Navigation – Plan du site
Position de thèse

La evolució de les destinacions

Una aproximació des de la geografia econòmica evolutiva i relacional
Cinta Sanz-Ibáñez
Cet article est une traduction de :
La evolución de los destinos [es]
Autre(s) traduction(s) de cet article :
The Evolution of Destinations [en]

Texte intégral

1Des d’una perspectiva geogràfica, el turisme es veu cada cop més com una activitat que crea espais productius socialment construïts que evolucionen amb el pas del temps. Les destinacions turístiques són sistemes dinàmics i, per tant, s’han de gestionar per mantenir la seva competitivitat. En contrast amb les prediccions deterministes (i en alguns casos pessimistes) d’alguns dels models evolutius proposats en la geografia del turisme (Butler, 1980; Christaller, 1964; Gilbert, 1939; Plog, 1973), diversos treballs evidencien l’extrema adaptabilitat de les destinacions turístiques i la seva capacitat de sostenir -i fins i tot augmentar- la seva competitivitat a llarg termini (Agarwal, 2002; Anton Clavé & Wilson, 2017; Papatheodorou, 2004). En aquest sentit, la literatura existent demostra que hi ha espai per propostes més enllà dels models convencionals, essent el model TALC el més estès (Butler, 2006), com a eines explicatives per a comprendre de manera àmplia com i per què les destinacions canvien amb el temps (Brouder, Anton Clavé, Gill , & Ioannides, 2017).

2L’objectiu principal de la tesi és contribuir a la comprensió dels mecanismes subjacents als canvis que es produeixen al llarg de la trajectòria evolutiva de les destinacions turístiques, tot posant atenció a la dinàmica de lloc en comptes de l’evolució de l’activitat turística, una de les discussions prevalents entorn del TALC i altres models evolutius tradicionals (Équipe MIT, 2002). En concret, la recerca desenvolupada té com a objectiu estudiar, en primer lloc, els efectes de la interacció i els fluxos de coneixement dels stakeholders sobre el comportament evolutiu de les destinacions (human agency- agència). En segon lloc, la capacitat d’adaptació de les destinacions davant les dinàmiques de canvi local i global (contextuality - contextualitat). I, en tercer lloc, els efectes positius i negatius a llarg termini de les decisions i esdeveniments passats en la configuració de les trajectòries deles destinacions turístiques (path dependence- dependència del camí).

3Amb aquesta finalitat, la tesi desenvolupa un model analític inspirat en els avanços contemporanis de la geografia econòmica per analitzar l’evolució i l’organització de llocs productius especialitzats, és a dir, la geografia econòmica evolutiva (EEG) (Boschma & Martin, 2010; Kogler, 2015) i la geografia econòmica relacional (REG) (Bathelt & Glückler, 2003; Jones, 2013). Tot explorant de quina manera la EEG i la REG afegeixen valor als estudis en turisme, l’enfocament proposat és capaç d’aportar llum a qüestions com ara: per què algunes destinacions experimenten un creixement sobtat i altres,un camí de desenvolupament més progressiu? Per què alguns llocs turístics aconsegueixen rejovenir i millorar la seva competitivitat, mentre que altres no es poden adaptar als canvis constants del mercat turístic mundial? L’enfocament integrat EEG-REG presenta els processos d’evolució de les destinacionsdes d’una perspectiva no lineal i no determinista que reconeix la complexitat dels processos d’evolució de les destinacions i les creixents funcions econòmiques, urbanes i residencials adquirides en les destinacions turístiques consolidades. Així mateix, aquest enfocament té en compte que múltiples forces interdependents produeixen trajectòries evolutives distintives en funció de les especificitats de la destinació en termes de contextuality, human agency i path dependence (Sanz-Ibáñez i Anton Clavé, 2014).

FIGURA 1. Factors desencadenants de l’evolució de les destinacions des d’un enfocament integrat EEG-REG.

FIGURA 1. Factors desencadenants de l’evolució de les destinacions des d’un enfocament integrat EEG-REG.

Actualitzat de Sanz-Ibáñez i Anton Clavé (2014)

4La investigacióduta a terme consisteix en una recopil·lació de tres treballs empírics desenvolupats a la Costa Daurada central, una important destinació mediterrània situada a la costa sud de Catalunya. La tesi sosté que la realització de la investigació en aquesta àrea d’estudi proporciona una visió significativa ja que, malgrat reconèixer els efectes d’altres intervencions -com ara reordenaments urbans i inversions en infraestructures públiques-, tres catalitzadors específics destillen l’essència de les transformacions que han millorat la competitivitat de la destinació des dels anys vuitanta. Es tracta de la col·laboració i gestió en la transferència de coneixement, els canvis de demanda i la reorganització del producte turístic, els quals es poden vincular als catalitzadors del canvi evolutiu identificats en el model analític presentat en la tesi, és a dir, human agency, contextuality i path dependence.

