i com a crítica del "nihilisme postmodern" contaminat per l’eurocentrisme (Dussel, 1992).

28L’aplicació al turisme d’aquesta construcció teòrica dispersada entre en molts escrits publicats en sis idiomes es limita a un petit nombre d’investigadors (Ateljevic2008, Corneloup, 2010). Té una capacitat heurística i explicativa particularment estimulant, especialment il·lustrada per la tesi de Chiara Kirschner sobre "el projecte transmodern en itineraris recreatius" (Kirschner, 2017). En termes més generals, la contribució a la hipòtesi transmoderna, en el sentit de Dussell, rau en el nou examen de la dimensió política del turisme i la seva re-articulació amb les qüestions culturals, i pot ser il·lustrada a través de tres dimensions: en primer en primer lloc l’afirmació d’un més enllà del turisme a causa de la superació de les fronteres i les categories i per l’entrecreuament entre allò recreatiu i altres formes de relació social (el treball, l’art, la ciutadania, el compromís i la solidaritat, el desenvolupament personal, l’espiritualitat, la vida, la salut); l’afirmació de valors, la reflexió i la tria proactiva en el terreny del medi ambient, l’ètica, l’economia i la cultura; finalment, el predomini de l’ètica, inclosa dins l’autoregulació en termes de relació amb el model d’èxit econòmic.

29Encara que poc usada, la noció d’hipermodernitat és torna molt més visible en el camp de les ciències socials. El concepte es va difondre per primer cop a França gràcies a les publicacions paral·leles de Gilles Lipovetsky (2004, 2006) i de Nicole Aubert (2004) abans de ser amplificada més recentment a través de l’atenció dedicada a allò urbà (Lussault, 2017), i en el camp dels viatges (Jauréguibéry i Lachance, 2016). Per a tots aquests autors, la hipermodernitat és, amb diferents graus d’intensitat, profundament dual i paradoxal, alhora que una radicalització de la modernitat, però també una enorme font de reflexió. El sentit que emergeix d’aquests escrits sobre la hipermodernitat la situa més o menys al mateix nivell que les nocions de "modernitat tardana" o "supernodernitat". Inclou la dualitat, de la qual n’estem fent distinció, entre la "hipermodernitat" -en el sentit d’una exacerbació de la modernitat- i la "transmodernitat".

30Altres focus d’incomprensions i discussions que han anat sorgint durant les reaccions i els intercanvis amb col·legues, estudiants i professionals condueixen cap a l’aparició de diverses qüestions i objeccions, les quals sovint demanen aclariments i matisos.

31La diferència entre el post-turisme en el sentit de la reconversió residencial de les destinacions i regions turístiques, i el post-turisme en el sentit del turisme postmodern es manifesta de manera simple, però requereix la necessitat de diferenciar entre "post" i "després", cosa que necessita de recordatoris sistemàtics i que es torna ni molt fluid ni molt content, quan es vol evitar ser massa abrupte. La interpretació no s’escapa d’una certa ambigüitat, i més encara quan una publicació a la qual jo he contribuït suggereix un ús incert d’aquestes nocions10. La claredat semàntic del terme empitjora si tenim en compte que el post-turisme apareix, en un primer moment, com una traducció banal de la llengua anglesa. Aquest problema és torna però reversible quan es tracta d’expressar el concepte de post-turisme en anglès, i si bé això no sempre ha estat així, des d’ara endavant faré servir el terme post-turisme.

32Una altra trampa recurrent rau en la interpretació excessivament seqüencial que es fa de les "formes" constitutives del post-turisme. Em sento regularment empès a recordar que la guia de lectura no constitueix una successió lineal de moments o d’etapes d’una trajectòria cultural i organitzativa, i que els règims post-turístics, fins i tot si estan inscrits en una temporalitat que es pot limitar mitjançant recuperacions, coexisteixen com a forces actives no només entre elles, sinó també amb el turisme modern. També en el context de la conferència celebrada a Grenoble el 2009 i de les diverses publicacions que va suscitar el col·loqui "End of Tourism?” del 2005 a Brighton (Burns, Bibbings, 2009, Gale, 2009) el post-turisme és freqüentment interpretat com una escatologia o una colapsologia. És a dir, el post-turisme no és de cap manera el "final" del turisme, sinó sobretot la idea que ens fem d’ell, incloent-hi les qüestions que ja no ens preguntàvem.

