1La lògica del model de negoci de la indústria del turisme de creuers (ITC) es basa en maximitzar la captació de la despesa dels passatgers (Chin, 2008). Aquest enfocament implica, entre altres coses, controlar els moviments dels clients quan es troben a bord del vaixell (Klein 2006; Weaver, 2005), però també quan surten durant les escales als llocs d'excursions (Klein, 2012; Macpherson, 2008; Wood, 2000). Tot i que l'adherència continua sent relativament fàcil dins de l'enclavament portuari, que la ITC gestiona en forma de poble turístic, pot resultar més difícil mantenir el control de la mobilitat dels visitants més enllà d'aquesta zona, és a dir, en la bombolla turística (Jaakson, 2004; Weaver i Lawton, 2017). La ITC ha d'implementar estratègies per territorialitzar l'espai de vida de les destinacions per respondre al seu model de negoci neoliberal (London, 2012; Oyogoa, 2016).
2Aquest article proposa, a través de l'anàlisi d'un espai de turisme de creuers, revelar les estratègies de territorialització per part de la ITC que li permet la instal·lació de mecanismes de control de la mobilitat dels turistes necessaris per a la captació de les seves despeses. Tenint en compte que la noció de poder és inseparable de la d'espai i dinàmica territorial (Foucault, 1980; Massey, 1995), l'objectiu és entendre l'abast del domini de la ITC a escala d'una destinació vinculada a la territorialització de l'espai a través de processos biopolítics de codificació turística.
3Més precisament, es tracta de copsar allò que Minca (2010) defineix com la naturalesa biopolítica de la maquinària turística, és a dir, entendre la gestió política dels cossos humans a través de la seva disciplina mitjançant la interiorització de normes espacialitzades (Lapointe i Coulter, 2020): en aquest cas els dels turistes de creuers i els actors de l'espai de vida, en particular els implicats en el turisme que no tenen vincle comercial directe amb la ITC. A més, l'enfocament biopolític permet mostrar com la gestió territorial del desplegament de les activitats del sòl de la ITC, amb la complicitat de col·lectius d'actors estatals, és també un acte d'exclusió de col·lectius d'actors que podrien perjudicar les operacions de la indústria, tant en l'espai de vida de les destinacions com en espais d'excursions turístiques situats lluny de l'enclavament.
4L'anàlisi es basa principalment en més de 42 hores d'entrevistes semiestructurades a Belize (Taula 1). Amb una durada de 60 a 90 minuts, es van dur a terme amb actors clau amb coneixements i experiència reconeguts en turisme i que participen tant en la gestió com en el desenvolupament de la ITC a Belize. Aleshores, es va utilitzar l'anomenat mètode "bola de neu" per dirigir-se als participants amb un enllaç directe o indirecte amb aquesta activitat que podria aportar llum addicional a la investigació. Les estratègies d'entrevista i el nombre d'actors a abordar es van determinar segons el criteri de saturació teòrica. En altres paraules, vam posar fi a les fases d'investigació quan l'addició de noves dades ja no semblava afegir elements susceptibles de millorar les interpretacions dels fets observats en relació amb el nostre problema inicial.
5En segon lloc, 90 dies d'observacions participatives i no participatives s'han dut a terme a Belize, Mèxic i Hondures de diverses formes: relació amb els diferents treballadors locals (guies, venedors, artesans, taxistes, etc.), observar la mobilitat dels turistes. els dies d'escala, participar en visites guiades de creuers, assistir a diverses reunions de consells de poble, participar en les operacions de diverses ONG locals, etc. La creació de confiança dins de les comunitats ens ha permès passar molt de temps amb grups de pescadors, treballadors agrícoles i treballadors de la indústria turística. La proximitat a aquestes persones va obrir la porta a diverses discussions informals sobre el funcionament, però també els impactes de les activitats de turisme de creuers en la vida de la població.
6Finalment, durant la nostra investigació, la presa de notes es va fer de dues maneres. En primer lloc, es van afavorir les notes cursives durant les entrevistes, afegint detalls el més ràpidament possible per ajudar a interpretar la informació recollida. En segon lloc, la redacció d'un diari de camp va permetre anotar elements d'observacions i informacions que emanen de discussions informals.
Taula 1: Llistat d'entrevistes realitzades
|
Sector públic
|
BTB - Consell de Turisme de Belize
|
2
|
|
Sector privat
|
Associació de guies turístics
|
2
|
|
BTIA - Associació de la indústria turística de Belize
|
3
|
|
Artesans
|
2
|
|
Operadors turístics
|
2
|
|
Harvest Caye - Empleat
|
1
|
|
Mitjans de comunicació
|
1
|
|
Sector públic local
|
ONG - Medi ambient
|
2
|
|
Alcaldes
|
11
|
|
Investigadors
|
2
|
|
Sector privat local
|
Operadors turístics
|
3
|
|
Associació de taxis
|
1
|
|
Guies turístics
|
5
|
|
Inversor privat
|
1
|
|
ONG
|
1
|
|
Propietari de l'hotel
|
1
|
|
Expatriat/jubilat
|
1
|
|
Agent immobiliari
|
1
|
|
TOTAL
|
42
|
Autor
7Al final, la metodologia escollida pretén exposar els processos de formatació territorial que permeten a la indústria controlar la mobilitat dels seus clients. L'objectiu de la recerca és entendre com aquesta formatació territorial, que modela la interfície de trobada entre turistes i treballadors de la ITC, també es pot exercir fora de l'enclavament representat en el context del turisme de creuers pel vaixell i el poble turístic portuari. Tingueu en compte que la ITC inclou tant les línies de creuers com els seus empleats o contractistes.
