Navigation – Plan du site

AccueilNuméros18VariaReinventant representacions d’ide...

Varia

Reinventant representacions d’identitat i cultura “locals”

Article revisat per parells
Seraina Hürlemann
Traduction de Dr. Cinta Sanz Ibàñez
Cet article est une traduction de :
Reinventing Representations of “Local” Identity and Culture [en]
Autre(s) traduction(s) de cet article :
Réinventer les représentations de l'identité et de la culture « locales » [fr]
Reinventando las representaciones de identidad y cultura "locales" [es]

Résumé

Aquest article explora els processos socials que contribueixen a la reinvenció de les destinacions turístiques mitjançant dades etnogràfiques recollides per al cas d’estudi de Lashi Hai, una zona rural al nord-oest de Yunnan, Xina. En comptes de reduir el procés de reinvenció a estratègies de màrqueting o plans oficials de desenvolupament, l'article mostra que, de fet, aquest procés pot reflectir tendències socials més profundes i no es limita tan sols a les demandes canviants dels visitants. Tot representant la identitat “local”, la reinvenció dels llocs turístics també esdevé objecte de negociació entre les poblacions residents, tot qüestionant els valors i les afirmacions simbòliques aplicades per representar la seva “pròpia” cultura. Es demostrarà que hi ha diversos actors importants implicats en aquest procés de reinvenció, que van des d’un govern central fort, agències oficials de desenvolupament i inversors privats fins a cooperatives locals i, finalment, residents individuals, tots ells amb una participació en la configuració i creació del que es percep com a la identitat i la cultura “locals”.

Haut de page

Texte intégral

Introducció

  • 1 Aquí s’utilitzen les cometes, ja que “ells” (els residents locals), per descomptat, no representen (...)

1Els llocs turístics són reinventats constantment per diversos actors relacionats amb la indústria altament complexa que és el turisme (Low, 2000). En aquest article, defenso que aquests processos de reinvenció no es poden reduir a una simple adaptació de les estratègies de màrqueting per part de les agències de turisme o a una nova ordenació del medi físic per part dels actors oficials. Més aviat, suggereixo considerar aquesta reinvenció com un procés de contestació i negociació entre una àmplia gamma d’actors amb interessos, esperances i desitjos diferents pel que fa al futur desenvolupament turístic de la destinació en qüestió (Cartier, 2005, p. 4). A més dels nombrosos agents públics i oficials implicats, els residents locals estan molt preocupats pels resultats d'aquests processos i, per tant, també hi tenen una important participació. El seu negoci i la seva vida quotidiana sovint no només depenen d’activitats relacionades amb el turisme, sinó que el lloc que es ven com a producte turístic serveix com a escenari on presentar la “seva” identitat i cultura locals (MacCannell, 1973).1 Així, quan es reinventen els llocs turístics, les representacions de la cultura i identitat “locals” es reinventen al mateix temps (Adams, 2004). Aquest article explorarà aquest procés de reinvenció, que reflecteix qüestions socials profundes relacionades amb els canvis de valors, noves perspectives, idees i desitjos sobre una identitat “pròpia” entre la població local i també en relació als visitants (Notar, 2006, p. 4; Kobi, 2016, pàgs. 6, 10).

I. Metodologia

  • 2 Lashi Hai: 拉市海
  • 3 Les cometes són usades aquí ja que les cultures i identitats no són considerades d’estar lligades a (...)

2En aquest article faig referència a la investigació realitzada durant el treball de la meva tesi doctoral a Lashi Hai, al nord-oest de Yunnan2. Les dades presentades es van recollir durant diversos períodes de treball de camp etnogràfic realitzats entre el 2016 i el 2018. L’observació participant es va utilitzar com a principal enfocament metodològic, cosa que em va permetre examinar “què fan les persones i què diuen. Permet, per tant, un examen perspicaç de qualsevol discrepància entre pensaments i fets” (Herbert, 2000, p. 552, èmfasi original). Quan es tracta de la creació de llocs i de la qüestió de com s'han de representar la identitat i la cultura locals, és evident que els processos socials relacionats donen lloc a la construcció material i social d'un lloc (Low, 2009). Metodològicament, la meva investigació s’ha centrat en la comprensió d’ambdós aspectes: produccions materials i construccions socials de llocs. Per tant, d’una banda analitza els processos socials que resulten en la disposició física del lloc (Low, 2000). Amb aquest propòsit es van dur a terme entrevistes semiestructurades i obertes a informadors clau, així com l'observació participant, enfocades en els aspectes materials del lloc (cf. Kusenbach, 2003). D’altra banda, per investigar els processos relacionats amb la construcció social del lloc, em vaig centrar en les pràctiques dels individus, així com en les narracions, records i històries que contribueixen a crear un sentit compartit del lloc (Feld i Basso, 1996). Com que la identitat s’observa millor quan la realitzen individus (Holland et al., 2001, pàgs. 4-7), aquesta investigació considera principalment les etnografies del particular (Abu-Lughod, 2008, p. 58), és a dir, les formes en què la gent presenta, promulga i parla de la seva identitat i cultura ètnica o “local” (Okamura, 1981)3. En aquest sentit, el lloc no es concep com una identitat única i coherent, sinó que també és processual i situacional: “el que dona a un lloc la seva especificitat no és una llarga història interioritzada, sinó el fet que es construeix a partir d’una particular constel·lació de relacions socials, trobant-se i combinant-se en un lloc determinat […] en comptes de pensar en els llocs com a zones amb límits al voltant, els llocs es poden imaginar com a moments articulats en xarxes de relacions socials i concepcions”. (Massey, 1994, pàg. 262)

3Aquest article examina la reinvenció del lloc local com a destinació turística com a part d’un procés continu de creació de llocs. Per entendre el moment particular d’intersecció a “la xarxa de relacions socials i concepcions” (Massey, 1994, p. 262), també es tenen en compte les circumstàncies socioeconòmiques, polítiques i històriques, les quals es descriuen breument a la següent secció. A més, el meu propi compromís a llarg termini i les meves relacions personals amb residents als pobles de Lashi Hai m’han permès obtenir una visió profunda de la seva vida quotidiana. Això ha facilitat una millor comprensió de certs processos socials relacionats amb la creació de llocs i la reinvenció del lloc local tal com es presenta a continuació (cf. Herbert, 2000).

