Navigation – Plan du site

La fàbrica de conceptes turístics

Jean-Michel Decroly et Anya Diekmann
Traduction de Estela Mariné Roig
Cet article est une traduction de :
La fabrique des concepts touristiques [fr]
Autre(s) traduction(s) de cet article :
The production of tourism concepts [en]
La fábrica de los conceptos turísticos [es]
La fabbricazione dei concetti turistici [it]
A fabricação dos conceitos turísticos [pt]
Die Entstehung von touristischen Konzepten [de]

Texte intégral

Introducció

1Des de finals de la dècada de 1960, el camp dels tourism studies ha estat gronxat per una llarga i dolorosa melopea que posa en relleu la manca d’ambició teòrica i la dispersió disciplinària del camp d’estudi, que contribuiria a la seva falta de visibilitat científica i, utilitzant les paraules de J. Tribe (1997), a la seva indisciplina. En l’article introductori del primer número de la revista Tourism Studies, A. Franklin i M. Crang (2001, p. 5) destaquen en aquest sentit una conclusió inapel·lable. Tot i destacar la naturalesa estimulant i rellevant de l’anàlisi de les pràctiques i activitats turístiques, especialment per fornir una millor comprensió dels processos de transnacionalització, assenyalen que per manca de teorització "els estudis turístics són antiquats, obsolets, repetitius i sense vida." A la vista d’ambdós autors, aquesta trista situació troba el seu origen en la combinació de diversos factors. Els tourism studies pateixen d’un enfocament massa operacional i, en conseqüència, una alta dependència de les prioritats i els interessos a curt termini dels donants de fons públics o privats. Aquesta deriva hauria estat reforçada per la creixent influència de la ciència de l’administració i gestió en el camp de la recerca. De fet, simptomàticament, més del 70% dels programes de turisme (i per tant de la investigació) es troba a les escoles de negocis (Ateljevic, 2014). Aquesta influència hauria conduït dins d’un mateix moviment a un fetitxisme del turisme com a producte i activitat econòmica, una obsessió per les classificacions i taxonomies i a un tropisme marcat pel positivisme, percebut com a condició del reconeixement científic, en detriment de les concepcions alternatives del procés intel·lectual. Finalment, la infrateorització que caracteritza els estudis turístics resulta d’un filtratge massa lent de la teoria social en el seu si, sobretot pel que fa als vessants crítics d’aquesta teoria.

2Recurrent a la literatura anglosaxona, la queixa és igualment recuperada per col·legues sorgits d’altres cultures científiques i lingüístiques, especialment en treballs a l’àmbit epistemològic (per exemple, Ethier, Morisset i Sarrasin, 2012). La conclusió és doncs àmpliament compartida. Si hi mirem més de prop, resulta que la recerca en turisme no és pas un desert teòric i que ha vist l’aparició de nous conceptes específics de l’objecte estudiat. El "tourist system" de J. Jafari (1985), el "Tourist Gaze" (literalment "la mirada fixa del turista" o "la mirada turística") de J. Urry (1990) o fins i tot "l’habitar politòpic" de M. Stock (2006) testifiquen, entre molts altres conceptes, la vitalitat teòrica de la recerca turística. En la línia d’aquestes contribucions i animats per l’esperança de participar en el desenvolupament de la teoria en els estudis turístics, hem establert aquest número de Via Tourism Review. Amb aquesta finalitat, hem demanat a una vintena de col·legues, de diversos orígens, tant lingüístics com disciplinaris, que en el curs del seu treball han forjat un nou concepte o han adaptat al turisme un concepte preexistent.

Una aproximació reflexiva a la conceptualització

  • 1 Els autors volen agrair a Tim Freytag, membre del consell editorial de Via Turism Review, que vagi (...)

3Per procedir a la selecció dels conceptes que volíem veure figurar en aquest número1, vam estar atents a dos criteris.

