Navigation – Plan du site

AccueilNuméros7BrèveParati, actius de localització i ...

Brève

Parati, actius de localització i valorització del patrimoni històric

Hervé Théry
Cet article est une traduction de :
Paraty, atouts de localisation et valorisation du patrimoine historique [fr]
Autre(s) traduction(s) de cet article :
Paraty, vantagens locacionais e valorização do património histórico [pt]

Texte intégral

1La ciutat de Parati, a l’estat de Rio de Janeiro, un dels llocs turístics més visitats del Brasil, és actualment una de les vint primeres destinacions del país i una de les cinc primeres per als visitants francesos i anglesos. Tanmateix, el turisme no s’hi ha desenvolupat fins fa uns cinquanta anys essent els principals factors que expliquen el seu creixement la seva localització excepcional i les noves vies de comunicació que han permès la redescoberta i la valorització del seu patrimoni històric, ben conservat a conseqüència del seu aïllament durant un llarg període de temps.

Figure 1 : Localització de Parati

Figure 1 : Localització de Parati

VistaDivina http://www.vistadivina.com/​downloads/​rssp3.php et GoogleMaps

2Parati està situada entre les dues principals metròpolis urbanes del Brasil, a 248 km de Rio de Janeiro i a 330 km de São Paulo, cosa que, evidentment és un actiu de primer ordre en la mesura que la primera compta amb més de 12 milions d’habitants i la segona amb més de 20 milions, entre els quals la concentració més elevada del país de famílies amb alt nivell d’ingressos. La petita ciutat de Parati– amb una superfície de 925 km² i una població estimada de 37 533 habitants (IBGE, 2010) – pot comptar, doncs, amb una immensa conca de clients solvents, la qual, d’altra banda, està ben connectada per la carretera litoral i (més endins, a la vall de Paraíba), per les autopistes que uneixen les dues metròpolis. Des d’elles diverses vies perpendiculars permeten baixar la Serra do Mar i arribar a la costa (Figura 2).

3La data de fundació de la ciutat no es coneix amb precisió. Per a alguns ja existia l’any 1540/1560 una capella dedicada a São Roque, d’altres fan remuntar el seu origen a 1597, quan Martim Correa de Sá va emprendre una expedició contra els indis Guaianás a la vall del Paraíba. D’altres la situen l’any 1606, amb l’arribada dels primers colons de la capitania d’Itanhahém. En tot cas, l’any 1660 la situació era suficientment avançada com perquè els seus habitants exigissin la seva separació d’Angra dos Reis i la seva consideració com a Vila, que van obtenir l’any 1667 amb el nom de Villa de Nossa Senhora dos Remédios de Paratii.

4Parati havia esdevingut aleshores un lloc de pas per raó de la seva posició estratègica al fons de la badia d’Ilha Grande. Es allí que menava el camí interior que, per Guaratinguetá, Freguesia da Piedade (l’actual Lorena) i les gorgues d’Embu arribava a les ben conegudes Minas Gerais (les mines generals), on a finals del segle XVII van ser descoberts enormes jaciments d’or. Gràcies a aquest « camí de l’or de Piedade » el seu port havia esdevingut aleshores el segon del país.

5L’any 1702 el governador de Rio de Janeiro promulgà el « Reglament de Mines » que preveia que només s’hi podien portar bovins des de Bahia i que tots els altres productes havien de transitar per Rio de Janeiro (aleshores una ciutat ben petita) i des d’allà « agafar la direcció de Parati ». L’any 1703 la Carta Reial de 9 de maig ordenà d’instal·lar a Parati una Casa de Quintar (literalment una casa on cobrar la cinquena part de l’or per a la Corona) amb la finalitat de controlar el flux d’or de les mines cap a Rio de Janeiro així com el dels homes i les mercaderies en sentit contrari.