II. Estudi de cas: Lashi Hai al nord-oest de Yunnan

  • 4 Muntanya de neu del Drac de Jade: Yulong Xueshan, 玉龙雪山
  • 5 Nucli antic deLijiang, Lijiang Gucheng, 丽江古城

4Lashi Hai és una zona humida situada al voltant d'un llac, la qual inclou diversos pobles. Es troba als peus de turons coberts de bosc que condueixen als cims nevats de la coneguda muntanya de neu del Drac de Jade4. Gràcies a la seva elevada altitud, en estar a una extensió de l’Himàlaia, la regió gaudeix d’un clima suau i agradable durant tot l’any, una de les moltes raons per les quals atrau un gran nombre de turistes nacionals. No obstant això, l’atracció més important per als turistes a Lashi Hai és el nucli antic de Lijiang5, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, a només mitja hora en cotxe. Lijiang és una de les destinacions turístiques més populars de la Xina i el nombre de visitants s’ha disparat des que va rebre l'estatus de patrimoni el 1997. No obstant això, al mateix temps, Lijiang és freqüentment nomenat com a exemple a l'hora de demostrar els efectes negatius del turisme i sovint és criticat per ser poc autèntic, com un parc temàtic i completament massificat, especialment en la literatura de viatges occidental, així com en guies i informes (McKhann, 2001; Su, 2011). Per fer front a les grans quantitats de visitants que s’estenen pels carrers estrets del nucli antic, el govern local va decidir desenvolupar ofertes alternatives d’activitats turístiques als voltants de Lijiang. Avui dia tot l’altiplà, inclosos els pobles veïns, així com diverses parts de la serralada de neu del Drac de Jade, són accessibles per als turistes; hi ha telefèrics que condueixen a les muntanyes i s’organitzen excursions en autobús per visitar els pobles i altres llocs pintorescs propers.

5Una de les opcions és fer una excursió d’un dia a Lashi Hai, el meu cas d’estudi. La visita a Lashi Hai forma part d’un paquet reservat prèviament amb un grup turístic o bé s’organitza a través del propietari de la vostra pensió o a través d’una de les innombrables agències de viatges situades al nucli antic. Un viatge típic inclou transport, tot recollint convenientment els hostes al seu hotel del nucli antic i portant-los a un dels innombrables centres de recepció de Lashi Hai. Un cop allà, l’activitat habitual consisteix en fer una excursió a cavall als turons que hi ha darrere dels pobles, des d’on es poden albirar vistes panoràmiques sobre els aiguamolls i el llac. A la passejada a cavall el segueix un estofat típic de la cuina local, una mica de té i, per a aquells que ho desitgin, un viatge en barca al llac. Darrerament, els centres d’acollida dels pobles s’han tornat més creatius per satisfer les necessitats dels turistes, sovint construint parcs i zones d’oci a la costa on els visitants poden relaxar-se i fer fotos.

III. Minories ètniques a Lashi Hai

  • 6 La campanya “Obrir Occident”: Xibu Da Kaifa, 西部大开发

6Lashi Hai és la llar de diversos grups ètnics minoritaris oficialment classificats de la Xina, principalment hi ha membres de les comunitats Naxi i Yi residint a la zona. Aquests grups van ser classificats pel Partit Comunista Xinès com a part d’un gran projecte l’objectiu del qual era determinar els diferents grups dintre del país, amb el propòsit de tenir un representant de cada grup a la primera convenció del Congrés Nacional del Poble (Mullaney, 2011) . El projecte va finalitzar el 1954; avui dia, aquestes categories s’estableixen i s’imprimeixen a les cartes d’identitat i, per tant, s’han convertit en una part integral de la vida de les persones (Yeh, 2013, p. 41). L’estatus ètnic pot ser beneficiós a l’hora de prendre mesures adoptades pel govern central per afavorir l’educació i el desenvolupament econòmic a les regions de minories ètniques (Chio, 2014, p. 33). Entre altres coses, això inclou regulacions que permeten un accés més fàcil als joves de minories ètniques a l’ensenyament superior i a llocs del sector públic. Com que el boom econòmic del país després de les reformes econòmiques del 1979 va afectar inicialment els centres urbans de la costa est de la Xina, durant molt de temps províncies com Yunnan, Sichuan o Guangxi a l’oest no es van beneficiar molt del desenvolupament econòmic. Aquestes províncies també alberguen diferents grups ètnics minoritaris. Per tant, per tal d’incrementar el nivell de vida i la diversitat d’activitats econòmiques en aquestes regions, el govern central va introduir una campanya per “Obrir l’Oest”, que va començar al final del mil·lenni (Kobi, 2016, p. 34 ; Harwood, 2013, p. 25)6. El més important és que incloïa immensos projectes d'infraestructura per connectar-los a l’electricitat, aigua potable i xarxes de mobilitat. Carreteres, ferrocarrils i aeroports es van construir a una velocitat increïble, amb l’objectiu d’integrar zones remotes dins del sistema econòmic del país (Chio, 2014; Goodman, 2004).

