Navigation – Plan du site

AccueilNuméros14VariaLa fàbrica de rutes turístiques

Varia

La fàbrica de rutes turístiques

Impacte dels recursos culturals i tècnics en el transcurs d'una visita1
Cédric Calvignac, Roland Canu et Christophe Jalaudin
Traduction de Estela Mariné-Roig
Cet article est une traduction de :
La fabrique des parcours touristiques [fr]
Autre(s) traduction(s) de cet article :
The building of touristic itineraries [en]

Texte intégral

  • 1 Aquest treball es va dur a terme en el marc de la LABEX SMS, amb la referència ANR-11-LabX-0066.
  • 2 Els tercers prescriptors són professionals o aficionats. En moltes ciutats, es veu que es desenvolu (...)
  • 3 Sobre l'estudi de les etiquetes turístiques, vegeu en particular: Charles Thouément, 2007; Primo, 2 (...)
  • 4 La guia de viatges es un objecte de recerca àmpliament emprat. Heus aquí una selecció de les difere (...)
  • 5 Entre els estudis sobre l'ús turístic de les aplicacions mòbils o, més àmpliament, dels equips digi (...)

1Recórrer un lloc turístic condueix a nombroses decisions d'acord amb les propostes fetes per un grup d'actors humans (acompanyants, professionals del turisme, comerciants, tercers prescriptors2) i no humans (etiquetes3, insercions publicitàries, mapes de ciutats, guies de paper4, fulletons, senyalitzacions, aplicacions per a smartphone5). Ésen contacte amb aquest sistema de nombrosos actors que cadascú "fabrica" una ruta turística a mida. La "fàbrica" d'una ruta turística depèn, per tant, de la mobilització (o la posada a disposició) d'un conjunt de recursos tangibles i intangibles; depèn de la confluència entre disposicions per descobrir i dispositius d’ajuda a l'orientació turística.

2En aquest article, es tracta de mesurar l'impacte de dos grans recursos o fonts de coneixement (saber i saber fer) en la fàbrica de la ruta turística: la del capital cultural del turista (recurs incorporat) i la de l'equipament material i tècnic (recurs objectivat), ja sigui perquè ho porta o perquè o perquè ho troba en l'ecologia de la seva activitat turística. El primerin forma d'un capital cultural legítim incorporat pel turista, de disposicions duradores de la organització (Bourdieu, 1979) que asseguren l'assimilació de codis culturals potencialment útils a la fàbrica de rutes. El segon es refereix, al seu torn, als instruments tècnics que es requereixen a l'activitat turística, a les mediacions que s'inscriuen in situ i que configuren l'experiència del turista, a les delegacions en els materials que faciliten l'assoliment de la seva ruta (Blasius, Friedrich, 2003; Hennion, 2007). Aquest recurs "objectivat" és part d'un marc conjuntural i ecològic (Beguin Clot, 2004).

  • 6 El capital incorporat, ja que és reinvertit en la pràctica, i, especialment, en l'ús de recursos ma (...)
  • 7 Assen alem aquí el treball de Frédéric Christophe Darbellay Clivaz, Stéphane Mathis de la Nahrath s (...)

3La partició que aquí s'estableix entre recursos incorporats (cultura) i objectivats (tècnic) és una construcció ideal-típica que, encara que és útil per la intel·lecció del fenomen, tradueix bastant malament la realitat de les pràctiques que sistemàticament cauen en lògiques combinatòries singularitzades. De fet, els recursos incorporats i objectivats es teixeixen junts, experimenten una evolució conjunta, es fusionen6. L'objectiu no és pas pensar el desacoblament de les seves respectives influències sinó en documentar la seva associació i el seu grau d'assoliment conjunt. La nostra contribució, per tant, es dedica a explorar les modalitats d'associació d'aquests dos recursos. Aquestes darreres semblen ser múltiples: tant un dels recursos pot tenir prioritat sobre l'altre, com tots dos poden estar distribuïts equitativament. A través d'aquesta qüestió, sobre la reunió i l'amalgama d'aquests dos tipus de recursos, tractem aquí d'entendre millor l'"estructura" del capital cultural dels visitants. Recollint pel nostre compte el terme bourdieus i à, podríem dir que examinem els "desplaçaments transversals" entre dues "subespècies" de capital cultural, una aproximació al que es podria qualificar de disposicions culturals o de coneixements i habilitats ja existents, l'altre s’aproxima a l'adopció de dispositius tècnics que proporcionen coneixements i habilitats per a adquirir, recursos disponibles que entren en ressonància amb l'entorn immediat del visitant (Bourdieu, 1979a, p. 146)7.

4Gràcies a l'examen acurat d'aquesta dialèctica entre disposicions i dispositius, entre recursos culturals i tècnics, entre "capital cultural incorporat" i "capital cultural objectivat", col·loquem al centre del debat científic l'anàlisi dels efectes de reforç o de compensació dels recursos tècnics en el curs d'una pràctica cultural determinada (en aquest cas, la visita turística). En fer-ho, ens adonem del poder d'acció dels dispositius tècnics per se (agency) i la seva activació en contacte amb les disposicions culturals heretades i adquirides (Bijker, Hughes, Pinch, 1987; Latour 2000; Akrich, Callon, Latour, 2006). En altres paraules, es descriu la força inherent a l'objectivació del capital cultural, la capacitat dels usuaris d'aquests dispositius per compensar les seves deficiències a través d'ells, així com per reforçar els seus actius.

5En relació amb el context turístic que ens ocupa, ens interessarem més específicament en les promeses associades amb l'ús dels recursos tècnics disponibles, en la possibilitat que ofereixen de guiar, a través de la consulta a tercers prescriptors (Hatchuel, 1995;Mallard, 2000), els contorns i contingut de la visita turística i acréixer, en el mateix moviment, el capital cultural dels seus usuaris. L'observació d'individus altament equipats i amb poca experiència en l'exploració cultural ens permetrà mesurar de forma independent l'eficàcia de només la tècnica en el progrés dels visitants. Comparant l'activitat d'aquests darrers amb aquells de subpoblacions igualment equipades però més aculturades, serem capaços d'adonar-nos de la força inherent de l'objectivació del capital cultural. Nosaltres provarem doncs la hipòtesi segons la qual els dispositius tècnics d'orientació turística atorguen als seus usuaris, fins i tot els menys equipats culturalment, llibertat per afrontar els reptes i oportunitats turístiques d'una ciutat, aprofitar-se d'una riquesa cultural (museus per exemple) a la qual no necessàriament tindrien accés sense aquesta eina (des d'un punt de vista pràctic i simbòlic). La possibilitat de veure a la tècnica alliberar el turista d’un pes cultural, a partir d'un hàbit ja existent i naturalitzat, serà així qüestionat i també confrontat amb una escala de lectura més crítica, ansiosa de no subestimar altres inèrcies endèmiques d'aquesta delegació tècnica.

6Finalment, estarem atents a la posició diametralment oposada que veu el turista, familiaritzat des de fa molt de temps, i en profunditat, amb les coses culturals, desistir de qualsevol dispositiu d'ajuda a l'orientació turística. Què observem entre els turistes experimentats en absència de la utilització dels recursos tècnics? Són suficients els recursos culturals per a un descobriment profund dels llocs? Exempció tècnica, enfortiment o compensació, aquestes són les tres àrees de reflexió que trobarem al llarg dels nostres desenvolupaments.

