Navigation – Plan du site

AccueilNuméros7Editoral

Editoral

Hervé Théry
Traduction de Salvador Anton Clavé
Cet article est une traduction de :
Éditorial [fr]
Autre(s) traduction(s) de cet article :
Editorial [de]
Editorial [en]
Editorial [es]
Editoriale [it]
Editorial [pt]

Texte intégral

  • 1 Aquesta tria va ser organitzada pel grup suís New Open World Corporation (NOWC), havent recollit vo (...)
  • 2 http://www.unesco.org/new/pt/brasilia/culture/world-heritage/list-of-world-heritage-in-brazil/#c104 (...)

1Pronunciar la paraula « Brasil » evoca generalment, entre els interlocutors europeus, imatges que gairebé totes tenen a veure amb les seves principals atraccions turístiques : Brasília, la selva amazònica, les cataractes d’Iguaçu o les esglésies barroques de Salvador de Bahia. La més famosa de totes, el Crist de Corcovado, dominant la badia de Rio de Janeiro i el seu Pa de sucre, ha estat fins i tot triada com una de les “noves set meravelles del món”1. El país no té menys de dotze llocs inscrits a la llista de Patrimoni cultural de la Humanitat de la Unesco (entre els quals Brasília, l’any 1987) i set pel que fa al seu patrimoni natural2

2Tanmateix, el país no és una gran destinació turística internacional. Segons l’Organització Mundial de Turisme, l’any 2012 estava només en la posició 38 a nivell mundial amb 5,6 milions de turistes (el mateix any França, primera destinació mundial, en va rebre 83 milions) i també en la posició 38 a nivell mundial per ingressos, amb 6,6 mil milions de dòlars (els Estats Units estaven en primera posició amb 128 mil milions). A escala mundial se situa, doncs, com tota l’Amèrica del Sud, a gran distància darrera d’Europa, Àsia i el Carib pel fet que està condicionada per la distància respecte als grans nuclis emissors de turistes, per una imatge de violència endèmica que inquieta els potencials visitants i per la competència d’altres països similars. Aquest darrer factor és especialment notable pel que fa al turisme litoral en la mesura que una platja del Brasil s’assembla molt a una platja tropical de les Antilles o de Tailàndia.

3Això no vol dir, de totes maneres, que el turisme no jugui un paper en l’estructuració del país en la mesura que es recolza en un mercat nacional de 200 milions d’habitants i que el nivell de vida i la despesa turística han progressat molt durant les darreres dècades. Això ha permès desenvolupar un sector turístic en auge i ben estructurat, diversificat i en diferents regions del país. El turisme de platja massiu és evidentment dominant, però hi ha altres formes de turisme que també hi són presents : ciutats històriques com Ouro Preto, a l’estat de Minas Gerais ; espais naturals com els camps de dunes blanques dels Lençois maranhenses ; o hotels-granja com les sumptuoses fazendas cafeteres del segle XIX a la vall de Paraíba do Sul, entre Rio de Janeiro i São Paulo.

Fotografia 1. Llocs turístics del Brasil

Fotografia 1. Llocs turístics del Brasil

De dalt a baix i d’esquerra a dreta : la badia de Rio de Janeiro, Ouro Preto (Minas Gerais), els camps de dunes dels Lençois maranhenses (Maranhão), fazenda del segle XIX a la vall del Paraíba (São Paulo).

Fotografies d’Hervé Théry.

4En aquest número, dos articles analitzen en primer lloc la situació del turisme al Brasil. El primer mostra que el turisme interior és molt actiu (59 milions de turistes i 190 milions de viatges). Ha estat possible analitzar-ho de manera precisa gràcies a les publicacions oficials disponibles en línia que donen moltes dades i permeten fer mapes que ajuden a situar els punts forts i febles.