4En primer lloc, hem buscat, dins de la producció científica contemporània en turisme, termes o expressions (del vocabulari actual, neologismes o combinacions de paraules) que compleixin amb els dos atributs principals identificats per Ogden i Richards (1923) per definir un concepte: han de tenir l’objectiu d’entendre els fenòmens estudiats (en lloc d’etiquetes posades sobre fets) i disposar d’un domini de validesa empírica. En altres paraules, hem seleccionat termes o expressions que juguen el paper d’eines intel·lectuals susceptibles de contribuir a la interpretació d’observacions o experiències. Per exemple, i sense que hàgim tingut la possibilitat de retenir-lo tenint en compte la recent mort de J. Urry, la "Tourist Gaze", respon plenament a aquests criteris, ja que va contribuir, a partir de nombrosos exemples empírics, en l’enteniment no només de l’aparició d’una nova relació d’individus al món, basada en la visual, sinó també en la creixent influència de la mirada turística en la configuració d’espais materials i immaterials.

5En segon lloc, en el curs de la nostra recerca, hem estat atents en destacar conceptes que prenen el turisme seriosament, o que aporten una millor comprensió de la influència que exerceix aquest últim en els valors, les normes, les conductes socials, els vincles socials, les relacions econòmiques o polítiques, o que proporcionen claus interpretatives de maneres de ser i de fer pròpies del turisme o dels seus actors.

6Un cop identificats els conceptes, vam optar per suscitar un treball reflexiu per part dels seus autors. Des d’aquesta òptica, els vam convidar a menar cadascun un examen detallat del procés científic posat en marxa per forjar el concepte acceptat. A través d’això, hem volgut esclarir alguns aspectes del procés de producció de coneixement, examinant com es juga amb les eines intel·lectuals que permeten una millor comprensió dels fenòmens turístics. Cada autor sol·licitat va rebre doncs un plec de condicions precís, en la qual se li va demanar que expliqués, d’una forma sintètica (5.000 paraules com a màxim), la gènesi del concepte produït, la seva recepció a la comunitat científica i la seva evolució ulterior, en resposta a noves observacions empíriques o en resposta a reaccions de col·legues. Pensem de fet que un concepte és tant un resultat com un punt de partida de l’activitat intel·lectual: si cristal·litza en un terme o una expressió d’interpretacions prèvies d’un fenomen, obre la via llavors a nous desenvolupaments, en confrontació amb el treball de camp o amb les concepcions d’altres investigadors.

Un repte

7En un moment en què la investigació científica es regeix pels principis neoliberals de la maximització de la productivitat, competència interpersonal i interuniversitària generalitzada i utilització de la bibliometria com l’única eina d’avaluació, el nostre enfocament suposava un repte. De fet, Via Tourism Review no apareix pas, ni de bon tros, als "top journals" en tourism studies, no està publicat per una gran editorial privada i es basa en la bona voluntat de col·legues ansiosos de fer progressar la comprensió del turisme a través d’una revista multilingüe, interdisciplinària i d’accés obert. En adreçar-nos als autors, temíem veure multiplicar-se el rebuig educat o, més prosaicament, l’absència de resposta. Si bé algunes invitacions s’han quedat sense resposta, la majoria dels autors contactats han expressat el seu interès en el nostre enfocament. Per descomptat, hem enregistrat alguns desistiments per raons de calendari, però diversos col·legues han tanmateix acceptat, sovint amb entusiasme, a prestar-se a l’exercici.