8En primer lloc, es presentarà un model de l'espai de turisme de creuers (METC) desenvolupat en el marc d'aquest estudi que servirà de marc analític dels processos de control territorial de l'espai de vida de les comunitats receptores per part de la ITC. En un segon pas, s'analitzarà cadascuna de les àrees del METC, amb l'excepció del domini marítim, per tal de destacar les estratègies de control de la mobilitat posades en marxa per la ITC. Es prestarà especial atenció a les estratègies de microterritorialització que es basen en palanques de poder biopolític (Agamben, 1997), que permeten controlar el “cos” de turistes a l'escala d'un lloc d'excursió. En un tercer moment, es proposarà un debat sobre la naturalesa de la complicitat entre la ITC i els decisors de l'Estat d'acollida en relació a les palanques polítiques i socioeconòmiques que permeten aquesta gestió biopolítica de la mobilitat dels turistes, però que també autoritzen l'exclusió. dels grups d'interès locals dins l'espai del turisme de creuers. Finalment, en el context de l'estudi de cas ubicat al sud de Belize, parlarem de les implicacions d'una transferència de poder biopolític exercida des del "cim" per la ITC en complicitat amb l'Estat amfitrió, cap a un poder biopolític exercit des de "baix" per part de la comunitat en un context de gestió territorial per part dels actors locals.
9Els turistes i actors locals no adscrits a la ITC, per la seva connexió amb l'espai del turisme de creuers (ETC), es troben davant d'una sèrie d'estratègies discursives materials prescrites per la ITC per regular la seva mobilitat. Amb aquestes estratègies es pretén generar una dinàmica de compliment que permeti a la indústria aprofitar millor l'espai ocupat. Per tal de comprendre totes aquestes qüestions espacials, es proposa per a l'anàlisi un model analític d'espais de turisme de creuers en 16 zones (Figura 1). Cadascun d'ells intervé de manera diferent en els processos d'interiorització de les normes (conformitat) que posen en marxa els processos biopolítics vinculats al desplegament de la ITC.
Figura 1: Model de l'espai de turisme de creuers
Autor
10Aquesta diferenciació requereix una caracterització de l'espai de turisme de creuers (ETC) que reflecteixi totes les dinàmiques socioespacials creades a l'hora de configurar un port d'escala. Al final, és el context de l'estat d'excepció (Agamben, 1997) creat per la ITC a l'espai de vida el que mediatitza les estratègies discursives i materials. Aquest estat d'excepció no és homogeni i es negocia de manera diferent pel que fa al control territorial segons els àmbits representats en el model. Aquesta noció de control s'analitzarà en l'apartat següent per seguir la descripció de les zones del model espacial de turisme de creuers que segueix.
11El model es defineix a través de dos conceptes territorials. D'una banda, hi ha zones enclavades anomenades tancades (vaixells, ports i llocs exclusius d'excursions) i d'altra banda, zones desenclavades anomenades obertes (zona de passeig i llocs d'excursions no exclusius). Els primers fan referència a la noció d'enclavament, és a dir, "unitat que opera de manera autònoma en relació al seu entorn immediat, però en estret contacte amb un soci extern..." (Brunet, Ferras i Théry, 1992, p. 184). que serveix per immunitzar una activitat econòmica mitjançant una doble funció de productivitat i seguretat contra un exterior hostil (Donner, 2011). Tot i que es refereix al vaixell i a la zona portuària, a l'ETC, l'enclavament també es troba multi situat en llocs d'excursions localitzats als marges dels espais de vida dels locals.
12Els segons fan referència a la bombolla turística definida com un espai obert que: “envolta el viatger perquè només es desplaci dins d'un entorn segur, protegit i normalitzat” (Judd, 1998, p. 36). Situats als afores de l'enclavament portuari, just a l'espai de vida, formen part d'una dinàmica territorial de transició entre la del domini totalment ocupat pel turisme i l'espai habitat exclusivament per la població (Jaakson, 2004). La perifèria aquí esmentada ens recorda que ens trobem en un espai turístic heterogeni “...with blurred boundaries, and is a multi-purpose space in which a wide range of activities and people co-exist” (Edensor, 2001 p. 64).
13La primera manifestació de l'enclavament és la nau (1). Quan està al mar, aquest enclavament es caracteritza per una absència total de contacte amb la població. Aleshores, l'empresa de creuers controla totalment tot l'entorn en què evoluciona el turista. Tot i les instal·lacions que fan atractiu el vaixell (piscina, bars, atraccions, teatre, etc.), els passatgers desembarcaran puntualment del vaixell per aprofitar una escala gratuïta. A terra, es troben al centre d'una estratègia espacial de control territorial per part de la ITC, l'objectiu de la qual és aconseguir que el màxim de diners que cada turista gasta fora del vaixell es quedi al seu canal (Showalter, 1995).
- 1 Hi ha illes enclavades, molt allunyades del mar i on hi ha una absència total de contacte amb una p (...)
14Aquesta estratègia es basa en l'establiment d'una zona portuària enclavada (1) i controlada per la ITC. En la seva forma habitual, pren la forma de poble turístic (Figura 2). Aquests "pobles" d'alta seguretat s'integren a la zona portuària situada directament a terra ferma o en un entorn insular, prop de la costa per tal d'oferir als turistes la possibilitat de realitzar excursions al territori d'acollida1. Els negocis que es troben al poble turístic estan gestionats principalment per empreses transnacionals (Klein, 2012) i només els comerciants nacionals que estan en condicions de pagar lloguers elevats poden tenir accés al lloc per explotar-hi un negoci.