33Més enllà d’aquestes traves, la guia de lectura sobre el post-turisme es presta a posar en perspectiva contínua les dinàmiques que actualitzen el fet recreatiu en relació a allò altre: reforçament de la centralitat i la difracció del turisme en els estils de vida a través de l’aparició de referències en termes de l’art de viure i habitar; augment de la porositat de les fronteres entre turisme i desenvolupament / desenvolupament personal (“transformation tourism”); exacerbació de fenòmens crítics com el canvi climàtic, el post-petroli o la politització creixent dels temes turístics (tensions, controvèrsies, protecció d’espais); la recerca de justificacions del viatge com en el cas del turisme científic; la multiplicació de formes de turisme disfòriques (turisme d’última oportunitat, “dooms day tourism”, “darktourism”); la fragmentació de les pràctiques en nínxols turístics (nínxols)... Existeixen tantes premisses, indicadors i índexs del post-turisme que estan creixent en popularitat i conviden cada vegada a fer més més lectures que s’allunyen dels camins més concorreguts (Delaplace, Gravari- Barbas, 2016) o d’experiència (Frochot, Batat, 2013, Decroly, 2015, Bachimon, Decroly, Knafou, 2016).

34El projecte empíric destinat a l’aplicació i l’ampliació de l’operabilitat de la guia de lectura del post-turisme ens ha permès també reestructurar el vincle entre el canvi cultural i els efectes generacionals en els treballs d’esports de muntanya a la llum de la difusió del paradigma transmodern (Corneloup i Bourdeau, 2001 i 2015). Aquest treball s’ha dut a terme amb la finalitat de comprendre com el poder de la imaginació hipermoderna en el turisme contemporani intervé en el procés de transició exacerbant els debats que fan tant de factors de revelació com de dramatització de paradigmes en interacció. De fet, es pot apreciar una tensió molt activa entre els règims transmoderns i hipermoderns en la concepció i l’apropiació de la pràctica recreativa, així com tant a nivell de la demanda com de l’oferta: recerca d’harmonia pacífica o de licitacions experimentals? Mode contemplatiu o sobreactiu? Immersió a la natura o sessions de compra i parcs d’atraccions? Naturalitat o solucions clau en mà? Artesanies íntimes o grans equipaments de prestigi? Festes patrimonials i culturals o “clubbing” desenfrenat? Família i convivència amistosa o orgia col·lectiva? La mediació humana o tot a través dels números? Desintoxicació digital o Wi-Fi i 4 G a tot arreu? Aigües "suaus" (pràctica de kite-surf, kayak, vela, etc.) o aigua dura (navegació lluny de la costa, “jet-ski”, esquí aquàtic)?

35Per descomptat, aquests jocs d’oposicions no tenen res d’exclusiu, sinó que són portadors d’univers culturals i de valors en tensió que contenen múltiples contradiccions: accelerar o reduir la velocitat? Innovar o precaució? “Bigger is better or small is beautiful?” Creixement o decreixement? Proporció o mesura? La hiperconnexió o la desconnexió? Més lluny o més a prop? Prometeu o Ícar? Es defineixen els contorns d’un dilema tan estructural com difícil de resoldre a les societats contemporànies, entre allò que alguns autors anomenen la norma "consumista" i norma "a favor del medi ambient" (Bourg et al., 2016). Allò que hem de tenir en compte per comprendre la dinàmica de transformació que està en marxa és ben bé la cohabitació entre aquestes formes i forces actives. El desacord entre el règim hiperturístic i el règim transturístic actua com a motor de transició, al mateix temps que genera un viatge turbulent, en el sentit que el turisme es comença a identificar com un dels (f)actors de l’antropocè (Steffen et al., 2015).

I després del post-turisme?

36Tal com assenyalen els coordinadors d’aquest número, aquest text pretén reflexionar detalladament a partir de la relectura de la gènesi, les etapes, la manera com ha estat rebuda i les evolucions del concepte de post-turisme durant els darrers deu anys. Portat a terme d’una manera oberta i introspectiva, aquest enfocament ha intentat evitar caure en els esculls de l’autobiografia i de l’autocensura. Es tracta, sobretot, d’una invitació a nous intercanvis, debats i crítiques constructives. La guia de lectura del post-turisme, que continua sent imperfecta i provisional, no tenia cap altre objectiu que intentar treballar per fer més intel·ligibles les confuses categories de pensament habituals del fet turístic i recreatiu. El moment de partida es cenyeix al punt d’inflexió que entre els anys 2000/2010 es duu a terme per un moviment intel·lectual que organitza una sèrie de col·loquis i publicacions en ciències socials alimentades per la convicció d’un profund canvi en les pràctiques i del propi estatus del turisme.