5Anderson Pereira Portuguez i Vanda Aparecida da Silva Alves confirmen el paper del turisme nacional en l’article que titulen « El creixement de la classe mitjana de les regions interiors del Brasil i el seu impacte sobre el turisme interior ». Dos processos expliquen el recent creixement de la classe mitjana brasilera a l’interior durant el període comprès entre els anys 1980 i 2000 :la migració cap a aquestes regions a la recerca d’una millor qualitat de vida, especialment a les ciutats mitjanes, i l’increment de la classe « C » de consumidors brasilers, sovint anomenada la “nova classe mitjana”.

6La resta d’articles analitzen exemples de destinacions turístiques representatives de la diversitat de situacions d’aquest país-continent.

7Carla Moura de Paulo i Neli Aparecida de Mello-Théry tracten de les « Polítiques públiques, dinàmiques territorials, actors d’experiències locals del turisme de paisatge : l’exemple del Pantanal », la immensa zona humida (140 000 km2) que és un dels paradisos dels bird watchers i altres adeptes del turisme de natura. El seu objectiu és posar en evidència la relació entre les transformacions esdevingudes al Pantanal des que s’ha convertit en una destinació turística i les accions de política pública que han pogut influenciar en el procés. El text tracta, doncs, sobre política turística, la seva organització i governança, la seva relació amb la política ambiental i l’anàlisi del paper d’aquestes polítiques al Pantanal a diferents escales..

8Marcos Tarlombani Silveira i Adyr Balestreri Rodrigues han triat el cas de Florianópolis, capital de l’Estat de Santa Catarina, coneguda com a ciutat amb un paisatge fora del comú pair on la natura i l’urbanisme es conjunten de manera harmònica, que té en el turisme una de les seves principals fonts d’ingressos. El seu article, « La urbantizació turística al Brasil : El cas de Florianópolis », ve a presentar les transformacions sòcio-espacials generades pel turisme a la ciutat de Florianópolis.

9Maria Helena Lenzi, en la seva proposta de tesi doctoral « Senyals d’absències en l’espai : implicacions de les imatges de la ciutat en la planificació urbane de Florianópolis » avança que és en una situació en la que el turisme és pràcticament una política privada el moment en què la noció de desenvolupament sostenible s’ha difós a Florianópolis. Aquesta circumstància orienta cap a una lectura hegemònica del paisatge, legitimada pels organismes de planificació urbana i turística que, utilitzant de forma retòrica els conceptes del discurs ambiental i els arguments basats en l´ús conscient i “sostenible “ de la natura (en nom de les generacions futures i de la pròpia biosfera), afavoreixen no només la promoció de la ciutat sinó també estratègies de gentrificació i expulsió dels pobres i e tots els que no estan d’acord amb els paràmetres de la concepció privada de la “sostenibilitat”.

10Amb un registre diferent, que completa la tipologia dels casos brasilers, Diomira M.C.P. Faria, dóna compte d’una « Recerca sobre els visitants dels museus d’art – elements per a una gestió eficaç ». L’article pretén estudiar el turisme cultural centrant-se en els visitants dels museus d’art, a través d’una caracterització sòcio-econòmica dels usuaris del Museu d’Art Contemporain d’Inhotim, a Minas Gerais, que presenta en una superfície d’unes 100 hectàrees una col·lecció d’art contemporani i un jardí botànic. Obert a finals de 2006, ha rebut més de 250.000 visitants l’any 2011. Comparant aquests resultants amb els de museus localitzats en diferents ciutats d’Espanya, el text ofereix informacions útils per a una gestió eficaç de les iniciatives culturals al Brasil.

11En l’article « De conca minera a conca de la cachaça : desenvolupament i cultura a les conques mineres » la mateixa autora traça un paral·lelisme entre el nord de l’Estat de Minas Gerais i la regió Nord-Pas de Calais. Tant l’una com l’altra, aquestes regions han viscut cicles de desenvolupament econòmic basts en les explotacions mineres. L’experiència francesa podria ajudar a elaborar accions de pre i post-tractament d’aquestes explotacions des d’altres perspectives. En el cas de Minas Gerais, s’ha elaborat un pla de desenvolupament que consisteix en una sèrie de proposicions que tenen per objectiu minimitzar els impactes negatius de les empreses mineres i explotar les sinèrgies potencials entre la capacitat de producció i altres alternatives. Entre elles hi ha la cachaça, una beguda típica brasilera (anàloga al rom agrícola de les Antilles). La que es produeix a Minas Gerais és un producte reconegut de bona qualitat. La seva producció a la regió obre alternatives econòmiques, podent implicar altres oportunitats per a l’ordenació del territori, incitant la promició del turisme i aportant possibilitats de diversificació econòmica i inclusió social.

