Navigation – Plan du site

AccueilNuméros18La reinvenció dels territoris tur...

Texte intégral

1Aquest número inclou contribucions que tracten diferents aspectes de l’actual transició de les estacions de muntanya. En general el procés de transició s’ha desenvolupat a partir de l’acceleració dels efectes concomitants del canvi climàtic i dels canvis socials que han afectat les trajectòries de les zones turístiques, tant a la muntanya com en altres llocs. Després d’una introducció on es planteja l’aplicació del concepte de transició al turisme des d’una perspectiva territorial, presentarem breument els articles que conformen aquest número, tot centrat en una àrea geogràfica ben definida, la dels Alps de parla francesa.

2El desenvolupament del turisme de masses s’ha inspirat en gran part en conceptes desenvolupats per a la indústria. El terme "indústria turística" és indicatiu d’aquesta filiació. La noció de destinació turística s’inscriu directament en aquesta concepció i la qüestió de la seva adaptació ve de lluny (Clivaz et al., 2015; Lapointe et al., 2015). No obstant això, el turisme és sobretot una activitat de serveis, més enllà de quina sigui la infraestructura necessària per a la seva producció. De fet, la qüestió de l’adaptació forma part intrínseca de la dinàmica turística. Tal com ho precisen Gadrey et al. (1992), la concomitància de la producció i el consum de serveis contribueix a un ajust permanent de l’oferta a la demanda lluny de la lògica de l’estandardització, de la producció en sèrie i de les economies d’escala que preval en les economies industrials. Amb el pas dels anys, la suma de les petites evolucions successives de l’oferta turística fonamenta canvis estructurals.

3Aquesta observació està en línia amb el que Butler (1980) formula en el seu model de cicle de vida a través de la qüestió del rejoveniment o renovació de la destinació. En què es diferencia la dinàmica de transició de l’evolució ordinària del sector turístic? Es tracta d’un trencament net en el que la velocitat i agregació dels canvis superen el ritme ordinari del desenvolupament turístic? El concepte de transició (Salvatore et al., 2018; Corneloup, 2017) es pot entendre com un enfocament transversal de diferents formes d’adaptació. En aquest sentit, la transició permet interrogar en el seu conjunt l’evolució del turisme com el resultat agregat tant de les respostes adaptatives concebudes com de les puntuals. En aquest sentit, cal ampliar tant com sigui possible el nostre camp de visió i considerar que el resultat de la transició turística va més enllà dels conceptes que han presidit el seu desenvolupament.

4El desenvolupament del sector turístic a la muntanya és relativament recent havent adquirit la seva dimensió i forma actual durant el segle XX. El model fordista que aleshores es va desenvolupar (Cuvelier, 1999) ja ha experimentat múltiples evolucions i transformacions i ha patit molts xocs externs des del petrolífer fins a la crisi Covid passant pel creixement de la competència internacional. El qüestionament del model de polarització del turisme de masses i, en última instància, la dilució del fet turístic en el territori són qüestions centrals plantejades per la recerca sobre la transició turística (Salvatore et al., 2018) particularment rellevants en el cas de les estacions de muntanya (François, 2007).

5De fet, la pregunta a fer-se és si el turisme està més ben equipat que altres sectors per afrontar els reptes de la transició? En realitat, fins ara els reptes que ha hagut d’afrontar la indústria turística han estat relacionats principalment amb l’evolució de la demanda, a la qual l’oferta ha sabut adaptar-s’hi (Langenbach et al., 2017). Ara bé, algunes de les qüestions que sorgeixen actualment afecten més directament el context productiu: en el cas del turisme d’estiu, la degradació de la línia costa tal com la coneixem amenaça les activitats turístiques i afebleix les infraestructures, mentre que el turisme d’hivern es veu directament afectat per la reducció de la capa de neu a les zones d’esquí. De fet, aquesta precarització posa en dubte la capacitat del turisme per a contribuir al desenvolupament econòmic de les regions. A França, això pren un significat particular atès el paper que els poders públics han atorgat al turisme en la política de planificació regional.

6En tant que solució moderna per a reactivar la maquinària del desenvolupament local en el context de la desindustrialització i de les deslocalitzacions industrials, i sigui quina sigui la seva formulació més o menys difusa o polaritzada, el turisme sovint hi ha tingut un paper. Més enllà de les destinacions turístiques clarament identificades, tots els territoris es veuen afectats per l’evolució del turisme. En aquest sentit, estem d’acord amb l’interrogant plantejat per Ph. Bourdeau (2009) en qüestionar, l’any 2009, el paper del turisme en la transició des del "tot neu" cap a l’exploració de vies alternatives de desenvolupament local.

