Navigation – Plan du site

AccueilNuméros19Turismes i geopolítiques: actors,...

Texte intégral

1Aquest número "Turismes i geopolítiques: actors, reptes, pràctiques", promogut per la revista Via, aplega articles que posen de manifest la importància y la diversitat d’aquesta temàtica de recerca en l’actualitat. Des que les revistes Téoros1 en 2004 i Hérodote2 en 2007 li van dedicar cada una un número especial, és d’interès observar com l’aborden els investigadors a dia d’avui. Téoros va valorar, en base a la seva proposta sobre "el turisme amenaçat per la política", los efectes i incidències de les crisis i inestabilitats internacionals, inclòs el terrorisme, sobre l’oferta i las pràctiques d’un turisme cada vegada més globalitzat. Hérodote, a "Géopolitique du tourisme", amb les dues paraules del títol en singular, va privilegiar les anàlisis relatives als efectes de les desigualtats i les dominacions així com les problemàtiques derivades de las "rivalitats entre poders en territoris de dimensions molt diferents: des de la planetària i internacional als districtes turístics i les destinacions de vacances” (Giblin, 2007).

2La crida a contribucions de la revista Via, amb la pluralització dels termes "turismes" i "geopolítiques", convida a un tractament ampli de la "geopolítica" més enllà de les relacions entre estats i prestant atenció a totes les dimensions conflictives -ideològiques, territorials, culturals- que el sector turístic planteja tant en el desenvolupament de la seva oferta com en les pràctiques reals que genera.

3Així, més enllà de la diversitat d'espais (Xina, Laos, Nepal, Ucraïna, Geòrgia, Portugal, Israel, França, entre d'altres), del tipus de turisme - religiós, ètnic, commemoratiu, ecològic - o de les pràctiques turístiques - en relació a modalitats d'allotjament o a les característiques de les visites - és possible identificar un mínim de tres temàtiques principals que reflecteixen les dimensions geopolítiques que operen en el conjunt del sistema turístic contemporani. Aquestes dimensions tenen a veure, en particular, amb les transformacions en curs més significatives: la mobilització dels àmbits social i cultural com a "recursos" turístics, l'elaboració de narratives generadores d'atracció situades en la intersecció ideològica i política entre Història i Memòria i els nous valors de la "autenticitat" i de la "identitat". Els articles recollits documenten i exemplifiquen, doncs, el turisme com a fet social total que es configura sistèmicament com a productor i producte en un procés de mundialització que compta amb unes lògiques de mercat que són inseparables, a qualsevol escala, del disseny d'ofertes i de la motivació de les demandes

41) La primera temàtica que s'aborda fa referència a la instrumentalització del sector turístic com a poder tou. Fer del turisme una palanca per a la respectabilitat internacional al temps que s'aprofiten les divises que genera no és certament un fenomen recent (Matelly, 2013). Aràbia Saudita o la Xina estan jugant aquesta carta actualment. Però també es fan servir altres formes de poder tou, més subtils, fonamentades en les orientacions responsables (l'ètica per exemple) o culturals (el turisme ètnic) que es produeixen en el context evolutiu del mateix sector turístic.

5Així és com l'article "Turisme i eco-etnicitat: els desafiaments d'un poder tou ambiental per a les minories asiàtiques en zones de muntanya (Xina, Laos, Nepal)" de F. Landy et al., examina en tres espais asiàtics diferents els efectes induïts per una oferta eco-ètnica així com la seva efectivitat en termes turístics. Els autors mostren com l'eco-etnicitat pot participar al mateix temps en la construcció d'un imaginari turístic contemporani i, a canvi, brindar a les minories una palanca útil per negociar drets amb les autoritats locals o buscar el suport d'organitzacions ambientalistes "globals". Aquesta "arma dels febles" (Scott, 1985) es contempla, més o menys obertament, en l'oferta turística per a contrarestar situacions de marginació sociocultural o política.

6L'article de D. Chevalier i I. Lefort, "Quan el turisme actualitza la memòria", subratlla la forma com la Unió Europea, a través dels seus itineraris culturals, promou geopolíticament una identitat comuna destinada a desenvolupar una nova narrativa, compartida, més enllà de les històries nacionals singulars i de records turmentats.

72) La segona temàtica que aglutina els textos d'aquest número especial testifica la ineludible dimensió multiescalar dels conflictes i/o els desafiaments polítics, des de les escales locals o regionals a les internacionals. En altres paraules, els textos exemplifiquen clarament com les ofertes turístiques territorialitzades localment s'inscriuen i tenen efectes a una escala més àmplia. D'aquesta manera, el fet turístic es connecta amb el geopolític a tots els nivells de manera inseparable amb els problemes econòmics i culturals globalitzats. Es posen de manifest així mateix les rivalitats del poder i els conflictes inherents al turisme que justifiquen el plural del terme "geopolítica" que s'ha utilitzat en la crida a l'enviament d'articles. Tant més en la mesura que la declinació actual dels qualificatius temàtics del turisme permet la seva connexió amb les esferes cultural, ecològica, patrimonial o religiosa, encara que, òbviament, cap d'aquestes denominacions opera de forma independent.