6Malauradament per a Parati, a partir de 1710-1711 es va iniciar l’obertura d’un altre trajecte directe de Rio de Janeiro a Minas per la Serra dos Orgãos, que va reduir el temps de viatge a la meitat. L’any 1767 els treballs per a fer el caminho novo, el « camí nou », havien acabat, de manera que el de Parati es va convertir en el caminho velho, el « camí vell ». Amb la caiguda del tràfic de l’or, Parati es va reorientar cap a la producció de cachaça (la versió brasilera del rom), utilitzada com a moneda de canvi en el comerç d’esclaus africans. Des d’aleshores el camí vell va ser cada vegada més utilitzat per a conduir els esclaus cap a les plantacions de cafè de la vall de Paraíba, i transportar sacs de cafè al dors de les mules. De pujada, hi passaven també els productes de luxe importats d’Europe pels « barons del cafè », ennoblits per l’Emperador del Brasil pel fet que proporcionaven al país la seva principal riquesa i al govern – via taxa d’exportació- el seu principal recurs fiscal.

7L’any 1850 el mateix Emperador Dom Pedro II va aprovar, sota la pressió dels pocs abolicionistes brasilers i sobretot de la Gran Bretanya, una llei prohibint el tràfic d’esclaus que, tanmateix, va seguir en forma de contraban que passava per Parati pel fet que en el seu entorn els traficants trobaven múltiples cales menys controlades que a Rio de Janeiro així com illes on fer reposar, de manera ben vigilada, els esclaus castigats per la travessa de l’Atlàntic. D’altra banda, el port estava en plena eclosió gràcies al cafè i als altres productes que passaven per Guaratinguetá. Ara bé, l’any 1864 el ferrocarril va arribar a la vall de Paraíba a Barra do Piraí i tota la contrada el va començar a utilitzar per a fer sortir la seva producció, provocant la decadència definitiva de Parati i del camí vell de l’or. El cop de gràcia va ser l’abolició de l’esclavatge l’any 1888 que provocà un tal èxode que, mentre que la ciutat comptava amb 16.000 habitants l’any 1851, a finals del segle XIX només hi havia, segons un viatger de l’època, « 600 ancians, dones i nens ».

8Parati va restar aleshores pràcticament aïllada durant dècades, fet que ha preservat la ciutat en l’estat que tenia durant la seva etapa d’esplendor, a la fi del cicle del cafè del segle XIX. La major part de les cases, construïdes en el temps del cicle de l’or, havien estat embellides gràcies al diner provinent en gran part del contraban d’esclaus i de la cachaça. Les figures 4 i 5 mostren que a mig segle XX la ciutat tenia més o menys la mateixa dimensió i el mateix aspecte que cap a la fi de l’Imperi.

Figura 4 : Fotografia aèria de Parati l’any 1945

Figura 4 : Fotografia aèria de Parati l’any 1945

Cotrim 2012

Figura 5 : Pla de Parati l’any 1863

Figura 5 : Pla de Parati l’any 1863

Cotrim 2012

9La ciutat i el seu patrimoni van ser redescoberts l’any 1954, amb la reobertura de la carretera Parati-Cunha, connectant-la amb l’Estat de São Paulo. L’any 1929 un primer vehicle l’havia seguit per a baixar a Parati, però no havia pogut remuntar en sentit invers la Serra do Mar i es va haver de quedar a la ciutat... El moviment es va intensificar després amb la construcció de la carretera Rio-Santos (BR-101) l’any 1973, connectant-la pel litoral amb les dues metròpolis.

10« Descoberta » inicialment per intel·lectuals i artistes que hi van trobar cases boniques a molt bon preu, la ciutat va esdevenir progressivament una destinació coneguda gràcies al seu patrimoni, però sobretot també per les seves platges, les seves 65 illes, 11 cascades i prop de 120 platges, fet que li ha permès combinar turisme cultural, ecològic i de platja.

