Navigation – Plan du site

AccueilNuméros14Introducció al dossier

Introducció al dossier

Jean-François Staszak
Traduction de Estela Mariné-Roig
Cet article est une traduction de :
Introduction du dossier [fr]
Autre(s) traduction(s) de cet article :
Introducción dossier [es]
Introdução do dossier [pt]
Einleitung des Themenhefts [de]
Editoriale [it]

Texte intégral

1Els vincles entre el turisme i el cinema han donat lloc recentment a diverses exploracions sistemàtiques. D'una banda, es va mostrar com el cinema –en particular, però no únicament, el cinema dels primers temps–va jugar un paper sobre l'atracció dels viatges virtuals, de manera que l'experiència fílmica podria estar relacionada amb una experiència turística (Gunning 1995; Peterson, 2017). D'altra banda, es va analitzat com el cinema havia influït o determinat certes pràctiques turístiques (film-induced tourism), ja sigui promovent destinacions o convertint els llocs de rodatge en atraccions turístiques (vegeu, per exemple, Beeton, 2016 ).

2Aquest número Via@ proposa explorar una tercera vessant, examinant com el cinema de ficció posa en escena actors, pràctiques i llocs turístics. De European Rest Cure (E.S. Porter, 1904) ala trilogia del Càmping (F. Ontenniente, 2006, 2010, 2016), passant per Vacances romanes (B. Wilder), Vacances a Venècia (D. Lean, 1955) i Les Vacances del Senyor Hulot (J. Tati, 1953), de Tauró (S. Spielberg, 1975) a Pauline a la platja (E. Rohmer, 1987), nombroses són les pel·lícules que fan del turisme i els turistes el seu motiu principal, i més nombroses encara on aquests apareixen com un motiu secundari. Moltes són comèdies (National Lampoon’s Vacation, H. Ramis, 1983; Fira d’agost, P. Virzì, 1995), però també hi ha turisme en el drama (Sol i ombra, J. Roques, J. Lasseyne, 1922;Lost in Translation, S. Coppola, 2003), la ciència ficció (Passengers, M. Tyldum, 2016), o al cinema pornogràfic (Ein lasterhafter Sommer, G. Loubeau, 1982).

3Un primer desafiament és examinar quins agents, pràctiques i destinacions turístiques decideix mostrar el cinema –segons l'època, el lloc o el gènere. Es tracta d'identificar i caracteritzar certs patrons turístics recurrents o no, probablement estereotipats, presents al cinema i que potser li són propers, per examinar d'on vénen i com evolucionen.

4Un cop identificats aquests patrons, un segon repte rau en la seva anàlisi cinematogràfica. Com tals turistes, pràctiques o llocs turístics són posats en escena a tals pel·lícules, i per què? Quins són els seus papers a la dramatúrgia? Quins són els recursos cinematogràfics, i per a què? Quines són les visions del turisme que ens ofereix el cinema? Per altra banda, és correcta la paraula visió?

5Un tercer repte consisteix llavors en preguntar fins a quin punt i de quina manera les pel·lícules que mostren als turistes tenen, o han tingut, conseqüències sobre els actors, les pràctiques i els llocs turístics. Què ha canviat Càmping a l'acampar, Els Bronzejats al bronzejament, Manolo la nuit (M. Ozores, 1973) a les discoteques de la Costa del Sol o Eat Pray Love (R. Murphy, 2010) als menjars, pregàries i amors dels turistes durant les seves vacances? Quins són els actors, llocs o pràctiques que aquestes pel·lícules han pogut transformar, a partir del paper del turista "made in Hollywood" analitzat per R. Tzanelli (2007)? Fins a quin punt les pel·lícules que representen motius turístics han canviat les representacions que es tenen (?) dels turistes, pràctiques o llocs turístics, o judicis sobre ells, i les actituds envers ells que es reprodueixen durant els seus viatges (Senyor Mori moto, N. Sornaga de 2008, Mitjanita Paris, W. Allen, 2011)? Aquestes preguntes ens conviden a completar l'anàlisi de les pel·lícules amb la de la seva recepció i els seus efectes eventuals sobre les seves audiències.

6L'objectiu no és pas fer-nos conèixer millor el cinema (encara que el cinema té alguna cosa per compartir amb el viatge, es pot esperar que la posada en escena del viatger / espectador d'una pel·lícula es tradueixi per un escenari en l'abisme i posi en marxa una reflexivitat que qüestiona el que és el cinema), sinó per fer-nos comprendre millor el turisme. Però, que ens ensenya doncs sobre el turisme la seva posada en escena al cinema? L'esperança del valor afegit? L'examen d'aquestes obres de ficció pot revelar elements turístics que l'observació de llocs, actors i pràctiques turístiques "reals" deixarien a l'ombra? Hi ha allà un darrer repte, d'ordre metodològic i epistemològic.

