- 1 En el Departament Nacional de Planejament el nom del projecte és: "Desenvolupament d'un entorn tecn (...)
1Els coneixements indígenes poden ser un factor clau per al turisme de benestar en Puracé? La investigació des d’una metodologia participativa contribueix al reconeixement de la cultura local en una comunitat indígena?. Aquests van ser interrogants inicials de la investigació que va realitzar l’equip projecte Termacolores1, De la Universitat Nacional de Colòmbia seu Manizales.
- 2 L'equip de treball va estar conformat pels Gestors Culturals i Comunicatius: Tatiana Grisales, Luis (...)
2Aquest text és el resultat del treball amb la comunitat indígena Kokonuco del resguard Puracé, al sud de Colòmbia. La comunitat va sol·licitar al projecte una àrea de treball per enfortir els seus coneixements tradicionals. En resposta, un equip interdisciplinari de professionals2, va generar des de la metodologia Investigació Acció Participació (IAP) un projecte en tres fases: identificació, formació de formadors i producció de continguts. Cada fase, des de sis temàtiques de la cosmogonia indígena: territori, gastronomia, pràctiques quotidianes, manifestacions culturals i expressions artístiques, història i medicina tradicional.
3Comprendre el desenvolupament de la investigació implica un coneixement del context, la metodologia, els resultats i les conclusions.
- 3 Segons el Sistema d'Informació Cultural del Ministeri de Cultura: "El Departament de Cauca és un de (...)
4El projecte d’investigació es va realitzar al departament del Cauca al sud de Colòmbia. En aquest territori conflueixen grups ètnics amb maneres diferents d’interacció amb el context, cosmovisions i costums diferents3. La bellesa dels paisatges, la calidesa dels seus pobladors i l’enorme tradició cultural del Cauca contrasta amb el conflicte pel control del territori i el narcotràfic.
5La conflictivitat té a veure amb la lluita pel territori entre comunitats afro, indígenes i camperoles que reclamen les seves terres com a condició per garantir la seva pervivència, amb la manca d’alternatives econòmiques en un departament que té recursos naturals però poca indústria i amb les estratègies militars per combatre els grups insurgents i per eradicació forçada de cultius il·lícits (Programa de Nacions Unides PNUD, 2014).
- 4 El poble Kokonuco s'escriu amb totes dues amb la lletra k, però quan es refereix al lloc Coconuco é (...)
- 5 Per a més informació sobre les característiques culturals de les comunitats indígenes consultar la (...)
6La comunitat Kokonuco4, és una de les vuit comunitats indígenes reconegudes del Cauca. Aquest poble té presència en un territori de 24.462 hectàrees, en tres municipis: Popayán, El Tambo i Puracé. La seva població és de 6.767 persones aproximadament5.
- 6 6 Coconuco i Puracé són els noms dels resguards. Puracé rep el seu nom pel volcà que està en el ter (...)
7Dels tres resguards que comprenen la comunitat, només Coconuco i Puracé6 tenen en el seu territori aigües termals, tots dos han tingut conflicte amb particulars i amb l’Estat per la propietat de les terres. En el primer cas, amb el comerciant Diego Angulo, en el segon, amb l’Estat, pel Parc Nacional Natural Puracé que es superposa a 3413 hectàrees amb l’àrea de resguard indígena (VerdadAbierta.com i Hacemos Memoria, 2017).
- 7 Per ampliar la informació es recomana revisar el diari L'ESPECTADOR versió digital del 19 de desemb (...)
8Els termals de Coconuco són una atracció turística, quan funcionava el Parc Nacional dels termals de Puracé van tenir afluència de públic. No obstant això, dues situacions han dificultat el turisme: el conflicte entre la comunitat i l’Estat pels territoris del Parc Nacional que van portar al tancament del servei i el conflicte armat que es va viure a la zona. En la memòria dels habitants es recorda la presa guerrillera de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) al 2001. Aquest fet va ser molt significatiu, perquè va morir l’estudiant Jimmy Chancagana, que somiava ser alcalde del poble i que enmig de la presa va sortir amb la bandera de Colòmbia i un cartell que deia "Pau" i perquè va desencadenar la mobilització de la població i amb això, la retirada dels guerrillers del lloc7 (Holguín, 2012).