11Parati ha estat declarada patrimoni de l’estat l’any 1945, inscrita a l’inventari de l’Instituto do Patrimônio Histórico e Artístico Nacional l’any 1958 i classificada « monument nacional » l’any 1966. Oficialment té 88 atraccions culturals, de les quals 20 són edificis, 23 institucions culturals i més de 30 esdeveniments inscrits en el seu calendari. Entre ells, les festes de Diví Esperit Sant, de Nostra Senyora del Rosari, de Sant-Benet i de Nostra-Senyora dels Remeis, la seva santa patrona. Més originals, el Festival da Pinga (de la « gota », la cachaça) i el Festival Literari Internacional de Parati (FLIP) que atrau cada any escriptors de tot el món, són els més mediàtics.

Figura 6 : Paisatges

Figura 6 : Paisatges

Figura 7 : Carrers del centre històric

Figura 7 : Carrers del centre històric

12A banda del marc natural que dóna a la ciutat el vessant de la Serra do Mar cobert de boscos, l’atracció de la ciutat respon al seu conjunt únic de cases i edificis construïts en temps del cicle de l’or de la mà dels enginyers militars. El seu impecable alineament està assegurat a cada cruïlla a través de tres fites de pedra (el quart angle està simplement emblanquinat com la resta dels murs). Alguns hi ha volgut veure un triangle maçó (la francmaçoneria era de fet habitual al cos d’enginyers) però és més probable que en el seu pensament racional els enginyers haguessin considerat que tres punts són suficients per a definir el triangle-rectangle que garanteix l’alineament regular de les façanes.

13Un altre encant de la ciutat són els seus carrers pavimentats amb llambordes sense polir, una pavimentació en opus incertum tan agradable a la vista com desagradable per als turmells dels visitants, i encara més en el cas de les visitants amb talons alts. Com a mínim, les llambordes estan netes pel fet que són rentades dues vegades cada dia per la marea alta gràcies a un sistema de portes obertes en el moll del port.

Figura 8 : Turismes

Figura 8 : Turismes

14El lloc www.destinoparaty.com.br incloïa en dates recents (actualment està fora de servei, a l’espera del suport de l’oficina de Turisme de Parati) 276 establiments d’allotjament, 195 establiments de restauració, quatre agències de lloguer de temporada, 32 guies turístics i cinc empreses de lloguer de vehicles. Aquestes darreres ofereixen excursions que van de les més confortables a les més esportives, que permeten recórrer tranquil·lament les platges o remuntar en 4x4 els antics senders per on els esclaus pujaven la serra do Mar i per on els combois d’or arribaven al port. Cal afegir els centenars de vaixells disponibles per a recórrer la badia i les illes, arribar a platges inaccessibles per via terrestre, ja siguin les escunas (el nom i la forma d’aquests vaixells deriva dels schooners holandesos) o simples barques, com la de la figura 8, el propietari de la qual considera que ha tingut èxit a la vida podent adquirir aquesta modesta embarcació i hi incorpora l’expressió de Juli Cèsar « eu venci » (« he guanyat »).

Figura 9 : Gastronomia

Figura 9 : Gastronomia

15Els restaurants de Parati també han diversificat la seva oferta i alguns d’ells han començat a incloure en els seus menús plats que surten del convencional arroz-feijão-bife (arròs, mongetes et bistec) brasiler : all i oli, croque-monsieur i croque-madame, amanida niçoise, terrines de foies de volailles, risotto de bolets secs (sic) a la provençal (figura 9), es veu que la ciutat rep visitants francesos… D’altres fan esforços per ser originals, com el que ha reconstruït el paisatge de la ciutat en els postres (veure la mateixa figura) : les muntanyes, la mar, la platja i les escunas, respectivament en gelat, crema de móres, galeta ratllada, galeta i pells de taronja i de llimona.