7Aquest dossier no pretén respondre a aquestes preguntes sinó obrir algunes pistes. Inclou quatre textos.

8Patrice Leconte, el feliç director de la sèrie de pel·lícules de culte Els Broncejats (1978, 1979, 2006), que representa turistes molt (massa?) francesos a Costa d'Ivori, als Alps i després a Sardenya, ens ha concedit amablement una entrevista, en la què torna a la gènesi de les condicions de rodatge i l'impacte d'aquestes tres comèdies, que constitueixen, al món francòfon, les referències absolutes pel que fa al turisme en el cinema.

9L'article de Marie-Hélène Chevrier i Chloé Huvet qüestiona la sèrie de James Bond des d'una perspectiva turística. Les 24 pel·lícules de la sèrie han donat peu a nombroses anàlisis, però cap s'havia centrat en aquest aspecte: ara, James Bond pren a vegades els hàbits d'un turista (que és una bona cobertura), freqüenta les infraestructures turístiques (aeroports, hotels, casinos, etc.) i els seus desplaçaments el condueixen sovint a llocs d'elevada categoria i estacions turístiques (l'illa tropical, l'estació d'esquí, etc.), on sovint es troba amb els turistes. Els autors mostren la sèrie James Bond que testimonia representacions del turisme i de les seves evolucions.

10El text de Salvador i Antonio Martínez Puche cobreix tres pel·lícules –Fin de curso (School's Out, 2005),Atasco en la nacional (Traffic Jam, 2007) et Benidorm, mon amour (2015). Aquestes pel·lícules apareixen amb un gir paròdic i critiquen les configuracions estereotipades del turisme de platja a Espanya, creades als anys 1960,en el context de la propaganda franquista, i celebrades en primer grau pel cinema de l'època. Els seus tòpics sobreviuen sota una forma de pastitx en el cinema actual.

11L'article de Parcale Argods' interessa per Into the Wild (S. Penn, 2007) i Wild (J.-M. Vallée, 2015). Sobre la base d' "històries reals", aquestes dues pel·lícules –que deuen també molt a l'obra de Jack Kerouac–escenifiquen, una mena de diari de viatge, el periple solitari dels seus herois en una natura més o menys salvatge, per satisfer els seus propis límits. El "viatge extrem" és un viatge cap a un mateix, que serveix de model per al turisme d'aventura i el turisme iniciàtic, que aquestes pel·lícules probablement participen en alimentar.

12El cinema és un (el?) lloc principal de la fàbrica d’imaginaris geogràfics; per la qual cosa no és sorprenent que tingui un impacte significatiu en l'elecció de destinacions turístiques. És ben lògic que algunes autoritats locals facin tot el possible per atraure els turistes, i alguns directors, procuren aprofitar-se'n–com W. Allen, que les pel·lícules recents són veritables publicitats per a París, Roma o Barcelona. Però aquest dossier certifica que el cinema mostra també turistes a l'obra: en fer-ho, proposa models que es poden tractar d'emular (si són positius), o que poden voler apartar-se'n (si són negatius). El cinema no s'acontenta amb descriure: prescriu.

Haut de page

Bibliographie

Beeton S., 2016, Film-induced tourism, Bristol, Channel View Publications.

Gunning, T., 1995, “The Whole World Within Reach : Travel Images without Borders”, in Cosandey R. Et Albera F. (dir), Cinéma sans frontières 1896-1918. Images Across Borders, Lausanne : Ed. Payot.

Peterson J. L., 2013, Education in the School of Dreams : Travelogues and Early Nonfiction Film, Durham, Duke Univ. Press.

Tzanelli, R. (2007). The Cinematic Tourist : Explorations in Globalization, Culture, and Resistance, London : Routledge.

Haut de page

Pour citer cet article

Référence électronique

Jean-François Staszak, « Introducció al dossier », Via [En ligne], 14 | 2018, mis en ligne le 20 décembre 2018, consulté le 22 juillet 2024. URL : http://journals.openedition.org/viatourism/2922 ; DOI : https://doi.org/10.4000/viatourism.2922

Haut de page

Auteur

Jean-François Staszak

Articles du même auteur

Haut de page

Traducteur

Estela Mariné-Roig

Professora Serra Húnter

Haut de page

Droits d’auteur

CC-BY-NC-ND-4.0

Le texte seul est utilisable sous licence CC BY-NC-ND 4.0. Les autres éléments (illustrations, fichiers annexes importés) sont « Tous droits réservés », sauf mention contraire.

Haut de page
  • Logo DOAJ - Directory of Open Access Journals
  • Logo DIALNET
  • Logo L'Agenzia Nazionale di Valutazione del Sistema Universitario e della Ricerca
  • OpenEdition Journals
Rechercher dans OpenEdition Search

Vous allez être redirigé vers OpenEdition Search