9Tot i que els coneixements tradicionals han estat defensats per UNESCO, persisteix el debat davant la seva procedència i efectivitat en la contemporaneïtat. A la Conferència Mundial sobre la Ciència al Segle XXI: Un Nou Compromís, convocada per UNESCO a Budapest, es va precisar que el coneixement tradicional és un acumulat de coneixements, pràctiques i representacions que tenen continuïtat en el temps gràcies a la interacció amb l’entorn natural. Són un complex cultural que comprèn l’enteniment, la interpretació i els significats dels sistemes del llenguatge, les pràctiques d’utilització de recursos, els rituals, l’espiritualitat i la cosmovisió (Unesco, 2002). Malgrat el reconeixement realitzat per la Unesco, hi ha tensions entre el coneixement ancestral i l’occidental. El primer té una exigència davant de l’escriptura i el procés és individual, mentre el segon té a l’oralitat com el seu eix i l’aprenentatge es genera en col·lectiu tenint en compte la transmissió de la gent gran als més joves (Álvarez Echavarría, 2007).
10La Constitució colombiana també reconeix les característiques de les comunitats indígenes des de la seva identitat, les seves llengües i l’autonomia legislativa i d’explotació de recursos existents en els seus territoris. Les autoritats indígenes poden exercir funcions jurisdiccionals en el seu àmbit territorial tenint en compte les seves normes i procediments propis, sempre que no siguin contraris a la constitució (Cort Constitucional i Consell Superior de la Judicatura, 2016).
11D’acord amb la posició de la Unesco i la constitució, el Ministeri de Cultura i el Ministeri de Comerç, Indústria i Turisme de Colòmbia, van crear la Política de Turisme Cultural el propòsit de la qual és fomentar el turisme cultural per Colòmbia i incentivar a nacionals i estrangers el coneixement i apropiació dels costums i el patrimoni material i immaterial del país, per generar beneficis a la comunitat. També promou la sostenibilitat dels sectors culturals i turístics (Ministeri de Comerç, Indústria i Turisme i Ministeri de Cultura, 2007).
- 8 Existeixen diverses denominacions: coneixement ancestral, coneixement indígena, coneixement tradici (...)
- 9 Els tres grups poblacionals: indígenes, afro i camperols tenen coneixements que vinculen la seva re (...)
12A Colòmbia, el coneixement tradicional8 té múltiples expressions en les comunitats indígenes, els afrodescendents i pels mestissatges i hibridacions generats des dels processos de colonització i d’interacció amb la pagesia9. Aquestes identitats de les poblacions tenen processos dinàmics enfront dels seus sabers com a resultat de les relacions entre ells i amb situacions externes a les comunitats com la tecnologia, els processos de formació, la proximitat amb les urbs, entre d’altres.
"El sincretisme cultural dels Kokonucos (com el de tots els Pobles Indígenes d’Amèrica Llatina i dels pobles colonitzats en general), com a resultat de la colonització i no de la dinàmica normal d’una cultura, entès com un procés de transculturació i mestissatge sense violència entre diferents cultures incorporant nous significats i pràctiques socials, es revela en contradicció amb el procés de recuperació d’arrels culturals portadores de pràctiques tradicionals per al maneig ambiental del territori, atès que aquestes pràctiques es van perdre al llarg del temps i van ser reemplaçades per les del colonitzador. El que significa que els Kokonucos del resguard de Puracé van perdre la seva cosmovisió, els seus mites i llegendes que podien servir de barreres per a la protecció de l’ambient. actualment" (Galeano, 2012, p.72).
13Ara bé, la conservació, el dinamisme i canvi en les comunitats té a veure amb la visió de desenvolupament. Lluny d’estructures de poder eurocentrista o inspirades en els països del nord, s’entén la necessitat de comprendre el desenvolupament des de realitats llatinoamericanes o africanes en el context de les quals es generen resistències al model imposat i es solapen els moments històrics. Arturo Escobar ha desenvolupat la seva reflexió acadèmica centrada en les contradiccions que genera una visió del desenvolupament vista des d’allò econòmic. En contextos llatinoamericans, els moments històrics transiten sense necessitat d’un procés lineal. Així ho han afirmat teòrics com Jesús Martin Barbero, José Joaquín Brunner o Néstor García Canclini per als que a Amèrica Llatina les discontinuïtats històriques passen pels processos relacionats amb les identitats, les indústries culturals, els consums culturals, les pràctiques culturals de les comunitats i la seva relació amb les tecnologies. Des del plantejament dels autors s’evidencien tensions entre l’ésser nacional promogut per la modernitat i les identitats que conflueixen en els territoris nacionals (Martin Barbero, 2008).