Figura 2: Zona portuària enclavada – Poble turístic al barri La Loma de Roatan – Hondures
Autor
15Els passatgers que decideixin abandonar el vaixell i la zona portuària poden ser recollits per ser traslladats a zones d'excursió enclavades (2). L'accés està controlat i les activitats reservades exclusivament als creueristes es desenvolupen dins d'espais situats directament a l'entorn de convivència de la població local que n'està exclosa (Figura 3). Aquests llocs estan tancats o protegits per un servei de seguretat. El desplaçament a aquestes zones d'excursió es fa dins d'un trànsit enclavat (3). És a dir, el trajecte entre la zona portuària i el lloc de l'excursió es fa en un enclavament mòbil: un autobús o fins i tot una furgoneta. Aquests trànsits només permeten el contacte visual amb l'entorn recorregut al llarg del trajecte, a part dels punts de trànsit enclavats (4), per exemple un mercat d’artesania controlat per la ITC
Figura 3: Zona d'excursions enclavada – Big Creek, Toledo - Belize
Autor
16Els passatgers que decideixin abandonar l'enclavament portuari també poden participar en activitats que es desenvolupen en zones d'excursions desenclavades amb format (5) on també es troben els turistes que s'allotgen (per exemple, jaciments arqueològics, platges públiques, zones d'excursionisme forestal, etc.). El nivell de restricció a la mobilitat és menor que en un entorn enclavat, però els turistes de creuers estan tanmateix controlats per estratègies de microterritorialització posades en marxa per la ITC amb el suport d'actors locals que seran objecte d'una anàlisi posterior a la secció següent.
17La majoria de destinacions ofereixen als passatgers dels creuers l'opció d'abandonar la zona del port per accedir a una zona per a deambular amb format (6). Sovint es descriu com l'entorn de vida local i els passatgers els sembla una oportunitat per descobrir la destinació amb tota la seva autenticitat. En realitat, és com a molt un annex del poble turístic (Figura 4), perquè està sobretot centrat en l'experiència de consum: s'hi poden comprar els mateixos productes que a l'interior de l'enclavament amb la diferència que també s'hi inverteix per part de la població local.
Figura 4: Zona per a deambular amb format – Fort George, Belize City – Belize
Autor
18El límit d'aquesta zona està marcat per un canvi de vocació comercial. Així, a mesura que s'allunya de l'enclavament, les botigues, els restaurants, les oficines de turoperadors i altres negocis es van fent més dispersos i s'integren en el teixit local on es troba una certa impressió d'autenticitat. La gradació és variable segons la destinació; en alguns casos, només calen uns quants centenars de metres per començar a sortir de la zona turística molt formatada i desembocar en una zona turística que anomenem zona d'excursionisme sense format (7) (Figura 5). El turista que acudeix a aquesta zona es troba en una perifèria, una franja, on s'esvaeix l'atenció prestada als visitants. Els comerços són principalment locals (supermercats, ferreteries, garatges, etc.) i l'estètica urbana allisada de les zones turístiques deixa la plaça a una experiència visual i auditiva ja rugosa (carrers foradats, residus cobrint el terra, circulació d'automòbils ja densa, entorn sonor caòtic).
Figura 5: Zona per a deambular sense format – Albert Street, Belize City – Belize
Autor
19Existeix tanmateix, segons els graus de perillositat reals o percebuts d'una destinació, o fins i tot segons la complexitat dels llocs, espais dins de la zona per a deambular sense format on pot ser difícil visitar lliurement i per això de vegades és necessari fer-ho de manera assistida. De fet, quan determinades zones semblen menys segures o de més difícil accés (però encara es troben dins dels límits de desplaçament que es poden fer a peu), pot passar que es desitgi o requereixi la presència i disponibilitat de guies locals. En aquest cas, els turistes recorren a un guia oficial o al servei dels nombrosos "ganxos" que solquen la zona per a deambular amb format.
20El model de l'espai turístic també ofereix una zona d'excursions desenclavada sense format (8) que es diferencia de les zones per a deambular pel fet que requereix l'ajuda d'un mitjà de transport per accedir-hi via un trànsit obert (9). Per tant, va més enllà del límit territorial dels desplaçaments a peu i demana un nivell d'organització més complex. Per als turistes de creuer, l'objectiu és accedir a llocs situats més enllà de la zona per a deambular, per arribar a un "interior" percebut com el teatre d'una autenticitat real on la trobada amb altres turistes és menys probable. Atès que el trànsit està controlat pel turista, es fa possible fer parades lliurement als punts de trànsit obert (10) (mercat, lloc de bany, etc.). Igual que la zona per a deambular, la zona d'excursió desenclavada sense format es pot visitar lliurement mitjançant un mitjà de transport de lloguer (bicicleta, moto, cotxe). També és possible explorar aquesta zona amb l'assistència d'un guia ateses les diferents dificultats inherents a viatjar per un territori desconegut (perills reals o percebuts, mala senyalització, barrera lingüística, etc.).
21El domini marítim no és aquí objecte d'anàlisi del control de la mobilitat, però cal esmentar, tanmateix, la presència de zones pròpies d'aquest entorn. Per exemple, les zones d'excursions marines enclavades (11) es poden situar en petites illes exclusives a les quals es pot arribar mitjançant trànsit marí enclavat (12). Per la seva banda, les zones d'excursions desenclavades amb format (13), igual que els seus homòlegs terrestres, són espais on es comparteix l'espai amb turistes estrangers o visitants locals per a la pràctica d'activitats relacionades amb el domini marí.
22En algunes escales també hi ha zones d'excursions marines obertes i sense format (14) a les quals es pot arribar en trànsit marítim obert (15). En aquest cas, els creueristes poden llogar una barca lleugera o qualsevol altra embarcació i sortir a descobrir els entorns costaners on es desenvolupen les activitats quotidianes. També poden planificar aquestes excursions de manera assistida, a través dels serveis dels locals posseïdors d’embarcacions. Independentment de l'opció escollida, gratuïta o assistida, els turistes tenen l'oportunitat d'explorar el domini marí segons els seus interessos particulars.
23El turisme és pràcticament omnipresent i té el potencial d'interferir directament o indirectament en tots els àmbits de la vida quotidiana (Gibson, 2013; Mowforth i Munt, 2016). Els espais de vida amb prou feines romanen al marge de la seva influència i són cada cop més objecte d'incursions periòdiques de turistes que s'hi allotgen -a la recerca d'autenticitat-, que també es veuen menys reduïts en la seva mobilitat que els creuers. Per a aquest últim, hi ha una zona fora d'abast que anomenarem anturisme (16), que es presenta de dues formes: tècnica i relacional.