5La complexitat del tema objecte d’estudi -l’evolució de les destinacions- requereix un disseny metodològic que inclogui una combinació d’anàlisis quantitatives -anàlisi de xarxes socials- i qualitatives- entrevistes i anàlisis documentals. Aquest mètode permet obtenir una valoració integral de la transformació i reconfiguració de la destinació objecte d’estudi. En primer lloc, pel que fa al catalitzador de la human agency, s’aplica un enfocament d’anàlisi de xarxes socials bipartites (two-mode networks) com una poderosa eina per descobrir quins actors actuen com a brokers en xarxes de coneixement derivades de les interaccions que es duen a terme en seminaris i cursos especialitzats organitzats a l’àrea d’estudi els anys 2013 i 2014. En segon lloc, pel que fa al catalitzador de la contextuality, la realització i anàlisi de 18 entrevistes en profunditat -complementades amb dades secundàries- són el mètode utilitzat per estudiar la dinàmica dels processos d’strategic coupling (acoblament estratègic) entre els actors de la Costa Daurada central i els intermediaris globals del mercat rus durant el període 1994-2013, d’una banda, i, de l’altra, les sinèrgies d’upgrading (actualització i millora) resultants en la indústria turística local i la destinació en general. En tercer lloc, un procediment iteratiu d’anàlisi de documents (incloent una sèrie de documents de planificació territorial i municipal rellevants), serveix per mostrar la capacitat i el potencial de la teoria dels “moments” proposada en la tesi per la interpretació d’un moment clau en l’evolució de la Costa Daurada centre: l’obertura del parc temàtic Port Aventura a mitjans dels anys noranta.

6Els resultats de la tesi ajuden a illustrar i extreure lliçons transferibles per augmentar la comprensió dels mecanismes subjacents als processos evolutius deles destinacions turístiques. Per començar, a partir de la primera investigació empírica emergeix que les xarxes de coneixement administrades amb un Centre de Tecnologia i Innovació com a eix principal (és a dir, knowledge broker) son estructures de gestió del coneixement eficients a l’hora de donar suport a la difusió del coneixement i promoure la participació dels stakeholders en el desenvolupament de sistemes d’aprenentatge localitzats que esdevenen crucials per una innovació i desenvolupament basats en el coneixement. El segon treball empíric evidencia que l’acoblament estratègic (strategic coupling) entre els actors locals i els actors globals (és a dir, la cooperació mútuament dependent per tal d’aconseguir un objectiu estratègic comú) esdevé una iniciativa privada que pot contribuir efectivament a augmentar la innovació de les empreses locals i permetre la renovació de les destinacions (Sanz-Ibáñez i Anton Clavé, 2016). Finalment, la tesi utilitza el terme path metaphor (metàfora de la ruta) per referir-se a la gamma de conceptes emmarcats per la idea de les trajectòries dels espais productius, com ara la pathdependence, path creation, o la path plasticity, cada vegada més emprats per economistes regionals i geògrafs econòmics quan analitzen la dinàmica a llarg termini de regions i indústries (Kogler, 2015). Sota aquest raonament, s’entenen els “moments” com a punts clau d’inflexió evolutiva que configuren la trajectòria econòmica, social i urbanística del destí quan s’enfronten a situacions de bloqueig (Sanz-Ibáñez, Wilson, i Anton Clavé, 2017).

7A mode de conclusió, els resultats obtinguts en aquesta tesi doctoral van més enllà dels clàssics models funcionals que s’ocupen de l’evolució de les destinacions turístiques i reforcen la integració de l’anàlisi geogràfica del turisme en el pensament contemporani en l’àmbit de la geografia econòmica. A més d’aquesta aportació epistemològica, la recerca també proporciona informació valuosa per guiar estratègies de lideratge orientades a mantenir i augmentar la sostenibilitat i la competitivitat de les destinacions.

8Paraules clau: evolució de les destinacions; geografia del turisme; geografia econòmica evolutiva; geografia econòmica relacional; agència humana; contextualitat; dependència del camí; cicle de vida de les destinacions turístiques; xarxes de coneixement; brokers de coneixement; sistemes d’aprenentatge localitzats; xarxes de producció globals; acoblament estratègic; renovació de la destinació; metàfora del camí; moments; punts d’inflexió evolutiva.

Haut de page

Bibliographie

Agarwal, S., 2002, «Restructuring seaside tourism. The resort lifecycle», Annals of Tourism Research, nº 29(1), 25–55.

Anton Clavé, S., Wilson, J., 2017, «The evolution of coastal tourism destinations: A path plasticity perspective on tourism urbanisation», Journal of Sustainable Tourism, nº 25(1), 96–112.