14El concepte de desenvolupament per a les comunitats indígenes està emmarcat en la seva cosmovisió i constitueix la base de la pràctica social on s’integren les estructures polítiques, econòmiques, socials, culturals i religioses. La cooperació i el comunitarisme, són processos fonamentals per això, els pobles indígenes es resisteixen a models occidentals (Batzin, 2005, p. 7).
- 10 És important assenyalar que el concepte del Bon viure el comparteixen els indígenes de països andin (...)
15La comprensió del desenvolupament per als pobles indígenes té relació amb els conceptes Bon viure o Ben viure. Les dues denominacions són la resistència a la colonització del poder que els han imposat. El Bon viure és un concepte obert al debat i en les pràctiques socials quotidianes de les poblacions. Implica la igualtat dels individus heterogenis i diversos, la reciprocitat entre els grups i individus, la redistribució igualitària dels recursos i la tendència a l’associació comunal10 (Quijano, 2012).
16A més del Bon viure, les comunitats indígenes fan la seva planificació des del Pla de vida, un document generat amb la comunitat que implica el diagnòstic i projectes per a l’acció en el territori. En el cas dels Kokonuco, en el seu Pla de Vida 2011-2013, s’evidencia com un problema la manca de coneixement extern que es té sobre els sabers de la comunitat per això volen generar plans i programes d’ecoturisme i etnoturisme (Associació de Cabildos Genaro Sánchez, Autoritat Tradicional dels territoris ancestrals del poble Kokonuco, sf)
17En el turisme, justament, es presenten diverses problemàtiques amb les comunitats indígenes: el conflicte entre els interessos derivats de la posada en valor i gestió del patrimoni i la seva relació amb els interessos locals, la mercantilització de la cultura que implica la reelaboració d’uns trets folklòrics i ancestrals per ser consumits pels turistes i la desigualtat que pot generar un projecte turístic (Impemba, M., Maragliano, G., i Valverde, S, 2015).
18Per evidenciar aquesta tensió portem a col·lació una cita de Hallowell, cf Ashley (1968) citada per Ascanio:
"Aquesta cultura turística, que és una nova dimensió, tan complexa com la cultura original d’una comunitat, requereix d’un procés d’adaptació que només la mateixa comunitat ha d’acceptar o no. Al començament, serà necessària una reestructuració psicològica que no només faci possible la seva adaptació, sinó que també sorgeixi un reajustament cultural, el qual suposa innovació i creativitat" (Ascanio, 2004, p. 140).
- 11 La Investigació Acció Participació sorgeix en els anys 70's en el marc d'una reflexió crítica als m (...)
19El treball amb la comunitat es va abordar des de l’enfocament metodològic de la Investigació Acció Participació (IAP)11. Aquesta metodologia sorgeix de la reflexió sobre les realitats llatinoamericanes, des del reconeixement dels sabers de les persones sense distinció, que permet la participació activa en el procés per a aportar a la solució de la seva realitat pel coneixement que es té d’ella. Aquesta metodologia dista del positivisme, per "acudir a altres estratègies, paradigmes i processos (...) menys rígids, més espontanis i més recursius" (Múrcia Florian, 1997, p. 10) que permeten crear un vincle més estret amb la comunitat i generar l’empoderament dels individus en el procés d’investigació i intervenció per aconseguir un major grau de transformació de la realitat cultural.
20A la IAP, la comunitat adquireix un paper protagonista en tot el procés, és ella l’encarregada d’identificar els problemes i solucions; el paper dels investigadors de l’acadèmia consisteix en la facilitació i l’acompanyament als processos.