37Més de 20 aparicions del terme "depassement" apareixen en el text introductori del llibre publicat després del col·loqui "Fi(nal?) i confins del turisme". Tan lluny d’un enfocament totalitzador com del relativisme, lel concepte de post-turisme ha intentat posar de manifest la pluralitat de possibles significats i racionalitats per abordar aquesta etapa interpretativa, esforçant-se per situar i representar les forces presents en l’àmbit recreatiu, incloent els seus punts de tensió i d’articulació.

38La guia de lectura del post-turisme s’ha construït a partir de la pròpia orientació de recerca personal, centrnt-se en la recomposició de les relacions entre l’aquí i l’allí i, d’altra banda a partir d’una aportació heurística de situacions i pràctiques "crítiques", entre d’altres en el sentit de situacions de crisi. També s’ha nodrit plenament del compromís d’un equip de treball amb qui s’ha col·laborat a llarg termini i de les aportacions derivades de la creació de xarxes amb col·lectius situats a diferents escales geogràfiques i temporals. Finalment, s’ha generat també a partir d’una iteració constant entre registres normatius i no normatius, ancoratges geogràfiques i temàtics i en base a registres més generalistes i globals. A nivell empíric, el sector del turisme esportiu de muntanya m’ha proporcionat un material empíric que resulta molt fructífer ja que s’enfronta, en un context de fons marcat pel clima i pel canvi cultural, a adaptacions dràstiques tant a l’estiu com a l’hivern. Dins d’aquest marc sectorial, el post-turisme resulta també una eina útil per demostrar, transmetre i intercanviar informació als estudiants i als agents del turisme (membres de l’administració, agents de desenvolupament, ONG, etc.) com a argument per al diàleg a llarg termini i amb un enfocament col·laboratiu. En aquest sentit, una premissa, en el sentit de la “grounded theory”, situada en alguns aspectes més aviat al marge del terreny acadèmic i epistemològic, pot contribuir a comprovar i plantejar aproximacions més genèriques.

  • 11 Inclòs en un compromís de formació inicial i continuada a través dels Màsters Conception Et Dévelop (...)

39Un objectiu explícit del post-turisme és considerar la convergència dels factors de recomposició del camp recreatiu sense amagar-ne ni les permanències ni les contradiccions, per poder explicar la diversitat i l’antagonisme de la seva dinàmica. En aquest sentit, sembla que la seva articulació amb el caràcter profundament dialògic dels fenòmens de transició és operativa, encara que quedin coses per fer. La transició apareix com una reorganització sota tensió (Vlès, Bouneau, 2016), que aplica les controvèrsies sobre les maneres legítimes i rellevants de concebre i construir el futur del post-turisme en coherència amb els factors culturals, climàtics, energètics, tecnològics, econòmics i polítics en un món en transformació. Per la nostra banda, hem abordat aquesta transició (Corneloup, Falaix, 2017, Corneloup, Bourdeau, Mao, 2018) com un triple repte conceptual, empíric i pedagògic11. Igual que el concepte de transició, l’omnipresència dels mitjans de comunicació i científica del tema de la reinvenció del turisme, és un dels referents que aporta l’enfocament del post-turisme. Si bé la profusió de pràctiques i l’amplificació de la crida a l’alteritat que caracteritzen les societats contemporànies ja no amaguen el punt "crític" en que es troba el turisme; no només s’explicita una crítica a les pràctiques turístiques, operadors i entitats, sinó també al sector turístic davant les vulnerabilitats climàtiques, energètiques i econòmiques. Davant d’aquests reptes, l’efervescència de les pràctiques transformadores del turisme es pot copsar des de l’angle molt productiu dels "laboratoris recreatius" (Corneloup, 2016, Corneloup, Falaix, 2818). El repte és documentar com, i on les pràctiques recreatives contribueixen a l’afirmació utòpica de l’experiència dels estils de vida, d’habitar i del treball, de les relacions amb l’economia, la naturalesa, l’espai i el temps (Bourdeau, 2016). De nou, el tema de la muntanya proporciona material fecund: els refugis, per exemple, més enllà del seu rol com i funció inicial de pas i d’etapa, són molt il·lustratius per les convergències de les pràctiques i públics de què són objecte. I fins i tot, malgrat el caràcter hipotètic d’aquesta observació, donen a conèixer experiments espontanis per generar diversificació i animació del turisme fora de temporada, podent assimilar-se la noció de post-estació (Bourdeau, 2009b) amb la de post-turisme. Treball en curs.