24En efecte, en el context del turisme de creuers, la mobilitat dels turistes està limitada principalment per l'interval de temps dedicat a l'escala (entre 5 i 8 hores). És aquest lapse de temps el que dibuixa les fronteres territorials entre l'espai del turisme i la zona d'anturisme tècnic. Aquí, el límit depèn de diversos factors que poden modular la mobilitat dels creueristes i que restringeixen més o menys el seu desplegament cap a l'entorn de vida dels habitants. La variabilitat d'aquests factors implica que aquesta mobilitat sigui objecte de transformació. Per exemple, l'obertura d'una nova carretera, la millora d'una via ja existent o l'accés a vehicles de millor qualitat poden contribuir a avançar cada cop més els límits de la zona d'excursió desenclavada sense format, gratuïta o assistida. A tots aquests casos, fem referència a la presència potencial de creueristes a zones inèdites, que pot derivar d'un esperit d'aventura particularment agusat per part de certs turistes o d'una voluntat de desenvolupament d'excursions des de la ITC.
25La zona d'anturisme relacional es troba dins de l'espai de vida i es troba a l'abast tècnic de la ITC. Tanmateix, s'evita o s'exclou de les activitats de la ITC per motius basats en factors econòmics, polítics o socioculturals. També és possible que la ITC consideri que un espai de vida no és capaç de satisfer els seus requisits operatius en matèria de producte turístic, comprometent així els seus objectius econòmics. O poden ser espais de vida que han estat escenari de resistències d'actors locals o de la societat civil i que s'han negat a relacionar-se amb el turisme de creuer.
26El següent apartat proposa posar de relleu la naturalesa biopolítica d'un espai de turisme de creuers per tal de demostrar la segregació espacial produïda per la ITC dins de l'espai de vida on s'han establert enclavaments (espais tancats) i dins dels espais de vida desenclavats (espais oberts). Es proposarà una anàlisi més detallada a l'escala d'una zona d'excursió desenclavada sense format per il·lustrar les estratègies de microterritorialització que participen en la gestió de la mobilitat turística en un tipus de zona no exclusiva del turisme de creuers, en aquest cas l'entorn immediat d'un jaciment arqueològic ocupat per actors locals.
27L'espai del turisme de creuers i l'espai de vida de les comunitats que ens interessen són espais socials generats per les relacions de poder. Per copsar-ne els contorns i les dinàmiques, és important entendre com s'exerceix aquest poder des de la gènesi dels territoris físics fins a l'aparició de territoris socials que modulen l'espai vital (Di Méo, 2014). Això implica que el territori està subjecte a limitacions vinculades a les estratègies d'acaparament territorial que es desenvolupen al llarg del temps dins dels espais físics i socials, i que el resultat d'aquesta lluita estratègica ve dictada per les dinàmiques de poder que es plantegen entre els actors implicats: això és el procés de territorialització.
28Els processos de territorialització impliquen una relació de poder entrellaçada (Massey, 2000) amb l'objectiu de produir un ordre social i econòmic (Di Méo i Buléon, 2005; Raffestin, 1980; Sack, 1987; Storey, 2009) del qual sorgeixen fenòmens d'inclusió i exclusió. (Delaney, 2009). És aquest tipus de processos que tenen lloc durant l'establiment d'un espai de turisme de creuers i que permet “disciplinar” el turista mitjançant la interiorització de normes espacialitzades (Lapointe i Coulter, 2020); aquestes afecten la seva mobilitat a través de la gestió i organització espacial de la mobilitat turística així com per la seva inclusió en el sistema de turisme de creuers.
29L'anàlisi del control territorial es centrarà essencialment en un espai vital reterritorialitzat (Di Méo, 1985) després de l'establiment d'un port d'escala de creuers a la regió de Placencia al sud de Belize (Figura 6). El projecte en qüestió, Harvest Caye, és una illa de manglars d'unes 15 hectàrees situada a 3,5 km al sud de Placencia que ha sofert una important reurbanització per convertir-la en un enclavament insular destinat a rebre creuers (Figura 7). També s'ha construït un altre enclavament terrestre situat a Malacate, a la comunitat de Mango Creek, per acollir passatgers de creuers en trànsit als llocs d'excursions. Com que l'espai de turisme de creuers del sud de Belize no integra totes les zones del model d'espai de turisme de creuers, apel·larem, de manera complementària, a anàlisis d'espais situats al nord de Belize i a Mèxic.
Figura 6: Situació del poble de Placencia
Autor
Figura 7: Harvest Caye – Harvest Caye, Stan Creek – Belize
- 2 Per tal d'alleugerir el text, només es facilitarà el número de la resta de referències a les entrev (...)
30L'enclavament insular de Harvest Caye i l'enclavament terrestre de Malacate són percebuts per les comunitats circumdants com autèntiques fortaleses inaccessibles (entrevista #1140)2. La ITC va replicar l'efecte “illa” (Minca, 2010), creant una frontera molt segura entre les activitats turístiques que es duen a terme al port d'escala i el món exterior. Per dir-ho d'una altra manera, la ITC va instituir la segregació destinada a protegir els partidaris de l'enclavament contra un foraster que podria perjudicar l'operació econòmica (Donner, 2011). La naturalesa del control de la mobilitat ve des de dos vessants: el dirigit als turistes i el dirigit als actors turístics formals (professionals) o informals (venedors ambulants) que volen entrar en contacte amb els turistes.