21La IAP pot utilitzar tècniques de la investigació tradicional encara que s’implementen altres opcions creatives i innovadores que emfatitzen en les dades d’ordre qualitatiu i fenomenològic com l’animació sociocultural, les expressions artístiques i els jocs tradicionals. D’acord amb Jorge Múrcia Florián, la IAP "atorga menys èmfasi al coneixement" científic "i privilegia el coneixement" pràctic "que sorgeix de la comunitat" (Múrcia Florian, 1997, p. 9).
22En síntesi, la Investigació-Acció permet que la comunitat millori el coneixement sobre la seva realitat, crea consciència sobre les interrelacions socials, culturals, polítiques i econòmiques i estimula l’organització i solidaritat per aconseguir un major grau d’intervenció en els processos de desenvolupament i canvi estructural (Múrcia Florian, 1997, p. 46).
23Passem ara al treball amb la comunitat, el procés es va desenvolupar en dues fases. A la primera es va realitzar l’inventari de sabers tradicionals. En aquesta etapa va ser fonamental la participació, la retroalimentació i validació de la informació obtinguda. En la segona fase, es va fer èmfasi en la intervenció en la realitat cultural de la comunitat des de la creació d’un col·lectiu de comuners encarregats d’apropiar i divulgar el coneixement obtingut en la primera fase i també, es van desenvolupar aprenentatges que els permetessin a futur promocionar el seu territori.
- 12 Els sabedors o majors de la comunitat són persones el coneixement guia a la comunitat. Als grans te (...)
- 13 El grup es va denominar a l'interior del projecte Termacolores: Àrea de Sabers Tradicionals. El nom (...)
24L’equip va estar conformat per investigadors, professors de les institucions educatives de Puracé, persones de la comunitat interessades a participar i els sabedors12. La presència d’aquests últims va permetre aportar i assenyalar ajustos al procés metodològic i al contingut del treball de grup de Sabers tradicionals13.
- 14 Es fa distinció entre els habitants i els comuners perquè els primers poden no pertànyer a la comun (...)
- 15 Els Custodis dels sabers tradicionals va ser una de les estratègies metodològiques que van sorgir e (...)
25El treball va tenir una forta presència en camp, això va permetre generar la confiança necessària amb els habitants del Resguard Puracé, amb els comuners14i amb les autoritats del cabildo. Aquesta proximitat va permetre realitzar l’inventari de sabers, generar el coneixement sobre les pràctiques quotidianes, els lideratges i identificar els mecanismes per a la conformació del grup de custodis15, les persones que podrien ser formadors i productors de continguts.
26La lúdica, l’oralitat i els processos de retroalimentació van ser fonamentals per a dissenyar i acompanyar la metodologia. El treball orientat des dels professionals de gestió cultural, comunicació i turisme es va enfocar en la realització de tallers i processos de formació participatius. Els acadèmics van buscar compartir la quotidianitat dels pobladors de Puracé per identificar els sabers, es van generar trobades de retroalimentació i tallers lúdics amb població infantil, juvenil i adulta per facilitar l’accés a la informació, per propiciar el reconeixement de les oportunitats turístiques de Puracé i per motivar la conformació del grup de Custodis dels Sabers Tradicionals.
- 16 L'Assemblea, és una estada de decisió, els comuners de forma col·lectiva decideixen per a tota la c (...)
27La investigació va iniciar amb un procés d’acostament a les autoritats del Cabildo i a l’Assemblea16 per presentar l’objectiu del treball i arribar als primers acords.
28Es va acordar la forma de treball de manera participativa, on es aprendria fent, privilegiant l’experiència, els processos col·lectius, la recreació i la circulació dels coneixements, totes aquestes característiques dels processos d’aprenentatge en les comunitats indígenes (Álvarez Echavarría, 2007, p. 121).
"Els sabers indígenes estan lligats a la interacció pràctica amb el món, és a dir, si bé pot existir un saber abstracte (com el de l’espiritualitat) o narratiu (com el de les tradicions mitològiques) els sabers locals estan més referits a la resolució de problemes contextuals, del territori, de la supervivència en ell. La rellevància del coneixement sol estar en la seva aplicació per a la resolució de problemes en la seva capacitat per impactar la comunitat local" (Pérez Orozco, 2015, p. 79).