Bathelt, H., Glückler, J., 2003, «Toward a relational economic geography», Journal of Economic Geography, nº 3(2), 117–144.

Boschma, R., Martin, R. (eds.)., 2010,The handbook of evolutionary economic geography. Cheltenham, Edward Elgar.

Brouder, P., Anton Clavé, S., Gill, A. M., Ioannides, D. (Eds.)., 2017, Tourism Destination Evolution. Oxon and New York, Routledge.

Butler, R. W., 1980, « The concept of a tourist area cycle of evolution: Implications for management of resources», The Canadian Geographer, nº 24(1), 5–12.

Butler, R. W., 2006, The Tourism Area Life Cycle Vol.2 Conceptual and theoretical issues. Clevedon, Channel View.

Christaller, W., 1964, « Some considerations of tourism location in Europe: The peripheral regions – underdeveloped countries – recreation areas», Papers in Regional Science, nº 12(1), 95–105.

Gilbert, E. W., 1939, « The growth of inland and seaside health resorts in England»,Scottish Geographical Magazine, nº 55, 16–35.

Jones, A., 2013, « Geographies of production I Relationality revisited and the ’practice shift’in economic geography», Progress in Human Geography, nº 38(4), 605–615.

Kogler, D. F., 2015, « Editorial: Evolutionary economic geography – Theoretical and empirical progress»,Regional Studies, nº 49(5), 705–711.

Équipe MIT, 2002,Tourismes 1. Lieux communs. Paris, Belin.

Papatheodorou, A., 2004, « Exploring the evolution of tourism resorts», Annals of Tourism Research, nº 31(1), 219–237.

Plog, S. C., 1973, « Why destination areas rise and fall in popularity», Cornell Hotel and Restaurant Administration Quarterly, nº 13, 6–13.

Sanz-Ibáñez, C., Anton Clavé, S., 2014, « The evolution of destinations: Towards an evolutionary and relational economic geography approach», Tourism Geographies, nº 16(4), 563–579.

Sanz-Ibáñez, C., Anton Clavé, S., 2016, « Strategic coupling evolution and destination upgrading», Annals of Tourism Research, nº 56, 1–15.

Sanz-Ibáñez, C., Wilson, J., Anton Clavé, S., 2017, « Moments as catalysts for change in the evolutionary paths of tourism destinations», in Brouder P., Anton ClavéS., Gill A.M., Ioannides D. (eds.), Tourism Destination Evolution, Oxon and New York, Routledge, 81–102.

Haut de page

Table des illustrations

Titre FIGURA 1. Factors desencadenants de l’evolució de les destinacions des d’un enfocament integrat EEG-REG.
Crédits Actualitzat de Sanz-Ibáñez i Anton Clavé (2014)
URL http://journals.openedition.org/viatourism/docannexe/image/2647/img-1.jpg
Fichier image/jpeg, 244k
Haut de page

Pour citer cet article

Référence électronique

Cinta Sanz-Ibáñez, « La evolució de les destinacions », Via [En ligne], 13 | 2018, mis en ligne le 01 septembre 2018, consulté le 21 octobre 2018. URL : http://journals.openedition.org/viatourism/2647

Haut de page

Auteur

Cinta Sanz-Ibáñez

Cinta Sanz-Ibáñez va rebre el seu doctorat en Turisme i Oci (cum laude) a la Universitat Rovira i Virgili. La seva investigació doctoral fou finançada per una beca de recerca FPU del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports (AP2010-2623). Els reconeixements recents al treball dela Dra. Sanz-Ibáñez inclouen un premi AECIT (Associació Espanyola d’Experts Científics en Turisme) per al millor article científic en turisme 2015 amb l’article "The evolution of destinations: towards an evolutionary and relational economic geography approach" publicat a la revista Tourism Geographies (Taylor & Francis). La Dra. Sanz-Ibáñez és actualment Investigadora Postdoctoral al Grup de Recerca en Anàlisi Territorial i Estudis Turístics (GRATET) - Departament de Geografia – i Project manager del Màster Erasmus Mundus en Innovació en Enoturisme (WINTOUR) a la Universitat Rovira i Virgili. El seu treball se centra principalment en l’estudi de l’evolució de les destinacions turístiques, amb un interès particular en contribuir a integrar aquest camp de recerca en el debat entorn de l’evolució de llocs i regions que es desenvolupa en el corrent principal de la geografia econòmica.

Haut de page

Droits d’auteur

Licence Creative Commons
Via Tourism Review est mis à disposition selon les termes de la Licence Creative Commons Attribution - Pas d'Utilisation Commerciale - Pas de Modification 4.0 International.

Haut de page
  • OpenEdition Journals