Protocol d'investigació

  • 8 Hem dut a terme la nostra recerca en un gran període de l'any per registrar respostes a diferents t (...)
  • 9 Agraïm als nostres col·legues albigesos que van contribuir a l'aparició d'aquesta investigació i la (...)
  • 10 La població de l'enquesta consisteix en 17,2% dels individus de 15 a 29 anys, el 32,8% dels individ (...)
  • 11 32,2% dels visitants són allà per un breu moment (unes hores), el 38,6% per un període curt (un dia (...)

7Per informar sobre l'impacte dels recursos culturals i tècnics en la fàbrica de rutes turístiques, ens recolzarem en els resultats d'una enquesta de qüestionari, realitzada de febrer a agost 20148, a la qual van participar 2877 visitants de la ciutat d'Albi9. La mostra es caracteritza per quatre trets principals: una sobre representació d'individus graduats universitaris (52,7%), una sobre representació d'alts directius i professions intel·lectuals (22,7%), una sobre representació de persones majors de 50 anys (50%10), així com una forta presència de visitants residents a la regió occitana (52,7%). Per tant, el nostre estudi es basa en una mostra composta principalment per persones grans, educades i originàries de la regió. Cal afegir a això que els enquestats estaven molt sovint acompanyats per un o més familiars (88,2% dels casos) i es van mantenir a Albi per períodes curts (un 37,9% entre 0 i 4 hores, un 29,4% entre 4 i 6 hores i només un 32,7% més de 6 hores11).

  • 12 Una oferta turística amb aspectes patrimonials, històrics i artístics. Cal notar aquí que l'express (...)
  • 13 L'avaria del comptador elèctric situat a l’entrada de la Catedral no permet malauradament disposar (...)
  • 14 El perímetre de la UNESCO s'estén sobre una gran part del centre històric. Va del Pont Vell al Pont (...)

8Un cop descrita la població enquestada, queda per destacar certes característiques del nostre camp d'investigació: la ciutat d'Albi. De grandària mitjana (49.475 habitants el 2015), aquesta ciutat es troba al departament del Tarn i la seva oferta turística12es centra en dos principals atractius: la Catedral de Santa Cecília (802.681 entrades el 201613) i el Museu Toulouse-Lautrec (168.017 entrades el 2014). A part d'aquests dos llocs emblemàtics, es troben al cor del centre de la vila llocs secundaris com la Col·legiata Sant Salvi i el seu claustre, els Jardins de la Berbie, el mercat cobert o, encara, el Museu Laperouse (11.862 entrades el 2014) . Altres llocs menys coneguts es troben també entre les atraccions turístiques com el Centre d'Art Contemporani (le LAIT), la Plaça Savène o la casa de la Vieil Alby (1627 entrades el 2014). En resum, hi ha dos llocs extremadament freqüentats envoltats per una desena de llocs secundaris on l'assistència continua sent modesta. Aquesta ciutat ha vist un augment significatiu de les visites turístiques a partir del 31 de juliol de 2010, quan la Ciutat episcopal14va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. També des de l'estiu de 2010, l'oferta en matèria de dispositius d'ajuda a l'orientació turística ha augmentat considerablement gràcies a la publicació de nombrosos llibres dedicats a la ciutat, guies, però també simples fulletons o prospectes municipals.

9L'objectiu de l'enquesta als visitants a la ciutat va ser examinar les connexions i interdependències entre tres subconjunts de dades representant el primer les modalitats de descoberta del territori (àrees explorades, llocs visitats, el temps assignat a visitar), el segon el recurs a un (o més) dispositius(s) tècnic(s) d'ajuda a l'orientació turística (recórrer a una guia, un mapa, un fulletó, un smartphone, als panells informatius), i el tercer la capitalització de les pràctiques culturals prèvies mobilitzables en situacions(experiències turístiques passades, pràctiques culturals residencials). Així, hem pogut analitzar les dades de recorregut plantejades (naturalesa i nombre de visites) utilitzant dues variables sintètiques representant, amb una, l'abast dels recursos culturals que poden ser mobilitzats pel visitant (“capital cultural incorporat”) i, amb l'altra, l'abast dels recursos tècnics mobilitzats pel visitant (“capital cultural objectivat”).

  • 15 Tinguem en compte, però, que l'afinitat d'aparellaments regeix la composició dels grups de visitant (...)
  • 16 Hem de precisar igualment que demanem als individus no pas si posseïen un o un altre equipament, si (...)

10Aquestes variables es van construir a partir de les respostes formulades individualment pels turistes de la nostra mostra. Per descomptat, aquest mètode planteja una dificultat, ja que individualitza les respostes, és probable que neutralitzi els jocs d'influència al si dels grups turístics i deixi de banda la distribució de coneixements i habilitats potencialment repartits de manera desigual entre els membres que els componen15. Tanmateix, ens semblava més aleatori encara, procedir a un càlcul col·lectiu per grups de turistes, recursos culturals i tècniques compartits assumint l'autoritat dels diferents individus i la lògica de la contaminació o l'intercanvi de coneixements implicats en la fàbrica de rutes16.

  • 17 Aquesta variable cobreix i neutralitza una gran heterogeneïtat dels dispositius tècnics, l'ús dels (...)

11La variable sintètica "recursos tècnics" està destinada a discriminar la població en funció del seu ús de dispositius disponibles d'ajuda a l'orientació turística. Aquesta variable reflecteix l'ús o falta d'ús de les diferents equipaments i serveis turístics com la guia de paper, fulletons publicitaris, el mapa de la ciutat, el smartphone, la guia d'àudio, els panells informatius, el pas per l'Oficina de Turisme, la consulta d'informació a Internet17. Es va calcular una puntuació en funció de la inscripció o no dels dispositius i serveis esmentats a la fàbrica de rutes.

Taula 1. Construcció de la variable sintètica "Recursos tècnics"

QÜESTIONS

RESPOSTES

PUNTS

Abans d'arribar a Albi, vau consultar informació sobre els llocs per visitar a la ciutat?

Si (1)

No (0)

/1 punt

Durant la vostra visita, heu consultat els taulers d'informació de la ciutat?

Si (1)

No (0)

/1 punt

Durant la vostra visita, vau prendre consells d'un professional del turisme (Oficina de Turisme, operador turístic)?

Si (1)

No (0)

/1 punt

Durant la vostra visita, heu utilitzat el següent equipament:

• Guia de paper

• Mapa de la ciutat

• Fulletó informatiu

• Smartphone

• Tauleta

• Àudio guia

Si (1)

No (0)

/6 punts

/9 punts

12La puntuació obtinguda així va permetre discriminar la població de visitants albigesos en dues categories: els individus amb recursos tècnics limitats [puntuació entre 0 i 2; N = 1462 o 53,1%], i aquells amb recursos tècnics elevats [puntuació major o igual a 3; N = 1293 o 46,9%]. Aquí, es tracta del nombre d'equipaments i serveis mobilitzats durant l'exploració que ens interessa. L'enquesta de la freqüència d'ús dels diferents dispositius resulta ser massa fràgil per a ser considerada seriosament. De fet, demanar als visitants la seva freqüència de consulta d’un determinat equipa mento, encara, el temps dedicat a manipular una eina en particular semblaven ser una mala opció metodològica ja que aquestes pràctiques sovint fugen de qualsevol reflexivitat i memorització. Tinguem en compte doncs que aquest és el nombre de recursos o fonts d'informació que es consideren aquí i no la intensitat amb la qual es poden mobilitzar. En altres paraules, posem en evidència la riquesa del panell d'instruments del visitant sense ser capaços d'avaluar les manipulacions que opera o el lloc pres pels dispositius en l'economia de la visita turística.