8En aquest número descobrireu articles que tenen a veure amb conceptes tan diversos com la invenció del lloc turístic, el mateix turista, el heritage scape, el post-turisme, el potencial per a la justícia social a través del turisme o la gentrification turística. Aquest conjunt configura a primera vista un batibull teòric. No obstant això, els conceptes presentats formen part de les principals qüestions sobre el turisme que van sorgir a partir dels anys 1970, quan els antropòlegs, sociòlegs i psicòlegs socials irrompen en el camp dels tourism studies. En línia amb els treballs d’E. Cohen (1972) i D. Nash (1978) sorgeix una concepció del turisme com un sistema tridimensional en interacció permanent: els visitants i la seva cultura, els llocs i les societats visitats, i múltiples actors que contribueix a posar-los en contacte (Decroly, 2010). El primer d’aquests components es discuteix aquí a través de l’article del sociòleg Dean MacCannell, on exposa la manera com, a finals dels anys 1960, es van qüestionar els ressorts sòcio-psicològics del moviment i com va ser portat, mobilitzant les eines dels cultural studies, per fer que la recerca d’una autèntica experiència sigui la motivació central dels turistes. Com es recorda en la seva contribució, aquesta recerca de l’autenticitat és en si mateixa guiada per un procés de marcatge simbòlic que porta al fet que, entre els innumerables objectes que poden ser visitats, només alguns esdevenen turístics. Aquest segon aspecte de l’anàlisi de D. MacCannell fa referència a les preguntes recurrents sobre la configuració i transformació de llocs i societats per part del turisme. Tres dels articles aquí recollits són part d’aquesta línia. En el primer, l’antropòleg Michael di Giovine torna a la gènesi de la seva anàlisi dels llocs del patrimoni mundial i la seva conformació simbòlica per part de la UNESCO per difondre una història simbòlica de "la unitat en la diversitat". L’article del geògraf Remy Knafou, llavors, estableix la genealogia del concepte de la invenció del lloc turístic, segons el qual l’ús d’un lloc existent pel turisme és el resultat d’una nova interpretació, d’una nova mirada sobre aquest lloc, i condueix al mateix temps a subvertir-lo i a engrandir-lo. Finalment, el sociòleg Kevin Fox-Gotham explica el que el va portar a expandir el concepte de gentrification, incloent-hi els processos d’inversió turística localitzada, en particular als centres urbans, que poden produir els mateixos efectes d’extinció de les classes populars que les mutacions residencials.

9El tercer component del sistema turístic es abordat per la contribució de Dianne Dredge, doctora en tourism planning and policy, que tracta de l’anàlisi de les xarxes d’actors turístics i advoca per una millor consideració de la dimensió política dels mateixos. A través del seu article sobre el potencial de la justícia social pel turisme, Freya Higgins-Desbiolles, doctora en relacions internacionals, tracta de la interacció entre visitants i visitats i les condicions que han de complir perquè aquesta interacció tingui un caràcter emancipador, tant pels uns com pels altres, tot i que es porta a terme en un "món dolent" (de Lagasnerie, 2017). Finalment, a la cruïlla de diversos components del sistema turístic, el geògraf Philippe Bourdeau explica l’itinerari intel·lectual que el va portar a forjar el concepte de post-turisme.

10A més d’aquestes contribucions de caràcter reflexiu, els autors van contribuir a la rúbrica "Fotografies", estimada pels membres de la junta editorial de Via Tourism Review, en proposar cadascun una fotografia comentada que il·lustra el seu mode de treball. Una altra manera de mostrar la recerca que s’està fent.

Claus de lectura

11Tot lector, ja sigui estudiant, doctorand o investigador experimentat, trobarà en els articles aquí reunits matèria per reflexionar. Descobrir el camí pres per col·legues per fer néixer conceptes condueix de fet a qüestionar-se les pròpies maneres de producció de coneixement i de dessacralitzar la investigació teòrica. A més, a través dels textos presentats en aquest número es dibuixen en teló de fons les condicions de fabricació de conceptes turístics. Aquestes condicions formen tres famílies diferents, d’acord amb el grau d’influència que els investigadors tenen sobre elles.

12La primera família constitueix el teló de fons del treball científic sobre el turisme. Reuneix elements del context sobre els quals l’investigador no té - o té molt poca - influència. Durant l’elaboració d’un concepte, el que l’investigador pretén comprendre i formalitzar, depèn del que és el turisme en aquell moment, però també, de manera més àmplia, de quines són les relacions socials globals. De la mateixa manera, la conceptualització es veu influenciada per l’estat del coneixement sobre el turisme i, més en general, sobre el món social. La segona família de condicions de treball científic en el turisme inclou tots els aspectes sobre els quals l’investigador serà capaç de deixar la seva empremta, en particular l’elecció de les seves fonts d’inspiració intel·lectual, el moment i el lloc que concedeix al vessant empíric i/o al treball de camp, o encara la manera d’articular la recerca i l’ensenyament. La tercera família de condicions, finalment, reuneix elements contextuals sobre els que l’investigador té influència parcial, en aquest cas els marcs temporals, espacials i relacionals del seu treball: el temps que pot dedicar al seu objecte d’estudi, la institució a la qual està unit, els equips i col·legues amb els que acostuma a menar investigacions.