7
Un aspecte important per afavorir el desenvolupament econòmic en aquestes àrees és la introducció del turisme (Oakes, 1998; Schein, 2000). A Yunnan, al principi hi havia principalment turistes occidentals, fascinats per les acolorides poblacions ètniques minoritàries i els impressionants paisatges, que van des de les exòtiques selves tropicals del sud fins als cims de les muntanyes del nord-oest (Notar, 2006, p. 26). Tanmateix, a la societat xinesa existeixen estigmes força negatius sobre aquestes regions frontereres i els seus pobles. Els locals eren considerats com a bàrbars, salvatges i endarrerits, mancats de cultura, bruts, alguns fins i tot perillosos (Harrell, 1995; Chao, 2012). Durant la Revolució Cultural, la majoria de pràctiques relacionades amb les cultures ètniques (festivals, activitats religioses, rituals, cançons, danses, etc.) van ser prohibides i severament perseguides (Mueggler, 2001; Byrne, 2014). L’arribada del turisme va comportar un canvi definitiu en l’actitud del govern envers els grups minoritaris. Oakes parla del “gir cultural” en la formulació de polítiques xineses, descrivint el moment en què es va reconèixer el potencial dels elements culturals per al sector turístic, però també com a instrument de poder suau (Oakes, 1998, pàgs. 58-62).

8
Des de voltants del canvi de mil·lenni, les imatges folklòriques de cultures ètniques minoritàries han estat promogudes amb força al mercat turístic, així com en produccions televisives nacionals, espectacles oficials i el negoci musical (Chio, 2014; Davis, 2005; Harrell, 1995; Notar , 2006; Oakes, 1997; Swain, 2005). Així, a banda de l’estereotip negatiu d’endarreriment i pobresa, una altra imatge va evolucionar per a les persones de minories ètniques: són gent feliç, amable, hospitalària, honesta, que viuen en harmonia entre ells i amb la natura. Si hom creu els innombrables anuncis de destinacions de turisme ètnic, la gent d’aquests llocs sempre porta vestits de colors, balla i canta als seus camps entre les flors. Tot i així, com afirma Bruner: “Les narratives no són només estructures de significat, sinó estructures de poder” (Bruner, 2004, p. 21). Tenint en compte que aquesta imatge forma part d’un discurs dirigit per l’Estat, aquesta tendeix a reduir grups de població sencers a elements folklòrics, combinats amb un sentit infantil, que impliquen una falta de responsabilitat i una incapacitat per tenir cura i parlar per si mateixos (Harrell, 1995); Coggins i Yeh, 2014; Vasantkumar, 2014).

9La preocupació per les regions frontereres habitades per grups ètnics minoritaris ha preocupat molts emperadors que han governat el territori (o parts d’aquest) que comprèn la Xina actual (Chio, 2014, p. 25; Harrell, 2012, p. 36). El Partit Comunista té un fort interès en controlar fermament aquestes àrees ja que aquestes regions són riques en recursos naturals i cursos d’aigua clau, com per exemple els rius Mekong, Yangtze i Salween (Davis, 2005, p. 171 citant Mao Tse-tung ). Més recentment, les minories ètniques i els mateixos paisatges naturals han resultat ser valuosos atractius per al mercat turístic. Al mateix temps, el turisme serveix de legitimació al govern central per construir carreteres i ferrocarrils, anant de la mà de la consolidació del poder i el control (Swain, 1989; Oakes, 1993; Davis, 2005). Amb aquest "do del desenvolupament", el govern té la intenció d'augmentar el sentiment d'agraïment entre la població (Yeh, 2013). La imatge turística, a més, s’utilitza com a instrument de poder suau per enfortir la construcció de la nació i il·lustrar la idea d’un harmoniós estat xinès plurinacional (Chio, 2014, pàgs. 88-91; Silverman i Blumenfield, 2013, pàg. 4).

IV. Turisme a Lashi Hai

10A diferència de moltes altres destinacions turístiques a la Xina, a Lashi Hai el turisme no ha estat introduït i implementat oficialment per una agència de desenvolupament. Una estratègia bastant comuna és "obrir" un lloc per al turisme, normalment mitjançant una agència de desenvolupament oficial que estableixi un concepte turístic del lloc, incloent la marca, el nom, la planificació i la construcció d'infraestructures com ara carreteres, aparcaments, portes, taquilles i tanques publicitàries (Nyíri, 2006, p. 49ss). Malauradament, aquest fet té l’efecte secundari que consisteix en que al final molts llocs tinguin un aspecte bastant similar, ja que els mateixos conceptes rendibles s’apliquen a molts llocs diferents (Davis, 2005, p. 40; Nyíri, 2006, p. 18). Fins ara, a Lashi Hai no s’ha implementat cap concepte tan universal, tot i que probablement estigui a punt de formar part d’un projecte de desenvolupament turístic més gran també. Durant el meu treball de camp vaig poder observar processos de reinventar els territoris de diferents maneres i per diferents actors. Per tal d’oferir una millor comprensió de la situació actual, a continuació descriuré com s’ha reinventat el lloc en el passat i com el desenvolupament turístic s’ha obert camí als pobles remots de Lashi Hai.

  • 7 Entrevista amb un guia d’excursions a cavall al poble de Junliang, 2 de maig del 2017.