13La fàbrica de rutes turístiques depèn també d'una altra família de criteris que agruparem sota la variable sintètica "recursos culturals". Aquesta variable reflecteix les pràctiques culturals domèstiques portades a terme durant els darrers dotze mesos (anar al cinema, al museu, al teatre, al concert), participacions en diversos esdeveniments culturals (jornada del patrimoni, festa de la música) i l'experiència passada com a turista (els viatges a l'estranger durant la seva vida, viatges durant els darrers dotze mesos).

Taula 2. Construcció de la variable sintètica "recursos culturals"

QÜESTIONS

RESPOSTES

PUNTS

En els últims dotze mesos, quantes estades turístiques heu realitzat?

De 0 a 2 estades

De 3 a 5 estades

Més de 6 estades

1 punt

2 punts

3 punts

Durant la vostra vida, quants viatges a l'estranger heu fet?

De 0 a 4 estades

De 5 a 10 estades

Més de 10 estades

1 punt

2 punts

3 punts

En els darrers dotze mesos, heu anat:

• Al cinema

• Al teatre

• A la biblioteca / mediateca

• A un concert

0 o 1 resposta afirmativa

2 respostes afirmatives

3 o 4 respostes afirmatives

1 punt

2 punts

3 punts

En els darrers dotze mesos, heu assistit:

• A la Jornada del Patrimoni

• A la Festa de la Música

Cap resposta afirmativa

1 resposta afirmativa

2 respostes afirmatives

1 punt

2 punts

3 punts

En els darrers dotze mesos, heu practicat:

• L'escriptura (poesia, novel·la, romanç)

• L'escriptura (diari personal, reflexions personals)

• La pintura, escultura o gravat

• La terrissa, la ceràmica o l'enquadernació

• El teatre amateur, la comèdia

• El dibuix

• La fotografia

• La dansa

• Un instrument musical

Cap resposta afirmativa

1 o 2 respostes afirmatives

3 o més respostes afirmatives

1 punt

2 punts

3 punts

5-15 punts

14Un cop més, hem dividit els enquestats en dos subgrups en funció del nombre d'activitats culturals declarades. A la nostra mostra, les persones beneficiàries dels recursos culturals més importants [puntuació major o igual a 10 punts] -o hauríem de dir la més variada- representen el 47,2% de la mostra. Els visitants dels recursos culturals més restringits [puntuació entre 5 i 9 punts] representen per la seva banda el 52,8% de la població total.

  • 18 En establir les puntuacions, en crear variables sintètiques, una part arbitrària està sempre presen (...)

15Una vegada més, partim del principi que es menys la repetició d'un mateix esdeveniment o la mateixa pràctica que reflecteix l'excel·lència cultural d'un individu, que l'aprenentatge i l'apreciació per aquest últim de diferents formes de l'expressió cultural, així com el seu compromís en una aprehensió "eclèctica" d'objectes que fan referència a la cultura. Això és el que tendeixen a mostrar les enquestes recents sobre les pràctiques culturals dels francesos (Coulangeon 2003; Donnat 2004, 2009) que conclouen cap a una circumscripció de formes culturals invertides per les classes populars i, per contra, a una ampliació dels centres d'interès de les classes altes. Recordem doncs que la mesura dels recursos culturals es basa en la diversitat i riquesa de les pràctiques i no a la intensitat i freqüència d'una sola i mateixa pràctica. Estem en una lògica (reductiva) de l'ampli repertori d'acció que podria, naturalment, ser complementat per altres agrupacions motivades per un canvi de perspectives de recerca18.

I. La importància dels recursos culturals i tècnics

  • 19 Hi ha sis llocs principals [Cathédrale Ste-Cécile (93 %), Place du Vigan (56 %), Musée Toulouse-Lau (...)

16Quin lloc relatiu ocupen les variables "recursos culturals" i "recursos tècnics" a la fàbrica de rutes turístiques? Per esbrinar-ho cal realitzar diverses proves estadístiques tenint en compte un conjunt més ampli de variables explicatives que inclouen la inversió de temps, el "capital educatiu" (nivell de titulació del visitant), el "capital econòmic" (categoria socioprofessional d'afiliació), el fet d'estar sol o acompanyat o l'edat del visitant. Aquesta àmplia definició dels criteris susceptibles d'intervenir en la definició de recorreguts informa d'una necessitat: reposicionarels recursos culturals i tècnics entre aquests criteris, atribuir i comparar capacitats (que influeixen en els recorreguts). Fins a quin punt són determinants? És convenient aleshores mesurar les correlacions estadístiques entre aquestes set variables explicatives i dues variables dependents: una relacionada amb el nombre de visites realitzades (sobre els 10 llocs identificats pel qüestionari) i l'altre amb el nombre de llocs secundaris visitats (llocs freqüentats per menys de la meitat de la població visitant)19. Per descomptat, insuficient per aprehendre les activitats turístiques, aquestes dues variables dependents permeten, per altra banda, esbossar el perfil de les rutes turístiques, donar-ne una primera representació simplificada afavorint l'anàlisi estilitzada de la incidència dels recursos que ens interessen aquí.

Nombre de visites realitzades

17Un dels primers elements discriminatoris en la pràctica turística es refereix al ritme de la visita, la naturalesa del "règim exploratori" adoptat (Auray, Vetel, 2013). De fet, són els visitants que prefereixen centrar la seva visita en un nombre limitat d'atraccions i altres que, en canvi, prefereixen ampliar el seu horitzó de descobriment multiplicant les visites. Veurem que aquesta elecció depèn en gran mesura de la inversió de temps del visitant (durada de la visita), però també dels recursos culturals i tècniques disponibles.

  • 20 Recordem aquí que el nombre de llocs per visitar (després de revisar les diverses guies i fulletons (...)

18Per mesurar els factors decisius en la definició del règim exploratori triat, al principi centrarem els nostres esforços en la comprensió dels factors que contribueixen a la visita d'un nombre més o menys gran de les atraccions turístiques. La variable dependent "nombre de llocs visitats" és una variable sintètica suma del nombre de llocs visitats entre els deu principals llocs preseleccionats20. El 53% dels visitants enquestats realitzen entre 0 i 4 visites, el 47% entre 5 i 10 visites. Per establir la importància dels factors explicatius seleccionats (6 variables explicatives) sobre el nombre de visites (variable dependent), anem a implementar una regressió logística multinomial que ens explicarà la influència relativa de cadascuna d'aquestes variables en el marc d'una anàlisi duta a terme en igualtat de condicions. En les primeres proves estadístiques realitzades (raó de versemblança), les variables "capital educatiu" i "capital econòmic" no es correlacionen significativament amb la variable "nombre de visites". Les excloem doncs del nostre model explicatiu. Aquesta primera indicació mostra que el nivell d'estudis assolit i la categoria socioprofessional ocupada no afecten de manera significativa al nombre de visites realitzades. Això també mostra que el capital cultural (incorporat i objectivat) constitueix una aportació explicativa més rellevant que els capitals educatiu i econòmic tradicionalment mobilitzats en la investigació turística.

  • 21 Informació sobre l'ajustament del model: χ2 = 353,043; ddl = 6; Sig. = 0,000.