13Curiosament, la primera família de condicions de recerca no es gaire evocada pels autors d’aquest número. Certament, D. MacCannell assenyala que el desenvolupament molt modest dels tourism studies a la fi dels anys 1960 ha condicionat parcialment la seva elecció de prendre el turisme com a objecte d’estudi. En un altre nivell, F. Higgins-Desbiolles remarca que la concepció estricta del turisme en vigor en el moment del neoliberalisme ha estat un estímul per forjar una concepció alternativa, basada en els principis de justícia i emancipació. Tanmateix, en general, els autors posen principalment pel davant les condicions de recerca sobre les que tenen (parcialment) influència.

14A nivell heurístic, la majoria d’ells destaca la decisiva influència de certes fonts d’inspiració intel·lectual. Aquestes fonts de vegades es deriven de la disciplina original, com R. Knafou que es va inspirat en els treballs de geògrafs (per exemple C. Raffestin, 1987 i B. Debarbieux 1988) dedicats, als anys 1980, al territori i la territorialitat. Molt sovint provenen d’altres disciplines, amb un tropisme marcat per investigadors que cobreixen un ampli espectre en l’àmbit de les ciències socials, a la imatge de C. Levi-Strauss i E. Goffman, els ensenyaments del qual han constituït la matriu intel·lectual de recerques de D. MacCannell, a la imatge també d’A. Appadurai, del que el concepte de scape va inspirar molt fortament M. Di Giovine, a la imatge encara de B. Latour, del que la teoria de l’actor en xarxa ha impregnat la recerca sobre les xarxes d’actors en turisme. La immensa majoria dels autors que van comptar per als nostres col·laboradors provenen del món occidental o han seguit la seva carrera a les universitats occidentals. Podríem afegir que es tracta més freqüentment d’autors masculins. L’obertura a eines intel·lectuals forjades en altres contextos culturals segueix sent rara, llevat de M. Di Giovine, que reconeix el seu deute amb la tasca del geògraf indi Singh Rana, a qui es deu haver introduït la idea que per naturalesa el patrimoni està en constant canvi, i per a P. Bourdeau, que posa de relleu la influència crucial exercida pels escrits sobre la transmodernitat del filòsof argentí Enrique Dussel.

15Sense sorpresa, les recerques menades en el si del camp dels estudis turístics són igualment una important font d’inspiració. Juguen aquí a la vegada els llegats de treballs anteriors i els debats provocats pels avenços teòrics formulats pels propis autors. P. Bourdeau destaca per exemple que ha estat nodrit per la literatura crítica sobre el turisme, ja sigui anglòfona, amb textos de D. Fennell (2006) i J. Tribe (2009) sobre l’ètica i la filosofia del turisme, alemanya, amb els treballs de J. Krippendorf (1982, 1986, 2010) sobre els impactes ambientals i socials del turisme, o francòfona, amb la tesi de G. Cazes sobre el turisme en els països en desenvolupament. Ell evoca igualment la influència exercida per publicacions no acadèmiques, especialment les de F. Michael i R. Christin, el caràcter polèmic dels quals és propici per a la reflexió. F. Higgins-Desbiolles evoca igualment l’impacte, sobre el seu treball, de textos crítics sobre el turisme, en particular els de J. Krippendorf, ell de nou, i D. McLaren (2003). D’altra banda, diversos autors troben que les reaccions en el camp dels tourism studies per part dels seus treballs han estat al seu torn una font d’inspiració, conduint a fer evolucionar la formulació, el contingut o les il·lustracions empíriques del concepte inicial.