11Molts dels meus informants, que en aquest cas eren homes de mitjana edat que treballaven als centres d’acollida, ja sigui com a guies d’excursions a cavall o en posicions administratives, recorden com va començar el turisme a Lashi Hai: “Hi havia una persona que tenia dos cavalls i els va deixar pasturar a la vora del llac perquè hi havia molta herba. Sempre que els turistes ho veien, demanaven si podien muntar a cavall i fer-se fotografies. El propietari del cavall va començar llavors a demanar diners; si els turistes anaven una mica més enllà, ell en demanava una mica més. Al principi de tot va ser així”.7

  • 8 Entrevista amb un guia d’excursions a cavall al poble de Junliang, 2 de Maig del 2017

12Algunes persones amb qui he parlat van recordar que al principi els turistes només s’aturaven en el seu camí cap a Lijiang (la carretera principal passa per la riba occidental de Lashi Hai) per fer fotografies i mirar els pobles. Alguns d’ells preguntaven als residents si podien muntar els cavalls que pasturaven pels camps. A poc a poc, el negoci eqüestre va evolucionar. Els pobles van començar a organitzar-se en cooperatives, on cada família disposada a participar-hi comprava dos o tres cavalls. Les decisions es prenien de forma conjunta i els beneficis es repartien per igual entre els seus membres. El guia d’excursions a cavall esmentat anteriorment explicava: "Quan vam començar, ho discutíem tot junts: quines altres famílies es podein unir, on llogar terres, quants diners havia d'invertir cada família, quants cavalls hauria de comprar cada llar. Vam compartir la feina i els beneficis”.8

  • 9 Entrevista amb el fundador d’un dels primer centres d’equitació de Lashi Hai al poble de Junliang, (...)

13El nombre de visitants va començar a disparar-se, es van establir centres eqüestres privats, es van reduir els preus i sobtadament es van poder observar autobusos turístics bloquejant les estretes carreteres que connecten els pobles al voltant del llac. L’ambient entre diferents equipaments eqüestres es va tornar tens ja que es robaven les idees i els clients entre ells. Així és com la zona es va guanyar una reputació de caòtica, fins i tot perillosa, reforçant els estereotips negatius sobre les minories ètniques esmentades anteriorment. Tot i això, molta gent encara visita Lashi Hai ja que continua sent una de les opcions més econòmiques a prop de Lijiang, de manera que sovint atrau visitants més joves amb un pressupost més ajustat. Avui, però, l’equitació és un producte massiu: grup rere grup es trasllada fins als turons per visitar un dels “llocs pintorescos” (Nyíri, 2006). Els meus informants van explicar que, anteriorment, els visitants passaven tot el dia amb ells. Cuinaven a la foguera en algun lloc alt de les muntanyes, els explicaven històries sobre la seva vida i cultura i fins i tot els donaven la benvinguda a casa per prendre una tassa de té. Tant l’amfitrió com el convidat quedaven satisfets i els guies rebien una bona tarifa amb generoses propines pels seus serveis.9 Però diuen que ara els turistes són avars, que no valoren tant els serveis locals i que mai no tenen prou temps. Amb els seus autobusos turístics sempre van amb pressa d’un lloc a un altre per la qual cosa ja ningú està interessat a escoltar les seves històries.

V. Reinventant les representacions del “local”: roses i plàstic

14Durant les meves visites de camp també vaig realitzar entrevistes a turistes. Normalment, només podia fer un conjunt de preguntes curtes i estàndard, per les quals generalment rebia respostes curtes i estàndard. Era cert que la majoria de les persones que vaig conèixer tenien pressa – estaven ocupades gaudint. Respecte a la meva pregunta sobre si els interessava la cultura local, per a la meva sorpresa, la majoria van respondre que no. Al contrari, ells deien que gaudien dels bells paisatges naturals i de l’aire fresc. Tot el que realment volien era relaxar-se una mica, divertir-se i, molt important, fer moltes fotografies.

15
Aquesta actitud canviant entre la seva clientela també ha estat reconeguda pels operadors turístics locals i les empreses d’inversió externa. El procés de reinventar una destinació local i adaptar-la a les necessitats canviants dels turistes ha provocat, a Lashi Hai, una dràstica separació de l’imaginari turístic tradicional del lloc local típic. En lloc de representar la cultura folklòrica de les minories ètniques i els arquetips de paisatges rurals, hi ha nous tipus de llocs que evolucionen a Lashi Hai: els camps agrícoles s'han convertit en una "mansió de roses" i s'han col·locat enormes escultures plàstiques de colors entre les flors (vegeu el document 1). Aquí, ponts i passarel·les de fusta condueixen d’una plataforma a l’altra, des d’on es poden gaudir d’unes vistes esplèndides sobre les escultures i el mar de roses. Hi ha abundants pavellons i bancs perquè els visitants descansin, així com sales de té i parades d’entrepans, fins i tot cadires de massatges amb una bona vista. A més, es poden trobar espais on els visitants poden llogar disfresses i disposar de maquillatge i pentinat professionals, de manera que les fotografies dels paisatges fantàstics es tornen encara més fantàstiques.

Document 1: Escultures plàstiques al "Rose Manor" de Lashi Hai.

Document 1: Escultures plàstiques al "Rose Manor" de Lashi Hai.

Autora

16Aquesta atracció oberta recentment té un gran èxit i s’ha convertit ràpidament en el centre de recepció més visitat a Lashi Hai. En poc temps, molts altres centres d’acollida a Lashi Hai van intentar seguir l’exemple del Rose Manor. Han creat zones a la vora del llac, decorades amb molta fantasia, on la gent es pot relaxar, beure té, fer fotos o passejar. Els passeigs a cavall encara s’ofereixen per als turistes, però ara és un simple espectacle secundari. La interacció entre els residents locals i els visitants s’ha reduït al mínim. En el millor dels casos, els locals funcionen com a proveïdors de serveis al sector turístic. Els residents afirmen que, si bé anteriorment eren els seus propis caps i havien de decidir com dirigir el negoci de les cooperatives, avui el sector està dominat per inversors externs i les decisions les prenen persones que mai no han estat al lloc, sinó que dirigeixen les seves empreses des d’un lloc llunyà. El Rose Manor va ser dissenyat i construït per una empresa de Shenzhen, que inicialment havia instal·lat escenaris com a telons de fons per a sessions de fotos de casaments. Ara el concepte s’ha convertit en una estratègia popular per dissenyar destinacions turístiques senceres, com ha passat a Lashi Hai.