Taula 3. Nombre de visites - Contribució dels diferents factors i efectes marginals21

Nombre de visitesa

Coeficient [B]

Probabilitat [Exp (B)]

Percentatge [%]

5 visites o més

Constant [situació de referència]

1,186

3,274

76,6%

Coeficient [B]

Oportunitat relativa [Exp (B)]

Efecte marginal [%]

Significació

Recursos tècnics restringits

1,036

0,355

-22,9%

0,000

Recursos tècnics amplis

0b

Inversió de temps feble

-0,713

0,490

-15,0%

0,000

Inversió de temps elevada

0b

Recursos culturals restringits

-0,430

0,651

-8,6%

0,000

Recursos culturals amplis

0b

Sol

-0,322

0,725

-6,3%

0,021

Acompanyat

0b

15-39 anys

-0,327

0,721

-6,4%

0,002

40-59 anys

-0,206

0,814

-3,9%

0,050

60 o més anys

0b

a. La categoria de referència és: 0 a 4 visites
b. Aquest paràmetre s'estableix en 0, ja que és redundant.
Lectura de la taula: La situació de referència (o constant) es refereix als visitants majors de 60 anys, acompanyats, que es beneficien d'un important temps de visita i amplis recursos culturals i tècnics. En comparació, als que -en igualtat de condicions- tenen recursos tècnics més limitats i veuen la seva oportunitat de visitar els 5 o més llocs disminuïda al 22,9% (efecte marginal).

19La lectura i la interpretació de la Taula 3 es basen en la consideració de la desviació d'una constant (o situació de referència). En el nostre cas, la constant reflecteix les pràctiques d'una subpoblació dels visitants de 60 o més anys, visitant l'Albi en grup, realitzant una visita de 5 o més hores i dotats d'amplis recursos tècnics i culturals. Aquesta subpoblació és la que és, proporcionalment, la més nombrosa realitzant 5 o més visites a les 10 atraccions turístiques preselecciona des (76,6% de la subpoblació). En altres paraules, el perfil descrit anteriorment és el que més sovint utilitza un règim exploratori intensiu.

20A continuació, constatem que, en igualtat de circumstàncies, el fet que un individu tingui un "capital tècnic" més limitat ocasiona una disminució de les probabilitats de realitzar 5 o més visites. L'efecte marginal de tenir "recursos tècnics limitats" equivalents a una disminució del 22,9% de probabilitats d'adoptar aquest règim exploratori intensiu. El factor "capital cultural objectivat" (o capital tècnic) sembla tenir prioritat sobre tots els altres. Per tant, els requisits encapsulats en els diferents dispositius d'ajuda a l'orientació turística que figuren semblen operar de manera decisiva en el nombre de visites programades.

21També cal tenir en compte que la inversió de temps altera significativament les probabilitats d'ocurrència de múltiples visites (5 o més visites). La disminució en el temps assignat per a la visita es correlaciona negativament amb el nombre de visites (efecte marginal = -15%). Aquest resultat s'esperava encara que la variable "inversió de temps" indueixi menys conseqüències que l'ús dels recursos tècnics és un resultat més sorprenent. Aturem-nos un moment en aquestes primeres observacions: les dades aquí mostren que les dimensions tècniques i materials del curs de la visita constitueixen els principals factors que explicatius del nombre de visites realitzades i, per tant, del règim exploratori adoptat. L'equip mobilitzat suscita densificació de visites. El gaudi d'un temps important de visita va induir els mateixos efectes (encara que de menys importància). Aquí, és el suport (o els mitjans), que condiciona la pràctica i el temps assignat a la visita, que circumscriu les ambicions dels visitants.

22Finalment, s'observa que els "recursos culturals" provoquen efectes marginals de menor amplitud: el fet de tenir recursos culturals restringits disminueix tanmateix les possibilitats de veure que el programa de visites es fa més dens (-8,6%). L'edat del visitant, el fet d'estar sol o acompanyat també influeixen en el nombre de visites, però de forma menys decisiva. Recordem aquí que el programa de visites és més o menys dens en funció dels recursos tècnics mobilitzats (i requisits rebuts en més o menys gran nombre), del temps de visita (la possibilitat de concertar una visita extensa al lloc), recursos culturals (que permeten mobilitzar in situ els coneixements prèviament adquirits).

Visita als llocs secundaris

23Deixem ara el criteri del nombre de visites per interessar-nos per la naturalesa d'aquestes últimes. Considerem la probabilitat de veure que els individus es dirigeixen cap a llocs secundaris (freqüentats per menys de la meitat dels enquestats). Aquí, ja no avaluem el ritme del règim exploratori, sinó més aviat la seva originalitat. En aquest capítol també s'observa una forta influència dels "recursos tècnics", dels "recursos culturals" i del temps de visita (els altres factors no són significativament determinants).

  • 22 Regressió logística multinomial (representació de probabilitats de les cel·les). Informació sobre l (...)

Taula 4. Assistència a llocs secundaris en funció del temps de visita i dels recursos culturals i tècnics disponibles22

Inversió de temps

Recursos culturals

Recursos tècnics

Nombre llocs secundaris

Freqüència observada

Percentatge observat

[0-5 hores]

Rec. culturals restringits

Rec. tècnics restringits

Cap lloc secundari

331

66,0%

1 lloc secundari

131

28,3%

2 llocs secundaris o més

23

5,7%

Rec. tècnics amplis

Cap lloc secundari

113

52,9%

1 lloc secundari

77

34,4%

2 llocs secundaris o més

27

12,8%

Rec. culturals amplis

Rec. tècnics restringits

Cap lloc secundari

213

56,5%

1 lloc secundari

128

32,6%

2 llocs secundaris o més

52

10,8%

Rec. tècnics amplis

Cap lloc secundari

97

41,5%

1 lloc secundari

89

36,2%

2 llocs secundaris o més

48

22,3%

[5 hores o més]

Rec. culturals restringits

Rec. tècnics restringits

Cap lloc secundari

161

58,3%

1 lloc secundari

95

32,9%

2 llocs secundaris o més

27

8,8%

Rec. tècnics amplis

Cap lloc secundari

138

43,8%,

1 lloc secundari

125

37,5%

2 llocs web i secundàries

64

18,6%

Rec. culturals amplis

Rec. tècnics restringits

Cap lloc secundari

88

47,7%

1 lloc secundari

70

36,2%

2 llocs secundaris o més

22

16,1%

Rec. tècnics amplis

Cap lloc secundari

135

32,3%

1 lloc secundari

138

37,1%

2 llocs secundaris o més

123

30,6%

24Comencem dient que el factor temps actua de manera uniforme sobre el comportament de les subpoblacions concernides. El benefici d'un temps de visita més conseqüent és valorat per cada grup de forma equivalent: més temps permet anar, més enllà de l'única visita, als principals llocs turístics i, per tant, dedicar la seva atenció als llocs menys freqüentats (i/o menys famosos). El factor "recursos culturals" també juga un paper important en la probabilitat de veure que els visitants integren els llocs secundaris al seu programa (generalment als marges dels circuits principals -Delaplace, Gravari-Barbas, 2016). Així, els visitants amb amplis recursos culturals estan més compromesos que els seus homòlegs amb recursos culturals limitats en una visita a un o més llocs "confidencials". Passa el mateix amb els "recursos tècnics" que, quan creixen en importància, guiar els visitants que en disposen cap a la realització d'un itinerari turístic més diversificat.

25Sense tornar als detalls dels resultats presentats a la Taula 4, aturem-nos un moment en les dues situacions antagòniques de dèficit generalitzat de recursos ([0-5 hores], recursos tècnics i culturals restringits) i cúmul generalitzat de recursos ([5 hores o més], recursos tècnics i culturals amplis). En llegir la taula, un només pot ser colpejat per la bretxa entre aquestes dues subpoblacions. De fet, els visitants "deficitaris" són el 66% en no realitzar cap visita de lloc secundari quan els visitants "privilegiats" són 67,7% a realitzar una visita a un o més llocs secundaris. La situació és, doncs, diametralment oposada.

  • 23 La mateixa lògica s'aplica a les visites de llarga durada. Es passa, del 41,7% de visites de llocs (...)