- 17 Per ampliar informació consultar la bibliografia
- 18 La chagra és l'àrea de cultiu indígena, és un sistema de producció compartit per diverses comunitat (...)
29De forma paral·lela al treball de camp amb la comunitat, es va iniciar el procés documental identificant publicacions realitzades sobre els Kokonuco i buscant experiències similars. En el primer cas trobem el treball de l’antropòleg Franz Xaver Faust sobre la cosmovisió i l’arquitectura dels pobles Kokonucos i Yanaconas i sobre l’etnobotànica17, l’inventari de patrimoni material que va realitzar la comunitat amb el Sena (Servei Nacional d’Aprenentatge), que està sense publicar i també, es van estudiar documents que encara que no són propis dels Kokonucos, tenen relació amb els sabers de les comunitats indígenes com és el cas de la reflexió al voltant de la chagra18 (Cabrera, 2004) o la barata (Cadena and Muñoz, 2007).
30En les experiències es van estudiar casos d’apropiació del patrimoni: a Colòmbia el Paisatge Cultural Cafeter i la sendera Checua de Nemocón i a Perú el cas Huaycán Cieneguilla. En elles es va comprendre el valor dels processos de formació i de la comunicació. En el Paisatge Cultural Cafeter es va treballar amb els nens des del joc, amb els joves mitjançant l’ús de les tecnologies i amb els adults des de la identitat enfront del paisatge per a ser promoguda entre comerciants i emprenedors (Gómez Alzate, A, 2015). En Nemocón es va recórrer a publicacions i creació d’un museu. "Checua: el nostre viatger cultural i ecològic" va ser quadern de viatge que cada nen es portava a casa perquè entre pares, avis i familiars s’anessin completant els temes al·lusius a la sendera i al municipi. Aquest quadern rotava per les famílies del lloc, qui tenien l’oportunitat de conèixer i completar la informació. A més del quadern, es va editar una revista amb dues seccions: Petjades dels avantpassats, que explica els aspectes del paisatge i dels grups humans antics a la regió i, Compten els nostres majors, que estableix diàlegs entre les persones de més edat amb les noves generacions (Groot, A., 2014).
- 19 El monument Qhapaq Ñan és la construcció més extensa dels Incas. El seu nom en quítxua significa Ca (...)
31En Huaycán Cieneguilla els processos d’apropiació es van realitzar mitjançant tallers educatius i cinefòrum per a nens i joves. Una altra de les estratègies va ser la creació del programa pilot del Grup de Vigies del Patrimoni constituït per a la protecció i difusió del patrimoni cultural natural. Finalment, es va realitzar la Setmana del Patrimoni Cultural per difondre els valors culturals de la zona arqueològica i del Qhapaq Ñan entre els habitants limítrofs al monument19 (Chuquipoma Moreno, 2015).
32A més dels documents consultats, el paper de la comunitat en la recopilació del coneixement tradicional es va generar mitjançant tallers amb tècniques d’animació sociocultural. Així es va aconseguir la recollida d’informació sobre: pràctiques culturals, receptes, mites, relats, medicines tradicionals, vivències quotidianes i remembrances.
33El treball de camp i la informació publicada es van consolidar en l’inventari de sabers tradicionals que constitueix el patrimoni immaterial del resguard Puracé. El document d’inventari va permetre identificar, reconèixer i recuperar paraules en la llengua pròpia dels kokonuco, conèixer diferents versions sobre els mites, valorar pràctiques quotidianes perdudes per les condicions de vida actuals. Un exemple d’això, és la tulpa (un fogó de llenya conformat per tres pedres on es reuneix la comunitat a escoltar les experiències i consells dels grans). Aquesta pràctica s’ha perdut amb l’ús del gas i l’electricitat per cuinar.
34L’intercanvi de sabers entre la comunitat va significar el redescobriment de receptes realitzades amb productes agrícoles locals com els ullucos i la connexió amb altres comunitats indígenes des del coneixement ancestral. El blat de moro, és exemple d’això, és un cultiu fonamental per a comunitats indígenes a Amèrica Llatina que té diversos usos i significats.
- 20 Amb aquest tema inicialment es va plantejar una metodologia de tallers, no va funcionar perquè la m (...)