8A escala local o fins i tot micro-local, l'article de Victor Piganiol, "Airbnb o la geopolítica (globalitzada) d'una forma d'allotjament turístic en disputa. De la disrupció magnificada als conflictes generalitzats ... " mostra tant el sorgiment com l'existència de nous conflictes, barrejant actors amb pràctiques i amb representacions de vegades contradictòries - l'amfitrió i el turista, l'amfitrió i el resident "del costat", el turista i el resident permanent- vinculades al desplegament de l'activitat dels allotjaments d’Airbnb.

9Sobre un altre tema eminentment conflictiu, l'article de Caroline Rozenholc-Escobar, "Implicacions, actors i aigüeres geopolítiques del turisme. Israel/Palestina: el que ens diuen els llocs dels religiosos" il·lustra de manera paradigmàtica els desafiaments del turisme religiós (pelegrinatge) en els seus llocs originals i en els seus duplicats com els parcs temàtics, tots ells potents vectors de transmissió ideològica. Aquest tipus d'ofertes marca la postmodernitat de les societats de l'oci i de l'entreteniment educatiu. Del context israelo-palestí, sempre amb tensions conflictives, es passa al de les joves Repúbliques d'Ucraïna i Geòrgia, enfrontades, en el seu afany d'obrir-se al turisme, amb les qüestions geopolítiques del llegat del bloc soviètic. L'article de Nataliia Moroz, "Durant i després de l'URSS. Com (re)construeixen els estats postsoviètics el seu sector turístic? L'exemple d'Ucraïna i Geòrgia" documenta de manera clarificadora els desafiaments de promoure una oferta singular elaborant noves narratives identitàries destinades a atreure turistes.

103) El tercer tema que es treballa en aquest número posa en perspectiva les fortes relacions entre el patrimoni i els contextos geopolítics. Atès que la qüestió patrimonial abasta les problemàtiques de les identitats territorial i ideològica, és obvi que la seva mobilització en el context de la producció i promoció de l'oferta turística ha d'enfrontar-se necessàriament a qüestions polítiques i geopolítiques. La inflació patrimonial, a totes les escales, és avui un vector poderós per al desenvolupament del turisme. Aquesta "patriglobalització"3 turística alimenta tant nous productes com noves destinacions en què la classificació de la UNESCO ocupa un lloc molt especial tant per la seva escala internacional com per les seves qualificacions universals. L'article de Mark Bailoni, "Desenvolupament territorial, turisme i protecció dels llocs de l'Patrimoni Mundial: desafiaments dels conflictes geopolítics" analitza, en particular utilitzant l'exemple de la vall de l'Alt Douro, els conflictes generats per la convivència d'un perímetre classificat per la UNESCO i un projecte d'interès econòmic com una represa hidroelèctrica. Els problemes de classificació també estan al centre de les qüestions associades a la memòria històrica exemplificats en l'article de D. Chevalier i I. Lefort, dedicat als records dolorosos.

11En conclusió, tot i que el període actual està fortament marcat per l'epidèmia de Covid-19 i la restricció dels viatges (el turisme internacional va caure un 82% a Àsia-Pacífic durant els primers deu mesos de 2020 segons l'Organització Mundial de Turisme), pensar el turisme a través de totes les seves dimensions geopolítiques ens convida a reflexionar indubtablement sobre les superposicions de relacions antagòniques com ara les fronteres -estatals, culturals, de la memòria, socials- que configuren les relacions de poder i produeixen els espais socials. Recordar això és una de les principals qualitats d'aquest número.

Haut de page

Bibliographie

Giblin, B. (2007), « Le tourisme : un théâtre géopolitique ? », Hérodote, vol. 127, no. 4, pp. 3-14.

Matelly, S. (2013), « Le tourisme, un objet géopolitique », Revue internationale et stratégique, vol. 90, no. 2, pp. 57-69.

Sarrasin, B. (2004), « Le tourisme, au risque du politique », Téoros [Online], 23-1 | 2004, Online since 20 November 2017, connection on 12 June 2021. URL : http://journals.openedition.org/teoros/2283

Scott, J. C. (1985), Weapons of the Weak. Everyday Forms of Peasant Resistance, Yale University Press, New Haven.

Haut de page

Pour citer cet article

Référence électronique

Dominique Chevalier et Isabelle Lefort, « Turismes i geopolítiques: actors, reptes, pràctiques », Via [En ligne], 19 | 2021, mis en ligne le 26 juillet 2021, consulté le 24 octobre 2021. URL : http://journals.openedition.org/viatourism/6534 ; DOI : https://doi.org/10.4000/viatourism.6534

Haut de page

Auteurs

Dominique Chevalier

MCF-HDR, Université Lyon1, Laboratoire EVS (UMR5600)

Articles du même auteur

Isabelle Lefort

PU, Université Lyon2, Laboratoire EVS (UMR5600)

Articles du même auteur

Haut de page

Traducteur

Salvador Anton Clavé

Universitat Rovira i Virgili

Haut de page

Droits d’auteur

Licence Creative Commons
Via Tourism Review est mis à disposition selon les termes de la Licence Creative Commons Attribution - Pas d'Utilisation Commerciale - Pas de Modification 4.0 International.

Haut de page
  • Logo DOAJ - Directory of Open Access Journals
  • Logo CNRS - Institut des sciences humaines et sociales
  • OpenEdition Journals
Rechercher dans OpenEdition Search

Vous allez être redirigé vers OpenEdition Search