26Per tant, això és un resultat important, una fort principi d'acumulació de recursos i, en conseqüència, una possible compensació entre diferents formes de capital. Així, la situació de les persones que gaudeixen de poc temps i pocs recursos culturals es millora considerablement amb l'ús d'equipaments especials i serveis tècnics dedicats (es passa, de només el 34% de la subpoblació que ha visitat un o més llocs secundaris, al 47,2%). Els dispositius d'ajuda a l'orientació turística venen així a jugar un paper decisiu en la selecció de coses per veure i fer possible la introducció d'una forma de diversificació de la pràctica. El fenomen de compensació tècnica de recursos culturals restringits és del tot notable. Per contra, la compensació cultural per recursos tècnics mancants també funciona completament (es passa, del 34% de visites de llocs secundaris per part de visitants de curta durada, recursos culturals i tècnics restringits, al 43,4% per part dels visitants de curta durada, recursos culturals amplis i recursos tècnics limitats23).

27Ara que es confirma la validesa i pertinència dels efectes de dispensació tècnica (compensació cultural), de reforçament tècnic (compensació tècnica) i acumulació de recursos tecno-culturals (reforç mutu)podem tractar d'introduir un darrer factor on les declinacions múltiples i altament singulars fan delicada qualsevol comparació: el propi lloc turístic. Es tracta d'anar més enllà del tall de definició fins ara adoptat entre els llocs principals i llocs secundaris a considerar la identitat i la naturalesa dels llocs, els seus drets d'entrada, la seva possible apropiació.

II. Relació entre identitat dels llocs i capitals dels visitants

  • 24 Els novençans són aquells amb els recursos culturals fortament restringits [puntuació entre 5 i 8 p (...)

28Considerar la inclusió de llocs singulars en rutes turístiques, ens imposa una nova reificació, aquest cop del costat públic. A partir de les nostres dues variables sintètiques i el seu encreuament (vegeu el protocol d'enquesta), hem aïllat quatre subpoblacions que ara acompanyaran els nostres desenvolupaments: els experimentats sobre-equipats, els novençans sub-equipats, els experimentats sub-equipats i els novençans sobre-equipats24. El grup dels experimentats sobre-equipats es composa a d'individus que gaudeixen d'importants recursos culturals i tècnics. El grup dels novençans sub-equipats reuneix els individus que disposen de recursos culturals i tècnics més restringits. A continuació, hem seleccionat els perfils més atípics que reuneixen les qualitats que un podria, en un primer moment, considerar antagòniques: els experimentats sub-equipats i els novençans sobre-equipats.

29Anem a observar de prop la manera com aquestes quatre subpoblacions de visitants inverteixen en els diferents llocs que conformen l'oferta turística d'Albi. Es mobilitzarà un nou indicador: la taxa d'assistència a set llocs albigesos entre els més representatius de l'oferta turística en funció de la durada del recorregut efectuat. La freqüentació (o no) de les diferents atraccions ens ajudarà a comprendre millor si el lloc, en si mateix, és un actor clau de diferenciació de les pràctiques, és un dispositiu influent que dóna cabuda a certes poblacions i precipita l'abandonament d'altres poblacions (Bessy, Chateauraynaud, 1992; 1993). Els tres diagrames d'estrelles que es mostren a continuació es construeixen per seguir una lògica simple: partim del lloc més freqüentat pel conjunt de la població (Cathédrale Ste-Cécile) i, a continuació, passem pels diferents llocs fins al més confidencial d'ells (la plaça Savene).

Figura 1. Visita als diferents llocs de la ciutat pels quatre perfils dels visitants : 2-4 hores

Figura 1. Visita als diferents llocs de la ciutat pels quatre perfils dels visitants : 2-4 hores

Figura 1. Visita als diferents llocs de la ciutat pels quatre perfils dels visitants : 4-6 hores

Figura 1. Visita als diferents llocs de la ciutat pels quatre perfils dels visitants : 4-6 hores

Figura 1. Visita als diferents llocs de la ciutat pels quatre perfils dels visitants : 6-8 hores

Figura 1. Visita als diferents llocs de la ciutat pels quatre perfils dels visitants : 6-8 hores

30Durant les visites més curtes [2-4 hores[, primer observem que els novençans sub-equipats estan sempre darrere en referència a les altres subpoblacions. Aconsegueixen estar a prop dels experimentats sub-equipats (els seus homòlegs més propers) per als tres llocs més visitats, fins i tot superant a aquests darrers per l'assistència a la Cathédrale Ste-Cécile (84,8% enfront de 77,7%). Per aquesta primera subpoblació, la fàbrica d'una ruta turística limitada als llocs més imprescindibles de la ciutat reflecteix una voluntat de conformitat cultural que legitima les decisions preses.

31Els experimentats sub-equipats són, després dels novençans sub-equipats, aquells que tenen més assistència als llocs seleccionats, amb la notable excepció d’un d'ells: la Collégiale Saint-Salvy. Hi ha dos factors que justifiquen a priori aquesta freqüentació inferior de la Collégiale Saint-Salvy. En primer lloc, el curt temps de la visita obliga als turistes a afavorir llocs de lliure accés i gratuïts. Els museus descarten lògicament tots aquells que, sub-equipats, no poden anar ala part essencial de l'oferta museística. En segon lloc, la Collégiale Saint-Salvy es troba prop de la Cathédrale Ste-Cécile (uns cinquanta metres) i és clarament visible des de la plaça (que no és el cas del mercat cobert, o del Pont Vieux). Disposant de poc temps, els experimentats sub-equipats intentaran rendibilitzar la seva visita limitant la seva exploració a un perímetre limitat i programant la major quantitat de visites de lliure accés i gratuïtes. La fàbrica de la seva ruta respon doncs a una altra economia de l'activitat turística que és més d'un oportunisme localitzat.

32Quan disposen de poc temps, els novençans sobre-equipats prefereixen a les visites lliures i gratuïtes ... les de pagament! Més que altres, aquestes persones van optar per anar als museus de Toulouse-Lautrec i Laperouse. Són, de fet, el 61,1% en visitar el museu Toulouse-Lautrec (contra el 53,1% dels experimentats sobre-equipats i solament 17,9% dels novençants sub-equipats) i 11.1% en visitar el museu Laperouse (enfront del 9 4% dels experimentats sobre-equipats). Aquestes diferències notables porten a pensar que hi ha un efecte dòmino, una relació d'ordre pràctic i financer entre l'adquisició d'equipaments d'ajuda a l'orientació turística (guies de paper, mapes de la ciutat, guia d'àudio) i l'adquisició de drets d'entrada als llocs de visita de pagament (entrada als museus). La inversió material primera apel·la, per ser rendibilitzada, a una segona inversió en servei. També trobem aquí l'expressió del que Pierre Bourdieu descriu com novençans de "bona voluntat cultural" que estan disposats a pagar els drets d'entrada a aquests llocs consagrats de la cultura legítima, fins i tot si tenen pocs temps per gaudir-ne (Bourdieu, 1979b).

  • 25 S'observa que els experimentats sobre-equipats són molt nombrosos a l'hora d'abreujar la visita d'a (...)