40Publicacions de l’autor sobre el concepte de post-turisme

Obres citades

Haut de page

Bibliographie

Bourdeau, Ph., 2008, "The Alps in the Age of New Style Tourism: between Diversification and Post-Tourism?" In Borsdorf A., Stötter J., Veuillet E. (eds.), Managing Alpine Future, Austrian Academy of Science Press, Vienna, 81-86.

Bourdeau, Ph., 2009a, "Amenity Migration as an Indicator of After-Tourism ; a Geo-cultural approach to the alpine case", In Moss, L. A. G., Glorioso, R. S., Krause A. (Eds), Understanding and Managing Amenity-led Migration in Mountain Regions, International Amenity Migration Centre et Banff Centre, Banff, 25-32.

Bourdeau, Ph., 2009b, "De l’après-ski à l’après-tourisme, une figure de transition pour les Alpes ? Réflexions à partir du cas français", Revue de géographie alpine [En ligne], 97, Consulté le 12 décembre 2009. URL : http://rga.revues.org/index1049.html

Bourdeau, Ph., 2010, "Le pas de deux ville-montagne : un laboratoire pour l’après-tourisme ?" In Gaudez F,. (Dir.), Figures de l’altérité. Comment peut-on être anthropologue aujourd’hui ?, Autour de Jean-Olivier Majastre, L’Harmattan, 243-252.

Bourdeau, Ph., 2011, "Rendez-vous dans l’après-tourisme ?", In Christin, R., Bourdeau, Ph. (Dir.), 2011, Le tourisme : émancipation ou contrôle social ? Éditions du Croquant, Bellecombe-en-Bauges, 209-257.

Bourdeau, Ph., 2013a, "Interroger les mutations et recompositions en cours", In François H., Bourdeau ,Ph., Bensahel, L. (Dir.), Fin (?) et confins du tourisme. Interroger le statut et les pratiques de la récréation contemporaine, L’Harmattan, coll. Les idées et les théories à l’épreuve des faits, 17-39.

Bourdeau, Ph., 2013b, "Cerner les contours d’un après-tourisme", In Martin, N., Bourdeau, Ph., Daller, J.-F. (Dir.), Les migrations d’agrément : du tourisme à l’habiter, L’Harmattan coll. Tourisme et sociétés, 17-33.

Alter, N., 2000, L’innovation ordinaire, Presses Universitaires de France, Paris.

Augé, M., 1992, Non-lieux, introduction à une anthropologie de la surmodernité, Le Seuil,

Babou, I., Callot, Ph., 2007, Les dilemmes du tourisme, Vuibert, Paris.

Babou, I., Callot, Ph., 2012, Que serait le tourisme sans le pétrole, L’Harmattan, Paris.

Bachimon, Ph., Bourdeau Ph., Corneloup J., Bessy, O., 2014, "Du tourisme à l’après-tourisme, le tournant d’une station de moyenne montagne : St-Nizier-du-Moucherotte (Isère)", Géoconfluences. http://geoconfluences.ens-lyon.fr/informations-scientifiques/dossiers-thematiques/les-nouvelles-dynamiques-du-tourisme-dans-le-monde/articles-scientifiques/du-tourisme-a-l-apres-tourisme

Bachimon, Ph., Decroly, J.-M., Knafou, R., 2016, "Expériences touristiques et trajectoires de vie. Rapports à la nostalgie", via@tourismreview, 10. https://journals.openedition.org/viatourism/1336

Bauman, Z., 2000, Liquid Modernity, PolityPress, Cambridge.

Bensahel, L., 2013, "Avant propos", In François, H., Bourdeau, Ph., Bensahel, L. (Dir.), Fin (?) et confins du tourisme. Interroger le statut et les pratiques de la récréation contemporaine. L’Harmattan, Paris, 11-15.