17Per als empresaris locals s’ha tornat molt difícil competir amb aquests grans actors (vegeu també Chio, 2013, p. 154). Em van explicar moltes històries de joves de Lashi Hai que intentaven iniciar els seus propis negocis, com feien els seus pares temps enrere, però després fracassaven amb grans pèrdues davant el nou model de negoci. Les grans empreses externes posseeixen tot el que els residents locals no tenen: enormes xarxes de connexions amb agències de turisme i agents governamentals, així com empreses privades a nivell nacional i regional, a més de capital, experiència i coneixements. Per a la generació més jove, participar en el negoci turístic s’ha convertit, doncs, en una qüestió força frustrant. L’únic que els queda són feines mal remunerades, amb un estatus social baix i sense poder de decisió.

18Per contra, moltes famílies que viuen a Lashi Hai s’han beneficiat del turisme durant les darreres dues dècades i el seu nivell de vida ha augmentat significativament (Hürlemann, 2014). Entre altres coses, s’han pogut permetre una educació millor i superior per als seus fills. Avui en dia hi ha moltes famílies a Lashi Hai que afirmen amb orgull que els seus joves tenen una bona formació, fins i tot es graduen a les universitats. Aquests adults joves estan lluny d’estar disposats a treballar com a guies d’excursions a cavall o en posicions similars al sector turístic de Lashi Hai. Com és difícil tenir èxit en aquest negoci, sovint marxen per trobar millors llocs de treball a les ciutats. Mentrestant, els llocs de treball amb estatus més baixos són ocupats cada vegada més per treballadors migrants i persones Yi, que tendeixen a viure en pobles encara més remots a les muntanyes i ara troben treball com assalariats a la indústria turística de Lashi Hai.

VI. Desitjos canviants: la modernitat substitueix la nostàlgia i la tradició

  • 10 Entrevista a una amiga d’uns vint anys que va créixer a Lashi Hai i s’havia graduat a una de les un (...)
  • 11 Entrevista a una amiga d’uns vint anys. Ella va créixer a Lashi Hai, va estudiar en una gran ciutat (...)
  • 12 Ibídem

19Les tanques, les taquilles i les portes d’entrada garanteixen que el domini de l’entreteniment estigui clarament separat de la vida quotidiana dels residents de Lashi Hai. Aparentment, la cultura local està representada a la zona tancada per objectes de plàstic enmig de camps de roses i per comparses de ball professionals que actuen amb música pop. Els visitants semblen estar satisfets amb aquesta reinvenció del lloc. Tot i així, queda la pregunta de com els residents interpreten aquesta nova manera de presentar la identitat i la cultura locals als turistes. Per començar, no té res a veure amb la seva vida quotidiana i les seves cultures viscudes. Però tampoc està molt relacionat amb els múltiples estereotips que envolten la seva condició de minoria ètnica. En lloc de representar societats rurals endarrerides, aquests llocs ofereixen infraestructures modernes, idees noves i progrés. Aquests són els valors amb els quals els residents locals prefereixen identificar-se, a diferència de les imatges folklòriques infantils o l’estigma de brutícia, pobresa i baixes normes morals (vegeu també Schein, 2000; Oakes, 1998; Chio, 2014 per trobar relats similars). Fins i tot la generació més jove dels residents de Lashi Hai, que no participen directament en els negocis turístics, s’enfronten a estereotips en la vida diària: “Hi havia companys que realment pensaven que a Yunnan tots portem aquests vestits tradicionals cada dia o passegem per aquí amb el pit nu”10. Una altra amiga va recordar la seva etapa a la universitat: “Em preguntaven si a casa havia d’ajudar a tallar herba o matar el porc. Ells dirien, la vostra vida és certament molt amarga, els vostres pares viuen al nivell més baix, oi?"11 Per a tots dos és molt important que les seves aparences no es corresponguin amb els estereotips predominants sobre les minories. De manera similar als marcadors exteriors de la seva aparença individual, com ara roba o pentinat, els preocupa l’aspecte del seu poble natal a Lashi Hai: “Totes les carreteres, plenes de forats en aquest moment, haurien de convertir-se en camins de pedra empedrada, com en altres famosos nuclis turístics. Hi hauria d’haver llums als carrers, flors i decoracions. S’han de rentar tots els cavalls i tot ha d’estar molt net”12. Per a molts residents, el més important de reinventar els llocs turístics en realitat no és representar certs valors, aquells relacionats amb els estereotips predominants de les minories ètniques, per exemple.