31En el desenvolupament de Harvest Caye, la ITC va rebre una exempció legal que normalment li hauria prohibit impedir que els vaixells atraquessin a l'illa (#0950). Així, amb l'excusa de la seguretat, sobretot en relació amb els riscos del terrorisme, no és possible a l'illa una interfície de trobada entre turistes i proveïdors de serveis locals (guies o venedors) (#1747). Un vaixell que s'acosta és detectat des de lluny pels sistemes de càmeres de circuit tancat i el vaixell sospitós és immediatament abordat per una llanxa ràpida que garanteix la seguretat de l'illa (#0950). A continuació, vigilarà el vaixell fins que surti de la zona immediata de l'illa (Figura 8). Això evita que els turistes es posin en contacte amb venedors o guies locals que vulguin oferir una excursió sense format fora de l'illa.
Figura 8: Vaixell de seguretat
Autor
32A més, els pobles propers a l'illa són zones d'anturisme relacional i no són accessibles als turistes. A Mango Creek, on es troba l'enclavament terrestre de Malacate, els passatgers del creuer no poden recórrer l'espai de vida, ja que no se'ls permet sortir de l'enclavament. S'utilitza exclusivament per a l'embarcament de passatgers que realitzen una excursió enclavada o desenclavada amb format a bord d'autobusos de la ITC. Així, amb la complicitat de l'Estat d'acollida, la ITC pot mantenir els turistes a l'enclavament i evitar que els operadors turístics locals entrin en contacte. Tanmateix, segons els funcionaris governamentals, un visitant degudament registrat al país no pot estar subjecte a restriccions de mobilitat (#1019). Es tracta d'un incompliment important de la normativa vigent al país.
33Al nord, al port d'escala de la ciutat de Belize, els turistes poden sortir de l'enclavament del port. Aquí, la zona per a deambular amb format també és objecte d'una territorialització particular, especialment pel que fa als proveïdors de serveis locals. En efecte, trobem en aquest àmbit la presència d'una policia turística que té com a mandat vetllar per la seguretat dels passatgers que accedeixen a l'espai de vida de la comunitat i, sobretot, controlar els proveïdors locals de serveis informals. Es tracta d'una força de coacció que, en col·laboració amb els proveïdors formals, intervé contra els sectors més marginats de la població local que no es poden permetre el luxe de pagar una llicència de venedor ambulant per poder vendre els seus serveis o productes (#1019). En absència d'un permís, aquests proveïdors de serveis utilitzen diverses estratagemes per eludir la vigilància, en particular amagant-se de la policia i intentant explotar les llacunes de l'enclavament per vendre els seus productes o serveis (Figura 9).
Figura 9: Venedor informal, Fort George Tourist Village - Belize City
Autor
34La zona per a deambular sense format i relativament poc concorreguda presenta reptes de control per a la ITC. No obstant això, els impulsors de l'enclavament disposen de dues estratègies per influir en la mobilitat de la seva clientela. En primer lloc, hi ha el mètode que mobilitza la por i que consisteix a transmetre un discurs d'inseguretat sobre la destinació. Els locals descriuen el procés d'advertència als turistes dels riscos que corren si s'allunyen massa de l'enclavament (#1555). Si l'efecte por no resulta suficient per mantenir els turistes a la zona amb format, la ITC ofereix la possibilitat a determinats comerços, de pagament, d'integrar una llista de llocs recomanats per la ITC (Figura 10). Després s'anuncia el comerç a la documentació a bord del vaixell i alguns turistes, assegurats per l'etiqueta "comerç recomanat", optaran per anar específicament a aquests llocs.
Figura 10: Botiga recomanada – Cozumel, Quintana Roo - Mèxic
Autor
35Les zones d'excursió enclavades tenen les mateixes prerrogatives que els enclavaments. L'aïllament d'aquestes zones, sovint relativament allunyades del port i situades dins de l'espai de vida, també forma part d'una "semi-military regimentation of the time and the spaces of leisure, with a geometric micro-geography of individuals’ (tourists’ and workers’) movements and activities" (Minca, 2010, p. 95). En efecte, la ITC crea espais de control i disciplina que recorden la noció de poder vinculada a la imposició d'un règim espacio-temporal a la mobilitat dels turistes. Per exemple, tan bon punt surt de l'illa de Harvest Caye, a la llançadora que el transporta a Malacate on serà dirigit a l'autobús que el portarà al lloc tancat de l'excursió, el turista és desposseït de tota opció a nivell de la seva mobilitat (#1251).
36No es tracta de taxar el turista com a idiota, però com hem comentat més amunt, té prohibit sortir de l'enclavament d'on surten els autobusos. En el cas de l'escala de Harvest Caye, el turista pot optar per no fer una excursió, però si ho decideix, es troba presoner dels mecanismes materials posats en marxa per la indústria. Així, encaixa en un engranatge de control biopolític on la ITC, l'Estat d'acollida així com els diferents actors territorials regionals i locals (públics i privats) col·laboren en l'establiment de la mobilitat enclavada. Els comentaris recollits de les autoritats dels pobles situats a prop dels llocs d'excursions enclavats confirmen que la ITC obstrueix qualsevol contacte amb la població local (#1746).
37Igual que en el cas de les deambulacions sense format, la ITC disposa de molt poques palanques de control territorial per a les zones d'excursions desenclavades sense format. Lluny del port d'escalada, els turistes que opten per freqüentar l'espai de vida de manera autònoma, a la ciutat de Belize per exemple, passen a formar part del teixit turístic establert per la indústria turística convencional. Aleshores s'escapen de les mans de la ITC i això vol dir concretament que aquest últim també veu que totes les despeses d'aquests passatgers també s'escapen. L'única palanca que té la indústria per minimitzar el nombre de turistes en aquest tipus de zones és utilitzar el discurs vinculat a la inseguretat. En aquest cas, l'esquema es basa en un element principal: la durada del temps d'escala. Aquesta és la tàctica de "respect the schedule" (#0941). De fet, el que configura principalment el marc espacial en què tenen lloc les interaccions entre la ITC i la destinació és el període màxim de 5 a 8 hores que duren la majoria de les escales.