Boltanski, L., Chiapello, E., 1999, Le nouvel esprit du capitalisme, Gallimard, Paris.

Bourdeau, Ph., 1991, "Territoire, culture et identité. Recherches sur la territorialité d’un groupe professionnel : les guides de haute montagne en France", Revue de Géographie Alpine, collection « Ascendances », Grenoble, 288 p.

Bourdeau, Ph., 2003, Territoires du hors-quotidien : une géographie culturelle du rapport à l’ailleurs dans les sociétés urbaines contemporaines ; le cas du tourisme sportif de montagne et de nature, Thèse d’habilitation à diriger des recherches, Université J. Fourier-Grenoble 1, Laboratoire Territoires, 267 p.

Bourdeau Ph., Corneloup J., Mao P., Boutroy E., 2004, "Les interactions entre cultures sportives de montagne et territoires : un état des lieux de la recherche française depuis 1990", Cahiers de géographie du Québec, 133, 33-46.

Bourdeau Ph., 2005, Les représentations de la nature dans le discours publicitaire sur le matériel et les vêtements de sports de montagne (1982-2002). A la recherche d’indicateurs géoculturels du rapport à l’Ailleurs dans les sociétés urbaines contemporaines, Loisir et société/ Leisure and society, vol. 28 n°1, 31-48.

Bourdeau, Ph. (dir.), 2007, Sports d’hiver en mutation, éditions Hermès/Lavoisier, Paris, 250 p.

Bourdeau, Ph., 2008, "The Alps in the Age of New Style Tourism:between Diversification and Post-Tourism?" In Borsdorf, A., Stötter, J., Veuillet, E. (eds.), Managing Alpine Future, Austrian Academy of Science Press, Vienna, 81-86.

Bourdeau, Ph. et Berthelot, L., 2008, "Tourisme et décroissance. De la critique à l’utopie ?", In Flipo, F., Schneider F. (Eds), Proceedings of the First international conference on Economic De-Growth for Ecological sustainability and Social Equity, Paris, 18-19, april, 78-86.

Augustin, J.-P., Bourdeau, Ph., Ravenel, L., 2008, Géographie des sports en France, Ed. Vuibert, Paris, 192 p.

Beck, U., 2001, La société du risque. Sur la voie d’une autre modernité, Ed. Aubier, Paris.

Berthelot, L., 2012, Vers un après-tourisme ? La figure de l’itinérance récréative pour repenser le tourisme de montagne. Études des pratiques et de l’expérience de l’association Grande Traversée des Alpes, Thèse de doctorat, Université de Grenoble Spécialité Sciences de l’homme, du politique et du territoire, mention Géographie.

Bourdeau, Ph., 2009c, "Les Rolling Stones en tournées", La GéoGraphie, 6 /1533, 84-87.

Bourdeau, Ph., 2009d, "Amenity Migration as an Indicator of Post-Tourism ; a Geo-cultural approach to the alpine case", In Moss, L. A. G., Glorioso, R. S., Krause, A. (Eds), Understanding and Managing Amenity-led Migration in Mountain Regions, International Amenity Migration Centre et Banff Centre, Banff, 25-32.

Bourdeau, Ph., 2009e, "Interroger l’innovation dans les Alpes à l’échelle locale", Revue de géographie alpine, 97-1. URL : http://rga.revues.org/index786.html

Bourdeau, Ph., 2009f, "Mountain Tourism in a Climate of Change", In Jandl, R., Borsdorf, A., van Miegroet, H., Lackner, R., Psenner R. (Eds.), Global Change and Sustainable Development in Mountain Regions, Alpine space - man et environment, voL. 7, Innsbruck University Press, Innsbruck, 39-52.

Bourdeau, Ph., Corneloup, J., Mao, P., 2011, "Les sports de nature comme médiateurs du « pas de deux » ville-montagne. Une habitabilité en devenir ?", Annales de Géographie, 680(4), 449-460.

Bourdeau, Ph., 2012, "Le tourisme réinventé par ses périphéries ?", In Bourlon, F., Osorio, M., Mao, P., Gale, T. (Eds), Explorando las nuevasfronterasdelturismo. Perspectivas de la invetigacion en turismo, Nire Negro, Coyhaique, Chili.