  • 13 Generació del 1990: jiu ling hou, 九零后

20
L’imaginari turístic predominant sobre els residents locals i la seva cultura clarament no representava la seva pròpia perspectiva sobre la seva identitat cultural, ni estava relacionada amb la seva vida i hàbits quotidians. Més aviat s’hauria de considerar com a part d’un discurs dirigit pel govern, una narració construïda amb intencions i objectius específics (Silverman i Blumenfield, 2013, pàg. 4; Chao, 2012, pàg. 7-8). La imatge folklòrica de les minories ètniques serveix com a instrument de poder suau per subratllar la imatge d’un ‘harmoniós estat plurinacional’ (Mullaney, 2011, p. 2). Les narracions turístiques essencialitzen la cultura de les minories ètniques a certs elements que pretenen atreure visitants (Davis, 2005, p. 72). Els elements culturals que es consideren adequats, com ara festivals, vestits de colors i danses, s’han dissenyat i publicitat per al mercat turístic, i sempre de manera similar, independentment de quina ètnia es tracti realment (Oakes, 1993). Per aquest motiu, moltes destinacions de turisme ètnic a la Xina s’assemblen molt. A més, les danses i representacions de minories ètniques apareixen en tota mena de programes i produccions de televisió, i són parts integrants de cerimònies oficials a tots els nivells, de manera que hom les troba literalment a tot arreu (Notar, 2006, pàg. 52-53). Per tant, no és estrany que la generació més jove de la Xina ja no estigui interessada en el tema. Mentre que la generació més antiga, que fins ara era la que tenia poder adquisitiu, encara adopta una sensació de nostàlgia envers el camp i una mena de vida passada en plena naturalesa i senzillesa (Chio, 2014, p. 36; Graburn, 1995, p. 167), els ciutadans més joves semblen estar en un punt diferent avui en dia. Es diu que la generació nascuda a la dècada de 1990 anhelen una forta prospecció de la modernitat (Walsh i Swain, 2004, p. 62)13. No els persegueixen els records dels horrors passats del país: van néixer en un sistema econòmic en auge, en una societat creixent i pròspera plena d’esperances (Anagnost, 2018). No és el seu desig mirar una il·lusió passada de poblacions minoritàries nostàlgiques i harmòniques i de la vida rural. Prefereixen gaudir del luxe de la modernitat i el progrés ja que busquen experiències individuals i noves activitats d’oci (Zhang i Ong, 2008, p. 1).

21Tanmateix, això no només s'aplica als visitants joves de Lashi Hai, sinó que la gent més jove també va darrere d’un sentit de modernisme (vegeu també Schein, 2000, p. 210). El fet que les seves àrees d'origen siguin reinventades per professionals amb intel·ligència i capital limita la possibilitat d'entrar en el negoci turístic per a alguns. Per a d’altres, però, aquests llocs establerts recentment representen llocs de prestigi, modernitat i elegància (vegeu també Oakes, 1998, p. 7). De fet, els mateixos residents locals dels pobles de Lashi Hai i fins i tot els residents a la nova ciutat urbana de Lijiang visiten el Rose Manor en el seu temps d’oci, ​​passejant entre els camps de roses i fent-se selfies al fantàstic paisatge d’escultures plàstiques.

22La reinvenció observada als llocs turístics de Lashi Hai no només reflecteix una nova estratègia de màrqueting, ni és simplement una adaptació de les ofertes turístiques a les necessitats canviants dels visitants. Aquesta reinvenció reflecteix un canvi social profund que passa entre generacions, cosa que no està lligada a aquest lloc en concret, però que probablement es produeix a moltes parts del país. Es tracta tant de la generació més jove de visitants com d’amfitrions. Les categories ètniques i els estereotips ètnics passen a un segon pla per una generació avantguardista, orientada al futur. Això no significa que les seves pròpies tradicions i cultura no siguin valorades pels membres de la generació més jove. Al contrari, moltes de les persones que vaig trobar durant el treball de camp estan plenament interessades en les tradicions locals i participen en pràctiques culturals específiques de la seva ciutat natal o poble. No obstant això, òbviament, aquestes estan ben allunyades de la cultura folklòrica que es ven al mercat turístic. El que vaig observar és que l’imaginari folklòric, polit però simplificat, brillant i acolorit de la cultura de les minories ètniques està perdent la seva atracció entre la clientela més jove. Les recents reinvencions de com es representen la identitat i la cultura "locals" als turistes al centre de recepció Rose Manor de Lashi Hai ofereixen una de les moltes alternatives possibles als imaginaris basats en discursos estètics dirigits per l'Estat.

Discussió

23L’estudi de cas del sector turístic de Lashi Hai ofereix informació sobre els processos socials que contribueixen a la reinvenció de les destinacions turístiques. En aquest article he afirmat que els llocs visitats pels turistes estan destinats a representar la identitat i la cultura locals. En aquest sentit, la reinvenció de les destinacions turístiques està lligada a processos socials que negocien com (utilitzant quins tipus de missatges simbòlics, comunicant quins tipus de valors) s’haurien de representar la cultura i la identitat locals. En el turisme ètnic a la Xina, els marcadors simbòlics utilitzats per a la marca i la comercialització d’aquestes destinacions estaven fortament relacionats amb els discursos governamentals dominants i els estereotips sobre grups ètnics minoritaris. Tot i que a Lashi Hai el negoci turístic va començar com un projecte comunitari basat en cooperatives de pobles, avui dia està cada vegada més dominat per inversors externs. Tot i que això fa que sigui més difícil per als joves empresaris locals entrar amb èxit en el negoci turístic, aquesta nova forma de desenvolupament s’associa amb valors positius per a molts residents locals. El negoci eqüestre dominant anteriorment és una atracció turística ètnica típica i, per tant, reforça els estereotips de la vida romàntica al camp però també l’endarreriment, la brutícia i la pobresa. Els parcs creats recentment, en canvi, presenten roses enlloc de cultius de blat de moro i escultures plàstiques d’articles de luxe enlloc de cases tradicionals com a telons de fons escènics per a la fotografia turística de luxe. Aquesta reinvenció del lloc local utilitza el llenguatge de la modernitat, tot mostrant símbols de luxe i riquesa, creant un paisatge de somnis i fantasia on escapar i gaudir del lleure durant l’experiència turística.