- 3 Un passatger tardaner s'identificarà abans de la sortida de l'embarcació: els seus efectes personal (...)
38Com a part de les excursions enclavades o amb format, la ITC garanteix el retorn puntual al port per embarcar a la següent escala. Els passatgers d'un autobús tardà gestionat per la ITC no es quedaran enrere. Per la seva banda, els passatgers que vulguin visitar l'espai de vida de la destinació de manera independent són advertits que el capità no es fa responsable dels retardats i que el vaixell sortirà a l'hora prevista encara que falti un passatger. Aquesta eventualitat representa una font d'angoixa per a moltes companyies de creuers i esdevé un argument convincent per mantenir-se al si de la ITC. No obstant això, el testimoni mostra que els passatgers que perden el vaixell són exclusivament els que deambulen lliurement sense format3 no lluny del port (#1752).
39L'últim lloc on s'exerceix el control territorial dins l'espai del turisme de creuers és el de les zones d'excursió desenclavades amb format. És en aquesta zona on apareix la declinació més forta del que Minca (2010) anomena microgeografia de l'espai, i on es produeixen estratègies de microterritorialització a l'escala de les zones d'excursió. Com que aquestes zones també estan per definició obertes als turistes que s'allotgen, la ITC ha de trobar maneres de controlar la mobilitat dels seus turistes en llocs que no pot desenvolupar a la seva conveniència. A continuació, posa en marxa maneres de "guiar" subtilment els turistes perquè es quedin dins del "domini" de la ITC. El cas del jaciment arqueològic de Xunantunich al centre-oest de Belize, a pocs quilòmetres de la frontera amb Guatemala, és un cas típic de microterritorialització de la mobilitat turística.
40El lloc es troba a 125 km del port d'escala de la ciutat de Belize, a pocs centenars de metres del poble de San José de Succotz. El poble es troba a la riba sud del riu Mopan mentre que el jaciment arqueològic de Xunantunich es troba a la riba nord (figura 11). Per arribar-hi, cal agafar una barcassa fixa que permet creuar el riu d'uns 30 metres d'amplada. Aquest cas mostra com ITC va aprofitar la disposició de la ubicació i les tàctiques de "respect the schedule" per controlar la seva clientela en una zona oberta. Per fer-ho, es coordinen diversos elements estratègics per garantir que els turistes de creuer entrin el menys possible en contacte amb els treballadors locals.
Figura 11: – Configuració del lloc – San Jose de Succotz, Cayo - Belize
Autor
41En primer lloc, a mesura que arriba l'autobús, els clients s'alineen al costat de l'edifici que acull les botigues de records propietat de locals no associats a la ITC. En aquest punt, se'ls indica que es mantinguin en fila i que no travessin la carretera on hi ha el poble, ja que l'embarcament al ferri és imminent (Figura 12). Aquesta operació requereix diversos viatges d'anada i tornada de la barcassa en grups reduïts per permetre que tots els passatgers puguin arribar a l'altre costat. A l'altra banda del riu Mopan, els vehicles esperen els passatgers per portar-los al jaciment arqueològic situat uns 500 metres més enllà. Per tant, els turistes passen llargs minuts davant de les botigues abans de creuar, tot sent encoratjats a no comprar res amb el pretext que es sentiran avergonyits de la seva compra en visitar les ruïnes i que a la seva tornada podran fer compres abans de pujar a l'autobús. Les observacions sobre el terreny realitzades durant tres dies en aquest lloc van revelar que la gran majoria dels turistes segueixen les instruccions.
Figura 12: – Turista alineat – San Jose de Succotz, Cayo – Belize
Autor
42Aleshores, durant la fase de retorn, l'estratègia adoptada és diferent. En lloc de fer creuar els turistes a poc a poc, a mesura que tornen del jaciment arqueològic, els funcionaris esperen fins que tots els turistes hagin arribat prop de la barcassa per portar-los de nou a l'altra banda, on hi ha les botigues. Per tant, poden passar més de quaranta minuts abans que tothom hi sigui present per creuar el riu, llargs minuts que els primers turistes que arriben podrien haver passat a les botigues si haguessin creuat més ràpidament. L'última fase de l'embarcament té lloc aleshores en un enrenou provocat deliberadament pels guies. De fet, tan bon punt surten de la barca, se'ls ordena pujar ràpidament a l'autobús amb l'excusa que l'excursió ha acumulat un important retard i que potser no poden fer la parada prevista en un restaurant a la tornada al port. Segons els artesans entrevistats, els dies de creuer són, per tant, menys rendibles, ja que els venedors i guies tenen dificultats per contactar amb els turistes i els turistes solen evitar el lloc els dies d'escala (#1209).
43Finalment, l'últim pas que completa l'estratègia desenvolupada per la ITC per a les zones d'excursió desenclavades amb format consisteix a portar els turistes a un punt de trànsit tancat. En el cas anterior, l'excursió no es retarda. S'espera els turistes en un restaurant de la ruta de tornada reservat exclusivament per a ells i on hi ha botigues de records gestionades per la ITC. Així doncs, la ITC va instaurar una estratègia d'evitar els comerços i restaurants locals situats a prop del jaciment arqueològic per tal d'afavorir les seves instal·lacions, permetent-li recuperar part de les despeses dels turistes que, d'altra manera, es podrien haver escapat.
44Abans de la discussió, és fonamental recordar el principi d'extraterritorialitat que guia les activitats de la indústria del turisme de creuers (Sprague-Silgado, 2017; Timothy, 2006; Wood, 2000, 2004, 2006). Aquest primer intervé en relació a les banderes de conveniència que permeten a les empreses eludir la normativa i les lleis dels països visitats, especialment pel que fa a la protecció del medi ambient i les condicions de treball (Sheller, 2009). Després, s'implica en la creació de zones portuàries franques que prenen la forma de pobles turístics, és a dir, zones legals especials al marge de la sobirania estatal. L'extraterritorialitat és, doncs, un principi que permet que una activitat econòmica s'extreu de les regles establertes per un Estat en un territori determinat (Hudson, 1998).