Bourdeau, Ph., 2013c, "Visiting/living (in) the Alps : towards a tourist-residentialconvergence?" In Varotto, M., Castiglioni, B. (eds), Whose Alps are these?/ Di chi sono le Alpi?, Padova University Press, Padova, 196-205.

Bourdeau, Ph., 2013d, "Là-haut sur la montagne. Résistances versus développement insoutenable", Entropia, 15, 207-216.

Bourdeau, Ph., 2016a, "L’entre-deux Grenoble Vercors : laboratoire de l’habitabilité croisée ville-montagne", In De Marco, R., Mattiucci, C. (Dir.), Territoires en débat. Discussing landscape(s) in contemporary metropolitan realities. Professional dreamers, 59-77.

Bourdeau, Ph., 2016b, "Vivre et travailler en montagne. La pluriactivité touristique aux frontières ambiguës de l’émancipation" http://contrebande.org/spip.php?article108

Bourg, D., Dartiguepeyrou, C., Gervais, C., Perrin, O., 2016, Les nouveaux modes de vie durables, Ed. Le bord de l’eau, Paris.

Burgelin, O., 1967, "Le tourisme jugé", Communications, 10, 65-96.

Burns, P.M., Bibbings, L.J., 2009, "The end of tourism? Climate change and societal changes", 21st Century Society, 4 (1), 31-51.

Canova N., Bourdeau, Ph., Soubeyran, O. (dir.), 2014, La petite musique des territoires. Arts, espaces et sociétés, CNRS Éditions, Paris.

Cazes, R., 1976, Le tiers-monde vu par les publicités touristiques, une image géographique mystifiante, Centre des Hautes Etudes Touristiques, Aix-en-Provence.

Cazes, R., 1992, Tourisme et tiers-monde : un bilan controversé. Les nouvelles colonies de vacances ?, L’Harmattan, Paris.

Caire, G., Le Masne, 2007, "La mesure des effets économiques du tourisme international sur les pays de destination", Marché et organisations, 1(3), ) 63-88.

Chivallon, C., 2004, "Débattre autour du postmodernisme : commentaires de textes choisis", L’Espace géographique, 1, 43-58.

Christin, R., 2008, Manuel de l’antitourisme, Yago, Paris.

Cousin, S., 2007, L’argument du développement local par le tourisme, Actes de la recherche en sciences sociales, Le Seuil, 170, 11-13.

Corneloup, J., 2009, "Comment aborder la question de l’innovation ?" Revue de géographie alpine, Dossier 97-1, http://rga.revues.org/index828.html

Corneloup, J., 2011, "La forme transmoderne des pratiques récréatives de nature", revue Développement durable et territoires, 2(3). http://developpementdurable.revues.org/9107

Corneloup, J., 2012, "Les « Sentiers de l’imaginaire », au seuil de la transmodernité", Revue ERE, Québec, 10, 139-159.

Corneloup, J., 2016, "Les laboratoires récréatifs, activateurs du développement territorial en milieu rural", In Klein, J.-L., Pecqueur, B., Koop, K., Soussi, S.-A., L’innovation socio-territoriale à l’épreuve du global : un défi pour les acteurs, Presses de l’Université du Québec.

Corneloup, J., Bourdeau, Ph., 2001, "Culture professionnelle et métiers du tourisme sportif de montagne", Téoros, 20(3), Montréal, 32-43.

Corneloup, J., Bourdeau, Ph., 2008, "Regards croisés sur l’itinérance contemporaine", In Berthelot, L., Corneloup, J. (Dir), Itinérance, du tour aux détours, éd. du Fournel, L’Argentière-la-Bessée, 101-110.

Corneloup, J., Bourdeau, Ph., 2015, "Changement culturel et effets générationnels dans les métiers sportifs de la montagne", In Attali, M. (Dir.), L’ENSA à la conquête des sommets. La montagne sur les voies de l’excellence, 171-194.

Corneloup, J., 2017, "Transition récréative et écologie corporelle", Juristourisme, 195, 17-20.

Corneloup, J., Falaix, L., 2018, "Habitabilité et renouveau paradigmatique de l’action territoriale : l’exemple des laboratoires récréatifs", L’information géographique, 4, 78-102.

Corneloup, J., Bourdeau, Ph., Mao, P., 2018, "Ecological transition and recreativeleisure in nature", In Andrieu, B., Parry, J., Porrovecchio, A., Sirost, O., Body Ecology and Emersive Leisure, Routledge, 99-111.