33Finalment, els experimentats sobre-equipats tenen, durant les visites de 2-4 hores, més possibilitats de freqüentar una part important dels llocs esmentats anteriorment sobretot quan són de lliure accés i gratuïts (el Pont Vell i el mercat cobert prioritàriament). Aquest subpoblació prefereix associar-se al descobriment de la catedral Sainte-Cécile, que segueix sent un punt de pas gairebé obligatori (el 93,8% d'entre ells), la lògica dea passejada turística, potser fins i tot del passeig curiós i il·lustrat25. En aquest context, mantenen la capacitat de descobrir algunes de les principals riqueses del lloc albigès, les atraccions obertes i gratuïtes que, en el temps assignat, poden gaudir plenament i explorar en el seu conjunt. Estan en una postura una mica més hedonista del descobriment turístic renunciant a l'afany de novençans sobre-equipats desitjosos de capitalitzar al màxim la seva presència als llocs i les seves inversions materials primeres. Per tant, és la voluntat d'anar al cap d'una experiència deslligada en lloc de subscriure’s a les exigències de estàndards turístics i culturals que guien la seva elecció.

34Les anàlisis realitzades prèviament a partir de la Figura 1 només van tenir en compte recorreguts de 2-4 hores. Què passa quan la visita es prolonga? Hi ha variacions significatives? Es poden esmentar almenys dues d'elles. Els primer és posar en relleu, una vegada més, fins a quin punt un augment del temps és sobretot rendible -segons una lògica comptable i acumulativa- a un públic equipat. En altres paraules, els espectres turístics de novençans i experimentats sobre-equipats es despleguen i no deixen d'estendre's allà on els novençans i experimentats sub-equipats semblen més limitats i indiferents al pas del temps. La segona variació torna a fer una comparació entre les dues subpoblacions sobre-equipades: durant les visites de 6 a 8 hores, els experimentats segueixen sent aquells que realitzen la major quantitat de visites entre els llocs esmentats. No obstant això, la bretxa -qualsevol que sigui l'atracció- està poc marcada, sovint menys que en el context de les visites més curtes. La compensació tècnica sembla mostrar els seus efectes aquí, tot i que els experimentats sobre-equipats, durant aquest llarg temps, reinverteixen en museus i són, a partir d'ara, proporcionalment més nombrosos en visitar-los.

Conclusió

35Els resultats presentats aquí confirmen la gran influència dels recursos tècnics a la fàbrica de les rutes turístiques. Hem pogut de fet constatar que el curs de la visita es va veure més influenciada per l'ús dels recursos tècnics que la possessió de recursos culturals interioritzats. L'ús de diversos dispositius tècnics s'acompanya d'un quadre més complet de recorregut, un ventall més ampli de visites, una assistència més important a llocs secundaris. Aquí, és important recordar que aquesta observació no pretén aportar una explicació unilateral i exclusiva del vincle entre la intenció i l'equipament; aquest enllaç prové de la inter-determinació del nivell de motivació del visitant i el seu grau d'equipament. Les intencions individuals apel·len a l'enrolament de mediadors tècnics. No obstant això, aquests dispositius tècnics també semblen afectar el recorregut dels visitants més voluntaris d'acord amb l'esquema tradicional de "faire-faire" (Latour, 2000) que hem contribuït, esperem, a fer-lo més llegible.

36El predomini del factor tècnic a la fàbrica de la ruta turística porta a considerar que les determinacions culturals incorporades poden ser evitades / matisades mitjançant el recurs a diferents dispositius d'ajuda a l'orientació turística. En altres paraules, el volum de capital cultural interioritzat no és l'únic - ni el primer -dels elements estructurants de la definició de les pràctiques turístiques. La intenció dels turistes, el seu compromís d'aprofundir en el descobriment d'un territori poden, sempre que estiguin degudament transmesos per una varietat d'acompanyament tècnic, treure el màxim partit de les herències i adquisicions socioculturals de les quals són dipositaris. El visitant, pels efectes significatius de compensació, pot doncs arribar a alliberar-se de la seva condició i d'actuar no només en la sintonia esperada d'estrat (o d'hàbit), sinó més enllà o per sota d'aquesta expectatives. El compromís dels visitants, una vegada es concreta materialment, contribueix al mateix temps a desplaçar les fronteres culturals i a reafirmar-les. Les reafirma ja que aquestes fronteres serveixen, malgrat tot, de referents a la construcció d'injuncions que els novençans seguiran al peu de la lletra el més escrupolosament possible, mentre que els experimentats, que de vegades intenten reconstruir-les / revisar-les, volen arrogar-se així els mèrits culturalment ratificats d'algunes llibertats de la ruta.

  • 26 La integració d'aquests des envolupaments urbans en l'anàlisi és, al nostre parer, una ambiciosa pe (...)

37El nostre estudi també ha permès observar les conseqüències de les exempcions tècniques en la fabrica les rutes turístiques. Disposar de recursos tècnics no significa comprometre's amb les injuncions de les quals ells són les mediacions per prioritzar-ne d'altres, ja siguin de la cultura incorporada o no. Refusar aquest compromís ve a oferir la possibilitat de construir el seu propi recorregut a la ciutat. O més exactament, això ve a sotmetre la fàbrica de la visita turística a altres formes de prescripció: mobiliari urbà, arquitectura, topologia, senyalització, que mereixen ser més examinades26. Tanmateix, això és més comprensible perquè la dispensa tècnica sembla tenir virtuts alliberadores i emancipadores només, principalment, de les persones amb recursos culturals elevats. De fet, solament els experimentats sub-equipats han estat conduïts a descobrir noves àrees en funció de la seva pròpia xarxa de lectura de la ciutat. La dispensa tècnica de les poblacions novençanes es tradueix per un efecte contrarija que els condueix a reduir el seu programa d'acció, a orientar-se cap a valors segurs del capital cultural i simbòlic incontestables.

38Finalment, volem tornar al que constitueix, a la vegada, una riquesa i una limitació del nostre treball. Hem dissenyat el nostre protocol d'investigació per mostrar la varietat de recursos individuals -tant tècnics com culturals- no el domini de cadascun d'ells. Per això, hem destacat la capacitat individual per d'utilitzar referencials heterogenis, creuant-los en situació, per adaptar la gamma de recursos a les situacions trobades deixant de banda les pràctiques més especialitzades basades en el domini d'un únic dispositiu tècnic o la repetició d'una mateixa pràctica cultural. La freqüència i la intensitat de la convocatòria dels recursos específics dins de l'activitat turística, per tant, queden fora de la nostra observació. Allà, encara seria necessari un estudi complementari per aprofundir sobre l'ús local de cadascun dels recursos presos aïlladament per re posicionar-los a continuació en les cadenes de prescripció que sostenen l’experiència turística.

Haut de page

Bibliographie

Akrich M., Callon M., Latour B., 2006, Sociologie de la traduction. Textes fondateurs, Paris, Presses des Mines de Paris.

Argod P., 2016, « La médiatisation d’un tourisme "hors des sentiers battus" dans une édition touristique créative », Via [En ligne], 9 | 2016.

Auray N., Vétel B., 2013, « L’exploration comme modalité d’ouverture attentionnelle », Réseaux, 2013/6, 182, 153-186.

Béguin P., Clot Y., 2004, « L’action située dans le développement de l’activité », @ctivités, 1, 2, 27-49.

Bessy C., Chateauraynaud F., 1992, « Le savoir-prendre. Enquête sur l’estimation des objets », Techniques et Culture, 20, 105-134.

Bessy C., Chateauraynaud F., 1993, « Les ressorts de l’expertise. Épreuves d’authenticité et engagements des corps », Raisons Pratiques, 4, 141-164.

Bijker W. E., Hughes T. P., Pinch T. J., 1987, The Social Construction of Technological Systems: New Directions in the Sociology and History of Technology, Cambridge, Massachusetts, The MIT Press.

Blasius J., Friedrich J., 2003, « Les compétences pratiques font-elles partie du capital culturel ? », Revue française de sociologie, 44, 3, 549-576.