7En el seus treballs sobre les trajectòries de desenvolupament de les destinacions, Darbellay et al. (2011) van conceptualitzar tres evolucions ideals-típiques, la del relleu, que equival a la capacitat de les destinacions per adaptar-se constantment a la demanda i recuperar-se dels xocs externs (crisi econòmica global, guerra, etc.); la de l’abisme, que correspon a la desaparició de la funció turística sense substituir-la per una altra activitat econòmica i, finalment, la de la metamorfosi, en la que l’activitat turística perd el seu caràcter dominant per ser substituïda gradualment per altres activitats, especialment les relacionades amb l’economia residencial (Guex, Crevoisier, 2017).

8La confrontació entre el turisme i la residència permanent no és nou. És indicativa d’una paradoxa pròpia del turisme que té a veure amb el fet que les poblacions locals percebin ingressos en la mesura que els territoris, que podrien ser exclusius d’elles mateixes, adquireixin un nou valor. A. Barrioz proposa d’aproximar-se a aquesta qüestió a través del prisma de la gentrificació del mercat de l’habitatge per tal de veure com el turisme contribueix a una generar organització socioespacial concreta que té relació amb els seus factors d’atracció. Com un mirall, A. Friedli proposa capgirar la qüestió i tractar-la al mateix temps que les migracions i que la instal·lació de noves poblacions que entren en conflicte amb el desenvolupament del turisme. Com que l’atractiu turístic ajuda a atraure noves poblacions, és l’apropiació de béns immobles turístics amb finalitats de residència permanent el que limita la capacitat d’acollida de turistes i, per tant, de facto, el consum de béns i serveis que havia estat dissenyat per a ells. Aquestes dues visions proporcionen un contrast ben il·lustratiu sobre l’atracció com a element central i simbòlic per al turisme. La promoció a través del turisme implica desenvolupar l’atractiu dels llocs, cosa que pot conduir a anar més enllà dels objectius inicials de desenvolupament local. Això també pot comportar l’exclusió dels actors del desenvolupament del turisme quan el seu objectiu per a ells era poder "viure i treballar al país". Això confirma que la dinàmica de transició ens situa en el fil d’una navalla i permet interrogar-nos sobre l’atractiu dels llocs més enllà del context turístic que ha contribuït al seu reconeixement.

9Més enllà de la identificació de punts d’inflexió, tot plegat remet a la importància del factor atracció a l’hora d’avaluar l’imperatiu i les formes de la transició turística. Una manera d’abordar la noció d’atracció, que per naturalesa és subjectiva, és interessar-se per la reputació de les destinacions, cosa que C. Desmoulins suggereix en la seva contribució. Per a fer-ho, desenvolupa una escala de mesura que permet tenir-ne una avaluació objectiva. La qüestió no només és quantitativa, sinó també qualitativa. Aplica directament l’anàlisi a una destinació turística de primer nivell com és Chamonix i el Mont-Blanc. Com totes les destinacions de muntanya, Chamonix i el Mont-Blanc estan a primera línia del canvi climàtic, que afecta no només les pràctiques d’esquí, sinó també a pràctiques com l’alpinisme i té conseqüències, sobretot, en la transformació, en aquest cas concret, dels paisatges emblemàtics de l’alta muntanya marcats per la forta presència de glaceres. Prenent aquest cas d’estudi C. Clivaz i A. Savioz demostren que l’apropiació del fenomen del canvi climàtic per part dels actors turístics locals no és, tanmateix, directa i evident malgrat que la visibilitat de les glaceres que es fonen marca el seu paisatge “diàriament”.

10Els articles d’aquest número exploren diverses facetes de la transició: la (multi) residencialitat i la gentrificació, que qüestionen les relacions entre “vells” i “nous” habitants i entre aquests darrers i els visitants; el manteniment de la reputació de la destinació com a promesa d’atractiu, a cavall entre l’imaginari percebut i la realitat de la infraestructura local; els reptes derivats del canvi climàtic, que encara són difícils d’afrontar “frontalment” per part dels agents turístics locals, fins i tot quan evolucionen en paisatges que han estat molt transformats per la seva causa. Més enllà d’aquests temes, que les aportacions d’aquest número no exhaureixen, n’hi ha d’altres que plantegen aportacions addicionals a la qüestió de la transició de les estacions de muntanya. Pensem en particular en les següents: la digitalització, que modifica profundament la manera de comunicar i vendre el producte turístic; la diversificació de pràctiques i de productes, un veritable manament que implica simultàniament lògiques polítiques, comercials, de gestió o territorials; el futur de la propietat immobiliària associada a l’oci, autèntic motor del desenvolupament de les estacions en el passat, que ha d’afrontar fenòmens d’obsolescència així com la multiplicació d’ofertes informals i plataformes que connecten directament turistes i propietaris; la creació d’experiència turístiques a mida passant d’una oferta estandarditzada, pròpia del model funcional, a una oferta personalitzada que, a més de ser memorable, desconnecta el turista de la vida quotidiana; la gestió del desenvolupament i la planificació del turisme en un context de forta fragmentació dels actors a nivell local, que porta a plantejar la qüestió de l’escala territorial en la qual "organitzar" el turisme.