De Certeau, M., 1990, L’invention du quotidien. 1. Arts de faire, Éditions Gallimard.

Decroly, J.-M. (Dir.), 2015, Le tourisme comme expérience. Regards interdisciplinaires sur le vécu touristique, Presses de l’Université du Québec.

Delaplace, M., Gravari-Barbas, M., 2016, "Aux marges du tourisme. Utopies et réalités du tourisme hors des sentiers battus", Via@tourismreview, 1(9). https://viatourismreview.com/fr/2016/12/on-the-margins-of-tourism/

Dussel, E., 1992, 1492, l’occultation de l’autre, Les Éditions ouvrières.

Evrard, B., Bourdeau, Ph., 2015, "Natures buissonnières : défoulement, contestation ou transition vers un autre habiter récréatif ?", Nature et Récréation, 2, 11-15.

Fennell, D., 2006, Tourism Ethics, Channel View Publications. 

François, H., Bourdeau, Ph., Bensahel, L. (Dir.), 2013, Fin (?) et confins du tourisme. Interroger le statut et les pratiques de la récréation contemporaine, L’Harmattan.

Gale, T., 2009, "Urbanbeaches, virtualworlds and ’The End of Tourism’", Mobilities, 4(1). 119-138.

Girard, A., 2013, "Faut-il raccorder une théorie générale de la postmodernité à une théorie à moyenne portée du post-tourisme ?", In François, H., Bourdeau, Ph., Bensahel, L. (Dir.), 2013, Fin (?) et confins du tourisme. Interroger le statut et les pratiques de la récréation contemporaine, L’Harmattan.

Grosfoguel, R., 2005, "The Implications of SubalternEpistemologies for Global Capitalism:Transmodernity, Border Thinking and Global Coloniality", In William, I., Robinson, Applebaum, R. (eds) , Critical GlobalizationStudies, Routledge.

Giddens, A., 1994, Les conséquences de la modernité, L’Harmattan.

Jambes, J.-P., 2003, Territoires apprenants : esquisses pour le développement local du XXIe siècle, L’Harmattan, Paris.

Jauréguibéry, F., Lachance, J., 2016, Le voyageur hypermoderne, Éditions Erès.

Hillali, M., 2003, Le tourisme international vu du sud, Presses de l’Université du Québec.

Kirschner, C., 2017, Le projet transmoderne dans les itinérances récréatives. Un processus créatif intégratif de construction identitaire, Thèse de doctorat, Université Grenoble Alpes, Spécialité Géographie.

Klein, J.-L., Harrison, D., 2007, L’innovation sociale. Émergence et effets sur la transformation des sociétés, Presses de l’Université du Québec, Montréal.

Krippendorf, J., 1987, Les vacances, et après ?, L’Harmattan.

Laurent, A., 1973, Libérer les vacances ?, Le Seuil.

Lajarge, R., 2006, "Des parcs sans jardin et des récréactifs sans touristes ?", In Tourisme en campagne : scénarios pour le futur, POUR, 191, 42-46.

Lipovetsky, G., 2006, Le bonheur paradoxal. Essai sur la société d’hyperconsommation, Gallimard.

Lussault, M., 2017,. Les hyper-lieux. Les nouvelles géographies de la mondialisation, Éditions du Seuil.

Martin, N., Bourdeau, Ph., Daller, J.-F. (Dir.), 2013, Les migrations d’agrément : du tourisme à l’habiter, L’Harmattan, coll. Tourisme et sociétés.

Mao, P., Corneloup, J., Bourdeau, Ph., 2004, "Objets géographiques et formes de développement autour de gorges du Verdon", In Debarbieux, B., Fourny, M.-C. (dir.(, L’effet géographique, Publications de la MSH-Alpes, Grenoble, 181-196.

Mao, P., Corneloup, J., Bourdeau, Ph., 2013, "L’indoor, l’underdoor et l’aroundoor : les sports de nature envahissent la ville", In Lefèbvre, S., Roult, R., Augustin, J.-P. (Dir.), Les nouvelles territorialités du sport dans la ville, Presses de l’Université du Québec, 81-96.

Martin, N., 2013, Les migrations d’agrément, marqueur d’une dynamique d’après-tourisme dans les territoires de montagne, Thèse de doctorat, Géographie, Université de Grenoble.