45Presa en el seu sentit primordial, l'extraterritorialitat és la substitució directa d'una sobirania per una altra per tal d'afavorir una extensió del poder de la segona controlant el territori i els recursos de la primera (Bridge i Perreault, 2009). Seguint Minca (2010) i Ek (2011), que es basen en les nocions de campaments i estat d'excepció d'Agamben (1997), tan bon punt el turista de creuers trepitja un vaixell, forma part d'una relació de poder biopolític lligada a la creació d'un estat d'excepció.
46Això és coherent amb el principi que un estat d'excepció és “la forma jurídica del que no pot tenir forma jurídica” (Agamben, 2003, p. 10). En el cas que ens ocupa, és l'establiment d'una zona d'exclusió territorial on la ITC pugui exercir la seva competència sobre el territori nacional, fent-se ressò aquí del principi d'extraterritorialitat. Per la seva banda, el campament es considera “l'espai que s'obre quan l'estat d'excepció comença a esdevenir la regla” (Agamben, 1997, p. 182). És dins d'aquests espais on la línia de creuers exerceix un poder biopolític sobre els cossos dels seus passatgers com a subjecte del projecte neoliberal (Lapointe et al., 2018; Lapointe i Coulter, 2020). De fet, el vaixell i l'enclavament turístic compleixen els criteris per a l'establiment de l'estat d'excepció que exerceix un autèntic poder biopolític en el sentit d'una recodificació d'identitats que tendeix a allunyar tota subjectivitat dels turistes, el biopoder (Foucault, 1980).
47No obstant això, la qüestió que aquí es planteja es refereix a l'abast espacial de les relacions de poder amb l'objectiu de controlar l'espai més enllà dels límits de la zona enclavada en què la indústria exerceix una forma de sobirania. Es tracta d'entendre com la indústria aconsegueix desplegar el seu poder biopolític, que es basa en el principi d'extraterritorialitat de les seves activitats, més enllà dels límits del "campament" en aliar-se amb el poder dels Estats d'acollida per tal de reproduir el biopoder vinculat a l'estat d'excepció dins dels propis espais de vida. Aquesta aliança de poder biopolític, que hem destacat a través d'una anàlisi detallada de la dinàmica territorial de l'espai del turisme de creuers, permet identificar les dimensions materials i discursives de l'exercici del poder sobre els turistes així com sobre els grups d'actors que operen al marge de les palanques de decisió de la indústria del turisme de creuers (ITC) i de les autoritats de l'Estat amfitrió.
48Com s'ha demostrat en l'apartat anterior, la coacció material i discursiva apareix a tot l'espai del turisme de creuers (ETC). Aquestes dues dimensions s'entrellacen mitjançant combinacions estratègiques i dosificacions específiques posant de manifest les necessitats d'exercir el biopoder necessari per al bon desenvolupament de les activitats empresarials de la ITC. Els mecanismes de control de l'enclavament, que serveixen per protegir els interessos de la ITC, reapareixen en l'espai de vida no enclavat en la filigrana de la societat d'acollida. Després de la constitució de l'ETC, les dinàmiques territorials imposades pel desplegament del turisme de creuers a la regió contribueixen a una forma de tensió entre, d'una banda, els turistes i els agents turístics locals exclosos de les activitats del turisme de creuers i, d'altra banda, la ITC i l'Estat amfitrió.
49S'ha d'entendre que mitjançant la seva inserció en un entorn de vida, la ITC és capaç de produir un espai de turisme de creuers que li permeti assolir els seus objectius comercials. Aquesta acció de control territorial no es pot fer sense la complicitat de l'Estat d'acollida, sinó també de col·lectius d'actors in situ (inversors, electes municipals i autonòmics, actors institucionals) que participen en la producció d'aquest espai per beneficiar-se també. des d'una dinàmica de col·laboració/cooperació. El nucli d'aquesta operació es basa en palanques polítiques i socioeconòmiques que autoritzen l'establiment de l'enclavament portuari, i després l'exercici del poder fora d'aquest (Taula 2). Assenten així les bases que permeten a la ITC configurar les dimensions materials i discursives, que donen lloc a estratègies de coacció de la mobilitat tant dins com fora de l'enclavament tal com s'ha descrit anteriorment.
Taula 2: Palanques polítiques i socioeconòmiques que afavoreixen el desplegament territorial de la ITC
|
Palanques polítiques i socioeconòmiques
|
|
Enclavament
|
-
Llei d'exempció fiscal de 25 anys per a operacions comercials i portuàries (projecte de llei de desenvolupament de les instal·lacions de l'illa de Belize)
-
Regla d'exempció parcial de l'impost de viatgers (50% per sota de la mitjana regional)
-
Estudi d'impacte ambiental aprovat, però no d'acord amb la legislació nacional
-
Incompliment de les lleis ambientals (el ministeri de Medi Ambient va ser declarat culpable pel Tribunal Suprem després dels fets)
-
Formació del consentiment per l'eco-blanqueig de l'enclavament presentat com Harvest Caye Eco-Resorts Project per l'establiment d'un concurs de redacció destinat als alumnes de la regió fent la promoció de la ITC
-
Creació del cos de seguretat privada
-
Ús de moneda estrangera
-
Contractació de mà d'obra estrangera
|
|
Espai de vida
|
-
Subcontractació exclusiva d'excursions controlades per la ITC
-
Prohibició de contactes comercials entre turistes i operadors locals independents
-
Prohibició d'accés al recinte d'excursions obert a comerciants i operadors independents no vinculats a la ITC
-
Permetre la creació d'enclavaments dins d'espais de vida que excloguin la població local
-
Creació de la policia turística
-
Negociació de regalies en benefici de l'elit local
|
Autor
- 4 Els primers van expressar la seva disconformitat amb les autoritats (alcalde, Consell de Turisme de (...)