24Aquests valors no només es corresponen amb els desitjos canviants entre els visitants, sinó que també representen el que els membres més joves de la població d’acollida s’identificarien més. Mentre que les decoracions de colors fetes d’escultures i roses de plàstic es poden associar fàcilment al kitsch, Disney Land o fins i tot al consumisme i al capitalisme (aquests símbols afegeixen una altra dimensió quan es col·loquen al paisatge arquetípic de Lashi Hai). Pensar els llocs com a “moments articulats en xarxes de relacions socials i concepcions” (Massey, 1994, p. 262) han de tenir-se en compte els discursos predominants que determinen aquesta concepció, així com les relacions socials específiques creades en les trobades turístiques. En aquest cas, la història recent de creació de cultures ètniques minoritàries, així com de productes turístics basats en elles, ha configurat moltes capes de significats i valors que pinten els paisatges dels llocs de Lashi Hai. És evident que aquestes pintures mai no reflecteixen completament els diversos enfocaments de les persones sobre l’ètnia i les cultures viscudes, tot i que són el resultat de processos socials i, per tant, en reflecteixen certs aspectes. En aquest sentit, la reinvenció de la destinació ofereix una alternativa tant per als visitants com per als hostes, per pensar i experimentar nous tipus de paisatges ètnics i rurals.

Haut de page

Bibliographie


Abu-Lughod, L. (2008), “Writing against Culture” in Oakes, T. S. and Price P. L. (Eds.) The Cultural Geography Reader, Routledge, pp. 62–71.

Adams, K. M. (2004), "The Genesis of Touristic Imagery Politics and Poetics in the Creation of a Remote Indonesian Island Destination", Tourist Studies, Vol. 4, No. 2, pp. 115–135.

Anagnost, A. (2018), "Imagining Global Futures in China: The Child as a Sign of Value" in Imagining Global Futures, available at: http://sckool.org/imagining-global-futures-in-china-the-child-as-a-sign-of-value.html, (accessed 11 May 2020).

Bruner, E. M. (2004), Culture on Tour: Ethnographies of Travel, University Of Chicago Press, Chicago.

Byrne, D. (2014), Counterheritage: Critical Perspectives on Heritage Conservation in Asia, Routledge, New York and London.

Cartier, C. (2005), Seductions of Place: Geographical Perspectives on Globalization and Touristed Landscapes, Critical Geographies, Routledge, London.

Chao, E. (2012), Lijiang Stories : Shamans, Taxi Drivers, and Runaway Brides in Reform-Era China. Studies on Ethnic Groups in China, University of Washington Press, Seattle.

Chio, J. (2013), "Good Fences Make Good Neighbors: Claiming Heritage in the Longji Terraced Fields Scenic Area", in Cultural Heritage Politics in China, Springer, New York, pp. 143–159.

Chio, J. ( 2014), A Landscape of Travel: The Work of Tourism in Rural Ethnic China, University of Washington Press, Seattle.

Coggins, C. and Yeh, E. T. (2014), "Introduction: Producing Shangrilas", in Yeh E. T. and Coggins C. (Eds.) Mapping Shangrila: Contested Landscapes in the Sino-Tibetan Borderlands, University of Washington Press, pp. 3–18.

Davis, S. L. (2005), Song and Silence: Ethnic Revival on China’s Southwest Borders, Columbia University Press, New York.

Feld, S. and Basso K. H. (1996), Senses of Place. School of American Research Press.

Graburn, N. (1995), "Tourism, Modernity and Nostalgia", in Ahmed A. and Shore C. (Eds.) The Future of Anthropology, London: The Athlone, 158–178.

Gupta, A. and James F. (1992), "Beyond “Culture”: Space, Identity, and the Politics of Difference", Cultural Anthropology, Vol. 7, No. 1, pp 6–23.

Harrell, S. (1995), "Introduction. Civilizing Projects and the Reaction to Them", in Cultural Encounter on China’s Ethnic Frontiers, University of Washington Press, Seattle, pp. 3–36.

Harrell, S. (2012), Ways of Being Ethnic in Southwest China.University of Washington Press, Washington.

Harwood, R. (2013), China’s New Socialist Countryside: Modernity Arrives in the Nu River Valley, University of Washington Press, Seattle.

Herbert, S. (2000), "For Ethnography", Progress in Human Geography, Vol. 24, No. 4, pp. 550–568.

Holland, D., Lachicotte W. Jr, Skinner D. and Cain C. (2001), Identity and Agency in Cultural Worlds, Harvard University Press, Cambridge; London.

Hürlemann, S. (2014), Sustainable Development through Tourism: A Case Study from Lashi Hai, Unpublished Master Thesis. Université de Genève and The Graduate Institute, Geneva.

Kobi, M. (2016), Constructing, Creating and Contesting Cityscapes : A Socio-Anthropological Approach to Urban Transformation in Southern Xinjiang, People’s Republic of China, Alltagskulturen Chinas und Seiner Nachbarn. Harrassowitz, Wiesbaden.

Kusenbach, M. (2003), "Street Phenomenology: The Go-Along as Ethnographic Research Tool", Ethnography, Vol. 4, No.3, pp. 455–485.

Low, S. M. (2000), On the Plaza: The Politics of Public Space and Culture, University of Texas Press, Austin.

Low, S. M. (2009), "Towards an Anthropological Theory of Space and Place", Semiotica, Vol. 2009, No. 175, pp. 21–37.

MacCannell, D. (1973), "Staged Authenticity: Arrangements of Social Place in Tourist Setting", American Journal of Sociology, Vol. 79, No. 3, pp. 589–603.

Massey, D. (1994), "A Global Sense of Place", in Doreen M. (Ed.) Space, Place and Gender. Polity, Cambridge.

McKhann, C. (2001), "The Good, the Bad, and the Ugly: Observations and Reflections on Tourism Development", Tourism Anthropology and Chinese Society, pp. 147–166.

Mueggler, E. (2001), The Age of Wild Ghosts: Memory, Violence, and Place in Southwest China, University of California Press, Berkeley.

Mullaney, T. S. (2011), Coming to Terms with the Nation: Ethnic Classification in Modern China, Asia: Local Studies/Global Themes, University of California Press, Berkeley.

Notar, B. E. (2006), Displacing Desire: Travel and Popular Culture in China, University of Hawaii Press, Honolulu.