Bourdeau L., Gravari-Barbas M., Robinson M., 2011, Tourisme et patrimoine mondial, Québec, Presses universitaires de Laval.

Bourdieu P., 1979a, « Les trois états du capital culturel », Actes de la recherche en sciences sociales, 30, 3-6.

Bourdieu P., 1979b, La Distinction. Critique sociale du jugement, Paris, Les Éditions de Minuit, Le sens commun.

Calvignac C., Jalaudin C., 2014, « L’équipée touristique ou le rôle des équipements portables dans l’exploration d’un lieu méconnu », Téoros, [En ligne], 33, 2 | 2014

Calvignac C., Fijalkow Y., Martin E., 2014, « Être d’un commerce agréable. Réflexions autour de la notion d’ambassade touristique », Mondes du tourisme, 9, 19-31.

Calvignac C., Smolinski J., 2017, « Explorer le monde avec application. Contributions numériques à la fabrique d’un parcours touristique », Revue d’anthropologie des connaissances, 11, 4, 677-711.

Charles E., Thouément H., 2007, « Le label territorial, facteur d’attractivité touristique : une étude appliquée à la Bretagne », Téoros, 26-2, 33-38.

Coulangeon P., 2003, « Classes sociales, pratiques culturelles et styles de vie. Le modèle de la distinction est-il (vraiment) obsolète ? », Sociologie et sociétés, 36, 1, 59-85.

Cousin S., 2008, « L’UNESCO et la doctrine du tourisme culturel. Généalogie d’un "bon" tourisme », Civilisations, LVII, 1/2 - Tourisme, mobilité et altérités contemporaines.

Darbellay F., Clivaz C., Nahrath S., Stock M., 2011, « Approche interdisciplinaire du développement des stations touristiques. Le capital touristique comme concept opératoire », Mondes du Tourisme, 4, 36-48.

Delaplace M., Gravari-Barbas M., « Éditorial », Via [En ligne], 9 | 2016.

Desvignes C., Jacquot S., 2014, Big data, traces numériques et observation du tourisme, Espaces, tourisme & loisirs in Espaces, 316.

Donnat O., 2009, « Les pratiques culturelles des Français à l’ère numérique. Éléments de synthèse 1997-2008 », Culture études, 2009-5, http://www.culture.gouv.fr/deps

Donnat O., 2004, « Les univers culturels des français », Sociologie et sociétés, 36, 1, 87-103.

Hatchuel A., 1995, « Les marchés à prescripteurs. Crise de l’échange et genèse sociale », in Jacob A., Vérin H., L’inscription sociale du marché, Paris, L’Harmattan, 205-225.

Hennion A., 2007, La passion musicale. Une sociologie de la médiation, Paris, Métailié.

Karpik L., 2000, « Le guide rouge Michelin », Sociologie du travail, 42, 369-389.

Latour B., 2000, « Factures, fractures. De la notion de réseau à celle d’attachement », in Micoud A., Peroni M., Ce qui nous relie, Éditions de l’Aube, La Tour d’Aigues, 189-208.

Mallard A., 2000, « La presse de consommation et le marché. Enquête sur le tiers consumériste », Sociologie du travail, 42, 3, 391-409.

Norman D., 1993, « Les artefacts cognitifs », in Conein B., Dodier N., Thévenot L. (dir.), Les objets dans l’action. De la maison au laboratoire, Paris, Éditions de l’EHESS, 4, 15-34.

Rauch A., 1997, « Du guide bleu au routard. Métamorphoses touristiques », Revue des Sciences Sociales de la France de l’Est, 24, 146-151.

Simon G., 2008, « La puissance prescriptive des guides à Paris. Eléments de standardisation du tourisme ? », Journal of Urban Research [Online], 4.

Urry J., Larsen J., 2011, The Tourist Gaze 3.0, Los Angeles-Londres-New Delhi-Singapour-Washington, Sage.

Vergopoulos H., 2011, « L’insolite dans les guides touristiques. Voyage en "pataxie" », Mondes du tourisme, 4, 77-91.

Vergopoulos H., Flon E., 2012, « L’expérience touristique dans les guides : une subjectivité à lire, écrire et raconter », Belgeo [En ligne], 3/2012.

Haut de page

Notes

1 Aquest treball es va dur a terme en el marc de la LABEX SMS, amb la referència ANR-11-LabX-0066.

2 Els tercers prescriptors són professionals o aficionats. En moltes ciutats, es veu que es desenvolupen -al costat de les oficines dels equips professionals de turisme- xarxes de "ambaixadors" voluntaris que es proposen acollir "d'una altra manera" als turistes (Calvinhac, Fijalkow, Martin, 2014).

3 Sobre l'estudi de les etiquetes turístiques, vegeu en particular: Charles Thouément, 2007; Primo, 2008; Bourdeau, Gravari-Barbas, Robinson, 2011.

4 La guia de viatges es un objecte de recerca àmpliament emprat. Heus aquí una selecció de les diferents contribucions que retornen a aquest dispositiu turístic de primer ordre Rauch, 1997; Karpik, 2000; Simon, 2008; Vergopoulos, 2011; Vergopoulos, Flon, 2012; Calvinhac, Jalaudin, 2014; Argod, 2016.

5 Entre els estudis sobre l'ús turístic de les aplicacions mòbils o, més àmpliament, dels equips digitals, heus aquí algunes publicacions recents: Urry, Larsen, 2011; Desvignes, Jacquot, 2014; Calvinhac, Smolinski, 2017.

6 El capital incorporat, ja que és reinvertit en la pràctica, i, especialment, en l'ús de recursos materials, artefactes cognitius i prescriptius -que es pot considerar aquí com a capital cultural "objectivat"- està necessàriament compromès amb la familiaritat i habilitat tècnica del turista. Des d'aquest punt de vista, les bases culturals del turista, fins i tot enterrades i "distants" de la situació, es reactiven mitjançant la introducció d'aquestes mediacions tècniques. Per contra, la confrontació amb diferents mediacions tècniques pot conduir a explorar nous camps del coneixement i les habilitats que condueixen així a la incorporació de nous recursos culturals.

7 Assen alem aquí el treball de Frédéric Christophe Darbellay Clivaz, Stéphane Mathis de la Nahrath sobre la definició de "capital turístic" d'una destinació turística en particular. Els autors es basen en el concepte de "capital turístic" per millor "combinar i integrar en un sistema explicatiu coherent els principals elements urbans, polítics, cognitius, econòmics i relatius als recursos i a la reputació que intervenen en les diferents trajectòries de desenvolupament de les destinacions turístiques" (Darbellay et al., 2011). El nostre enfocament és força diferent: a on Darbellay i els seus col·legues prenen, com a unitat d'anàlisi, una destinació en el seu conjunt (nivell molt agregat), nosaltres estudiem el comportament dels visitants (nivell individual); allà on ells desenvolupen un nou concepte, nosaltres ens limitem a estudiar l'estructura interna del capital cultural; on ells fan del capital turístic un concepte fronterer afavorint la interdisciplinarietat, nosaltres romanem en un ancoratge decididament sociològic.

8 Hem dut a terme la nostra recerca en un gran període de l'any per registrar respostes a diferents tipus de visitants (visitants de curta, mitjana o llarga durada) que van recórrer la ciutat en contextos contrastats (dies festius, caps de setmana, fora de temporada, vacances escolars).

9 Agraïm als nostres col·legues albigesos que van contribuir a l'aparició d'aquesta investigació i la seva bona marxa. Pensem especialment en Yigal Fijalkow, Michèle Lalanne i Elsa Martin. Agraïm també als estudiants i aprenents que van participar en la recollida de dades.