50Tanmateix, els col·lectius d'actors locals que es troben exclosos d'aquesta col·laboració/cooperació així com els visitants que veuen controlada la seva mobilitat a l'àrea turística han qüestionat, des de l'inici de les operacions del port d'escala, aquesta territorialitat imposada (#1019; #1140; #1602). Aquests grups van atacar directament la legitimitat de la ITC per operar i indirectament per mobilitzar el seu biopoder. Concretament, col·lectius d'actors locals també volen tenir accés als turistes de creuers, mentre que aquests últims, per la seva banda, volen poder desfer-se de l'empremta que exerceix la ITC sobre la seva mobilitat4. Davant d'aquesta pressió, els impulsors de l'enclavament van haver de reaccionar i, després de les negociacions, es va decidir posar en marxa un servei de ferri perquè els turistes poguessin sortir de l'enclavament i viatjar a la comunitat per connectar amb els veïns.
51De fet, l'establiment d'un ferri obre el camí per a la creació de relacions directes entre els visitants i els grups d'actors locals (operadors turístics, guies, restauradors, etc.). Per a aquests últims, això dona lloc a la possibilitat de beneficiar-se d'una part de les repercussions econòmiques que ofereix el turisme de creuers (#1622). Per als turistes, un cop fora de l'enclavament, això significa la llibertat de desplaçar-se on vulguin, sempre que respectin l'horari de retorn al vaixell (#1140). Tanmateix, tot i que la situació es mostra positiva per a la comunitat (que també pot gestionar el flux turístic però sobretot mantenir a distància la influència de la ITC en el seu territori), els visitants, per la seva banda, es mantenen controlats dins d'una àrea de turisme de creuers. Aquí, l'única diferència rau en el fet que aquests ja no estan mediatitzats pels partidaris de l'enclavament, sinó per la comunitat, com mostra la Figura 13, on veiem un turoperador independent, homologat per les autoritats del poble, s'encarrega d'un grup. de turistes en el context d'una excursió desenclavada amb format.
Figura 13: – Suport als turistes per part d'actors locals – Placencia, Belize
Autor
52De fet, la comunitat pot exercir sobre els turistes la mateixa dinàmica discursiva i material de control de la mobilitat que la ITC. Per exemple, les observacions sobre el terreny destaquen l'ús d'estratègies discursives sobre els riscos de seguretat i la possibilitat de no poder tornar a temps per tornar a l'enclavament. A més, la distribució de les instal·lacions físiques del moll que acull els visitants garanteix que es dirigeixin a la zona on els guies els puguin demanar, o bé a un camí on hi hagi comerços i restaurants. Tot i que la coacció és menys important que la que exerceix la ITC, el cert és que la mobilitat dels turistes es manté formatada tot i que ara tenen accés a les anomenades zones sense format, gràcies a la implantació del ferri.
53Els estats d'acollida, en la mesura que troben interès en el desenvolupament del turisme de creuers, donen cabuda a la ITC i l'autoritzen a exercir el poder sobre la mobilitat dels actors locals i turistes mitjançant l'establiment de palanques polítiques i socioeconòmiques. Aquest marc analític es basa en un model de l'espai del turisme de creuers que permet entendre la dinàmica de poder de les TIC dins de l'espai de vida, incloent les dinàmiques discursives i materials que mobilitza. Així, es pot destacar la mobilització de biopoders per part de les autoritats de l'enclavament, que produeix una microterritorialització de l'espai de vida de les comunitats receptores que permet donar resposta al seu model de negoci.
54També hem demostrat que en determinades condicions on el biopoder "des de dalt" perjudica l'acceptabilitat de les operacions de turisme de creuers, la resistència que s'organitza per part dels actors locals i turistes pot provocar una pèrdua de control de l'espai per part de les ITC. Aquesta resistència no elimina el biopoder, perquè la territorialitat imposada per la ITC es manté vigent. Més aviat, trobem que una part del biopoder es transfereix “cap avall”, és a dir, cap a la comunitat, la qual cosa indueix una nova territorialitat per tal de servir els interessos d'aquesta. Al final, la mobilitat turística es mediatitza en dos fronts del biopoder (Sotiris, 2020a; 2020b), el de la ITC creat en complicitat amb l'Estat d'acollida i el que la comunitat va desplegar arran de l'establiment del ferri.
55La resta de ports visitats durant l'estudi –Cozumel, Mahahual, Belize City, Roatan i Harvest Caye després de la introducció del ferri– tenen tots en comú una comunitat capaç d'exercir algun tipus de control sobre la mobilitat turística. Malauradament, també tenen en comú reproduir la dinàmica d'exclusió territorial dins de les seves comunitats. El poder biopolític “des de baix” observat en aquestes destinacions no és un poder biopolític democràtic que tingui en compte l'acció dels ciutadans i de la societat civil en l'exercici del biopoder (Prozorov, 2019). Més aviat es tracta de biopoder mediatitzat per la presa territorial de determinats grups d'actors privilegiats de la comunitat, que reprodueixen mecanismes territorials a la base de les desigualtats socioeconòmiques.
56Aquesta distinció és important, perquè un procés biopolític democràtic implica una governació comunitària alternativa que seria capaç de reduir l'explotació capitalista de la indústria massiva del turisme de creuers. Tot i que part dels ingressos turístics acaben fora de l'abast de la ITC, la dinàmica d'acumulació de capital dins de la comunitat encara afavoreix una concentració de beneficis econòmics dins de grups d'actors privilegiats sabotejant la possibilitat d'una justícia redistributiva que beneficiaria tota la població (Jamal i Camargo, 2014). Així, l'estudi proposat aclareix els límits de la gestió territorial de les comunitats receptores de turisme de creuers. Finalment, demana reflexionar sobre la noció de biopolítica democràtica tenint en compte els múltiples actors implicats.