Nyíri, P. (2006), Scenic Spots: Chinese Tourism, the State, and Cultural Authority, University of Washington Press.

Oakes, T. (1998), Tourism and Modernity in China. Routledge.

Oakes, T. (1993), "The Cultural Space of Modernity: Ethnic Tourism and Place Identity in China", Environment and Planning: Society and Space, Vol. 11, No. 1, pp. 47–66.

Oakes, T. (1997), "Ethnic Tourism in Rural Guizhou: Sense of Place and the Commerce of Authenticity", in Picard M. and Wood R. E. (Eds.) Tourism, Ethnicity, and the State in Asian and Pacific Societies, University of Hawai’i Press, Honolulu, Hawai’i.

Okamura, J. Y. (1981), "Situational Ethnicity", Ethnic and Racial Studies, Vol. 4, No. 4, pp. 452–465.

Schein, L. (2000), Minority Rules: The Miao and the Feminine in China’s Cultural Politics, Duke University Press Books, Durham.

Silverman, H. and Blumenfield T. (2013), "Cultural Heritage Politics in China: An Introduction", in Cultural Heritage Politics in China, Springer, New York, pp. 3-22.

Su, X. (2011), "Heritage Production and Urban Locational Policy in Lijiang, China", International Journal of Urban and Regional Research, Vol. 35, No. 6, pp. 1118–1132.

Swain Byrne M. (2005), "Desiring Ashima - Sexing Landscape in China’s Stone Forest", in Cartier C. and Lew A. (Eds.), Seductions of Place: Geographical Perspectives on Globalization and Touristed Landscapes, Routledge, Oxon, New York, pp. 245–259.

Swain Byrne M. (1989), "Developing Ethnic Tourism in Yunnan, China: Shilin Sani", Tourism Recreation Research, Vol. 14, No. 1, pp. 33–39.

Vasantkumar, C. (2014), "Dreamworld, Shambala, Gannan: The Schangrilazation of China's "Littel Tibet" ”, in Yeh E. T. and Coggins, C. (Eds.) Mapping Shangrila: Contested Landscapes in the Sino-Tibetan Borderlands, University of Washington Press, pp. 51–74.

Walsh, E. R. and Swain Byrne M. (2004), "Creating Modernity by Touring Paradise: Domestic Ethnic Tourism in Yunnan, China", Tourism Recreation Research, Vol. 29, No. 2, pp. 59–68.

Yeh, E. T. (2013), Taming Tibet: Landscape Transformation and the Gift of Chinese Development, Cornell University Press, Ithaca, New York.

Zhang, L. and Ong A. (2008), Privatizing China: Socialism from Afar. Cornell University Press.

Haut de page

Notes

1 Aquí s’utilitzen les cometes, ja que “ells” (els residents locals), per descomptat, no representen en absolut un grup homogeni. "Ells" consisteixen en tota mena d'individus amb actituds, interessos, antecedents ètnics o nacionals diferents, etc. (Massey, 1994).

2 Lashi Hai: 拉市海

3 Les cometes són usades aquí ja que les cultures i identitats no són considerades d’estar lligades a locals físics com a tals. En el cas de cultures turístiques, no obstant això, poden esdevenir localitzades en l’imaginari turístic, estratègies de màrqueting i discursos relacionats (Gupta i Ferguson, 1992).

4 Muntanya de neu del Drac de Jade: Yulong Xueshan, 玉龙雪山

5 Nucli antic deLijiang, Lijiang Gucheng, 丽江古城

6 La campanya “Obrir Occident”: Xibu Da Kaifa, 西部大开发

7 Entrevista amb un guia d’excursions a cavall al poble de Junliang, 2 de maig del 2017.

8 Entrevista amb un guia d’excursions a cavall al poble de Junliang, 2 de Maig del 2017

9 Entrevista amb el fundador d’un dels primer centres d’equitació de Lashi Hai al poble de Junliang, 26 d’abril del 2017.

10 Entrevista a una amiga d’uns vint anys que va créixer a Lashi Hai i s’havia graduat a una de les universitats més reconegudes, Lijang, 12.05.2017

11 Entrevista a una amiga d’uns vint anys. Ella va créixer a Lashi Hai, va estudiar en una gran ciutat al nord.

12 Ibídem

13 Generació del 1990: jiu ling hou, 九零后

Haut de page

Table des illustrations

Titre Document 1: Escultures plàstiques al "Rose Manor" de Lashi Hai.
Crédits Autora
URL http://journals.openedition.org/viatourism/docannexe/image/6300/img-1.jpg
Fichier image/jpeg, 3,5M
Haut de page

Pour citer cet article

Référence électronique

Seraina Hürlemann, « Reinventant representacions d’identitat i cultura “locals” », Via [En ligne], 18 | 2020, mis en ligne le 27 décembre 2020, consulté le 19 juin 2021. URL : http://journals.openedition.org/viatourism/6300 ; DOI : https://doi.org/10.4000/viatourism.6300

Haut de page

Auteur

Seraina Hürlemann

Doctora en Estudis Turístics, Grup de Recerca “Cultures and Natures of Tourism”. Institut de Geografia i Sostenibilitat, Universitat de Lausana.

Haut de page

Traducteur

Dr. Cinta Sanz Ibàñez

Université Rovira i Virgili

Haut de page

Droits d’auteur

Licence Creative Commons
Via Tourism Review est mis à disposition selon les termes de la Licence Creative Commons Attribution - Pas d'Utilisation Commerciale - Pas de Modification 4.0 International.

Haut de page
  • Logo DOAJ - Directory of Open Access Journals
  • Logo CNRS - Institut des sciences humaines et sociales
  • OpenEdition Journals
Rechercher dans OpenEdition Search

Vous allez être redirigé vers OpenEdition Search