10 La població de l'enquesta consisteix en 17,2% dels individus de 15 a 29 anys, el 32,8% dels individus de 30 a 49 anys, el 43% dels individus de 50 a 69 i, finalment, el 7% dels individus 70 anys i més. Inclou 30,1% de jubilats.

11 32,2% dels visitants són allà per un breu moment (unes hores), el 38,6% per un període curt (un dia), el 23,2% per una estada curta (cap de setmana o mitja setmana), 6,1% per una estada més llarga (1 setmana o més).

12 Una oferta turística amb aspectes patrimonials, històrics i artístics. Cal notar aquí que l'expressió "capitals culturals i tècnics" varia en importància en funció del lloc o llocs visitats. Altres llocs turístics podrien provocar molt bé una activació diferenciada d'aquests dos tipus de capital.

13 L'avaria del comptador elèctric situat a l’entrada de la Catedral no permet malauradament disposar de dades fiables per al període de l'estudi (2014).

14 El perímetre de la UNESCO s'estén sobre una gran part del centre històric. Va del Pont Vell al Pont Nou de la ciutat.

15 Tinguem en compte, però, que l'afinitat d'aparellaments regeix la composició dels grups de visitants, que la sociabilitat sol ser la regla en el procés de reclutament d'acompanyants. Tingueu en compte també que una variable de control "sola o acompanyada" permet veure si existeixen diferències significatives entre visitants aïllats i en grup.

16 Hem de precisar igualment que demanem als individus no pas si posseïen un o un altre equipament, sinó més aviat si havien utilitzat aquest equipament. Per això, vam obrir l’enquesta a les possibilitats de préstec de material o de compartir recursos posats en comú.

17 Aquesta variable cobreix i neutralitza una gran heterogeneïtat dels dispositius tècnics, l'ús dels quals requereix competències molt variables i distribuïdes de manera desigual (notem, per exemple, la proximitat d’algunes generacions a les eines digitals). No obstant això, darrere de l'ús de tots aquests dispositius hi ha una mateixa necessitat: l'ús d'un "artefacte cognitiu" (Norman, 1993) susceptible d'orientar el turista en la seva exploració de la ciutat.

18 En establir les puntuacions, en crear variables sintètiques, una part arbitrària està sempre present i no pretenem pas haver arribat aquí a una representació òptima d'aquests dos tipus de recursos.

19 Hi ha sis llocs principals [Cathédrale Ste-Cécile (93 %), Place du Vigan (56 %), Musée Toulouse-Lautrec (55,6 %), marché couvert (55,5 %), Collégiale St-Salvy (54,7 %), Pont Vieux (50,3 %)] i quatre llocs secundaris [Place Savène (29,5 %), Théâtre des Cordeliers (23,3 %), Musée Lapérouse (11,7 %), Centre d’art le LAIT (5,2 %)].

20 Recordem aquí que el nombre de llocs per visitar (després de revisar les diverses guies i fulletons de la ciutat) és relativament limitat a Albi. Els deu llocs seleccionats en el qüestionari formen la major part de les atraccions locals amb poques excepcions.

21 Informació sobre l'ajustament del model: χ2 = 353,043; ddl = 6; Sig. = 0,000.

22 Regressió logística multinomial (representació de probabilitats de les cel·les). Informació sobre l'ajust del model: χ2 = 182,708; ddl = 6; Sig. = 0,000.

23 La mateixa lògica s'aplica a les visites de llarga durada. Es passa, del 41,7% de visites de llocs secundaris per part dels visitants de llarga durada i recursos culturals i tècnics restringits, a un 52,3% per part dels visitants de llarga durada, recursos culturals amplis i recursos tècnics restringits.

24 Els novençans són aquells amb els recursos culturals fortament restringits [puntuació entre 5 i 8 punts, o un 38,2% de la mostra]. Són experimentats aquells amb els recursos culturals mol amplis [puntuació major o igual a 11 punts, o un 33,8% de la mostra]. Aquells que registren una puntuació de 9 o 10 punts i ocupen una posició intermèdia estan exclosos [28% de la mostra]. Són considerats com a sub-equipats aquells amb els recursos tècnics fortament restringits [puntuació entre 0 i 1, o el 32,1% de la mostra]. Són considerats com a sobre-equipats aquells amb els recursos tècnics molt amplis [puntuació més gran o igual a 4, o el 33% de la mostra]. Els que registren una puntuació de 2 o 3 i una posició intermèdia estan exclosos. En separar els visitants que disposen de recursos intermedis, reduïm la nostra mostra de 2877 a 1230 individus.

25 S'observa que els experimentats sobre-equipats són molt nombrosos a l'hora d'abreujar la visita d'aquest lloc de primer ordre, a truncar una experiència que tots els visitants comparteixen, siguin quins siguin els seus recursos culturals. Com si el normal d'aquesta vingués a alterar l'interès del seu descobriment o no encaixés adequadament en el relat distingit d'un recorregut que correria el risc de la banalitat memorial i narrativa (Vergopoulos, 2011).

26 La integració d'aquests des envolupaments urbans en l'anàlisi és, al nostre parer, una ambiciosa perspectiva de recerca que, de manera útil, complementarà i estendrà els nostres treballs.

Haut de page

Table des illustrations

Titre Figura 1. Visita als diferents llocs de la ciutat pels quatre perfils dels visitants : 2-4 hores
URL http://journals.openedition.org/viatourism/docannexe/image/3342/img-1.jpg
Fichier image/jpeg, 160k
Titre Figura 1. Visita als diferents llocs de la ciutat pels quatre perfils dels visitants : 4-6 hores
URL http://journals.openedition.org/viatourism/docannexe/image/3342/img-2.jpg
Fichier image/jpeg, 164k
Titre Figura 1. Visita als diferents llocs de la ciutat pels quatre perfils dels visitants : 6-8 hores
URL http://journals.openedition.org/viatourism/docannexe/image/3342/img-3.jpg
Fichier image/jpeg, 165k
Haut de page

Pour citer cet article

Référence électronique

Cédric Calvignac, Roland Canu et Christophe Jalaudin, « La fàbrica de rutes turístiques », Via [En ligne], 14 | 2018, mis en ligne le 20 décembre 2018, consulté le 15 juillet 2024. URL : http://journals.openedition.org/viatourism/3342 ; DOI : https://doi.org/10.4000/viatourism.3342

Haut de page

Auteurs

Cédric Calvignac

Maître de conférences en Sociologie. INU Champollion d'Albi. Chercheur au CERTOP (UMR 5044). e-mail : cedric.calvignac@univ-tlse2.fr.

Roland Canu

Maître de conférences en Sociologie. Université Toulouse Jean Jaurès. Chercheur au CERTOP (UMR 5044). e-mail : roland.canu@univ-tlse2.fr.

Christophe Jalaudin

Maître de Conférences en Sociologie. INU Champollion LISST-Cers. e-mail : christophe.jalaudin@univ-jfc.fr

Haut de page

Traducteur

Estela Mariné-Roig

Professora Serra Húnter

Haut de page

Droits d’auteur

CC-BY-NC-ND-4.0

Le texte seul est utilisable sous licence CC BY-NC-ND 4.0. Les autres éléments (illustrations, fichiers annexes importés) sont « Tous droits réservés », sauf mention contraire.

Haut de page
  • Logo DOAJ - Directory of Open Access Journals
  • Logo DIALNET
  • Logo L'Agenzia Nazionale di Valutazione del Sistema Universitario e della Ricerca
  • OpenEdition Journals
Rechercher dans OpenEdition Search

Vous allez être redirigé vers OpenEdition Search