16El principal denominador comú de les cristal·litzacions teòriques esmentada en aquest número rau no obstant en el paper essencial que juga la confrontació amb el treball de camp, en el context d’enquestes, investigacions aplicades menades per poders públics o operadors privats, o en tant que operadors turístics. F. Higgins-Desbiolles i M. Di Giovine posen així de relleu l’important efecte jugat per l’experiència professional abans del començament de la seva tesi, com a col·laborador o voluntari d’organitzacions no governamentals australianes per un, com a guia per un operador turístic educatiu nord-americà per l’altre. En ambdós casos, aquests contactes inicials amb el treball de camp, en un entorn no acadèmic, van contribuir a orientar la investigació, tant per les qüestions que ells van suscitar com per les il·lustracions empíriques que van proporcionar. D’altra banda, com assenyalen D. Dredge, P. Bourdeau i R. Knafou, els intercanvis amb els actors i operadors de camp constitueixen una ocasió privilegiada per posar a prova les eines intel·lectuals elaborades i fer emergir noves idees. Finalment, més clàssicament, D. MacCannell i K. Fox-Gotham mostren que el seu treball conceptual no hauria pogut veure la llum sense una investigació prèvia.

17A diferència del treball de camp, l’ensenyament és rarament esmentat pels autors d’aquest número. P. Bourdeau, però, mostra que els intercanvis amb els estudiants, especialment en els seminaris i tallers o excursions de camp, van jugar un paper important en l’evolució del seu pensament. Proporcionen de fet l’oportunitat de posar a prova les seves idees, esbossar terminologies o classificacions, aclarir les seves intuïcions o qüestionar el que es pensava inicialment.

18Finalment, els articles reunits en aquest número donen testimoni de l’impacte sobre la conducció de la recerca en entorns temporals, espacials i relacionals de treball. Certs moments, llocs o col·laboracions es revelen més propícies per a la conceptualització que altres. Per la seva durada, però també la llibertat de pensar que permeten la tesi doctoral o l’habilitació per dirigir investigacions, van oferir a M. Di Giovine, F. Higgins-Desbiolles i P. Bourdeau moments privilegiats per fer emergir els conceptes que presenten aquí. D’altra banda, com ha assenyalat R. Knafou, objectes i maneres de fer recerca en laboratoris o departaments universitaris freqüentats desdibuixen inevitablement la trajectòria intel·lectual individual. Sense oblidar l’intercanvi amb col·legues propers, aquells que l’investigador freqüenta regularment, en el seu equip o en el marc de col·laboracions externes, intercanvis que, com destaca P. Bordeau, constitueixen la base de l’activitat intel·lectual i, per tant, de la conceptualització.

19Per acabar, volem destacar que els conceptes tractats en aquest número resulten cadascun d’un llarg procés de maduració intel·lectual. Han estat forjats amb el temps, sovint durant diversos anys, a través de la confrontació repetida d’idees entre elles o d’idees al treball de camp. La conceptualització requereix temps, molt de temps. En aquest sentit, aquest recull d’articles confirma les paraules d’Eugene Garfield (1990, pàg. 14), que en criticar la representació popular d’un progrés científic lligat a una successió de llampades de geni i de descobriments fortuïts, assenyala que els avenços significatius sovint provenen d’investigadors "que conreen obstinadament un camp madur per al descobriment i estan preparats intel·lectualment per reconèixer i explotar resultats inesperats." Com assenyala Gosselain Olivier (2011: 131) "en matèria de recerca, la lentitud i la constància prevalen sobre la velocitat i la versatilitat." La injunció productivista que reprodueixen els elogiadors de l’excel·lència científica s’oposa radicalment a la llarga temporalitat de la fàbrica de conceptes. En resistir aquesta injunció, els investigadors proporcionaran els mitjans no només per limitar el patiment humà que provoca, sinó també per seguir al seu propi ritme, amb total serenitat, el llarg viatge intel·lectual que permet forjar les eines que poden millorar la comprensió del turisme ..., o de qualsevol altre fet social.

Haut de page

Bibliographie

Ateljevic I., 2014, "Mapping a history and development of tourism studies field", Turizam: međunarodni znanstveno-stručni časopis, 62(1), 75-101.