12El darrer article, « Paraty, actius de localització i valorització del patrimoni històric », tracta de la ciutat de Paraty, a l’Éstat de Rio de Janeiro, un dels llocs turístics més freqüentats del Brasil, una de les vint primeres destinacions del país i una de les cinc primeres per als visitants anglesos i francesos. Tanmateix el turisme no s’hi ha desenvolupat fins fa una cinquantena d’anys, essent els principals factors explicatius del seu creixement la seva localització excepcional i les noves vies de comunicació que han permès la redescoberta i valorització del seu patrimoni històric, ben preservat percausa d’un llarg període d’aïllament.

13Sense exhaurir la diversitat de tipus de turisme al Brasil, aquests casos mostren diferents reptes econòmics, socials i territorials. Aquests textos i imatges són una primera aproximació als potencials, limitacions, efectes pràctics i conflictes del, o millor, dels, turismes brasilers.

Haut de page

Notes

1 Aquesta tria va ser organitzada pel grup suís New Open World Corporation (NOWC), havent recollit vots de tot el món via internet i trucades telefòniques gratuïtes (amb un total de més de 100 milions de vots). Les set guanyadores van ser presentades al públic en una cerimònia celebrada el 7 de juliol de 2007 a Lisboa. El símbol de Rio de Janeiro entrava d’aquesta manera en la nova llista de les meravelles del món amb uns altressís llocs: la Gran Muralla xinesa, la ciutat hel·lenística de Petra, a Jordània, la ciutat inca Machu Pichu, al Perú, la ciutat maia Chichén Itzá, a Mèxic, el Coliseu de Roma i la tomba del Taj Mahal, a la Índia.

2 http://www.unesco.org/new/pt/brasilia/culture/world-heritage/list-of-world-heritage-in-brazil/#c1048555

Haut de page

Table des illustrations

Titre Fotografia 1. Llocs turístics del Brasil
Légende De dalt a baix i d’esquerra a dreta : la badia de Rio de Janeiro, Ouro Preto (Minas Gerais), els camps de dunes dels Lençois maranhenses (Maranhão), fazenda del segle XIX a la vall del Paraíba (São Paulo).
Crédits Fotografies d’Hervé Théry.
URL http://journals.openedition.org/viatourism/docannexe/image/659/img-1.jpg
Fichier image/jpeg, 66k
Haut de page

Pour citer cet article

Référence électronique

Hervé Théry, « Editoral », Via [En ligne], 7 | 2015, mis en ligne le 01 juillet 2015, consulté le 05 août 2021. URL : http://journals.openedition.org/viatourism/659 ; DOI : https://doi.org/10.4000/viatourism.659

Haut de page

Auteur

Hervé Théry

Creda, UMR7227 CNRS-Université Sorbonne Nouvelle - Professor visitante, Universidade de São Paulo (USP)

Articles du même auteur

Haut de page

Traducteur

Salvador Anton Clavé

Universitat Rovira i Virgili

Haut de page

Droits d’auteur

Licence Creative Commons
Via Tourism Review est mis à disposition selon les termes de la Licence Creative Commons Attribution - Pas d'Utilisation Commerciale - Pas de Modification 4.0 International.

Haut de page
  • Logo DOAJ - Directory of Open Access Journals
  • Logo CNRS - Institut des sciences humaines et sociales
  • OpenEdition Journals
Rechercher dans OpenEdition Search

Vous allez être redirigé vers OpenEdition Search