35Ara bé, en el cas de la medicina tradicional, al començament hi va haver recel enfront de la informació20, A poc a poc el contacte amb les persones en camp va estar generant confiança per aportar el coneixement sobre aquest tema. En aquest sentit, l’enfocament metodològic de l’IAP, va ser clau per generar confiances amb la comunitat.
36Un cop obtinguda la informació sobre els sabers es va realitzar una exposició interactiva amb els nens del col·legi inicialment en espai tancat, i després amb tota la comunitat. Els esdeveniments van permetre socialitzar la informació, corregir-la i rebre noves aportacions.
Socialització de l’Inventari de sabers amb estudiants en Puracé.
Fredy Antonio Rincón. (Nom del fitxer: exposición_socialización)
- 21 El grup de Custodis de Llavors sorgeix per iniciativa de les autoritats del Cabildo i de la gent gr (...)
37En la segona fase, formació de formadors i producció de continguts, es va constituir el grup de Custodis dels sabers tradicionals per guardar concordança amb els Custodis de llavors21 que té la comunitat. Mas que la figura de la guàrdia indígena, els custodis es van crear amb la funció de salvaguardar el patrimoni immaterial entre la comunitat i donar-lo a conèixer als turistes que visitaran Puracé.
- 22 La comunitat va decidir anomenar Custodis dels sabers tradicionals al grup de dinamitzadors que van (...)
- 23 La comunicació digital aprofita els entorns web per generar processos d'informació i comunicació. D (...)
38Amb el grup de Custodis dels Sabers22 la formació es va enfocar en l’aprenentatge i generació de continguts de comunicació comunitària i digital23 per projectar els seus sabers mitjançant les TIC.
39El resultat de la comunicació comunitària es va concretar en un mural que dóna compte dels mites, els atractius naturals del territori, les pràctiques quotidianes, les fases de la lluna, entre d’altres. La realització del mural va ser un procés participatiu, els custodis i altres membres de la comunitat van definir els elements a incorporar. L’esbós es va presentar per aprovació de les autoritats del Cabildo i es va dur a terme. En la comunicació digital els custodis van realitzar un vídeo per aprendre sobre la producció audiovisual i per convidar a conèixer la cultura i els atractius naturals de Puracé.
- 24 Els perfils són un gènere periodístic que busca destacar les qualitats de les persones des de trets (...)
40A més del mural i del vídeo, es va realitzar una exposició de perfils24 amb les persones que han treballat pels sabers tradicionals. El Capítol, els custodis i els investigadors del projecte van decidir quines serien les persones que estarien en l’exposició. De cadascun es van presentar les seves aportacions a la comunitat des del tema del seu lideratge i la projecció que consideraven per Puracé en el futur. Els perfils van ser de: Llevadores, custodis de llavors, persones reconegudes pel lideratge en els processos socials, per exemple.
Imatge del perfil realitzat a Manuel Mompotes, Major de la comunitat.
Fredy Antonio Rincón (Nom del fitxer: perfil manuel)
- 25 La càmera estenopeica o càmera pot, és un sistema artesanal per fer fotografies. No s'utilitzen len (...)
41També es van realitzar dos tallers de formació en arts: un càmera estenopeica25 i un altre de pintura en acrílic. En el primer es va ensenyar a construir la càmera, a revelar en blanc i negre i es va realitzar un recorregut per Puracé per fotografiar-lo. En el segon, els participants es van inspirar en la cultura i el paisatge per les obres. El resultat de tots dos tallers serà exhibit permanentment en la infraestructura dels termals que es posarà en funcionament.
42El procés d’investigació de l’Àrea de Sabers tradicionals va ser una entrada fonamental per al projecte Termacolores. La informació de l’inventari va servir per a les peces comunicacionals, el pla de màrqueting i també es va compartir l’equip d’infraestructura per estudiar la possibilitat d’incloure en el disseny característiques culturals identificades per la comunitat. El treball des de sabers va generar la necessitat de la formació en emprenedoria cultural perquè la comunitat pogués consolidar des del coneixement tradicional oferta de béns i serveis per als turistes. Així, les persones de la comunitat que realitzen una activitat tradicional com el teixit, l’horta, el menjar poden des l’emprenedoria desenvolupar idees de negoci per a articular al projecte de turisme. Així serà la comunitat qui promogui la seva cultura i ofereixi serveis als visitants.