11Sigui com sigui, ens sembla important abordar la transició turística tenint en compte les fortes incerteses que planen sobre el seu resultat, tant si s’orienta cap al manteniment de l’activitat turística com si s’adreça cap a la sortida del turisme. Les reflexions aquí proposades també depenen de canvis en el context en què s’implementa el turisme i, en particular, de la qüestió de les mobilitats. Així, l’increment del seu cost té un efecte directe sobre l’accessibilitat de les zones de muntanya, per exemple mitjançant la integració de costos ambientals externs, de l’augment dels costos de transport i de l’augment dels riscos naturals al voltant de les rutes de muntanya que generen noves necessitats de seguretat, mentre que la competència, que s’intensifica quan es fa referència a territoris més accessibles, implica necessàriament problemes de competitivitat. Finalment, atès que la trajectòria de les estacions de muntanya està sempre condicionada per l’esquí i els esports d’hivern, cal parar especial atenció a la seva situació o a les seves perspectives de futur, a la llum dels canvis globals que s’estan produint.

Haut de page

Bibliographie

Bourdeau, Ph. (2009), « De l’après-ski à l’après-tourisme, une figure de transition pour les Alpes ? », Revue de Géographie Alpine | Journal of Alpine Research, 97-3.

Butler, R. W. (1980), “The concept of a tourist area cycle of evolution: implications for management of resources”, The Canadian Geographer/Le Géographe canadien, 24(1), pp. 5-12.

Clivaz, Ch., Gonseth, C., Matasci, C. (2015), Tourisme d’hiver : le défi climatique, Lausanne Presses Polytechniques et Universitaires Romandes.

Corneloup, J. (2017), « Transition récréative et écologie corporelle », Nature et récréation, 5.

Cuvelier, P. (1999), Anciennes et nouvelles formes de tourisme : Une approche socio- économique, Editions L’Harmattan, Paris.

Darbellay, F., Clivaz, Ch., Nahrath, S. et Stock, M. (2011), « Approche interdisciplinaire du développement des stations touristiques », Mondes du Tourisme, Vol. 4-2011.

François, H. (2007), De la station ressource pour le territoire au territoire ressource pour la station. Le cas des stations de moyenne montagne périurbaines de Grenoble, Thèse d’aménagement du territoire, Université de Grenoble Alpes.

Gadrey, J. (1992), L’économie des services, Editions FeniXX.

Guex, D., Crevoisier, O. (2017), « La montagne et l’innovation : du lieu de production au cadre de vie », La montagne, territoire d’innovation, Jan 2017, Grenoble, France.

Langenbach, M., Clivaz, Ch., Tuppen, J. (2017), « Diversification de l’offre touristique des stations de montagne : Approche croisée des processus de diversification par les sports outdoor en Suisse et en France », Juristourisme, n°198, pp. 37-41.

Lapointe, D., Sarrasin, B., Guillemard, A. (2015), « Changements climatiques et mise en tourisme du fleuve St-Laurent au Québec », VertigO - la revue électronique en sciences de l’environnement, Hors-série 23 | novembre 2015.

Salvatore, R., Chiodo, E., Fantini, A. (2018), “Tourism transition in peripheral rural areas: Theories, issues and strategies”, Annals of Tourism Research, V. 68, pp. 41-51.

Haut de page

Pour citer cet article

Référence électronique

Marc Langenbach, Christophe Clivaz et Hugues Francois, « La reinvenció dels territoris turístics: quina transició per a les destinacions dels Alps? », Via [En ligne], 18 | 2020, mis en ligne le 27 décembre 2020, consulté le 18 juin 2021. URL : http://journals.openedition.org/viatourism/5785 ; DOI : https://doi.org/10.4000/viatourism.5785

Haut de page

Traducteur

Salvador Anton Clavé

Universitat Rovira i Virgili

Haut de page

Droits d’auteur

Licence Creative Commons
Via Tourism Review est mis à disposition selon les termes de la Licence Creative Commons Attribution - Pas d'Utilisation Commerciale - Pas de Modification 4.0 International.

Haut de page
  • Logo DOAJ - Directory of Open Access Journals
  • Logo CNRS - Institut des sciences humaines et sociales
  • OpenEdition Journals
Rechercher dans OpenEdition Search

Vous allez être redirigé vers OpenEdition Search