16La cachaça que temps enrere servia de moneda de canvi per a adquirir esclaus ha esdevingut actualment un recurs turístic. Es el fons de comerç de nombroses botigues de la ciutat i els seus productors s’han organitzat per tal d’assegurar el reconeixement del seu producte. Així, la Cachaça de Paraty va obtenir l’any 2007 de l’INPI (Institut Nacional de la Propietat Industrial) una indicació d’origen, és a dir el dret exclusiu dels productors instal·lats al municipi d’anomenar el seu nom a les etiquetes, altrament a fins aleshores en què moltes marques, de diferents estats, també l’utilitzaven per a la seva cachaça. Al Brasil només sis productes han obtingut aquesta indicació d’origen i la de Parati és la primera cachaça que té aquesta certificació, fins i tot abans que la regió de Salinas, a Minas Gerais, d’on provenen els licors i aiguardents més reputats –i més cars- del país.

17Aquest esforç de diversificació i de millora de nivell del turisme de Parati s’observa clarament en l’aspecte de les botigues i serveis destinats als turistes, que presenten anualment aparadors i productes més i més sofisticats (figura 10). S‘ha passat progressivament de les botigues per a turistes amb ingredients probablement fabricats a la Xina a galeries d’art que exposen objectes amb bellesa i ben escollits, de les botigues de samarretes multicolors a les boutiques de moda. S’hi troben fins i tot llibreries ben proveïdes de llibres d’art o sobre història regional. Els rètols de la figura 11 mostren que hi ha lloc –i mercat, aparentment- per a botigues de comestibles i d’altres productes més refinats.

Figura 10 : De les “botigues per a turistes” als comerços més ambiciosos

Figura 10 : De les “botigues per a turistes” als comerços més ambiciosos

Figura 11 : Rètols chic

Figura 11 : Rètols chic

Figura 12 : Explotació dels patrimonis

Figura 12 : Explotació dels patrimonis

18En aquesta posta en valor turístic del patrimoni històric de la ciutat hi ha fins i tot un –petit- lloc per als perdedors d’aquesta història llarga de més de quatre segles. Els indis d’una reserva veïna venen la seva artesania al carrer i un home jove emprenedor ha trobat un mitjà de vida posant per a fotografies en parracs i amb ferros als canells, per a recordar els esclaus que havien passat abans pel port de Parati per a anar a extreure l’or o collir el cafè que han estat la seva sort i han permès a la ciutat d’aixecar monuments, entre els quals l’església que serveix de fons de les fotografies. Amb tot això, els turistes posen al seu costat sense percebre, aparentment, la ironia del retorn d’una història tràgica sota una aparença lúdica i comercial...

Haut de page

Bibliographie

Tricentenário de Paraty : notícias históricas de J. S. A. Pizarro e Araújo. Rio de Janeiro : SPHAN, 1960.

Paraty (ed. comemorativa do tricentenário do Município). Rio de Janeiro : IBGE/CNE, 1977.

Camargo Maia, Theresa Regina de ; Maia, Tom. Paraty. São Paulo : Companhia Editora Nacional, 1975.

Camargo Maia, Theresa Regina de ; Maia, Tom. Do Rio a Santos : Velho Litoral. São Paulo : Companhia Editora Nacional, 1976.

Cotrim, Cássio Ramiro Mohallem, Villa de Paraty, Rio de Janeiro, Capivara, 2012.

Gurgel, Heitor ; Amaral, Edelweiss. Paraty : Caminho do Ouro. Rio de Janeiro : Livraria São José, 1973.

Mello, Diuner José de. Paraty : Roteiro Histórico do Visitante. Ed. do autor, 1976.