-
Plantejar el problema de la pèrdua de coneixements tradicionals en els grups socials correspon a un horitzó de treball que enriqueix el diàleg divers, que parteix des de la identitat individual fins als trets que constitueixen el col·lectiu d’un territori determinat.
-
Cal que es valori amb igual importància el saber de la comunitat, el seu patrimoni immaterial i la proposta de turisme de benestar que s’ofereix des dels termals. Els sabers tradicionals de la comunitat Kokonuco són el diferencial en el projecte Termacolores. El turisme en aquest territori a més de comptar amb les qualitats de les aigües termals i els paisatges d’erm, ha de considerar les tradicions i rituals que la comunitat té amb els seus llocs sagrats.
-
- 26 Les comunitats indígenes es conceben des del benestar de les persones i la seva relació amb els alt (...)
Des del coneixement que tenen els habitants de Puracé es pot generar una proposta de valor per a un turisme que sigui comunitari, sostenible, cultural i patrimonial. Hi ha molts llocs amb termals que ofereixen turisme de benestar, en Puracé, és la cultura la que fa la diferència, es poden projectar els sabers tradicionals perquè propis i estranys comprenguin el pensament indígena que integra a l’home amb la natura26.
-
La operació del projecte Termacolores té en la comunitat indígena una força important, però també implicarà una relació amb els camperols que habiten el territori. És important promoure la interacció dels sabers entre els dos grups poblacionals.
-
El procés de reapropiació de sabers tradicionals no es limita a una intervenció en un temps limitat mediat per persones externes i la comunitat. Ha de ser un procés permanent que li permeti als Kokonuco viure la seva cultura, transmetre-la a les noves generacions i viure-la des de la seva quotidianitat perquè pugui ser coneguda, reconeguda i valorada per propis i estranys.
-
La continuïtat del procés d’apropiació requereix el lideratge de la comunitat, que siguin els indígenes Kokonucos que habiten Puracé qui s’empoderin i treballin per la seva cultura. Per a això, els custodis de Sabers Tradicionals són el col·lectiu de persones encarregades de proposar, generar i liderar els processos per apropar a la comunitat als seus sabers i pràctiques tradicionals. Aquest grup requereix el suport del Cabildo per al seu reconeixement i per al desenvolupament de les seves funcions.
-
Els joves de Puracé tenen talent i motivació, és important que el resguard els ofereixi reconeixement i els permeti tenir una participació activa en el seu territori. Els majors en les comunitats indígenes són els que ostenten el respecte i el coneixement de la cultura. Cal un diàleg intergeneracional perquè pugui aprofitar l’experiència dels sabedors i els coneixements que tenen els joves per dinamitzar el patrimoni immaterial en la comunitat.
-
Les expressions artístiques constitueixen una important eina pedagògica que permet mobilitzar, dinamitzar, motivar i donar poder a la comunitat enfront de la cultura tradicional per mitjà de l’aprenentatge, el fer i/o l’apreciació artística. Les arts permeten un acostament assertiu a diferents tipus de públics que van des dels nens fins als més grans de la comunitat i dels futurs turistes.
-
El turisme en un territori que va ser afectat pel conflicte com Puracé implica que la comunitat pugui reconèixer el potencial que té des de la seva cultura. Que pugui organitzar-se per generar una oferta per comprendre la riquesa dels seus sabers i la seva posició davant de la relació home-territori. El turisme des d’aquesta perspectiva contribueix a l’enfortiment del poble Kokonuco i al reconeixement de les comunitats indígenes.
-
La recerca en les comunitats indígenes implica respectar i reconèixer el coneixement i la forma de vida de persones la relació de les quals amb l’entorn és diferent a la plantejada des d’occident. Cal que el procés sigui participatiu amb socialització permanent. Són comunitats que han estat molt estudiades però que poques vegades reben la retroalimentació sobre la informació que proporcionen a l’acadèmia o altres sectors com l’econòmic o les autoritats locals.
Flux RSS