Cohen E., 1972, "Toward a sociology of international tourism", Social Research, 39(1), 164–189.

Debarbieux B., 1988, Territoires de haute montagne : recherches sur le processus de territorialisation et d’appropriation sociale de l’espace de haute montagne dans les Alpes du Nord, Université de Grenoble I, Institut de géographie Alpine, Thèse de doctorat en géographie

Decroly J.-M., 2010, "Un cuadro de analisis de la valorizacion turistica", in : De Myttenaere B. et E. Rozo Bellon (eds), Desarrollo territorial y tourismo : una approximacion a partir de la valorizacion turistica, Bogota, Universidad Externado de Colombia, 41-62

de Lagasnerie G., 2017, Penser dans un monde mauvais, Paris, Presses Universitaires de France

Éthier G., Morisset L. K., Sarrasin B., 2012, Épistémologie des études touristiques, Québec, Presses de l’Université du Québec.

Fennell, D. A., 2006, Tourism ethics (Aspects of tourism), Bristol, Channel View Publications.

Garfield E., 1990, "Fast Science vs. Slow Science, Or Slow and Steady Win the Race", The Scientist, 4(18), 14.

Franklin A., Crang, M., 2001, "The trouble with tourism and travel theory? ", Tourist Studies, 1(1), 5–22.


Gosselain O. P., 2011, "Slow Science – La désexcellence", Uzance, 1, 128-140.

Jafari J., 1987, "Tourism models: The sociocultural aspects", Tourism Management, 8(2), 151-159.

Krippendorf J., 1982, "Towards new tourism policies: The importance of environmental and sociocultural factors", Tourism Management, 3(3), 135-148.

Krippendorf J., 1986, "Tourism in the system of industrial society". Annals of Tourism Research, 13(4), 517-532.

Krippendorf J., 2010, Holiday makers, Abingdon-on-Thames, Routledge.

McLaren, D., 2003, Rethinking tourism and ecotravel, Boulder (Ca), Kumarian Press.

Nash D., 1981, "Tourism as an Anthropological Subject", Current Anthropology, 22 (5), 461-481.

Ogden C. K., Richards I. A., 1923, The Meaning of Meaning, New York, Harchourt, Brace & World.

Raffestin C., 1987, "Repères pour une théorie de la territorialité humaine", FLUX - Cahiers scientifiques internationaux Réseaux et Territoires, 3(7), 2-22.

Stock M., 2006, "L’hypothèse de l’habiter poly-topique: pratiquer les lieux géographiques dans les sociétés à individus mobiles", EspacesTemps. Net, https://www.espacestemps.net/articles/hypothese-habiter-polytopique/

Tribe J., 1997, "The indiscipline of tourism", Annals of Tourism Research, 24 (3), 638-657.

Tribe J. (Ed.), 2009, Philosophical issues in tourism, Bristol, Channel view publications.

Urry J., 1990, The Tourist Gaze. Leisure and Travel in Contemporary Societies, London, Sage Publications.

Haut de page

Notes

1 Els autors volen agrair a Tim Freytag, membre del consell editorial de Via Turism Review, que vagi contribuir a la selecció inicial dels conceptes presentats en aquest número i vagi participar en la revisió dels textos presentats.

Haut de page

Pour citer cet article

Référence électronique

Jean-Michel Decroly et Anya Diekmann, « La fàbrica de conceptes turístics  », Via [En ligne], 13 | 2018, mis en ligne le 01 septembre 2018, consulté le 19 décembre 2018. URL : http://journals.openedition.org/viatourism/2768

Haut de page

Auteurs

Jean-Michel Decroly

IGEAT, Université Libre de Bruxelles

Articles du même auteur

Anya Diekmann

IGEAT, Université Libre de Bruxelles

Haut de page

Traducteur

Estela Mariné Roig

Professora Serra Húnter

Haut de page

Droits d’auteur

Licence Creative Commons
Via Tourism Review est mis à disposition selon les termes de la Licence Creative Commons Attribution - Pas d'Utilisation Commerciale - Pas de Modification 4.0 International.

Haut de page
  • OpenEdition Journals