Narjara do Valle Nogueira, Paraty : análise histórica do seu desenvolvimento turístico, Universidade Federal Fluminense, Departamento De Turismo, Niterói 2011

Webografia

Parati Patrimônio Cultural da Humanidade

http://ecoviagem.uol.com.br/brasil/rio-de-janeiro/parati/

Paraty : Cidade Histórica, Monumento Nacional

http://www.paraty.com.br/cidade_historica.asp

Cronologia Histórica

http://www.paraty.com.br/cronologia.asp

http://www.paraty.com.br/caminho_do_ouro.asp

Alambiques

http://www.paraty.com.br/alambiques.asp

Paraty e Búzios lançam inventário turístico

http://www.turismo.gov.br/turismo/noticias/todas_noticias/20110912-2.html

Haut de page

Table des illustrations

Titre Figure 1 : Localització de Parati
Crédits VistaDivina http://www.vistadivina.com/​downloads/​rssp3.php et GoogleMaps
URL http://journals.openedition.org/viatourism/docannexe/image/668/img-1.png
Fichier image/png, 1,8M
Titre Figure 2 : Les vies d’accés a Parati
Crédits http://www.paraty.com.br/​roteiros.asp
URL http://journals.openedition.org/viatourism/docannexe/image/668/img-2.jpg
Fichier image/jpeg, 36k
Titre Figure 3 : La ciutat i el seu entorn
Crédits http://www.vistadivina.com/​downloads/​paraty3.php
URL http://journals.openedition.org/viatourism/docannexe/image/668/img-3.jpg
Fichier image/jpeg, 1,2M
Titre Figura 4 : Fotografia aèria de Parati l’any 1945
Crédits Cotrim 2012
URL http://journals.openedition.org/viatourism/docannexe/image/668/img-4.jpg
Fichier image/jpeg, 1,5M
Titre Figura 5 : Pla de Parati l’any 1863
Crédits Cotrim 2012
URL http://journals.openedition.org/viatourism/docannexe/image/668/img-5.jpg
Fichier image/jpeg, 2,7M
Titre Figura 6 : Paisatges
URL http://journals.openedition.org/viatourism/docannexe/image/668/img-6.jpg
Fichier image/jpeg, 92k
Titre Figura 7 : Carrers del centre històric
URL http://journals.openedition.org/viatourism/docannexe/image/668/img-7.jpg
Fichier image/jpeg, 116k
Titre Figura 8 : Turismes
URL http://journals.openedition.org/viatourism/docannexe/image/668/img-8.jpg
Fichier image/jpeg, 112k
Titre Figura 9 : Gastronomia
URL http://journals.openedition.org/viatourism/docannexe/image/668/img-9.jpg
Fichier image/jpeg, 112k
Titre Figura 10 : De les “botigues per a turistes” als comerços més ambiciosos
URL http://journals.openedition.org/viatourism/docannexe/image/668/img-10.jpg
Fichier image/jpeg, 144k
Titre Figura 11 : Rètols chic
URL http://journals.openedition.org/viatourism/docannexe/image/668/img-11.jpg
Fichier image/jpeg, 136k
Titre Figura 12 : Explotació dels patrimonis
URL http://journals.openedition.org/viatourism/docannexe/image/668/img-12.jpg
Fichier image/jpeg, 188k
Haut de page

Pour citer cet article

Référence électronique

Hervé Théry, « Parati, actius de localització i valorització del patrimoni històric », Via [En ligne], 7 | 2015, mis en ligne le 01 juillet 2015, consulté le 29 juillet 2021. URL : http://journals.openedition.org/viatourism/668 ; DOI : https://doi.org/10.4000/viatourism.668

Haut de page

Auteur

Hervé Théry

Creda, UMR7227 CNRS-Université Sorbonne Nouvelle
Professor visitant a la Universidade de São Paulo (USP)

Articles du même auteur

Haut de page

Droits d’auteur

Licence Creative Commons
Via Tourism Review est mis à disposition selon les termes de la Licence Creative Commons Attribution - Pas d'Utilisation Commerciale - Pas de Modification 4.0 International.

Haut de page
  • Logo DOAJ - Directory of Open Access Journals
  • Logo CNRS - Institut des sciences humaines et sociales
  • OpenEdition Journals
Rechercher dans OpenEdition Search

Vous allez être redirigé vers OpenEdition Search