Navegació – Mapa del lloc

BenvingudaCrida a contribucionsAppels clos23|2023 -DESTINACIONS DE “LLUNA D...

23|2023 -DESTINACIONS DE “LLUNA DE MEL”: ALLÒ VISIBLE I ENTRE BASTIDORS

Data límit de recepció de resums: 30 d'octubre de 2022
Data límit de recepció dels articles finalitzats: 30 de gener de 2023

COORDINACIÓ

Philippe BACHIMON, Universitat d'Avinyó

Nelson Graburn, Universitat de Califòrnia a Berkeley

Maria Gravari-Barbas, Universitat de París 1 Panthéon-Sorbonne

Santorini: una parella xinesa es fa una foto abans del casament, davant la posta de sol que també atrau diversos turistes més

Image 100000000000013F000001E0494C578374DD9051.jpgImage 10000000000002A4000003F47DEEF9F4427D7749.jpg

© Maria Gravari-Barbas, 2016

La crida a autors de Via busca explorar una sèrie de facetes relacionades amb el turisme matrimonial, romàntic i de lluna de mel (McKercher, Bauer, 2003), en un context de 'liquid love' (Bauman, 2003) i de canvis significatius en el matrimoni, les relacions matrimonials i, en general, les relacions romàntiques d'una banda i canvis en la mobilitat turística d'altra banda.

Els esdeveniments de casament són una indústria turística en expansió. Al casament pròpiament dit, que esdevé un esdeveniment (escenificació, serveis, allotjament, restauració, etc.) en gran part "turistificat", li segueix un viatge de noces (lluna de mel), de vegades finançat amb regals dels convidats al casament. També el precedeixen comiats de solter i soltera, que s'han convertit en estades turístiques festives (generalment un cap de setmana).

Es poden esmentar diverses situacions:

- Turisme matrimonial amb les seves destinacions imposades com Reno (divorci abans del matrimoni), Las Vegas però també Tahití o els Castells de la Loire a França. Més enllà de les destinacions a vegades llunyanes, aquest turisme matrimonial inclou un conjunt de prestadors de serveis com castells, masies, càterings, animadors... o fins i tot Riads, Ranxos o Isbas...

- Les destinacions de “lluna de mel” s'han afirmat, i algunes han adquirit, de vegades durant molt de temps, fama internacional (Santorini, Bora Bora, Capri, Venècia, etc.) o nacional (Jeju a Corea del Sud).

- “Destinacions romàntiques” (Zhu, 2018) de manera més general que es refereixen a un viatge en parella per a celebracions de la vida junts: aniversari de casament o trobada, viatges per retrobar una parella...

Els temes d'aquest número de Via són diversos i entrellaçats.

Busquen captar llocs -destinacions de turisme matrimonial, lluna de mel, romanç... Quina geografia perfilen a escala global (Seongseop, Agrusa, 2005; Bertella G. 2017)? En la mesura que a través d'aquests viatges es busca el Jardí de l'Edèn "perdut": Quins són aquests Paradisos terrenals substitutius? On són avui en la imaginació de les parelles, siguin quines siguin (Walters i Cassel, 2016)? Quins són els tòpics i estereotips que transmet la promoció d'aquestes destinacions? I quines són les relacions de domini d'aquesta indústria matrimonial turística globalitzada? (Rydzik et al, 2021).

Aquestes preguntes es plantegen de manera dinàmica i històrica: en els darrers anys o dècades han sorgit nous destins de lluna de mel, diversificant així els destins romàntics històrics (encara que la majoria d'aquests destins històrics encara mantenen el seu lloc com és el cas de París). Quines són aquestes destinacions emergents pot ser una darrera pregunta.

Aquestes preguntes fan referència a les dels actors que produeixen aquestes destinacions. Qui són, com operen, en una cruïlla d'escales que van des del proveïdor de serveis local fins al posicionament nacional o internacional? I quins productes s'ofereixen (tipus d'hotels, creuers, visites, esdeveniments, etc.)?

També es refereixen al tema dels imaginaris: què és un lloc “romàntic” per a turistes de diferents procedències i origens? Com percebem el caràcter romàntic d'una destinació segons les seves diferents cultures i orígens? Es planteja allò de les pràctiques, de vegades molt regulades, fins i tot ritualitzades, que hi ha darrere d'aquest turisme –visita preparatòria, amb el fotògraf....

Partint de l'observació d'un conjunt de llocs i prestadors de serveis especialitzats a escala global, així com d'una forta demanda de les parelles, és, doncs, en els llocs, els actors, els imaginaris i les pràctiques de turisme "romàntic" el que convida a mirar-se aquest Número de Via.

Bibliografia indicativa

Bauman Z., 2003, Liquid love, Cambridge: Polity Press.

Bertella G. 2017, The Emergence of Tuscany as a Wedding Destination: The Role of Local Wedding Planners, Tourism Planning and Development, 14(1), 1–14.

McKercher B., Bauer T., 2003, Conceptual framework of the nexus between tourism, romance and sex, in Thomas G. Bauer, Kaye Sung Chon, Bob McKercher, Sex and Tourism: Journeys of Romance, Love, and Lust, Routledge.

Rydzik A. Agapito D., Lenton Ch. 2021, Visibility, power and exclusion: The (un)shifting constructions of normativity in wedding tourism brochures, Annals of Tourism Research, Volume 86. 

Seongseop Kim S., Agrusa J., 2005, The positioning of overseas honeymoon destinations, Annals of Tourism Research, Vol. 32, No. 4, pp. 887–904.

Walters N., Cassel S. 2016, Still a white paradise? Photographic representations of Jamaica as a tourism destination, Tourism, Culture and Communication, 16 (1) pp. 69-73

Zhu Y., 2018, Heritage and Romantic Consumption in China, Amsterdam: Amsterdam University Press

  • Logo DOAJ - Directory of Open Access Journals
  • Logo DIALNET
  • Logo L'Agenzia Nazionale di Valutazione del Sistema Universitario e della Ricerca
  • OpenEdition Journals
Search OpenEdition Search

You will be redirected to OpenEdition Search