Matthey, L., 2007, "L’exotisme du proche, réinvestir les centres pour partir un peu", Revue économique et sociale, 65(4), 109-122.

Michel, F., 2003, L’autre sens du voyage, manifeste pour un nouveau départ, Homnisphères.

Michel, F., 2005, Désirs d’Ailleurs : Essai d’anthropologie des voyages, Presses de l’université Laval.

Saint-Martin, A., 2013, La Sociologie de Robert K. Merton, La Découverte.

Steffen, W., Broadgate, W., Deutsch, L., Gaffney, O., Ludwig, C., 2015, "The trajectory of the Anthropocene: The Great Acceleration", In The Anthropocene Review, 2(181-98.

Terrier, C., 2007, Mobilité touristique et population présente ; les bases de l’économie présentielle des départements, Direction du Tourisme, Ministère des transports et de l’équipement, du tourisme et de la mer.

Tribe, J. (Dir.), 2009, Philosophical Issues in Tourism, Channel View Publications, Bristol.

Uriely, N., 1997, "Theories of modern and postmoderntourism", Annals of TourismResearch 24(4), 982-985.

Urry, J., 2002, The Tourist Gaze, Sage publications, London.

Vergopoulos, H., 2016, "L’effraction ou le sentiment hétérotopique en situation touristique. Une étude de deux cas limites de sortie du tourisme", Via@tourismreview, 1(9).

Vlès, V., Bouneau, C., 2016, Stations en tension, Ed. Peter Lang.

Viard, J., 2006, Éloge de la mobilité. Essai sur le capital temps libre et la valeur travail, L’Aube.

Haut de page

Notes

1 Cf. la bibliografia al final del document.

2 Numéro 170 de les Actes de la recerca en Ciències Socials, desembre de 2007, coordinat per Bertrand Réau, amb la col·laboració de Saskia Cousin, Franck Poupeau i d'Yves Winkin.

3 Traducció lliure de « good life as a continuous holiday ».

4 Augment de la crítica de l'anti-turisme, trivialització dels conflictes dels llocs i organitzacions turístiques, controvèrsia sobre la (des)mobilització, recuperació del turisme per motius geopolítics i de seguretat ...

5 https://unhiv.hypotheses.org/616

6 Revista pluridisciplinària de recerca en ciències socials sobre les pràctiques recreatives a la natura www.naturerecreation.org

7 Écologie Corporelle dans les Activités Physiques, Adaptées et Sportives.

8 Si bé ja no s'ofereix per una xarxa d'universitats, aquest màster 2 sempre ha existit a la Université Grenoble Alpes amb el nom de « Tourisme Innovation Transition ».

9 Aquestes "precaucions d'ús" representen prop del 10% del volum del capítol introductori del llibre "Fin(al) i confins del turisme (Bourdeau, 2013a).

10 Vegeu: http://geoconfluences.ens-lyon.fr/informations-scientifiques/dossiers-thematiques/les-nouvelles-dynamiques-du-tourisme-dans-le-monde/articles-scientifiques/du-tourisme-a-l-apres-tourismeet

http://geoconfluences.ens-lyon.fr/glossaire/apres-tourisme-post-tourisme

11 Inclòs en un compromís de formació inicial i continuada a través dels Màsters Conception Et Développement d’Espaces Sportifs et Récréatifs Innovants (CEDESRI) de la Université Clermont-Auvergne, i Tourisme Innovation Transition (TIT) de la Université Grenoble Alpes.

Haut de page

Pour citer cet article

Référence électronique

Philippe Bourdeau, « Una revisió del post-turisme », Via [En ligne], 13 | 2018, mis en ligne le 01 septembre 2018, consulté le 19 décembre 2018. URL : http://journals.openedition.org/viatourism/2003 ; DOI : 10.4000/viatourism.2003

Haut de page

Auteur

Philippe Bourdeau

Université Grenoble-Alpes, UMR PACTE

Articles du même auteur

Haut de page

Traducteur

Dr. Francesc González

Catedràtic d’Economia i Estudis Empresarials de la Universitat Oberta de Catalunya

Haut de page

Droits d’auteur

Licence Creative Commons
Via Tourism Review est mis à disposition selon les termes de la Licence Creative Commons Attribution - Pas d'Utilisation Commerciale - Pas de Modification 4.0 International.

Haut de page
  • OpenEdition Journals